Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Pirineus

Índex Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

2189 les relacions: A-14, A-26, A66, Abadia de Sant Policarp, Abbaye de Belloc, Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abies, Absis central de Sant Climent de Taüll, Absis de Santa Maria d'Àneu, Acònit, Accident de Txornòbil, Accident nuclear de Vandellòs I, Acordió, Acs, Adonis dels Pirineus, Aegolius, Aerinita, Aeroport de Girona - Costa Brava, Aeroport de Lleida-Alguaire, Afrodísion, Agobard de Lió, Agriades pyrenaica, Agricultura de Catalunya, Agrupació Guerrillera de Catalunya, Agulhes deth Montardo, Agustí Centelles i Ossó, Agustí Jolis i Felisart, Agustín Muñoz Grandes, Aigua de Ribes, Aiguabarreig (Mequinensa), Aiguat de 1940, Airenosis, Ajuntament de la Seu d'Urgell, Al-Àndalus, Albert Belhomme de Franqueville, Albert de Meuron, Albert O. Hirschman, Albert Soler i Sicília, Albi (Llenguadoc), Alexander Grothendieck, Alexandre de Fisterra, Alfons Gaston Puyo, Alfred Roland, Allau, Allium ursinum, Alma Mahler, Almesquera, Almogàver, Alp 2500, ..., Alphonse Lequeutre, Alpinisme, Alpinum, Alps, Alps d'Allgäu, Alps Escandinaus, Alt Aragó, Alt Empordà, Alt navarrès, Alt Penedès, Alt Pirineu i Aran, Alt Ter, Alt Urgell, Alta Ruta Pirinenca, Amaia Aranzabal, Amand de Gascunya, Amargot, Andorra, Andorra durant l'edat antiga, Andorra durant l'edat mitjana, Andosins, Andròsace, Andròsace cilíndrica, Andròsace imbricada, Andreu Martínez Ferrandis, Andreu Xandri i Serrano, Anemone hepatica, Anne Lister, Anselme Lacadé, António de Oliveira Salazar, Antic Règim, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Antoni Bolòs i Ferrussola, Antoni Campañà i Bandranas, Antoni Sors i Ferrer, Antonio Dorregaray y Dominguera, Antonio Seoane Sánchez, Apol·lo (lepidòpter), Aquitans, Aquità, Aragó, Aragonès, Aragonès de les comunitats aragoneses, Aragonès tensí, Arç blanc, Arbeca, Arberoa, Arborètum de Font-romeu, Archer Milton Huntington, Arenaria serpyllifolia, Ares del Maestrat, Arianta xatartii, Arion ponsi, Arlequí (papallona), Armand Ballart Codó, Armòrica, Armeria muelleri, Arnau (sèrie de televisió), Arnau de Cortsaví, Arnau Mir de Pallars Jussà, Arpella pàl·lida comuna, Arquebisbat de Barcelona, Arquitectura de la Provença, Arquitectura medieval, Arquitectura romànica, Arrano beltza, Arribèra deth Garona, Arriu Joeu, Art, Art de Catalunya, Art mossàrab a Catalunya, Art paleolític, Art prehistòric, Art romànic, Art romànic a Catalunya, Art visigòtic, Artés d'Asson, Artemisa vulgar, Artesa de Segre, Artilleria costanera, Artio, Artur Blasco i Giné, Arvicola scherman, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, Asperula aristata, Ús dels articles dels topònims en català, Assentament del poble got a Aquitània, Associació de Components del Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya, Assut de Xerta, Astèrix a Hispània, Astrantia minor, Ataülf, Ath-Thaghr al-Aqsà, Atlàntida (Falla), Atuell d'enterrament, Atxo Apellániz, Auñamendi, Auñamendi (desambiguació), Aubisca, Aude, Auguste Michel-Lévy, Ausat, Aussau-Irati, Autopista del mar, Autovia del Nord-est, Autovia Mudèjar, Aventí de Larbost, Avet, Avet blanc, Avetar de Sagramorta, Ax, Ax 3 Domaines, Ènnec Aritza, Època ibèrica al País Valencià, Édouard-Alfred Martel, Émile Desvaux, Émile Krieps, Àguila daurada, Àlber, Àngel Castanyer i Rausell, Badiu, Bages, Baiasca, Baixa Cerdanya, Baixa Navarra, Balandrau, infern glaçat, Ball cerdà, Ballester comú, Ballet, Balma de na Cristiana, Balou, Bandolerisme als Països Catalans, Banyarriquer del faig, Banyoles, Baqueira-Beret, Barcelona Traction, Light and Power, Bardenas Reales, Bargusis, Barranc de la Font de Llessiu, Barranc de Montardit, Barranc de Pamano, Basílica Santuari de Nostra Senyora de Meritxell, Basc, Bascos, Bassa de l'Orri de la Vinyola, Bassa de Mercader, Batalla d'Alcoraç, Batalla d'Arausio, Batalla de Baecula, Batalla de Besalú, Batalla de Cervera, Batalla de Covadonga, Batalla de l'Esquirol, Batalla de l'Ordal, Batalla de la Garona, Batalla de Montserrat, Batalla de Muret, Batalla de Nazar i Asarta, Batalla de Nájera, Batalla de Noain, Batalla de Poitiers (732), Batalla de Roncesvalls, Batalla de Sagunt, Batalla de Salvetat, Batalla del coll de Panissars, Batalla del Roine, Batalla del Segre, Batalla del Trocadero, Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols, Batalló Lincoln, Batlle, Baudrimont NW, Bàlec, Bèbrices, Bòsnia i Hercegovina, Búgula, Búnquer, Búnquer del Torrelló, Búnquers de Masarac, Bec de serra gros, Becada eurasiàtica, Bedoll, Bedoll comú, Bedoll pubescent, Benais, Benasquès, Benifonts, Benissa, Benjamin Baillaud, Berdeniella pyrenaica, Berguedà, Bernat de Bearn, Bestué, Bethmale (formatge), Betriu (cognom), Biblioteca Sant Agustí, Bicicleta tot terreny, Bidasoa, Bielsa, Biescas, Bisbat de Baiona, Bisbat de Barbastre-Montsó, Bisbat de Coserans, Bisbat de Jaca, Blavet de les glaceres, Blaveta alpina, Blaveta de l'astràgal, Blaveta de l'espantallops, Blaveta nívia, Bloc erràtic, Bob Doyle, Boiet, Boix comú, Boixac de camp, Boixerola, Bolet de greix, Boltanya, Bombus monticola, Borda, Borda Vielha, Bordils, Bortziri, Boscatge, Boscos de la península Ibèrica, Botella de Vieux Marc, Vidre, Guitarra i Diari, Boutxy, Brachypodium, Brandada de bacallà, Brúcol, Bretxa de Rotllan, Brocat de la cefalària, Brocat variable, Brossat, Bruc vermell, Bruel, Bruguerola, Bruna de prat, Bryum alpinum, Bryum gemmiparum, Bryum weigelii, Bujaruelo, Bull de fetge, C-13, C-16, Ca n'Isach, Cabirol, Cabra pirinenca, Cabra salvatge ibèrica, Cachou, Caixa d'estalvis, Cala Montjoi, Calonge de Segarra, Calorada de juliol de 1994, Calorades de l'estiu de 2003 a Catalunya, Calvarius rapidus, Calze de la catedral de València, Cama-roja vera, Camamilla de muntanya, Camí de la Retirada, Camí de Sant Jaume, Camí francès de Sant Jaume, Camp de concentració de Miranda de Ebro, Camp magnètic estel·lar, Camprodon, Canal del Migdia, Cançó de Santa Fe, Canelito, Canfranc, Canigó, Canigó (poema), Canis lupus italicus, Canvi climàtic a Andorra, Canvi fonètic «f → h» del castellà, Canyó d'Añisclo, Cap de Boumort, Cap de Creus, Cap de Vaquèira, Cap Higuer, Cap Norfeu, Capsot d'esquena roja, Carablanc petit, Caramelles (ossa), Carcassona, Cargola de roca, Caribert II, Carla Kimhi, Carlemany, Carles Gascón Chopo, Carles Martell, Carles Porta i Gaset, Carles Vallès i Ocaña, Carlit, Carlit de Baix, Carme Parareda Sala, Carnaval de Bielsa, Carnavals d'Ituren i Zubieta, Carpats, Carraspic comú, Carrer dels Canonges, Carrer Major de la Seu d'Urgell, Casa Añó, Casa es de Bernard, Casa es de Vidala, Casamates del Castellar, Casimiro Lana Sarrate, Castel·lans, Castell de Falgars, Castell de Querbús, Castell de Ròca Talhada, Castell de Requesens, Castell de Rocabruna, Castell de sa Reganyada, Castell de Verdera, Castellazo, Catalanisme, Catalans, Català antic, Catalunya, Catalunya del Nord, Catarisme, Cató el Censor, Catedral de Magalona, Catedral de Sant Nasari de Besiers, Catedral de València, Cavall de pura raça gallega, Cavall hispà-bretó, Cavallí, Cànnids, Càpnids, Càrex corbat, Càrex de Davall, Càrex estelat, Càrex fosc, Càrex pirinenc, Càrex rupestre, Cònvenes, Còrsega, Cóm, Ceferí Rocafort i Sansó, Celso Lagar Arroyo, Celtas Cortos, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Central de Benós, Central hidroelèctrica, Central hidroelèctrica de Cledes, Central hidroelèctrica de Talarn, Centre Excursionista Pàtria, Ceràmica prehistòrica, Cerdanya, Cerdanya (desambiguació), Ceret, Ceretans, Cerinthe glabra, Charles Athanase Walckenaer, Charles Marx, Charles Schepens, Chicos, Christina Oiticica, Chrysanthia, Cilindre de Marboré, Cim de Bordellat, Circ de Baborte, Circ de Colomèrs, Circ de la Safor, Circ de Litor, Circ de Marcadau, Circ de Restanca, Circ de Saboredo, Circ de Tòrt, Circ de Tromosa, Circ deth Montardo, Cirerer, Cirerola, Civet, Clematis alpina, Clima d'Andorra, Clima d'Aragó, Clima de Catalunya, Climatologia a Catalunya el 2013, Club Alpí Núria Masella Cerdanya, Clusa, Coca (pastís), Cofersa, Cogullada comuna, Col·lisió continental, Coll (geomorfologia), Coll Capellera, Coll Cerdà, Coll d'Agnes, Coll d'Ares (Pirineu), Coll d'Aspin, Coll d'Azet, Coll d'en Bernat, Coll d'en Llemosí, Coll de Banyuls, Coll de Baucells, Coll de Carançà, Coll de Coma Mitjana, Coll de Conflent, Coll de Fontfreda, Coll de la Bassa, Coll de la Brossa, Coll de la Clapa, Coll de la Closa d'en Joan Pere, Coll de la Core, Coll de la Creueta (Castellar de n'Hug-Toses), Coll de la Fossa del Gegant, Coll de les Basses de Fabert, Coll de les Boires, Coll de les Cordes, Coll de les Maçanes, Coll de les Moles (Beget), Coll de Lli, Coll de Manrella, Coll de Miralles, Coll de Noucreus, Coll de Padern, Coll de Paracolls, Coll de Pèira Sorda, Coll de Port (Arieja), Coll de Portèth d'Aspèth, Coll de Portells, Coll de Pradelles, Coll de Prat Porceller, Coll de Sant Salvador, Coll de Vila-roja, Coll de Vista, Coll del Faig (Reiners), Coll del Faig (Sant Llorenç de Cerdans), Coll del Gegant, Coll del Pal (Prats de Molló), Coll del Pertús, Coll del Portalet, Coll del Pou de la Neu, Coll del Rei, Coll del Ric, Coll del Tell, Coll del Tourmalet, Coll dels Pixadors, Coll Mercer, Coll Petit del Tell, Coll Pregon (Beget), Collada de Beixalís, Collada de Canòlic, Collada de la Mondina, Collada de Sant Martí, Collada de Vernadell, Collarada, Collet de les Forques, Coma (geografia), Coma d'Amitges (Espot), Coma dels Llops, Comapedrosa, Combat de Santa Maria, Comerç a l'antiga Roma, Comerç àrab d'esclaus, Companyia de ferrocarril de Midi, Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, Comtat d'Aragó, Comtat d'Osona, Comtat de Pallars, Comtat de Ribagorça, Comtats catalans, Comunidor, Comunitat Autònoma del País Basc, Comunitat de Països de Llengua Portuguesa, Comunitat de Treball dels Pirineus, Conca del Mediterrani, Conca sedimentària de l'Ebre, Concepció González Maluquer, Concili d'Urgell, Concròs, Confederació Nacional del Treball, Conflent, Conflicte armat birmà, Congost (hidrografia), Conjurador de Serrallonga, Conquesta de Girona, Conquesta de Navarra, Conquesta feudal hispànica, Conquesta romana d'Hispània, Conseqüències de la pesta negra, Constant II (usurpador), Contrafort (geografia), Contrapàs (moviment), Copa dels Pirineus, Copa Pirineus de rugbi, Coralls rugosos, Corb, Corberes, Cordó sanitari, Cordúlids, Corn alpí, Corniol pirinenc, Coro Trasito, Corranda, Corrandes d'exili, Corredor de Gaube, Corrida, Corriol pit-roig, Corts de Barcelona (1372-1373), Corts de Navarra, Cos d'Agents Rurals, Costa Barcelona, Costa Brava, Costabona, Costoja (Alt Pirineu), Costoja (Vallespir), Cotxa fumada, Cova d'Atxurra, Cova de Mas d'Azil, Cova de Nhaus, Cova del Cochino, Coves de Bètharram, Coves de Gargas, Crema de Peralada, Cremallera de Núria, Crespinell alpestre, Crespinell fosc, Crespinell pirinenc, Creu de terme (l'Estany), Cristino García Granda, Croada Albigesa, Croada contra la Corona d'Aragó, Croada dels Pastors (1320), Cronologia de la Guerra Civil espanyola, Crostada, Cruixidell, Cua de cavall grossa, Cucunyà, Culleraire, Cultura d'El Argar, Cultura dels camps d'urnes, Dalmau de Castellnou, Damer de la valeriana, Dani Karavan, Danny Daniel, Darius Vilàs i Fernández, David Serrat i Congost, David Solans i Cortés, Dècada del 1690 aC, Dècada del 480, Dècades dels 1970 i 1980 a Andorra, Denominació d'Origen Costers del Segre, Denominació d'Origen Empordà, Desnivel, Diada Nacional de l'Aragó, Dieta de Tolosa (798), Diphasiastrum alpinum, Divisòria d'aigües, Dmitri Mendeléiev, Dolors Prat Coll, Dominique-Jean Larrey, Dona d'aigua, Donzella alpina, Donzella de la bistorta, Donzella de muntanya, Duc eurasiàtic, Durandal, Eate, Ebre, Echinospartum horridum, Economia de l'Imperi Romà, Edat antiga, Edat antiga als Països Catalans, Edat del ferro, Edat mitjana, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Eddy Merckx, Editorial Barcino, Edom (desambiguació), Edom (Europa), Eduard Giró i Barella, Edurne Pasaban Lizarribar, Efecte foehn, Eina (Cerdanya), El Camí, El Flamisell, El jardí dels set crepuscles, El lliri d'aigua, El Moixer, El monacat a Catalunya, El Mont (Albanyà), El Montdony, El Passet, El Pedrós (Castellterçol), El Pertús, El Pont d'Arcalís, El Port de la Selva, El Pui de Segur, El retablo de Maese Pedro, El·lipsoide de referència, Eleccions municipals catalanes de 1934, Elionor d'Anglaterra, Elionor d'Aquitània, Elna, Els Encantats, Els encantats, Els Estanyets (Dorres), Els Estanyols (Bolquera), Els Morató, Elvira Godàs i Vila, Embassament de Yesa, Emmanuel Chabrier, Empetrum nigrum, En guàrdia!, Energia renovable, Engaït, Enric Font Lloret, Enric Lucas Llop, Enric Nosàs i Sisquella, Enric Truñó i Lagares, Ensagents, Entorn natural de la Unió Europea, Equisetum variegatum, Er (Cerdanya), Erable, Erç, Erebia hispania, Eric Shipton, Ermita de San Nicolás de Bujaruelo, Ermita de Sant Sebastià (Vic), Escac ferruginós, Escarra, Escòrnacrabes, Escola monàstica, Escorpí cec, Escull de la Trona, Escultura romànica, Escurçó pirinenc, Escut d'Alins, Escut d'Alt Àneu, Escut de Baiasca, Escut de Sorpe, Església de la Mare de Déu del Pilar (Canfranc), Eskalofrío, Espanya, Espardenya, Espolla, Esport a Catalunya, Esquí de fons, Esquí forapista, Esquellada, Estació d'esquí Boí-Taüll, Estació d'esquí d'Er - Puigmal, Estació d'esquí de Portè - Pimorent, Estació de la Pobla de Segur, Estació Internacional de Canfranc, Estamariu, Estanh de Pica Palomèra, Estanh Gelat de Colomèrs, Estanh Long de Colomèrs, Estanh Major de Colomèrs, Estanh Obago, Estanh Redon, Estanhs de Ribereta, Estanhs deth circ Colomèrs: Clòto de Naut, Plan, Pòdo i Ratèra de Colomèrs, Estany Baix, Estany Blau (Angostrina), Estany de Baix de Baciver, Estany de Coll Roig, Estany de Coma d'Or, Estany de Font Negra, Estany de Fontviva, Estany de l'Orri de la Vinyola, Estany de la Grava, Estany de la Llosa (Angostrina), Estany de la Munyidera, Estany de la Pradella, Estany de Lanoset, Estany de Lladres, Estany de Malniu, Estany de Montcortès, Estany de Planès, Estany de Pradet, Estany de Ratera, Estany de Roset, Estany de Sant Maurici, Estany del Racó, Estany del Ticó, Estany dels Barbs, Estany dels Forats, Estany dels Pedrons, Estany Gelat de Saboredo, Estany Gran d'Amitges, Estany Gros (Porta), Estany Gros de Carançà, Estany Llarg (Bolquera), Estany Negre (Angostrina), Estany Negre (Bolquera), Estany Negre (Porta), Estany Petit (Porta), Estany Tort de Peguera, Estanyol Occidental de Canalbona, Estanys del Carlit, Estanys Forcats, Estatge montà, Estatge nival, Esteve Rodríguez-Miró i Sabater, Esther Fresneda Marugán, Estofat, Esvèrtia, Eswèrtia, Eth Portilhon, Europa, EVA (pel·lícula de 2011), Expedició de Carlemany del 778, Expedició Guergué, Expulsió dels jueus d'Espanya, Faig, Faja de las Flores, Falguera mascle, Falguereta de cingle, Falles del Pirineu, Fallopia japonica, Fals plàtan, Farratge, Fauna de Catalunya, Fauna de la península Ibèrica, Fauna dels Països Catalans, Fàbrica de llanes d'Arsèguel, Fédération Française des clubs alpins et de montagne, Félix Régnault, Federació Catalana d'Esports d'Hivern, Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, Federico Martín Bahamontes, Federico Montaner Canet, Feixa del Moro, Fernando Larruquert Aguirre, Ferran Canyameres i Casamada, Ferran el Catòlic, Ferran Latorre i Torres, Ferran Vilagut i Guitart, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Festa de l'Onso de la Mata, Festa de l'os de Prats de Molló, Festa dels Traginers de Balsareny, Festes de l'os al Vallespir, Festes de l'os als Pirineus, Festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus, Fetgera blanca, Fira de Sant Ermengol, Fires i mercats de la Seu d'Urgell, Flaüta, Flama del Canigó, Flandes francès, Flauta de tres forats, Flavi Honori, Flavi Juli Constant, Flavi Paulus, Flor de neu, Flordeneu, Floreal Barberà Blanch, Folk català, Folklore, Follet, Font-romeu, Odelló i Vià, Fontalba, Fontpedrosa, Forat d'Aigualluts, Formació geològica del País Valencià, Formatge, Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya, Formatge serrat, Fornells de la Muntanya, Fort de Coll de Ladrones, Fossa tectònica del Vallès-Penedès, Fotografia al Pallars Jussà, França, François Bayrou, Francesc de Paula de Fossà, Francesc Satorres, Francesc Sàbat Montserrat, Francis Planté, Francisco Denis Diez, Francisco Javier Castaños, Francisco Ponzán Vidal, Franquisme a Catalunya, František Kriegel, Franz Schrader, Frederick Stark Pearson, Fredolic gros, Freser, Fritillaria pyrenaica, Frondella SW, Front mediterrani, Frontal de sant Cristòfol (església parroquial de Sant Cristòfol de Toses), Frontera Catalunya-Andorra, Frontera entre Catalunya i Aragó, Frontera entre Espanya i Andorra, Frontera entre França i Espanya, Frontera natural, Fuet, Furs de Jaca, Futbolí, Gall fer comú, Gals, Gardí, Gaston Julia, Gastronomia d'Aragó, Gastronomia d'Occitània, Gastronomia de l'Alt Urgell, Gastronomia de l'Empordà, Gastronomia de la Garrotxa, Gastronomia de la Ribagorça, Gastronomia de la Vall d'Aran, Gastronomia del Pallars, Gastronomia del Segrià, Gastronomia del Vallès, Gastronomia dels Països Catalans, Gat salvatge, Gat salvatge europeu, Gauteric, Gave d'Ardiòs, Gave d'Aspa, Gave d'Aussau, Gave de Pau, Gàlates, Gàl·lia, Gàl·lia Aquitània, Gàl·lia Narbonesa, Gállego, Gòtia, Gelera, Geografia d'Andorra, Geografia d'Espanya, Geografia d'Europa, Geografia de Catalunya, Geografia de França, Geografia de Portugal, Geografia dels Països Catalans, Geologia d'Europa, Geologia de la península Ibèrica, Geopolítica de França, Geranium endressii, Geríon (mitologia), Gerd, Gerdera silvestre, Gil l'Eremita, Gimona, Ginebró, Ginesta d'escombres, Gino Bartali, Girella, Girona, Gitanos catalans de França, Glacera, Glacera d'Aneto, Glacera d'Ossoue, Glacera del Besiberri, Glacera del Mont Perdut, Glaceres dels Pirineus, Glossari de botànica, Gneis, Gneu Corneli Escipió Calvus, Gobio occitaniae, Goiat, Golf del Lleó, Gondobald, Gorbeia, Gorga (hidrografia), Gos d'atura català, Gos de muntanya dels Pirineus, Gots, GR 10 (França), GR 11, GR 3, Gralla becgroga, Gralla becvermella, Gran Fam de 1315-1317, Gran Nord, Gran planúria europea, Gran Premi de la muntanya al Tour de França, Gran sinagoga de Bordeus, Grande Armée, Grandvalira, Granota roja, Grasset de muntanya, Gravats de cal Diumenge, Gripau comú, Grup Especial d'Escalada, Gruta Casteret, Gruta de Bédeilhac, Gryllus campestris, Guasa, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra Civil espanyola a Catalunya, Guerra de Jaume IV de Mallorca, Guerra de les Vespres Sicilianes, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra del Francès, Guerra dels Cent Anys, Guerra franco-espanyola (1635-1659), Guerra italiana del 1521-1526, Guerres Napoleòniques, Guerres Púniques, Guiena, Guifré el Pilós, Guillem I de Tolosa, Guixers, Gunderic, Hanníbal Barca (247 aC), Hannó (208 aC), Hannó (218 aC), Hautacam, Hàsdrubal Barca, Helios Gómez, Henri Beraldi, Henri Brulle, Henri Cabannes, Henri Gatien Bertrand, Henry Russell, Henryk Zygalski, Hepatica, Heptagènids, Herba de l'ala, Herba de la cullera, Herba de la gota, Herba de Santa Margarida, Herba dels leprosos, Hermenegild Casellas i Bosch, Herriko Alderdi Sozialista, Hidroelèctrica de Catalunya, Hispània, Hispània Citerior, Hispània visigoda, Història d'Andorra, Història d'Anglaterra, Història d'Aran, Història d'Espanya, Història d'Occitània, Història de Barcelona, Història de Cartago, Història de Catalunya, Història de França, Història de l'Aragó, Història de l'art, Història de l'èuscar, Història de l'òpera, Història de l'electricitat a Catalunya, Història de l'escalada a Catalunya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de l'esport a Catalunya, Història de la Franja de Ponent, Història de la gastronomia als Països Catalans, Història de la música catalana, Història de la pintura, Història de la televisió en català, Història de les matemàtiques, Història de Navarra, Història de Normandia, Història de Portugal, Història de Tunísia, Història del cinema català, Història del ferrocarril a Espanya, Història del País Basc, Història dels Països Catalans, Història dels Pirineus, Història geològica d'Andorra, Història geològica de Catalunya, Història interna del basc, Història universal, Hodonímia de Barcelona, Hondarribia, Horminum, Hortense Bégué, Hospital de Santa Cristina de Somport, Hourquette d'Ancizan, HRP, Hvála, Hylocomiastrum pyrenaicum, Iacetans, Iban Mayo Díez, Ibardin, Ibèria, Ibèric, Ibérica (desambiguació), Ibón de Bachimaña Bajo, Ibón de Marboré, Ibón de Tebarrai, Iberdrola, Iberolacerta bonnali, Ibers, Ignacio Clemente Conte, Ignasi de Castellarnau i Casimiro, Il·lustració a Espanya, Ilergets, Imperi Angeví, Imperi Carolingi, Imperi Cartaginès, Institució de Ponent per l'Estudi i la Conservació de l'Entorn Natural, Institut d'Estudis Catalans, Institut d'Estudis Ceretans, Inundació, Invasió de la Vall d'Aran (1944), Invasió musulmana de la Gàl·lia, Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya, Irati (pel·lícula), Isaac Albéniz i Pascual, Isard alpí, Isard pirinenc, Isarn de Sant Víctor, Isidre Nonell i Monturiol, Isona, Isoperla moselyi, J'embrasse pas, Jaca, Jaciment arqueològic d'Atapuerca, Jaciment arqueològic de l'Esquerda, Jaciment arqueològic de la Balma de Guilanyà, Jaciment Arqueològic del Castellot, Jaciment de Montlleó, Jaciments mesolítics i paleolítics de l'Alt Urgell, Jacob ben David Bonjorn, Jacques Cambessédès, Jacques François Dugommier, James David Forbes, Jan Buyse, Jardí Botànic de Bertiz, Jardí Botànic Històric, Jaspert V de Castellnou, Jaume Cercós i Solé, Jaume el Just, Jaume Garrosset Gorgas, Jaume IV de Mallorca, Jaume Salvador i Pedrol, Jean Ravier, Jean-Joseph Saroïhandy, Jenny Kher Lazarus, Jesús Prados Arrarte, Jesús Vázquez Gayoso, Jo mai mai (sèrie de televisió), Joan Baptista Nolet, Joan de Miquel, Joan el Sense Fe, Joan Garrigós Toro, Joan Gaspart Bonet, Joan Graell i Piqué, Joan I d'Armanyac, Joan Obiols i Puigpinós, Joan Peruga Guerrero, Joan Ponç i Bonet, Joan Puig i Ferreter, Joaquim Coll Espona, Joaquim Folch i Torres, Jocs Olímpics d'Hivern de 1924, Jocs Olímpics d'Hivern de 2030, Jordi Abella Pons, Jordi Anglès Soler, Jordi Barre, Jordi Corominas i García, Jordi Panyella Renom, Jordi Peix i Massip, José de San Martín, José Reyes, Josefa Barba-Gosé Flexner, Josefina Roma i Riu, Josep (pel·lícula del 2020), Josep Aspachs Colomé, Josep Bartolí i Guiu, Josep Benseny Piñol, Josep Boneu i Pi, Josep Calvet Bellera, Josep Danés i Torras, Josep Maria Guilera Albiñana, Josep Maria Sala i Albareda, Josep Milà Atset, Josep Pi Morral, Josep Postius i Saura, Josep Puig i Cadafalch, Josep Ribas (escriptor), Josep Ribot i Calpe, Josep Sicart i Tauler, Josep Vigo i Bonada, Joseph Kessel, Joseph Vigier, Josepmaria Escrivá de Balaguer, Jota aragonesa, Juan Martín Díez, Juana Francisca Rubio, Jueus catalans, Julieta (pel·lícula), Julio Alberoni, Julio Villar Gurruchaga, Julivert d'isard, Karolina Babecka Pons, Kílian Jornet i Burgada, Kilowatts d'aigua. El negoci del segle, L'Aïnsa, L'Avetar (Planoles), L'Espunya, L'estació de Perpinyà, L'Estanyol (Angostrina), L'Estanyol (Portè), L'ombra de ningú, La Baronia de Rialb, La Canal de Berdún, La Castellassa de Can Torres, La Comella, La Corunya, La Coscollada, La Draga, La Fatarella, La Fova, La Menera, La Pinosa, La propera pell, La retirada, La Ronda de Boltaña, La Seu d'Urgell, La travessa, La Vajol, Laboratori Subterrani de Canfranc, Lac de Naut, Lac deth Pòrt de Caldes, Lac Major de Saboredo, Lacerta (gènere), Laguna Negra, Laietània, Lamina, Larrun, LAV Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa, LAV Perpinyà-Figueres, Límit arbori, Línia ferroviària Pau-Canfranc, Línia Lleida - la Pobla de Segur, Línia Madrid-Barcelona, Línia P, Le Jour et l'Heure, Leidrat de Lió, Les Illes, Les Tres Xemeneies, Leucojum, Levisticum, Lherzolita, Libertad Blasco-Ibáñez Blasco, Licopodi annotí, Licopodi selago, Lily Brick, Linària origanifòlia, Lini Bunjes, Linx nòrdic, Lisa Fittko, Literatura medieval, Llac, Llac d'Artosta, Llac de la Bernatuara, Llac de la Bollosa, Llac de Montbel, Llac de Payolle, Llangardaix ocel·lat, Llangardaix pirinenc, Llívia, Llebre comuna, Lleida, Llengües d'Aragó, Llengües de l'Imperi Romà, Llengües preromanes, Llengua de serp, Llessui, Llet de Pasqua, Lletera, Llicorella, Lliga Santa (1511), Llirga, Lliri blau, Lliri de neu, Lliri xifioide, Llista d'amfibis i rèptils de Catalunya, Llista d'episodis de Gran Nord, Llista d'esfíngids, Llista d'espais d'interès geològic del domini Pirinenc de Catalunya, Llista d'espècies de ratpenats de Catalunya, Llista d'hespèrids de la península Ibèrica i les Balears, Llista d'ossos dels Pirineus, Llista de canals de televisió en català, Llista de carreteres d'Andorra, Llista de cascades de Catalunya, Llista de cims més alts per província d'Espanya, Llista de colls dels Pirineus, Llista de colls dels Prepirineus meridionals, Llista de formatges d'Occitània, Llista de licènids de la península Ibèrica i Balears, Llista de muntanyes d'Espanya, Llista de muntanyes de Catalunya, Llista de nimfàlids de la península Ibèrica i Balears, Llista de personatges de Plats bruts, Llista de pièrids de la península Ibèrica i Balears, Llista de premsa en català, Llista de rius dels Prepirineus, Llista de tresmils del Pirineu aragonès, Llista de tresmils dels Pirineus, Llista de valls dels Pirineus, Llista de vies romanes, Llista de zones de protecció dels Pirineus, Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa, Llista dels sostres comarcals de Catalunya, Llista UIAA dels 3.000 pirinencs, Llistó, Llop ibn Muhàmmad, Llorer-cirer, Llosella, Lluís Companyó i Lanquine, Lluís Estasen i Pla, Lluís Llagostera i Pasqual, Lluís Rodas Fort, Lluís Rouvière i Bula, Lluís VII de França, Lluís XIV de França, Lluer, Lo Fossar, Lo romiatge de l'ànima, Localitzacions fictícies a Harry Potter, Lonicera alpigena, Lonicera pyrenaica, Louis Gabriel Suchet, Louis Mottiat, Louis Ramond de Carbonnières, Loxodonta africana pharaoensis, Lucanus barbarossa, Luci Anneu Flor, Luci Manili, Lucien Buysse, Lucus, Luzaide, Lycopodiella, Lycopodium clavatum, Maçanet de Cabrenys, Majorià, Maladeta, Malanyeu, Mallacán, Malva alcea, Manel de la Matta Sastre, Mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya, Manuel Anglada i Ferran, Manuel Baturone Colombo, Manuel Godoy, Manuel Valls de Gomis, Maquis, Maragda lluent, María Jesús Lago Rey, María Luz Gabás Ariño, Marbrada alpina, Marbrada comuna, Marc Bret i Gumà, Marcelo Usabiaga Jáuregui, Marco Pantani, Mare de Déu de Lorda, Mare de Déu dels Miracles, Marfull, Margarida d'Angulema, Margarida de Borbó-Dampierre, Maria Barbal i Farré, Maria Francisca Eroles i Eroles, Maria Josep Colomer i Luque, Maria Rúbies i Garrofé, Marián, Maribel Forcadas Berdusán, Marie Laforêt, Marimanha, Marina Ginestà i Coloma, Marisa Puchades Blasco, Marmota alpina, Marta Repullo i Grau, Martí Gasull i Roig, Marxa cicloturista Quebrantahuesos, Masia, Massís Catalanobalear, Massís de la Maladeta, Massís de Plantaurel, Massís de Posets, Massís de Taba, Massís del Carlit, Massís del Mont Blanc, Massís del Mont Perdut, Massís del Montcalm, Massís del Montgrí, Massís Septentrional, Mastí dels Pirineus, Matagalls, Mavis Bacca Dowden, Màxim tèrmic del Paleocè-Eocè, Món islàmic, Música basca, Medyuna, Melcior de Villena i Vila, Mercat de la Seu d'Urgell, Merla de pit blanc, Merla roquera comuna, Mestral, Microestats europeus, Miguel Gómez Sánchez, Mike Oldfield, Minairó, Mineria, Mines de carbó d'Adrall, Mines de Gavà, Mines de Pimorent, Miosotis alpestre, Miquel Cambó de Gayolà, Miquel Sànchez Múrcia, Miracle de la Mare de Déu del Roser i el cavaller de Colònia, Miralcamp, Mitologia catalana, Mitologia dels Pirineus, Mnemòsine (papallona), Moixera de guilla, Moixera nana, Moncayo, Monchino, Monedes d'euro d'Andorra, Monestir, Monestir d'Alquézar, Monique Hanotte, Mont Blanc, Mont Russell, Montalbà dels Banys, Montardo, Montargull (Artesa de Segre), Montcabrer (Maresme), Montcalm, Monteixo, Montes Pyrenaeus, Montesquiu (Gers), Montesquiu Avantés, Montiel, Montlluís, Montserrat Bernabeu i Guitart, Montserrat Jou i Parrot, Moro (mitologia dels Pirineus), Mosquiter comú, Mountain Wilderness, Muga, Muntanya, Muntanya de Taravil, Muntanya Negra, Muntanyes del Canigó (cançó), Muntanyesa comuna, Muntanyesa de tartera, Muntanyesa del Pirineu, Muntanyesa fistonada, Muntanyesa griseta, Muntanyesa llisa, Muntanyesa menuda, Muntanyesa negra, Muntanyesa tardana, Munuza, Museu Etnològic i de Cultures del Món, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museus d'Andorra, Mussol pirinenc, N-230, N-260, Naüja, Nabiu, Nabiu uliginós, Nancy Wake, Narcís Castanyer i Bachs, Narcissus abscissus, Narcissus moschatus, Narcissus pallidiflorus, Narteci, Naut Aran, Navarra, Núria Muñoz i Aige, Núria Pi-Sunyer i Cuberta, Núria Quadrada i Damont, Necròpolis de Can Piteu - Can Roqueta, Neolític antic, Neret, Neu, Nevada a Catalunya del 1962, Nevada Grossa, Nicole Stéphane, No ploris Germaine, Noain (Elortzibar), Noël Étienne Henry, Noguera de Vallferrera, Novempopulània, Obama nungara, Occità, Occità cispirinenc, Occitània, Oceja, Ofensiva d'Aragó, Oli de l'Empordà, Oliana, Olià, Oligocè, Olositans, Oma, Ombrer deth Montardo, Onobrisats, Onomàstica de Califòrnia, Ononis cristata, Operació Fèlix, Operació Port, Operacions de la Segona Guerra Mundial, Opus Dei, Oròsia de Jaca, Orcau, Orcau (antic municipi), Ordèn, Orde de Roncesvalls, Orde de Sant Benet, Orella d'os, Orenci d'Aush, Orenga, Organyà, Origen dels bascos, Oriol Alamany i Sesé, Oriol Antolí Sarrau, Ornithogalum pyrenaicum, Orogènesi, Orogènesi alpina, Orografia, Orsalhèr, Ortiga gran, Ortiga morta, Ortoll, Oryzopsis, Os bru, Os bru als Pirineus, Os bru cantàbric, Os bru europeu, Osca, OSSA 250 Monocasc, Otger Cataló, Ovella churra tensina, Oviedo, Oxigenació per membrana extracorpòria, Pa de fajol, Pa de fetge, Pa del Pamano, País Basc, País de Saut, Països Catalans, Paisatge cultural, Palau de Cerdanya, Pallars Sobirà, Palmanova, Pamplona, Paneret de plata, Papallona del lledoner, Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Valira, Parc del Vilot, Parc dels Búnquers de Montellà i Martinet, Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, Parc Nacional dels Pirineus, Parc natural de la vall de Sorteny, Parc Natural de les Peñas de Aya, Parc natural de les Valls Occidentals, Parc Natural de Montserrat, Parc Natural de Pocets-Maladeta, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Parc Natural del Cap de Creus, Parc Natural del Delta de l'Ebre, Parc Natural Regional del Pirineu Català, Parc Natural Regional dels Pirineus Ariejans, Parcs i jardins de Barcelona, Pardal de bardissa europeu, Part de la Vall de Boí i de la Noguera de Tor, Pas de Naurosa, Passabarrancs bidentat, Passeig de Joan Brudieu, Passerell, Pastis bourrit, Pastor dels Pirineus, Patrimoni de la Humanitat a França, Patxaran, Pau (Occitània), Pau Escalé i Morales, Paul Émile Lecoq de Boisbaudran, Pòntia dels cims, Pòrt de Vielha, Peònia de muntanya, Pedró dels Quatre Batlles, Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Pimentel, Pela-roques, Pelfort de Rabastens, Península Ibèrica, Península Ibèrica cartaginesa, Pep Coll, Període cartaginès al País Valencià, Període iber a Catalunya, Període romà a Catalunya, Període romà al País Valencià, Període visigòtic a Catalunya, Perdiu blanca, Perdiu xerra, Pere Aymerich Meliz, Pere Barrera i Vilar, Pere el Cerimoniós, Pere F. Santanach i Prat, Pere Figueres, Pere Galceran III de Pinós, Pere II el Gran al coll de Panissars, Pere Prat (atleta), Perlada de l'esbarzer, Perlada europea, Permià, Petit Estany Blau, Petit paó de nit, Petita Edat de Gel, Peu de lleó, PGI Management, Phagnalon saxatile, Philippe Leclerc de Hauteclocque, Pi roig, Pic Cucurucull, Pic d'Aneto, Pic d'Anie, Pic de Bastiments, Pic de Finestrelles, Pic de Freser, Pic de l'Aspra, Pic de l'Esquena d'Ase, Pic de l'Orri (Fontpedrosa), Pic de la Font Blanca, Pic de la Mainera, Pic de la Mina, Pic de la Puja, Pic de Medacorba, Pic de Mieidia d'Aussau, Pic de Monellet, Pic de Montferrat, Pic de Montmalús, Pic de Nòra, Pic de Núria, Pic de Nou Creus, Pic de Nou Fonts, Pic de Racó Gros, Pic de Racó Petit, Pic de Salòria, Pic de Sant Bertomieu, Pic de Serra Gallinera, Pic de Setut, Pic de Solarac, Pic de Ventolau, Pic del Migdia, Pic dels Tres Senyors, Pic Gallinàs (Fontpedrosa), Pic Lentilla, Pic Negre d'Urgell, Picot garser dorsiblanc, Picot garser gros, Picot negre eurasiàtic, Picot verd comú, Pierre Birot, Pierre Magnol, Pierre Tucoo-Chala, Pietro Bubani, Piló de la Xemeneia, Pinetell, Pinsà, Pintura, Pintura rupestre, Pintures murals romàniques del Pirineu, Pinus mugo, Pinya de foc, Pique (riu), Pirena, Pirene, Pirineisme, Pirineus (desambiguació), Pirineus catalans, Pirineus Orientals, Pirocroids, Pla d'Urgell, Plagnolia vandeli, Plan de Belha, Plana de la Seu, Planès, Pleurozium schreberi, PNP, Poblament, Poble obert, Pobles preromans d'Occitània, Política a Andorra, Polygonum viviparum, Pont de Bujaruelo, Pont de Llierca, Pont Trencat, Ponts, Porc català, Porró, Port d'Envalira, Port de Balès, Port de Cabús, Port de l'Hers, Port de la Bonaigua, Port de la Picada, Port Negre d'Urgell, Porta (Cerdanya), Porta (geografia), Portada/article maig 26, Portada/article març 9, Portèth d'Aspèth, Portella de les Valletes, Posets, Pota de gat, Pottoka, PR-HU 36, Prat alpí, Prats de Molló i la Presta, Predomini lingüístic, Prepirineus, Prepirineus aragonesos, Prepirineus catalans, Presó-Museu Camí de la Llibertat, Primera Guerra Carlina, Principat de Bidaxa, Proasellus coiffaiti, Prosper Auriol fill, Protohistòria de la península Ibèrica, Província d'Osca, Província de Lleida, Província de Terol, Prunel·la blanca, Prunel·la grandiflora, Prunel·la hissopifòlia, Pseudoloris, Puègverd, Puértolas, Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC), Puig Anyella, Puig de Burgarag, Puig de Grialó, Puig de les Pedrisses, Puig de Montalé, Puig de Morens, Puig dels Homes (l'Albera), Puig dels Pastors, Puig dels Pinyers, Puig dels Tres Vents, Puig Rodó (Fontpedrosa), Puig Rodon (Fontpedrosa), Puig Rojà, Puig Ventós (el Tec), Puigmal (el Pertús), Puigpedrós, Pujalt, Pyrenees (Victoria), Pyros, Pyrrhocorax, Quer (orografia), Quilhan, Quint Sertori, Radio España Independiente, Rafael Cebrián Gimeno, Rai, Raier, Raimon, Ramon Bassols i Genís, Ramon Menal i Armisé, Ramon VI de Tolosa, Ramon Violant i Simorra, Ranuncle glacial, Rasès, Raspinell comú, Ratafia, Ràtzies de 897 i 898, Reür, Reboll, Refugi de la Renclusa, Refugi Juli Soler Santaló, Refugi Niu de l'Àliga, Refugi Wallon, Refugis del Pallars Sobirà, Refugis del Pirineu aragonès, Regalèssia de muntanya, Regió natural, Regionalisme i nacionalisme a Espanya, Regne d'Aquitània, Regne d'Hongria (medieval), Regne de França, Regne de Navarra, Regne de Toledo, Regne de Tolosa, Regne Visigot, Regulus regulus teneriffae, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reietó, Reina dels prats, Reiners, Reintroducció de l'os als Pirineus, Relacions entre Andorra i Espanya, Relíquies relacionades amb Jesús, Rellotge de pastor, Renaturalització, René Vietto, República Romana, Repte dels 100 cims, Repte dels 100 cims/essencials, Repte dels 100 cims/no essencials, Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya - Alt Urgell, Reserva Nacional de Caça del Cadí, Reserva Nacional de Caça del Freser-Setcases, Reserva Natural de Noedes, Reserva Natural de Prats de Molló i la Presta, Retaule de Santa Cristina de Corçà, Retrocés de les glaceres des de 1850, Revista Muntanya, Revolta de Paulus, Revolta de Perpinyà, Revolta dels Crocants, Revolta dels faïdits, Rhodiola rosea, Rhytidiadelphus triquetrus, Rhytidium rugosum, Riber silvestre, Ribera de Reiners, Ribera de Vallera, Ribes de Freser, Ribesaltes (Ribes de Freser), Ricard Estrada Arimon, Richard Spruce, Riegos y Fuerza del Ebro, Ripollès, Riu Ara, Riu Aragó, Riu Aragon Subordan, Riu Aude, Riu de Saldes, Riu Rialb (Andorra), Riu Salat, Riunoguers, Roc de Fraussa, Roc de la Campana, Roc de la Sentinella, Roc del Boc, Roc del Comptador, Roc del Pou de la Neu, Roca de l'Estany, Rocabruna (Camprodon), Rodolfo Zubrisky, Roger Rivière, Rojals (Montblanc), Romaní (planta), Romanització a Bascònia i Aquitània, Romanització d'Hispània, Roncal (formatge), Roques de Benet, Rosa villosa, Rosegacebes, Roser Español Bada, Roser Fàbregas Vilà, Rotllà, Roure cerrioide, Roure de fulla grossa, Roure martinenc, Rupicapra, Russell, Ruta de la Sal de la Vida, Ruta dels Orígens, Saüc racemós, Saünc, Sabatetes de la mare de Déu, Sabí de Bigorra, Safranera alpina, Sagàs, Sagrada Família d'Urgell, Salamandra comuna, Salí de Cambrils, Salenca retusa, Salix herbacea, Salix pyrenaica, Salix reticulata, Salsufragi, Saltiri (instrument), Sanç III de Pamplona, Sant Alís, Sant Calze, Sant Crist de Balaguer, Sant Domènec de la Seu d'Urgell, Sant Galderic, Sant Gèli (municipi del Gard), Sant Julià i Sant Germà de Lòria, Sant Mauri, Sant Miquel de Castelló, Sant Miquel de la Seu d'Urgell, Sant Vicenç de Castellet, Santa Maria de la Perxa, Santiago Alcobé i Noguer, Santiago Llensa i de Gelcen, Santuari de Bellmunt, Santuari dels Àngels, Sardana, Sargantana aranesa, Sargantana pallaresa, Sargantana roquera, Sargantana vivípara, Satchelliella thomasi, Satchelliella vandeli, Saxifraga longifolia, Saxifraga oppositifolia, Sèrie 256 i locomotora H12 de FGC, Sèrra de Rius, Sèrra dera Pleta Naua, Se canta, Sedum cepaea, Segona Guerra Civil romana, Segona Guerra Púnica, Segrià, Selaginel·la de muntanya, Selva, Selva d'Oza, Sender de gran recorregut, Senet, Serra de l'Albera, Serra de Madres, Serra de Moixeró, Serra de Rubió, Serra de Saboredo, Serra de Tramuntana, Serra del Cadí, Serra dels Pedregals, Serralada, Serralada de l'Atles, Serrallonga (Vallespir), Servera, Setge d'Arbuna (737), Setge d'Elna, Setge d'Hondarribia (1638), Setge d'Osca, Setge d'Osca (1094), Setge d'Osca (1096), Setge de Bellcaire, Setge de Carcassona (1240), Setge de Cesaraugusta (652), Setge de Figueres, Setge de Girona de 1285, Setge de Làrida (884), Setge de Menerba, Setge de Montsegur, Setge de Narbona (719), Setge de Sagunt, Setge de Tarragona (1811), Sexafòlia, Sext Pompeu Pius, Sibbàldia, Sierra Nevada (Espanya), Sijac, Sistema Mediterrani Català, Sistemes monetaris de tradició carolíngia, Skatalà, Sobrarb, Solana d'Andorra, Solar Euromed, Soldanella, Soliferreum, Sollana, Somport, Steropleurus catalaunicus, Stop JJOO 2030, Subpirineu, Substrat basc en les llengües romàniques, Sud Ràdio, Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, Susanna Martín Segarra, Taga, Taifa, Talesa d'Aragó, Tallarol de garriga occidental, Tallarol gros, Talpó camperol, Talpó pirinenc, Tambor de cordes, Tarbel·les, Tardor, Taxonomia, Tórtora eurasiàtica, Tórtora turca, Túnel de Bielsa-Aranhoet, Túnel de Somport, Túnel del Pimorent, Túnel dels Belitres, Túnels de Monrepós, Te de roca, Teatre Líric Català, Tec, Telema tenella, Tell de fulla grossa, Tella-Sin, Teodulf d'Orleans, Teoria del substrat bascònic, Ter, Terra baixa, Terricola, Terrissa, Tetrafidàcies, Tetrao urogallus aquitanicus, Théophile Corret de la Tour d'Auvergne, The Cloisters, The Way (pel·lícula), Til·ler de fulla petita, Tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau, Tomme, Tor (Alins), Tora blava, Tora groga, Torbera, Torla-Ordesa, Tornassolada gran, Torre Costerillou, Torre d'Eina, Torre Gironella (sector), Torrent (hidrologia), Tortellà, Tossa del Pas dels Lladres, Tour de França de 1905, Tour de França de 1910, Tour de França de 1912, Tour de França de 1913, Tour de França de 1919, Tour de França de 1920, Tour de França de 1923, Tour de França de 1924, Tour de França de 1926, Tour de França de 1927, Tour de França de 1928, Tour de França de 1929, Tour de França de 1930, Tour de França de 1931, Tour de França de 1933, Tour de França de 1934, Tour de França de 1935, Tour de França de 1936, Tour de França de 1937, Tour de França de 1938, Tour de França de 1939, Tour de França de 1947, Tour de França de 1949, Tour de França de 1980, Tour de França de 1990, Tour de França de 1992, Tour de França de 1994, Tour de França de 2001, Tour de França de 2002, Tour de França de 2003, Tour de França de 2009, Tour de França de 2010, Tour de França de 2011, Tour de França de 2012, Tour de França de 2015, Tour de França de 2020, Tour de França de 2022, Tour de França de 2023, Tractat de Blois (1512), Tractat de Madrid (1526), Tractat dels Pirineus, Traduccions llatines del segle XII, Tramada, Tramuntana, Transhumància, Transició energètica, Transpirinenca, Trèmol, Trèvol d'aigua, Trenca (associació), Trenca-rocs, Trencalòs, Tres mil, Tres Vents d'Avall, Tres Vents del Mig, Tresmil, Tribut de les Tres Vaques, Trienni Liberal, Trinxat, Trinxeres (programa de televisió), Tritó pirinenc, Tritó verd, Trobada de la Rosa, Trobat (ocell), Truita de rierol, Tubal, Tuc de Mauberme, Tuc de Pishader, Tuc de Saburó, Tuc de Saumet, Tudela, Turdus, Uelhs deth Joèu, Ulldeter, Urdatx, Urgell, Urgell (nom), Urgellet, Urna ceràmica, Ursicinio Abajo Martínez, Vaca bruna dels Pirineus, Vaca de Sent Gironç i de l'Aura, Vaca pallaresa, Vaca pirinenca, Vaccinium, Valarties, Valdesquí, Valeri de Saragossa, Valeriana vera, Valira, Valira del Nord, Vall d'Aezkoa, Vall d'Aran, Vall d'Aspa, Vall d'Aura, Vall d'Aussau, Vall d'Àneu, Vall d'Àssua, Vall d'Unarre, Vall de Barravés, Vall de Benasc, Vall de Bielsa, Vall de Cabanes, Vall de Castanesa, Vall de Conangles, Vall de Gerber, Vall de Gistau, Vall de l'Ara, Vall de l'Aragó, Vall de la Bonaigua, Vall de la Solana, Vall de la Vansa, Vall de les Salenques, Vall de Lis, Vall de Loron, Vall de Monestero, Vall de Núria, Vall de Peguera, Vall de Querol, Vall de Ratera, Vall de Rialb, Vall de Rius, Vall de Roncal, Vall de Salazar, Vall de Subenuix, Vall de Tena, Vall de Varetons, Vall del Madriu-Perafita-Claror, Vall Ferrera, Vall Fosca, Vallès Oriental, Vallcivera, Vallespir, Vallnord, Vallter 2000, Vara d'or, Varossa, Vascons, Víctor Horn, Vedrinyans, Vegetació d'Espanya, Vegetació d'Europa, Vegetació dels Països Catalans, Veladre, Velasc el Gascó, Venus de Brassempouy, Venus prehistòrica, Verd e Blu, Verd madur, Verderola, Vesc, Vescomtat de Bellver, Via Augusta, Via de la plata, Via Lliure, Via romana, Vicenç, Oronci, Víctor i Aquilina màrtirs, Vicente López Tovar, Victorià d'Assan, Vies Verdes de Girona, Vilar, Vil·la romana del Romeral, Villafranca de Estíbaliz, Villanúa, Vinya, Vinya dels Pirineus, Vinyamala, Viola d'aigua de flor gran, Visigots, Visori d'A Buerda, Vista Pirineu, Viu de Llevata, Volta a Catalunya de 2000, Volta a Catalunya de 2013, Voltor comú, Vulnerària, Walter Georg Kühne, Wanda Morbitzer Tozer, Wenceslau Dutrem i Domínguez, Wilhelm von Humboldt, William Dennis Elcock, Xarrasclet, Xarxet comú, Xavi Arias Sunyer, Xavier Pérez Gil, Xerta, Xirivia, Xixella, Xoriguer comú, Xuclamel negre, XV Brigada Internacional, 10a etapa del Tour de França 2008, 11a etapa del Tour de França de 2011, 13a etapa del Tour de França de 2010, 14a etapa del Tour de França de 2010, 14a etapa del Tour de França de 2011, 14a etapa del Tour de França de 2012, 15a etapa del Tour de França de 2010, 15a etapa del Tour de França de 2011, 16a etapa del Tour de França de 2010, 16a etapa del Tour de França de 2012, 16a etapa del Tour de França de 2014, 1890, 1960, 218 aC, 24 de maig, 38a temporada de 30 minuts, 43a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 449, 481, 507, 582, 631, 6a etapa del Tour de França de 2016, 778, 7a etapa del Tour de França de 2009, 8a etapa del Tour de França de 2009, 8a etapa del Tour de França de 2013, 9a etapa del Tour de França 2008, 9a etapa del Tour de França de 2009, 9a etapa del Tour de França de 2013. Ampliar l'índex (2139 més) »

