Obrir a Google MapsTaula de continguts
88 les relacions: Adrianòpolis (desambiguació), Aeci l'impiu, Amfíloc d'Iconi, Amintes de Galàcia, Anatòlia, Anàbasi, Antígon Monoftalm, Antíoc III, Antioquia de Pisídia, Antonia de Termessibus, Apamea de Frígia, Artaxerxes II de Pèrsia, Arzawa, Àlcetes (general), Àtal (diàdoc), Batalla del Mont Cadme, Bàlacros (sàtrapa), Beilicat de Hamit-oğlu, Beyşehir, Capadòcia, Cària, Culte ptolemaic a Alexandre el Gran, Darios el Gran, Darios III de Pèrsia, Datames, Díon, Dòcim de Macedònia, Deiòtar II, Diòcesi d'Àsia, Encratit, Etenna, Expedició dels deu mil, Frígia (província romana), Frígia Major, Frígia Primera, Frígia Segona, Galàcia, Gölhisar, Hapalla, Història de Turquia, Homana, Homanades, Isauris, Isàuria, Jordi de Pisídia, Korkuteli, Ladik (Samsun), Laodicea Combusta, Laomedont de Mitilene, Lícia, ... Ampliar l'índex (38 més) »
Adrianòpolis (desambiguació)
* Adrianòpolis (Caònia), ciutat d'Il·líria, fundada per l'emperador Adrià a la via entre Apol·lònia d'Il·líria i Nicòpolis més tard Justinianòpolis.
Veure Pisídia і Adrianòpolis (desambiguació)
Aeci l'impiu
Aeci l'impiu (en llatí Aetius,en grec antic Ἀέτιος) anomenat també Ateu perquè negava el Déu de la Revelació, (segons diuen Atanasi d'Alexandria, Sòcrates Escolàstic i Hèrmies Sozomen).
Veure Pisídia і Aeci l'impiu
Amfíloc d'Iconi
Amfíloc d'Iconi (Amphilochus, Amphílochos) va ser bisbe d'Iconi (actual Konya).
Veure Pisídia і Amfíloc d'Iconi
Amintes de Galàcia
Amintes o Amintas (en grec antic Ἀμύντας, Amyntas) fou tetrarca de Galàcia i després rei de Galàcia i altres territoris.
Veure Pisídia і Amintes de Galàcia
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Pisídia і Anatòlia
Anàbasi
LAnàbasi (en grec clàssic Ἀνάβασις, literalment 'marxa terra endins'), també coneguda com L'expedició dels deu mil o La retirada dels deu mil, és l'obra més coneguda de l'historiador atenenc Xenofont.
Veure Pisídia і Anàbasi
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Veure Pisídia і Antígon Monoftalm
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Veure Pisídia і Antíoc III
Antioquia de Pisídia
Antioquia de Pisídia (en grec antic Ἀντιόχεια τῇ Πισιδίᾳ) era una ciutat de Pisídia a la part sud de les muntanyes entre Frígia i Pisídia.
Veure Pisídia і Antioquia de Pisídia
Antonia de Termessibus
La lex Antonia de Termessibus, va ser una llei de l'antiga Roma, establerta potser l'any 68 aC o el 71 aC proposada pel tribú de la plebs Gai Antoni Híbrida que determinava que la ciutat de Termessos a la regió de Psídia fos reconeguda per la república romana com una ciutat lliure.
Veure Pisídia і Antonia de Termessibus
Apamea de Frígia
Apamea de Frígia (en grec antic Ἀπάμεια) fou una ciutat a la riba d'un petit afluent del riu Meandre, a Frígia, fundada pel selèucida Antíoc I Soter, que li va donar el nom de la seva mare, Apama.
Veure Pisídia і Apamea de Frígia
Artaxerxes II de Pèrsia
Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.
