Accés més ràpid que el navegador!
146 les relacions: Acisclo Moya de Contreras, Alessandro Sforza, Alfons II d'Este, Alfonso Carafa, Andrés Cuesta, Andrea Palladio, Antoni Agustí i Albanell, Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado, Arquebisbat de Bogotà, Arquebisbat de Chieti-Vasto, Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Pesaro, Arquebisbat de Santiago de Xile, Ascoli Piceno, Basílica de Santa Anastàsia al Palatí, Basílica de Santa Pudenciana, Batalla de Lepant (1571), Benet de San Fratello, Benito Arias Montano, Bisbat d'Ieper, Bisbat d'Oriola-Alacant, Bisbat de Boulogne, Bisbat de Cassano all'Ionio, Bisbat de Civita Castellana, Bisbat de Crema, Bisbat de Dubrovnik, Bisbat de Foligno, Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, Bisbat suburbicari de Frascati, Camarlenc del Col·legi Cardenalici, Capella Sixtina, Carles Borromeo, Carles I de Borbó (cardenal), Carlo Carafa, Carlo Gesualdo, Catedral d'Oriola, Caterina d'Habsburg (filla de Ferran), Cèsar I Gonzaga, Ciutat lleonina, Colmenarejo, Comtat d'Orlhac, Concili de Trento, Concili ecumènic, Conclave de 1549–50, Conclave de 1559, Conclave de 1565–1566, Conclave de 1572, Conclave de 1585, Conclave de 1590 (setembre), ..., Conclave de 1590 (tardor), Conclave de 1592, Conclave de 1605 (març), Consistoris de Pius IV, Contrareforma, Coronació papal, Cosme Damià Hortolà, Daniele Barbaro, Dídac d'Alcalà, Diòcesi de São Tomé i Príncipe, Diego Laínez, Dinastia dels Habsburg, Escuts d'armes papals, Església Catòlica Siro-malabar, Font de l'Aigua Feliç, François de Tournon, Francesco Alciati, Francesco Gonzaga (1538-1566), Frederic Schenck de Tutenburg, Fulvio Giulio della Corgna, Gabriel Cerbellón, Gaspar Cervantes de Gaeta, Genealogia episcopal, George Alencherry, Gerolamo Emiliani, Giambologna, Giovanni Antonio Serbelloni, Giovanni Girolamo Morone, Giovanni Ricci (cardenal), Girolamo Seripando, Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora, Història d'Oriola, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Roma, Història del papat, Honorat Joan, Humanisme a Mallorca, In utroque jura, Ius exclusivae, Jaume Pou i Berard, Joan de Mèdici (cardenal), Joan de Ribera, Joan Terès i Borrull, L'Expulsió dels mercaders (Washington), Legació apostòlica de Romanya, Leone Leoni, Llac de Como, Llista d'eleccions papals, Llista de papes de Roma, Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera, Lluís d'Este, Lluís de Granada, Lorenzo Costa el Jove, Marcantonio Bobba, Marcantonio Colonna, Mark Sittich von Hohenems, Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, Mèdici, Michelangelo Buonarroti, Museus Vaticans, Nom papal, Odet de Coligny, Orde Basilià Italià de Grottaferrata, Orde de Frares Menors Descalços, Orde de l'Esperó d'Or, Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir, Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem, Palazzo Altemps, Palazzo Venezia, Panteons i tombes de sobirans a Roma, Papat de Perusa, Papat renaixentista, Pedro Ponce de León y Córdoba, Pere Joan Perpinyà, Piazza del Popolo, Pietro Carnesecchi, Pirro Ligorio, Pius V, Ponte Sisto, Porta Pia, Rodolfo Pio da Carpi, Sacre Imperi Romanogermànic, San Mateo (escultura), Sant Esteve de Castellar Vell, Sant Pere, Sant Tomàs de Riudeperes, Santa Maria degli Angeli e dei Martiri, Santuari de la Verge d'Arrate, Scipione Rebiba, Serbelloni (família), Silvio Antoniano, Sofonisba Anguissola, Termes de Dioclecià, Universitat d'Oriola, 1559, 1565. Ampliar l'índex (96 més) »
Acisclo Moya de Contreras
Acisclo Moya de Contreras, (Pedroche, Andalusia, 1505 – Abadia de Montserrat 2 de maig de.1564).
Nou!!: Pius IV і Acisclo Moya de Contreras · Veure més »
Alessandro Sforza
Alessandro Sforza (1534-1581) va ser un bisbe i cardenal catòlic romà.
Nou!!: Pius IV і Alessandro Sforza · Veure més »
Alfons II d'Este
Imatge d'Alfons II d'Este. Alfons II d'Este, també conegut amb el nom d'Alfons II de Mòdena o Alfons II de Ferrara, (Ferrara, Ducat de Ferrara 1533 - íd. 1597) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir Duc de Ferrara i de Mòdena entre 1559 i 1597.
Nou!!: Pius IV і Alfons II d'Este · Veure més »
Alfonso Carafa
Alfonso Carafa (Nàpols, 16 de juliol de 1540 - Nàpols, 29 de d'agost de 1565) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic italià, besnet de Gian Pietro Carafa, que va ser Papa entre 1555 i 1559 sota el nom de Pau IV, i no va dubtar a envoltar-se d'un gran nombre de familiars als quals confià els llocs més importants i rendibles dels Estats pontificis.