A-14

LA-14 o Autovia de la Ribagorça (Autovía de la Ribagorza, oficialment) serà una autovia d'accés al Pirineu i a França, d'una longitud total aproximada de 94,97 km.

Nou!!: Pirineus і A-14 · Veure més »

A-26

L'autovia A-26 és una autovia en construcció, que ha experimentat importants retards, i en ser acabada creuarà tot l'Alt Empordà i bona part de la Garrotxa d'est a oest, enllaçant poblacions importants com Llançà, Figueres, Besalú i Olot.

Nou!!: Pirineus і A-26 · Veure més »

A66

La A66 o Autopista Tolosa - Barcelona és una autopista que pretén unir les ciutats de Tolosa i Barcelona travessant el Pirineu.

Nou!!: Pirineus і A66 · Veure més »

Abadia de Sant Policarp

L'abadia de Sant Policarp és una abadia benedictina del, situada al municipi de Sant Policarpi (Llenguadoc-Rosselló, França), catalogada com a monument històric.

Nou!!: Pirineus і Abadia de Sant Policarp · Veure més »

Abbaye de Belloc

L'abbaye de Belloc és un formatge de pasta premsada no cuita fet a partir de llet d'ovella crua.

Nou!!: Pirineus і Abbaye de Belloc · Veure més »

Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí

Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí (m. Còrdova, 742) fou valí de l'Àndalus (732-734 i 740-741).

Nou!!: Pirineus і Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí · Veure més »

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.

Nou!!: Pirineus і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »

Abies

miniatura Espècies europees d'''Abies'' ''Abies koreana'' ''Abies concolor'' ''Abies pinsapo'' ''Abies procera'' ''Abies balsamea'' Abies és un gènere de coníferes de la família Pinaceae que inclou els avets verdaders.

Nou!!: Pirineus і Abies · Veure més »

Absis central de Sant Climent de Taüll

Labsis central de Sant Climent de Taüll és una pintura mural que pertany al conjunt de l'església de Sant Climent de Taüll de la Vall de Boí, lloc on es troba la major concentració d'art romànic de tot Europa, amb una església per cada 25 km².

Nou!!: Pirineus і Absis central de Sant Climent de Taüll · Veure més »

Absis de Santa Maria d'Àneu

L'Absis de Santa Maria d'Àneu és una pintura mural pertanyent al conjunt de decoració mural de l'església de Santa Maria d'Àneu, al terme municipal de la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà).

Nou!!: Pirineus і Absis de Santa Maria d'Àneu · Veure més »

Acònit

L'acònit o tora (Aconitum) és un gènere de plantes amb flor de la família de les ranunculàcies.

Nou!!: Pirineus і Acònit · Veure més »

Accident de Txornòbil

Mir. Es pot veure la central al nord de la ciutat de Txornòbil i al costat de la de Prípiat. (en anglès) Laccident de Txornòbil fou un accident nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut a la Central Nuclear de Txornòbil a Ucraïna (llavors a la Unió Soviètica) el dissabte 26 d'abril de 1986.

Nou!!: Pirineus і Accident de Txornòbil · Veure més »

Accident nuclear de Vandellòs I

Laccident nuclear de Vandellòs I va ser un incendi i interrupció del sistema de refrigeració del reactor nuclear de Vandellòs, al Baix Camp, que es va produir el 19 d'octubre de 1989.

Nou!!: Pirineus і Accident nuclear de Vandellòs I · Veure més »

Acordió

Acordió cromàtic de botons Lacordió és un instrument musical de vent que pertany a la família dels instruments aeròfons mecànics.

Nou!!: Pirineus і Acordió · Veure més »

Acs

Acs (en occità, en francès Ax-les-Thermes) és un municipi occità del Departament de l'Arieja, a Occitània,.

Nou!!: Pirineus і Acs · Veure més »

Adonis dels Pirineus

Ladonis dels Pirineus o adonis pirinenc (Adonis pyrenaica), és una planta herbàcia ranunculàcia.

Nou!!: Pirineus і Adonis dels Pirineus · Veure més »

Aegolius

Aegolius és un gènere d'aus de l'ordre dels estrigiformes (Strigiformes) i la família dels estrígids (Strigidae).

Nou!!: Pirineus і Aegolius · Veure més »

Aerinita

L'aerinita és un mineral de la classe dels silicats relacionat amb el grup dels piroxens.

Nou!!: Pirineus і Aerinita · Veure més »

Aeroport de Girona - Costa Brava

LAeroport de Girona – Costa Brava és un aeroport gestionat per Aena que hi ha al poble de Salitja, dins el municipi de Vilobí d'Onyar, a uns deu quilòmetres al sud de la ciutat de Girona, i disposa de bones vies de comunicació amb Girona, la Costa Brava, Barcelona i els Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Aeroport de Girona - Costa Brava · Veure més »

Aeroport de Lleida-Alguaire

LAeroport de Lleida-Alguaire és un aeroport que dona servei a la ciutat de Lleida i les comarques properes.

Nou!!: Pirineus і Aeroport de Lleida-Alguaire · Veure més »

Afrodísion

Afrodísion (Ἀφροδίσιον, 'temple d'Afrodita', 'Afrodísion') és el nom que reberen diversos indrets a l'antiguitat, relacionats amb algun temple dedicat a la deessa Afrodita.

Nou!!: Pirineus і Afrodísion · Veure més »

Agobard de Lió

Agobard (Catalunya?, 778 - Saintes, 840) fou un religiós hispànic, bisbe de Lió.

Nou!!: Pirineus і Agobard de Lió · Veure més »

Agriades pyrenaica

Agriades pyrenaica és una papallona de la família Lycaenidae, de la subfamília dels Polyommatinae i de la tribu dels Polyommatini.

Nou!!: Pirineus і Agriades pyrenaica · Veure més »

Agricultura de Catalunya

Lagricultura de Catalunya es caracteritza per un predomini de les explotacions petites i mitjanes en què predominen els herbacis i els guarets.

Nou!!: Pirineus і Agricultura de Catalunya · Veure més »

Agrupació Guerrillera de Catalunya

Agrupació Guerrillera de Catalunya fou una agrupació per a la resistència armada contra el règim franquista constituïda pel PSUC i les JSUC amb seu a la serra de Prades i diverses valls del Pirineu de Girona, amb base a Manlleu.

Nou!!: Pirineus і Agrupació Guerrillera de Catalunya · Veure més »

Agulhes deth Montardo

Les Agulhes deth Montardo són unes crestes que formen la carena que ascendeix per la cara nord-oest del Montardo, pic de 2.833,8 metres d'altitud dels Pirineus Centrals, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Pirineus і Agulhes deth Montardo · Veure més »

Agustí Centelles i Ossó

Agustí Centelles i Ossó (València, 21 de maig de 1909 - Barcelona, 1 de desembre de 1985), fou un fotògraf català, tot i que valencià de naixement.

Nou!!: Pirineus і Agustí Centelles i Ossó · Veure més »

Agustí Jolis i Felisart

Agustí Jolis i Felisart (Barcelona, Barcelonès, 1914 - Barcelona, Barcelonès, 13 de novembre de 2003) fou un excursionista i escriptor català.

Nou!!: Pirineus і Agustí Jolis i Felisart · Veure més »

Agustín Muñoz Grandes

Agustín Muñoz Grandes (Carabanchel Bajo, 27 de gener de 1896 – Madrid, 11 de juliol de 1970) fou un militar i polític espanyol, vicepresident del Govern i ministre espanyol amb Franco diverses vegades i comandant en grau de general de la Divisió Blava entre 1941 i 1943.

Nou!!: Pirineus і Agustín Muñoz Grandes · Veure més »

Aigua de Ribes

Aigua de Ribes és una marca comercial d'aigua mineral natural propietat de Fontaga S.A. Procedeix de la deu situada a Ribes de Freser, Girona, Catalunya on és envasada des de 1917 en diferents formats.

Nou!!: Pirineus і Aigua de Ribes · Veure més »

Aiguabarreig (Mequinensa)

L'Aiguabarreig dels rius Ebre, Segre i Cinca és un espai natural de gran transcendència com a àrea de reproducció, hivernada i descans de fauna migratòria situada en Mequinensa (Baix Cinca).

Nou!!: Pirineus і Aiguabarreig (Mequinensa) · Veure més »

Aiguat de 1940

Laiguat de 1940 o aiguat de Sant Lluc va ser un episodi de pluges torrencials que va tenir lloc l'octubre de 1940 a la zona est dels Pirineus, específicament a la Catalunya Nord i el nord-est de la Catalunya Sud, que provocà inundacions devastadores.

Nou!!: Pirineus і Aiguat de 1940 · Veure més »

Airenosis

Els airenosis (Αἰρηνοσίοι) eren un poble que l'historiador grec Polibi de Megalòpolis situa a la península Ibèrica, entre l'Ebre i els Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Airenosis · Veure més »

Ajuntament de la Seu d'Urgell

La Batllia de La Seu d'Urgell o Ajuntament de La Seu d'Urgell (Batllia d'Urgell, antigament) és l'administració pública que té més responsabilitat política a la ciutat de La Seu d'Urgell i que representa a tots els ciutadans del municipi.

Nou!!: Pirineus і Ajuntament de la Seu d'Urgell · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Pirineus і Al-Àndalus · Veure més »

Albert Belhomme de Franqueville

Albert Belhomme de Franqueville, (Pinterville, 16 d'octubre del 1814 - Bizanos, 5 d'agost del 1891) va ser un botànic francès i un dels primers escaladors dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Albert Belhomme de Franqueville · Veure més »

Albert de Meuron

va ser un pintor de paisatge, gènere, retrat i història suís associat a l’escola de Düsseldorf.

Nou!!: Pirineus і Albert de Meuron · Veure més »

Albert O. Hirschman

Albert Otto Hirschman (Otto-Albert Hirschmann; 7 d'abril de 1915 - 10 de desembre del 2012) fou un economista influent, autor de diversos llibres sobre economia política i ideologia política.

Nou!!: Pirineus і Albert O. Hirschman · Veure més »

Albert Soler i Sicília

Albert Soler i Sicília (Barcelona, 27 de febrer de 1966) és un dirigent esportiu català militant del PSC-PSOE, que exerceix de director general d'Esports del Consell Superior d'Esports (CSD) des de maig de 2021.

Nou!!: Pirineus і Albert Soler i Sicília · Veure més »

Albi (Llenguadoc)

Albi (en occità Albi, en francès Albi) és una ciutat del departament del Tarn, a la regió de Migdia-Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Albi (Llenguadoc) · Veure més »

Alexander Grothendieck

Alexander Grothendieck (Berlín, 28 de març de 1928 - Sent Gironç, 13 de novembre de 2014) va ser un matemàtic apàtrida, nacionalitzat francès el 1971, que durant la segona meitat del va portar a terme un extraordinari procés d'unificació de l'aritmètica, la geometria algebraica i la topologia, donant gran impuls al desenvolupament d'aquestes tres branques fonamentals de les matemàtiques.

Nou!!: Pirineus і Alexander Grothendieck · Veure més »

Alexandre de Fisterra

Alejandro Campos Ramírez, més conegut pel pseudònim dAlexandre de Fisterra o Alejandro Finisterre, (Fisterra, 6 de maig de 1919 - Zamora, 9 de febrer de 2007) fou un poeta, inventor i editor gallec.

Nou!!: Pirineus і Alexandre de Fisterra · Veure més »

Alfons Gaston Puyo

Alfons Gaston Puyo (1970) és un esquiador i corredor de muntanya català.

Nou!!: Pirineus і Alfons Gaston Puyo · Veure més »

Alfred Roland

Alfred Hector Roland (París, 1797 - Grenoble, 13 de març de 1874) fou un compositor francès.

Nou!!: Pirineus і Alfred Roland · Veure més »

Allau

Allau a l'Everest el maig del 2006. El resultat d'una allau al Parc Nacional de Kenai Fjords (Alaska). Camí produït per la caiguda d'una allau al vessant nord del Pui de Linya (Pallars Sobirà). Una allau, llau o llavei (a l'Alt Pallars i Ribagorça) és una massa de neu que cau i es precipita avall pel vessant d'una muntanya.

Nou!!: Pirineus і Allau · Veure més »

Allium ursinum

Allium ursinum és una espècie de la família de les amaril·lidàcies que en català rep els noms vernacles, entre d'altres, d’all bord, all d'os, all de bruixa, all de colobra, all de moro, all silvestre, all ursí o allassa vermella És una planta amb flors que pertany al gènere Allium i, per tant, emparentat amb el cibulet, la ceba o l'all.

Nou!!: Pirineus і Allium ursinum · Veure més »

Alma Mahler

Alma Marie Schindler, de casada Alma Mahler (31 d'agost de 1879 – 11 de desembre de 1964), va ser una dotada pianista, compositora i pintora vienesa.

Nou!!: Pirineus і Alma Mahler · Veure més »

Almesquera

L'almesquera o rata (al)mesquera (ratolí trompeta nom vernacular al Conflent) (Galemys pyrenaicus) és una espècie de talp semiaquàtic que és l'únic representant del seu gènere.

Nou!!: Pirineus і Almesquera · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Pirineus і Almogàver · Veure més »

Alp 2500

Alp 2500 és la unió de dues estacions d'esquí alpí: La Molina i La Masella, ambdues al terme municipal d'Alp, a la Cerdanya.

Nou!!: Pirineus і Alp 2500 · Veure més »

Alphonse Lequeutre

Alphonse Adelson Hippolyte Lequeutre, nascut a París el 9 maig de 1829, mort a París el 1891, fou un pirineista francès.

Nou!!: Pirineus і Alphonse Lequeutre · Veure més »

Alpinisme

Un parell d'alpinistes a una aresta en "ensamble" Els germans Bisson a una esquerda d'una glacera durant una ascensió del Mont Blanc del 1862 Dos alpinistes baixen un barranc a les muntanyes Tatra Un alpinista baixant en rappel amb la tècnica Dülfer Un alpinista a les muntanyes Pirin Lalpinisme és el conjunt d’activitats que implica l'ascens a les muntanyes.

Nou!!: Pirineus і Alpinisme · Veure més »

Alpinum

Alpinum (Jardí alpí) és un jardí botànic alpí especialitzat en la col·lecció i el conreu d'espècies o varietats vegetals que creixen de manera natural a altituds grans en tot el món com per exemple al (Caucas, Pirineus, Muntanyes Rocoses, Alps i l'Himàlaia).

Nou!!: Pirineus і Alpinum · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Pirineus і Alps · Veure més »

Alps d'Allgäu

Vista de les principals carenes dels Alps d'Allgäu des de la carena de Nagelfluh Els Alps d'Allgäu són un massís del pre - Alps nord-oriental.

Nou!!: Pirineus і Alps d'Allgäu · Veure més »

Alps Escandinaus

Els Alps Escandinaus són una serralada que s'estén al llarg de la costa occidental de la península Escandinava.

Nou!!: Pirineus і Alps Escandinaus · Veure més »

Alt Aragó

L'Alt Aragó és la zona septentrional d'Aragó, sovint és equivalent al de província d'Osca, encara que per alguns n'és només la part pirinenca o prepirinenca.

Nou!!: Pirineus і Alt Aragó · Veure més »

Alt Empordà

LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Pirineus і Alt Empordà · Veure més »

Alt navarrès

Dialectes navarresos del basc. El basc alt navarrès (goi-nafarrera en basc) és el dialecte del basc parlat a la part central i nord de Navarra així com a l'extrem oriental de Guipúscoa i la frontera occidental baix-navarresa amb Navarra.

Nou!!: Pirineus і Alt navarrès · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: Pirineus і Alt Penedès · Veure més »

Alt Pirineu i Aran

Alt Pirineu i Aran L'Alt Pirineu (en aranès: Naut Pirenèu e Aran) és un dels vuit àmbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Alt Pirineu i Aran · Veure més »

Alt Ter

Mapa de Vegueries incloses la del Penedès i l'Alt Ter L'Alt Ter és una regió i unitat funcional de Catalunya, formada per les comarques d'Osona, el Lluçanès, el Ripollès i possiblement la Garrotxa que es troba a l'entorn del curs alt i mitjà del riu Ter, i candidata a esdevenir vegueria en la futura organització territorial catalana que hauria de substituir l'actual divisió en províncies.

Nou!!: Pirineus і Alt Ter · Veure més »

Alt Urgell

L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.

Nou!!: Pirineus і Alt Urgell · Veure més »

Alta Ruta Pirinenca

LAlta Ruta Pirinenca o ARP (en francès Haute Randonnée Pyrénéenne o HRP) és un itinerari d'alta muntanya que travessa els Pirineus, d'Hendaia, a l'Atlàntic, fins a Portbou a la Mediterrània.

Nou!!: Pirineus і Alta Ruta Pirinenca · Veure més »

Amaia Aranzabal

Amaia Aranzabal (Bergara, Guipúscoa, 8 de desembre de 1963) és una muntanyenca basca.

Nou!!: Pirineus і Amaia Aranzabal · Veure més »

Amand de Gascunya

Amand de Gascunya, fou un suposat duc de Gascunya (vers 628-645) Al morir Genial (vers 627) el vascons es van revoltar.

Nou!!: Pirineus і Amand de Gascunya · Veure més »

Amargot

L'amargot, morro de porc, barba cabruna, apagallums, herba amargant o cuixabarba (Urospermum dalechampii) és una planta amb flor de la família Asteraceae.

Nou!!: Pirineus і Amargot · Veure més »

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Pirineus і Andorra · Veure més »

Andorra durant l'edat antiga

La història d'Andorra a l'antiguitat es caracteritza, com bona part de la resta de la història d'aquest estat, pel fet que els canvis socioculturals que es donaven a la resta del territori arribaven lentament i amb tardança a la vall, per mor de l'isolament geogràfic que hi produeix la serralada dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Andorra durant l'edat antiga · Veure més »

Andorra durant l'edat mitjana

L'edat mitjana és el moment fundador d'Andorra.

Nou!!: Pirineus і Andorra durant l'edat mitjana · Veure més »

Andosins

Els andosins (en grec Ἀνδοσίνοι) eren un poble que l'historiador grec Polibi de Megalòpolis situa a la península Ibèrica, entre l'Ebre i els Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Andosins · Veure més »

Andròsace

Andròsace és el nom català de les diverses espècies de plantes amb flor del gènere Androsace.

Nou!!: Pirineus і Andròsace · Veure més »

Andròsace cilíndrica

Landròsace cilíndrica (Androsace cylindrica), és una espècie de planta amb flors de la família de les primulàcies.

Nou!!: Pirineus і Andròsace cilíndrica · Veure més »

Andròsace imbricada

Landròsace imbricada (Androsace vandellii), és una espècie de planta amb flors perenne de la família de les primulàcies que creix en forma de roseta.

Nou!!: Pirineus і Andròsace imbricada · Veure més »

Andreu Martínez Ferrandis

Andreu Martínez Ferrandis (1978-2015) va ser un atleta olímpic alcudià: especialista en cursa de relleus de 4×400 metres, que obtingué una medalla de bronze en el campionat d'Europa d'atletisme de 1998 –amb una marca de 3.02:47– junt amb els valencians Antonio Andrés (de Gandia) i Juan Vicente Trull (d'Algemesí) i el barceloní David Canal Valero i participà en altres competicions internacionals com el Campionat del Món d'atletisme de 1999 a Sevilla i el Campionat del Món d'atletisme en pista coberta de 1999 a Maebashi, sempre amb Toni Puig com a entrenador, fins als Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 a Sydney.

Nou!!: Pirineus і Andreu Martínez Ferrandis · Veure més »

Andreu Xandri i Serrano

Andreu Xandri Serrano (Alp, Cerdanya, 10 d'agost de 1916 - Vall de Pineta, Aragó, 15 de juny de 1938) fou un escalador i alpinista català.

Nou!!: Pirineus і Andreu Xandri i Serrano · Veure més »

Anemone hepatica

L’herba fetgera, viola de llop o viola de pastor (Anemone hepatica) és una planta perenne de la família de les ranunculàcies.

Nou!!: Pirineus і Anemone hepatica · Veure més »

Anne Lister

Anne Lister (Halifax, West Yorkshire, 3 d'abril de 1791—Kutaisi, Geòrgia, 22 de setembre de 1840) fou una terratinent benestant de Yorkshire (Anglaterra), escriptora, alpinista i viatgera.

Nou!!: Pirineus і Anne Lister · Veure més »

Anselme Lacadé

Anselme Lacadé (1804-1866) va ser batlle de Lorda (Gascunya, Occitània) des de 1848 fins a 1866.

Nou!!: Pirineus і Anselme Lacadé · Veure més »

António de Oliveira Salazar

fou un professor universitari, estatista i dictador portuguès.

Nou!!: Pirineus і António de Oliveira Salazar · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Pirineus і Antic Règim · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Pirineus і Antiga Roma · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Pirineus і Antiguitat clàssica · Veure més »

Antoni Bolòs i Ferrussola

Antoni de Bolòs i Ferrussola (Olot, 1714 - 1772) va ser un apotecari i naturalista català.

Nou!!: Pirineus і Antoni Bolòs i Ferrussola · Veure més »

Antoni Campañà i Bandranas

Antoni Campañà i Bandranas (Arbúcies, 15 de març de 1906 – Sant Cugat del Vallès, 28 de juny de 1989) fou un fotògraf català.

Nou!!: Pirineus і Antoni Campañà i Bandranas · Veure més »

Antoni Sors i Ferrer

Antoni Sors i Ferrer (Sant Vicenç de Montalt, 22 d'octubre del 1949 – Lhotse Shar, Nepal, 27 de setembre del 1987) va ser un alpinista i escalador català, famós per haver format part de la primera ascensió catalana a l'Everest, el 28 d'agost del 1985.

Nou!!: Pirineus і Antoni Sors i Ferrer · Veure més »

Antonio Dorregaray y Dominguera

Antonio Dorregaray y Dominguera (Ceuta, Àfrica del Nord, 11 de juliol de 1823 - Saragossa, província de Saragossa, 21 de març de 1882) fou un general carlí.

Nou!!: Pirineus і Antonio Dorregaray y Dominguera · Veure més »

Antonio Seoane Sánchez

Antonio Seoane Sánchez, també conegut pels noms de guerra Julián i Jorge, o pel nom fals Aureliano Barral (Boiro, 13 d'octubre de 1906 - Camp de la rata, 6 de novembre de 1948) fou un guerriller antifranquista gallec.

Nou!!: Pirineus і Antonio Seoane Sánchez · Veure més »

Apol·lo (lepidòpter)

L'apol·lo (Parnassius apollo) és un lepidòpter ropalòcer de la família Papilionidae.

Nou!!: Pirineus і Apol·lo (lepidòpter) · Veure més »

Aquitans

Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).

Nou!!: Pirineus і Aquitans · Veure més »

Aquità

Laquità és una llengua paleohispànica que és coneguda només per testimonis indirectes, no se'n coneixen textos escrits.

Nou!!: Pirineus і Aquità · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Pirineus і Aragó · Veure més »

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Pirineus і Aragonès · Veure més »

Aragonès de les comunitats aragoneses

L'Aragonès de les comunitats aragoneses es va parlar a les comunitats de Calataiud, Daroca, Comunitat de Terol i Albarrasí, a més de les capitals d'aquelles comunitats.

Nou!!: Pirineus і Aragonès de les comunitats aragoneses · Veure més »

Aragonès tensí

El tensí és la varietat de l'aragonès central, pròpia de la de la Vall de Tena, a la part occidental del Pirineu aragonès.

Nou!!: Pirineus і Aragonès tensí · Veure més »

Arç blanc

L'arç blanc (Crataegus monogyna) o espinalb és un arbret o mata de la família de les rosàcies molt comú en el clima mediterrani.

Nou!!: Pirineus і Arç blanc · Veure més »

Arbeca

Vista d'Arbeca Arbeca és un municipi català de la part septentrional de la comarca de les Garrigues, en el límit amb el Pla d'Urgell i l'Urgell.

Nou!!: Pirineus і Arbeca · Veure més »

Arberoa

La Vall d'Arberoa (francès: Vallée de l'Arberoue, èuscar:Arberoa Ibaia) és una vall dels Pirineus occidentals que forma part del País Basc del Nord dins el departament de Pirineus Atlàntics.

Nou!!: Pirineus і Arberoa · Veure més »

Arborètum de Font-romeu

LArborètum de Font-Romeu és un arborètum de 9 hectàrees que es troba a una altitud de 1.800 metres al Bosc Font-romeu, a prop de Font-romeu, Odelló i Vià, a la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Arborètum de Font-romeu · Veure més »

Archer Milton Huntington

fou un mecenes, filantrop, col·leccionista i hispanista.

Nou!!: Pirineus і Archer Milton Huntington · Veure més »

Arenaria serpyllifolia

Larenària, arenària serpil·lifòlia, borrissol o herba gallinera (Arenaria serpyllifolia), és una espècie de planta amb flors del gènere Arenaria.

Nou!!: Pirineus і Arenaria serpyllifolia · Veure més »

Ares del Maestrat

Ares del Maestrat és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Pirineus і Ares del Maestrat · Veure més »

Arianta xatartii

Arianta xatartii és una espècie de mol·lusc gastròpode terrestre família Helicidae endèmica del Pirineu oriental.

Nou!!: Pirineus і Arianta xatartii · Veure més »

Arion ponsi

Arion ponsi és una espècie de mol·lusc gasteròpode pulmonat de la família Arionidae.

Nou!!: Pirineus і Arion ponsi · Veure més »

Arlequí (papallona)

L'arlequí (Zerynthia rumina) és un lepidòpter ropalòcer de la família Papilionidae que es troba al sud-oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica.

Nou!!: Pirineus і Arlequí (papallona) · Veure més »

Armand Ballart Codó

Armand Ballart Codó (Barcelona, 9 de setembre de 1958) és un escalador i il·lustrador català.

Nou!!: Pirineus і Armand Ballart Codó · Veure més »

Armòrica

Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.

Nou!!: Pirineus і Armòrica · Veure més »

Armeria muelleri

Armeria muelleri és una espècie de planta amb flors del gènere Armeria dins la família de les plumbaginàcies, és endèmica dels Pirineus orientals.

Nou!!: Pirineus і Armeria muelleri · Veure més »

Arnau (sèrie de televisió)

Arnau és una minisèrie dirigida per Lluís Maria Güell basada en la llegenda del comte l'Arnau, emesa a TV3 l'any 1994; el 2001 se'n va fer una reposició.

Nou!!: Pirineus і Arnau (sèrie de televisió) · Veure més »

Arnau de Cortsaví

Arnau de Cortsaví (–), fill de Ramon de Serrallonga, fou senyor de Cortsaví.

Nou!!: Pirineus і Arnau de Cortsaví · Veure més »

Arnau Mir de Pallars Jussà

''Els territoris d'Arnau Mir a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Arnau Mir de Pallars Jussà (o Arnal) (ca. 1113 - 1174) fou comte de Pallars Jussà entre el 1124 i el 1174.

Nou!!: Pirineus і Arnau Mir de Pallars Jussà · Veure més »

Arpella pàl·lida comuna

Exemplar adult femella. Washington, Estats Units). Exemplar amb un any d'edat fotografiat a l'Ankeny National Wildlife Refuge (Oregon, Estats Units). L'arpella pàl·lida comuna, arpella pàl·lida, esparver d'estany o arpellot pàl·lid al País Valencià (Circus cyaneus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Nidifica per tot Euràsia i migra cap a zones més meridionals a l'hivern, desplaçant-se al sud d'Europa, alguns indrets del nord d'Àfrica i al sud de l'Àsia temperada.

Nou!!: Pirineus і Arpella pàl·lida comuna · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arquitectura de la Provença

L'arquitectura de la Provença inclou una rica col·lecció de monuments a Occitània de l'Imperi romà, monestirs cistercencs del període romànic, palaus i esglésies medievals, fortificacions de l'època de Lluís XIV, així com nombrosos pobles dalt de turons i fines esglésies.

Nou!!: Pirineus і Arquitectura de la Provença · Veure més »

Arquitectura medieval

Arquitectura medieval és una expressió historiogràfica que engloba la producció arquitectònica de l'art medieval.

Nou!!: Pirineus і Arquitectura medieval · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Pirineus і Arquitectura romànica · Veure més »

Arrano beltza

'''Arrano beltza''' Segell del rei Sanç VII de Navarra L'àliga negra o arrano beltza fou el segell del rei Sanç VII de Navarra de la Dinastia Ximena, que va governar Navarra i territoris sota la seva dependència durant uns quants segles, fins que fou substituïda per la dinastia de Xampanya.

Nou!!: Pirineus і Arrano beltza · Veure més »

Arribèra deth Garona

Arribèra deth Garona és un espai natural de característiques singulars, representant d'un fons de vall típic dels vessants septentrionals del Pirineu.

Nou!!: Pirineus і Arribèra deth Garona · Veure més »

Arriu Joeu

El riu Joeu (arriu Joeu en aranès) és un curs d'aigua de la Vall d'Aran, afluent per l'esquerra del riu Garona.

Nou!!: Pirineus і Arriu Joeu · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Pirineus і Art · Veure més »

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Nou!!: Pirineus і Art de Catalunya · Veure més »

Art mossàrab a Catalunya

A Catalunya, com a la resta del nord d'Espanya, van sorgir al una sèrie de petits monestirs i esglésies construïts pels mossàrabs emigrats des de Còrdova i des d'altres punts de la península.

Nou!!: Pirineus і Art mossàrab a Catalunya · Veure més »

Art paleolític

Venus de Laussel, que pertany al paleolític superior (aurinyacià) Lart paleolític és una de les manifestacions artístiques més antigues de la història de la humanitat.

Nou!!: Pirineus і Art paleolític · Veure més »

Art prehistòric

En la història de l'art, s'anomena art prehistòric tot l'art produït en la prehistòria, abans dels primers textos escrits.

Nou!!: Pirineus і Art prehistòric · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Nou!!: Pirineus і Art romànic · Veure més »

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.

Nou!!: Pirineus і Art romànic a Catalunya · Veure més »

Art visigòtic

Conjunt d'esglésies: Sant Miquel, Sant Pere i Santa Maria de Terrassa Església de Sant Miquel de Terrassa Església de Sant Pere de Terrassa Església de Santa Maria de Terrassa Lart visigòtic és un estil artístic enquadrat dins de l'art preromànic.

Nou!!: Pirineus і Art visigòtic · Veure més »

Artés d'Asson

Artés d'Asson (Artés d'Asson en occità, Arthez-d'Asson en francès) és una comuna occitana situada al Bearn, al departament francès dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Pirineus і Artés d'Asson · Veure més »

Artemisa vulgar

Lartemisa vulgar o altimira (Artemisia vulgaris) és una espècie de planta amb flors del gènere Artemisia dins la família de les asteràcies nativa d'Europa, la major part d'Àsia i una part de Magrib.

Nou!!: Pirineus і Artemisa vulgar · Veure més »

Artesa de Segre

Artesa de Segre és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, a la zona del Segre Mitjà.

Nou!!: Pirineus і Artesa de Segre · Veure més »

Artilleria costanera

XIX a Hèlsinki, Finlàndia. XX a Setúbal, Portugal. míssils antivaixell RBS-15 de l'Armada Croata. Canó obús a Nigrán, Espanya. L'Artilleria costanera és una branca de les Forces Armades que està dedicada a operar les peçes de l'Artilleria antivaixell o les bateries fixes de metralladores en les fortificacions costaneres.

Nou!!: Pirineus і Artilleria costanera · Veure més »

Artio

En la mitologia celta, Artio era una deessa, que sembla haver estat especialment venerada pel poble cèltic dels helvecis, tot i que hi ha dades que indiquen que va ser igualment venerada en altres llocs de l'àmbit cultural celta, incloent la Hispània cèltica (per exemple, entre els beturis), o en Astúries i el País Basc.

Nou!!: Pirineus і Artio · Veure més »

Artur Blasco i Giné

Artur Blasco i Giné (Barcelona, 1933) és un músic, investigador i divulgador del folklore i el cançoner popular català dels pobles del Pirineu.

Nou!!: Pirineus і Artur Blasco i Giné · Veure més »

Arvicola scherman

Arvicola scherman és una espècie de rosegador de la família dels cricètids.

Nou!!: Pirineus і Arvicola scherman · Veure més »

Arxiu Fotogràfic de Barcelona

LArxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) és un òrgan dedicat a la recollida, conservació, organització i difusió dels fons i col·leccions fotogràfiques d'interès per a la història de la ciutat i per a la història de la fotografia.

Nou!!: Pirineus і Arxiu Fotogràfic de Barcelona · Veure més »

As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní

As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní (m. Tolosa de Llenguadoc, 721) fou valí de l'Àndalus (719-721).

Nou!!: Pirineus і As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní · Veure més »

Asperula aristata

Asperula aristata és una planta perenne de la família de les rubiàcies.

Nou!!: Pirineus і Asperula aristata · Veure més »

Ús dels articles dels topònims en català

La majoria de topònims no porten article, però el seu ús és considerable.

Nou!!: Pirineus і Ús dels articles dels topònims en català · Veure més »

Assentament del poble got a Aquitània

Aquitània (en verd) dins la Gàl·lia Fou el rei que envaí Aquitània el 416 Lassentament del poble got a Aquitània tingué lloc al.

Nou!!: Pirineus і Assentament del poble got a Aquitània · Veure més »

Associació de Components del Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya

L'Associació de Components del Regiment Pirinenc núm.

Nou!!: Pirineus і Associació de Components del Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya · Veure més »

Assut de Xerta

LAssut de Xerta és una presa construïda en diagonal de banda a banda del riu Ebre al llarg d'uns 375 metres.

Nou!!: Pirineus і Assut de Xerta · Veure més »

Astèrix a Hispània

Astèrix a Hispània (títol original en francès: Astérix en Hispanie) és el catorzè àlbum de la sèrie Astèrix el gal, amb guió de René Goscinny i dibuix d'Albert Uderzo.

Nou!!: Pirineus і Astèrix a Hispània · Veure més »

Astrantia minor

Astrantia minor és una espècie de planta herbàcia Apiàcia.

Nou!!: Pirineus і Astrantia minor · Veure més »

Ataülf

Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.

Nou!!: Pirineus і Ataülf · Veure més »

Ath-Thaghr al-Aqsà

Ath-Thaghr al-Aqsa, també coneguda per la seva traducció literal com Frontera Extrema o Marca Extrema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre, integrada en ath-Thaghr al-Alà o Marca Superior, la circumscripció més allunyada de Qúrtuba i la més propera i exposada al perill cristià.

Nou!!: Pirineus і Ath-Thaghr al-Aqsà · Veure més »

Atlàntida (Falla)

Atlàntida és una cantata escènica del compositor andalús Manuel de Falla sobre el poema èpic L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer.

Nou!!: Pirineus і Atlàntida (Falla) · Veure més »

Atuell d'enterrament

Enterrament “argàric” en atuell, Museu Arqueològic Nacional (Madrid). El cadàver es col·loca en un atuell de fang gran que després s'enterrava Un atuell d'enterrament és un recipient de ceràmica usat per a guardar les restes d'un difunt després d'incinerar-lo.

Nou!!: Pirineus і Atuell d'enterrament · Veure més »

Atxo Apellániz

Juan Antonio Apellániz Aguiriano, més conegut com a Atxo Apellániz (Àlaba, 24 de febrer de 1954 - K2, Karakoram, Himàlaia, 11 d'agost de 1994) va ser un muntanyenc i alpinista basc.

Nou!!: Pirineus і Atxo Apellániz · Veure més »

Auñamendi

Auñamendi és el nom que es dona a les estadístiques oficials de Navarra a la comarca formada per les valls pirinenques centrals i occidentals de Navarra.

Nou!!: Pirineus і Auñamendi · Veure més »

Auñamendi (desambiguació)

(significa « muntanya de les cabretes» en basc).

Nou!!: Pirineus і Auñamendi (desambiguació) · Veure més »

Aubisca

El coll d'Aubisca o simplement Aubisca (1.709 m) (en francès Col d'Aubisque) és un port de muntanya dels Pirineus, que es troba al departament dels Pirineus Atlàntics, Aquitània, uns 30 km al sud de Tarba i Pau.

Nou!!: Pirineus і Aubisca · Veure més »

Aude

L'Aude (11) és un departament francès de la nova regió d'Occitània, que pren el nom del riu Aude, que neix al massís pirinenc del Carlit i desemboca a la Mediterrània després de recórrer 220 km.

Nou!!: Pirineus і Aude · Veure més »

Auguste Michel-Lévy

Auguste Michel-Lévy (7 d'agost de 1844 - 27 de setembre de 1911) va ser un geòleg francès nascut a París.

Nou!!: Pirineus і Auguste Michel-Lévy · Veure més »

Ausat

Ausat (francès Auzat) és un municipi francès del departament de l'Arieja i la regió d'Occitània.

Nou!!: Pirineus і Ausat · Veure més »

Aussau-Irati

L'Aussau-Irati és un formatge de pasta premsada no cuita del País Basc i del Bearn, al departament dels Pirineus Atlàntics.

Nou!!: Pirineus і Aussau-Irati · Veure més »

Autopista del mar

Una autopista del mar és un corredor de transport marítim intensiu en la Unió Europea.

Nou!!: Pirineus і Autopista del mar · Veure més »

Autovia del Nord-est

LAutovia del Nord-est (A-2) és una de les sis autovies radials d'Espanya i l'única autovia radial de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Autovia del Nord-est · Veure més »

Autovia Mudèjar

L'Autovia Mudèjar A-23 és una autovia de titularitat estatal que unirà Sagunt i el seu port amb el Túnel de Somport, vertebrant tot l'Aragó i comunicant el Pirineu central amb el Mediterrani.

Nou!!: Pirineus і Autovia Mudèjar · Veure més »

Aventí de Larbost

Aventí de Larbost és una figura llegendària, sant cristià i màrtir al -IX, el culte al qual està molt arrelat a la vall de Larbost i algunes zones de l'Alt Aragó.