Veure Pisídia і Artaxerxes II de Pèrsia
Arzawa
Arzawa era un antic regne o més aviat un conglomerat de territoris de l'Anatòlia occidental que arribava fins a la costa de la mar Egea, del que no se'n coneix la situació exacta, però el centre als darrers anys era Apasa, que podria ser a prop de la ciutat coneguda després amb el nom d'Efes o potser seria la mateixa.
Veure Pisídia і Arzawa
Àlcetes (general)
Àlcetes (en Alcetas, en Ἀλκέτας) fou un general d'Alexandre el Gran.
Veure Pisídia і Àlcetes (general)
Àtal (diàdoc)
Àtal (Ἄτταλος, Attalus) fou un general macedoni al servei d'Alexandre el Gran.
Veure Pisídia і Àtal (diàdoc)
Batalla del Mont Cadme
La batalla del Mont Cadme fou un enfrontament armat esdevingut a prop de Laodicea del Licos el 6 de gener del 1148, entre l'exèrcit croat comandat per Lluís VII de França i l'exèrcit seljúcida, que acabà en derrota dels cristians i suposà la fi de la Segona Croada.
Veure Pisídia і Batalla del Mont Cadme
Bàlacros (sàtrapa)
Bàlacros (en llatí Balacros, en grec antic Bάλακρoς) fou un militar macedoni, fill de Nicanor.
Veure Pisídia і Bàlacros (sàtrapa)
Beilicat de Hamit-oğlu
El beilicat de Hamit-oğlu o Hamid-Oghlu (també anomenat Hamitoğulları) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1300 i 1391 i tenia per capital la ciutat de Eğirdir, a l'actual Turquia.
Veure Pisídia і Beilicat de Hamit-oğlu
Beyşehir
Beyşehir (grafia oficial en turc; de vegades apareix com a Beyshehir, Beyshehri o Beyşehri) és una ciutat de Turquia a la província de Konya a la regió d'Anatòlia Central.
Veure Pisídia і Beyşehir
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Pisídia і Capadòcia
Cària
Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.
Veure Pisídia і Cària
Culte ptolemaic a Alexandre el Gran
El culte ptolemaic a Alexandre el Gran va ser un culte imperial a l'Egipte hel·lenístic dels segles III-I aC, promogut per la dinastia ptolemaica.
Veure Pisídia і Culte ptolemaic a Alexandre el Gran
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Veure Pisídia і Darios el Gran
Darios III de Pèrsia
batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.
Veure Pisídia і Darios III de Pèrsia
Datames
Datames (en grec antic Δατάμης, 'Datámes') (circa 407 aC-361 aC) era sàtrapa i virtual rei de Capadòcia durant l'Imperi Persa.
Veure Pisídia і Datames
Díon
* Díon, ciutat antiga de l'illa d'Eubea.
Veure Pisídia і Díon
Dòcim de Macedònia
Antígon Dòcim o Dòcim (en llatí Docimus, Dókimos) fou un oficial de l'exèrcit del Regne de Macedònia que a la mort d'Alexandre el Gran va donar suport a Perdicas d'Orèstia.
Veure Pisídia і Dòcim de Macedònia
Deiòtar II
Deiòtar II (en grec antic Δηϊόταρος) va ser fill i successor de Deiòtar I, tetrarca i rei de Galàcia cap a l'any 40 aC.
Veure Pisídia і Deiòtar II
Diòcesi d'Àsia
La diòcesi d'Àsia (En llatí: Dioecesis Asiana, en grec hel·lenístic: Διοίκησις Ασίας/Ασιανής) va ser una diòcesi de l'Imperi Romà.
Veure Pisídia і Diòcesi d'Àsia
Encratit
Encratit és el membre de la secta dels encratits (del grec Εγκράτεους Enkrateus que vol dir "abstinents" o persones que practiquen la continència).
Veure Pisídia і Encratit
Etenna
Mapa de la zona d'Etenna al 1520. Etenna es troba al turons darrere de Side Etenna (grec antic: Ἔτεννα) fou una antiga ciutat d'Àsia Menor, considerada tradicionalment part de la província romana de Pamfília.
