Accés més ràpid que el navegador!
127 les relacions: Aba de Sava, Abadan, Adil Agha, Ahmad ibn Uways, Ahwaz, Ali ibn Uways, Atabeg, Azerbaidjan, Bagdad, Baiazet I, Baiazid ibn Uways, Bakhtiyaris, Banu Kab, Banu l-Muntafik, Banu Lam, Barudjird, Bàssora, Buwàyhides, Dezful, Dinastia jalayírida, Dinastia Zand, Elam, Estrabó, Golf Pèrsic, Hamadan, Hawiza, Husayn ibn Uways, Idhadj, Il-kanat, Imperi Aquemènida, Imperi Otomà, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Iran, Iraq, Iraq ajamita, Isfahan, Kara Mehmed, Kharg, Khazal Khan, Khorramxahr, Khoy, Khurramabad, Khuzestan, Kurkub, Kuwait, Lur-i Buzurg, Lur-i Kučik, Luris, ..., Mazandaran, Mir Ali Kalender, Mubariz al-Din Shah Yahya, Muixaixa, Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali, Muzaffàrida, Naib, Naxçıvan, Nàdir-Xah Afxar, Pèrsia, Pir Ali Badak, Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh, Plini el Vell, Província de Fars, Província de Lorestan, Qara Qoyunlu, Qazvín, Qom, Ram-Hurmuz, Rustem ibn Úmar Xaykh, Saveh, Síria, Shah Mansur, Sulayman Xah, Sultaniyya, Susa (Iran), Susiana, Tabriz, Teheran, Umar Xaikh, Wasit, Xah Xuia, Xiraz, Xuixtar, Yazd, Zanj, 11 de maig, 12 de juny, 1508, 1514, 1529, 1542, 1623, 1639, 1727, 1747, 1818, 1823, 1851, 1865, 1902, 1905, 1913, 1917, 1925, 1926, 1928, 1929, 1936, 1939, 1940, 1943, 1945, 1946, 1949, 1956, 1960, 1979, 1980, 1988, 1989, 20 d'abril, 2006, 2007, 3 d'abril, 30 d'octubre, 7 de febrer. Ampliar l'índex (77 més) »
Aba de Sava
Aba de Sava fou una vila de Pèrsia; el nom correctament escrit és Ava de Sava, i a l'edat mitjana apareix com Aba de Hamadan o Abeh; en àrab apareix com Awa.
Nou!!: Khuzestan і Aba de Sava · Veure més »
Abadan
Abadan (àrab Abbadan, que és el nom que va portar fins al 1935, persa آبادان) és una ciutat del sud-oest de l'illa del mateix nom a la riba esquerra del Shatt al-Arab a l'Iran a l'ostan (província) de Khuzestan i al comtat d'Abadan.
Nou!!: Khuzestan і Abadan · Veure més »
Adil Agha
Sariq Adil (o Saru Adel) conegut com a Adil Agha o Adel Agha (Ağa) (+ 1396) fou un amir (general) d'origen turc al servei dels jalayírides a la segona meitat del.
Nou!!: Khuzestan і Adil Agha · Veure més »
Ahmad ibn Uways
Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).
Nou!!: Khuzestan і Ahmad ibn Uways · Veure més »
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.
Nou!!: Khuzestan і Ahwaz · Veure més »
Ali ibn Uways
Ali ibn Uways fou un príncep djalayàrida conegut com a Shahzada Shaykh Ali, i era un dels cinc fill d'Uways I, probablement el tercer en edat, (que va regnar del 1356 al 1374).
Nou!!: Khuzestan і Ali ibn Uways · Veure més »
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Nou!!: Khuzestan і Atabeg · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Khuzestan і Azerbaidjan · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Khuzestan і Bagdad · Veure més »
Baiazet I
Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.
Nou!!: Khuzestan і Baiazet I · Veure més »
Baiazid ibn Uways
Shaikh Bayazid ibn Uways Jalayir fou un príncep jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I), proclamat sultà a Sultaniya del 1282 al 1284.
Nou!!: Khuzestan і Baiazid ibn Uways · Veure més »
Bakhtiyaris
Els bakhtiyaris (també bakhtiaris) són un conglomerat d'ètnies emigrades al des de Síria cap a Iran, coneguts fins al com a grans lurs.