Nou!!: Pirineus і Aventí de Larbost · Veure més »

Avet

Fulles d'''Abies grandis'' Pinyes ''Abies alba'' Els avets són coníferes de la família de les pinàcies (Pinaceae), la majoria dels quals estan ubicats al gènere Abies (45 a 55 espècies), per bé que hi ha avets que pertanyen a altres gèneres (Picea, Pseudotsuga).

Nou!!: Pirineus і Avet · Veure més »

Avet blanc

Il·lustració Els estròbils d'''Abies alba'' són erectes. És una espècie molt important per a la silvicultura. Lavet blanc o simplement avet (Abies alba) és una espècie de conífera de la família de les pinàcies, comú a les muntanyes europees.

Nou!!: Pirineus і Avet blanc · Veure més »

Avetar de Sagramorta

LAvetar de Sagramorta, al municipi d'Alp, la Cerdanya, és un bosc amb avets.

Nou!!: Pirineus і Avetar de Sagramorta · Veure més »

Ax

*.ax, domini territorial de primer nivell de les illes Åland.

Nou!!: Pirineus і Ax · Veure més »

Ax 3 Domaines

Ax 3 Domaines, antigament anomenada «Ax-Bonascre», és una estació d'esports d'hivern dels Pirineus situada al departament de l'Arieja, 8 quilòmetres del municipi d'Acs, la part alta de al vall d'Acs, al curs alt del riu Arieja.

Nou!!: Pirineus і Ax 3 Domaines · Veure més »

Ènnec Aritza

Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.

Nou!!: Pirineus і Ènnec Aritza · Veure més »

Època ibèrica al País Valencià

Dama d'Elx, obra mestra de l'art ibèric L'època ibèrica al País Valencià correspon, aproximadament, al període 5000- de la prehistòria, quan els ibers eren el poble predominant a les costes de la península Ibèrica.

Nou!!: Pirineus і Època ibèrica al País Valencià · Veure més »

Édouard-Alfred Martel

Édouard-Alfred Martel (Pontoise, 1 de juliol de 1859 - St Thomas la Garde, no lluny de Montbrison, 3 de juny de 1938Certains auteurs placent le lieu du décès à Saint-Thomas-la-Garde où il avait l'habitude de passer ses vacances au château de La Garde, plutôt qu'à Montbrison), fou un advocat francès apassionat de les ciències naturals i la geografia que és considerat el fundador de l'espeleologia moderna.

Nou!!: Pirineus і Édouard-Alfred Martel · Veure més »

Émile Desvaux

Émile Desvaux (Vendôme, 8 de febrer de 1830 - Mondoubleau, 13 de maig de 1854) va ser un botànic francès especialitzat en poàcies.

Nou!!: Pirineus і Émile Desvaux · Veure més »

Émile Krieps

Émile Krieps (Differdange, 4 de gener de 1920 – Ciutat de Luxemburg, 30 de setembre de 1998) fou un militar i polític luxemburguès, líder de la resistència i militant del Partit Democràtic.

Nou!!: Pirineus і Émile Krieps · Veure més »

Àguila daurada

Exemplar fotografiat a Calgary (Alberta, Canadà) L'àguila daurada Rev.

Nou!!: Pirineus і Àguila daurada · Veure més »

Àlber

L'àlber, àlber blanc, poll àlber, poll/pollancre blanc, àlber argentat, (Populus alba) és una espècie de pollancre.

Nou!!: Pirineus і Àlber · Veure més »

Àngel Castanyer i Rausell

Àngel Castanyer i Rausell (Foios, Horta Nord, 1937 – Barcelona, 2019).

Nou!!: Pirineus і Àngel Castanyer i Rausell · Veure més »

Badiu

El badiu és l'eixida d'una casa, sense cobrir o formant una porxada.

Nou!!: Pirineus і Badiu · Veure més »

Bages

La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Bages · Veure més »

Baiasca

Baiasca és un petit poble del Pirineu català, del terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Pirineus і Baiasca · Veure més »

Baixa Cerdanya

Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.

Nou!!: Pirineus і Baixa Cerdanya · Veure més »

Baixa Navarra

La Baixa Navarra (en francès Basse-Navarre i en basc Nafarroa Beherea o Baxenabarre) és un dels set territoris que formen el País Basc com a regió lingüística i cultural, però no pas política.

Nou!!: Pirineus і Baixa Navarra · Veure més »

Balandrau, infern glaçat

Balandrau, infern glaçat és una pel·lícula documental dirigida per Guille Cascante, coproduïda per Televisió de Catalunya amb Lastor Media i Goroka, i estrenada el 18 de maig de 2021.

Nou!!: Pirineus і Balandrau, infern glaçat · Veure més »

Ball cerdà

El ball Cerdà de la Seu d'Urgell és un ball originari de la comarca de la Cerdanya i la datació més antiga és del.

Nou!!: Pirineus і Ball cerdà · Veure més »

Ballester comú

Ballester Enregistrament sonor del ballester. Estol de falzies reials El ballester comú, ballester gros, ballester de ventre blanc, avió, falzia reial a les Balears o falcia de panxa blanca al País Valencià (Tachymarptis melba, anteriorment Apus melba), és un ocell de l'ordre dels apodiformes i més gros que el falciot negre.

Nou!!: Pirineus і Ballester comú · Veure més »

Ballet

Ballet ''El Trencanous'' miniatura Un ballet és una peça musical composta especialment per a ser interpretada a través de la dansa clàssica.

Nou!!: Pirineus і Ballet · Veure més »

Balma de na Cristiana

La Balma de na Cristiana és un dolmen situat al poble de Sant Joan d'Albera, de la comuna de l'Albera, a la comarca del Vallespir (Catalunya del Nord).

Nou!!: Pirineus і Balma de na Cristiana · Veure més »

Balou

Balou (Eslovènia, 2002–Mèles, Comenge, 4-6 de juny de 2014) va ser un os bru que va ser translocat per l'estat francès als Pirineus el 2006 en el marc d'un programa de reintroducció de l'os a la serralada.

Nou!!: Pirineus і Balou · Veure més »

Bandolerisme als Països Catalans

XIX El fenomen del bandolerisme va tenir una importància singular en les societats mediterrànies.

Nou!!: Pirineus і Bandolerisme als Països Catalans · Veure més »

Banyarriquer del faig

El banyarriquer del faig (Rosalia alpina) és una espècie de coleòpter de la família dels cerambícids o escarabats longicornis.

Nou!!: Pirineus і Banyarriquer del faig · Veure més »

Banyoles

Banyoles és un municipi de Catalunya i la capital de la comarca del Pla de l'Estany, al centre de les comarques gironines.

Nou!!: Pirineus і Banyoles · Veure més »

Baqueira-Beret

Baqueira Beret (nom comercial) és una estació d'esquí situada a Catalunya, concretament a les comarques de la Vall d'Aran i del Pallars Sobirà, subdivisió Vall d'Àneu als Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Baqueira-Beret · Veure més »

Barcelona Traction, Light and Power

L'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited ('Companyia Limitada de Tracció, Llum i Energia de Barcelona'), també coneguda com La Canadenca pel seu origen canadenc, fou un hòlding centrat en empreses de producció i distribució d'electricitat així com en empreses d'explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics.

Nou!!: Pirineus і Barcelona Traction, Light and Power · Veure més »

Bardenas Reales

Les Bardenas Reales de Navarra és un paratge natural semidesèrtic que s'estén al sud-est de Navarra (Espanya), en plena comarca de Tudela (merindad de Tudela), amb unes 42.500 ha de terreny sense cap nucli urbà.

Nou!!: Pirineus і Bardenas Reales · Veure més »

Bargusis

Els bargusis (Bargusii, Βαργουσίοι), anomenats també bergistans (Bergistani, o més aviat Bergitani), foren un poble iber, probablement emparentat amb els ilergets, que probablement vivia a les valls del Cardoner i de l'alt Llobregat.

Nou!!: Pirineus і Bargusis · Veure més »

Barranc de la Font de Llessiu

El Barranc de la Font de Llessiu és un corrent fluvial del Pallars Sobirà, al Pirineu català.

Nou!!: Pirineus і Barranc de la Font de Llessiu · Veure més »

Barranc de Montardit

El Barranc de Montardit és un corrent fluvial del Pallars Sobirà, al Pirineu català.

Nou!!: Pirineus і Barranc de Montardit · Veure més »

Barranc de Pamano

El Barranc de Pamano o de Bernui és un corrent fluvial del municipi de Sort (Pallars Sobirà), al Pirineu català.

Nou!!: Pirineus і Barranc de Pamano · Veure més »

Basílica Santuari de Nostra Senyora de Meritxell

La Mare de Déu de Meritxell és un santuari i una talla que es troben a la parròquia andorrana de Canillo, concretament al poble de Meritxell.

Nou!!: Pirineus і Basílica Santuari de Nostra Senyora de Meritxell · Veure més »

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Pirineus і Basc · Veure més »

Bascos

Els bascos (o bascs) són un grup ètnic que habita majoritàriament al País Basc (en basc: Euskal Herria) situat a l'extrem oest del Pirineu i al nord del riu Ebre, i en conseqüència són una minoria nacional, reconeguda com nacionalitat a l'Estatut d'autonomia de 1979.

Nou!!: Pirineus і Bascos · Veure més »

Bassa de l'Orri de la Vinyola

La Bassa de l'Orri de la Vinyola és un llac d'origen glacial dels Pirineus, del terme comunal de Portè, de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Bassa de l'Orri de la Vinyola · Veure més »

Bassa de Mercader

La Bassa de Mercader és un llac d'origen glacial dels Pirineus, del terme comunal de Portè, de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Bassa de Mercader · Veure més »

Batalla d'Alcoraç

La batalla d'Alcoraç es va entaular el 15 de novembre del 1096 a prop de Osca (en àrab Washka) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.

Nou!!: Pirineus і Batalla d'Alcoraç · Veure més »

Batalla d'Arausio

La batalla d'Arausio va tenir lloc el 6 d'octubre del 105 aC en algun lloc entre el poblat d'Arausio, l'actual Aurenja i el riu Roine.

Nou!!: Pirineus і Batalla d'Arausio · Veure més »

Batalla de Baecula

La Batalla de Baecula va ser un enfrontament armat que va tenir lloc l'any 208 aC, durant la Segona Guerra Púnica, entre l'exèrcit cartaginès, sota el comandament d'Àsdrubal Barca i l'exèrcit romà, sota les ordres de Publi Corneli Escipió, l'Africà.

Nou!!: Pirineus і Batalla de Baecula · Veure més »

Batalla de Besalú

La batalla de Besalú de setembre de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pirineus і Batalla de Besalú · Veure més »

Batalla de Cervera

La batalla de Cervera va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.

Nou!!: Pirineus і Batalla de Cervera · Veure més »

Batalla de Covadonga

La batalla de Covadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Covadonga, probablement l'estiu del 722. Després de la batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península, que posteriorment es convertiria en el regne d'Astúries, convertint-se en un bastió de la resistència cristiana a l'expansió del domini musulmà. Per aquest motiu, la Batalla de Covadonga ha estat considerada, per molts historiadors, com el catalitzador de la Reconquesta del domini cristià sobre tota la península ibèrica. Per a alguns historiadors com José Luis Corral, professor d'Història medieval a la Universitat de Saragossa, la Batalla de Covadonga mai va existir i atribueix la seva invenció a la cort de cronistes del Rei Alfons III, aquesta resolució es basa en el fet que no s'ha trobat mai cap escrit de la batalla, ni en documents musulmans ni cristians de.

Nou!!: Pirineus і Batalla de Covadonga · Veure més »

Batalla de l'Esquirol

La batalla de l'Esquirol va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.

Nou!!: Pirineus і Batalla de l'Esquirol · Veure més »

Batalla de l'Ordal

La batalla d'Ordal va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.

Nou!!: Pirineus і Batalla de l'Ordal · Veure més »

Batalla de la Garona

La batalla del riu Garona es va lliurar al 732 entre un exèrcit omeia dirigit per Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, governador d'Al-Andalus, i les forces dels francs encapçalades per Odó el Gran, duc d'Aquitània.

Nou!!: Pirineus і Batalla de la Garona · Veure més »

Batalla de Montserrat

La batalla de Montserrat va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.

Nou!!: Pirineus і Batalla de Montserrat · Veure més »

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.

Nou!!: Pirineus і Batalla de Muret · Veure més »

Batalla de Nazar i Asarta

La batalla de Nazar i Asarta fou un dels combats de la primera guerra carlina.

Nou!!: Pirineus і Batalla de Nazar i Asarta · Veure més »

Batalla de Nájera

La Batalla de Nájera (algunes vegades anomenada Batalla de Navarrete) va ser un episodi de la Primera Guerra Civil Castellana que enfrontava el rei Pere I de Castella amb el seu germanastre Enric de Trastàmara, que pretenia el tron, i es va lliurar el 3 d'abril de 1367 en les proximitats de Nájera, en una línia paral·lela al camí que anava al nord des d'Alesón a Huércanos i Uruñuela, a la Comunitat Autònoma de La Rioja.

Nou!!: Pirineus і Batalla de Nájera · Veure més »

Batalla de Noain

La batalla de Noáin (el 30 de juny de 1521) va ser l'única gran batalla campal que va tenir lloc durant la conquesta de Navarra per part de Castella i Aragó.

Nou!!: Pirineus і Batalla de Noain · Veure més »

Batalla de Poitiers (732)

La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.

Nou!!: Pirineus і Batalla de Poitiers (732) · Veure més »

Batalla de Roncesvalls

La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.

Nou!!: Pirineus і Batalla de Roncesvalls · Veure més »

Batalla de Sagunt

La batalla de Sagunt o batalla de Puçol va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.

Nou!!: Pirineus і Batalla de Sagunt · Veure més »

Batalla de Salvetat

La batalla de Salvetat (11-12 de setembre de 1217, prop de l'actual Sent Julian de Garona) fou una de les batalles de la croada albigesa lluitada per les tropes de Ramon VI de Tolosa i Roger de Comenge, que van derrotar els croats de Tolosa de Llenguadoc.

Nou!!: Pirineus і Batalla de Salvetat · Veure més »

Batalla del coll de Panissars

La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Batalla del coll de Panissars · Veure més »

Batalla del Roine

La batalla del Roine va ser un enfrontament que va tenir lloc la tardor de l'any 218 aC, durant la segona guerra Púnica, entre l'exèrcit d'Hanníbal Barca que avançava cap a Roma i la tribu gal·la dels volques, que defensaven la ribera est del riu Roine.

Nou!!: Pirineus і Batalla del Roine · Veure més »

Batalla del Segre

La Batalla del Segre va ser un combat que va tenir lloc durant la Guerra Civil espanyola, posterior a la gran batalla de l'Ebre, en una franja entre la desembocadura del riu Segre a Mequinensa fins als Pirineus entre l'abril de 1938 i el gener de 1939.

Nou!!: Pirineus і Batalla del Segre · Veure més »

Batalla del Trocadero

La batalla del Fort del Trocadero és un fet d'armes que data del 31 d'agost de 1823 consagrant la victòria d'un grup expedicionari francès sobre els revolucionaris liberals espanyols a Cadis a Espanya.

Nou!!: Pirineus і Batalla del Trocadero · Veure més »

Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols

La batalla naval de Sant Feliu de Guíxols fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pirineus і Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Batalló Lincoln

El Batalló Lincoln o Batalló Abraham Lincoln fou la unitat militar que agrupà el més alt nombre de voluntaris nord-americans durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Pirineus і Batalló Lincoln · Veure més »

Batlle

miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Nou!!: Pirineus і Batlle · Veure més »

Baudrimont NW

El Baudrimont NW o Baudrimont nord-oest és una muntanya de 3.045 m d'altitud, amb una prominència de 75 m, que es troba al massís del Mont Perdut, a la província d'Osca (Aragó).

Nou!!: Pirineus і Baudrimont NW · Veure més »

Bàlec

El bàlec (Genista purgans o Genista balansae ssp. europaea o Cytisus oromediterraneus) és una mata arrodonida muntanyenca de la família de les lleguminoses o fabàcies, una espècie que s'assembla a una ginesta però nana, d'uns 50-80 cm d'alçària, molt ramificat i de branques rígides, grisenques i estriades.

Nou!!: Pirineus і Bàlec · Veure més »

Bèbrices

Els bèbrices (en llatí bebrici, en grec antic Βέβρυκες) eren un poble possiblement iber que vivia a ambdós costats de les muntanyes dels Pirineus, al nord d'Aragó i a la regió de Foix.

Nou!!: Pirineus і Bèbrices · Veure més »

Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.

Nou!!: Pirineus і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

Búgula

La búgula o consolda (Ajuga reptans), és, com l'epítet del seu nom científic indica, una planta reptant o prostrada, pertany a la família de les lamiàcies i és una planta medicinal i ornamental.

Nou!!: Pirineus і Búgula · Veure més »

Búnquer

búnquer d'Adolf Hitler a Berlín Un búnquer és una obra d'enginyeria militar feta de formigó armat amb una funció defensiva.

Nou!!: Pirineus і Búnquer · Veure més »

Búnquer del Torrelló

El Búnquer del Torrelló és un búnquer catalogat com a monument del municipi del Port de la Selva inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Búnquer del Torrelló · Veure més »

Búnquers de Masarac

Els Búnquers de Masarac són unes construccions militars del municipi de Masarac (Alt Empordà) incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Búnquers de Masarac · Veure més »

Bec de serra gros

Femella El bec de serra gros o ànnera peixatera grossa (a les Balears) (Mergus merganser) és una espècie d'ocell anseriforme de la família Anatidae.

Nou!!: Pirineus і Bec de serra gros · Veure més »

Becada eurasiàtica

Pintura a l'oli d'una becada (circa 1854). La becada, bequerada, polla bruna o cega (a les Balears) (Scolopax rusticola) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids, molt apreciat pels caçadors per la bonesa de la seua carn.

Nou!!: Pirineus і Becada eurasiàtica · Veure més »

Bedoll

Els bedolls o beços són les plantes del gènere Betula, del grup de les plantes amb flor dins la família de les betulàcies.

Nou!!: Pirineus і Bedoll · Veure més »

Bedoll comú

El bedoll, beço bedoll comú (Betula pendula) és un arbre de la família de les betulàcies.

Nou!!: Pirineus і Bedoll comú · Veure més »

Bedoll pubescent

Una subespècie de bedoll pubescent forma el límit arbori a Escandinàvia. El bedoll pubescent (Betula pubescens (sinònim Betula alba; bedot)) és un arbre caducifoli del gènere bedoll, natiu i abundant al nord d'Europa, a Islàndia i Groenlàndia on és l'única espècie d'arbre autòctona i nord d'Àsia.

Nou!!: Pirineus і Bedoll pubescent · Veure més »

Benais

Benais (en francès Bénaix) és un municipi francès de la regió d'Occitània, situat al departament de l'Arieja.

Nou!!: Pirineus і Benais · Veure més »

Benasquès

El benasquès o benasqués és un dialecte de transició propi de la Vall de Benasc, a la comarca de l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Pirineus і Benasquès · Veure més »

Benifonts

Benifonts (Benifóns en castellà) és un poble de la comarca aragonesa de la Ribagorça, situat a la vall de Castanesa dels Pirineus d'Aragó.

Nou!!: Pirineus і Benifonts · Veure més »

Benissa

Benissa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta, i és part de la mancomunitat de la Vall de Pop.

Nou!!: Pirineus і Benissa · Veure més »

Benjamin Baillaud

va ser un astrònom francès. Entre els llocs que va ocupar destaquen director de l'Observatori de París, president fundador de l'Oficina Internacional de l'Hora i de la Unió Astronòmica Internacional.

Nou!!: Pirineus і Benjamin Baillaud · Veure més »

Berdeniella pyrenaica

Berdeniella pyrenaica és una espècie d'insecte dípter pertanyent a la família dels psicòdids que es troba a Europa: Txèquia i els Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Berdeniella pyrenaica · Veure més »

Berguedà

El Berguedà és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Berguedà · Veure més »

Bernat de Bearn

Mn. Bernat de Bearn (en francès Bernard de Béarn, m. 1381) va ser un cavaller i noble bearnès, I comte de Medinaceli, a més de senyor de Luzón y Somaén.

Nou!!: Pirineus і Bernat de Bearn · Veure més »

Bestué

Església de Bestué consagrada a Sant Pere Bestué és un poble del Pirineu aragonès que pertany al municipi de Pórtoles, a la comarca del Sobrarb (província d'Osca).

Nou!!: Pirineus і Bestué · Veure més »

Bethmale (formatge)

El bethmale és un formatge de pasta premsada no cuita fet amb llet de vaca i originari de la vall de Bethmale, a l'Arieja, França.

Nou!!: Pirineus і Bethmale (formatge) · Veure més »

Betriu (cognom)

Betriu és un cognom d'origen català relacionat amb els municipis de l'antic quarter de Tresponts Avall.

Nou!!: Pirineus і Betriu (cognom) · Veure més »

Biblioteca Sant Agustí

La Biblioteca Sant Agustí és una biblioteca pública de la ciutat pirinenca de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), inaugurada el 1995.

Nou!!: Pirineus і Biblioteca Sant Agustí · Veure més »

Bicicleta tot terreny

Una bicicleta de muntanya després d'una ruta. La bicicleta tot terreny o BTT (en francès: Vélo Tout Terrain, VTT) o bicicleta de muntanya (en anglès, Mountain bike, MTB) és el tipus de bicicleta dissenyada per a rutes per muntanya o camp a través.

Nou!!: Pirineus і Bicicleta tot terreny · Veure més »

Bidasoa

El Bidasoa és un riu basc conegut per la pesca de truita i salmó.

Nou!!: Pirineus і Bidasoa · Veure més »

Bielsa

Bielsa o Belsa (tradicionalment) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Pirineus і Bielsa · Veure més »

Biescas

Biescas és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de l'Alt Gàllego, al nord de Sabiñánigo, l’oest de Yésero i al sud de Panticosa.

Nou!!: Pirineus і Biescas · Veure més »

Bisbat de Baiona

catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: Pirineus і Bisbat de Baiona · Veure més »

Bisbat de Barbastre-Montsó

El campanar de la catedral de Barbastre El bisbat de Barbastre-Montsó és al nord de la província d'Osca (Aragó).

Nou!!: Pirineus і Bisbat de Barbastre-Montsó · Veure més »

Bisbat de Coserans

El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Pirineus і Bisbat de Coserans · Veure més »

Bisbat de Jaca

El bisbat de Jaca és una seu episcopal que distribueix les seves parròquies per les províncies laiques d'Osca i Saragossa, a Aragó.

Nou!!: Pirineus і Bisbat de Jaca · Veure més »

Blavet de les glaceres

El blavet de les glaceres (Agriades glandon) és una papallona de la família Lycaenidae, de la subfamília dels Polyommatinae i de la tribu dels Polyommatini.

Nou!!: Pirineus і Blavet de les glaceres · Veure més »

Blaveta alpina

La blaveta alpina (Polyommatus eros) és un lepidòpter ropalòcer de la família Lycaenidae.

Nou!!: Pirineus і Blaveta alpina · Veure més »

Blaveta de l'astràgal

La blaveta de l'astràgal (Polyommatus escheri) és un lepidòpter ropalòcer de la família Lycaenidae.

Nou!!: Pirineus і Blaveta de l'astràgal · Veure més »

Blaveta de l'espantallops

La blaveta de l'espantallops (Iolana iolas) és un lepidòpter glossat de la família Lycaenidae.

Nou!!: Pirineus і Blaveta de l'espantallops · Veure més »

Blaveta nívia

La blaveta nívia (Polyommatus nivescens) és un lepidòpter ropalòcer de la família Lycaenidae.

Nou!!: Pirineus і Blaveta nívia · Veure més »

Bloc erràtic

Un bloc erràtic és un fragment de roca que difereix pel tipus mineralògic del terra natiu de la zona a la qual es recolza.

Nou!!: Pirineus і Bloc erràtic · Veure més »

Bob Doyle

Robert Andrew Doyle (Dublín, 12 de febrer de 1916 - Londres, 22 de gener de 2009), més conegut com a Bob Doyle,Max Arthur (2009).

Nou!!: Pirineus і Bob Doyle · Veure més »

Boiet

Els dimonis boiets o diables boiets (dits també simplement boiets a Menorca) són uns éssers fantàstics de la mitologia catalana presents a Mallorca i Menorca.

Nou!!: Pirineus і Boiet · Veure més »

Boix comú

El boix comú (Buxus sempervirens) és una espècie d'angiosperma de la família Buxaceae freqüent als Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і Boix comú · Veure més »

Boixac de camp

El boixac de camp (var. bojac, gojat), groguet de camp, ungla de gat, llevagats, galdiró, garronada (rossellonès), llevamà (Balears), inflabou (Calendula arvensis) és una planta herbàcia que pertany a la família de les asteràcies.

Nou!!: Pirineus і Boixac de camp · Veure més »

Boixerola

La boixerola, barruixa, faringola, gallufa o muixa (Arctostaphylos uva-ursi), és una espècie de plantes angiospermes del gènere Arctostaphylos dins la família de les ericàcies.

Nou!!: Pirineus і Boixerola · Veure més »

Bolet de greix

Bolets de greix. El bolet de greix (Gyromitra esculenta, del grec gyrós -arrodonit- i mítra, que fa referència a la forma d'aquest bolet. La paraula llatina esculenta correspon a "comestible") és un bolet de curiós aspecte que surt a la primavera.

Nou!!: Pirineus і Bolet de greix · Veure més »

Boltanya

Boltanya (en aragonès Boltanya i en castellà Boltaña) és un municipi situat al nord de la província d'Osca, a l'Aragó i pertanyent a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Pirineus і Boltanya · Veure més »

Bombus monticola

Reina de ''B. monticola'' Bombus monticola és una espècie d'himenòpter apòcrit de la família dels àpids.

Nou!!: Pirineus і Bombus monticola · Veure més »

Borda

Borda a Vió, vall de Vió, Pirineus Una borda és una construcció rural de pedra i fusta, habitualment edificada a una certa altura per aprofitar les pastures, i que es fa servir de paller, o d'estable per a guardar el bestiar i/o per a emmagatzemar eines de conreu.

Nou!!: Pirineus і Borda · Veure més »

Borda Vielha

La Borda Vielha és una obra del municipi d'Es Bòrdes inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Borda Vielha · Veure més »

Bordils

Bordils és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès.

Nou!!: Pirineus і Bordils · Veure més »

Bortziri

Bortziri (en castellà Comarca de Cinco Villas) és una de les 19 comarques de Navarra, situada a la Merindad de Pamplona, a la zona septentrional dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Bortziri · Veure més »

Boscatge

Château-Chinon, a la regió del Morvan a la Borgonya, França El boscatge és un paisatge compost per petites parcel·les irregulars (terres de cultiu i prats), també anomenats bardisses, separades entre si per tanques vives, murets i terraplens, així com també per arbres que sovint voregen els camins.

Nou!!: Pirineus і Boscatge · Veure més »

Boscos de la península Ibèrica

Bosc d'alzina surera al sud de Portugal (Algarve) Ocupació ideal dels boscos ibèrics Els boscos de la península Ibèrica -aquesta última, integrada actualment pels estats europeus d'Espanya, Portugal, Andorra i el Regne Unit, aquest pel petit territori britànic de Gibraltar- s'enquadren dins de dos grans regions florístiques; cadascuna caracteritzada per una sèrie de plantes i comunitats vegetals que li són pròpies, a més de tindre moltes d'altres en comú.

Nou!!: Pirineus і Boscos de la península Ibèrica · Veure més »

Botella de Vieux Marc, Vidre, Guitarra i Diari

Botella de Vieux Marc, Vidre, Guitarra i Diari és un petit paperer de Pablo Picasso, fet l'any 1913, en forma de bodegó.

Nou!!: Pirineus і Botella de Vieux Marc, Vidre, Guitarra i Diari · Veure més »

Boutxy

Boutxy (Comenge, 1997 – Pirineus, 2009) va ser un os bru mascle nascut el 1997 als Pirineus centrals.

Nou!!: Pirineus і Boutxy · Veure més »

Brachypodium

Brachypodium és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse dels commelínids, classe de les liliòpsides i divisió dels magnoliofitins.

Nou!!: Pirineus і Brachypodium · Veure més »

Brandada de bacallà

La brandada (o abrandada) de bacallà, cimitomba o sacsacollons és una plat elaborat amb bacallà que tradicionalment es fa pràcticament arreu de CatalunyaEl gust d'un poble: els plats més famosos de la cuina catalana, de Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2002.

Nou!!: Pirineus і Brandada de bacallà · Veure més »

Brúcol

''Molopospermum peloponnesiacum'' El brúcol (Molopospermum peloponnesiacum, del grec mólops -macadura, en referència a les costelles dels fruits-, i spérma -llavor-, i de Peloponnesiakón -del Peloponès-) és una espècie de planta que es conrea en alguns pobles pirinencs.

Nou!!: Pirineus і Brúcol · Veure més »

Bretxa de Rotllan

La bretxa de Rotllà (o Rotllan) és un impressionant esvoranc natural de 40 m d'ample i de 100 m d'alçària que s'obre als penya-segats situats sobre el circ de Gavarnia, als Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Bretxa de Rotllan · Veure més »

Brocat de la cefalària

Castellar (Bages) El brocat de la cefalària (Euphydryas desfontainii) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Pirineus і Brocat de la cefalària · Veure més »

Brocat variable

El brocat variable (Euphydryas aurinia) és una papallona dins la família Nymphalidae.

Nou!!: Pirineus і Brocat variable · Veure més »

Brossat

Flaons de Morella farcits de brull El brossat, o brull en algunes zones, és un formatge fresc que s'elabora amb el xerigot resultant de l'obtenció d'altres formatges com el mató, el formatge fresc o el formatge madurat, d'ovella o de cabra.

Nou!!: Pirineus і Brossat · Veure més »

Bruc vermell

El bruc vermell (Erica cinerea) és una espècie d'arbust de la família de les ericàcies.

Nou!!: Pirineus і Bruc vermell · Veure més »

Bruel

El bruel eurasiàtic, bruel, passaforadí, reiet o reietó cellablanc a les Balears i safranet, reiet, reiet coronat o reiet safraner al País Valencià (Regulus ignicapilla) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids(Regulidae). És centreeuropeu i mediterrani, i abunda als Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Bruel · Veure més »

Bruguerola

La bruguerola, bruga, bronsa o sap (Calluna vulgaris) és l'única espècie del gènere Calluna de la família de les ericàcies.

Nou!!: Pirineus і Bruguerola · Veure més »

Bruna de prat

La bruna de prat (Maniola jurtina) és una papallona diürna de la família Nymphalidae, molt present per tota Europa, ja que es tracta d'una espècie generalista capaç d'ocupar ambients diversos.

Nou!!: Pirineus і Bruna de prat · Veure més »

Bryum alpinum

Bryum alpinum és una espècie de molsa de la família de les briàcies, present a diverses localitats dels Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і Bryum alpinum · Veure més »

Bryum gemmiparum

Bryum gemmiparum és una espècie de molsa de la família de les briàcies, present als Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і Bryum gemmiparum · Veure més »

Bryum weigelii

Bryum weigelii és una espècie de molsa de la família de les Briàcies.

Nou!!: Pirineus і Bryum weigelii · Veure més »

Bujaruelo

La vall de Bujaruelo és una vall despoblada del Pirineu aragonès, limita amb el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, just al nord-oest de la vall d'Ordesa, i on neix el riu Ara, del qual forma part com a zona perifèrica de protecció.

Nou!!: Pirineus і Bujaruelo · Veure més »

Bull de fetge

El bull de fetge és un embotit de porc típic de les comarques dels Pirineus (l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Ripollès i el Berguedà) que està fet amb els mateixos ingredients emprats en l'elaboració del popular pa de fetge, i que avui dia fan a moltes cansaladeries d'aquestes comarques.

Nou!!: Pirineus і Bull de fetge · Veure més »

C-13

La carretera C-13, també anomenada Eix del Pallars és una carretera de la Xarxa de Carreteres del Pirineu integrada a la Xarxa Bàsica Primària de Catalunya que uneix el Segrià amb el Pallars Sobirà, travessant les comarques del Segrià, la Noguera, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.

Nou!!: Pirineus і C-13 · Veure més »

C-16

Dibuix d'un senyal d'aquesta autovia L'autopista E-9 i l'autovia, també anomenada Eix del Llobregat és una via ràpida d'accés a França i al Pirineu des de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Pirineus і C-16 · Veure més »

Ca n'Isach

Ca n'Isach és un poblat neolític situat al municipi de Palau-saverdera (Alt Empordà), als contraforts de la Serra de Rodes en un mirador natural de la plana empordanesa i el golf de Roses.

Nou!!: Pirineus і Ca n'Isach · Veure més »

Cabirol

El cabirol (Capreolus capreolus) és el membre de la família Cervidae més petit d'Euràsia.

Nou!!: Pirineus і Cabirol · Veure més »

Cabra pirinenca

La cabra pirinenca (Capra pyrenaica pyrenaica), popularment anomenada herc (segons el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i el diccionari d'Enciclopèdia Catalana, erc (segons el Diccionari català-valencià-balear) o herc del Pirineu, és una subespècie de cabra hispànica, actualment extinta. El 5 de gener del 2000 en morí el darrer exemplar, Cèlia, que vivia als Pirineus. Aquesta subespècie de cabra ibèrica estava en perill d'extinció des de començament del, a causa principalment de l'excessiva pressió cinegètica. Es tracta de la segona subespècie de cabra ibèrica extinta directament per l'acció humana després que el "Mueyu" (Capra pyrenaica lusitanica), una altra varietat portuguesa, fos extinta el 1892. El seu pelatge més llarg i espès a l'hivern i la major grossària de la base de les banyes, tant als mascles com les femelles, la diferenciaven d'altres varietats ibèriques. El banyam o cornamenta de l'herc dels Pirineus era també la més llarga de les quatre subespècies que han habitat la península Ibèrica. El poeta Jacint Verdaguer la descrigué molt bé a la llibreta de notes d'excursió del 1882 al full 88v: 'L'herc hircus. Se troba en les muntanyes d'Espot. És més gros que un anoll vedell, i té les banyes amples com los braços, no ramoses.' Jacint Verdaguer va fer aparèixer també l'animal a L'Estany de Montcortés, aplegat a Rondalles: 'corrent darrere un herc, lo comte de Pallars muntat en son corser'.

Nou!!: Pirineus і Cabra pirinenca · Veure més »

Cabra salvatge ibèrica

La cabra muntesa o cabra salvatge (Capra pyrenaica), és una espècie de cabra salvatge que viu a la península Ibèrica.

Nou!!: Pirineus і Cabra salvatge ibèrica · Veure més »

Cachou

Cachou (Comenge, 2015 - Les, Val d'Aran, 9 d'abril de 2020) fou un os bru d'ascendència eslovena nascut als Pirineus centrals.

Nou!!: Pirineus і Cachou · Veure més »

Caixa d'estalvis

Una caixa d'estalvis és una entitat financera especialitzada en els comptes d'estalvis i en l'atorgament de crèdits hipotecaris, equiparable en tot a un banc excepte en el fet que aquests poden disposar dels seus excedents per satisfer el seu ànim de lucre, mentre que les caixes, per la seva naturalesa jurídica, són fundacions, privades o públiques, amb un caràcter assistencial que tenen limitacions pel que fa a l'ús dels seus excedents, ja que tenen l'obligació per llei de reinvertir els beneficis derivats de la seva activitat financera en obra cívica que creï riquesa econòmica i social allà on operi la caixa d'estalvis.

Nou!!: Pirineus і Caixa d'estalvis · Veure més »

Cala Montjoi

La Cala Montjoi es troba al Parc Natural del Cap de Creus, a set quilòmetres del municipi de Roses, al qual pertany.

Nou!!: Pirineus і Cala Montjoi · Veure més »

Calonge de Segarra

Calonge de Segarra és un municipi de l'Alta Segarra situat a l'extrem nord de la comarca de l'Anoia, amb capital administrativa a Dusfort.

Nou!!: Pirineus і Calonge de Segarra · Veure més »

Calorada de juliol de 1994

La calorada de juliol de 1994 va ser l'onada de calor més important de la dècada del 1990 i la més important des de la calorada de juliol de 1982.

Nou!!: Pirineus і Calorada de juliol de 1994 · Veure més »

Calorades de l'estiu de 2003 a Catalunya

Les calorades de l'estiu de 2003 van significar a Catalunya l'estiu més càlid almenys dels anteriors 100 anys, amb anomalies de temperatura mitjana de l'aire superiors als 4 °C respecte a la mitjana climàtica 1961-1990.

Nou!!: Pirineus і Calorades de l'estiu de 2003 a Catalunya · Veure més »

Calvarius rapidus

Calvarius rapidus és una espècie extinta de dinosaure iguanodont que visqué a Europa al crepuscle del Cretaci superior i, per tant, del Mesozoic.

Nou!!: Pirineus і Calvarius rapidus · Veure més »

Calze de la catedral de València

El calze de la Catedral de València El Calze de la catedral de València o Calze de València és una relíquia conservada a la catedral de València que alguns consideren que fou el Sant Calze emprat per Jesús de Natzaret durant el Sant Sopar per a servir vi, tal com diu l'Evangeli segons Mateu.

Nou!!: Pirineus і Calze de la catedral de València · Veure més »

Cama-roja vera

La cama-roja vera, paradella conglomerada o cama-roja bona (Rumex conglomeratus) és una planta de la família de les poligonàcies.

Nou!!: Pirineus і Cama-roja vera · Veure més »

Camamilla de muntanya

Flors Il·lustració La camamilla de muntanya o cordonet (Achillea ptarmica), és una espècie de planta amb flors de la família asteràcia.

Nou!!: Pirineus і Camamilla de muntanya · Veure més »

Camí de la Retirada

Cervera en febrer de 1939 El “camí de la Retirada” es refereix a les rutes i camins que seguiren els exiliats, tant civils com militars, durant la retirada, per travessar la frontera en direcció a França, durant "la retirada", de l'èxode republicà cap a l'altra banda dels Pirineus a partir de l'hivern de 1939, quan Barcelona va caure en mans dels franquistes durant la Guerra Civil espanyola el 26 de gener.

Nou!!: Pirineus і Camí de la Retirada · Veure més »

Camí de Sant Jaume

Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.

Nou!!: Pirineus і Camí de Sant Jaume · Veure més »

Camí francès de Sant Jaume

El Camí francès de Sant Jaume és sens dubte la ruta compostel·lana més transitada, tant més, com més ens aproximem a la ciutat compostel·lana, car gairebé totes les rutes que recorren Espanya, acaben confluint en un o un altre punt amb aquesta.

Nou!!: Pirineus і Camí francès de Sant Jaume · Veure més »

Camp de concentració de Miranda de Ebro

El Camp de concentració de Miranda de Ebro fou un camp de concentració construït per l'exèrcit franquista durant la Guerra Civil espanyola i que acollí, successivament, presoners republicans, brigadistes internacionals i refugiats de la Segona Guerra Mundial (aliats, jueus i nazis).

Nou!!: Pirineus і Camp de concentració de Miranda de Ebro · Veure més »

Camp magnètic estel·lar

El camp magnètic del sol condueix una massiva ejecció de plasma. ''NOAA image.'' Un camp magnètic estel·lar és un camp magnètic generat pel moviment del plasma conductiu dins d'una estrella de la seqüència principal, que és una forma de transport d'energia que involucra al moviment físic de material.

Nou!!: Pirineus і Camp magnètic estel·lar · Veure més »

Camprodon

Camprodon (pronúncia local 'camprudon') és un municipi de la comarca del Ripollès i està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Pirineus і Camprodon · Veure més »

Canal del Migdia

El canal del Migdia (en occità Canal de las Doas Mars o menys correctament Canal del Miègjorn; en francès canal du Midi) és un canal navegable francès que uneix el riu Garona amb el mar Mediterrani.

Nou!!: Pirineus і Canal del Migdia · Veure més »

Cançó de Santa Fe

Martiri de santa Fe en una il·lustració medieval La Cançó o Cançon de santa Fe és un poema hagiogràfic medieval relatiu a santa Fe d'Agen, elaborat per un autor anònim entre 1054 i 1076 i, per tant, alguns anys anterior a la lírica trobadoresca, cosa que el converteix en una de les més antigues manifestacions literàries en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana.

Nou!!: Pirineus і Cançó de Santa Fe · Veure més »

Canelito

Canelito (en francès, Cannellito), també anomenat Mohican, (Vall d'Aspa, Bearn, 2004), és un os bru que viu als Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Canelito · Veure més »

Canfranc

Canfranc és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Pirineus і Canfranc · Veure més »

Canigó

El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent i el Vallespir, tot i que el cim és íntegrament en el Conflent, entre les comunes de Taurinyà (est) i Vernet (oest).

Nou!!: Pirineus і Canigó · Veure més »

Canigó (poema)

Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana.

Nou!!: Pirineus і Canigó (poema) · Veure més »

Canis lupus italicus

Canis lupus italicus és una subespècie de llop que habita la península Itàlica.

Nou!!: Pirineus і Canis lupus italicus · Veure més »

Canvi climàtic a Andorra

El canvi climàtic a Andorra ha afectat el país amb un augment de les temperatures des del 1950 fins al 2010, amb una mitjana de 0,2 °C i altres problemes ambientals.

Nou!!: Pirineus і Canvi climàtic a Andorra · Veure més »

Canvi fonètic «f → h» del castellà

El canvi fonètic «f → h» és un fenomen consistent en el fet que, en certes condicions fonològiques, la f- inicial llatina es convertí en una h- aspirada que després desaparegué en les varietats estàndard del castellà, tot i que se'n conserva la pronunciació per a algunes paraules en diversos dialectes, sobretot en bona part d'Andalusia, Extremadura i Hispanoamèrica (i també es manté en els dialectes orientals de l'asturià, així com en el càntabre i l'extremeny).

Nou!!: Pirineus і Canvi fonètic «f → h» del castellà · Veure més »

Canyó d'Añisclo

El canyó d'Añisclo des de l'indret d''''As Fuabas''. En primer terme es veu el ''Portiallo de Sercuet''. El Canyó d'Añisclo - Val d'Anyisclo en aragonès - és una vall dels Pirineus a Aragó inclosa totalment dins la comarca del Sobrarbe, que des de la muntanya (Mallo) de les Tres Sorores (Tres Serols) discorre durant 10 km fins a la desembocadura del barranc d'Aso al riu Bellós.

Nou!!: Pirineus і Canyó d'Añisclo · Veure més »

Cap de Boumort

El Cap de Boumort és una muntanya de 2.077,2 metres que es troba en el municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà.

Nou!!: Pirineus і Cap de Boumort · Veure més »

Cap de Creus

Far del cap de Creus El cap de Creus és un cap del litoral de l'Alt Empordà (Catalunya), situat a l'extrem nord de la Costa Brava, al final d'una petita península que s'endinsa a la mar Mediterrània i que separa el golf de Roses, al sud, del golf del Lleó, al nord.

Nou!!: Pirineus і Cap de Creus · Veure més »

Cap de Vaquèira

El Cap de Vaquèira és una muntanya de 2.491 metres que es troba al Pirineu axial, al massís de Beret, sent un dels pics que limita el Circ de Baciver.

Nou!!: Pirineus і Cap de Vaquèira · Veure més »

Cap Higuer

El cap Higuer (basc: Higer lurmuturra) és un cap del golf de Biscaia, el més oriental de la mar Cantàbrica, que sobresurt al final de la serra de Jaizkibel al municipi d'Hondarribia.

Nou!!: Pirineus і Cap Higuer · Veure més »

Cap Norfeu

El Cap Norfeu és un cap situat al SE de la península del cap de Creus, al litoral de l'Alt Empordà i al N de la Costa Brava, que s'endinsa 2 km en la mar Mediterrània formant una estreta península allargada i corbada entre la badia de Jóncols (al N) i la badia de Montjoi (al S), al fons de les quals hi ha les cales dels mateixos noms.

Nou!!: Pirineus і Cap Norfeu · Veure més »

Capsot d'esquena roja

El capsot d'esquena roja, capsigrany roig, escorxador comú o roquer (Lanius collurio) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que és un bon exemple d'espècie de caràcter medioeuropea, és a dir, amplament repartida per l'Europa central i atlàntica, que a Ibèria solament ocupa la cornisa càntabro-pirenaica, constituint aquesta sanefa el límit meridional de la seua distribució, que per altra banda és típicament paleàrtica.

Nou!!: Pirineus і Capsot d'esquena roja · Veure més »

Carablanc petit

El carablanc petit (Leucorrhinia dubia) és una espècie d'odonat anisòpter de la família dels libel·lúlids present a Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Carablanc petit · Veure més »

Caramelles (ossa)

Caramelles (Alta Garona/Vall d'Aran, 1997 - Sèish (Arieja), 2021) fou una femella adulta d'os bru d'origen eslovè que visqué als Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Caramelles (ossa) · Veure més »

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Pirineus і Carcassona · Veure més »

Cargola de roca

La cargola de roca o cargola de codina (Erodium foetidum) és una petita planta rupícola que creix a les carenes i turons desprotegits.

Nou!!: Pirineus і Cargola de roca · Veure més »

Caribert II

El regne d'Aquitània (en verd), el 628 Caribert II fou rei d'Aquitània, era el fill de Clotari II i germanastre de Dagobert I. Es converteix en rei d'Aquitània l'any 629, en un regne creat per a l'ocasió per Dagobert I, amb el compromís de la seva renúncia a la corona dels francs.

Nou!!: Pirineus і Caribert II · Veure més »

Carla Kimhi

Carla Kimhi (nascuda com a Carla Berenson o Carla Bernson; Viena, 1930) és una traductora, actriu i directora d'orquestra israeliana d'origen austríac.

Nou!!: Pirineus і Carla Kimhi · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Pirineus і Carlemany · Veure més »

Carles Gascón Chopo

és un historiador català especialitzat en l’edat mitjana als Pirineus, doctorat per la UNED l’any 2016 amb una tesi doctoral dedicada a les bases socials del catarisme a Catalunya, que fou reconeguda amb el Premi Extraordinari de Final de Doctorat.