Veure Pisídia і Etenna
Expedició dels deu mil
En línies puntejades, la ruta de Xenofont i els ''Deu Mil'', arribant fins al cor de Pèrsia. L'expedició dels deu mil va ser un campanya formada per contingents de mercenaris grecs, reclutats pel persa Cir el Jove, durant la revolta per obtenir el tron contra el seu germà gran, el rei aquemènida Artaxerxes II ''Memnon''.
Veure Pisídia і Expedició dels deu mil
Frígia (província romana)
Frígia va passar a Roma l'any 133 aC després de la mort d'Àtal III de Pèrgam que per testament va deixar el seu regne al poble romà, però inicialment no va formar cap província.
Veure Pisídia і Frígia (província romana)
Frígia Major
Frígia Major és el nom donat pels grecs a la part principal de la Regió de Frígia a la vall del Sangarios.
Veure Pisídia і Frígia Major
Frígia Primera
Frígia Primera (en llatí Frigia Prima) era una província romana creada cap a l'any 294 per la nova divisió que va fer de l'Imperi l'emperador Dioclecià en les anomenades Reformes de Dioclecià.
Veure Pisídia і Frígia Primera
Frígia Segona
Frígia Segona o també Frígia Salutaris va ser una província romana creada per la nova divisió que va fer de l'Imperi l'emperador Dioclecià en les anomenades Reformes de Dioclecià.
Veure Pisídia і Frígia Segona
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Veure Pisídia і Galàcia
Gölhisar
Gölhisar és una vila i un districte de la província de Burdur a la Regió de la Mediterrània de Turquia.
Veure Pisídia і Gölhisar
Hapalla
Hapalla de vegades escrit Haballa, era un regne de la part occidental d'Anatòlia que existia cap a mitjans del.
Veure Pisídia і Hapalla
Història de Turquia
La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.
Veure Pisídia і Història de Turquia
Homana
Homana fou una ciutat de Psídia esmentada per Plini el Vell.
Veure Pisídia і Homana
Homanades
Els homanades foren un poble de Psídia a la frontera amb Isàuria, que es diu que posseïen 44 fortaleses, i la ciutat d'Homana.
Veure Pisídia і Homanades
Isauris
Els isauris (en llatí isauri o isaurica gens, en grec antic Ἰσαυρεύς) eren un poble que vivia a la regió d'Isàuria i es creia que eren parents dels pisidis encara que se'ls considerava licaons.
Veure Pisídia і Isauris
Isàuria
Isàuria (en grec antic Ισαυρία) era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília.
Veure Pisídia і Isàuria
Jordi de Pisídia
Jordi de Pisídia va ser un escriptor grec.
Veure Pisídia і Jordi de Pisídia
Korkuteli
Korkuteli és un districte de la Província d'Antalya a la regió mediterrània de Turquia, 56 km al nord-oest de la ciutat d'Antalya.
Veure Pisídia і Korkuteli
Ladik (Samsun)
Ladik és una ciutat de Turquia, i districte de la província de Samsun.
Veure Pisídia і Ladik (Samsun)
Laodicea Combusta
Laodicea Combusta (Λαοδίκεια κατακεκαυμένη o κεκανμένη Laodicea Katakékaumène) fou una ciutat selèucida a l'Àsia Menor al nord-oest dIconi a la via que portava cap a Melitene, en un territori a cavall entre Licaònia i Psídia (Claudi Ptolemeu l'esmenta com a ciutat de Galàcia).
Veure Pisídia і Laodicea Combusta
Laomedont de Mitilene
Laomedont de Mitilene (Laomedon), fill de Làric, fou un general d'Alexandre el Gran que ja servia al príncep quan el seu pare Filip II de Macedònia encara era viu.
Veure Pisídia і Laomedont de Mitilene
Lícia
Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.