Nou!!: Pius IV і Alfonso Carafa · Veure més »
Andrés Cuesta
Andrés Cuesta (bisbat d'Osma, Hontoria de Valdearados (Burgos), ca. 1516 — Monestir de Montserrat, 1564).
Nou!!: Pius IV і Andrés Cuesta · Veure més »
Andrea Palladio
Andrea da Pietro della Góndola, més conegut com a Andrea Palladio (30 de novembre de 1508 – 19 d'agost de 1580), fou un arquitecte venecià.
Nou!!: Pius IV і Andrea Palladio · Veure més »
Antoni Agustí i Albanell
Antoni Agustí i Albanell (Saragossa, 26 de febrer de 1517 – Tarragona, 31 de maig de 1586) fou un eclesiàstic i humanista aragonès del.
Nou!!: Pius IV і Antoni Agustí i Albanell · Veure més »
Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado
Larquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado (italià: Arcidiocesi di Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado; llatí: Archidioecesis Urbinatensis-Urbaniensis-Sancti Angeli in Vado) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: Pius IV і Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado · Veure més »
Arquebisbat de Bogotà
Larquebisbat de Bogotà —Arquidiócesis de Bogotá, Archidioecesis Bogotensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Colòmbia.
Nou!!: Pius IV і Arquebisbat de Bogotà · Veure més »
Arquebisbat de Chieti-Vasto
cocatedral de San Giuseppe a Vasto Larquebisbat de Chieti-Vasto (italià: Arcidiocesi di Chieti-Vasto; llatí: Archidioecesis Theatina-Vastensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: Pius IV і Arquebisbat de Chieti-Vasto · Veure més »
Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les
cocatedral de Sants Miquel i Gudula a Brussel·les. Larquebisbat de Mechelen-Brussel·les (neerlandès: Aartsbisdom Mechelen-Brussel; francès: Archidiocèse de Malines-Bruxelles; llatí: Archidioecesis Mechliniensis-Bruxellensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Bèlgica.
Nou!!: Pius IV і Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les · Veure més »
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Nou!!: Pius IV і Arquebisbat de Milà · Veure més »
Arquebisbat de Pesaro
Larquebisbat de Pesaro (italià: arquebisbat de Pesaro; llatí: Archidioecesis Pisaurensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: Pius IV і Arquebisbat de Pesaro · Veure més »
Arquebisbat de Santiago de Xile
Seu central de la Pontifícia Universitat Catòlica del Xile. Larquebisbat de Santiago de Xile (castellà: Arquidiócesis de Santiago de Chile; llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Chile) és una seu metropolitana de l'Església catòlica.
Nou!!: Pius IV і Arquebisbat de Santiago de Xile · Veure més »
Ascoli Piceno
Ascoli Piceno, històricament anomenada Ascoli, és una ciutat de la regió de les Marques, capital de la província d'Ascoli Piceno, amb 47.404 habitants l'any 2020.
Nou!!: Pius IV і Ascoli Piceno · Veure més »
Basílica de Santa Anastàsia al Palatí
La basílica de Santa Anastàsia és un lloc de culte catòlic al centre de Roma, situat als vessants del turó del Palatí.
Nou!!: Pius IV і Basílica de Santa Anastàsia al Palatí · Veure més »
Basílica de Santa Pudenciana
La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.
Nou!!: Pius IV і Basílica de Santa Pudenciana · Veure més »
Batalla de Lepant (1571)
La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).
Nou!!: Pius IV і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »
Benet de San Fratello
Benet de San Fratello, conegut com a Benet el Negre, Benet el Moro o Benet de Palerm, anomenat Benedetto Manasseri (San Fratello, Sicília, ca. 1524 - Santa Maria di Gesù, Palerm, 4 d'abril de 1589) fou un germà llec franciscà sicilià d'origen africà.
Nou!!: Pius IV і Benet de San Fratello · Veure més »
Benito Arias Montano
Benito Arias Montano (Fregenal de la Sierra, 1527 - Sevilla, 6 de juliol de 1598) fou un religiós i humanista espanyol, eminent poliglot, teòleg, bibliòleg i poeta en llatí.
Nou!!: Pius IV і Benito Arias Montano · Veure més »
Bisbat d'Ieper
Cassel, attestata a partire dal X secolo. Giansenio, vescovo di Ypres per 2 anni dal 1636 al 1638. El bisbat d'Ieper (neerlandès: Bisdom Ieper; francès: Diocese d'Ypres, llatí: Dioecesis Yprensis seu Iprensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Bèlgica.
Nou!!: Pius IV і Bisbat d'Ieper · Veure més »
Bisbat d'Oriola-Alacant
El bisbat o diòcesi d'Oriola - Alacant (en llatí: Dioecesis Oriolensis-Lucentinæ) és una diòcesi catòlica situada al País Valencià.
Nou!!: Pius IV і Bisbat d'Oriola-Alacant · Veure més »
Bisbat de Boulogne
Audomar. Restes arqueològiques al lloc de l'antica Thérouanne; proves de les restes de la catedral. Saint-Omer. revolució. El bisbat de Boulogne (francès: Diòcese de Boulogne, llatí: Dioecesis Boloniensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Pius IV і Bisbat de Boulogne · Veure més »
Bisbat de Cassano all'Ionio
El bisbat de Cassano all'Ionio —Diocesi di Cassano all'Ionio; Dioecesis Cassanensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragàni de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: Pius IV і Bisbat de Cassano all'Ionio · Veure més »
Bisbat de Civita Castellana
El bisbat de la Civita Castellana —diocesi di Civita Castellana; Dioecesis Civitatis Castellanae — és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Pius IV і Bisbat de Civita Castellana · Veure més »
Bisbat de Crema
El bisbat de Crema —diocesi de Crema; Dioecesis Cremensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Pius IV і Bisbat de Crema · Veure més »
Bisbat de Dubrovnik
El bisbat de Dubrovnik - Dubrovačka biskupija; Dioecesis Ragusina - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Split-Makarska.