Nou!!: Pirineus і Carles Gascón Chopo · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Nou!!: Pirineus і Carles Martell · Veure més »

Carles Porta i Gaset

Carles Porta i Gaset (Vila-sana, Pla d'Urgell, 19 de novembre de 1963) és un periodista, productor, director, guionista i escriptor català.

Nou!!: Pirineus і Carles Porta i Gaset · Veure més »

Carles Vallès i Ocaña

Carles Vallès i Ocaña (Barcelona, 6 de juliol de 1958) és un alpinista català.

Nou!!: Pirineus і Carles Vallès i Ocaña · Veure més »

Carlit

El Pic Carlit, o Pica del Carlit, és una muntanya de 2.921 metres d'altitud del terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, pertanyent a la comarca de l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Carlit · Veure més »

Carlit de Baix

El Carlit de Baix és una muntanya de 2.797,9 metres d'altitud del terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, pertanyent a la comarca de l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Carlit de Baix · Veure més »

Carme Parareda Sala

Carme Parareda Sala (Aiguafreda, Vallès Oriental, 16 de juliol de 1970) és una atleta especialitzada en curses d'orientació, barranquista, escaladora, aventurera, i una enginyera catalana.

Nou!!: Pirineus і Carme Parareda Sala · Veure més »

Carnaval de Bielsa

El carnaval de Bielsa és la festa més important que se celebra al municipi de Bielsa (comarca aragonesa del Sobrarb, Osca).

Nou!!: Pirineus і Carnaval de Bielsa · Veure més »

Carnavals d'Ituren i Zubieta

Els Carnavals d'Ituren i Zubieta són una festa d'interès turístic que es desenvolupen a les localitats Ituren i Zubieta, a la comarca de l'Alt Bidasoa, a la vall de Malerreka (Navarra).

Nou!!: Pirineus і Carnavals d'Ituren i Zubieta · Veure més »

Carpats

Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.

Nou!!: Pirineus і Carpats · Veure més »

Carraspic comú

El carraspic o carraspic comú, Iberis saxatilis, és una planta de l'ordre de les Brassicals.

Nou!!: Pirineus і Carraspic comú · Veure més »

Carrer dels Canonges

El carrer dels Canonges és un carrer de notable valor situat al nucli antic, paral·lel al Carrer Major, de la ciutat pirinenca de la Seu d'Urgell (Alt Urgell).

Nou!!: Pirineus і Carrer dels Canonges · Veure més »

Carrer Major de la Seu d'Urgell

El carrer Major, és un carrer de notable valor situat al centre històric de la ciutat pirinenca de la Seu d'Urgell (Alt Urgell).

Nou!!: Pirineus і Carrer Major de la Seu d'Urgell · Veure més »

Casa Añó

Casa Añó és un edifici als vessants d'un turó davant la vila de Begur (Baix Empordà) des d'on frueix de bones panoràmiques (Begur les Medes, Pals, el Pirineu).

Nou!!: Pirineus і Casa Añó · Veure més »

Casa es de Bernard

La Casa es de Bernard és un monument del municipi d'Es Bòrdes inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Casa es de Bernard · Veure més »

Casa es de Vidala

La Casa es de Vidala és un monument del municipi d'Es Bòrdes inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Casa es de Vidala · Veure més »

Casamates del Castellar

Les casamates del Castellar són una construcció del municipi de Llançà (Alt Empordà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Casamates del Castellar · Veure més »

Casimiro Lana Sarrate

Casimiro Lana Sarrate (Sariñena, 1892 - ?) va ser un enginyer químic i polític aragonès.

Nou!!: Pirineus і Casimiro Lana Sarrate · Veure més »

Castel·lans

Els castel·lans (Καστελλανοὶ) és un suposat poble iber de la Tarraconense al sud dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Castel·lans · Veure més »

Castell de Falgars

El Castell de Falgars és un puig de 977 metres, el turó més oriental de la serra del Mont (982 m), que es troba al municipi de Beuda (Garrotxa), prop del monestir de Sant Llorenç de Sous, en el límit dels municipis d'Albanyà i Beuda.

Nou!!: Pirineus і Castell de Falgars · Veure més »

Castell de Querbús

El castell de Querbús (Castèl de Querbús en occità; Quéribus en francès) és un castell càtar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maurí, al departament de l'Aude.

Nou!!: Pirineus і Castell de Querbús · Veure més »

Castell de Ròca Talhada

El castell de Ròca Talhada o castèth de Ròca Talhada, en occità (château de Roquetaillade, en francès) és un monument gascó situat a Maseras, a Gironda.

Nou!!: Pirineus і Castell de Ròca Talhada · Veure més »

Castell de Requesens

El castell de Requesens està situat sobre un turó, que domina totes les valls meridionals del puig Neulós, a uns 7 km a l'est del veïnat de Requesens.

Nou!!: Pirineus і Castell de Requesens · Veure més »

Castell de Rocabruna

El Castell de Rocabruna és una fortificació del veïnat de Rocabruna, dins el terme municipal de Camprodon.

Nou!!: Pirineus і Castell de Rocabruna · Veure més »

Castell de sa Reganyada

El castell de sa Reganyada es trobaria al cim de la Serra de Bellmunt, on hi ha actualment el Santuari de Bellmunt.

Nou!!: Pirineus і Castell de sa Reganyada · Veure més »

Castell de Verdera

El castell de Verdera (o de Sant Salvador de Verdera o més sovint simplement de Sant Salvador) és una fortificació medieval situada al cim de Sant Salvador Saverdera, Patrimoni de la Generalitat de Catalunya a 670 m sobre el nivell del mar, el pic més alt de la serra de Rodes (que en aquest sector pren el nom de muntanya o serra de Verdera), al municipi del Port de la Selva (Alt Empordà).

Nou!!: Pirineus і Castell de Verdera · Veure més »

Castellazo

Castellazo Castellazo és un antic municipi de la comarca del Sobrarbe, al Pirineu d'Osca, a Aragó.

Nou!!: Pirineus і Castellazo · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Pirineus і Catalanisme · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Pirineus і Catalans · Veure més »

Català antic

Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.

Nou!!: Pirineus і Català antic · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Pirineus і Catalunya · Veure més »

Catalunya del Nord

Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Nou!!: Pirineus і Catalunya del Nord · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Pirineus і Catarisme · Veure més »

Cató el Censor

Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.

Nou!!: Pirineus і Cató el Censor · Veure més »

Catedral de Magalona

La catedral de Magalona o Saint-Pierre-et-Saint-Paul és una catedral construïda entre els segles XII i XIII a la població de Magalona al terme municipal de Vilanòva de Magalona, al departament francès de l'Erau a la regió francesa d'Occitània.

Nou!!: Pirineus і Catedral de Magalona · Veure més »

Catedral de Sant Nasari de Besiers

La catedral de Sant Nasari Besiers és el monument gòtic més gran de la ciutat de Besiers.

Nou!!: Pirineus і Catedral de Sant Nasari de Besiers · Veure més »

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.

Nou!!: Pirineus і Catedral de València · Veure més »

Cavall de pura raça gallega

Escena de la popular ''Rapa das bestas'', una festa turística i cultural de Galícia celebrada en diverses localitats i on el principal protagonista és el cavall gallec mestís juntament amb l'exhibició d'exemplars de ponis del cavall de pura raça gallega (PRG). Cavall de Pura Raça Gallega (PRG) (en gallec, Cabalo de Pura Raza Galega) és la denominació que rep oficialment un subtipus de raça de cavalls (Equus caballus) de mida petita o ponis, reconeguda com l'única raça equina autòctona de Galícia.

Nou!!: Pirineus і Cavall de pura raça gallega · Veure més »

Cavall hispà-bretó

El cavall hispà-bretó és una raça de cavall que va ser creada per satisfer les necessitats agràries en les zones muntanyoses creuant el cavall espanyol amb la raça del cavall bretó portada de França, però amb la mecanització del camp en els anys 60 del va deixar d'utilitzar-se per treballar al camp.

Nou!!: Pirineus і Cavall hispà-bretó · Veure més »

Cavallí

Cavallí o equí és la ramaderia feta amb cavalls.

Nou!!: Pirineus і Cavallí · Veure més »

Cànnids

Els cànnids (Channidae) constitueixen una família de peixos d'aigua dolça pertanyent a l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Pirineus і Cànnids · Veure més »

Càpnids

Nimfa d' ''Allocapnia pygmaea''. Els càpnids (Capniidae) són una família de plecòpters molt petits que viuen en capçaleres i petit rierols, principalment en conques poc mineralitzades.

Nou!!: Pirineus і Càpnids · Veure més »

Càrex corbat

El càrex corbat (Carex curvula) és una espècie herbàcia del gènere càrex que forma part principal dels prats alpins en terres àcides.

Nou!!: Pirineus і Càrex corbat · Veure més »

Càrex de Davall

El càrex de Davall (Carex davalliana) és una espècie herbàcia de planta del gènere Càrex.

Nou!!: Pirineus і Càrex de Davall · Veure més »

Càrex estelat

El càrex estelat o càrex estrellat (Carex echinata) és una herba de la família de les ciperàcies.

Nou!!: Pirineus і Càrex estelat · Veure més »

Càrex fosc

El càrex fosc (Carex parviflora) és una herba perenne de la família de les ciperàcies.

Nou!!: Pirineus і Càrex fosc · Veure més »

Càrex pirinenc

El càrex pirinenc (carex pyrenaica) és una espècie herbàcia de planta del gènere Càrex.

Nou!!: Pirineus і Càrex pirinenc · Veure més »

Càrex rupestre

El càrex rupestre (carex rupestris) és una espècie de planta herbàcia del gènere Càrex.

Nou!!: Pirineus і Càrex rupestre · Veure més »

Cònvenes

Els cònvenes (en Convĕnae; en Κονουέναι) van ser un poble aquità que habitava a la part nord dels Pirineus occidentals.

Nou!!: Pirineus і Cònvenes · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Pirineus і Còrsega · Veure més »

Cóm

Un cóm o obi és un recipient, normalment allargassat i fet amb pedra o amb una soca d'arbre buidada, que recull l'aigua que brolla d'una font i la funció principal del qual era que els animals s'hi abeuressin.

Nou!!: Pirineus і Cóm · Veure més »

Ceferí Rocafort i Sansó

Fotografia del poble de Claverol feta per Ceferí Rocafort i Samsó. Ceferí Rocafort i Samsó (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 6 de setembre de 1872 - Barcelona, 5 de setembre de 1917) fou un geògraf, arqueòleg, fotògraf i historiador pallarès.

Nou!!: Pirineus і Ceferí Rocafort i Sansó · Veure més »

Celso Lagar Arroyo

Celso Lagar Arroyo (Ciudad Rodrigo, 1891 - Sevilla, 1966) fou un pintor espanyol expressionista de "l'escola de París".

Nou!!: Pirineus і Celso Lagar Arroyo · Veure més »

Celtas Cortos

Celtas Cortos és un conjunt musical castellà fundat a Valladolid a mitjan dècada dels 80, reconegut pel seu particular estil de rock celta i lletres combatives (però també romàntiques) amb la veu característica del cantant, Jesús Hernández Cifuentes.

Nou!!: Pirineus і Celtas Cortos · Veure més »

Cent Mil Fills de Sant Lluís

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.

Nou!!: Pirineus і Cent Mil Fills de Sant Lluís · Veure més »

Central de Benós

La Central de Benós (en aranès, Centrau de Benós) està situada a la localitat d'Es Bòrdes, aiguavall de la població de Benòs, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Pirineus і Central de Benós · Veure més »

Central hidroelèctrica

Esquema de funcionament d'una central hidroelèctrica Turbina d'una central hidroelèctrica Una central hidroelèctrica és una instal·lació dissenyada per a generar electricitat gràcies a l'aprofitament de l'energia potencial de l'aigua emmagatzemada en una presa situada a un nivell més alt que la central.

Nou!!: Pirineus і Central hidroelèctrica · Veure més »

Central hidroelèctrica de Cledes

La Central Hidroelèctrica de Cledes (en aranès, Centrau de Cledes) està situada a la localitat de Les, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Pirineus і Central hidroelèctrica de Cledes · Veure més »

Central hidroelèctrica de Talarn

La Central hidroelèctrica de Talarn és una central hidroelèctrica situada al terme municipal de Talarn, a la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Pirineus і Central hidroelèctrica de Talarn · Veure més »

Centre Excursionista Pàtria

El Centre Excursionista Pàtria fou una entitat fundada el 1915 a Barcelona.

Nou!!: Pirineus і Centre Excursionista Pàtria · Veure més »

Ceràmica prehistòrica

Atuell del període Jōmon (Japó) considerat dels més antics del món El quadre general d'estudi descriptiu de la ceràmica prehistòrica d'aquest article abasta l'obra en fang amb esperit utilitari i creatiu realitzada al nostre planeta entre 10000 ae i 3300 ae.

Nou!!: Pirineus і Ceràmica prehistòrica · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Pirineus і Cerdanya · Veure més »

Cerdanya (desambiguació)

* Cerdanya, comarca natural del Principat de Catalunya situada als Pirineus orientals, dividida administrativament entre els estats espanyol i francès el 1659 arran del Tractat dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Cerdanya (desambiguació) · Veure més »

Ceret

Picasso, Pierre Brune i Eudaldo a la dècada del 1950 a Ceret Ceret (en francès, Céret) és la vila capital del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Ceret · Veure més »

Ceretans

Els ceretans o cerretans (Cerretani, Ceretani o Ceretes; Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat.

Nou!!: Pirineus і Ceretans · Veure més »

Cerinthe glabra

Cerinthe glabra és una planta de la família de les boraginàcies que habita als Pirineus, en prats roques i boscos humits.

Nou!!: Pirineus і Cerinthe glabra · Veure més »

Charles Athanase Walckenaer

El baró Charles Athanase Walckenaer (1771–1852) va ser un científic francès.

Nou!!: Pirineus і Charles Athanase Walckenaer · Veure més »

Charles Marx

Charles Marx (Ciutat de Luxemburg, 26 de juliol de 1903 - La Ferté-sous-Jouarre, 13 de juny de 1946) fou un metge cirurgià i polític comunista luxemburguès, membre del Partit Comunista de Luxemburg i guerriller de la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Pirineus і Charles Marx · Veure més »

Charles Schepens

NIH National Eye Institute. Charles Louis Schepens va ser un influent oftalmòleg belga (posteriorment nord-americà, considerat per molts en la professió com "el pare de la moderna cirurgia de retina",American Academy of Ophthalmology. i membre de la Resistència francesa.

Nou!!: Pirineus і Charles Schepens · Veure més »

Chicos

Chicos va ser una revista infantil de còmic, de periodicitat setmanal, editada des del 23 de febrer de 1938 a Sant Sebastià, fins al 30 d'abril de 1950.

Nou!!: Pirineus і Chicos · Veure més »

Christina Oiticica

Christina Oiticica (Rio de Janeiro, 1951) és una artista plàstica i pintora brasilera.

Nou!!: Pirineus і Christina Oiticica · Veure més »

Chrysanthia

Chrysanthia és un gènere de coleòpters de la família Oedemeridae àmpliament distribuït per la regió paleàrtica.

Nou!!: Pirineus і Chrysanthia · Veure més »

Cilindre de Marboré

El Pic Cilindre, també anomenat Cilindre de Marboré (en aragonès Zelindro Marmorés), té 3.328 m d'altitud i una prominència de 251 m, al Massís de Mont Perdut, dins de la serralada dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Cilindre de Marboré · Veure més »

Cim de Bordellat

El Cim de Bordellat és una muntanya de 1.368,5 metres del límit dels termes comunal de la Menera, a la comarca del Vallespir, de la Catalunya del Nord, i municipal de Camprodon, a la comarca del Ripollès, però dins de l'antic terme de Beget, que pertany a la Garrotxa.

Nou!!: Pirineus і Cim de Bordellat · Veure més »

Circ de Baborte

El Circ de Baborte és un circ glacial en el vessant sud del Pirineu, situat a la riba dreta de la Vall Ferrera, en el municipi d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Pirineus і Circ de Baborte · Veure més »

Circ de Colomèrs

El Circ de Colomèrs és un circ glacial en el vessant nord del Pirineu axial, que forma la capçalera de la Vall d'Aiguamòg.

Nou!!: Pirineus і Circ de Colomèrs · Veure més »

Circ de la Safor

El circ de La Safor (o de l'Asafor) és una muntanya valenciana que es troba a 1.013 msnm, entre les poblacions de l'Orxa i Vilallonga, a cavall entre les comarques de la Vall d'Albaida i la Safor, de la qual pren el nom.

Nou!!: Pirineus і Circ de la Safor · Veure més »

Circ de Litor

El circ de Litor és un paratge natural dels Pirineus situat a la vall de l'Ouzom, al límit entre els Alts Pirineus i els Pirineus Atlàntics.

Nou!!: Pirineus і Circ de Litor · Veure més »

Circ de Marcadau

Vall de Marcadau El circ de Marcadau, on comença la vall de Marcadau, és un circ glacial situat al vessant nord del Pirineu.

Nou!!: Pirineus і Circ de Marcadau · Veure més »

Circ de Restanca

El Circ de Restanca és un circ glacial en la vessant nord del Pirineu axial compost per dues valls, la formada al voltant del Lac de Mar i la de Cap deth Port, penjades sobre l'estany de la Restanca.

Nou!!: Pirineus і Circ de Restanca · Veure més »

Circ de Saboredo

El Circ de Saboredo és un circ glacial en la vessant nord del Pirineu axial que és la capçalera de la Vall de Ruda; està situat al SE de la Vall d'Aran, als municipis de Naut Aran i Alt Àneu.

Nou!!: Pirineus і Circ de Saboredo · Veure més »

Circ de Tòrt

El Circ de Tòrt és un circ glacial en la vessant Nord del Pirineu axial que forma part dels circs de capçalera de Valarties; està situat al Sud de la Vall d'Aran, al terme municipal de Naut Aran.

Nou!!: Pirineus і Circ de Tòrt · Veure més »

Circ de Tromosa

El circ de Tromosa (en francès:Troumouse) és un circ glacial que es troba al vessant nord del Pirineu, al departament dels Alts Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Circ de Tromosa · Veure més »

Circ deth Montardo

El Circ deth Montardo és un circ glacial en la vessant nord del Pirineu axial que pren el seu nom del cim més alt de la zona, el Montardo (2.833,1 metres), del qual el Circ està situat situat al seu nord-est.

Nou!!: Pirineus і Circ deth Montardo · Veure més »

Cirerer

El cirerer o cirer (Prunus avium) és un arbre originari d'Europa, Àsia occidental i nord d'Àfrica, que pertany al gènere Prunus, de la família Rosaceae.

Nou!!: Pirineus і Cirerer · Veure més »

Cirerola

La cirerola, agrassó de muntanya, riber de muntanya, riber dels Alps o encara gaixiver(a) de muntanya (Ribes alpinum) és una planta pròpia de les bardisses, matollars i marges dels boscos caducifolis de l'estatge subalpí i de l'estatge montà per damunt dels 1.000 m (Pirineus, Prepirineus -des de la Vall d'Aran fins a l'Alt Ripollès-, la Garrotxa i el Montseny).

Nou!!: Pirineus і Cirerola · Veure més »

Civet

Un civet és un tipus d'estofat que es fa habitualment amb animals de caça amb ceba i sang, de vegades lligada amb vi.

Nou!!: Pirineus і Civet · Veure més »

Clematis alpina

Clematis alpina és una espècie de liana o planta enfiladissa llenyosa de la classe dels magnoliòpsids de la família de les ranunculàcies.

Nou!!: Pirineus і Clematis alpina · Veure més »

Clima d'Andorra

Mapa topogràfic d'Andorra El clima d'Andorra està condicionat de manera molt significativa per les diferències d'altitud i de l'orientació de les valls i muntanyes.

Nou!!: Pirineus і Clima d'Andorra · Veure més »

Clima d'Aragó

Aneto, pic més alt del Pirineus, al nord de la província d'Osca. El clima d'Aragó és en termes generals mediterrani continental amb hiverns freds i estius calorosos i secs.

Nou!!: Pirineus і Clima d'Aragó · Veure més »

Clima de Catalunya

Estany Gento al Pirineu, on el 1956 hi va haver la temperatura més baixa enregistrada, fins a l'any 2020, a la península Ibèrica. El clima de Catalunya és d'hiverns amb temperatures suaus i estius calorosos i secs, característiques del clima mediterrani, amb l'excepció de la Vall d'Aran, d'hiverns freds i plujosos i estius frescos i relativament humits, i per tant de clima atlàntic.

Nou!!: Pirineus і Clima de Catalunya · Veure més »

Climatologia a Catalunya el 2013

La climatologia a Catalunya el 2013 va ser termomètricament normal a la majoria de comarques, lleugerament fred a zones del Pirineu i Prepirineu, a la serra de Pinós i als Ports, i en canvi lleugerament càlid a zones del litoral, prelitoral i de l'interior.

Nou!!: Pirineus і Climatologia a Catalunya el 2013 · Veure més »

Club Alpí Núria Masella Cerdanya

El Club Alpí Núria Masella Cerdanya, conegut amb les sigles CANMC o CANM-Cerdanya, és un club d'esports d'hivern de Puigcerdà, a la Baixa Cerdanya, fundat a Barcelona el 26 de desembre de 1932 amb el nom de Club Alpí Núria (CAN).

Nou!!: Pirineus і Club Alpí Núria Masella Cerdanya · Veure més »

Clusa

La clusa era una fortificació, sovint feta en l'època visigòtica, situada en un lloc de pas estratègic (clausura).

Nou!!: Pirineus і Clusa · Veure més »

Coca (pastís)

reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.

Nou!!: Pirineus і Coca (pastís) · Veure més »

Cofersa

Cofersa fou una marca espanyola de motocicletes, fabricades entre 1954 i 1962 a Madrid per l'empresa Construcciones Ferrusola S.A. La societat havia estat fundada el 1953 per José Mercader, emprenedor oriolà amb experiència prèvia en la construcció de motors auxiliars per a bicicletes, i la raó social provenia del cognom de la seva dona, la catalana Antònia Ferrusola.

Nou!!: Pirineus і Cofersa · Veure més »

Cogullada comuna

La cogullada vulgar (Galerida cristata) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes comú als Països Catalans continentals però en regressió.

Nou!!: Pirineus і Cogullada comuna · Veure més »

Col·lisió continental

Esquema d'una col·lisió tectònica entre dos continents. La col·lisió continental és un procés de la tectònica de plaques pel qual dues plaques tectòniques continentals entren en contacte a causa de les forces tectòniques que les empenyen.

Nou!!: Pirineus і Col·lisió continental · Veure més »

Coll (geomorfologia)

El grup Langkofel amb el coll de Langkofel (''Langkofelscharte'') ben visible a l'esquerra de la part central Brèche de Roland als Pirineus La cresta de Peuterey. D'esquerra a dreta Aiguille Noire de Peuterey (3773 m), ''Brèche-sud'' (3429 m), ''Dames Anglaises'' (3601 m), ''Brèche-central'', ''L'Isolée'', ''Brèche-nord'' (3491 m), Aiguille Blanche de Peuterey (4112 m) i ''coll de Peuterey'' (3934 m) En geomorfologia, un coll, bretxa (en francès: brèche) o sella de muntanya, si és arrodonida i suau, és el punt més baix entre dos cims en una carena muntanyosa.

Nou!!: Pirineus і Coll (geomorfologia) · Veure més »

Coll Capellera

El Coll Capellera és una collada situada a 972 m alt en el terme comunal de Costoja, a la comarca del Vallespir (Catalunya del Nord), a prop del termenal amb Serrallonga.

Nou!!: Pirineus і Coll Capellera · Veure més »

Coll Cerdà

El Coll Cerdà és un coll situat a 1.059,6 m alt dels contraforts septentrionals dels Pirineus en el terme comunal dels Banys d'Arles i Palaldà, a l'antic terme de Montalbà, de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Coll Cerdà · Veure més »

Coll d'Agnes

El coll d'Agnes és un port de muntanya dels Pirineus que s'eleva fins als 1.570 msnm i que es troba al departament de l'Arieja, entre les comunes d'Aulús, a l'oest, Maçat, al nord, i Vic de Sòs, a est.

Nou!!: Pirineus і Coll d'Agnes · Veure més »

Coll d'Ares (Pirineu)

El coll d'Ares és un coll de muntanya dels Pirineus que uneix les comarques del Ripollès i el Vallespir, entre els termes municipal de Molló i comunal de Prats de Molló i la Presta.

Nou!!: Pirineus і Coll d'Ares (Pirineu) · Veure més »

Coll d'Aspin

El coll d'Aspin és un port de muntanya dels Pirineus que s'eleva fins a 1.489 metres.

Nou!!: Pirineus і Coll d'Aspin · Veure més »

Coll d'Azet

El coll d'Azet, també anomenat coll de Val-Louron-Azet, és un coll de muntanya dels Pirineus que corona a 1.580 metres d'altura.

Nou!!: Pirineus і Coll d'Azet · Veure més »

Coll d'en Bernat

El Coll d'en Bernat és un coll del vessant nord de la carena axial de la serralada dels Pirineus, a 2.627,3 metres d'altitud, en el terme comunal de Fontpedrosa, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord, però a prop del termenal amb Queralbs, a la del Ripollès.

Nou!!: Pirineus і Coll d'en Bernat · Veure més »

Coll d'en Llemosí

El Coll d'en Llemosí és un coll de muntanya de 692 m alt dels contraforts septentrionals dels Pirineus del terme comunal de Ceret, a la comarca del Vallespir, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Coll d'en Llemosí · Veure més »

Coll de Banyuls

Vista del Coll de Banyuls, amb la fita de frontera en primer terme i el refugi del CEE al fons El Coll de Banyuls és un coll de la Serra de l'Albera situat a 357 metres, entre els termes municipals de Rabós, a l'Alt Empordà i Banyuls de la Marenda, al Rosselló.

Nou!!: Pirineus і Coll de Banyuls · Veure més »

Coll de Baucells

El Coll de Baucells, o de Balcells (sovint erròniament escrit de Baussells o de Bossells) és un coll de muntanya de 273 m alt dels contraforts septentrionals dels Pirineus a cavall dels terme comunals vallespirencs de Ceret i de Reiners.

Nou!!: Pirineus і Coll de Baucells · Veure més »

Coll de Carançà

El Coll de Carançà, o de la Vaca, és un coll de la carena axial de la serralada dels Pirineus, a 2.739,1 metres d'altitud, en el límit dels termes comunal de Fontpedrosa, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord i municipal de Queralbs, a la del Ripollès.

Nou!!: Pirineus і Coll de Carançà · Veure més »

Coll de Coma Mitjana

El Coll de Coma Mitjana és un coll de la carena axial de la serralada dels Pirineus, a 2.703,1 metres d'altitud, en el límit dels termes comunal de Fontpedrosa, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord i municipal de Queralbs, a la del Ripollès.

Nou!!: Pirineus і Coll de Coma Mitjana · Veure més »

Coll de Conflent

El Coll de Conflent és una collada pirinenca que es troba a 2.177,5 metres d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Coll de Conflent · Veure més »

Coll de Fontfreda

L'Estela dels Evadits El Coll de Fontfreda és un coll de muntanya de 1.004,8 m alt dels Pirineus a cavall dels termes comunals vallespirencs de Ceret i de Morellàs i les Illes, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Coll de Fontfreda · Veure més »

Coll de la Bassa

El Coll de la Bassa és un coll situat a 2.109,1 m alt d'un contrafort nord-occidental del Cim de Coma Morera, de la carena axial dels Pirineus, situat entre els termes comunals d'Oceja i de Palau de Cerdanya, tots dos de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Coll de la Bassa · Veure més »

Coll de la Brossa

El Coll, amb els cartells oficials El Coll de la Brossa és un coll de muntanya de 848,6 m alt dels contraforts septentrionals dels Pirineus del terme comunal de Ceret, a la comarca del Vallespir, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Coll de la Brossa · Veure més »

Coll de la Clapa

El Coll de la Clapa és un coll de muntanya dels Pirineus situat a 1.586 m alt que uneix les comarques del Ripollès i el Vallespir, entre els termes municipal de Molló i comunal de Prats de Molló i la Presta.

Nou!!: Pirineus і Coll de la Clapa · Veure més »

Coll de la Closa d'en Joan Pere

El Coll de la Closa d'en Joan Pere és un coll de muntanya de 733,6 m alt dels Pirineus que uneix les comarques de l'Alt Empordà i el Vallespir.

Nou!!: Pirineus і Coll de la Closa d'en Joan Pere · Veure més »

Coll de la Core

El coll de la Core és un port de muntanya dels Pirineus que s'eleva fins als 1.395 msnm i que es troba al departament de l'Arieja.

Nou!!: Pirineus і Coll de la Core · Veure més »

Coll de la Creueta (Castellar de n'Hug-Toses)

El Coll de la Creueta és un coll de muntanya a 1.921,7 metres d'alçada sobre el nivell del mar (el rètol de l'administració de Carreteres al Coll posa 1.888 metres) que fa de divisòria entre el cim de Pla Baguet a l'oest, i el tossal de La Creueta a l'est.

Nou!!: Pirineus і Coll de la Creueta (Castellar de n'Hug-Toses) · Veure més »

Coll de la Fossa del Gegant

El Coll de la Fossa del Gegant és un coll de la carena axial de la serralada dels Pirineus, a 2.708,2 metres d'altitud, en el terme comunal de Fontpedrosa, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord, però molt a prop del termenal amb Queralbs, a la del Ripollès.

Nou!!: Pirineus і Coll de la Fossa del Gegant · Veure més »

Coll de les Basses de Fabert

El Coll de les Basses de Fabert, o, simplement, Coll de les Basses, és un coll de muntanya dels Pirineus situat a 1.620,7 m alt que uneix les comarques del Ripollès i el Vallespir, entre els termes municipal de Molló i comunal de Prats de Molló i la Presta.

Nou!!: Pirineus і Coll de les Basses de Fabert · Veure més »

Coll de les Boires

El Coll de les Boires és un coll de muntanya dels Pirineus situat a 1.579,6 m alt que uneix les comarques del Ripollès i el Vallespir, entre els termes municipal de Molló i comunal de Prats de Molló i la Presta.

Nou!!: Pirineus і Coll de les Boires · Veure més »

Coll de les Cordes

El Coll de les Cordes és un coll de muntanya de 869,2 m alt dels Pirineus a cavall del terme comunal vallespirenc de Morellàs i les Illes i del municipal alt-empordanès de Maçanet de Cabrenys.

Nou!!: Pirineus і Coll de les Cordes · Veure més »

Coll de les Maçanes

El Coll de les Maçanes és una collada situada a 1.095,4 m alt en el límit dels termes comunals de Costoja i Serrallonga, tpts dos de la comarca del Vallespir (Catalunya del Nord).

Nou!!: Pirineus і Coll de les Maçanes · Veure més »

Coll de les Moles (Beget)

El Coll de les Moles és un coll de muntanya dels Pirineus situat a 1.432 m alt que uneix les comarques de la Garrotxa i el Vallespir, entre els termes municipal de Camprodon (antic terme de Beget) i comunal de Prats de Molló i la Presta.

Nou!!: Pirineus і Coll de les Moles (Beget) · Veure més »

Coll de Lli

Detall de la placa commemorativa El Coll de Lli és un coll de muntanya de 712,8 m alt dels Pirineus a cavall del terme municipal de la Vajol, de l'Alt Empordà, i del comunal de Morellàs i les Illes, dins del territori de l'antic terme de les Illes, del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Coll de Lli · Veure més »

Coll de Manrella

Monument a Lluís Companys, al coll El Coll de Manrella és un coll de muntanya dels Pirineus que uneix les comarques de l'Alt Empordà i el Vallespir.

Nou!!: Pirineus і Coll de Manrella · Veure més »

Coll de Miralles

El coll, amb la fita El Coll de Miralles és un coll de muntanya de 710,6 m alt dels contraforts septentrionals dels Pirineus del terme comunal de Ceret, a la comarca del Vallespir, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Coll de Miralles · Veure més »

Coll de Noucreus

El Coll de Noucreus, o de les Nou Creus, o de Nou Creus, és un coll a 2.796,6 metres d'altitud, als Pirineus, a la Vall de Núria, en el límit dels termes municipal de Queralbs i comunal de Fontpedrosa, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Coll de Noucreus · Veure més »

Coll de Padern

El Coll de Padern és un coll situat a 950,6 m alt dels contraforts septentrionals dels Pirineus entre els termes comunals dels Banys d'Arles i Palaldà, a l'antic terme de Montalbà, i de Reiners, tots dos del Vallespir (Catalunya del Nord).

Nou!!: Pirineus і Coll de Padern · Veure més »

Coll de Paracolls

El Coll de Paracolls és un coll situat a 899,4 m alt a la carena principal dels Pirineus a cavall dels termes comunals dels Banys d'Arles i Palaldà, a l'antic terme de Montalbà, i d'Arles, tots dos de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Coll de Paracolls · Veure més »

Coll de Pèira Sorda

El coll de Pèira Sorda (en francès i oficialment col de Peyresourde) és un port de muntanya dels Pirineus que s'eleva fins a 1.569 metres.

Nou!!: Pirineus і Coll de Pèira Sorda · Veure més »

Coll de Port (Arieja)

El coll de Port (1.249 m) és un port de muntanya dels Pirineus, que es troba al departament de l'Arieja, entre Massat i Tarascon d'Arieja, al massís de l'Arize, unint les valls de Coserans i de l'Arieja.

Nou!!: Pirineus і Coll de Port (Arieja) · Veure més »

Coll de Portèth d'Aspèth

El coll de Portèth d'Aspèth (en francès Col de Portet d'Aspet) (1.069 m) és un port de muntanya dels Pirineus, que es troba al departament de l'Alta Garona, unint les valls del Ger i el Bouigane, a Coserans, al vessant del pic Paloumère (1608 m).

Nou!!: Pirineus і Coll de Portèth d'Aspèth · Veure més »

Coll de Portells

El Coll de Portells és un coll de muntanya dels Pirineus situat a 688,6 m alt que uneix les comarques de l'Alt Empordà i el Vallespir.

Nou!!: Pirineus і Coll de Portells · Veure més »

Coll de Pradelles

El Coll de Pradelles és un coll situat a 1.990,3 m alt d'un contrafort nord del Cim de Coma Morera, de la carena axial dels Pirineus, situat entre els termes comunals d'Oceja i de Vallcebollera, tots dos de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Coll de Pradelles · Veure més »

Coll de Prat Porceller

El Coll de Prat Porceller és una collada pirinenca que es troba a 1.972,8 metres d'altitud, a cavall del terme municipal de les Valls de Valira, de l'Alt Urgell, i de la Parròquia d'Andorra de Sant Julià de Lòria.

Nou!!: Pirineus і Coll de Prat Porceller · Veure més »

Coll de Sant Salvador

El Coll de Sant Salvador és un coll situat a 2.097 m alt d'un contrafort sud-occidental del Cim de Coma Morera, de la carena axial dels Pirineus, situat entre els termes comunals de Palau de Cerdanya, de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord, i de Toses, de la comarca del Ripollès.

Nou!!: Pirineus і Coll de Sant Salvador · Veure més »

Coll de Vila-roja

El Coll de Vila-roja és una collada situada a 947,5 m alt en el terme comunal de Costoja, a la comarca del Vallespir (Catalunya del Nord), a prop del termenal amb Serrallonga.

Nou!!: Pirineus і Coll de Vila-roja · Veure més »

Coll de Vista

El Coll de Vista és una collada pirinenca que es troba a 1.923,6 metres d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Coll de Vista · Veure més »

Coll del Faig (Reiners)

El Coll del Faig és un coll situat a 965,4 m alt dels contraforts septentrionals dels Pirineus entre els termes comunals dels Banys d'Arles i Palaldà, a l'antic terme de Montalbà, i de Reiners, tots dos del Vallespir (Catalunya del Nord).

Nou!!: Pirineus і Coll del Faig (Reiners) · Veure més »

Coll del Faig (Sant Llorenç de Cerdans)

El Coll del Faig és un coll situat a 966,5 m alt dels Pirineus entre els termes municipal de Maçanet de Cabrenys, a la comarca de l'Alt Empordà, i comunal de Sant Llorenç de Cerdans, de la del Vallespir (Catalunya del Nord).

Nou!!: Pirineus і Coll del Faig (Sant Llorenç de Cerdans) · Veure més »

Coll del Gegant

El Coll del Gegant, o de la Geganta, és un coll de la carena axial de la serralada dels Pirineus, a 2.606,5 metres d'altitud, en el límit dels termes comunal de Fontpedrosa, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord i municipal de Setcases, a la del Ripollès.

Nou!!: Pirineus і Coll del Gegant · Veure més »

Coll del Pal (Prats de Molló)

El Coll del Pal és un coll de muntanya dels Pirineus situat a 2.320,5 m alt que uneix les comarques del Ripollès i el Vallespir, entre els termes municipal de Setcases i comunal de Prats de Molló i la Presta.

Nou!!: Pirineus і Coll del Pal (Prats de Molló) · Veure més »

Coll del Pertús

El coll del Pertús és un dels colls que permeten travessar els Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Coll del Pertús · Veure més »

Coll del Portalet

El Portalet (també anomenat O Portalet dera Nieu en aragonès o Pourtalet en francès) és un coll de muntanya dels Pirineus centrals, que uneix els estats de França i Espanya.

Nou!!: Pirineus і Coll del Portalet · Veure més »

Coll del Pou de la Neu

El coll, amb la fita El Coll del Pou de la Neu és un coll de muntanya de 1.239,5 m alt de la carena dels Pirineus a cavall dels termes municipal de Maçanet de Cabrenys, de la comarca de l'Alt Empordà, i comunal de Ceret, a la del Vallespir, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Coll del Pou de la Neu · Veure més »

Coll del Rei

El Coll del Rei és un coll situat a 1.059,6 m alt a la carena principal dels Pirineus a cavall dels termes comunal dels Banys d'Arles i Palaldà, a l'antic terme de Montalbà, de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord i municipal de Maçanet de Cabrenys, a l'Alt Empordà.

Nou!!: Pirineus і Coll del Rei · Veure més »

Coll del Ric

El Coll del Ric, o Coll Ric, és un coll situat a 960,9 m alt dels contraforts septentrionals dels Pirineus entre els termes comunals dels Banys d'Arles i Palaldà, a l'antic terme de Montalbà, i de Reiners, tots dos del Vallespir (Catalunya del Nord).

Nou!!: Pirineus і Coll del Ric · Veure més »

Coll del Tell

El Coll del Tell és una collada del vessant nord dels Pirineus, a 744,8 metres d'altitud, en el límit dels termes comunals d'Arles i de Sant Llorenç de Cerdans, a la comarca del Vallespir, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Coll del Tell · Veure més »

Coll del Tourmalet

El Coll del Tormalet o Tormalet (2.114 m) és un port de muntanya dels Pirineus situat a la Gascunya.

Nou!!: Pirineus і Coll del Tourmalet · Veure més »

Coll dels Pixadors

El Coll dels Pixadors és un coll de muntanya dels Pirineus de 1.529 m alt que uneix les comarques del Ripollès i el Vallespir, entre els termes municipal de Molló i comunal de Prats de Molló i la Presta.

Nou!!: Pirineus і Coll dels Pixadors · Veure més »

Coll Mercer

El Coll Mercer, sovint grafiat Marcer, és un coll situat a 2.012,2 m alt d'un contrafort nord-occidental del Cim de Coma Morera, de la carena axial dels Pirineus, dins del terme comunal de Palau de Cerdanya, de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Coll Mercer · Veure més »

Coll Petit del Tell

El Coll del Tell és una collada del vessant nord dels Pirineus, a 782,5 metres d'altitud, en el límit dels termes comunals d'Arles i de Sant Llorenç de Cerdans, a la comarca del Vallespir, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Coll Petit del Tell · Veure més »

Coll Pregon (Beget)

El Coll Pregon és un coll de muntanya dels Pirineus situat a 1.375,7 metres d'altitud a cavall dels termes municipal de Camprodon, de la comarca del Ripollès (però a l'antic terme de Beget, de la Garrotxa) i comunal de Prats de Molló i la Presta, de la comarca del Vallespir.

Nou!!: Pirineus і Coll Pregon (Beget) · Veure més »

Collada de Beixalís

La Collada de Beixalís és un coll de muntanya dels Pirineus que corona a 1.795 metres d'altura.

Nou!!: Pirineus і Collada de Beixalís · Veure més »

Collada de Canòlic

La Collada de Canòlic és una collada pirinenca que es troba a 1.901,3 metres d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Collada de Canòlic · Veure més »

Collada de la Mondina

La Collada de la Mondina és un coll situat a 816,3 m alt dels contraforts septentrionals dels Pirineus del terme comunal de Reiners, a la comarca del Vallespir (Catalunya del Nord).

Nou!!: Pirineus і Collada de la Mondina · Veure més »

Collada de Sant Martí

La Collada de Sant Martí és una collada situada a 1.409 m alt entre els termes comunal dels Banys d'Arles i Palaldà, a l'antic terme de Montalbà dels Banys (Vallespir, Catalunya del Nord) i municipal de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà).

Nou!!: Pirineus і Collada de Sant Martí · Veure més »

Collada de Vernadell

La Collada de Vernadell és un coll de muntanya dels Pirineus situat a 1.375,9 metres d'altitud a cavall dels termes municipal de Camprodon, de la comarca del Ripollès (però a l'antic terme de Beget, de la Garrotxa) i comunal de Prats de Molló i la Presta, de la comarca del Vallespir.

Nou!!: Pirineus і Collada de Vernadell · Veure més »

Collarada

Collarada és un pic del Pirineu aragonès de 2.886 metres d'altitud sobre el nivell del mar, enclavat al municipi de Villanúa (Osca, Espanya).

Nou!!: Pirineus і Collarada · Veure més »

Collet de les Forques

El Collet de les Forques és un coll situat a 479,8 m alt en un contrafort septentrional dels Pirineus a prop del Tec, en el terme comunal d'Arles, però molt a prop del límit amb els Banys d'Arles i Palaldà, tots dos de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Collet de les Forques · Veure més »

Coma (geografia)

Coma de Son Torrella, a Mallorca La Coma d'Orient, al Pallars Jussà Una coma és una depressió més o menys pregona i planera en terreny de muntanya.

Nou!!: Pirineus і Coma (geografia) · Veure més »

Coma d'Amitges (Espot)

La Coma d'Amitges és una coma que es troba al vessant sud del Pirineu, a l'esquerra de la vall de Ratera, de la qual forma part.

Nou!!: Pirineus і Coma d'Amitges (Espot) · Veure més »

Coma dels Llops

La coma dels llops és una coma muntanyenca situada a la parròquia i comú d'Encamp, al sud-est del Principat d'Andorra, i a la zona axial dels Pirineus orientals.

Nou!!: Pirineus і Coma dels Llops · Veure més »

Comapedrosa

El pic Alt de Comapedrosa (ortografiat tradicionalment Coma Pedrosa) és un cim dels Pirineus situat al nord-oest del principat d'Andorra, a la parròquia de la Massana, prop dels límits amb el Pallars Sobirà i el País de Foix.

Nou!!: Pirineus і Comapedrosa · Veure més »

Combat de Santa Maria

El Combat de Santa Maria dit així per ocórrer el dia de l'Assumpció de Maria de 1285 a Girona.

Nou!!: Pirineus і Combat de Santa Maria · Veure més »

Comerç a l'antiga Roma

Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.

Nou!!: Pirineus і Comerç a l'antiga Roma · Veure més »

Comerç àrab d'esclaus

Les principals rutes de comerç d'esclaus a Àfrica durant l'edat mitjana. El comerç àrab d'esclaus era la pràctica de l'esclavitud al món àrab, sobretot a Àsia Occidental, Àfrica del Nord, Àfrica Oriental, la Banya d'Àfrica i certes parts d'Europa (com Ibèria i Sicília).

Nou!!: Pirineus і Comerç àrab d'esclaus · Veure més »

Companyia de ferrocarril de Midi

Plànol de la xarxa a l'estació de Burdeus Saint-Jean (la imatge mostra aquest plànol mural en el seu format actual, després que li hagi estat amputada la part baixa després de la renovació de l'estació). El nom complet era "Compagnie des chemins de fer du Midi et du Canal latéral à la Garonne", però es va abreujar amb Compagnie des chemins de fer du Midi o més senzillament Midi.

Nou!!: Pirineus і Companyia de ferrocarril de Midi · Veure més »

Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya

estació del Nord de València, era l'Estació terme de la companyia del Nord a la ciutat La Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya (Abreujadament: Nord o Norte Oficialment: Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España Popularment: Ferrocarrils del Nord) fou una companyia ferroviària fundada el 29 de desembre de 1858.

Nou!!: Pirineus і Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya · Veure més »

Comtat d'Aragó

IX El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.

Nou!!: Pirineus і Comtat d'Aragó · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Pirineus і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Pirineus і Comtat de Pallars · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Pirineus і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Pirineus і Comtats catalans · Veure més »

Comunidor

El comunidor de Sant Vicenç d'A Buerda, del qual es conserven les paraules de la cerimònia d'exconjura. El Conjurador de Serrallonga Un comunidor, també anomenat conjurador, és un petit edifici amb funcions religioses que es troba obert als quatre vents, situat prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades.

Nou!!: Pirineus і Comunidor · Veure més »

Comunitat Autònoma del País Basc

Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Pirineus і Comunitat Autònoma del País Basc · Veure més »

Comunitat de Països de Llengua Portuguesa

La Comunitat de Països de Llengua Portuguesa o CPLP és un fòrum multilateral entre països lusòfons que promou l'aliança i amistat entre els seus signataris.