Veure Pisídia і Lícia
Liburni
El liburni era la llengua parlada pels antics pobladors de Libúrnia a l'època clàssica.
Veure Pisídia і Liburni
Licaònia
Licaònia (en llatí Lycaonia, en grec antic Λυκαονία) va ser una regió d'Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.
Veure Pisídia і Licaònia
Licaonis
Els licaonis o licaons (en llatí licaoni, en grec antic Λυκαόνιος) era el nom que rebien els habitants de la regió de Licaònia.
Veure Pisídia і Licaonis
Lirbe
Lirbe (en Lyrbe, en Λύρβη) va ser una ciutat de Psídia esmentada pel poeta Dionisi el Periegeta, Claudi Ptolemeu i el geògraf Hièrocles.
Veure Pisídia і Lirbe
Llista d'antigues ciutats gregues
- Aquesta és una petita llista de ciutats de l'antiga Grècia, incloent colònies fora de Grècia en sentit estricte.
Veure Pisídia і Llista d'antigues ciutats gregues
Llista de províncies romanes
Aquest article inclou la llista de divisions de l'administració provincial romana al llarg de diferents períodes històrics.
Veure Pisídia і Llista de províncies romanes
Logbasis
Logbasis (en llatí Logbasis, en grec antic Λόγβασις) fou un personatge de Selge a Pisídia que va viure al segle III aC.
Veure Pisídia і Logbasis
Luvis
Els luvis, o també luvites, eren un grup d'origen indoeuropeu que va ocupar diverses zones de l'oest d'Anatòlia a inicis del segon mil·lenni aC.
Veure Pisídia і Luvis
Mal·los
Mal·los (Μαλλός o Μάλλος, Mallus; etnònim Μαλλώτης, en català mal·lota) fou una antiga ciutat de Cilícia que estava situada prop de la desembocadura del Pyramus (l'actual Riu Ceyhan), a Anatòlia.
Veure Pisídia і Mal·los
Metròpolis de Frígia (sud)
Metròpolis de Frígia (en grec antic Μητρόπολις) era una ciutat situada al sud de Frígia, al convent jurídic d'Apamea.
Veure Pisídia і Metròpolis de Frígia (sud)
Milíada
Milíada, (en llatí Milyas, en grec antic Μιλυάς -άδος) era el nom antic i original del que després es va anomenar Lícia segons Heròdot.
Veure Pisídia і Milíada
Neàpolis de Psídia
Neàpolis (en grec antic Νεάπολις) era una ciutat de Psídia al sud d'Antioquia, segons Claudi Ptolemeu.
Veure Pisídia і Neàpolis de Psídia
Pamfília
Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.
Veure Pisídia і Pamfília
Pàmfils
Els pàmfils (en grec antic Παμφύλιοι) eren un poble de l'Àsia Menor, d'origen europeu però amb altres aportacions ètniques, que vivia a Pamfília.
Veure Pisídia і Pàmfils
Pednelissos
Pednelissos (Πεδνηλισσός, llatí Pednelissus) fou una ciutat de Psídia, prop de l'Eurimedon, al nord d'Aspendos.
Veure Pisídia і Pednelissos
Perdicas d'Orèstia
Perdicas (en Περδίκκας, Perdiccas) fill d'Orontes, va ser un macedoni nadiu d'Orèstia o Orestis, un dels més destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orèstia.
Veure Pisídia і Perdicas d'Orèstia
Pisidis
El pisidis (en grec antic Πισίδαι) eren un poble probablement indoeuropeu que vivia a la Pisídia, emparentat amb els frigis i de la mateixa branca que els habitants de Pamfília, i barrejats amb els cilicis i els isauris, però menys hel·lenitzats que els pàmfils.
Veure Pisídia і Pisidis
Pitassa
Pitassa era un regne de la part occidental d'Anatòlia, al nord de la clàssica Psídia i proper als territoris hitites.