Nou!!: Pius IV і Bisbat de Dubrovnik · Veure més »
Bisbat de Foligno
El bisbat de Foligno (italià: diocesi di Foligno; llatí: Dioecesis Fulginatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: Pius IV і Bisbat de Foligno · Veure més »
Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza
El bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza (italià: diocesi di Montepulciano-Chiusi-Pienza; llatí: Dioecesis Montis Politiani-Clusina-Pientina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: Pius IV і Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza · Veure més »
Bisbat suburbicari de Frascati
El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Pius IV і Bisbat suburbicari de Frascati · Veure més »
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
El camarlenc del Sacre Col·legi és el tresorer del Col·legi de Cardenals.
Nou!!: Pius IV і Camarlenc del Col·legi Cardenalici · Veure més »
Capella Sixtina
Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.
Nou!!: Pius IV і Capella Sixtina · Veure més »
Carles Borromeo
Carles Borromeo (Arona, província de Novara, Piemont, 2 d'octubre de 1538 – Milà, 3 de novembre de 1584) va ser un arquebisbe de Milà i cardenal, proclamat sant en 1610 i venerat per l'Església catòlica.
Nou!!: Pius IV і Carles Borromeo · Veure més »
Carles I de Borbó (cardenal)
Carles I Borbó (22 de setembre de 1523 - 9 de maig de 1590), cardenal de Vendôme, va ser un príncep de sang de la casa de Borbó.
Nou!!: Pius IV і Carles I de Borbó (cardenal) · Veure més »
Carlo Carafa
Carlo Carafa (Nàpols, 29 de març de 1517 – Roma, 4 de març de 1561) va ser un cardenal italià.
Nou!!: Pius IV і Carlo Carafa · Veure més »
Carlo Gesualdo
Carlo Gesualdo (Venosa, Potenza, 8 de març de 1566 - Avellino, 8 de setembre de 1613), príncep de Venosa i comte de Conza, fou un compositor italià, una de les figures més significatives del Renaixement.
Nou!!: Pius IV і Carlo Gesualdo · Veure més »
Catedral d'Oriola
La Santa Església Catedral del Salvador és la catedral de la diòcesi Oriola-Alacant, a Oriola a la comarca del Baix Segura.
Nou!!: Pius IV і Catedral d'Oriola · Veure més »
Caterina d'Habsburg (filla de Ferran)
Caterina d'Habsburg (Viena, 15 de setembre del 1533 – Linz, 28 de febrer del 1572), fou arxiduquessa d'Àustria i reina consort de Polònia.
Nou!!: Pius IV і Caterina d'Habsburg (filla de Ferran) · Veure més »
Cèsar I Gonzaga
Cèsar I Gonzaga (1530 – Guastalla, 15 de febrer del 1575) fou el segon comte de Guastalla, després de succeir el seu pare el 1557, i duc d'Amalfi.
Nou!!: Pius IV і Cèsar I Gonzaga · Veure més »
Ciutat lleonina
La Ciutat lleonina (en llatí Civitas Leonina) és aquella part de la ciutat de Roma al voltant de la qual el papa del segle IX Lleó IV va encarregar la construcció de la muralla lleonina.
Nou!!: Pius IV і Ciutat lleonina · Veure més »
Colmenarejo
Colmenarejo és un municipi de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Pius IV і Colmenarejo · Veure més »
Comtat d'Orlhac
El comtat d'Orlhac fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc centrada a la població d'Aurillac (Orlhac en occità).
Nou!!: Pius IV і Comtat d'Orlhac · Veure més »
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Nou!!: Pius IV і Concili de Trento · Veure més »
Concili ecumènic
Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.
Nou!!: Pius IV і Concili ecumènic · Veure més »
Conclave de 1549–50
El conclave de 1549-50 va ser convocat després de la mort del Papa Pau III, i finalment va triar Giovanni Del Monte com el Papa Juli III.
Nou!!: Pius IV і Conclave de 1549–50 · Veure més »
Conclave de 1559
Escut papal de Sa Santedat el papa Pius IV El Conclave de 1559 (5 de setembre a 25 de desembre) va ser convocat amb la mort del Pau IV i va triar el Pius IV com el seu successor.
Nou!!: Pius IV і Conclave de 1559 · Veure més »
Conclave de 1565–1566
Escut papal de sa Santedat el papa Pius V El conclave de 1565-66 es va organitzar després de la mort del papa Pius IV.
Nou!!: Pius IV і Conclave de 1565–1566 · Veure més »
Conclave de 1572
Escut papal de Sa Santedat el papa Gregori XIII El Conclave de 1572 va ser la reunió per triar un nou papa realitzada després de la mort de Pius V. Va durar del 12 al 13 de maig de 1572.
Nou!!: Pius IV і Conclave de 1572 · Veure més »
Conclave de 1585
Escut papal de Sa Santedat el papa Sixt V El conclave de 1585 es va organitzar a Roma després de la mort del Gregori XIII entre el 21 i el 24 d'abril de 1585.