Nou!!: Khuzestan і Bakhtiyaris · Veure més »
Banu Kab
Els Banu Kab són una tribu àrab antigament a l'Aràbia central i després a l'Iraq, establerta actualment al Khuzistan on s'haurien traslladat a partir del.
Nou!!: Khuzestan і Banu Kab · Veure més »
Banu l-Muntafik
Els al-Múntafiq o Banu l-Múntafiq són una fracció de la tribu àrab dels Banu Uqayl, al seu torn divisió del gran grup dels Àmir ibn Sassaa.
Nou!!: Khuzestan і Banu l-Muntafik · Veure més »
Banu Lam
Els Banu Lam són una tribu àrab, abans poderosa, que viu entre el Pusht-i Kuh, a la frontera iraniana, i el Tigris; el seu límit oriental segueix el curs del riu Karkha cap al sud des de Pa-yi Pul fins a la zona al nord d'Hawiza on el riu es perd a les maresmes; el límit occidental és el Tigris entre Shaykh Sad i Amara.
Nou!!: Khuzestan і Banu Lam · Veure més »
Barudjird
Barudjird o Burudjird és una ciutat del Luristan a l'Iran, a la carretera entre Hamadan i al-Ahwaz, via Khurramabad.
Nou!!: Khuzestan і Barudjird · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Khuzestan і Bàssora · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Khuzestan і Buwàyhides · Veure més »
Dezful
Mesquita de Dezful Jama Dezful o Dezh-pol (‘Fortalesa del Pont’) és una ciutat de l'Iran, capital del shahristan del mateix nom a lustan o província del Khuzestan.
Nou!!: Khuzestan і Dezful · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Khuzestan і Dinastia jalayírida · Veure més »
Dinastia Zand
La dinastia Zand fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.
Nou!!: Khuzestan і Dinastia Zand · Veure més »
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Nou!!: Khuzestan і Elam · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Khuzestan і Estrabó · Veure més »
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Nou!!: Khuzestan і Golf Pèrsic · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Khuzestan і Hamadan · Veure més »
Hawiza
Hawiza (apareix també el diminitiu Huwayza) fou una antiga ciutat a la regió de maresmes a l'est del Tigris, dins el Khuzistan (avui Iran), que va donar nom a tota la comarca.
Nou!!: Khuzestan і Hawiza · Veure més »
Husayn ibn Uways
Shaykh Husayn ibn Uways Jalayr (+ primavera del 1382) fou un emir jalayírida, fill i successor de Uways ibn Hasan (Uways I).
Nou!!: Khuzestan і Husayn ibn Uways · Veure més »
Idhadj
Idhadj o Malamir fou una antiga vila de l'Iran a la riba d'un afluent del Dudjayl o Karun al Luristan del sud.
Nou!!: Khuzestan і Idhadj · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Khuzestan і Il-kanat · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Khuzestan і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Khuzestan і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Khuzestan і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Khuzestan і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Khuzestan і Imperi Seljúcida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Khuzestan і Iran · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Khuzestan і Iraq · Veure més »
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Khuzestan і Iraq ajamita · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Khuzestan і Isfahan · Veure més »
Kara Mehmed
Kara Mehmed fou emir qara qoyunlu, nebot i successor del primer gran emir Bayram Khodja, i fill de Turemish (germà de Bayram).
Nou!!: Khuzestan і Kara Mehmed · Veure més »
Kharg
Kharg o Kharag o Kharak és una illa de corall al Golf Pèrsic, que pertany a l'Iran.
Nou!!: Khuzestan і Kharg · Veure més »
Khazal Khan
Khazal Khan (vers 1860 - Teheran, 27 de maig de 1936) fou xeic de Muhammara.
Nou!!: Khuzestan і Khazal Khan · Veure més »
Khorramxahr
Khorramxahr és un port i ciutat de la província de Khuzestan, a l'Iran, uns 10 km al nord d'Abadan, a la dreta del Xatt al-Arab (Arvand Rud, en persa), prop de la confluència amb el canal Haffar, afluent del Karun.
Nou!!: Khuzestan і Khorramxahr · Veure més »
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Nou!!: Khuzestan і Khoy · Veure més »
Khurramabad
* Khurramabad (Uzbekistan), població a la regió de Fergana a l'Uzbekistan.