Veure Pisídia і Pitassa
Polemó d'Estimfea
Polemó d'Estimfea (en Polemon, en Πολέμων) fou un oficial macedoni fill d'Andròmenes d'Estimfea, al servei d'Alexandre el Gran.
Veure Pisídia і Polemó d'Estimfea
Pomponi Bas (cònsol 259)
Pomponi Bas (en llatí Pomponius Bassus) va ser un magistrat romà.
Veure Pisídia і Pomponi Bas (cònsol 259)
Província d'Antalya
La província d'Antalya es troba a la costa mediterrània sud-oest de Turquia, entre les Muntanyes del Taure i la Mar Mediterrània.
Veure Pisídia і Província d'Antalya
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Veure Pisídia і Regió de Frígia
Regne de Capadòcia
El Regne de Capadòcia va existir de fet o de dret des de l'any fins a l'any 17.
Veure Pisídia і Regne de Capadòcia
Regne de Mira
El Regne de Mira va ser un regne de la part occidental d'Anatòlia, Va sorgir cap a l'any 1430 aC i era tributari d'Arzawa i després dels hitites.
Veure Pisídia і Regne de Mira
Sagalassos
L'àgora de Sagalassos Sagalassos (en llatí Sagalassus, en grec antic: Σαγαλασσός), era una important ciutat i fortalesa prop de la frontera del nord-oest de Psídia, o segons Estrabó, vora la frontera d'Isàuria.
Veure Pisídia і Sagalassos
Satrapia de Frígia
La satrapia de Frígia o de Gran Frígia, era un territori de la Pèrsia aquemènida, amb capital a Celenes (Celaenae).
Veure Pisídia і Satrapia de Frígia
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Veure Pisídia і Seleuc I Nicàtor
Selge
Selge (Σέλγη) fou una ciutat de Psídia al sud de les muntanyes del Taure, prop del Eurimedon.
Veure Pisídia і Selge
Setge de Constantinoble (717-718)
El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.
Veure Pisídia і Setge de Constantinoble (717-718)
Sever d'Antioquia
Sever d'Antioquia (en grec antic Σεβῆρος, en siríac ܣܘܝܪܝܘܣ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ) va ser el cap de la tendència monofisita de l'església cristiana al començament del.
Veure Pisídia і Sever d'Antioquia
Sozòpolis
Sozòpolis (Sozopolis, Σωζόπολις) fou una ciutat de Pisídia al nord de Termessos, en una plana rodejada de muntanyes.
Veure Pisídia і Sozòpolis
Tabai
Tabai (en llatí Tabae, en grec antic Τάβαι) era una ciutat de Cària prop dels límits de Frígia, segons Estrabó, encara que en un altre passatge l'inclou a la regió de Frígia.
Veure Pisídia і Tabai
Tacià
Tacià (en llatí Tatianus, en grec Τατιανός) va ser un escriptor romà cristià del, nadiu d'Assíria, però educat en religió i filosofia a Grècia.
Veure Pisídia і Tacià
Tekeoğulları
El beilicat de Teke o dels Tekeoğulları fou un dels principats turcmans que es van crear a Anatòlia després de la caiguda del Soldanat de Rum a l'època anomenada dels beilicats.
Veure Pisídia і Tekeoğulları
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Veure Pisídia і Tema (circumscripció administrativa)
Termessos
Termessos (Τερμησσός) era una ciutat de Pisídia, famosa per la seva inexpugnabilitat com a fortalesa natural i artificial.
Veure Pisídia і Termessos
Tirs de Sozòpolis
Tirs (mort cap a l'any 251) és un sant màrtir venerat al cristianisme.
Veure Pisídia і Tirs de Sozòpolis
Zallara
Zallara fou una regió de l'Imperi Hitita que podria correspondre a les regions d'Anatòlia posteriorment conegudes com a Pisídia, Licaònia o Cilícia.
Veure Pisídia і Zallara
També conegut com Frígia Pisídica, Pisidike, Pisídia (província romana), Psídia.