Nou!!: Pirineus і Comunitat de Països de Llengua Portuguesa · Veure més »

Comunitat de Treball dels Pirineus

La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) és un organisme públic i interregional de cooperació transfronterera integrat per.

Nou!!: Pirineus і Comunitat de Treball dels Pirineus · Veure més »

Conca del Mediterrani

La conca del Mediterrani són les terres i països que envolten el mar Mediterrani.

Nou!!: Pirineus і Conca del Mediterrani · Veure més »

Conca sedimentària de l'Ebre

Principals conques sedimentàries cenozoiques de la península ibèrica. La conca sedimentària de l'Ebre (nord-est de la Península Ibèrica) és una acumulació de fins a 8 km d'espessor de sediments d'edat majoritàriament Terciària provinents de l'erosió de les cadenes muntanyenques circumdants: Pirineus, Serralada Ibèrica i Serralada Costanera.

Nou!!: Pirineus і Conca sedimentària de l'Ebre · Veure més »

Concepció González Maluquer

Concepció González Maluquer (Salàs de Pallars, Pallars Jussà, 7 d'agost de 1914 - Barcelona, 19 d'abril de 2004), amb nom de ploma Concepció G. Maluquer, fou una escriptora catalana que conreà la poesia i la novel·la.

Nou!!: Pirineus і Concepció González Maluquer · Veure més »

Concili d'Urgell

El concili d'Urgell són una sèrie de reunions de bisbes que van tenir lloc a la Seu d'Urgell els anys 799, 890, 892 i 906.

Nou!!: Pirineus і Concili d'Urgell · Veure més »

Concròs

Concròs és un antic circ glacial ubicat en els Pirineus orientals dins la conca del riu Ter i per tant d'orientació sud.

Nou!!: Pirineus і Concròs · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: Pirineus і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Conflent

El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Pirineus і Conflent · Veure més »

Conflicte armat birmà

Es coneix amb el nom de conflicte armat birmà o conflicte armat de Myanmar la guerra permanent que té lloc a Mianmar contra el seu règim militar d'ençà l'adquisició de la independència d'aquest país el 1948.

Nou!!: Pirineus і Conflicte armat birmà · Veure més »

Congost (hidrografia)

El congost de Mont-rebei seguint el camí de la banda catalana Un congost és una clotada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes, o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua.

Nou!!: Pirineus і Congost (hidrografia) · Veure més »

Conjurador de Serrallonga

El Conjurador de Serrallonga és un comunidor del poble vallespirenc de Serrallonga, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Conjurador de Serrallonga · Veure més »

Conquesta de Girona

La conquesta de Girona de 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots del Regne Franc pogueren recuperar els antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus de mans dels musulmans, que havien conquerit unes set dècades abans.

Nou!!: Pirineus і Conquesta de Girona · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: Pirineus і Conquesta de Navarra · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Pirineus і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conquesta romana d'Hispània

La conquesta romana d'Hispània es va iniciar el 218 aC.

Nou!!: Pirineus і Conquesta romana d'Hispània · Veure més »

Conseqüències de la pesta negra

Ciutadans de Tournai enterren a les víctimes de la pesta. Detall d'una miniatura de «Les cròniques de Gilles Li Muisis» (1272-1352). ''Bibliothèque royale de Belgique'', MS 13076-77, f. 24v. Les conseqüències de la pesta negra es van manifestar com enormes trastorns econòmics, socials i religiosos que tingueren profunds efectes en el curs de la història europea.

Nou!!: Pirineus і Conseqüències de la pesta negra · Veure més »

Constant II (usurpador)

Constant (en llatí Constans) era el fill més gran de Constantí, usurpador de l'Imperi l'any 407.

Nou!!: Pirineus і Constant II (usurpador) · Veure més »

Contrafort (geografia)

Contraforts al nord del Mont Everest (Himàlaia) Vista des del vessant tibetà Un contrafort o estrep, en geografia, és una ramificació secundària d'una muntanya o d'una serralada o serra principal que deriva d'un sistema orogràfic major.

Nou!!: Pirineus і Contrafort (geografia) · Veure més »

Contrapàs (moviment)

Un contrapàs en danses tradicionals és un element coreogràfic usat a algunes danses i ballets medievals i especialment als anomenats balls del contrapàs.

Nou!!: Pirineus і Contrapàs (moviment) · Veure més »

Copa dels Pirineus

La Copa dels Pirineus, també coneguda com a Challenge dels Pirineus o Challenge Internacional del Sud de França, fou una competició de futbol per iniciativa del mecenes occità Monsieur Labat celebrada entre 1910 i 1914 amb la participació de clubs dels territoris al voltant dels Pirineus (Catalunya, País Basc, Llenguadoc, Migdia-Pirineus i Aquitània).

Nou!!: Pirineus і Copa dels Pirineus · Veure més »

Copa Pirineus de rugbi

La Copa Pirineus de rugbi va ser una campionat de rugbi que va disputar-se entre 1960 i 1967, organitzada per la Federació Catalana de Rugbi i alguns equips de la Catalunya Nord i de la regió de l'Occitània.

Nou!!: Pirineus і Copa Pirineus de rugbi · Veure més »

Coralls rugosos

Els coralls rugosos, també anomenats tetracoralaris, són una classe de cnidaris paleozoics que apareixen per primera vegada a l'Ordovicià mig i s’extingeixen al Permià superior.

Nou!!: Pirineus і Coralls rugosos · Veure més »

Corb

El corb comú (Corvus corax) és l'ocell més gros dels còrvidsSAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984.

Nou!!: Pirineus і Corb · Veure més »

Corberes

Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.

Nou!!: Pirineus і Corberes · Veure més »

Cordó sanitari

XX. L'expressió cordó sanitari, en els seus orígens, feia referència a una barrera implementada per aturar la propagació d'una malaltia, com ara la pesta negra.

Nou!!: Pirineus і Cordó sanitari · Veure més »

Cordúlids

Els cordúlids (Corduliidae) són una família d'odonats anisòpters reòfils.

Nou!!: Pirineus і Cordúlids · Veure més »

Corn alpí

Corns alpins El corn alpí (en alemany alphorn o alpenhorn, 'corn dels Alps') és una trompa suïssa llarga, de fusta, amb broquet de copa i tub de secció cònica amb final acampanat cap amunt.

Nou!!: Pirineus і Corn alpí · Veure més »

Corniol pirinenc

Vista de la planta El corniol pirinenc (Aquilegia pyrenaica), és una espècie de planta amb flors que pertany a la família de les ranunculàcies.

Nou!!: Pirineus і Corniol pirinenc · Veure més »

Coro Trasito

Coro Trasito és un jaciment arqueològic localitzat a la província d'Osca, al municipi de Tella, i està situat dins el Parc Natural d'Ordesa i Mont Perdut.

Nou!!: Pirineus і Coro Trasito · Veure més »

Corranda

Una corranda (Catalunya, Rosselló inclòs) o corranta, ball de córrer (Vallespir), correnta (Andorra i Rosselló), correnda (Rosselló), remenadilla (Rosselló), cantarella, (Empordà i Rosselló), cobla (català occidental i País Valencià) o follia, és una dansa cantada que es balla per parelles, molt popular a Catalunya i que se solia ballar com a final d'una sèrie de balls o després d'una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs.

Nou!!: Pirineus і Corranda · Veure més »

Corrandes d'exili

Corrandes d'exili és un dels poemes més coneguts de Pere Quart, que comença amb els versos "Una nit de lluna plena / tramuntàrem la carena / lentament, sense dir re… / si la lluna feia el ple / també el feu la nostra pena".

Nou!!: Pirineus і Corrandes d'exili · Veure més »

Corredor de Gaube

Pique Longue del Vinyamala La cara nord del Vinyamala a l'hivern El corredor de Gaube (en francès couloir de Gaube) és la falla profunda que divideix la cara nord del massís del Vinyamala, als Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Corredor de Gaube · Veure més »

Corrida

Cartell taurí de la inauguració de la Plaça de toros de les Arenes, 1900 La corrida (del castellà, «corrida de toros», correguda de toros) és una forma de correguda de toros que consisteix en una lídia (lluita) entre un home i un toro, després de la qual el toro és mort o, excepcionalment, perdonat (indult).

Nou!!: Pirineus і Corrida · Veure més »

Corriol pit-roig

Mascle amb pollets El corriol pit-roig, corriol camanegre (al País Valencià) o fuell de collar (a les Balears)(Eudromias morinellus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, el més gros dels corriols que es poden observar als Països Catalans però, també, el menys freqüent.

Nou!!: Pirineus і Corriol pit-roig · Veure més »

Corts de Barcelona (1372-1373)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona, en 1372-1373, durant el període de regència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Corts de Barcelona (1372-1373) · Veure més »

Corts de Navarra

XVI Bandera de Navarra en l'actualitat Les Corts de Navarra o també denominades els Tres Estats, van ser una institució del Regne de Navarra que es va gestar amb Sanç el Fort i que es mantindria fins a 1841, en què Navarra va deixar de ser regne amb la Llei de Modificació de Furs de Navarra, desapareixent al costat de la major part de les seves institucions.

Nou!!: Pirineus і Corts de Navarra · Veure més »

Cos d'Agents Rurals

El Cos d'Agents Rurals és un cos d'administració especial de la Generalitat de Catalunya, actualment adscrit al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Cos d'Agents Rurals · Veure més »

Costa Barcelona

Marques turístiques de Catalunya aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. Costa Barcelona és la marca turística que comprèn les comarques del Maresme, Baix Llobregat, Garraf, Alt Penedès, Vallès Occidental i Vallès Oriental, sota l'aixopluc de la marca de promoció turística Barcelona és molt més, de la Diputació de Barcelona.

Nou!!: Pirineus і Costa Barcelona · Veure més »

Costa Brava

La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França, al municipi de Portbou; la seva longitud és de més de 200 km.

Nou!!: Pirineus і Costa Brava · Veure més »

Costabona

El Costabona, o Pic de Costabona, és un massís de 2.465 m alt de la zona axial pirinenca del límit dels termes municipal de Setcases, a la comarca del Ripollès, i comunal de Prats de Molló i la Presta, de la del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Costabona · Veure més »

Costoja (Alt Pirineu)

Costoja forma part del Prepirineu central, tot i que se situa a cavall entre el Pirineu i el Prepirineu central.

Nou!!: Pirineus і Costoja (Alt Pirineu) · Veure més »

Costoja (Vallespir)

Costoja (en francès Coustouges) és una comuna nord-catalana de la comarca del Vallespir, situada a banda i banda de la carena principal dels pirinenca, per la qual cosa en bona part pertany a la conca de la Muga, a la subcomarca de l'Alta Garrotxa, mentre que l'altra part és plenament vallespirenc, de la conca del Tec.

Nou!!: Pirineus і Costoja (Vallespir) · Veure més »

Cotxa fumada

La cotxa fumada, cua-roja fumada, calderer o a les Balears coeta de barraques o coa-roja de barraca (Phoenicurus ochruros) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria a l'Europa Central i meridional.

Nou!!: Pirineus і Cotxa fumada · Veure més »

Cova d'Atxurra

La cova d'Atxurra es troba a la localitat biscaïna de Berriatua, al País Basc, i és notòria per guardar el major santuari rupestre paleolític d'Euskal Herria, i una de les principals colònies de ratpenats cavernícolas de Biscaia.

Nou!!: Pirineus і Cova d'Atxurra · Veure més »

Cova de Mas d'Azil

La cova del Mas d'Asilh és una cova transversal molt gran, excavada pel riu Arisa al massís de Plantaurel (Pirineus d'Arieja, estat francès).

Nou!!: Pirineus і Cova de Mas d'Azil · Veure més »

Cova de Nhaus

La cova de Nhaus (cauna de Nhaus en occità, grotte de Niaux en francès) és una cova situada a l'Arieja, dins dels límits de la comuna de Nhaus.

Nou!!: Pirineus і Cova de Nhaus · Veure més »

Cova del Cochino

Localització d'alguns dels jaciments més importants del Paleolític i Epipaleolític al País Valencià. La cova del Cochino està situada 5 km al nord de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià), al vessant sud de la serra del Morrón.

Nou!!: Pirineus і Cova del Cochino · Veure més »

Coves de Bètharram

Les coves de Bètharram són un conjunt de coves situades a la frontera entre els territoris històrics del Bearn i la Bigorra (els actuals departaments francesos dels Pirineus Atlàntics i dels Alts Pirineus respectivament).

Nou!!: Pirineus і Coves de Bètharram · Veure més »

Coves de Gargas

Les coves de Gargas són al centre dels Pirineus, a Aventignan, al departament dels Alts Pirineus, al sud de França.

Nou!!: Pirineus і Coves de Gargas · Veure més »

Crema de Peralada

La crema de Peralada fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pirineus і Crema de Peralada · Veure més »

Cremallera de Núria

El Cremallera de Núria és una línia ferroviària de tren cremallera que connecta Ribes de Freser amb Queralbs i la Vall de Núria, a la comarca catalana del Ripollès.

Nou!!: Pirineus і Cremallera de Núria · Veure més »

Crespinell alpestre

El Crespinell alpestre (Sedum alpestre) és una espècie de la família de les Crassulaceae.

Nou!!: Pirineus і Crespinell alpestre · Veure més »

Crespinell fosc

El Crespinell fosc (Sedum atratum) és una planta de la família de les Crassulaceae.

Nou!!: Pirineus і Crespinell fosc · Veure més »

Crespinell pirinenc

El crespinell pirinenc (Sedum anglicum) és una espècie de planta crassulàcia suculenta.

Nou!!: Pirineus і Crespinell pirinenc · Veure més »

Creu de terme (l'Estany)

La creu actualment La creu de pedra de l'Estany protegida com a bé cultural d'interès local, es troba a ran de la carretera que va de Moià a l'Estany en el que avui hi ha el Raval del Prat.

Nou!!: Pirineus і Creu de terme (l'Estany) · Veure més »

Cristino García Granda

Cristino García Granda (Gozón, Astúries, 3 de juny de 1914 - Madrid, 21 de febrer de 1946) fou un militant comunista, sindicalista i guerriller antifranquista i membre de la Resistència Francesa durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Pirineus і Cristino García Granda · Veure més »

Croada Albigesa

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.

Nou!!: Pirineus і Croada Albigesa · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Pirineus і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Croada dels Pastors (1320)

La Croada dels Pastors, un moviment popular al nord de França dirigit a ajudar a la Reconquesta, una època de fam deguda als canvis climàtics i la deteriorada situació econòmica de la població rural, unida amb profecies i la parla d'una nova croada.

Nou!!: Pirineus і Croada dels Pastors (1320) · Veure més »

Cronologia de la Guerra Civil espanyola

Sense descripció.

Nou!!: Pirineus і Cronologia de la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Crostada

La crostada és una pasta de full tradicional estesa al llarg dels Pirineus i que des de l'època medieval forma part de la seva cuina popular d'oest a est d'aquests, tant en el vessant nord com al sud.

Nou!!: Pirineus і Crostada · Veure més »

Cruixidell

El cruixidell, cruixidor, sól·lera (a Mallorca) o súl·lera (a Menorca) (Emberiza calandra) és un emberízid comú i fàcil de veure a causa del seu costum de cantar sobre una talaia ben visible i des de la qual emet un xerric estrident.

Nou!!: Pirineus і Cruixidell · Veure més »

Cua de cavall grossa

La cua de cavall grossa (Equisetum telmateia) és una planta vascular sense llavors de la família de les equisetàcies, present als Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і Cua de cavall grossa · Veure més »

Cucunyà

Cucunyà (en occità Cucunhan; en francès Cucugnan) és un municipi de la regió d'Occitània, departament de l'Aude.

Nou!!: Pirineus і Cucunyà · Veure més »

Culleraire

Diferents estadis en la fabricació d'una cullera de boix Un culleraire o cullerer és l'ofici de qui treballa fent culleres, forquilles i altres estris de cuina de fusta.

Nou!!: Pirineus і Culleraire · Veure més »

Cultura d'El Argar

La civilització del Argar era un centre de l'edat del bronze ibèrica El Argar és el nom d'una primitiva cultura de l'edat del bronze a la província d'Almeria, anomenada cultura argàrica o cultura d'El Argar, que va florir al sud-est de la península Ibèrica entre vers el 1800 aC i el 1300 aC.

Nou!!: Pirineus і Cultura d'El Argar · Veure més »

Cultura dels camps d'urnes

La cultura dels camps d'urnes o cultura sorotàptica pertany a la part final del període de l'edat del bronze.

Nou!!: Pirineus і Cultura dels camps d'urnes · Veure més »

Dalmau de Castellnou

Dalmau de Castellnou (Segle XIII - 1299), senyor de Sureda, fou un noble i militar català.

Nou!!: Pirineus і Dalmau de Castellnou · Veure més »

Damer de la valeriana

El damer de la valeriana (Melitaea diamina) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Pirineus і Damer de la valeriana · Veure més »

Dani Karavan

Dani Karavan (Tel Aviv, 7 de desembre de 1930 - Tel Aviv, 29 de maig de 2021) fou un artista plàstic i escultor israelià.

Nou!!: Pirineus і Dani Karavan · Veure més »

Danny Daniel

Daniel Candón de la Campa, conegut artísticament com a Danny Daniel (Gijón, Astúries, 30 de juliol de 1942) és un cantant i compositor asturià.

Nou!!: Pirineus і Danny Daniel · Veure més »

Darius Vilàs i Fernández

Darius Vilàs i Fernández (Barcelona, 1880 - 1950) va ésser un pintor decorador i gravador.

Nou!!: Pirineus і Darius Vilàs i Fernández · Veure més »

David Serrat i Congost

David Serrat i Congost (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1949) és un geòleg, investigador i catedràtic universitari català.

Nou!!: Pirineus і David Serrat i Congost · Veure més »

David Solans i Cortés

David Solans i Cortés (Vilassar de Mar, 3 d'agost de 1996) és un actor català, conegut pels seus papers de Nico a Fill de Caín i de Bruno Bergeron a la sèrie Merlí de Televisió de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і David Solans i Cortés · Veure més »

Dècada del 1690 aC

Sense descripció.

Nou!!: Pirineus і Dècada del 1690 aC · Veure més »

Dècada del 480

La dècada del 480 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 480 fins al 31 de desembre del 489.

Nou!!: Pirineus і Dècada del 480 · Veure més »

Dècades dels 1970 i 1980 a Andorra

Arribats als anys 1970 el món ha canviat completament.

Nou!!: Pirineus і Dècades dels 1970 i 1980 a Andorra · Veure més »

Denominació d'Origen Costers del Segre

La Denominació d'Origen Costers del Segre és una denominació d'origen catalana que garanteix la qualitat de gran part dels vins produïts a les comarques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà, el Segrià, l'Urgell, les Garrigues, la Noguera i la Segarra, organitzada en set subzones.

Nou!!: Pirineus і Denominació d'Origen Costers del Segre · Veure més »

Denominació d'Origen Empordà

La Denominació d'Origen Empordà (D.O. Empordà) és una denominació d'origen vinícola que abasta majoritàriament terrenys de les comarques de l'Alt i el Baix Empordà.

Nou!!: Pirineus і Denominació d'Origen Empordà · Veure més »

Desnivel

Desnivel és una revista sobre muntanyisme en castellà.

Nou!!: Pirineus і Desnivel · Veure més »

Diada Nacional de l'Aragó

La ''Plaza de Aragón'' de Saragossa el 23 d'abril. La Diada Nacional de l'Aragó (oficialment, segons l'estatut d'autonomia aragonès, Día de Aragón) se celebra cada any el 23 d'abril, coincidint amb la festivitat de Sant Jordi, patró de l'actual comunitat autònoma i de l'antic Regne d'Aragó, declarat com a tal des del.

Nou!!: Pirineus і Diada Nacional de l'Aragó · Veure més »

Dieta de Tolosa (798)

La Dieta de Tolosa del 798 fou la segona dieta o assemblea general del regne d'Aquitània celebrada a Tolosa el 798 quan Lluís el Pietós tornà del Regne de Germània segurament després de passar per la frontera oriental amb l'emirat de Còrdova.

Nou!!: Pirineus і Dieta de Tolosa (798) · Veure més »

Diphasiastrum alpinum

Diphasiastrum alpinum és una espècie de planta vascular sense llavors de la família de les licopodiàcies que viu en matollars, landes, prats i boscs de coníferes damunt substrat àcid.

Nou!!: Pirineus і Diphasiastrum alpinum · Veure més »

Divisòria d'aigües

Vestigis del túnel de l'antic Canal Mosa-Mosel·la a la divisòria entre les conques del Mosa i del RinMediterrani a l'Ardecha (França) Una divisòria d'aigües, en llatí divortium aquarum, és la línia imaginària que fa la frontera hidrogràfica entre dues conques hidrogràfiques.

Nou!!: Pirineus і Divisòria d'aigües · Veure més »

Dmitri Mendeléiev

Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.

Nou!!: Pirineus і Dmitri Mendeléiev · Veure més »

Dolors Prat Coll

Dolors Prat i Coll, Ripoll (Ripollès) 8 de març de 1905 - Tolosa de Llenguadoc 12 de setembre de 2001.

Nou!!: Pirineus і Dolors Prat Coll · Veure més »

Dominique-Jean Larrey

Dominique-Jean Larrey (Beudian, 8 de juliol de 1766 - Lió, 25 de juliol de 1842) fou un cirurgià que, en les guerres napoleòniques, va crear el transport per ambulància, va introduir els principis de la sanitat militar moderna, i va realitzar els primers triatges en els camps de batalla.

Nou!!: Pirineus і Dominique-Jean Larrey · Veure més »

Dona d'aigua

Una dona d'aigua (també dita dona de fum i d'aigua, encantada, aloja, goja o paitida) és un ésser de la mitologia catalana, figura femenina que habita en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs subterranis.

Nou!!: Pirineus і Dona d'aigua · Veure més »

Donzella alpina

La donzella alpina (Boloria pales) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Pirineus і Donzella alpina · Veure més »

Donzella de la bistorta

La donzella de la bistorta (Boloria eunomia) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Pirineus і Donzella de la bistorta · Veure més »

Donzella de muntanya

La donzella de muntanya (Boloria napaea) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Pirineus і Donzella de muntanya · Veure més »

Duc eurasiàtic

Parella de ducs en un parc de Baden-Württemberg El duc eurasiàtic, duc, dugo, dúgol, gaús o brúfol (Bubo bubo) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Nou!!: Pirineus і Duc eurasiàtic · Veure més »

Durandal

Durandal à Ròcamador Durandal (o Durendal) és el nom de l'espasa del cavaller Rotllan.

Nou!!: Pirineus і Durandal · Veure més »

Eate

Eate és un personatge de la mitologia basca.

Nou!!: Pirineus і Eate · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Nou!!: Pirineus і Ebre · Veure més »

Echinospartum horridum

Echinospartum horridum és una espècie de planta de la família de les lleguminoses.

Nou!!: Pirineus і Echinospartum horridum · Veure més »

Economia de l'Imperi Romà

consulta.

Nou!!: Pirineus і Economia de l'Imperi Romà · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Pirineus і Edat antiga · Veure més »

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Nou!!: Pirineus і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Pirineus і Edat del ferro · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Pirineus і Edat mitjana · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Pirineus і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Pirineus і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

Eddy Merckx

| Édouard Louis Joseph, baró Merckx, més conegut com a és un ciclista belga professional, ja retirat, que va combinar el ciclisme en pista i la carretera i és conegut per ser el ciclista que ha aconseguit més èxits al llarg de la història.

Nou!!: Pirineus і Eddy Merckx · Veure més »

Editorial Barcino

Editorial Barcino és una editorial que va ser fundada a Barcelona el 1924 per Josep Maria de Casacuberta i Roger, vinculat fins aleshores a l'Institut d'Estudis Catalans, amb el suport econòmic de Josep Maria Girona i mossèn Josep Vives i Gatell, amb la idea de fer divulgació dels clàssics de la literatura catalana.

Nou!!: Pirineus і Editorial Barcino · Veure més »

Edom (desambiguació)

* Edom, regió de Judea i antic regne.

Nou!!: Pirineus і Edom (desambiguació) · Veure més »

Edom (Europa)

Edom és la denominació hebrea emprada pels jueus en època medieval per designar els territoris cristians situats entre el Pirineu i Sefarad.

Nou!!: Pirineus і Edom (Europa) · Veure més »

Eduard Giró i Barella

, conegut com El Tècnic, és un enginyer català de renom internacional dins el sector de la motocicleta, especialment pel que fa a la preparació de motors de competició, però també als xassissos.

Nou!!: Pirineus і Eduard Giró i Barella · Veure més »

Edurne Pasaban Lizarribar

Edurne Pasaban Lizarribar (Tolosa, 1 d'agost de 1973) és una alpinista basca, reconeguda per ser la primera dona a coronar els catorze cims de vuit mil metres del planeta, fita que completà el 17 de maig de 2010.

Nou!!: Pirineus і Edurne Pasaban Lizarribar · Veure més »

Efecte foehn

'''Efecte Föhn'''. L'orografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. A sotavent l'aire, ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura. L'efecte foehn (de vegades Föhn) és el terme internacional amb què és conegut el traganeu o fogony, un vent càlid i sec que bufa a sotavent d'una serralada i fa augmentar la temperatura i disminuir la humitat relativa.

Nou!!: Pirineus і Efecte foehn · Veure més »

Eina (Cerdanya)

Eina (en francès Eyne) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Pirineus і Eina (Cerdanya) · Veure més »

El Camí

Logotíp d'El CamíMarina Baixa El Camí és un itinerari senyalitzat de senderisme cultural que recorre les terres de parla catalana per fomentar la cohesió social i l'autoconeixement de tots aquests territoris.

Nou!!: Pirineus і El Camí · Veure més »

El Flamisell

El Flamisell és un riu de Catalunya, afluent de la Noguera Pallaresa pel marge dret.

Nou!!: Pirineus і El Flamisell · Veure més »

El jardí dels set crepuscles

El jardí dels set crepuscles és una novel·la de Miquel de Palol publicada l'any 1989.

Nou!!: Pirineus і El jardí dels set crepuscles · Veure més »

El lliri d'aigua

Lo lliri d'aygua (El lliri d'aigua, en català normatiu) és una balada dramàtica en tres actes i en prosa, original de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona, el dia 21 de maig de 1886.

Nou!!: Pirineus і El lliri d'aigua · Veure més »

El Moixer

El Moixer és un pic de la serra de les Salines, situat entre el municipi de Maçanet de Cabrenys a l'Alt Empordà i la comuna de Ceret, al Vallespir, amb una altitud de 1.443 metres.

Nou!!: Pirineus і El Moixer · Veure més »

El monacat a Catalunya

Sant Esteve de Banyoles, considerat un dels més antics de Catalunya El monacat a Catalunya.

Nou!!: Pirineus і El monacat a Catalunya · Veure més »

El Mont (Albanyà)

La serra del Mont o simplement el Mont és un massís muntanyós del Prepirineu, fronterer entre les comarques de l'Alt Empordà i la Garrotxa, a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà), i al nord del de Beuda (Garrotxa).

Nou!!: Pirineus і El Mont (Albanyà) · Veure més »

El Montdony

El Montdony és un curs d'aigua de la Catalunya del Nord, d'orientació nord - sud.

Nou!!: Pirineus і El Montdony · Veure més »

El Passet

EL Passet és un llac d'origen glacial dels Pirineus, del terme comunal de Portè, de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і El Passet · Veure més »

El Pedrós (Castellterçol)

El Pedrós és una masia situada al nord-oest del terme municipal de Castellterçol, al Moianès, a prop del termenal amb Moià.

Nou!!: Pirineus і El Pedrós (Castellterçol) · Veure més »

El Pertús

El Pertús ((/, oficialment en francès Le Perthus) o el Portús (forma oficial al Principat de Catalunya), és un poble i comuna nord-catalana del Vallespir, situada en el coll del mateix nom. Forma nucli urbà conjuntament amb el barri del Portús (antigament anomenat els Límits), del municipi alt-empordanès de la Jonquera. Juntament amb l'Albera i les Cluses constitueix l'extrem oriental de la comarca vallespirenca. Fins al 1836, el Pertús estava inclòs en els termes comunals de l'Albera i de les Cluses (el camí ral, l'actual carretera, formava el límit de les dues comunes), i hi havia l'única escola pública de tota la comuna de l'Albera.

Nou!!: Pirineus і El Pertús · Veure més »

El Pont d'Arcalís

El Pont d'Arcalís és un grup de música tradicional catalana que divulga la música i la cançó tradicional del Pirineu.

Nou!!: Pirineus і El Pont d'Arcalís · Veure més »

El Port de la Selva

El Port de la Selva és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Pirineus і El Port de la Selva · Veure més »

El Pui de Segur

El Puig de Segur, pronunciat en pallarès el Pui de Segur, és un antic poblat del terme municipal de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Pirineus і El Pui de Segur · Veure més »

El retablo de Maese Pedro

El Retablo de Maese Pedro (El teatre de titelles de Mestre Pedro) és una òpera de cambra en un acte de Manuel de Falla, amb llibret inspirat en un episodi de Don Quixot. L'obra va ser composta per a ser interpretada en els concerts i representacions privades que oferia a París Winnaretta Singer, princesa Edmond de Polignac.

Nou!!: Pirineus і El retablo de Maese Pedro · Veure més »

El·lipsoide de referència

Esfera aplanada Un el·lipsoide de referència és un el·lipsoide que s'utilitza com un marc de referència en càlculs geodèsics.

Nou!!: Pirineus і El·lipsoide de referència · Veure més »

Eleccions municipals catalanes de 1934

Les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 van celebrades únicament a Catalunya, ja que la competència d'eleccions locals va ser transferida a la Generalitat de Catalunya amb l'Estatut de 1932.

Nou!!: Pirineus і Eleccions municipals catalanes de 1934 · Veure més »

Elionor d'Anglaterra

Elionor d'Anglaterra o Elionor Plantagenet (Domfront, França, 1162 - Burgos, 1214) fou princesa d'Anglaterra i reina consort de Castella (1177-1214).

Nou!!: Pirineus і Elionor d'Anglaterra · Veure més »

Elionor d'Aquitània

Elionor i el seu fill Joan sense TerraElionor d'Aquitània (Bordeus, 1122 - abadia de Fontevrault, 1204) va ser una important figura històrica que va exercir el poder com a duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).

Nou!!: Pirineus і Elionor d'Aquitània · Veure més »

Elna

Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.

Nou!!: Pirineus і Elna · Veure més »

Els Encantats

Els Encantats són dues agulles –o dues puntes– d'una famosa muntanya situada als Pirineus, al sud de l'estany de Sant Maurici, a la riba dreta del riu Escrita, en sentit orogràfic.

Nou!!: Pirineus і Els Encantats · Veure més »

Els encantats

Els encantats és una pel·lícula dramàtica del 2023 dirigida per Elena Trapé, que protagonitza Laia Costa al costat de Dani Pérez Prada i Ainara Elejalde Bel.

Nou!!: Pirineus і Els encantats · Veure més »

Els Estanyets (Dorres)

Els Estanyets és un petit grup d'estanys del Pirineu, situats a 2.405,7 m alt en el terme comunal de Dorres, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Els Estanyets (Dorres) · Veure més »

Els Estanyols (Bolquera)

Els Estanyols és un conjunt de petits estanys i molleres del Pirineu, del terme comunal de Bolquera, de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Els Estanyols (Bolquera) · Veure més »

Els Morató

Els Morató o Moretó és el nom amb què és coneguda una nissaga d'escultors i arquitectes catalans originaris de Vic que van desenvolupar la seva obra durant els segles , i la primera part del.

Nou!!: Pirineus і Els Morató · Veure més »

Elvira Godàs i Vila

va ser una mestra republicana, Presidenta d'Honor de la Asociación Archivo, Guerra y Exilio.

Nou!!: Pirineus і Elvira Godàs i Vila · Veure més »

Embassament de Yesa

L'Embassament de Yesa és un embassament situat entre el Pirineu aragonès i la Comunitat Foral de Navarra en la població de Yesa.

Nou!!: Pirineus і Embassament de Yesa · Veure més »

Emmanuel Chabrier

Emmanuel Chabrier (Ambert, Puèi Domat, 18 de gener de 1841 - París, 13 de setembre de 1894) fou un compositor francès.

Nou!!: Pirineus і Emmanuel Chabrier · Veure més »

Empetrum nigrum

L'èmpetre o camarina negra (Empetrum nigrum) és una espècie de planta arbustiva amb flor de la família de les ericàcies (anteriorment considerada dins la família de les empetràcies).

Nou!!: Pirineus і Empetrum nigrum · Veure més »

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Nou!!: Pirineus і En guàrdia! · Veure més »

Energia renovable

Panell captador d'irradiació solar. L'energia solar és un exemple d'energia renovable. L'energia renovable és el conjunt de fonts d'energia que periòdicament es troben a disposició dels humans i que aquests són capaços de transformar en energia útil.

Nou!!: Pirineus і Energia renovable · Veure més »

Engaït

Engaït és una vall dels Pirineus que es troba a la frontera entre el Principat d'Andorra i Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Engaït · Veure més »

Enric Font Lloret

Enric Font Lloret (Barcelona, 7 de maig de 1945 - Manāslu, Nepal, 11 de maig de 1982) va ser un alpinista català.

Nou!!: Pirineus і Enric Font Lloret · Veure més »

Enric Lucas Llop

Enric Lucas Llop (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 12 d'agost de 1961) és un alpinista, escalador, espeleòleg i guia de muntanya català.

Nou!!: Pirineus і Enric Lucas Llop · Veure més »

Enric Nosàs i Sisquella

és un escalador i alpinista català.

Nou!!: Pirineus і Enric Nosàs i Sisquella · Veure més »

Enric Truñó i Lagares

Enric Truñó i Lagares (Barcelona, 11 d'agost de 1949) és un enginyer i polític català.

Nou!!: Pirineus і Enric Truñó i Lagares · Veure més »

Ensagents

Ensagents és una vall muntanyenca situada a la parròquia i comú d'Encamp, al sud-est del Principat d'Andorra, i a la zona axial dels Pirineus orientals.

Nou!!: Pirineus і Ensagents · Veure més »

Entorn natural de la Unió Europea

Lentorn natural de la Unió Europea, s'emmarca dins del territori format pels estats membres d'aquesta organització.

Nou!!: Pirineus і Entorn natural de la Unió Europea · Veure més »

Equisetum variegatum

Equisetum variegatum és una espècie planta vascular sense llavors, de la família de les equisetàcies, present al Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Equisetum variegatum · Veure més »

Er (Cerdanya)

Er (en francès Err) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Pirineus і Er (Cerdanya) · Veure més »

Erable

Lerable (Acer platanoides) és un arbre de la família de les Sapindaceae.

Nou!!: Pirineus і Erable · Veure més »

Erç

L'Erç, també anomenat Gran Erç o Erç Viu (en francès Hers), és un riu de 135 quilòmetres de longitud que circula a través dels departaments francesos de l'Arieja, l'Aude i l'Alta Garona.

Nou!!: Pirineus і Erç · Veure més »

Erebia hispania

Erebia hispania és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Pirineus і Erebia hispania · Veure més »

Eric Shipton

, CBE, va ser un alpinista, explorador i escriptor anglès, especialista a l'Himàlaia.

Nou!!: Pirineus і Eric Shipton · Veure més »

Ermita de San Nicolás de Bujaruelo

L'ermita de Sant Nicolau de Bujaruelo és una antiga ermita del, ara en ruïnes, dedicada a Nicolau de Mira i situada a la vall de Bujaruelo, al Pirineu aragonès. Bujaruelo pertany al municipi de Torla, a la província d'Osca, i es troba en el Lloc d'importància comunitària de Bujaruelo - Garganta de los Navarros.

Nou!!: Pirineus і Ermita de San Nicolás de Bujaruelo · Veure més »

Ermita de Sant Sebastià (Vic)

L'ermita de Sant Sebastià és al terme municipal de Vic, a la comarca d'Osona, sobre un turó a 770 metres d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Ermita de Sant Sebastià (Vic) · Veure més »

Escac ferruginós

l'escac ferruginós (Melanargia occitanica) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Pirineus і Escac ferruginós · Veure més »

Escarra

Embassament d'Escarra LEscarra és un riu al nord-oest d'Espanya, el primer afluent del Gállego per la dreta que discorre pel pirinenc Vall de Tena, a la província d'Osca, Aragó.

Nou!!: Pirineus і Escarra · Veure més »

Escòrnacrabes

L'Escòrnacrabes, en occità, o Escornacabres en català, és una muntanya de 2.613 metres que es troba en el Pirineu axial, al massís de Beret.

Nou!!: Pirineus і Escòrnacrabes · Veure més »

Escola monàstica

Una escola monàstica, dins del medievalisme occidental, fou primer de tot, un centre de conservació i difusió de la cultura clàssica i medieval inserida en el si dels monestirs, excel·lint en el cristianisme de St.

Nou!!: Pirineus і Escola monàstica · Veure més »

Escorpí cec

Hàbitat típic del ''Belisarius xambeui'' L'escorpí cec (Belisarius xambeui) és un escorpí endèmic dels Pirineus, que es troba a ambdues bandes dels Pirineus entre els 650 i els 1.500 m d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Escorpí cec · Veure més »

Escull de la Trona

Escull de la Trona se situen en uns relleus abruptes al nord-oest de la Plana de Vic que la separen dels altiplans del Lluçanès.

Nou!!: Pirineus і Escull de la Trona · Veure més »

Escultura romànica

Infern. Cegarra Martínez, Basilio. ''Atlas Arte. Galicia''. Capítulo 16 ESCULTURA GÓTICA, páx. 40.''"A arte francesa, en especial a procedente de Saint-Denis e da Borgoña, inflúe no mestre Mateo e nas súas execucións, no século XII, á fronte do Pórtico da Gloria... Reflíctese aquí, pois, o xermolo do gótico, o gótico temperán ou protogótico, no que aínda aparecen elementos da tradición románica..."'' Sicart Giménez, Ángel. "GÓTICO" in Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada. Lescultura romànica s'insereix, en general, dins de les metes artístiques de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple.

Nou!!: Pirineus і Escultura romànica · Veure més »

Escurçó pirinenc

L'escurçó pirinenc (Vipera aspis) és una espècie de serp verinosa i ovovivípar de la família dels vipèrids que viu al sud-oest d'Europa.

Nou!!: Pirineus і Escurçó pirinenc · Veure més »

Escut d'Alins

Escut oficial d'Alins L'escut oficial d'Alins té el següent blasonament.

Nou!!: Pirineus і Escut d'Alins · Veure més »

Escut d'Alt Àneu

Escut d'Alt Àneu segons el blasonament oficial L'escut oficial d'Alt Àneu té el següent blasonament.

Nou!!: Pirineus і Escut d'Alt Àneu · Veure més »

Escut de Baiasca

L'escut oficial de Baiasca té el següent blasonament: Escut caironat: de sinople, una perla ondada d'argent, acompanyada al cap d'un gall fer de sable, becat d'or i amb la carúncula de gules.

Nou!!: Pirineus і Escut de Baiasca · Veure més »

Escut de Sorpe

L'escut oficial de l'entitat municipal descentralitzada de Sorpe fou aprovat el 19 de gener del 2005 i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 22 de febrer del mateix any.

Nou!!: Pirineus і Escut de Sorpe · Veure més »

Església de la Mare de Déu del Pilar (Canfranc)

Lesglésia parroquial de Nostra Senyora del Pilar a Canfranc-Estació, al terme municipal de Canfranc (Província d'Osca, Espanya) és obra de l'arquitecte Miguel Fisac Serna i va ser consagrada en 1969.

Nou!!: Pirineus і Església de la Mare de Déu del Pilar (Canfranc) · Veure més »

Eskalofrío

Eskalofrío és una pel·lícula espanyola de thriller de terror sobre fenòmens paranormals del 2008 dirigida per Isidro Ortiz, codirector de Faust 5.0, en la qual vol recuperar l'ambient dels contes gòtics i fer un homenatge a Edward Scissorhands.

Nou!!: Pirineus і Eskalofrío · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Pirineus і Espanya · Veure més »

Espardenya

upright.

Nou!!: Pirineus і Espardenya · Veure més »

Espolla

Espolla és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Pirineus і Espolla · Veure més »

Esport a Catalunya

Catalunya-Euskadi (2006) Lesport té una important incidència a Catalunya, des dels seus inicis a finals del.

Nou!!: Pirineus і Esport a Catalunya · Veure més »

Esquí de fons

Estil patinador Un esquiador de fons a l'Achensee (Tirol). L'esquí de fons pertany a la família de l'esquí nòrdic, per això sovint s'utilitza indistintament, i consisteix a desplaçar-se per superfícies nevades amb l'ajuda d'esquís.

Nou!!: Pirineus і Esquí de fons · Veure més »

Esquí forapista

Esquí forapista L'esquí forapista o l’esquí de fons fa referència a l'esquí que es realitza en les àrees externes als límits que es marquen en les pistes de les estacions d'esquí.

Nou!!: Pirineus і Esquí forapista · Veure més »

Esquellada

Lesquellada o cresta de gall (Rhinanthus minor) és una angiosperma pertanyent a la família de les escrofularàcies.

Nou!!: Pirineus і Esquellada · Veure més »

Estació d'esquí Boí-Taüll

LEstació d'esquí Boí-Taüll és sovint anomenada simplement Boí Taüll, o Boí Taüll Resort per interessos comercials.

Nou!!: Pirineus і Estació d'esquí Boí-Taüll · Veure més »

Estació d'esquí d'Er - Puigmal

LEstació d'esquí Er - Puigmal (o, simplement, Puigmal o Cerdanya - Puigmal 2900) era una estació d'esports d'hivern del massís dels Pirineus situada a l'extrem oriental de la Cerdanya, dins del terme comunal d'Er, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estació d'esquí d'Er - Puigmal · Veure més »

Estació d'esquí de Portè - Pimorent

LEstació d'esquí de Portè - Pimorent és una estació d'esports d'hivern del massís dels Pirineus situada a l'extrem occidental de la Cerdanya, dins del terme comunal de Portè, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estació d'esquí de Portè - Pimorent · Veure més »

Estació de la Pobla de Segur

La Pobla de Segur és una estació de ferrocarril de FGC situada a la població de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Pirineus і Estació de la Pobla de Segur · Veure més »

Estació Internacional de Canfranc

L'Estació Internacional de Canfranc és una estació de ferrocarril situada al municipi espanyol de Canfranc-Estació, a la província d'Osca, molt a prop de la frontera amb França.

Nou!!: Pirineus і Estació Internacional de Canfranc · Veure més »

Estamariu

El municipi d'Estamariu, de 21 km², està situat a la part nord-oriental de la comarca de l'Alt Urgell, anomenat Estimariu fins al 1983.

Nou!!: Pirineus і Estamariu · Veure més »

Estanh de Pica Palomèra

L'estanh de Pica Palomèra és al costat de les antigues mines de Liat a la Val d'Aran, a 2.307 m. d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Estanh de Pica Palomèra · Veure més »

Estanh Gelat de Colomèrs

L´estanh Gelat de Colomèrs és un llac glacial que es troba a la conca occidental del Circ de Colomèrs al vessant nord del Pirineu.

Nou!!: Pirineus і Estanh Gelat de Colomèrs · Veure més »

Estanh Long de Colomèrs

L´estanh Long de Colomèrs és un llac glacial que es troba a la conca oriental del Circ de Colomèrs a la vessant nord del Pirineu.

Nou!!: Pirineus і Estanh Long de Colomèrs · Veure més »

Estanh Major de Colomèrs

L' Estanh Major de Colomèrs, (en català, estany Major de Colomèrs) és un estany situat al vessant nord del Pirineu, al Circ de Colomèrs.

Nou!!: Pirineus і Estanh Major de Colomèrs · Veure més »

Estanh Obago

L´estanh Obago és un llac glacial que es troba a la conca oriental del Circ de Colomèrs a la vessant nord del Pirineu.

Nou!!: Pirineus і Estanh Obago · Veure més »

Estanh Redon

L´estanh Redon és un llac glacial que es troba a la conca oriental del Circ de Colomèrs a la vessant nord del Pirineu.

Nou!!: Pirineus і Estanh Redon · Veure més »

Estanhs de Ribereta

Els estanhs de Ribereta és una zona lacustre d'origen glacial situada en el Pirineu axial, a la capçalera del riu Ribereta, formada per tres estanys principals i diversos estanyets menors a la seva vora.

Nou!!: Pirineus і Estanhs de Ribereta · Veure més »

Estanhs deth circ Colomèrs: Clòto de Naut, Plan, Pòdo i Ratèra de Colomèrs

El circ de Colomèrs està situat al sud de la Val d'Aran i el formen un conjunt de cims força abruptes disposats en forma de cercle, entre els quals cal destacar la Creu de Colomèrs, el Gran Tuc de Colomèrs i el Tuc de Ratera.

Nou!!: Pirineus і Estanhs deth circ Colomèrs: Clòto de Naut, Plan, Pòdo i Ratèra de Colomèrs · Veure més »

Estany Baix

LEstany Baix és un estany del Pirineu, situat en el terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany Baix · Veure més »

Estany Blau (Angostrina)

LEstany Blau, o Estany Gran de la Portella d'Espanya, és un estany del Pirineu, situat en el terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany Blau (Angostrina) · Veure més »

Estany de Baix de Baciver

L'estany de Baix de Baciver és un estany situat al Pirineu català, ubicat a la part baixa del Circ de Baciver, al massís de Beret.

Nou!!: Pirineus і Estany de Baix de Baciver · Veure més »

Estany de Coll Roig

LEstany de Coll Roig és un estany del Pirineu, situat a 2.434,1 m alt en el terme comunal de Dorres, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany de Coll Roig · Veure més »

Estany de Coma d'Or

LEstany de Coma d'Or és un llac d'origen glacial dels Pirineus, del terme comunal de Portè, de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany de Coma d'Or · Veure més »

Estany de Font Negra

LEstany de Font Negra o Estany de les Abelletes és un llac d'origen glacial dels Pirineus, situat a cavall del terme comunal de Porta, de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord, i parroquial d'Encamp, pertanyent a Andorra.