Nou!!: Khuzestan і Khurramabad · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Khuzestan і Khuzestan · Veure més »
Kurkub
Kurkub és una antiga població del Khuzestan a l'Iran, entre Wasit (Iraq) i Sus (Susa) famosa pels seus tapissos i estores.
Nou!!: Khuzestan і Kurkub · Veure més »
Kuwait
Pel que fa a la capital de l'estat, vegeu al-Kuwait. Kuwait és un estat de l'Àsia situat al fons del Golf Pèrsic.
Nou!!: Khuzestan і Kuwait · Veure més »
Lur-i Buzurg
Els atabegs del Gran Luristan o Lur-i Burzurg, foren una dinastia de sobirans amb títol d'atabegs que va governar a part del territori del Luristan entre 1115 i 1424 amb capital a Idadj o Idhadj (més tard Malamir, moderna Ida).
Nou!!: Khuzestan і Lur-i Buzurg · Veure més »
Lur-i Kučik
Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Kučik) foren una dinastia de sobiras amb títol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khurramabad que en el i fins al XIV portava el nom de Diz-i Siyah.
Nou!!: Khuzestan і Lur-i Kučik · Veure més »
Luris
Els Luris són una branca dels pobles iranians que viuen sobretot al sud-oest de l'Iran.
Nou!!: Khuzestan і Luris · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Khuzestan і Mazandaran · Veure més »
Mir Ali Kalender
Mir Ali Kalender o Kalander (+1402) fou un amir jalayírida, governador de Mendeli o Mandali a l'Iraq Arabí, a l'est de Bagdad i prop del Tigris.
Nou!!: Khuzestan і Mir Ali Kalender · Veure més »
Mubariz al-Din Shah Yahya
Mubariz al-Din Shah Yahya ibn al-Muzaffar ben Mansur (8 de juny de 1343-1393) fou un príncep muzaffàrida que va governar habitualment Yadz (1353-1393) i per períodes breus a Isfahan (1384-1385) i a Xiraz 1387-1388.
Nou!!: Khuzestan і Mubariz al-Din Shah Yahya · Veure més »
Muixaixa
Muixaixa (en àrab Muxaʿxaʿ) fou una dinastia àrab xiïta del Khuzestan amb centre a la població de Hawiza o Huwayza.
Nou!!: Khuzestan і Muixaixa · Veure més »
Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali
Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali ibn Jalal al-Din Shah Shuja ibn Mubariz al-Din Muhammad ibn Sharaf al-Din Muzaffar ibn Shuja al-Din Mansur ibn Ghiyath al-Din Hajji, conegut com a Zain al-Abidin, fou un príncep i emir muzaffàrida que va governar a Xiraz (Fars) del 1384 al 1387 i a Isfahan del 1376 a vers el 1380 i del 1389 al 1391.
Nou!!: Khuzestan і Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali · Veure més »
Muzaffàrida
Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.
Nou!!: Khuzestan і Muzaffàrida · Veure més »
Naib
El nàïb o naib (en àrab نائب nāʾib, pl. نواب nuwwāb, literalment 'substitut' o 'delegat') fou un càrrec que va existir en diverses administracions islàmiques.
Nou!!: Khuzestan і Naib · Veure més »
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Khuzestan і Naxçıvan · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Khuzestan і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Khuzestan і Pèrsia · Veure més »
Pir Ali Badak
Pir Ali Badak - el seu nom apareix també com Budak, Buduk, Baduk i Badik - (+1382) fou un amir (general) que va servir al jalayírida Hasan Buzurg i després als muzaffàrides retornant més tard al servei dels jalayírides.
Nou!!: Khuzestan і Pir Ali Badak · Veure més »
Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh
Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Nou!!: Khuzestan і Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Khuzestan і Plini el Vell · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Khuzestan і Província de Fars · Veure més »
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Nou!!: Khuzestan і Província de Lorestan · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Khuzestan і Qara Qoyunlu · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Khuzestan і Qazvín · Veure més »
Qom
Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.
Nou!!: Khuzestan і Qom · Veure més »
Ram-Hurmuz
Ram-Hurmuz o Ramhormoz és una antiga població de la província del Khuzestan, antiga Samangan, a 84 km al sud-est d'al-Ahwaz.
Nou!!: Khuzestan і Ram-Hurmuz · Veure més »
Rustem ibn Úmar Xaykh
Rustem ibn Umar Shaykh o Rustam ibn Umar Shaykh (vers 1388 - 1424 o 1425) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Shaykh, mort el 7 de gener de 1394 i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.