Nou!!: Pius IV і Conclave de 1585 · Veure més »
Conclave de 1590 (setembre)
Escut papal de Sa Santedat el papa Urbà VII El Conclave de setembre de 1590 va ser la reunió d'elecció papal realitzada després de la mort del Papa Sixt V. Va tenir lloc entre el 7 i el 15 de setembre de 1590.
Nou!!: Pius IV і Conclave de 1590 (setembre) · Veure més »
Conclave de 1590 (tardor)
El Conclave de la tardor de 1590 (8 d'octubre a 5 de desembre) va ser el segon conclave de 1590.
Nou!!: Pius IV і Conclave de 1590 (tardor) · Veure més »
Conclave de 1592
El conclave papal de 1592, celebrat entre el 10 i el 30 de gener, elegí el papa Climent VIII com a successor d'Innocenci IX.
Nou!!: Pius IV і Conclave de 1592 · Veure més »
Conclave de 1605 (març)
El conclave papal de març-abril de 1605 es va convocar a la mort del papa Climent VIII i va acabar amb l'elecció d'Alessandro Ottaviano de 'Medici com a papa Lleó XI.
Nou!!: Pius IV і Conclave de 1605 (març) · Veure més »
Consistoris de Pius IV
Pius IV Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinaris públics per a la creació de nous cardenals presidits pel Papa Pius IV, amb la indicació de tots els nous cardenals creats (46 nous cardenals en 4 consistoris).
Nou!!: Pius IV і Consistoris de Pius IV · Veure més »
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Nou!!: Pius IV і Contrareforma · Veure més »
Coronació papal
arxiudata.
Nou!!: Pius IV і Coronació papal · Veure més »
Cosme Damià Hortolà
Cosme Damià Hortolà (Perpinyà, 1493 - Vilabertran, 3 de febrer de 1568) fou un destacat teòleg i hebraista, assistent al Concili de Trento, que exercí els càrrecs d'abat de Vilabertran - al bisbat de Girona - i rector de l'Estudi General de Barcelona.
Nou!!: Pius IV і Cosme Damià Hortolà · Veure més »
Daniele Barbaro
Daniele Matteo Alvise Barbaro més conegut com a Daniele Barbaro (Venècia, 8 de febrer de 1514 - Udino, 13 d'abril de 1570) va ser un cardenal, patriarca catòlic i humanista italià estudiós de la filosofia, la matemàtica i l'òptica.
Nou!!: Pius IV і Daniele Barbaro · Veure més »
Dídac d'Alcalà
Diego de San Nicolás, conegut com a Diego de Alcalá (San Nicolás del Puerto (Sevilla), 14 de novembre de 1400 – Alcalá de Henares (Madrid), 13 de novembre de 1463) va ser un germà llec franciscà observant, venerat com a sant per l'Església catòlica com a Sant Dídac d'Alcalà, va ser canonitzat el 1588: va ser el primer germà llec franciscà que va arribar als altars.
Nou!!: Pius IV і Dídac d'Alcalà · Veure més »
Diòcesi de São Tomé i Príncipe
La diòcesi de São Tomé i Príncipe (en llatí Dioecesis Sancti Thomae in Insula), és una diòcesi africana de ritual llatí, directament subordinada a la Santa Seu, constituïda el 31 de gener de 1533 pel papa Climent VII per desmembrament de l'Arxidiòcesi de Funchal.
Nou!!: Pius IV і Diòcesi de São Tomé i Príncipe · Veure més »
Diego Laínez
Diego Laínez Gómez de León (1512, Almazán - † 19 de gener de 1565, Roma) fou el segon General de la Companyia de Jesús, company de Sant Ignasi de Loiola, successor i biògraf seu.
Nou!!: Pius IV і Diego Laínez · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Pius IV і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Escuts d'armes papals
Durant com a mínim 800 anys, cadascun dels papes ha tingut el seu escut d'armes personal, a més de l'escut d'armes de la Santa Seu.
Nou!!: Pius IV і Escuts d'armes papals · Veure més »
Església Catòlica Siro-malabar
LEsglésia Catòlica Siro-Malabar (Edta Qatholiqi D'Malabar Suryaya; malaiàlam:;, ‘Església dels sirians malabars’) o Ésglésia dels catòlics sirians de Malabar és una església catòlica oriental arxiepiscopal major amb seu a Kerala, Índia.
Nou!!: Pius IV і Església Catòlica Siro-malabar · Veure més »
Font de l'Aigua Feliç
La Font de l'Aigua Feliç (en italià Fontana dell'Acqua Felice) també coneguda com a Font del Moisès és una font de Roma, anomenada així en honor del papa Sixt V (Felice Peretti): la intenció del papa era subministrar aigua als barris sorgits als turons del Viminal i del Quirinal i en particular al seu sumptuosa i vastíssima Vila Montalto, que s'estenia entre ambdós turons.
Nou!!: Pius IV і Font de l'Aigua Feliç · Veure més »
François de Tournon
François de Tournon (Tournon-sur-Rhône 1489 † 1562 Saint-Germain-en-Laye) va ser un diplomàtic i cardenal francès.
Nou!!: Pius IV і François de Tournon · Veure més »
Francesco Alciati
Francesco Alciati (Milà, Llombardia, llavors capital del ducat de Milà, 2 de febrer de 1522 - Roma, 20 d'abril de 1580) va ser un cardenal italià del.