Nou!!: Pirineus і Estany de Font Negra · Veure més »

Estany de Fontviva

LEstany de Fontviva és un llac d'origen glacial dels Pirineus, del terme comunal de Portè, de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany de Fontviva · Veure més »

Estany de l'Orri de la Vinyola

Estany de l'Orri de la Vinyola LEstany de l'Orri de la Vinyola és un llac d'origen glacial dels Pirineus, del terme comunal de Portè, de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany de l'Orri de la Vinyola · Veure més »

Estany de la Grava

LEstany de la Grava és un estany del Pirineu, situat en el terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany de la Grava · Veure més »

Estany de la Llosa (Angostrina)

LEstany de la Llosa, un dels dos del mateix nom en aquest terme, és un estany del Pirineu, situat en el terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany de la Llosa (Angostrina) · Veure més »

Estany de la Munyidera

L'estany de la Munyidera és un estany pirinenc del terme municipal d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Pirineus і Estany de la Munyidera · Veure més »

Estany de la Pradella

LEstany de la Pradella és un estany del Pirineu, situat a cavall dels termes comunals d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera i Font-romeu, Odelló i Vià, tots tres de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany de la Pradella · Veure més »

Estany de Lanoset

LEstany de Lanoset és un estany del Pirineu, situat en el terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany de Lanoset · Veure més »

Estany de Lladres

L´estany de Lladres és un llac glacial que es troba a la vall de Peguera, al vessant sud del Pirineu.

Nou!!: Pirineus і Estany de Lladres · Veure més »

Estany de Malniu

L'estany de Malniu és un estany natural d'origen glacial situat a l'oest de la Cerdanya a 2250 m sobre el nivell del mar, a la capçalera de la vall Tova.

Nou!!: Pirineus і Estany de Malniu · Veure més »

Estany de Montcortès

Lestany de Montcortès és una formació d'origen càrstic prop de Montcortès de Pallars, a ponent d'aquest poble, a 1.030 m d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Estany de Montcortès · Veure més »

Estany de Planès

LEstany de Planès és un estany d'origen glacial del terme comunal de Planès, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany de Planès · Veure més »

Estany de Pradet

LEstany de Pradet, o Estanyol de la Grava, és un estany del Pirineu, situat en el terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany de Pradet · Veure més »

Estany de Ratera

L'estany de Ratera és un estany pirinenc del terme municipal d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Pirineus і Estany de Ratera · Veure més »

Estany de Roset

LEstany de Roset és un estany del Pirineu, situat en el terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany de Roset · Veure més »

Estany de Sant Maurici

Lestany de Sant Maurici és un llac pirinenc situat al terme del municipi d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Pirineus і Estany de Sant Maurici · Veure més »

Estany del Racó

LEstany del Racó és un estany del Pirineu, situat en el terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany del Racó · Veure més »

Estany del Ticó

LEstany del Ticó és un estany del Pirineu, del terme comunal de Bolquera, de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany del Ticó · Veure més »

Estany dels Barbs

L'estany dels Barbs és un estany pirinenc del terme municipal d'Espot, al Pallars Sobirà, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Pirineus і Estany dels Barbs · Veure més »

Estany dels Forats

LEstany dels Forats és un estany del Pirineu, situat en el terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany dels Forats · Veure més »

Estany dels Pedrons

LEstany dels Pedrons és un llac d'origen glacial dels Pirineus, situat en el terme comunal de Porta, però a ran mateix del de Portè, tots dos de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany dels Pedrons · Veure més »

Estany Gelat de Saboredo

L'estany Gelat de Saboredo és un llac glacial que geogràficament es troba a la vessant nord del Pirineu, a la conca oriental del Circ de Saboredo.

Nou!!: Pirineus і Estany Gelat de Saboredo · Veure més »

Estany Gran d'Amitges

L'estany Gran d'Amitges és un estany pirinenc del terme municipal d'Espot, al Pallars Sobirà, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Pirineus і Estany Gran d'Amitges · Veure més »

Estany Gros (Porta)

LEstany Gros és un llac d'origen glacial dels Pirineus, del terme comunal de Porta, de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany Gros (Porta) · Veure més »

Estany Gros de Carançà

L'Estany Gros de Carançà, o, simplement, Estany de Carançà, és un estany d'origen glacial del terme comunal de Fontpedrosa, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany Gros de Carançà · Veure més »

Estany Llarg (Bolquera)

LEstany Llarg és un estany del Pirineu, del terme comunal de Bolquera, de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany Llarg (Bolquera) · Veure més »

Estany Negre (Angostrina)

LEstany Negre és un estany del Pirineu, situat a 2.146,1 metres d'altitud en el terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany Negre (Angostrina) · Veure més »

Estany Negre (Bolquera)

LEstany Negre és un estany del Pirineu, del terme comunal de Bolquera, de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany Negre (Bolquera) · Veure més »

Estany Negre (Porta)

LEstany Negre, o de les Passaderes, és un llac d'origen glacial dels Pirineus, del terme comunal de Porta, de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany Negre (Porta) · Veure més »

Estany Petit (Porta)

LEstany Petit és un llac d'origen glacial dels Pirineus, del terme comunal de Porta, de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Estany Petit (Porta) · Veure més »

Estany Tort de Peguera

L'estany Tort de Peguera és un llac glacial que es troba a la capçalera de la vall de Peguera, al vessant sud del Pirineu.

Nou!!: Pirineus і Estany Tort de Peguera · Veure més »

Estanyol Occidental de Canalbona

Vista cap a l'oest des del cim de la Pica d'Estats. En primer terme la Punta Gabarró i a la dreta l'estanyol occidental de Canalabona. Massís del Montcalm. Alins, Pallars Sobirà. L'Estanyol Occidental de Canalbona és un estany del terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Pirineus і Estanyol Occidental de Canalbona · Veure més »

Estanys del Carlit

Els Estanys de Carlit són un grup de 26 llacs situats als voltants del massís de Carlit a les comarques catalanes del Capcir i l'Alta Cerdanya al Pirineu.

Nou!!: Pirineus і Estanys del Carlit · Veure més »

Estanys Forcats

Els Estanys Forcats són un conjunt de tres estanys d'origen glacial situats entre els 2.630 i 2.710 metres d'altitud al nord d'Arinsal i del pla de l'Estany, al Pirineu andorrà, dins del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa, al terme de la parròquia de La Massana.

Nou!!: Pirineus і Estanys Forcats · Veure més »

Estatge montà

Vegetació característica de l'estatge montà de la Vall d'Ordesa, Osca, Aragó. L'estatge montà és una zona altitudinal de vegetació de muntanya mitjana a les zones de clima temperat.

Nou!!: Pirineus і Estatge montà · Veure més »

Estatge nival

El massís del Mont Blanc a l'estiu: l'estatge nival correspon a la part amb neu que hi roman tot l'any, la part a l'ombra per sota correspon a l'estatge alpí. La delimitació entre aquestes dues zones és una línia clarament horitzontal a uns 3.000 m d'altitud Lestatge nival, també anomenat estatge de les neus perpètues, és un estatge que comença des de les primeres neus perpètues, en general a Europa just per sota dels 3.000 m d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Estatge nival · Veure més »

Esteve Rodríguez-Miró i Sabater

Esteve Rodríguez-Miró (Reus, febrer de 1744 - Bergara, 4 de juny de 1795), també conegut com Esteve Miró, va ser un militar al servei de Carles III i Carles IV i governador de Louisiana (1782-1791).

Nou!!: Pirineus і Esteve Rodríguez-Miró i Sabater · Veure més »

Esther Fresneda Marugán

Esther Fresneda Marugán, (Avilés, 1976) és una experta alpinista i escaladora (viu a València des dels 2 anys) i és llicenciada en Educació Física.

Nou!!: Pirineus і Esther Fresneda Marugán · Veure més »

Estofat

Estofat de carn de bou amb bolets irlandès. Plat d'estofat de carn (Plana Alta, Comunitat Valenciana) Un estofat o ofegat és un plat que consisteix a guisar trossos de carns o aus amb verdures, hortalisses i espècies.

Nou!!: Pirineus і Estofat · Veure més »

Esvèrtia

La esvèrtia o eswèrtia (Swertia perennis) és una herba perenne de la família de les gencianàcies.

Nou!!: Pirineus і Esvèrtia · Veure més »

Eswèrtia

L'eswèrtia (Swertia) és una herba de tija de poques fulles present en el Pirineu.

Nou!!: Pirineus і Eswèrtia · Veure més »

Eth Portilhon

Eth Portilhon (en francès col du Portillon) és un coll de muntanya que es troba als Pirineus centrals, i que serveix com a pas transfronterer entre els estats francès i espanyol.

Nou!!: Pirineus і Eth Portilhon · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Pirineus і Europa · Veure més »

EVA (pel·lícula de 2011)

EVA és una pel·lícula dramàtica catalana de ciència-ficció de 2011 dirigida per Kike Maíllo, essent així la primera pel·lícula de robots produïda a Espanya.

Nou!!: Pirineus і EVA (pel·lícula de 2011) · Veure més »

Expedició de Carlemany del 778

L'expedició de Carlemany del 778 fou un fracassat intent de sotmetre els territoris al sud dels Pirineus per crear una marca fronterera defensiva.

Nou!!: Pirineus і Expedició de Carlemany del 778 · Veure més »

Expedició Guergué

L'expedició Guergué fou l'intent de revitalitzar la guerra a Catalunya per part del comandament carlí amb l'entrada d'una columna procedent de Navarra sota el comandament del general Juan Antonio Guergué.

Nou!!: Pirineus і Expedició Guergué · Veure més »

Expulsió dels jueus d'Espanya

Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.

Nou!!: Pirineus і Expulsió dels jueus d'Espanya · Veure més »

Faig

La Fageda d'en Jordà, bosc situat a Santa Pau (Garrotxa) ''Fagus sylvatica'' El faig (Fagus sylvatica) és un gran arbre caducifoli del gènere Fagus i de la família Fagaceae.

Nou!!: Pirineus і Faig · Veure més »

Faja de las Flores

Un grup d'excursionistes fent el recorregut La Faja de las Flores és una petita cornisa horitzontal al vessant nord de la Vall d'Ordesa, al Parc Nacional d'Ordesa, als Pirineus aragonesos i prop de la frontera França-Espanya.

Nou!!: Pirineus і Faja de las Flores · Veure més »

Falguera mascle

Detall de la formació de fulles noves en una falguera mascle La falguera mascle (Dryopteris filix-mas) és una espècie de falguera de la família Dryopteridaceae, una de les més comunes distribuïda per l'hemisferi nord temperat del globus: Europa, Àsia i Nord-amèrica (molt menys abundant).

Nou!!: Pirineus і Falguera mascle · Veure més »

Falguereta de cingle

La falguereta de cingle (Asplenium fontanum) és una espècie de falguera de la família Aspleniaceae, present als Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і Falguereta de cingle · Veure més »

Falles del Pirineu

Les falles del Pirineu és una tradició festiva ancestral que se celebra en diversos llocs de les contrades dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Falles del Pirineu · Veure més »

Fallopia japonica

La fallopia japonica és una planta herbàcia perenne de la família Poligonàcia.

Nou!!: Pirineus і Fallopia japonica · Veure més »

Fals plàtan

El fals plàtan (Acer pseudoplatanus) és una espècie de planta amb flors del gènere Acer dins la família de les sapindàcies (Sapindaceae).

Nou!!: Pirineus і Fals plàtan · Veure més »

Farratge

Cultiu hidropònic El farratge, en agricultura, és qualsevol comestible amb base vegetal emprat específicament en la nutrició d'animal de bestiar, com el cas de vaques, ovelles o porcs.

Nou!!: Pirineus і Farratge · Veure més »

Fauna de Catalunya

Les perdius xerres són uns dels ocells comuns a Catalunya. La fauna de Catalunya es compon, a grans trets, d'una combinació d'una minoritat d'animals endèmics de la regió i una majoritat d'animals que també són presents en altres indrets.

Nou!!: Pirineus і Fauna de Catalunya · Veure més »

Fauna de la península Ibèrica

Ós bru als Pirineus, captiu en un parc prop d'Argelés, a la Vall d'Aran. Linx ibèric La fauna de la península Ibèrica presenta una àmplia diversitat que es deu en gran part a dos factors, la posició geogràfica de la península Ibèrica, entre l'Atlàntic i el Mediterrani i entre Àfrica i Euràsia, i la gran diversitat d'hàbitats i biòtops, conseqüència d'una varietat considerable de climes i regions ben diferenciades.

Nou!!: Pirineus і Fauna de la península Ibèrica · Veure més »

Fauna dels Països Catalans

El samaruc, un peix endèmic La fauna dels Països Catalans es caracteritza per una major diversitat de tàxons que no pas les zones properes, ja que aquest territori es troba en una zona de confluència de continents.

Nou!!: Pirineus і Fauna dels Països Catalans · Veure més »

Fàbrica de llanes d'Arsèguel

La fàbrica de Llanes d'Arsèguel, situada al pont d'accés al poble d'Arsèguel, és tot un exemple de l'aprofitament de l'energia hidràulica.

Nou!!: Pirineus і Fàbrica de llanes d'Arsèguel · Veure més »

Fédération Française des clubs alpins et de montagne

El refugi de muntanya del CAF al Coll de la Vanoise El Fédération Française des clubs alpins et de montagne (FFCAM), coneguda fins al 2005 com a Club Alpin Français (CAF), és una federació de clubs que promouen els esports de muntanya a l'estat francès.

Nou!!: Pirineus і Fédération Française des clubs alpins et de montagne · Veure més »

Félix Régnault

Félix Régnault va ser un editor, llibreter, naturalista i espeleòleg de Tolosa de Llenguadoc (1847-1908).

Nou!!: Pirineus і Félix Régnault · Veure més »

Federació Catalana d'Esports d'Hivern

La Federació Catalana d'Esports d'Hivern (FCEH) és l'organisme esportiu que dirigeix i regula la pràctica dels esports d'hivern a Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Federació Catalana d'Esports d'Hivern · Veure més »

Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting

La Federació Catalana Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting és l'organisme rector que ordena, impulsa i dirigeix tota l'activitat esportiva de la pesca esportiva i el càsting en les seves disciplines, a Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting · Veure més »

Federico Martín Bahamontes

va ser un ciclista espanyol que va ser professional entre 1954 i 1965, aconseguint 74 victòries.

Nou!!: Pirineus і Federico Martín Bahamontes · Veure més »

Federico Montaner Canet

Federico Montaner Canet (Pamplona, 1874 - Sant Sebastià, 1938) va ser un militar i cartògraf espanyol.

Nou!!: Pirineus і Federico Montaner Canet · Veure més »

Feixa del Moro

La Feixa del Moro és un jaciment prehistòric que data del neolític.

Nou!!: Pirineus і Feixa del Moro · Veure més »

Fernando Larruquert Aguirre

Fernando María Larruquert Aguirre (Irun, Guipúscoa, 1934 - 20 d'octubre de 2016) va ser un fotògraf, muntador i director de cinema espanyol.

Nou!!: Pirineus і Fernando Larruquert Aguirre · Veure més »

Ferran Canyameres i Casamada

Ferran Canyameres i Casamada (la Creu Alta, terme de Sant Pere de Terrassa, 22 de gener del 1898 - Barcelona, 28 de setembre del 1964) fou un escriptor català.

Nou!!: Pirineus і Ferran Canyameres i Casamada · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Pirineus і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran Latorre i Torres

Ferran Latorre i Torres (Barcelona, 18 d'octubre de 1970) és un alpinista català, conegut per esdevenir el primer català que assoleix els 14 cims de més de vuit mil metres que hi ha al món, tots sense O₂ artificial llevat de l'Everest.

Nou!!: Pirineus і Ferran Latorre i Torres · Veure més »

Ferran Vilagut i Guitart

Ferran Vilagut i Guitart (Barcelona, 1905 - Barcelona anys 80) fou un enginyer industrial català.

Nou!!: Pirineus і Ferran Vilagut i Guitart · Veure més »

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Festa de l'Onso de la Mata

La festa de lOnso és una celebració festiva tradicional realitzada al poble de la Mata (comarca dels Ports, nord del País Valencià) en que es representa la caçera d'un os que ha baixat al poble a fer mal.

Nou!!: Pirineus і Festa de l'Onso de la Mata · Veure més »

Festa de l'os de Prats de Molló

La festa de l'os de Prats de Molló, també anomenada El Dia dels Ossos, és una festivitat que té lloc anualment a finals d'hivern a la vila de Prats de Molló (comuna de Prats de Molló i la Presta), a la comarca del Vallespir, Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Festa de l'os de Prats de Molló · Veure més »

Festa dels Traginers de Balsareny

La Festa dels Traginers de Balsareny és una festa que se celebra a Balsareny cada diumenge abans de Carnaval.

Nou!!: Pirineus і Festa dels Traginers de Balsareny · Veure més »

Festes de l'os al Vallespir

La Festa de l'os, també anomenada la caça/cacera de l'os a Sant Llorenç de Cerdans, o bé el dia de l'os/dels ossos a Prats de Molló, és una festivitat carnavalesca de la comarca nord-catalana del Vallespir.

Nou!!: Pirineus і Festes de l'os al Vallespir · Veure més »

Festes de l'os als Pirineus

Les festes de l'ós del Pirineu, també anomenades balls de l'Os, o balls de l'Ossa a Andorra, són unes festes tradicionals que és poden trobar en algunes poblacions dels Pirineus i altres llocs de muntanya.

Nou!!: Pirineus і Festes de l'os als Pirineus · Veure més »

Festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus

Les festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus són un conjunt de celebracions d'origen ancestral que tenen lloc cada any, pels volts de Sant Joan, a diferents poblacions d'Andorra, Aragó, Catalunya, la Vall d'Aran i Occitània.

Nou!!: Pirineus і Festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus · Veure més »

Fetgera blanca

La fetgera blanca o herba blanca (Parnassia palustris) és una herbàcia de la família de les parnassiàcies.

Nou!!: Pirineus і Fetgera blanca · Veure més »

Fira de Sant Ermengol

La Fira de Sant Ermengol és una fira tradicional que se celebra anualment el tercer cap de setmana d'octubre a la ciutat de la Seu d'Urgell.

Nou!!: Pirineus і Fira de Sant Ermengol · Veure més »

Fires i mercats de la Seu d'Urgell

Les fires i mercat de la Seu d'Urgell són una sèrie de fires i mercats que tenen lloc a la Seu d'Urgell setmanalment o anualment.

Nou!!: Pirineus і Fires i mercats de la Seu d'Urgell · Veure més »

Flaüta

La flaüta és la flauta de tres forats pròpia de les illes Pitiüses.

Nou!!: Pirineus і Flaüta · Veure més »

Flama del Canigó

Rutes de distribució de la Flama del Canigó pels Països Catalans. La Flama del Canigó és una tradició catalana vinculada al solstici d'estiu que té lloc en diversos indrets dels Països Catalans cada any, entre el 22 i el 23 de juny.

Nou!!: Pirineus і Flama del Canigó · Veure més »

Flandes francès

Flandes francès o Flandes del Sud (en neerlandès Frans-Vlaanderen o Zuid-Vlaanderen) és la part del Comtat de Flandes annexada per França (Flandes era un comtat constituent del regne de França).

Nou!!: Pirineus і Flandes francès · Veure més »

Flauta de tres forats

Presència d'una flauta de tres forats en el retaule ''El banquet d'Herodes'' de Pere Garcia de Benavarri. ''ca.'' 1470. MNAC flaüta eivissenca, on es poden apreciar els dos forats de la part anterior Una flauta de tres forats és una flauta recta, normalment amb embocadura de bisell, que només té tres forats per a produir les diferents notes, dos a la part anterior, que es tapen amb els dits anul·lar i mig, i un a la part posterior, que es tapa amb el polze, gairebé sempre de la mà esquerra.

Nou!!: Pirineus і Flauta de tres forats · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Nou!!: Pirineus і Flavi Honori · Veure més »

Flavi Juli Constant

Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.

Nou!!: Pirineus і Flavi Juli Constant · Veure més »

Flavi Paulus

Flavius Paulus era un dux hispanoromà sota el rei visigot Vamba.

Nou!!: Pirineus і Flavi Paulus · Veure més »

Flor de neu

La flor de neu (Leontopodium alpinum), també coneguda per la paraula alemanya Edelweiss (o Edelweiß, que significa 'blanc pur'), és una planta de la família de les asteràcies.

Nou!!: Pirineus і Flor de neu · Veure més »

Flordeneu

miniatura Flordeneu és un personatge literari, del poema èpic Canigó, de Jacint Verdaguer, publicat el 1886, que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana.

Nou!!: Pirineus і Flordeneu · Veure més »

Floreal Barberà Blanch

, més conegut simplement com a Floreal Barberà, va ser un activista i lluitador llibertari i antifeixista del.

Nou!!: Pirineus і Floreal Barberà Blanch · Veure més »

Folk català

El Folk català (de l'anglès folk, poble) és un estil de música que parteix de la barreja entre el folk, la música popular i tradicional per arranjar-la.

Nou!!: Pirineus і Folk català · Veure més »

Folklore

Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.

Nou!!: Pirineus і Folklore · Veure més »

Follet

Un follet (derivat de foll; dit fullet a Mallorca), dit també millet, és un esperit fantàstic de la mitologia catalana de caràcter entremaliat.

Nou!!: Pirineus і Follet · Veure més »

Font-romeu, Odelló i Vià

Font-romeu, Odelló i Vià (en francès Font-Romeu-Odeillo-Via) és una comuna catalana, a la comarca de la Cerdanya.

Nou!!: Pirineus і Font-romeu, Odelló i Vià · Veure més »

Fontalba

Fontalba és un paratge dels Pirineus situat al terme municipal de Queralbs, al Ripollès i a uns 2000 m d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Fontalba · Veure més »

Fontpedrosa

Fontpedrosa (estàndard, en francès Fontpédrouse) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Fontpedrosa · Veure més »

Forat d'Aigualluts

El Forat d'Aiguallut (Forau d'Aiguallut en aragonès) és un fenomen càrstic que es produeix al curs alt del riu Éssera, a uns 2.074 m d'altitud i a prop de l'Aneto, on aquest riu desapareix sota terra una mitjana de 155 dies a l'any.

Nou!!: Pirineus і Forat d'Aigualluts · Veure més »

Formació geològica del País Valencià

La formació geològica del País Valencià, donant lloc a la seva configuració actual, està condicionada per la rotació de la península Ibèrica i Àfrica en sentit antihorari (levogir) durant el període del Permià al Cretaci (fa de 300 a 65 milions d'anys) en direcció a Euràsia, aquest gir es va detenir i durant l'Oligocè (fa de 33 a 23 milions d'anys), i el territori actualment valencià girà, més lleument, en el sentit de les agulles del rellotge (dextrògir).

Nou!!: Pirineus і Formació geològica del País Valencià · Veure més »

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Nou!!: Pirineus і Formatge · Veure més »

Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya

DOP Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya El Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya és un formatge català de llet de vaca frisona, elaborat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell, Catalunya).

Nou!!: Pirineus і Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya · Veure més »

Formatge serrat

El formatge serrat és un formatge adobat dels Pirineus Catalans elaborat a partir de llet crua d'ovella.

Nou!!: Pirineus і Formatge serrat · Veure més »

Fornells de la Muntanya

Fornells de la Muntanya és un poblet de muntanya dels Pirineus i entitat de població del municipi de Toses al marge esquerre de la vall del Rigard (vall de Ribes), al nord de la comarca del Ripollès.

Nou!!: Pirineus і Fornells de la Muntanya · Veure més »

Fort de Coll de Ladrones

El Fort de Coll de Ladrones (Fuerte de Coll de Ladrones en espanyol i en aragonès) és un fort fuseller del segle XIX situat al municipi aragonès de Canfranc (Espanya).

Nou!!: Pirineus і Fort de Coll de Ladrones · Veure més »

Fossa tectònica del Vallès-Penedès

La fossa tectònica del Vallès-Penedès és una fossa tectònica situada al sud-est dels Pirineus, entre la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral, corresponent al tram central de la Depressió Central Catalana.

Nou!!: Pirineus і Fossa tectònica del Vallès-Penedès · Veure més »

Fotografia al Pallars Jussà

Localització del Pallars Jussà a Catalunya. Fotografia de Posal del Pallars Jussà, Tremp.Des dels inicis de la fotografia l'evolució de la càmera fotogràfica ha estat constant.

Nou!!: Pirineus і Fotografia al Pallars Jussà · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Pirineus і França · Veure més »

François Bayrou

François Bayrou (en occità, Francés Vairon) (Bordèras, 25 de maig de 1951) és un polític francès de Bearn, actual president del Moviment Demòcrata.

Nou!!: Pirineus і François Bayrou · Veure més »

Francesc de Paula de Fossà

Francesc de Paula de Fossà, més conegut pel seu nom francès François de Fossa (Perpinyà, 31 d'agost de 1775 — París, 3 de juny de 1849) va ser un guitarrista i compositor francès.

Nou!!: Pirineus і Francesc de Paula de Fossà · Veure més »

Francesc Satorres

Francesc Satorres (Balaguer, segle XVI - Balaguer) va ser un escriptor i humanista català del Renaixement que fou rector de la Universitat de Perpinyà (1548).

Nou!!: Pirineus і Francesc Satorres · Veure més »

Francesc Sàbat Montserrat

Francesc Sàbat Montserrat (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1946) és un alpinista, viatger, geòleg i professor universitari català.

Nou!!: Pirineus і Francesc Sàbat Montserrat · Veure més »

Francis Planté

Francis Planté (Ortès Pirineus Atlàntics, 2 de març de 1839 - Lo Mont, Aquitània, 19 de desembre, 1934) va ser un pianista francès.

Nou!!: Pirineus і Francis Planté · Veure més »

Francisco Denis Diez

Francisco Denis Diez, (León, 1898 - Sallent, 3 de juny de 1949) conegut com "el Català", fou un sindicalista anarquista espanyol, membre de la Confederació Nacional de Treballadors (CNT).

Nou!!: Pirineus і Francisco Denis Diez · Veure més »

Francisco Javier Castaños

Francisco Javier Castaños Aragorri Urioste y Olavide (Madrid; 22 d'abril de 1758 - ibídem, 24 de setembre de 1852) fou un militar espanyol durant les Guerres Revolucionàries Franceses i la Guerra del Francès.

Nou!!: Pirineus і Francisco Javier Castaños · Veure més »

Francisco Ponzán Vidal

"Al nostre germà Francisco Ponzan. Exiliat polític espanyol. Gran resistent. Mort per França el 17/8/44 a l'edat de 33 anys". Cementiri de Buset de Tarn Francisco Ponzán Vidal, (Oviedo, 30 de gener de 1911 - Buset de Tarn, Alta Garona, 17 d'agost de 1944) fou un mestre militant de la CNT, membre de la directiva de l'Ateneu Cultural Llibertari d'Osca i home d'acció al servei dels aliats durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Pirineus і Francisco Ponzán Vidal · Veure més »

Franquisme a Catalunya

El franquisme a Catalunya va implantar-se entre 1939 i 1977, (les primeres eleccions democràtiques, tingueren lloc el 15 de juny de 1977),El franquisme a Catalunya, Paul Preston, p. 14 en un context determinat per les conseqüències derivades de la Guerra Civil Espanyola i la repressió franquista.

Nou!!: Pirineus і Franquisme a Catalunya · Veure més »

František Kriegel

František Kriegel (Stanisławów, avui Ivano-Frankivsk, 10 d'abril de 1908 — Praga, 3 de desembre de 1979) fou un polític i metge txecoslovac, i membre de l'ala reformista del Partit Comunista durant la Primavera de Praga (1968).

Nou!!: Pirineus і František Kriegel · Veure més »

Franz Schrader

, Jean Daniel François Schrader, va ser un muntanyenc, geògraf, cartògraf i pintor de paisatge francès, nascut a Bordeus.

Nou!!: Pirineus і Franz Schrader · Veure més »

Frederick Stark Pearson

Frederick Stark Pearson (Lowell, Massachusetts, 3 de juliol de 1861 – RMS Lusitania, 7 de maig de 1915).

Nou!!: Pirineus і Frederick Stark Pearson · Veure més »

Fredolic gros

Fredolic gros El fredolic gros (Tricholoma portentosum), és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.

Nou!!: Pirineus і Fredolic gros · Veure més »

Freser

El Freser és un riu de Catalunya d'orientació nord-sud, que destaca perquè és l'afluent d'origen pirenaic més important del riu Ter.

Nou!!: Pirineus і Freser · Veure més »

Fritillaria pyrenaica

Flor Detall Fritillaria pyrenaica és una planta del gènere Fritillaria i nadiua de la península Ibèrica.

Nou!!: Pirineus і Fritillaria pyrenaica · Veure més »

Frondella SW

La Frondella SW o Frondella Occidental és una muntanya de 3.001 m d'altitud, amb una prominència de 10 m, que es troba al massís de Balaitús, a la província d'Osca (Aragó).

Nou!!: Pirineus і Frondella SW · Veure més »

Front mediterrani

Relleu de la conca del MediterraniEl front mediterrani és un front meteorològic que s'origina per la trobada entre una massa d'aire mediterrani i una altra massa d'aire (freqüentment aquesta massa d'aire és la polar).

Nou!!: Pirineus і Front mediterrani · Veure més »

Frontal de sant Cristòfol (església parroquial de Sant Cristòfol de Toses)

El frontal de Sant Cristòfol és un frontal d'altar medieval, obra del Mestre de Soriguerola, que fou adquirida de la col·lecció de Lluís Plandiura i Pou, l’any 1932, pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on avui es conserva amb el número d’inventari 4370.

Nou!!: Pirineus і Frontal de sant Cristòfol (església parroquial de Sant Cristòfol de Toses) · Veure més »

Frontera Catalunya-Andorra

La frontera entre Catalunya i Andorra és la frontera que separa el Principat d'Andorra amb Catalunya a través de la N-145 a la comarca de l'Alt Urgell i de la CG-1 a la Parròquia de Sant Julià de Lòria a Andorra.

Nou!!: Pirineus і Frontera Catalunya-Andorra · Veure més »

Frontera entre Catalunya i Aragó

Frontera entre Aragó i Catalunya en vermell La frontera entre Catalunya i Aragó té una llargària de dalt a baix de 354 quilòmetres,Mesura de la distància amb Google Maps separant els dos territoris des del port de la Picada al nord, fent també la frontera amb França, fins al Tossal del Rei al sud, on també fa frontera amb el País Valencià.

Nou!!: Pirineus і Frontera entre Catalunya i Aragó · Veure més »

Frontera entre Espanya i Andorra

La frontera entre Espanya i Andorra és la frontera que separa els estats d'Andorra i Espanya, estat membre de la Unió Europea i integrat en l'Espai Schengen.

Nou!!: Pirineus і Frontera entre Espanya i Andorra · Veure més »

Frontera entre França i Espanya

Portalet d'Aneu. Fita que indica la frontera entre Llívia i Angostrina i Vilanova de les Escaldes. La frontera estatal francoespanyola és la frontera entre l'Estat espanyol i l'Estat francès.

Nou!!: Pirineus і Frontera entre França i Espanya · Veure més »

Frontera natural

La República francesa l'any 1800. Les fronteres de França coincidien amb les fronteres naturals establertes pels revolucionaris francesos. Una frontera natural és una frontera entre estats sobirans que és concomitant amb formacions naturals com són els rius, serralades de muntanyes, o deserts.

Nou!!: Pirineus і Frontera natural · Veure més »

Fuet

El fuet, espetec, tastet, petador o secallona és un embotit típic de la gastronomia catalana.

Nou!!: Pirineus і Fuet · Veure més »

Furs de Jaca

Els Furs de Jaca són uns furs breus i carta de població atorgada pel rei d'Aragó i Pamplona Sanç Ramires a la vila de Jaca per tal de fer-ne una ciutat, i datats tradicionalment el 1063 i, més modernament el 1076~1077.

Nou!!: Pirineus і Furs de Jaca · Veure més »

Futbolí

200px El futbolí (calc del castellà) o futbol de taula és un joc de taula que reprodueix un camp de futbol amb les seves porteries, els seus marcadors, els seus 22 futbolistes fixats a 8 barres movibles (4 per banda, amb els corresponents mànecs) i un nombre variable de pilotes (boles).

Nou!!: Pirineus і Futbolí · Veure més »

Gall fer comú

El gall fer, gall de bosc o gall salvatge, també conegut com a indiot salvatge (Tetrao urogallus), és un rar i esquerp tetraònid, i el més gros dels gal·linacis dels Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і Gall fer comú · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Pirineus і Gals · Veure més »

Gardí

Gardí El gardí (Scardinius erythrophthalmus) és una espècie de peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.

Nou!!: Pirineus і Gardí · Veure més »

Gaston Julia

fou un matemàtic francès d'ascendència catalana que treballà en el camp de la dinàmica complexa.

Nou!!: Pirineus і Gaston Julia · Veure més »

Gastronomia d'Aragó

La cuina d'Aragó és una cuina d'interior, continental.

Nou!!: Pirineus і Gastronomia d'Aragó · Veure més »

Gastronomia d'Occitània

La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.

Nou!!: Pirineus і Gastronomia d'Occitània · Veure més »

Gastronomia de l'Alt Urgell

La cuina de l'Alt Urgell, també anomenada cuina de l'Urgellet, tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina urgellenca.

Nou!!: Pirineus і Gastronomia de l'Alt Urgell · Veure més »

Gastronomia de l'Empordà

Tríptic explicatiu de la gastronomia del Baix Empordà en format PDF. La cuina de l'Empordà tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina empordanesa.

Nou!!: Pirineus і Gastronomia de l'Empordà · Veure més »

Gastronomia de la Garrotxa

La cuina de la Garrotxa tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina garrotxina.

Nou!!: Pirineus і Gastronomia de la Garrotxa · Veure més »

Gastronomia de la Ribagorça

La cuina de la Ribagorça tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina ribagorçana.

Nou!!: Pirineus і Gastronomia de la Ribagorça · Veure més »

Gastronomia de la Vall d'Aran

La cuina de la Vall d'Aran tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina aranesa.

Nou!!: Pirineus і Gastronomia de la Vall d'Aran · Veure més »

Gastronomia del Pallars

La cuina del Pallars tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina pallaresa.

Nou!!: Pirineus і Gastronomia del Pallars · Veure més »

Gastronomia del Segrià

La gastronomia del Segrià és el menjar i les begudes típiques de la cuina de la comarca catalana del Segrià, una comarca de Ponent encapçalada per la ciutat de Lleida.

Nou!!: Pirineus і Gastronomia del Segrià · Veure més »

Gastronomia del Vallès

La cuina del Vallès, o la cuina vallesana comprèn tot el menjar i les begudes típiques de la cuina vallesana.

Nou!!: Pirineus і Gastronomia del Vallès · Veure més »

Gastronomia dels Països Catalans

La cuina catalana s'emmarca dins la cuina mediterrània i n'és un exemple típic.

Nou!!: Pirineus і Gastronomia dels Països Catalans · Veure més »

Gat salvatge

''Gat salvatge africà'' Gat salvatge Pell del ''gat salvatge asiàtic'' Segell de Moldàvia Gat salvatge europeu a la Serra del Montsec El gat salvatge (Felis silvestris) és una espècie de mamífer carnívor salvatge de la família dels fèlids que habita Euràsia i Àfrica.

Nou!!: Pirineus і Gat salvatge · Veure més »

Gat salvatge europeu

Gat salvatge europeu El gat salvatge europeu, gat fer, gat fagí, gat vaire, gat feréstec, gat del bosc o gat bornaix (Felis silvestris silvestris) és una subespècie del gat salvatge (Felis silvestris).

Nou!!: Pirineus і Gat salvatge europeu · Veure més »

Gauteric

Gauteric fou un comes (cap militar) visigot enviat pel rei Euric a conquerir la Tarraconense central i oriental i altres regions fins al Regne dels sueus vers el 481.

Nou!!: Pirineus і Gauteric · Veure més »

Gave d'Ardiòs

La gave d'Ardiòs (Ardiòs, Ordiòs en occità, Lourdios en francès) és un riu pirinenc situat al departament francès dels Pirineus Atlàntics, a la regió de Nova Aquitània.

Nou!!: Pirineus і Gave d'Ardiòs · Veure més »

Gave d'Aspa

La gave d'Aspa (Aspa en occità, Aspe en francès) és un riu pirinenc situat al departament francès dels Pirineus Atlàntics, a la regió de Nova Aquitània.

Nou!!: Pirineus і Gave d'Aspa · Veure més »

Gave d'Aussau

La gave d'Aussau (Aussau en occità, Ossau en francès) és un riu pirinenc situat al departament francès dels Pirineus Atlàntics, a la regió de Nova Aquitània.

Nou!!: Pirineus і Gave d'Aussau · Veure més »

Gave de Pau

Pau El Gave de Pau entre Argagnon i Maslacq El Gave de Pau és un riu occità situat al sud-oest de França.

Nou!!: Pirineus і Gave de Pau · Veure més »

Gàlates

Els gàlates (llatí: Galatae, també dits Gallograeci, en grec antic Γαλάται o Γαλάτες) van ser un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.

Nou!!: Pirineus і Gàlates · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Pirineus і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Aquitània

Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.

Nou!!: Pirineus і Gàl·lia Aquitània · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Pirineus і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gállego

El Gállego és un afluent del marge esquerre de l'Ebre.

Nou!!: Pirineus і Gállego · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Pirineus і Gòtia · Veure més »

Gelera

Formació d'una gelera. Una gelera és una acumulació de neu o glaç que es forma a les muntanyes, com a conseqüència d'una diferència positiva entre la neu caiguda i la que es fon.

Nou!!: Pirineus і Gelera · Veure més »

Geografia d'Andorra

Mapa topogràfic d'Andorra. Imatge de satèl·lit d'Andorra. Andorra es troba a la península Ibèrica, a la serralada dels Pirineus en una regió muntanyosa formada per l'alta conca de la Valira.

Nou!!: Pirineus і Geografia d'Andorra · Veure més »

Geografia d'Espanya

Mapa del relleu de la península Ibèrica Espanya (nom oficial: "Regne d'Espanya") és un estat transcontinental situat a l'Europa meridional - Europa Occidental i al nord d'Àfrica.

Nou!!: Pirineus і Geografia d'Espanya · Veure més »

Geografia d'Europa

Imatge per satèl·lit d'Europa Europa és el segon continent més petit del món, després d'Oceania; té una extensió de 10.359.358 km², el que representa el 7% de les terres emergides.

Nou!!: Pirineus і Geografia d'Europa · Veure més »

Geografia de Catalunya

Imatge de satèl·lit de Catalunya La geografia de Catalunya descriu el relleu i com afecta aquest a les relacions humanes (comerç, demografia, transport) que s'estableixen sobre el territori de Catalunya, en el sentit de la comunitat autònoma, té una superfície aproximada de 32.000 km².

Nou!!: Pirineus і Geografia de Catalunya · Veure més »

Geografia de França

Amb una superfície de 551.500 km²; (675.417 km²; amb els territoris d'ultramar), França s'estén 1.000 km de nord a sud i d'est a oest (la distància més gran nord-sud: Bray-Dunes - Cervera de la Marenda. És el tercer major país d'Europa, després de Rússia i Ucraïna (el segon, si es compten els territoris d'ultramar). La França metropolitana té quatre fronts marítims (de nord a sud): el Mar del Nord, el Canal de la Mànega, l'oceà Atlàntic i la Mar Mediterrània. La longitud total de les seves costes ateny 3.427 km. A excepció de la seva frontera nord-est, el país es troba delimitat principalment per mars, l'oceà i fronteres naturals: Rin, Serralada del Jura, Alps, Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Geografia de França · Veure més »

Geografia de Portugal

Mapa amb les principals ciutats de Portugal Portugal (nom local, República Portuguesa) és un estat situat a l'Europa occidental.

Nou!!: Pirineus і Geografia de Portugal · Veure més »

Geografia dels Països Catalans

Territoris dels Països Catalans Els Països Catalans són una entitat lingüística que abasta quatre zones diferenciades administrativament.

Nou!!: Pirineus і Geografia dels Països Catalans · Veure més »

Geologia d'Europa

Geologia de la superfície d'Europa La geologia d'Europa és variada i complexa, i dona peu a l'àmplia varietat de paisatges del continent, que van des de les terres altes d'Escòcia fins a les planes ondulades d'Hongria.

Nou!!: Pirineus і Geologia d'Europa · Veure més »

Geologia de la península Ibèrica

Esquema amb les principals unitats geològiques de la península Ibèrica Mapa geològic de la península Ibèrica La geologia de la península Ibèrica respon a una llarga història geològica, des dels temps proterozoics fins a l'actualitat, reflectint fusions i trencaments de continents, obertura d'oceans i importants episodis orogènics.

Nou!!: Pirineus і Geologia de la península Ibèrica · Veure més »

Geopolítica de França

La geopolítica de França és el conjunt de les polítiques estrangeres i internes de l'Estat francès, des del fins al.

Nou!!: Pirineus і Geopolítica de França · Veure més »

Geranium endressii

Detall de la flor Geranium endressii és una espècie de planta de la família de les geraniàcies, nativa d'Europa (Pirineus occidentals) i que es cultiva en jardins.

Nou!!: Pirineus і Geranium endressii · Veure més »

Geríon (mitologia)

Geríon o Gerió (Geryon) és un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de Crisàor i Cal·lírroe.

Nou!!: Pirineus і Geríon (mitologia) · Veure més »

Gerd

El gerd, gerdó, gerdonera, cordonera o ru en alguerés (Rubus idaeus) és un arbust de la família de les rosàcies.

Nou!!: Pirineus і Gerd · Veure més »

Gerdera silvestre

La gerdera silvestre (Vaccinium vitis-idaea) és un arbust perenne de la família de les ericàcies.

Nou!!: Pirineus і Gerdera silvestre · Veure més »

Gil l'Eremita

Gil (Atenes, Grècia, ca. 640 - Sant Geli, Comtat de Provença, ca. 720) va ser un eremita i abat d'origen grec que va viure en el segle VII.

Nou!!: Pirineus і Gil l'Eremita · Veure més »

Gimona

El Gimona és un riu occità de 136 km, afluent esquerre del Garona.

Nou!!: Pirineus і Gimona · Veure més »

Ginebró

El ginebró (Juniperus communis subsp. nana, o subsp. alpina a la Flora Europaea (base de dades taxonòmiques)) és un arbust de la família de les cupressàcies, semblant al ginebre, però més petit.

Nou!!: Pirineus і Ginebró · Veure més »

Ginesta d'escombres

La ginesta d'escombres o gódua (Cytisus scoparius) és un arbust perenne, lleguminós, de la família de les Fabàcies.

Nou!!: Pirineus і Ginesta d'escombres · Veure més »

Gino Bartali

Bartali al Tour de França de 1938Gino Bartali (Ponte a Ema, Bagno a Ripoli, Toscana, 18 de juliol de 1914 – Ponte a Ema, 5 de maig de 2000), anomenat il Ginettaccio fou un ciclista italià, professional entre 1935 i 1954, i considerat un dels millors ciclistes de la història.

Nou!!: Pirineus і Gino Bartali · Veure més »

Girella

La girella és un embotit típic del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça a Catalunya i el Sobrarb, el Somontano de Barbastre i la Ribagorça a l'Aragó on rep el nom de chireta.

Nou!!: Pirineus і Girella · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Pirineus і Girona · Veure més »

Gitanos catalans de França

Els gitanos catalans de França són els membres del poble gitano residents a França que tenen com a llengua materna el català.

Nou!!: Pirineus і Gitanos catalans de França · Veure més »

Glacera

Una glacera és una massa gruixuda de glaç que s'origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu, als llocs on per l'abundància de precipitacions i les baixes temperatures la neu acumulada no arriba a fondre's completament, i que mostra proves de flux en el passat o en l'actualitat.

Nou!!: Pirineus і Glacera · Veure més »

Glacera d'Aneto

La glacera d'Aneto és la glacera més gran dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Glacera d'Aneto · Veure més »

Glacera d'Ossoue

La glacera d'Ossoue és una glacera situada al Pirineu, al Massís del Vinyamala, al vessant nord de la serralada, al departament d'Alts Pirineus, a la regió de Migdia-Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Glacera d'Ossoue · Veure més »

Glacera del Besiberri

La glacera del Besiberri és una glacera de roca pirinenca situada entre els municipis de La Vall de Boí i Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Pirineus і Glacera del Besiberri · Veure més »

Glacera del Mont Perdut

La glacera del Mont Perdut és la quarta glacera més extensa dels Pirineus després de la d'Aneto, Maladeta i Ossoue.

Nou!!: Pirineus і Glacera del Mont Perdut · Veure més »

Glaceres dels Pirineus

Glacera d'Ossoue, al Pirineu. Les glaceres dels Pirineus són la resta de les masses de gel que cobrien la serralada durant l'era glacial.

Nou!!: Pirineus і Glaceres dels Pirineus · Veure més »

Glossari de botànica

Aquest recull de termes botànics proposa d'organitzar la terminologia botànica agrupant-los en un únic lloc per tal de poder fer-hi referència en aquells conceptes que no tinguin article propi.

Nou!!: Pirineus і Glossari de botànica · Veure més »

Gneis

El gneis és una roca metamòrfica formada per metamorfisme regional.

Nou!!: Pirineus і Gneis · Veure més »

Gneu Corneli Escipió Calvus

Gneu Corneli Escipió Calvus (llatí: Gnæus Cornelius Scipio Calvus; nascut cap al 265 aC i mort el 211 aC) fou un polític i cap militar de la República Romana que fou cònsol el 222 aC.

Nou!!: Pirineus і Gneu Corneli Escipió Calvus · Veure més »

Gobio occitaniae

Gobio occitaniae és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.