Nou!!: Khuzestan і Rustem ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Saveh
Saveh (en persa: ساوه, àrab Sāwa; forma antiga Sawaji i Sawi) és una petita ciutat de la província de Markazi a l'Iran.
Nou!!: Khuzestan і Saveh · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Khuzestan і Síria · Veure més »
Shah Mansur
Shah Mansur ibn Shah Muzaffar ibn Muhammad ibn Muzaffar (n. abans de 1350, + en combat el 1393) fou un príncep muzaffàrida que va exercir el poder suprem al Khuzestan (1382-1393), a Shiraz/Fars del 1388 al 1393 i a Isfahan del 1391 al 1393).
Nou!!: Khuzestan і Shah Mansur · Veure més »
Sulayman Xah
Sulayman Xah fou un amir al servei de Tamerlà, fill de l'amir Daud Dughlat, un dels amirs de confiança de Tamerlà amb una filla del qual estava casat.
Nou!!: Khuzestan і Sulayman Xah · Veure més »
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Nou!!: Khuzestan і Sultaniyya · Veure més »
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Nou!!: Khuzestan і Susa (Iran) · Veure més »
Susiana
Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.
Nou!!: Khuzestan і Susiana · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Khuzestan і Tabriz · Veure més »
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Nou!!: Khuzestan і Teheran · Veure més »
Umar Xaikh
Umar Xaikh - عمر شیخ میرزا - (1394-1356) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà.
Nou!!: Khuzestan і Umar Xaikh · Veure més »
Wasit
Wasit o Al-Wasit (literalment ‘Centre’) fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.
Nou!!: Khuzestan і Wasit · Veure més »
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Nou!!: Khuzestan і Xah Xuia · Veure més »
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Nou!!: Khuzestan і Xiraz · Veure més »
Xuixtar
Xuixtar - شوشتر, Tustar - és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.
Nou!!: Khuzestan і Xuixtar · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Khuzestan і Yazd · Veure més »
Zanj
Zanj (o, ‘negres’, nom d'unitat:, pl.) fou el nom utilitzat pels geògrafs àrabs per a referir-se alhora a una porció de l'Àfrica oriental i als seus habitants.
Nou!!: Khuzestan і Zanj · Veure més »
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Khuzestan і 11 de maig · Veure més »
12 de juny
El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Khuzestan і 12 de juny · Veure més »
1508
Sense descripció.
Nou!!: Khuzestan і 1508 · Veure més »
1514
;Països Catalans.
Nou!!: Khuzestan і 1514 · Veure més »
1529
Sense descripció.
Nou!!: Khuzestan і 1529 · Veure més »
1542
;Països Catalans.
Nou!!: Khuzestan і 1542 · Veure més »
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Khuzestan і 1623 · Veure més »
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Nou!!: Khuzestan і 1639 · Veure més »
1727
Sense descripció.
Nou!!: Khuzestan і 1727 · Veure més »
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Khuzestan і 1747 · Veure més »
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Khuzestan і 1818 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Khuzestan і 1823 · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Khuzestan і 1851 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Khuzestan і 1865 · Veure més »
1902
;Països Catalans.
Nou!!: Khuzestan і 1902 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Khuzestan і 1905 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Khuzestan і 1913 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Khuzestan і 1917 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Khuzestan і 1925 · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Khuzestan і 1926 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Khuzestan і 1928 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Khuzestan і 1929 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Khuzestan і 1936 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Khuzestan і 1939 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Khuzestan і 1940 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Khuzestan і 1943 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Khuzestan і 1945 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Khuzestan і 1946 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Khuzestan і 1949 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Khuzestan і 1956 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Khuzestan і 1960 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Khuzestan і 1979 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Khuzestan і 1980 · Veure més »
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Khuzestan і 1988 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Khuzestan і 1989 · Veure més »
20 d'abril
El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Khuzestan і 20 d'abril · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Khuzestan і 2006 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Khuzestan і 2007 · Veure més »
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Nou!!: Khuzestan і 3 d'abril · Veure més »
30 d'octubre
El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Khuzestan і 30 d'octubre · Veure més »
7 de febrer
El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Khuzestan і 7 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arabistan, Cissis, Khuzistan, Plana del Khuzestan, Província de Khuzestan.