Nou!!: Pius IV і Francesco Alciati · Veure més »
Francesco Gonzaga (1538-1566)
Francesco Gonzaga (Palerm, Sicília, llavors al Regne de Nàpols, 6 de desembre de 1538 - Roma, 6 de gener de 1566) va ser un cardenal italià del segle XVI.
Nou!!: Pius IV і Francesco Gonzaga (1538-1566) · Veure més »
Frederic Schenck de Tutenburg
Frederic Schenck de Tutenburg (Vollenhove, 1503 - Utrecht, 25 d'agost de 1580) va ser el primer arquebisbe d'Utrecht, -abans bisbat-.
Nou!!: Pius IV і Frederic Schenck de Tutenburg · Veure més »
Fulvio Giulio della Corgna
Fulvio Giulio della Corgna (Perusa, capital d'Úmbria, Itàlia, llavors als Estats Pontificis, 19 de novembre de 1517 - Roma, 2 de març de 1583) va ser un cardenal italià del.
Nou!!: Pius IV і Fulvio Giulio della Corgna · Veure més »
Gabriel Cerbellón
Gabriel CerbellónGabrio Cervellón o Gabrio Serbelloni (1508-1580) fou un general de Carles V i Felip II d'origen català,.
Nou!!: Pius IV і Gabriel Cerbellón · Veure més »
Gaspar Cervantes de Gaeta
Gaspar Cervantes de Gaeta (Trujillo, ca. 1511Tanmateix, en la Gran Enciclopèdia Catalana s'afirma que nasqué el 1512. – Tarragona, 17 d'octubre de 1575) fou un cardenal castellà del.
Nou!!: Pius IV і Gaspar Cervantes de Gaeta · Veure més »
Genealogia episcopal
La genealogia episcopal és la disciplina historiogràfica en si a l'Església que s'ocupa de reconstruir i dictar l'origen, la descendència i el vincle entre consagrador i consagrat, en el sagrament de la ordenació episcopal.
Nou!!: Pius IV і Genealogia episcopal · Veure més »
George Alencherry
Sa Beatitud el Cardenal Maran Mar George Alencherry (malaiàlam: ജോർജ് ആലഞ്ചേരി) és l'actual Arquebisbe Major de l'Església Catòlica Siro-Malabar i arquebisbe d'Ernakulam-Angamaly.
Nou!!: Pius IV і George Alencherry · Veure més »
Gerolamo Emiliani
Jeroni Emiliani, nascut Gerolamo Emiliani o Miani, conegut com a Jeroni Emilià, (Venècia, 1481 - Somasca, Llombardia, 8 de febrer de 1537) va ser un prevere italià, fundador de l'orde dels Clergues Regulars de Somasca.
Nou!!: Pius IV і Gerolamo Emiliani · Veure més »
Giambologna
Giambologna és el pseudònim de Jean de Boulogne o Giovanni Bologna (Douai, 1529 - Florència, 1608); fou un escultor flamenc, actiu a Itàlia, en particular a Florència.
Nou!!: Pius IV і Giambologna · Veure més »
Giovanni Antonio Serbelloni
Giovanni Antonio Serbelloni (Milà, 1519 - Roma, 18 de març de 1591) va ser un cardenal italià, bisbe emèrit de Novara i degà del Col·legi dels Cardenals.
Nou!!: Pius IV і Giovanni Antonio Serbelloni · Veure més »
Giovanni Girolamo Morone
Giovanni Girolamo Morone (Milà, 25 de gener de 1509 - Roma, 1 de desembre de 1580) va ser un cardenal italià del.
Nou!!: Pius IV і Giovanni Girolamo Morone · Veure més »
Giovanni Ricci (cardenal)
Giovanni Ricci (Montepulciano, 1 de novembre de 1498 - Roma, 3 de maig de 1574) va ser un cardenal italià, Arquebisbat de Pisa i després cardenal d'Albano i de Sabina.
Nou!!: Pius IV і Giovanni Ricci (cardenal) · Veure més »
Girolamo Seripando
Girolamo Seripando (6 de maig de 1493, Troia, Regne de Nàpols - † 17 d'abril de 1563) fou prior general de l'Orde de Sant Agustí i un gran teòleg italià.
Nou!!: Pius IV і Girolamo Seripando · Veure més »
Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora
Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora (Roma, 26 de novembre de 1518 - Màntua, 6 d'octubre de 1564) va ser un cardenal italià, conegut també com El cardenal di Santa Fiora.
Nou!!: Pius IV і Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora · Veure més »
Història d'Oriola
La història d'Oriola arriba fins a l'actualitat.
Nou!!: Pius IV і Història d'Oriola · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Pius IV і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: Pius IV і Història de Roma · Veure més »
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Nou!!: Pius IV і Història del papat · Veure més »
Honorat Joan
Honorat Joan i Tristull (València, 1507 — Burgo de Osma, 30 de juliol de 1566) fou un noble valencià, preceptor dels prínceps Felip i Carles, i bisbe d'Osma.
Nou!!: Pius IV і Honorat Joan · Veure més »
Humanisme a Mallorca
'''Alfons el Magnànim''', dibuixat per l'artista del renaixement Pisanello, el qual des del 1448 visqué els últims anys de la seva vida a la cort d'Alfons a Nàpols. L'humanisme és un moviment cultural que representa el renovellament dels estudis clàssics i que arrelà en la literatura italiana del i s'imposà per tot Europa durant els dos segles següents, contemporàniament al Renaixement.