Nou!!: Pirineus і Gobio occitaniae · Veure més »

Goiat

Goiat (Eslovènia, 2004) és un mascle d'os bru procedent de la Reserva de Caça de Jelen, a Eslovènia, que fou alliberat al Pirineu català per la Generalitat de Catalunya el 2016.

Nou!!: Pirineus і Goiat · Veure més »

Golf del Lleó

El golf del Lleó (en occità golf del/dau Leon) és una petita part de la mar Mediterrània que se situa vora el litoral sorrenc empordanès, rossellonès, llenguadocià i provençal, des dels Pirineus (al cap de Creus) fins a Toló, segons la majoria de la cartografia consultable.

Nou!!: Pirineus і Golf del Lleó · Veure més »

Gondobald

Gondobald - etimològicament guerrer audaç, de gunth, batalla, i bald, audàcia) fou un príncep merovingi, suposat fill de Clotari I, que va regnar a Aquitània del 584 al 585 (menys de tres mesos). Guntram de Borgonya el qualifica de fals príncep o fals merovingi (Ballomer) i diu que el seu pare era moliner o llaner; alguns que era pintor de frescos en temps de Clotari I. Fou criat a la cort de Khildebert I de París (que no tenia fills) al que fou presentat com a fill de Clotari I, que el va tractar com un nebot i va rebre una acurada educació, i uns atributs de príncep caracteritzats per la portada de cabells llargs conforme a la tradició merovíngia, i l'estudi de la literatura i poesia. Clotari no el va reconèixer i el va fer rapar. Mort Clotari (511) el va succeir a París el seu fill Caribert I, que el va recollir com a germà i li va permetre tornar a portar el cabell llarg, però després el seu germà Sigebert I rei d'Asutràsia, gelós, el va convidar a la seva cort, el va fer rapar i el va fer tancar a Colònia. Es va escapar i va arribar a Itàlia on fou acollit pel general Narsès en una data entre 561 i 567. Es va casar, va tenir fills i va entrar a la cort de Tiberi II de Constantinoble. El duc d'Austràsia, Guntram Bosó, en el curs d'un viatge o una ambaixada a Constantinoble, el va cridar al seu país i li va deixar entendre que com que Khilperic i Guntram no tenien successors i Khildebert era molt jove tenia moltes possibilitats d'accedir al tron, i que a més feia aquest pas en nom dels grans senyors d'Austràsia. Gondobald, després d'obtenir l'autorització de l'emperador Tiberi II, va sortir de l'Imperi Romà d'Orient amb molts tresors o diners d'origen incert, i va desembarcar a Marsella (582) amb els seus dos fills, nascuts a Grècia, ben disposat a prendre el poder. A Marsella fou acollit pel bisbe Teodor, sota ordes de la noblesa austrasiana i principalment del patrici Mòmol, que li va donar cavalls i escorta per unir-se a aquest patrici, antic general de Guntram de Borgonya, que vivia retirat a Avinyó, ciutat que pertanyia a Khildebert II, i que com a participant en el complot, estava disposat a revoltar-se contra el rei Guntram i prendre el control de la ciutat. Mòmol va rebre a Gondobald a la ciutat i va treballar per engrandir el partit de Gondobald, al que va aconseguir afegir a Desideri de Tolosa, que de moment va mantenir en secret la seva opció. La idea inicial era apoderar-se del regne de Borgonya, i sembla que fins i tot el rei Khildebert II d'Austràsia, aconsellat per senyors austrasians, li va donar un cert suport. Però Guntram Bosó, ambicionant les riqueses de Gondobald, el va trair. Va empresonar a Teodor i un altre bisbe, Epifani, i es va apoderar d'una part dels tresors de Gondobald que va compartir amb el governador de l'altra part de Marsella (que pertanyia a Guntram) i va anar a amagar a l'Alvèrnia. Al sentir-se abandonat per Guntram Bosó, Gondobald es va retirar d'Avinyó per no comprometre a Mòmol, i es va refugiar a una illa de la mar a l'espera de veure que passava, illa que probablement era una del grup de les illes de Lérins. Guntram Bosó després d'anar a l'Alvèrnia es va dirigir a la cort de Metz per donar compte del seu viatge a Constantinoble, quan fou arrestat per oficials borgonyons i portat a la cort, on Guntram el Sant li va tirar en cara haver portat a Gondebald a la Gàl·lia. Però el duc va desviar la responsabilitat cap a Mòmol i es va oferir, per demostrar la seva innocència, a anar a assetjar a Mòmol a Avinyó i portar-lo a la cort borgonyona de grau o per força i com a garantia va deixar un fill com a ostatge. Una vegada lliure va retornar a l'Alvèrnia, de la que sembla era governador per compte de Khildebert II i va reunir un exèrcit d'arverns i gent del Velai i es va dirigir cap a Avinyó (583). Assabentat el patrici Mòmol d'aquesta iniciativa, el va esperar al Roine, sense passar el qual no es podia arribar a la ciutat, i va fer disposar unes barques amb les plaques tan mal lligades que se separaven al cap de pocs moviments; quan Guntram Bosó va arribar a la riba del Roine va trobar les barques que li van semblar en bon estat, i les va utilitzar per fer travessar les seves forces, però després de navegar uns metres es van desfer pel moviment dels remers i van començar a fer aigua; els soldats van haver de saltar per guanyar la riba nadant; molts als que les forces van mancar foren emportats pel corrent i altres van poder arribar un costat o a l'altre. No obstant amb les forces que restaven Guntram Bosó va poder assetjar Avinyó. Mòmol no es va posar nerviós i va aguantar bé; llavors va convidar a una conferència a Guntram Bosó a la vora de la rasa plena d'aigua; Bosó que ignorava la profunditat la volia passar per trobar a Mòmol a l'altre costat; aquest li va assegurar que podia passar sense problema, i quan ho va fer va resultar massa fonda i va estar a punt d'ofegar-se. Mentre Khildebert va ser informat del setge d'Avinyó, ciutat que li pertanyia, i va enviar contra Guntram Bosó al duc Gondulf amb orde de forçar l'aixecament del setge, el que aquest va fer, capturant a Guntram Bosó. Vers el 583 els antics enemics Austràsia i Nèustria (Khilperic I i Khildebert II) es van aliar contra Borgonya (abans aliada d'Austràsia) amb la idea de recuperar la meitat de Marsella que Guntram havia usurpat amb l'ajut de Dinami de Provença; la noblesa asutrasiana estava dirigida pel bisbe Egidi de Reims, que esperava amb aquesta aliança apartar del poder a Guntram i després influir en el jove rei Khildebert II. Aquest darrer sembla que estava d'acord amb Mòmol i en certa manera afavoria a Gondobald del qual el patrici s'havia declarat protector. La guerra va acabar amb un acord de pau pel que la meitat de Marsella fou retornada a Khildebert II al començament del 584. Aquest mateix any 584 va morir Khilperic I de Nèustria i la seva esposa, Fredegunda, per por de ser castigada pels seus crims, es va refugiar (amb una part del tresor) a la catedral de París amb el bisbe Ragnemod; Fredegunda havia cridat a Guntram de Borgonya, que al cap de poc es va acostar a París i va agafar a la reina sota la seva protecció, junt amb el fill únic, de 4 mesos, de nom Clotari II (després conegut com a Clotari II el Gran). Khildebert que estava a Meaux, es va acostar també a París però els habitants li van refusar l'entrada; el rei asutrasià va enviar ambaixadors a Guntram per demanar renovar l'aliança i entregar a la reina a la que Khildebert atribuïa amb raó la mort del seu pare Sigebert I i tots els mals que Khilperic havia fet a Austràsia; però Gontran estava indignat perquè acabava de trobar uns papers que provaven una aliança de Khilperic i Khildebert per arrabassar a Guntram els seus estats, i va refusar la petició. Llavors els ambaixadors van demanar almenys la restitució dels territoris austrasians usurpats per Nèustria (Carci, Albigès, Velai i Gavaldà) que ara estaven sota govern de Desideri de Tolosa, però Guntram va refusar també aquesta petició al·legant que la successió de Caribert I (561-567) havia quedat anul·lada per la violació del jurament que Sigebert I i Khilperic I havien fet (junt amb Guntram) segons el qual aquell dels tres que entrés a París sense participació dels altres dos (cadascun tenia un terç de la ciutat) perdria la resta de l'herència (Guntram al·legava que els dos reis havien entrat a París sense el seu consentiment) i que per tant tenia el dret a tota l'herència de Caribert, de la qual el Tolosà i l'Albigès eren part. Però Desideri de Tolosa havia entrat secretament a la conjura i va adoptar mesures pel destí d'aquestes regions en favor de Gondobald que seria proclamat rei d'Aquitània. Desideri, que fou dels primers a saber la mort de Khilperic, es va declarar obertament per Gondobald. Una de les seves primeres mesures fou arrestar a la princesa Rigonta o Rigonda, filla única de Khilderic I i Fredegunda, que estava de camí en el seu viatge a Hispània on s'havia de casar amb Recared i desconeixia encara la mort del seu pare el rei, i de la qual volia les seves riqueses (joies i efectes personals); la princesa fou posada sota custòdia en lloc segur amb una guàrdia escollida i amb una assignació petita pel seu manteniment. Rigonda, esperant encara pitjor tractament, va trobar la manera d'escapar escapant de la vigilància a la que era sotmesa i es va refugiar al final d'octubre del 584 a l'església de Nostra Senyora de la Daurada a Tolosa, per restar-hi com un asil inviolable; llavors va enviar un criat a la seva mare la reina Fredegunda per informar-la de la seva situació i que havia estat abandonada per la major part de la gent del seu seguici. Fredegunda va entrar en fúria i va maltractar al missatger, un dels que havien estat lleials a la seva filla, i va fer capturar a tots els que l'havien abandonat i havien tornat a la cort. Tot seguit Desideri es va reunir amb Mòmol a Avinyó, on també es va trobar amb Gondobald que hi havia anat poc abans, i tots els conjurats van sortir (desembre del 584) amb l'exèrcit i tresors disposats a conquerir l'Aquitània austrasiana i posar l'Aquitània de Nèustria sota el poder de Gondobald. Després de travessar el massís Central, Gondobald fou proclamat rei a Brives (moderna Brive-la-Gaillarde), al Llemosí, i llavors es va dedicar a recórrer les ciutats del seu regne acompanyat de Desideri. Va rebre la submissió de les ciutats que havien estat de Khilperic I però també de les de Khildebert II i les de Guntram el Sant. Aquest darrer va començar a actuar el 585 i va reunir un gran exèrcit amb el que va sotmetre el Poitou abans que ho pogués fer Gondebald. En endavant els esdeveniments van anar en contra de Gondobald, Desideri i Mòmol. Gondobald va rebre el jurament a Angulema, i després es va dirigir a Perigeux on el bisbe Carteri no el va rebre honorablement el que li va costar injúries del nou rei; a Tolosa el bisbe Magnulf va refusar de reconèixer-lo refusant l'entrada a la ciutat tant al rei com al duc Desideri i van posar la ciutat en estat de defensa, però només presentar-se Gondobald i Desideri davant les muralles amb les seves forces, que els habitants, considerant-se incapaços de resistir, van obrir les portes i els van deixar entrar lliurement; una vegada establerta l'autoritat a Tolosa el rei es va apoderar dels tresors de Rigonda segrestats per Desideri; el bisbe Magnulf el va rebre a la seva seu i li va oferir un gran sopar en el qual va dir que no sabia si era fill de Clotari però que tant si ho era com si no, no podria tenir èxit en la seva empresa. Gondebald va assegurar ser fill de Clotari i per tant que una part de França li pertanyia per dret i va assegurar que aniria a París per establir la seu del seu regne; Magnulf va replicar que per aconseguir això caldria que no quedés cap persona de la raça dels francs; el duc Mòmol, indignat, va aturar el bisbe dient que hauria de tenir vergonya de contestar de manera tan extravagant a un gran rei; també el duc Desideri va replicar al bisbe i el va tractar indignament fins a donar-li algunes puntades de peu i cops de puny, i cops de bastó. El bisbe fou lligat com un criminal i enviat a l'exili i els seus béns foren confiscats. El seu bisbat fou promès a Sagitari, el bisbe de Gap deposat per la seva vida escandalosa, i un partidari decidit de Gondobald. Rigonda, tot i el seu refugi a l'església de la Daurada, fou agafada i enviada també a l'exili. El majordom o gran mestre de la seva casa, Waddon, que Fredegunda li havia assignat com home de confiança per dirigir el seu viatge a Hispània, es va passar a Gondobald seguint els passos de Bladast, un general i duc del rei Khilperic, i d'altres nobles. Els principals suports que tenia Gondobald (a més de Desideri i Mòmol) eren el duc Bladast d'Aquitània, el comte de Bordeus Garacari, Waddon, mestre de palau de la princesa Rigonta, i els bisbes Sagitari de Gap, Bertran de Bordeus, Pal·ladi de Saintes, Orestes de Bazas, Faustià de Dax (ordenat per orde de Gondobald per Pal·ladi de Saintes) i Ursinus de Cahors (ordenat per amics de Betran de Bordeus); el seu domini abraçava tots els territoris al sud de la Garona. La part més fidel era la Novempopulània de la que Bladast era duc. Després d'assegurar el domini de Tolosa, Gondobald es va dirigir a Bordeus on fou rebut pel comte local Garacari i el bisbe Bertran. Fins aquell moment tot anava bé. Llavors Gondobald va decidir enviar a Guntram dos ambaixadors, per demanar el reconeixement dels seus drets a una part del regne, i amenaçar amb la guerra en cas de refús; Gondobald va assegurar al rei borgonyó que ja dominava tots els territoris al sud del riu Dordonya fins als Pirineus. El rei Guntram, després d'escoltar als ambaixadors, els va fer arrestar i torturar i els va forçar a revelar tot el que sabien dels plans del seu senyor. Els ambaixadors van revelar que Gondobald tenia secretament el suport de tots els senyors d'Austràsia. Guntram va sospitar fins i tot que el seu nebot Khildebert podia estar donant suport a Gondobald i va decidir la reconciliació amb aquest rei. El va cridar a la seva cort i va fer repetir als ambaixadors el que havien revelat. Llavors el rei borgonyó davant de tots els nobles borgonyons presents i del rei Khildebert II i els nobles austrasians que l'acompanyaven, va declarar que estant sense hereus, reconeixia al rei d'Austràsia com el seu únic i legitim successor i com a garantia li va posar una llança a la mà en forma de ceptre i li va cedir (retornar) tots els estats que el seu pare Sigebert I havia heretat de Caribert I entre els quals s'incloïa l'Albigès i països veïns. Després el va comminar a no tractar amb Gondobald i a no refiar-se de la seva mare Brunilda que considerava instigadora del complot de Gondebald. Amb això la noblesa austrasiana que donava suport a la rebel·lió va quedar desmantellada. El primer que es va separar del seu partit fou el dux Desideri de Tolosa que es va retirar a alguns castells ben fortificats que posseïa a l'Albigès. Guntram va enviar un exèrcit contra Gondobald sota les ordes del duc Leudegisil, el seu conestable, i el patrici Àgila, exèrcit que va arribar al riu Dordonya per observar els moviments de Gondobald. Després d'uns dies va avançar contra aquest que estava acampat a la riba de la Garona. Abandonat per diversos senyors i amb l'exèrcit de Guntram als talons, Gondobald va travessar la Garona amb el bisbe Sagitari i els ducs Mòmol, Bladast i Waddon, i va arribar al país de Comenge dirigint-se a la vila del mateix nom al cim d'una muntanya corresponent a la moderna Saint-Bertrand-de-Comminges en un encreuament de camins que permetia fugir cap a Hispània i era fàcil de defensar; Gondobald va enganyar al bisbe de la vila i a la població i es van apoderar de la ciutat i ciutadella; es van trobar grans magatzems amb blat i vi que els hi garantia provisions per anys. Mentre les forces de Guntram havien creuat la Garona i saquejaven el país; el santuari de Saint-Vincent du Mas de l'Agenès, en el camí de Bordeus a Agen, fou cremat; l'exèrcit va seguir cap al Comenge i encara que van perdre molts homes massacrats pels habitants locals, el primer dia de quaresma, l'11 de febrer del 585, van arribar a la ciutat on era Gondobald i la van assetjar; el setge es va aturar el 23 de febrer quan Bladast va fugir després de cremar la residència dels bisbes i es va sotmetre a la clemència de Guntram. Leudegisil es va adonar que l'exemple de Bladast li podia servir per atreure a altres senyors, ja que el setge de Commenge es preveia llarg i difícil per la posició avantatjosa que ocupava i per la resistència dels assetjats que no tenien res a perdre, i va enviar en secret missatgers a Mòmol i altres conjurats per obtenir l'entrega de Gondobald a canvi de les seves vides. Finalment Mòmol, Sagitari i Waddon va trair a Gondobald; es van reunir amb ell i li van assegurar que els generals de Guntram els havien contactat i els havien assegurat que no tenien cap mal designi contra Gondebald i que seria ben rebut pel rei borgonyó si el volia anar a trobar, ja que sabien que com que Guntram no tenia fills i Gondebald era el seu germà (germanastre) estaria satisfet de tenir-lo al seu costat. Gondobald va malfiar i es va oposar però finalment, després del jurament que li va fer Mòmol, del que no podia esperar la traïció, es va dirigir cap a la porta de la vila on Olló, comte de Berry, i un duc de nom Bosó, l'esperaven per capturar-lo i entregar-lo als assetjants. La malfiança de Gondobald es va demostrar encertada llavors: Olló li va donar una empenta per fer-lo caure per un penya-segat de la rodalia, i va cridar: "aquí hi ha el vostre ballomer que es diu germà i fill de rei". Gondobald però no va caure més que a terra i Olló llavors li va tirar una llança que no va fer efecte per la cuirassa que portava el rei; Gondobald intentava aixecar-se i retornar cap a la ciutat quan Bosó li va tirar una pedra al cap i el va matar. L'endemà l'exèrcit de Guntram manat per Leudegisil entrava a la ciutat que va obrir les portes; la vila for saquejada i tota la població fou massacrada incloent-hi els sacerdots; la ciutat fou finalment cremada amb les seves esglésies i altres edificis quedant reduïda a cendres. La sort de Mòmol i Sagitari no fou millor: Leudegisil, malgrat la paraula donada, els va fer matar, si bé després de rebre orde en aquest sentit de Guntram. Waddon es va escapar i es va salvar de morir, retirant-se amb la reina Brunilda que el va acollir i el va cobrir de regals. Els dos fills de Gondebald es van poder refugiar a Hispània. Fredegunda havia estat enviada en exili a Rouen per Guntram, havia decidit donar suport a Gondobald, i va enviar un missatger a Tolosa, amb l'excusa de contactar amb la seva filla Rigonda, però quan el missatger va arribar va saber la mort de Gondobald, i el missatger només va poder escortar de retorn a Rigonda que es va reunir amb la seva mare sense béns i sense haver-se casat amb Recared. Leudegisil en el seu retorn va assolar la regió entre Comenges i Borgonya i quan va arribar va entregar el tresor de Rigonda a Guntram que els va distribuir entre els pobres i les esglésies i el mateix va fer amb els béns que el duc Mòmol havia deixat a Avinyó valorats en 250 talents de plata i 30 d'or, confiscats pel rei borgonyó, si bé en va donar la meitat al seu nebot Khildebert. Només restava Desideri disposat a fer la pau amb Guntram a qualsevol preu; va enviar al rei a diversos bisbes de la seva confiança i respectats pel rei i especialment l'abat Irier pel que Guntram tenia especial veneració. Finalment es va acordar l'entrevista i Desideri es va tirar als peus del rei, que no sols el va perdonar sinó que el va reenviar a Tolosa on va conservar el govern que Guntram va poder confirmar perquè en adoptar com a hereu a Khildebert II considerava reunits els dos regnes i a l'hereu només a l'espera de l'herència completa. Finalment, en aquest any 585, Guntram va estar ocupat en una expedició a Septimània en revenja per l'arrest i execució del seu cunyat Hermenegild, príncep visigot.

Nou!!: Pirineus і Gondobald · Veure més »

Gorbeia

Gorbeia és el cim més alt del massís muntanyenc del mateix nom, situat a les Muntanyes Basques, a cavall entre les províncies d'Àlaba i Biscaia al País Basc.

Nou!!: Pirineus і Gorbeia · Veure més »

Gorga (hidrografia)

Una gorga ("stream pool") a Maui. En hidrologia, una gorga també anomenada mulla, és una àrea d'un curs d'aigua (d'un riu o d'un rierol), que es caracteritza per un pendent poc profund, un nivell d'aigua més elevat que el llit del rierol, amb una velocitat més baixa de l'aigua, és a dir la profunditat de l'aigua és superior a la mitjana del curs del que forma part i la seva velocitat és inferior a la mitjana.

Nou!!: Pirineus і Gorga (hidrografia) · Veure més »

Gos d'atura català

El gos d'atura català o ca d'arrest és una raça de gos pròpia de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Gos d'atura català · Veure més »

Gos de muntanya dels Pirineus

El gos de muntanya dels Pirineus, també conegut per Muntanya dels Pirineus i Gran Pirineu (en occità: paton), és una raça de gos grossa i majestuosa, emprada tradicionalment per a la protecció del bestiar (gos pastor de guarda, gos ramader o ca de bestiar) a les pastures del Pirineu (especialment ovelles), i com a gos guardià.

Nou!!: Pirineus і Gos de muntanya dels Pirineus · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: Pirineus і Gots · Veure més »

GR 10 (França)

GR10 Harrieta El GR 10 és un sender de gran recorregut francès que recorre longitudinalment els Pirineus.

Nou!!: Pirineus і GR 10 (França) · Veure més »

GR 11

Marca característica del GR 11 El GR 11, o Sender del Pirineu, és un sender de gran recorregut que recorre els Pirineus pel seu vessant sud, des del Cantàbric fins a la Mediterrània, travessant pics, valls, poblets, boscos i serralades d'una gran bellesa i valor natural.

Nou!!: Pirineus і GR 11 · Veure més »

GR 3

El GR 3 o Sender Central de Catalunya és un sender de gran recorregut que transcorre per diverses comarques de l'interior de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і GR 3 · Veure més »

Gralla becgroga

La gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus) és un ocell de la família dels còrvids.

Nou!!: Pirineus і Gralla becgroga · Veure més »

Gralla becvermella

Enregistrament sonor d'una gralla de bec vermell Silueta de la gralla de bec vermell en vol La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Pirineus і Gralla becvermella · Veure més »

Gran Fam de 1315-1317

De l'Apocalipsi en una ''Biblia pauperum'' il·luminat a Erfurt en l'època de la Gran Fam. La mort (''Mors'') es diposita sobre un lleó la llarga cua del qual acaba en una bola de foc (infern). La fam (''Fames'') assenyala a la seva boca famèlica. La Gran Fam de 1315-1317 datada de vegades entre 1315 i 1322, és la denominació historiogràfica d'una passa de fam generalitzada a Europa del Nord, que va donar inici a la crisi secular general coneguda com a XIV.

Nou!!: Pirineus і Gran Fam de 1315-1317 · Veure més »

Gran Nord

Gran Nord fou una sèrie de televisió de TV3 estrenada el 7 de maig del 2012 i finalitzada el 22 de juliol del 2013, amb una durada de dues temporades.

Nou!!: Pirineus і Gran Nord · Veure més »

Gran planúria europea

La Gran planúria europea (accident geogràfic-formes del relleu), coneguda també com a Plana del Nord d'Europa, és una extensa planura que abasta gran part de la meitat septentrional del continent europeu, des de la costa de l'Atlàntic, al nord dels Pirineus, fins a la serralada dels Urals a l'est.

Nou!!: Pirineus і Gran planúria europea · Veure més »

Gran Premi de la muntanya al Tour de França

El Gran Premi de la muntanya del Tour de França és una classificació secundària del Tour de França que recompensa el ciclista que obté més punts en passar pels cims dels diferents ports de muntanya de què consta la cursa.

Nou!!: Pirineus і Gran Premi de la muntanya al Tour de França · Veure més »

Gran sinagoga de Bordeus

La gran sinagoga de Bordeus és el principal lloc de culte del israélite de Bordeus.

Nou!!: Pirineus і Gran sinagoga de Bordeus · Veure més »

Grande Armée

La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del.

Nou!!: Pirineus і Grande Armée · Veure més »

Grandvalira

Grandvalira és una estació d'esquí alpí situada al nord del Principat d'Andorra, i és el resultat de la fusió de dues estacions d'esquí: Pas de la Casa - Grau Roig i Soldeu El Tarter.

Nou!!: Pirineus і Grandvalira · Veure més »

Granota roja

La granota roja o granota pirinenca (Rana temporaria) és una granota de color bru rosat que ateny els dotze centímetres de longitud, que als Països Catalans i als Pirineus és comuna.

Nou!!: Pirineus і Granota roja · Veure més »

Grasset de muntanya

Grasset de muntanya de les Illes Fèroe ucraïnesos El grasset de muntanya (Anthus spinoletta) (anomenada titina de muntanya a les illes i titeta de muntanya al País Valencià) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt abundant a les muntanyes.

Nou!!: Pirineus і Grasset de muntanya · Veure més »

Gravats de cal Diumenge

Els gravats de cal Diumenge són un jaciment arqueològic andorrà situat a la parròquia d'Escaldes-Engordany.

Nou!!: Pirineus і Gravats de cal Diumenge · Veure més »

Gripau comú

El gripau comú (Bufo bufo) és el gripau més gros dels Països Catalans i de tot Europa.

Nou!!: Pirineus і Gripau comú · Veure més »

Grup Especial d'Escalada

Grup Especial d'Escalada (GEDE) és una secció d'escalada del Club Excursionista de Gràcia creada el 1941.

Nou!!: Pirineus і Grup Especial d'Escalada · Veure més »

Gruta Casteret

La gruta Casteret, també coneguda com a gruta Gelada de Casteret, és una cova calcària de gel, localitzada al Pirineu aragonés, dins del Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.

Nou!!: Pirineus і Gruta Casteret · Veure més »

Gruta de Bédeilhac

La gruta de Bédeilhac (en occità Cauna de Vedelhac) és una cova a la ciutat de Bédeilhac-et-Aynat a Arieja, al sud de França (Occitània), que ha estat habitada des de la prehistòria.

Nou!!: Pirineus і Gruta de Bédeilhac · Veure més »

Gryllus campestris

Gryllus campestris, nom vulgar en català grill de camp, és un ortòpter de la família dels gríl·lids.

Nou!!: Pirineus і Gryllus campestris · Veure més »

Guasa

Guasa és una localitat espanyola pertanyent al municipi de Jaca, a la Jacetània, província d'Osca, Aragó.

Nou!!: Pirineus і Guasa · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: Pirineus і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Pirineus і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra Civil espanyola a Catalunya

Destrucció a Granollers després d'una incursió aèria de l'aviació alemanya La Guerra Civil espanyola a Catalunya s'esdevingué, com a la resta de l'Estat espanyol, amb l'alçament de l'exèrcit colonial del Marroc (juntament amb altres guarnicions a la península), el 18 de juliol de 1936 en contra de la República legal i institucionalment establerta.

Nou!!: Pirineus і Guerra Civil espanyola a Catalunya · Veure més »

Guerra de Jaume IV de Mallorca

A principis del 1374, després del fracàs de Carles V de França en assegurar la pau a la península Ibèrica després de la guerra dels dos Peres, Eduard III d'Anglaterra, va pressionar Pere el Cerimoniós a canvi de suport a Sardenya, que tornava a estar agitada.

Nou!!: Pirineus і Guerra de Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Guerra de les Vespres Sicilianes

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: Pirineus і Guerra de les Vespres Sicilianes · Veure més »

Guerra de Sicília (1282-1294)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: Pirineus і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Pirineus і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra dels Cent Anys

La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.

Nou!!: Pirineus і Guerra dels Cent Anys · Veure més »

Guerra franco-espanyola (1635-1659)

La guerra Francoespanyola va tenir lloc entre 1635 i el 1659, any en què finalitza amb l'acord signat entre ambdues corones conegut com la Pau dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Guerra franco-espanyola (1635-1659) · Veure més »

Guerra italiana del 1521-1526

La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.

Nou!!: Pirineus і Guerra italiana del 1521-1526 · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Pirineus і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Guerres Púniques

cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.

Nou!!: Pirineus і Guerres Púniques · Veure més »

Guiena

La Guiena (en, en) és una regió occitana que comprèn els territoris de la vall de la Garona, i que limita al nord amb el Llemosí, al sud amb la Gascunya i al sud-est amb el Llenguadoc.

Nou!!: Pirineus і Guiena · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Pirineus і Guifré el Pilós · Veure més »

Guillem I de Tolosa

Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).

Nou!!: Pirineus і Guillem I de Tolosa · Veure més »

Guixers

Guixers és un municipi de la comarca del Solsonès, amb capital a la Casa Nova de Valls i, alhora, una de les 7 entitats de població o pobles que hi ha al municipi.

Nou!!: Pirineus і Guixers · Veure més »

Gunderic

Gunderic (379-428) fou rei dels vàndals asdings fill i successor del rei Godigisel.

Nou!!: Pirineus і Gunderic · Veure més »

Hanníbal Barca (247 aC)

Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

Nou!!: Pirineus і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »

Hannó (208 aC)

Hannó fou un general cartaginès que l'any 208 aC va ser enviat en substitució d'Àsdrubal, el fill d'Amílcar Barca, a Hispània, quan aquest va marxar a Itàlia creuant els Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Hannó (208 aC) · Veure més »

Hannó (218 aC)

Hannó fou un oficial cartaginès enviat a Hispània, que l'any 218 aC va quedar en aquest territori quan Anníbal va creuar els Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Hannó (218 aC) · Veure més »

Hautacam

L'Hautacam és una estació d'esquí que es troba a la serralada dels Pirineus a la Gascunya.

Nou!!: Pirineus і Hautacam · Veure més »

Hàsdrubal Barca

Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.

Nou!!: Pirineus і Hàsdrubal Barca · Veure més »

Helios Gómez

Helios Gómez Rodríguez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956) va ser un pintor, cartellista i poeta, membre de les avantguardes culturals barcelonines de principi del.

Nou!!: Pirineus і Helios Gómez · Veure més »

Henri Beraldi

Angelo Ferdinand Henri Beraldi, nascut el 6 de febrer 1849 a París i mort en aquesta ciutat el 31 de març de 1931 era un sots-cap d'oficina al ministeri de la Marina i de les Colònies de França, home de lletres, fundador i president de la Societé des livres, col·leccionista d'estampes, bibliòfil, escriptor d'art i editor francès, oficial de la Legió d'honor.

Nou!!: Pirineus і Henri Beraldi · Veure més »

Henri Brulle

Henri, Jean, Jacques Brulle, nascut el 29 gener de 1854 a Liborna (Gironda), mort a Chamonix (Alta-Savoia) el 29 d'agost de 1936, fou un pirineista i alpinista francès.

Nou!!: Pirineus і Henri Brulle · Veure més »

Henri Cabannes

va ser un matemàtic francès.

Nou!!: Pirineus і Henri Cabannes · Veure més »

Henri Gatien Bertrand

Henri Gatien Bertrand (Châteauroux, 28 de març de 1773 - Châteauroux, 31 de gener de 1844) fou un militar francès.

Nou!!: Pirineus і Henri Gatien Bertrand · Veure més »

Henry Russell

Henry Patrick Marie, comte de Russell-Killough (Tolosa de Llenguadoc, 1834– Biarritz, 1909) fou un dels pioners en l'exploració pirinenca, conegut per la seua obsessió pel Vinyamala.

Nou!!: Pirineus і Henry Russell · Veure més »

Henryk Zygalski

va ser un matemàtic i criptògraf polonès.

Nou!!: Pirineus і Henryk Zygalski · Veure més »

Hepatica

Hepatica (hepatica, en anglès liverleaf, o liverwort) és un gènere de plantes perennes herbàcies dins la família Ranunculàcia, és natiu del centre i el nord d'Europa, Àsia i est d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Pirineus і Hepatica · Veure més »

Heptagènids

Larva ''Rhithrogena germanica'' Femella de ''Stenacron interpunctatum'' capturada a Wisconsin (els Estats Units). Larva d'''Ecdyonurus tobiironis'' ''Epeorus'' ''sp''. Larva Els heptagènids (Heptageniidae) són una família d'insectes pertanyent a l'ordre dels efemeròpters àmpliament distribuïda per tot el món.

Nou!!: Pirineus і Heptagènids · Veure més »

Herba de l'ala

L'herba de l'ala, ènula, ala, herba del mal estrany o ínula, (Inula helenium) és una planta que pertany a la família de les asteràcies (Asteraceae).

Nou!!: Pirineus і Herba de l'ala · Veure més »

Herba de la cullera

L'herba de la cullera, cocleària, culleretes d'aigua, herba de culleres o herba de l'escorbut (Cochlearia officinalis del llatí cochlear o cochlearis, cullera, referint-se a la forma de les seves fulles) és una planta herbàcia de la família de les brassicàcies (o crucíferes) distribuïda per gran part d'Europa i a Amèrica del nord (Canadà i Alaska).

Nou!!: Pirineus і Herba de la cullera · Veure més »

Herba de la gota

Lherba de la gota, resplendor de la nit o rosella d'or (Drosera rotundifolia) és una planta herbàcia, perenne, de la família de les Droseràcies, del grup de les espècies nòrdiques de dròsera.

Nou!!: Pirineus і Herba de la gota · Veure més »

Herba de Santa Margarida

Aspecte general L'herba de Santa Margarida,, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC herba centaura o pericó vermell (Centaurium erythraea) és una herba de la família de les gencianàcies típica d'Europa, Nord d'Àfrica, Àsia i Amèrica.

Nou!!: Pirineus і Herba de Santa Margarida · Veure més »

Herba dels leprosos

Veronica officinalis és una planta de la família de les plantaginàcies, que popularment és coneguda com a herba dels leprosos, herba dels llebrosos, te de muntanya, verònica o verònica oficinal.

Nou!!: Pirineus і Herba dels leprosos · Veure més »

Hermenegild Casellas i Bosch

Hermenegild Casellas i Bosch (Barcelona, 1890 - El Pla de Santa Maria, 1969) fou un futbolista català de les dècades de 1900 i 1910.

Nou!!: Pirineus і Hermenegild Casellas i Bosch · Veure més »

Herriko Alderdi Sozialista

Herriko Alderdi Sozialista (Partit Socialista Popular, HAS) fou un partit polític nacionalista basc fundat el 1974 a Baiona (Iparralde) per membres d'Enbata que volien donar suport als encausats en el Procés de Burgos i a la lluita que duia a terme a Euskadi l'organització ETA.

Nou!!: Pirineus і Herriko Alderdi Sozialista · Veure més »

Hidroelèctrica de Catalunya

Susqueda, una de les obres hidroelèctriques destaques d'HECSA a la conca del Ter. Edifici del carrer dels Arcs de Barcelona, seu històrica d'HECSA. Antiga Central Vilanova, reconvertida en seu d'HECSA als anys 1980. Hidroelèctrica de Catalunya SA, també coneguda per les sigles HECSA, va ser una empresa catalana dedicada a la generació i distribució d'energia elèctrica.

Nou!!: Pirineus і Hidroelèctrica de Catalunya · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Pirineus і Hispània · Veure més »

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Nou!!: Pirineus і Hispània Citerior · Veure més »

Hispània visigoda

Museu Arqueològic Nacional, Madrid. L′Hispània visigoda és la denominació del període històric que abasta l'assentament del poble visigot a la península ibèrica, entre mitjans del i començaments del.

Nou!!: Pirineus і Hispània visigoda · Veure més »

Història d'Andorra

410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.

Nou!!: Pirineus і Història d'Andorra · Veure més »

Història d'Anglaterra

Escut d'Anglaterra Anglaterra és el territori més extens i més poblat del Regne Unit.

Nou!!: Pirineus і Història d'Anglaterra · Veure més »

Història d'Aran

La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.

Nou!!: Pirineus і Història d'Aran · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Pirineus і Història d'Espanya · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: Pirineus і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Pirineus і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Cartago

Extensió del territori cartaginès abans de la Primera Guerra Púnica. L'estudi de la història de Cartago es considera sovint problemàtic.

Nou!!: Pirineus і Història de Cartago · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Pirineus і Història de Catalunya · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: Pirineus і Història de França · Veure més »

Història de l'Aragó

Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.

Nou!!: Pirineus і Història de l'Aragó · Veure més »

Història de l'art

La història de l'art és una branca de les ciències socials que estudia l'evolució de l'art a través del temps.

Nou!!: Pirineus і Història de l'art · Veure més »

Història de l'èuscar

Possible evolució territorial del domini lingüístic del basc en els últims 2.000 anys. La història de l'èuscar s'analitza des de dos punts de vista diferents: la història interna (els processos de canvi en l'idioma) i la història externa (els canvis en el context sociopolític on es parla la llengua).

Nou!!: Pirineus і Història de l'èuscar · Veure més »

Història de l'òpera

La història de l'òpera és la història del gènere operístic de les arts escèniques, des del seu naixement al Renaixement fins a l'actualitat.

Nou!!: Pirineus і Història de l'òpera · Veure més »

Història de l'electricitat a Catalunya

Xemeneies al Paral·lel de Barcelona d'una antiga central de AEG que fou comprada per la Barcelona Traction. Ara s'hi troben les oficines de FECSA. Durant tot el l'electricitat va ser un dels sectors bàsics del sistema energètic i un autèntic pilar de la industrialització moderna.

Nou!!: Pirineus і Història de l'electricitat a Catalunya · Veure més »

Història de l'escalada a Catalunya

La història de l'escalada a Catalunya concerneix els esdeveniments històrics relatius l'evolució de l'esport de l'escalada a partir del al territori català.

Nou!!: Pirineus і Història de l'escalada a Catalunya · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Pirineus і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de l'esport a Catalunya

Luci Minici Natal Quadroni, nascut a Bàrcino el 97 dC, guanyà la cursa de quadrigues de la 227a Olimpíada.

Nou!!: Pirineus і Història de l'esport a Catalunya · Veure més »

Història de la Franja de Ponent

La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Història de la Franja de Ponent · Veure més »

Història de la gastronomia als Països Catalans

romana Banquet d'estat (servint el paó). Facsímil d'una xilografia d'una edició de Virgili La història de la gastronomia als Països Catalans és el conjunt d'ingredients, preparacions, costums i tradicions lligats al menjar o al beure, així com la manera de fer-ho, de totes les classes socials en totes les civilitzacions que han estat en aquest territori al llarg de la història, del neolític a l'època actual.

Nou!!: Pirineus і Història de la gastronomia als Països Catalans · Veure més »

Història de la música catalana

El Palau de la Música vist des de l'escenari. La història de la música catalana inclou tota la música cantada en català o creada per compositors catalanoparlants des dels períodes inicials de la història fins a l'actualitat.

Nou!!: Pirineus і Història de la música catalana · Veure més »

Història de la pintura

La història de la pintura és la branca de la història de l'art que estudia les manifestacions pictòriques que s'han donat al llarg de la història de la humanitat i la seva posterior classificació i interpretació.

Nou!!: Pirineus і Història de la pintura · Veure més »

Història de la televisió en català

La Història de la televisió en català comença en la dècada de 1960.

Nou!!: Pirineus і Història de la televisió en català · Veure més »

Història de les matemàtiques

La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.

Nou!!: Pirineus і Història de les matemàtiques · Veure més »

Història de Navarra

Navarra Escut del Regne de Navarra La història de Navarra narra els esdeveniments que han tingut lloc a Navarra des dels temps dels primers pobladors, a la prehistòria, fins a l'actualitat.

Nou!!: Pirineus і Història de Navarra · Veure més »

Història de Normandia

Blasó de Normandia Els límits de la Normandia històrica L'actual regió administrativa de Normandia (des de 2016) La història de Normandia traça el passat de Normandia, una zona històrica avui administrada per França, des del comtat, després ducat de Normandia, fins a la recent creació d'una regió administrativa el 2016.

Nou!!: Pirineus і Història de Normandia · Veure més »

Història de Portugal

(1) Monestir dels Jerònims, exemple d'estil ''manuelí''; (2) Temple romà d'Èvora; (3) Retrat de Lluís de Camões, figura emblemàtica i representativa de la llengua i literatura portugueses; (4) Marquès de Pombal, príncep il·lustrat per execel·lència a l'Europa de les Llums; (5) Monument als Descobriments, homenatge a l'Era de les exploracions iniciades per la corona portuguesa; (6) Bandera actual de la República de Portugal amb l'escut al mig, fusió del passat monàrquic i colonial La història de Portugal com a nació europea remunta a la baixa edat mitjana, quan el comtat de Portugal -portucalense- es fa autònom del Regne de Lleó.

Nou!!: Pirineus і Història de Portugal · Veure més »

Història de Tunísia

Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.

Nou!!: Pirineus і Història de Tunísia · Veure més »

Història del cinema català

La història del cinema català fa referència a tot aquell tipus de cinema dirigit o produït a Catalunya, independentment de la temàtica, gènere o llengua en què aquest hagi estat rodat.

Nou!!: Pirineus і Història del cinema català · Veure més »

Història del ferrocarril a Espanya

La història del ferrocarril a Espanya comença al amb la construcció de les primeres línies ferroviàries i s'estén fins a l'actualitat, i aquest sistema de transport s'ha convertit en un dels elements més importants de la societat i l'economia espanyoles.

Nou!!: Pirineus і Història del ferrocarril a Espanya · Veure més »

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Pirineus і Història del País Basc · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Pirineus і Història dels Països Catalans · Veure més »

Història dels Pirineus

Aquest article tracta sobre la història humana dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Història dels Pirineus · Veure més »

Història geològica d'Andorra

Pics de Casamanya-Estanyó, Andorra (Pirineus) La història geològica d'Andorra estudia els principals esdeveniments del passat andorrà segons l'escala temporal geològica.

Nou!!: Pirineus і Història geològica d'Andorra · Veure més »

Història geològica de Catalunya

l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), mostra les principals unitats estructurals del relleu de Catalunya, plecs, falles, discordances, bassaments i límits i la seva correspondència amb els temps geològics. La història geològica de Catalunya és la història geològica del territori resultant i actualment constituït pel relleu de tres grans dominis o unitats: la Serralada Pirinenca, la Depressió Central (formant part de la depressió geològica de l'Ebre) i el Sistema Mediterrani Català.

Nou!!: Pirineus і Història geològica de Catalunya · Veure més »

Història interna del basc

La història interna de l'euskera o llengua basca analitza tant els fets diacrònics com els sincrònics dels documents en aquesta llengua.

Nou!!: Pirineus і Història interna del basc · Veure més »

Història universal

La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.

Nou!!: Pirineus і Història universal · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Pirineus і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

Hondarribia

Hondarribia (topònim oficial en basc, en castellà Fuenterrabía) és un municipi de gairebé 17.000 habitants situat a l'extrem oriental de la província de Guipúscoa, a uns 20 km a l'est de la capital, Sant Sebastià, a la desembocadura del riu Bidasoa, que fa de frontera natural amb Hendaia.

Nou!!: Pirineus і Hondarribia · Veure més »

Horminum

Horminum és un gènere d'angiospermes que pertany a la família de les lamiàcies.

Nou!!: Pirineus і Horminum · Veure més »

Hortense Bégué

Hortense Bégué (Cauvós, 12 d’abril de 1890 – París, 9 de maig de 1957), coneguda també com Hortènsia Begué, va ser una escultora i il·lustradora francesa.

Nou!!: Pirineus і Hortense Bégué · Veure més »

Hospital de Santa Cristina de Somport

El Monestir i Hospital de Santa Cristina de Somport és, actualment, un jaciment arqueològic que recull les restes del que va ser una hostatgeria situada en el terme municipal de Aísa (Osca), en l'alt del port de Somport, prop de Candanchú, als Pirineus, a Espanya.

Nou!!: Pirineus і Hospital de Santa Cristina de Somport · Veure més »

Hourquette d'Ancizan

L'Hourquette d'Ancizan és un coll de muntanya dels Pirineus que corona a 1.564 metres d'altura.

Nou!!: Pirineus і Hourquette d'Ancizan · Veure més »

HRP

* Alta Ruta Pirinenca (del seu nom en francès Haute Randonnée Pyrénéenne), itinerari d'alta muntanya que travessa els Pirineus de l'Atlàntic a la Mediterrània.

Nou!!: Pirineus і HRP · Veure més »

Hvála

Hvála (Eslovènia, 2001?–Pirineus centrals, 2018) és una ossa que fou capturada als Balcans i translocada per l'estat francès als Pirineus centrals el 2006, en el marc d’un programa de reintroducció de l’os bru a la serralada.

Nou!!: Pirineus і Hvála · Veure més »

Hylocomiastrum pyrenaicum

Hylocomiastrum pyrenaicum és una espècie de briòfit de la família de les hilocomiàcies.

Nou!!: Pirineus і Hylocomiastrum pyrenaicum · Veure més »

Iacetans

Els iacetans o jacetans (en llatí iaccetani, en grec antic Ἰακκετανοί) eren la més important de les petites tribus d'ibers situades al sud dels Pirineus, a la Tarraconensis.

Nou!!: Pirineus і Iacetans · Veure més »

Iban Mayo Díez

Iban Mayo Díez (Igorre, 19 d'agost de 1977) és un ciclista basc, professional entre 2000 i 2007, i caracteritzat per les seves qualitats com a escalador.

Nou!!: Pirineus і Iban Mayo Díez · Veure més »

Ibardin

El coll d'Ibardin és un coll de muntanya dels Pirineus, a la frontera entre França i Espanya, que uneix Navarra i Lapurdi.

Nou!!: Pirineus і Ibardin · Veure més »

Ibèria

Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots la costa mediterrània occidental, entre el Roine i l'estret de Gibraltar.

Nou!!: Pirineus і Ibèria · Veure més »

Ibèric

L'ibèric o iber és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir, una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la qual se n'han conservat textos.

Nou!!: Pirineus і Ibèric · Veure més »

Ibérica (desambiguació)

* Geografia.