Nou!!: Pius IV і Humanisme a Mallorca · Veure més »
In utroque jura
La locució in utroque jura (o in utroque iure) s'aplica a normes, lleis, doctorats, etc.
Nou!!: Pius IV і In utroque jura · Veure més »
Ius exclusivae
El terme ius exclusivae (en llatí: "dret d'exclussió") indica l'antic privilegi d'alguns sobirans catòlics europeus per prohibir l'elecció com a Papa d'una persona en particular.
Nou!!: Pius IV і Ius exclusivae · Veure més »
Jaume Pou i Berard
Jaume Pou i Berard (Mallorca o Niça, 13 de febrer de 1495 o 1497 – Roma, 26 d'abril de 1563) fou un bisbe i cardenal presumptament mallorquí.
Nou!!: Pius IV і Jaume Pou i Berard · Veure més »
Joan de Mèdici (cardenal)
''Ritratto di Giovanni de' Medici a due anni'', obra d'Agnolo Bronzino (vers el 1545). Joan de Mèdici (en italià: Giovanni di Medici), anomenat Giovanni el Jove, (Florència, Ducat de Florència, 29 de setembre de 1543 - Liorna, 20 de novembre de 1562) fou un membre de la família Mèdici que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.
Nou!!: Pius IV і Joan de Mèdici (cardenal) · Veure més »
Joan de Ribera
Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).
Nou!!: Pius IV і Joan de Ribera · Veure més »
Joan Terès i Borrull
Joan Terès i BorrullEl seu nom complet és Joan Miquel Terès i Borrull, encara que el seu nom sol aparèixer com a Joan, Juan, Jean, Johan, Joannes o Johannes i el seu primer cognom com a Terès, Terés, Térès o Teres.
Nou!!: Pius IV і Joan Terès i Borrull · Veure més »
L'Expulsió dels mercaders (Washington)
L'expulsió dels mercaders del temple és una obra d'El Greco, datada entre 1567 i 1570 durant el seu període venecià.
Nou!!: Pius IV і L'Expulsió dels mercaders (Washington) · Veure més »
Legació apostòlica de Romanya
La legació apostòlica de Romanya (en termes formals Exarchatus Ravennæ) va ser una subdivisió administrativa dels Estats pontificis.
Nou!!: Pius IV і Legació apostòlica de Romanya · Veure més »
Leone Leoni
Bust de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Museu del Prado. Leone Leoni (1509 — 22 de juliol de 1590) va ser un escultor italià d'abast internacional que va treballar a Itàlia, Alemanya, Àustria, França, els Països Baixos espanyols i Espanya.
Nou!!: Pius IV і Leone Leoni · Veure més »
Llac de Como
El llac de Como o Làrio (antigament Lacus Larius o Lacus Comacinus, Llach de Comm en llombard) és un llac de la Llombardia, al nord d'Itàlia.
Nou!!: Pius IV і Llac de Como · Veure més »
Llista d'eleccions papals
La primera elecció papal seguint ''In nomine Domini'' (1059) va tenir lloc a San Pietro in Vincoli abans que a l'Antiga basílica de Sant Pere per l'oposició secular intensa al nou procés de selecció papal. La llista d'eleccions papals inclou les 110 eleccions papals que han donat com a resultat els papes actualment reconeguts per l'Església catòlica com a legítims.
Nou!!: Pius IV і Llista d'eleccions papals · Veure més »
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Nou!!: Pius IV і Llista de papes de Roma · Veure més »
Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera
A la llista de personatges històrics de l'Edat Moderna a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els 1500 a 1800 que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Pius IV і Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera · Veure més »
Lluís d'Este
Lluís d'Este (Ferrara, 1538 – Roma, 30 de desembre de 1586).
Nou!!: Pius IV і Lluís d'Este · Veure més »
Lluís de Granada
Fra Lluís de Granada O.P. (1504, Granada, Espanya - 31 de desembre de 1588, Lisboa, Portugal) fou un escriptor dominic espanyol.
Nou!!: Pius IV і Lluís de Granada · Veure més »
Lorenzo Costa el Jove
Lorenzo Costa (Màntua, 1537 - 1583), anomenat Lorenzo el Jove per distingir-ho del seu avi, va ser un pintor italià del Renaixement, que va treballar principalment a Roma i Màntua, la seva ciutat natal.
Nou!!: Pius IV і Lorenzo Costa el Jove · Veure més »
Marcantonio Bobba
Marcantonio Bobba (Casale Monferrato, Piemont, Itàlia -Roma, 18 de març de 1575) va ser bisbe d'Aosta de 1557 a 1568 i cardenal italià del.
Nou!!: Pius IV і Marcantonio Bobba · Veure més »
Marcantonio Colonna
Marcantonio Colonna (1523–1597) va ser un bisbe i cardenal de l'Església Catòlica.
Nou!!: Pius IV і Marcantonio Colonna · Veure més »
Mark Sittich von Hohenems
Mark Sittich von Hohenems, o Marcus Sitticus Altemps (Hohenems, avui a Àustria, llavors al Sacre Imperi Romanogermànic, 1533 - Roma, 15 de febrer de 1595) va ser un cardenal alemany del.
Nou!!: Pius IV і Mark Sittich von Hohenems · Veure més »
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (31 de juliol de 1527, Viena - 12 d'octubre del 1576, Ratisbona) fou Emperador del Sacre Imperi, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia des de l'any 1564 i fins a la seva mort dotze anys després.
Nou!!: Pius IV і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Nou!!: Pius IV і Mèdici · Veure més »
Michelangelo Buonarroti
Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.
Nou!!: Pius IV і Michelangelo Buonarroti · Veure més »
Museus Vaticans
Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.
Nou!!: Pius IV і Museus Vaticans · Veure més »
Nom papal
La llista dels papes de l'Església Catòlica Un nom papal o nom pontifical és el nom regnal que pren un papa.
Nou!!: Pius IV і Nom papal · Veure més »
Odet de Coligny
'''Odet de Coligny''' Odet de Coligny (Châtillon-Coligny, 10 de juliol de 1517 - † Southampton, 14 de febrer de 1571), va ser un cardenal de la Santa Església Romana (cardinalis Sanctae Romanae Ecclesiæ); anomenat com cardenal de Chastillon (o Châtillon).
Nou!!: Pius IV і Odet de Coligny · Veure més »
Orde Basilià Italià de Grottaferrata
LOrde Basilià Italià de Grottaferrata, en llatí Ordo Basilianus Italiae, seu Cryptoferratensis, és un orde monàstic de l'Església catòlica de ritual bizantí, branca per tant dels basilians. Fou fundat en 1573 per a reunir els monestirs continuadors de la comunitat que va fundar Nil de Rossano al final del i que s'establí a Grottaferrata en 1005. Els monjos que en formen part posposen al seu nom les sigles O.S.B.I.
Nou!!: Pius IV і Orde Basilià Italià de Grottaferrata · Veure més »
Orde de Frares Menors Descalços
L'Orde dels Frares Menors Descalços o Orde dels Frares Menors Descalços de l'Estricta Observança (en llatí Ordo Fratrum Minorum Discalcetatorum o Ordo Fratrum Minorum Strictioris Observantiae Discalceatorum) és una reforma observant de l'orde franciscà, nascut al si dels frares menors conventuals i paral·lelament amb el naixement a Itàlia dels frares menors observants, amb la intenció d'incrementar el rigor i l'austeritat de la vida conventual a l'orde.
Nou!!: Pius IV і Orde de Frares Menors Descalços · Veure més »
Orde de l'Esperó d'Or
Collar de l’Orde de Sant Silvestre i la Milícia Daurada abans de 1905. Medalla de l’Orde de Sant Silvestre i la Milícia Daurada, 1841. LOrde de l’Esperó d’Or (en italià Ordine dello Speron d'Oro; en francès Ordre de l'Éperon d'or), conegut també com a Orde de la Milícia Daurada (en llatí Ordo Militia Aurata; en Italià Milizia Aurata), és un orde papal de cavalleria concedit a aquells que s’han distingit en la propagació de la fe catòlica o que han contribuït a la glòria de l'Església, sia per les armes, sia pels seus escrits o sia per altres actes.
Nou!!: Pius IV і Orde de l'Esperó d'Or · Veure més »
Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir
L'Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir o Sacre Militar Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir fou un orde militar dinàstic fundat al Gran Ducat de Toscana en 1561 per Cosme I de Mèdici, primer gran duc.
Nou!!: Pius IV і Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir · Veure més »
Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem
LOrde de Sant Llàtzer o Orde Militar i Hospitaler de Sant Llàtzer de Jerusalem fou un orde militar fundada al final de a Jerusalem, primer per a assistir els malalts de lepra a Terra Santa i, simultàniament, per defensar-hi la fe cristiana i lluitar contra els musulmans.
Nou!!: Pius IV і Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem · Veure més »
Palazzo Altemps
El Palazzo Altemps, anteriorment Palazzo Riario, és un edifici històric situat a la plaça sant'Apollinare del districte Ponte de Roma (Itàlia).
Nou!!: Pius IV і Palazzo Altemps · Veure més »
Palazzo Venezia
Palazzo Venezia El Palazzo Venezia o Palazzo di Venezia, conegut originàriament com a Palazzo Barbo, és un palau de la ciutat de Roma, al nord del tossal capitolí, a la banda oest de la Piazza Venezia.
Nou!!: Pius IV і Palazzo Venezia · Veure més »
Panteons i tombes de sobirans a Roma
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de la ciutat de Roma.
Nou!!: Pius IV і Panteons i tombes de sobirans a Roma · Veure més »
Papat de Perusa
La tomba del papa Benet XI a Perusa Perusa va ser una residència papal durant molt de temps durant el.
Nou!!: Pius IV і Papat de Perusa · Veure més »
Papat renaixentista
El Papa Lleó X, la quintessència del papa del Renaixement El Papat renaixentista va ser un període de la història papal entre el Cisma d'Occident i la Reforma protestant.
Nou!!: Pius IV і Papat renaixentista · Veure més »
Pedro Ponce de León y Córdoba
Pedro Ponce de León y Córdoba (Còrdova, 1510 - Jaraicejo, 17 de gener de 1573) va ser un religiós andalús, bisbe de Ciudad Rodrigo i de Plasència i inquisidor general, a més d'un destacat erudit, bibliòfil i mecenes d'art.
Nou!!: Pius IV і Pedro Ponce de León y Córdoba · Veure més »
Pere Joan Perpinyà
Pere Joan Perpinyà i Esclapez (Elx, 1530 - París, 28 d'octubre de 1566) fou un jesuïta, poeta, rètor i humanista valencià.
Nou!!: Pius IV і Pere Joan Perpinyà · Veure més »
Piazza del Popolo
La Piazza del Popolo és una de les places més famoses de Roma, als peus del Pincio.
Nou!!: Pius IV і Piazza del Popolo · Veure més »
Pietro Carnesecchi
Pietro Carnesecchi (Florència, 3 de gener de 1509 — Roma, 11 d'octubre de 1567) va ser un humanista i reformador italià.
Nou!!: Pius IV і Pietro Carnesecchi · Veure més »
Pirro Ligorio
Pirro Ligorio (Nàpols, 1510/13 — Ferrara, 1583) va ser un arquitecte, arqueòleg i pintor italià.
Nou!!: Pius IV і Pirro Ligorio · Veure més »
Pius V
Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort.
Nou!!: Pius IV і Pius V · Veure més »
Ponte Sisto
El Ponte Sisto, conegut també com a Pons Agrippae (Ponte di Agrippa), Pons Aurelius (Ponte Aurelio), Pons Antonini (Ponte di Antonino), Pons Valentiniani (Ponte di Valentiniano) o Ponte Gianicolense, és un pont que uneix la Piazza S. Vincenzo Pallotti amb la Piazza Trilussa, en els Rioni Regola i Trastevere de Roma, Itàlia.
Nou!!: Pius IV і Ponte Sisto · Veure més »
Porta Pia
La Porta Pia és una porta de l'antiga Muralla Aureliana de Roma a Itàlia.
Nou!!: Pius IV і Porta Pia · Veure més »
Rodolfo Pio da Carpi
Rodolfo Pio da Carpi (Carpi, Emilia Romagna 22 de febrer de 1500 † Roma, 2 de maig de 1564) va ser un cardenal italià del.
Nou!!: Pius IV і Rodolfo Pio da Carpi · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Pius IV і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
San Mateo (escultura)
L'escultura urbana coneguda pel nom San Mateo, ubicada al carrer San Mateo, a la ciutat d'Oviedo, Principat d'Astúries, Espanya, és una de les més d'un centenar que adornen els carrers de l'esmentada ciutat espanyola.
Nou!!: Pius IV і San Mateo (escultura) · Veure més »
Sant Esteve de Castellar Vell
Sant Esteve de Castellar Vell és una església romànica del, amb diferents ampliacions en època gòtica i posteriors, situada al municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Pius IV і Sant Esteve de Castellar Vell · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Pius IV і Sant Pere · Veure més »
Sant Tomàs de Riudeperes
Portal exterior del convent de Sant Tomàs de Riudeperes. Sant Tomàs és un convent franciscà a uns quatre quilòmetres al nord-est de la ciutat de Vic, aïllat al suau pendent dels turons de la parròquia de Sant Julià de Vilatorta, bé que en el districte municipal de Riudeperes.
Nou!!: Pius IV і Sant Tomàs de Riudeperes · Veure més »
Santa Maria degli Angeli e dei Martiri
La basílica de Santa Maria dels Àngels i els Màrtirs és un temple que es troba a Roma, al costat de l'actual plaça de la República.
Nou!!: Pius IV і Santa Maria degli Angeli e dei Martiri · Veure més »
Santuari de la Verge d'Arrate
El Santuari de la Verge d'Arrate està situat al mont Arrate, a 556m d'altitud sobre la ciutat d'Eibar (Guipúscoa), al País Basc.
Nou!!: Pius IV і Santuari de la Verge d'Arrate · Veure més »
Scipione Rebiba
Scipione Rebiba (San Marco d'Alunzio, 3 de febrer de 1504 – Roma, 23 de juliol de 1577) va ser un cardenal italià de l'Església catòlica.
Nou!!: Pius IV і Scipione Rebiba · Veure més »
Serbelloni (família)
Vista de Bellagio. L'edifici a la corona del turó és Vila Serbelloni. La família Serbelloni (referenciada per certa historiografia amb la grafia de Sorbelloni) va ser una important família patrícia milanesa d'origen català, (passant per Vimercate), que seria la branca principal de tres branques descendents d'una família borgonyona amb tres branques tardanes (s.XIV-s.XV) (la Catalana, la Napolitana, i la Milanesa principal).
Nou!!: Pius IV і Serbelloni (família) · Veure més »
Silvio Antoniano
Silvio Antoniano (Roma, 31 de desembre de 1540 - 16 d'agost de 1603) fou un jurista, literat, músic, humanista, pedagog, polític, eclesiàstic, cardenal i membre destacat de la cúria romana.
Nou!!: Pius IV і Silvio Antoniano · Veure més »
Sofonisba Anguissola
Sofonisba Anguissola (Cremona, vers 1532 – Palerm, 1625) va ser una pintora renaixentista italiana i deixebla de Bernardino Campi.
Nou!!: Pius IV і Sofonisba Anguissola · Veure més »
Termes de Dioclecià
Les Termes de Dioclecià (en italià Terme di Diocleziano, en llatí Thermae Diocletiani) van ser els banys termals més grans i sumptuosos de l'antiga Roma.
Nou!!: Pius IV і Termes de Dioclecià · Veure més »
Universitat d'Oriola
La Universitat d'Oriola es trobava emplaçada al convent de Sant Doménec, a Oriola (Baix Segura, País Valencià).
Nou!!: Pius IV і Universitat d'Oriola · Veure més »
1559
;Països Catalans.
Nou!!: Pius IV і 1559 · Veure més »
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Pius IV і 1565 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Giovan Angelo Medici di Marignano, Giovanni Angelo Medici, Giovanni Angelo de' Medici, Papa Pius IV.