Nou!!: Pirineus і Ibérica (desambiguació) · Veure més »

Ibón de Bachimaña Bajo

L'ibón de Bachimaña Bajo és un ibón del pirineu aragonès d'Osca, situat a la Vall de Tena.

Nou!!: Pirineus і Ibón de Bachimaña Bajo · Veure més »

Ibón de Marboré

L'ibón de Marboré, ibón de Marmorés o estany de Pineta, és un ibón profund i d'aigües alcalines i de molt bona qualitat ecològica i físico-química, d'origen glacial del Pirineus aragonès, situat al terme municipal de Bielsa al Parc nacional d'Ordesa i Mont Perdut.

Nou!!: Pirineus і Ibón de Marboré · Veure més »

Ibón de Tebarrai

L'ibón de Tebarrai és un ibón d'origen glacial del Pirineus aragonès, situat al terme municipal de Sallent de Gállego.

Nou!!: Pirineus і Ibón de Tebarrai · Veure més »

Iberdrola

Iberdrola (IBEX 35) és una empresa amb seu a Bilbao que genera, distribueix i comercialitza electricitat i gas natural.

Nou!!: Pirineus і Iberdrola · Veure més »

Iberolacerta bonnali

La sargantana pirinenca (Iberolacerta bonnali) és una espècie de sauròpsid escatós de la família Lacertidae, endèmica dels Pirineus centrals.

Nou!!: Pirineus і Iberolacerta bonnali · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Pirineus і Ibers · Veure més »

Ignacio Clemente Conte

Ignacio Clemente Conte (Robres, Aragó, 31 de juliol de 1960) és un arqueòleg espanyol.

Nou!!: Pirineus і Ignacio Clemente Conte · Veure més »

Ignasi de Castellarnau i Casimiro

Ignasi de Castellarnau i Casimiro (Àreu, 1842 - 1906) va néixer en el si d'una família de la petita noblesa pirinenca, inicià els estudis en un col·legi de Rialb i els completà en el Seminari de la Seu d'Urgell.

Nou!!: Pirineus і Ignasi de Castellarnau i Casimiro · Veure més »

Il·lustració a Espanya

Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.

Nou!!: Pirineus і Il·lustració a Espanya · Veure més »

Ilergets

Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.

Nou!!: Pirineus і Ilergets · Veure més »

Imperi Angeví

El terme Imperi angeví és un terme modern que descriu el conjunt d'estats governats en algun moment per la dinastia angevina Plantagenet.

Nou!!: Pirineus і Imperi Angeví · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Pirineus і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Cartaginès

L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Pirineus і Imperi Cartaginès · Veure més »

Institució de Ponent per l'Estudi i la Conservació de l'Entorn Natural

La Institució de Ponent per l'Estudi i la Conservació de l'Entorn Natural (IPCENA) és una entitat ecologista fundada l'any 1990 que treballa a les comarques de Ponent i el Pirineu en la defensa del medi ambient i de la qualitat de vida de les persones.

Nou!!: Pirineus і Institució de Ponent per l'Estudi i la Conservació de l'Entorn Natural · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Pirineus і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Institut d'Estudis Ceretans

LInstitut d'Estudis Ceretans és una entitat sense ànim de lucre ubicada a la Casa de Cultura de Puigcerdà, creada l'any 1978, prenent el testimoni de l'Equip de Recerques Ceretanes que ja l'any 1968 havia organitzat el I Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà.

Nou!!: Pirineus і Institut d'Estudis Ceretans · Veure més »

Inundació

Inundacions sobtades a Toowoomba (Queensland, Austràlia) causades per fortes pluges que caigueren en un curt període. Una inundació (també riuada o popularment pantanada, segons la causa de la inundació), és un desbordament d'aigua a conseqüència de fortes pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenció o embassament d'aigua.

Nou!!: Pirineus і Inundació · Veure més »

Invasió de la Vall d'Aran (1944)

La Invasió de la Vall d'Aran del 1944 fou un intent del Partit Comunista d'Espanya d'establir un govern espanyol de la Unió Nacional Espanyola (UNE) a la Vall d'Aran mitjançant un atac dels maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa, i aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressió dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i anomenat en clau Operació Reconquesta d'Espanya.

Nou!!: Pirineus і Invasió de la Vall d'Aran (1944) · Veure més »

Invasió musulmana de la Gàl·lia

La invasió musulmana de la Gàl·lia fou el darrer episodi de la conquesta de l'Àndalus, quan el valí d'Hispània, as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, va envair el ducat de Septimània el 720.

Nou!!: Pirineus і Invasió musulmana de la Gàl·lia · Veure més »

Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya

Mapa de les unitats geològiques de Catalunya: Domini pirinenc Conca de l'Ebre Domini Catalànide Catalunya està constituïda per tres grans dominis o unitats geològiques: la serralada Pirinenca, la depressió Central (formant part de la depressió de l'Ebre) i les serralades Costaneres Catalanes.

Nou!!: Pirineus і Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya · Veure més »

Irati (pel·lícula)

Irati és una pel·lícula d'aventures de fantasia èpica hispanofrancesa en basc del 2022 dirigida per Paul Urkijo Alijo protagonitzada per Eneko Sagardoy al costat d'Edurne Azkarate i Itziar Ituño, entre d'altres.

Nou!!: Pirineus і Irati (pel·lícula) · Veure més »

Isaac Albéniz i Pascual

Isaac Albéniz (Camprodon, el Ripollès, 29 de maig de 1860 - Cambo-les Bains, Aquitània (França), 18 de maig de 1909) va ser un compositor i intèrpret de piano català de renom internacional.

Nou!!: Pirineus і Isaac Albéniz i Pascual · Veure més »

Isard alpí

L'isard alpí o camussa (Rupicapra rupicapra) és un bòvid, concretament un tipus de cabra salvatge, originari del centre i sud d'Europa i l'Àsia Menor.

Nou!!: Pirineus і Isard alpí · Veure més »

Isard pirinenc

Isard (conegut com a sarrio a l'Aragó). Jacetània. Pirineu d'Osca Lisard (Rupicapra pyrenaica) (en aragonés: sarrio, chizardo, ixarzo o ixarso, en asturià: robecu, robezu, en castellà: rebeco, en èuscar: Pirinioetako sarrio, en occità aranès i occità general: isard, sarri, craba per la femella, en francès: chamois des Pyrénées, isard, i en italià: camoscio, camoscio pirenaico o camoscio dei Pirenei), de vegades anomenat isard pirinenc per distingir-lo de l'isard alpí (R. rupicapra), és un bòvid freqüent als Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Isard pirinenc · Veure més »

Isarn de Sant Víctor

Isarn de Sant Víctor o Isarn de Marsella (Tolosa?, final del - Marsella, 24 de setembre de 1048) va ser un monjo benedictí, abat de l'Abadia de Sant Víctor.

Nou!!: Pirineus і Isarn de Sant Víctor · Veure més »

Isidre Nonell i Monturiol

fou un pintor i dibuixant català.

Nou!!: Pirineus і Isidre Nonell i Monturiol · Veure més »

Isona

La vila d'Isona és la capital del municipi d'Isona i Conca Dellà creat el 1970 amb la unió dels antics municipis d'Isona, Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella.

Nou!!: Pirineus і Isona · Veure més »

Isoperla moselyi

Isoperla moselyi és una espècie d'insecte plecòpter pertanyent a la família dels perlòdids endèmica dels Pirineus als estats de França i Espanya (incloent-hi La Rioja i Catalunya).

Nou!!: Pirineus і Isoperla moselyi · Veure més »

J'embrasse pas

J'embrasse pas és una pel·lícula dramàtica francesa del 1991 dirigida per André Téchiné, protagonitzada per Manuel Blanc, Emmanuelle Béart i Philippe Noiret.

Nou!!: Pirineus і J'embrasse pas · Veure més »

Jaca

Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.

Nou!!: Pirineus і Jaca · Veure més »

Jaciment arqueològic d'Atapuerca

El jaciment arqueològic d'Atapuerca és un jaciment emplaçat al poble d'Atapuerca, província de Burgos (Castella i Lleó, Espanya).

Nou!!: Pirineus і Jaciment arqueològic d'Atapuerca · Veure més »

Jaciment arqueològic de l'Esquerda

L'Esquerda és un jaciment arqueològic ibèric i medieval situat al terme municipal de Les Masies de Roda, a la comarca d'Osona.

Nou!!: Pirineus і Jaciment arqueològic de l'Esquerda · Veure més »

Jaciment arqueològic de la Balma de Guilanyà

El jaciment prehistòric de la Balma de Guilanyà és un abric natural de petites dimensions que es troba dins el període Paleolític Superior i el Mesolític, situada en la formació de la serra de Busa, en una ramificació secundària dels cims del Port del Comte i Rasos de Peguera.

Nou!!: Pirineus і Jaciment arqueològic de la Balma de Guilanyà · Veure més »

Jaciment Arqueològic del Castellot

El Jaciment Arqueològic del Castellot és un dels pocs poblats ibèrics localitzat al Pirineu i el més important dels ceretans trobat fins avui.

Nou!!: Pirineus і Jaciment Arqueològic del Castellot · Veure més »

Jaciment de Montlleó

Montlleó és un jaciment arqueològic en excavació ubicada al coll de Saig, al terme municipal de Prats i Sansor, a la Cerdanya.

Nou!!: Pirineus і Jaciment de Montlleó · Veure més »

Jaciments mesolítics i paleolítics de l'Alt Urgell

L'Alt Urgell és una comarca de Catalunya localitzada als Pirineus i que forma part de la província de Lleida.

Nou!!: Pirineus і Jaciments mesolítics i paleolítics de l'Alt Urgell · Veure més »

Jacob ben David Bonjorn

Jacob ben David ben Bonjorn també conegut com a David Bonjorn del Barri o David ben Yom Tov (Cotlliure al voltant de 1300- Barcelona, probablement abans de 1361), fou un astrònom i astròleg jueu català.

Nou!!: Pirineus і Jacob ben David Bonjorn · Veure més »

Jacques Cambessédès

Jacques Cambessédès (Montpeller, Erau, Llenguadoc, 26 d'agost de 1799 - Maruèis, Losera, Llenguadoc, 19 de desembre de 1863) va ser un botànic i agrònom occità.

Nou!!: Pirineus і Jacques Cambessédès · Veure més »

Jacques François Dugommier

Jacques François Dugommier Jacques François Dugommier (Trois-Rivières, Guadalupe, 1 d'agost de 1738 - muntanya de Mont-roig, Darnius, 18 de novembre de 1794) fou un general francès.

Nou!!: Pirineus і Jacques François Dugommier · Veure més »

James David Forbes

Tomba de James David Forbes, Dean Cemetery Inscripció de James David Forbes a la seva tomba James David Forbes FRS FRSE FGS (1809 – 1868) va ser un físic escocès i un glaciòleg que treballà extensament en la conducció de la calor i la sismologia.

Nou!!: Pirineus і James David Forbes · Veure més »

Jan Buyse

El xalet de Siurana on Jan Buyse visqué Tomba de Jan Buyse al cementiri de Siurana. L'estrany símbol sobre la tomba podria ser una muntanya, però també la ''Todesrune'', símbol de la mort per les SS. Jan Buyse o Juan Buyse (Flandes, 1913 - Siurana, el Priorat, 26 de juliol de 2002) fou un alpinista i militant nacionalsocialista flamenc.

Nou!!: Pirineus і Jan Buyse · Veure més »

Jardí Botànic de Bertiz

El Jardí Botànic de Bertiz és una extensió de 3,4 ha dins del Parc Natural del Senyoriu de Bertiz, que fa unes 2.040 hectàrees de bosc atlàntic, amb roures, faigs i verns.

Nou!!: Pirineus і Jardí Botànic de Bertiz · Veure més »

Jardí Botànic Històric

El Jardí Botànic Històric de Barcelona és un jardí botànic creat en la dècada de 1930 per Pius Font i Quer, i situat al sector de la Foixarda de la muntanya de Montjuïc, en dos clots creats per antigues pedreres.

Nou!!: Pirineus і Jardí Botànic Històric · Veure més »

Jaspert V de Castellnou

Jaspert V de Castellnou, vescomte de Castellnou, fou un noble i militar català dels segles  i, almirall de la flota catalana.

Nou!!: Pirineus і Jaspert V de Castellnou · Veure més »

Jaume Cercós i Solé

Jaume Cercós i Solé (Arbeca, 1804-1865) fou monjo de Poblet i vicari general de la Congregació del Cister a la Corona d'Aragó i Navarra (1861-1862).

Nou!!: Pirineus і Jaume Cercós i Solé · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Pirineus і Jaume el Just · Veure més »

Jaume Garrosset Gorgas

Jaume Garrosset Gorgas (Tarragona, 13 d'abril de 1960) és un alpinista, corredor i ultramaratonià català.

Nou!!: Pirineus і Jaume Garrosset Gorgas · Veure més »

Jaume IV de Mallorca

Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).

Nou!!: Pirineus і Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Jaume Salvador i Pedrol

Estatua de Jaume Salvador al Museu Martorell (parc de la Ciutadella), obra de Eduard B. Alentorn (1886) Jaume Salvador i Pedrol (Barcelona, 1649 - Ídem, 1740), va ser un botànic i apotecari català.

Nou!!: Pirineus і Jaume Salvador i Pedrol · Veure més »

Jean Ravier

Jean Ravier (París, 20 d'octubre de 1933 - 24 de setembre de 2022) fou un històric escalador d'origen francès.

Nou!!: Pirineus і Jean Ravier · Veure més »

Jean-Joseph Saroïhandy

Jean-Joseph Saroïhandy (Saint-Maurice-sur-Moselle, 13 de setembre de 1867 - Courbevoie, 24 de juny de 1932) fou un lingüista romanista francès d'origen basc, especialitzat en les llengües dels Pirineus (català, occità -sobretot gascó-, aragonès i euskara).

Nou!!: Pirineus і Jean-Joseph Saroïhandy · Veure més »

Jenny Kher Lazarus

Fou una dona jueva alemanya, víctima de la persecució nazi i de la repressió franquista.

Nou!!: Pirineus і Jenny Kher Lazarus · Veure més »

Jesús Prados Arrarte

Jesús Prats Arrarte (Bilbao, 8 de novembre de 1909 - Madrid, 24 de juny de 1983) va ser un economista, jurista, catedràtic universitari, traductor i acadèmic basc de la Reial Acadèmia Espanyola.

Nou!!: Pirineus і Jesús Prados Arrarte · Veure més »

Jesús Vázquez Gayoso

Jesús Vázquez Gayoso (A Pontenova, 5 d'abril de 1909 – Ciutat de Mèxic, 9 de maig de 1970) fou un advocat i polític gallec.

Nou!!: Pirineus і Jesús Vázquez Gayoso · Veure més »

Jo mai mai (sèrie de televisió)

Jo mai mai és una sèrie de televisió de temàtica juvenil dirigada cap a tota la família dirigida per Uri Garcia, Sílvia Quer i Román Parrado per a TV3.

Nou!!: Pirineus і Jo mai mai (sèrie de televisió) · Veure més »

Joan Baptista Nolet

Jean-Baptiste Noulet, o Joan Baptista Nolet en occità, va ser un investigador i naturalista francès (1 de maig de 1802 - 24 de maig de 1890).

Nou!!: Pirineus і Joan Baptista Nolet · Veure més »

Joan de Miquel

Joan de Miquel (Solsona, 1669 - Solsona, 1713), doctor en medicina i austriacista compromès, va participar activament en l'alçament vigatà del 1705 i va ser el capità dels sometents del Cardener.

Nou!!: Pirineus і Joan de Miquel · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Pirineus і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan Garrigós Toro

Joan Garrigós Toro (Barcelona, 1947) és un alpinista i dirigent esportiu català.

Nou!!: Pirineus і Joan Garrigós Toro · Veure més »

Joan Gaspart Bonet

Joan Gaspart Bonet (Barcelona, 1916 - 2002) fou un empresari turístic català, fill de José Gaspart Bulbena i pare de Joan Gaspart i Solves.

Nou!!: Pirineus і Joan Gaspart Bonet · Veure més »

Joan Graell i Piqué

Joan Graell i Piqué Joan Graell i Piqué (Cambrils, Solsonès, 1971) és un poeta i narrador català.

Nou!!: Pirineus і Joan Graell i Piqué · Veure més »

Joan I d'Armanyac

Joan I d'Armanyac (1311 - 16 de maig de 1373) fou comte d'Armanyac amb el Fesenzac i comte de Rodés de 1319 a 1373.

Nou!!: Pirineus і Joan I d'Armanyac · Veure més »

Joan Obiols i Puigpinós

és llicenciat en història, mestre de català, professor i tècnic de turisme rural, humanista i escriptor.

Nou!!: Pirineus і Joan Obiols i Puigpinós · Veure més »

Joan Peruga Guerrero

Joan Peruga Guerrero va nàixer a Santalecina (Osca) l’any 1954.

Nou!!: Pirineus і Joan Peruga Guerrero · Veure més »

Joan Ponç i Bonet

Joan Ponç i Bonet (Barcelona, 1927 – Sant Pau (Alps Marítims), 1984) va ser un pintor català, un dels artistes més representatius de les primeres avantguardes de la postguerra espanyola.

Nou!!: Pirineus і Joan Ponç i Bonet · Veure més »

Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, el Baix Camp, 5 de febrer de 1882 - París, França, 2 de febrer de 1956) va ser un dramaturg, escriptor i polític català.

Nou!!: Pirineus і Joan Puig i Ferreter · Veure més »

Joaquim Coll Espona

Joaquim Coll Espona (Barcelona, 1934 - 1998) va ser un director de cinema barceloní, actiu durant la transició espanyola.

Nou!!: Pirineus і Joaquim Coll Espona · Veure més »

Joaquim Folch i Torres

Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 15 de setembre de 1886 - Badalona, 7 de novembre de 1963) fou museòleg, historiador i crític d'art.

Nou!!: Pirineus і Joaquim Folch i Torres · Veure més »

Jocs Olímpics d'Hivern de 1924

Els Jocs Olímpics d'Hivern de 1924, oficialment anomenats I Jocs Olímpics d'Hivern, es van celebrar a la ciutat de Chamonix (França) entre el 25 de gener i el 5 de febrer de 1924.

Nou!!: Pirineus і Jocs Olímpics d'Hivern de 1924 · Veure més »

Jocs Olímpics d'Hivern de 2030

Els Jocs Olímpics d'Hivern de 2030, coneguts oficialment com els XXVI Jocs Olímpics d'Hivern, seran un esdeveniment multiesportiu internacional.

Nou!!: Pirineus і Jocs Olímpics d'Hivern de 2030 · Veure més »

Jordi Abella Pons

Jordi Abella Pons (Lleida, 12 de novembre de 1967) és un antropòleg català.

Nou!!: Pirineus і Jordi Abella Pons · Veure més »

Jordi Anglès Soler

Jordi Anglès Soler (Terrassa, Vallès Occidental, 18 de maig de 1956 - K2, Pakistan, 5 de juliol de 1995) va ser un alpinista i escalador català.

Nou!!: Pirineus і Jordi Anglès Soler · Veure més »

Jordi Barre

Jordi Barre durant el musical "Els Angelets de la Terra" Jordi Barre (Argelers, Rosselló, 7 d'abril del 1920 - Pontellà, 16 de febrer del 2011) fou un cantant nord-català i un dels cantautors més emblemàtics (juntament amb Pere Figueres i Joan Pau Giné) de la Nova Cançó a Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Jordi Barre · Veure més »

Jordi Corominas i García

Jordi Corominas i García (Barcelona, 1958) és un alpinista i guia de muntanya català, especialment conegut per haver coronat per primer cop el K2 en solitari i sense oxigen artificial pel pilar sud-oest, una via anomenada "Magic Line" i consistent en una aresta de 3200 metres de desnivell que connecta la base de la muntanya i el cim.

Nou!!: Pirineus і Jordi Corominas i García · Veure més »

Jordi Panyella Renom

Jordi Panyella Renom, conegut com a el «Pany» (Barcelona, 23 d'abril de 1916 - Badalona, Barcelonès, 14 de maig de 2008) fou un excursionista, escalador i alpinista català.

Nou!!: Pirineus і Jordi Panyella Renom · Veure més »

Jordi Peix i Massip

Jordi Peix i Massip (Barcelona, 25 de març de 1944 - 5 de juliol de 2014) fou un activista agrari català, fundador del Banc dels Aliments.

Nou!!: Pirineus і Jordi Peix i Massip · Veure més »

José de San Martín

José de San Martín (Yapeyú, Argentina, 25 de febrer de 1778 - Boulogne-sur-Mer, França, 17 d'agost de 1850) va ser un militar argentí, les campanyes del qual van ser decisives per a les independències de l'Argentina, Xile i el Perú.

Nou!!: Pirineus і José de San Martín · Veure més »

José Reyes

José Reyes (Niça, 8 de novembre de 1928 – ?, 6 de juny de 1979) fou un músic gitano català establert a la Camarga, Provença.

Nou!!: Pirineus і José Reyes · Veure més »

Josefa Barba-Gosé Flexner

Josefa Barba-Gosé Flexner, també coneguda com a Pepita Barba, Josepa Barba, Josefa B. Flexner, o simplement J.B. Flexner (Barcelona, 1903 o 1904 - Filadèlfia, 25 de juny de 2000) va ser una científica catalana que es va exiliar el 1937, amb la Guerra Civil Espanyola, i es va traslladar als Estats Units, on va viure la resta de la seva vida, integrada a la societat nord-americana.

Nou!!: Pirineus і Josefa Barba-Gosé Flexner · Veure més »

Josefina Roma i Riu

Josefina Roma i Riu (Barcelona, 1944) és una antropòloga catalana especialitzada en cultura popular de Catalunya i l'Aragó.

Nou!!: Pirineus і Josefina Roma i Riu · Veure més »

Josep (pel·lícula del 2020)

Josep és una pel·lícula d'animació dirigida pel ninotaire Aurélien Froment «Aurel» i estrenada l'any 2020.

Nou!!: Pirineus і Josep (pel·lícula del 2020) · Veure més »

Josep Aspachs Colomé

Josep Aspachs Colomé (Sabadell, Vallès Occidental, 1929 - 26 de maig de 2016) fou un escalador català.

Nou!!: Pirineus і Josep Aspachs Colomé · Veure més »

Josep Bartolí i Guiu

Josep Bartolí i Guiu (Barcelona, 30 de juny de 1910 o 1911 — Nova York, 3 de desembre de 1995) fou un pintor, escenògraf i dibuixant català.

Nou!!: Pirineus і Josep Bartolí i Guiu · Veure més »

Josep Benseny Piñol

Josep Benseny Piñol (Lleida, 15 de gener de 1914 - Lleida, gener de 1952) fou un pintor, gravador i caricaturista català.

Nou!!: Pirineus і Josep Benseny Piñol · Veure més »

Josep Boneu i Pi

Josep Boneu i Pi o Josep de Boneu i Pi fou un militar i polític barceloní que, com a governador de Barcelona, defensà la ciutat del setge borbònic del 1706.

Nou!!: Pirineus і Josep Boneu i Pi · Veure més »

Josep Calvet Bellera

és doctor en història i investigador membre del Servei d'Història, Patrimoni i Documentació de la Universitat de Lleida.

Nou!!: Pirineus і Josep Calvet Bellera · Veure més »

Josep Danés i Torras

va ser un arquitecte català.

Nou!!: Pirineus і Josep Danés i Torras · Veure més »

Josep Maria Guilera Albiñana

fou un alpinista, esquiador, dirigent esportiu i assagista català.

Nou!!: Pirineus і Josep Maria Guilera Albiñana · Veure més »

Josep Maria Sala i Albareda

Josep Maria Sala Albareda (Barcelona, 22 de maig de 1927 - 25 de desembre de 2019) va ser un esquiador, escalador i directiu esportiu català.

Nou!!: Pirineus і Josep Maria Sala i Albareda · Veure més »

Josep Milà Atset

Josep Milà Atset (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 11 de desembre de 1921 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 15 d'abril de 2020) va ser un excursionista i alpinista català.

Nou!!: Pirineus і Josep Milà Atset · Veure més »

Josep Pi Morral

Josep Pi Morral (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 1936 - 3 de juny de 2020) fou un excursionista, dirigent esportiu i modelista català.

Nou!!: Pirineus і Josep Pi Morral · Veure més »

Josep Postius i Saura

Josep Postius i Saura (Puigcerdà, Cerdanya, 4 de novembre de 1914 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 15 de març de 1993) fou un fotoperiodista català.

Nou!!: Pirineus і Josep Postius i Saura · Veure més »

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Nou!!: Pirineus і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »

Josep Ribas (escriptor)

Josep Ribas (Sant Llorenç de la Salanca, 1931) és un professor i il·lustrador rossellonès, originari de l'Empordà, autor de diversos llibres en francès, especialment sobre temàtica pireneïsta o pirinenca.

Nou!!: Pirineus і Josep Ribas (escriptor) · Veure més »

Josep Ribot i Calpe

Josep Ribot i Calpe (Barcelona, 30 de juliol de 1888 - 18 de març de 1974), va ser un dibuixant i il·lustrador que va exercir durant el primer terç del, malgrat no ser especialment conegut ni divulgat.

Nou!!: Pirineus і Josep Ribot i Calpe · Veure més »

Josep Sicart i Tauler

fou un alpinista i impulsor de l’excursionisme i de la protecció de l’alta muntanya.

Nou!!: Pirineus і Josep Sicart i Tauler · Veure més »

Josep Vigo i Bonada

Josep Vigo i Bonada (Ribes de Freser, Ripollès, Girona, 1937) és un botànic, pteridòleg i professor català.

Nou!!: Pirineus і Josep Vigo i Bonada · Veure més »

Joseph Kessel

Joseph Kessel (Villa Clara, província d'Entre Ríos, l'Argentina, 1898 – Avernes, Illa de França, 1979) fou un aventurer, periodista i escriptor francès.

Nou!!: Pirineus і Joseph Kessel · Veure més »

Joseph Vigier

Joseph Vigier (Savigny-sur-Orge, 1821 - París, 1894) va ser un fotògraf francès que va utilitzar el procés al calotip de Talbot i el va alternar amb el de Gustave Le Gray (paper encerat).

Nou!!: Pirineus і Joseph Vigier · Veure més »

Josepmaria Escrivá de Balaguer

Josepmaria Escrivá de Balaguer (català: Josepmaria Escrivà de Balaguer), batejat amb el nom de José María Escrivá Albás (Barbastre, província d'Osca, 9 de gener de 1902 - Roma, 1975) fou sacerdot aragonès i fundador de l'Opus Dei l'any 1928.

Nou!!: Pirineus і Josepmaria Escrivá de Balaguer · Veure més »

Jota aragonesa

XIX Pedro Nadal i Auré, "el Royo del Rabal", en un retrat de 1881 de Carlos Larraz i Micheto. La jota aragonesa és una manifestació del folklore a Aragó d'un gènere musical, la jota, present en la major part de la geografia espanyola. El gènere, tal com es coneix en l'actualitat, es conforma a la fi del o principis del.

Nou!!: Pirineus і Jota aragonesa · Veure més »

Juan Martín Díez

Juan Martín Díez, anomenat lEmpecinado (en català: l'Entossudit) (Castrillo de Duero, Valladolid, 1775 - Roa, Burgos, 1825) va ser un militar espanyol, líder guerriller durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Pirineus і Juan Martín Díez · Veure més »

Juana Francisca Rubio

Juana Francisca Rubio García (Paquita) va ser una pintora i cartellista espanyola.

Nou!!: Pirineus і Juana Francisca Rubio · Veure més »

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Jueus catalans · Veure més »

Julieta (pel·lícula)

Julieta és una pel·lícula espanyola dirigida per Pedro Almodóvar a partir de tres novel·les curtes d'Alice Munro, estrenada l'any 2016.

Nou!!: Pirineus і Julieta (pel·lícula) · Veure més »

Julio Alberoni

Giulio Alberoni, també conegut, en castellà, com Julio Alberoni (Fiorenzicola, 31 de maig de 1664 - 1664 - Piacenza, 16 de juny, 1752) va ser un cardenal italià, que fou un primer ministre de Felip V. Nasqué dins una família humil –era fill d'un vinyater– al ducat de Parma (actualment a Itàlia); primerament s'educà a l'escola de monjos barnabites de Piacenza, i més tard, per mediació dels vicelegats papals de Ravenna, estudià la carrera eclesiàstica.

Nou!!: Pirineus і Julio Alberoni · Veure més »

Julio Villar Gurruchaga

Julio Villar Gurruchaga o Julio Villar Gurrutxaga, més conegut com a Julio Villar (Sant Sebastià, 26 de maig de 1943) és un alpinista, guia de muntanya, escriptor i navegant basc.

Nou!!: Pirineus і Julio Villar Gurruchaga · Veure més »

Julivert d'isard

El julivert d'isard (Xatardia scabra) és una espècie de planta dins la família apiàcia i única espècie del gènere Xatardia.

Nou!!: Pirineus і Julivert d'isard · Veure més »

Karolina Babecka Pons

Karolina Babecka Pons (Varsòvia, 1922 - Madrid, 24 gener 2009) Fou una polonesa-catalana, funcionària de la Legació Polonesa a l'exili, membre de la Creu Roja Internacional, activista anti-nazi i anti-soviètica.

Nou!!: Pirineus і Karolina Babecka Pons · Veure més »

Kílian Jornet i Burgada

és un esquiador de muntanya i corredor de muntanya català.

Nou!!: Pirineus і Kílian Jornet i Burgada · Veure més »

Kilowatts d'aigua. El negoci del segle

Kilowatts d'aigua.

Nou!!: Pirineus і Kilowatts d'aigua. El negoci del segle · Veure més »

L'Aïnsa

L'Aïnsa (o l'Aïnsa-Sobrarb; en aragonès L'Aínsa-Sobrarbe, i oficialment Aínsa-Sobrarbe/L'Aínsa Sobrarbe) és un municipi de la comarca del Sobrarb, a l'Aragó.

Nou!!: Pirineus і L'Aïnsa · Veure més »

L'Avetar (Planoles)

L’Avetar és un important bosc de l’obaga de Planoles, a la comarca del Ripollès, que és en gran majoria de propietat comunal.

Nou!!: Pirineus і L'Avetar (Planoles) · Veure més »

L'Espunya

L'Espunya (en castellà: Laspuña, en aragonès A Espunya) és un municipi aragonès que està a 125 quilòmetres d'Osca; situat a 725 metres d'altitud al peu de la Penya Montanyesa (Serra Ferrera).

Nou!!: Pirineus і L'Espunya · Veure més »

L'estació de Perpinyà

L'Estació de Perpinyà o La Gare de Perpignan (també conegut com a Pop-Op-Yes-Yes-Pompier) és una pintura a l'oli a gran escala sobre pintura de tela del voltat de 1965 del pintor surrealista Salvador Dalí, exposada al Museu Ludwig de Colònia.

Nou!!: Pirineus і L'estació de Perpinyà · Veure més »

L'Estanyol (Angostrina)

L'Estanyol és un estany del Pirineu, situat en el terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і L'Estanyol (Angostrina) · Veure més »

L'Estanyol (Portè)

L'Estanyol és un llac d'origen glacial dels Pirineus, del terme comunal de Portè, de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і L'Estanyol (Portè) · Veure més »

L'ombra de ningú

L'ombra de ningú (títol original: La sombra de nadie) és una pel·lícula espanyola de suspens de 2006 dirigida per Pablo Malo i protagonitzada per José Luis García Pérez i Philippine Leroy-Beaulieu.

Nou!!: Pirineus і L'ombra de ningú · Veure més »

La Baronia de Rialb

La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de la Noguera (Catalunya), vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà (Rialb Sobirà) i baix (Rialb Jussà) i que s'inicia al sud a la riba esquerra del Segre fins a la Serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud).

Nou!!: Pirineus і La Baronia de Rialb · Veure més »

La Canal de Berdún

La Canal de Berdún és una depressió orogràfica del Prepirineu que es troba entre Jaca i Esa.

Nou!!: Pirineus і La Canal de Berdún · Veure més »

La Castellassa de Can Torres

La Castellassa de Can Torres és un monòlit situat al vessant sud-est de la Mola, al massís de Sant Llorenç del Munt.

Nou!!: Pirineus і La Castellassa de Can Torres · Veure més »

La Comella

La Comella és un coll de muntanya dels Pirineus que corona a 1.347 metres d'altura.

Nou!!: Pirineus і La Comella · Veure més »

La Corunya

La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Pirineus і La Corunya · Veure més »

La Coscollada

La Coscollada o Coscollada de l'Amigó és el cim més alt de la serra de la muntanya de l'Amigó, a la Serralada de Marina, part de la Serralada Litoral Catalana.

Nou!!: Pirineus і La Coscollada · Veure més »

La Draga

La Draga és un jaciment arqueològic considerat un dels assentaments agricultors i ramaders més antics del nord-est peninsular.

Nou!!: Pirineus і La Draga · Veure més »

La Fatarella

La Fatarella és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.

Nou!!: Pirineus і La Fatarella · Veure més »

La Fova

La Fova o la Fova de Terrantona (en aragonès A Fueba, en castellà La Fueva, oficialment La Fueva/A Fueba) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Pirineus і La Fova · Veure més »

La Menera

La Menera (en francès Lamanère) és un vilatge de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і La Menera · Veure més »

La Pinosa

Les Mines o Meners de la Pinosa és una antiga explotació minera de la comuna de Vallmanya, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і La Pinosa · Veure més »

La propera pell

La propera pell és una pel·lícula de 2016 dirigida per Isaki Lacuesta i Isa Campo.

Nou!!: Pirineus і La propera pell · Veure més »

La retirada

Homenatge al coll dels Belitres dedicat als "republicans i internacionalistes" que van travessar el Pirineu per Portbou-Cervère en febrer de 1939 La retirada, en català, article publicat al diari francès La Croix, 27 de març de 2009.

Nou!!: Pirineus і La retirada · Veure més »

La Ronda de Boltaña

La Ronda de Boltaña és un grup de música aragonès fundat en la vila de Boltaña l'any 1992.

Nou!!: Pirineus і La Ronda de Boltaña · Veure més »

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.

Nou!!: Pirineus і La Seu d'Urgell · Veure més »

La travessa

La travessa és un programa de televisió català, del gènere de la telerealitat d'aventures, presentat per Laura Escanes i estrenat el 30 d'octubre de 2023 a 3cat, amb motiu de l'estrena de la nova plataforma audiovisual de Televisió de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і La travessa · Veure més »

La Vajol

La Vajol és un municipi emplaçat a l'extrem nord de la comarca de l'Alt Empordà, en un replà granític, i limita amb els municipis de les Illes, al Vallespir, i els alt-empordanesos Agullana, Darnius i Maçanet de Cabrenys.

Nou!!: Pirineus і La Vajol · Veure més »

Laboratori Subterrani de Canfranc

El Laboratori Subterrani de Canfranc (Laboratorio Subterráneo de Canfranc, LSC) és un laboratori soterrat creat el 2006 concebut per a dur a terme experiments de física de partícules i astrofísica.

Nou!!: Pirineus і Laboratori Subterrani de Canfranc · Veure més »

Lac de Naut

El lac de Naut és un llac glacial que es troba a la conca occidental del Circ de Saboredo, al vessant nord del Pirineu.

Nou!!: Pirineus і Lac de Naut · Veure més »

Lac deth Pòrt de Caldes

El lac deth Pòrt de Caldes és un llac glacial que es troba a la conca occidental del Circ de Colomèrs, al vessant nord del Pirineu.

Nou!!: Pirineus і Lac deth Pòrt de Caldes · Veure més »

Lac Major de Saboredo

El lac Major de Saboredo en aranès o estany Major de Saboredo en català és un llac glacial que es troba a la conca oriental del Circ de Saboredo, al vessant nord del Pirineu.

Nou!!: Pirineus і Lac Major de Saboredo · Veure més »

Lacerta (gènere)

Lacerta és un gènere de sauròpsids (rèptils) escatosos de la família Lacertidae, que conté diverses espècies de llangardaixos distribuïdes por la regió paleàrtica, dues de les quals viuen a Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Lacerta (gènere) · Veure més »

Laguna Negra

La Laguna Negra de Urbión, o simplement la Laguna Negra, és una llacuna d'origen glacial situada a la Sierra de Urbión al terme municipal de Vinuesa, a Castella i Lleó.

Nou!!: Pirineus і Laguna Negra · Veure més »

Laietània

Laietània era la zona on antigament hi habitaven els laietans.

Nou!!: Pirineus і Laietània · Veure més »

Lamina

Lamina (forma indeterminada lamin, plural laminak), Lamia o Lamiña (pronunciat /lamiɲa/), entre d'altres, són els noms més usuals d'uns éssers fantàstics de la mitologia basca que són esperits de la natura o genis d'aparença humana.

Nou!!: Pirineus і Lamina · Veure més »

Larrun

El petit tren de la Rhune Vista per davall del cim que mostra les seues instal·lacions: ''brasserie'', botigues de records, antena de transmissió El pic Larrun és un cim situat als Pirineus occidentals, entre els territoris de Navarra i Lapurdi i fronterer entre França i Espanya.

Nou!!: Pirineus і Larrun · Veure més »

LAV Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa

La LAV Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera Francesa és una línia d'alta velocitat feta perquè els trens hi circulin a 300-350 km/h, excepte en alguns trams planejats amb anterioritat, quan es pensava en velocitat màximes de 200-250 km/h.

Nou!!: Pirineus і LAV Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa · Veure més »

LAV Perpinyà-Figueres

La Línia d'Alta Velocitat ferroviària Perpinyà-Figueres és una línia ferroviària internacional d'alta velocitat que comunica la Catalunya del Nord (França) amb Catalunya (Espanya).

Nou!!: Pirineus і LAV Perpinyà-Figueres · Veure més »

Límit arbori

Límit arbori a Sant Moritz, Suïssa. Maig de 2009 El límit arbori, límit de creixement dels arbres o línia arbrada és la línia que forma l'hàbitat on els arbres són capaços de créixer.

Nou!!: Pirineus і Límit arbori · Veure més »

Línia ferroviària Pau-Canfranc

Viaducte d'Escot La línia ferroviària Pau (Occitània)-Canfranc fou un dels quatre enllaços ferroviaris que varen ser construïts entre França i Espanya que travessa els Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Línia ferroviària Pau-Canfranc · Veure més »

Línia Lleida - la Pobla de Segur

La línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur uneix Lleida, Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur com a nuclis més importants connectant el Pla de Lleida i el Prepirineu.

Nou!!: Pirineus і Línia Lleida - la Pobla de Segur · Veure més »

Línia Madrid-Barcelona

La línia 200 d'Adif és la línia de ferrocarril espanyola d'ample ibèric que uneix les estacions de Madrid-Chamartín i Barcelona-França.

Nou!!: Pirineus і Línia Madrid-Barcelona · Veure més »

Línia P

Niu de metralladora al CR-76 de la Guingueta d'Àneu La línia P, oficialment Organització defensiva dels Pirineus, va ser una barrera defensiva construïda entre 1944 i 1948 per evitar que, depenent de les èpoques, els maquis –si bé aquesta hipòtesi no és gaire creïble–, el Tercer Reich o els Aliats penetressin al territori espanyol.

Nou!!: Pirineus і Línia P · Veure més »

Le Jour et l'Heure

Le Jour et l'Heure és una pel·lícula dramàtica de coproducció franco-italiana dirigida per René Clément i estrenada el 1963, protagonitzada per Simone Signoret i Stuart Whitman.

Nou!!: Pirineus і Le Jour et l'Heure · Veure més »

Leidrat de Lió

Leidrat (francès Leidrade, llatí Laidradus o Leidradus) (Francònia vers 743/745-després del 821) fou bisbe de Lió del 798 al 814 i bisbe d'Urgell en funcions (799 - 806) després que, Fèlix d'Urgell, fos titllat d'adopcionista pels teòlegs carolingis i, per aquesta causa, deposat i confinat a Lió.

Nou!!: Pirineus і Leidrat de Lió · Veure més »

Les Illes

Les Illes (oficialment en francès, las Illas) és un poble de la comuna de Morellàs i les Illes, a la comarca nord-catalana del Vallespir.

Nou!!: Pirineus і Les Illes · Veure més »

Les Tres Xemeneies

Les Tres Xemeneies és el nom popular d'una antiga central elèctrica del Poble-sec de Barcelona, de la que només es conserven les xemeneies, catalogades com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Pirineus і Les Tres Xemeneies · Veure més »

Leucojum

Leucojum és un gènere de plantes herbàcies, perennes i bulboses pertanyent a la família Amaryllidaceae.

Nou!!: Pirineus і Leucojum · Veure més »

Levisticum

Levisticum és un gènere de plantes amb flors dins la família de les apiàcies amb unes 10 espècies.

Nou!!: Pirineus і Levisticum · Veure més »

Lherzolita

granat, un xenòlit d'una xemeneia kimberlítica; Kimberley (Sud-àfrica). Vermell violaci.

Nou!!: Pirineus і Lherzolita · Veure més »

Libertad Blasco-Ibáñez Blasco

Libertad Blasco-Ibáñez Blasco (València, 1895-1988) va ser una exiliada valenciana.

Nou!!: Pirineus і Libertad Blasco-Ibáñez Blasco · Veure més »

Licopodi annotí

El licopodi annotí (Lycopodium annotinum) és una espècie de planta vascular sense llavors de la família de les licopodiàcies.

Nou!!: Pirineus і Licopodi annotí · Veure més »

Licopodi selago

Licopodi selago (Huperzia selago) és una espècie de la família de les Huperziàcies que viu en clarianes humides dels boscos de coníferes sobre sòl silícic i humífer.

Nou!!: Pirineus і Licopodi selago · Veure més »

Lily Brick

Mireia Serra i Bernadó (Lleida, 1990), més coneguda pel nom artístic de Lily Brick, és una artista i muralista catalana inspirada per les obres d'Alfons Mucha i de Tamara de Lempicka.

Nou!!: Pirineus і Lily Brick · Veure més »

Linària origanifòlia

La linària origanifòlia, cotó, llinària o llinària de cingle (Chaenorhinum origanifolium) és una planta que viu a les escletxes de les pedres calcàries des de la vora del mar fins a l'estatge subalpí dels Pirineus, és una planta perenne, ramificada i força polimorfa, de fulles lanceolades o una mica ovades i inflorescències laxes.

Nou!!: Pirineus і Linària origanifòlia · Veure més »

Lini Bunjes

Carolina (Lini) Bunjes (Utrecht, 13 de febrer de 1918 – Pontassieve, 25 de maig de 2016) va ser una activista neerlandesa, miliciana i participant en les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola, i fotògrafa.

Nou!!: Pirineus і Lini Bunjes · Veure més »

Linx nòrdic

El linx nòrdic, gat cerver, gat cerval, llop cerver, llop cerval o gatillop (Lynx lynx) és un fèlid de mida mitjana natiu dels boscos d'Europa i Sibèria.

Nou!!: Pirineus і Linx nòrdic · Veure més »

Lisa Fittko

Erzsébet Eckstein (Ungvár, Regne d' Hongria, 1909 – Chicago, 12 de març de 2005), més coneguda com Lisa Fittko, va ser una activista hongaresa que va ajudar a molts refugiats a escapar de la França ocupada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Pirineus і Lisa Fittko · Veure més »

Literatura medieval

El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.

Nou!!: Pirineus і Literatura medieval · Veure més »

Llac

Llac Titicaca. Puno. Perú Un llac o estany és una acumulació d'aigua, situada en una depressió a terra ferma.

Nou!!: Pirineus і Llac · Veure més »

Llac d'Artosta

El llac d'Artosta (Artosta en occità, Artouste en francès) es troba als Pirineus, al Bearn, a una alçada de 1.997 m. D'origen glaciar, pertany a la Vall d'Aussau i està envoltat pel Parc Nacional dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Llac d'Artosta · Veure més »

Llac de la Bernatuara

El llac de la Bernatuara és un llac pirinenc situat al municipi de Torla-Ordesa, a la comarca del Sobrarb (Aragó).

Nou!!: Pirineus і Llac de la Bernatuara · Veure més »

Llac de la Bollosa

L'estany de la Bollosa (o Bullosa) (estàndard, en francès lac des Bouillouses) és un llac de 149 hectàrees situat a la part més alta del Capcir, al límit amb l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Llac de la Bollosa · Veure més »

Llac de Montbel

El llac de Montbel (en francès: "lac de Montbèl") és un embassament situat a la cara nord dels Pirineus, dins de la Regió d'Occitània, França i tancat pel riu Èrç Viu.

Nou!!: Pirineus і Llac de Montbel · Veure més »

Llac de Payolle

El llac de Payolle és un llac artificial dels Pirineus que es troba a les comunes de Campan i Àrreu, al departament dels Alts Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Llac de Payolle · Veure més »

Llangardaix ocel·lat

El llangardaix ocel·lat, fardatxo, sarvatxo, llangardaix comú o llargandaix (Timon lepidus, ex. Lacerta lepida) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels lacèrtids.

Nou!!: Pirineus і Llangardaix ocel·lat · Veure més »

Llangardaix pirinenc

El llangardaix pirinenc (Lacerta agilis) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós d'aspecte robust i rodanxó, el qual s'inclou dins els lacèrtids de mida mitjana, amb unes mesures que se situen entre les d'un llangardaix i una sargantana.

Nou!!: Pirineus і Llangardaix pirinenc · Veure més »

Llívia

Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Pirineus і Llívia · Veure més »

Llebre comuna

La llebre comuna o llebre europea (Lepus europaeus) és una espècie de llebre oriünda d'Europa i parts d'Àsia.

Nou!!: Pirineus і Llebre comuna · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Pirineus і Lleida · Veure més »

Llengües d'Aragó

Les llengües actualment parlades a l'Aragó són tres.

Nou!!: Pirineus і Llengües d'Aragó · Veure més »

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.

Nou!!: Pirineus і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »

Llengües preromanes

Llengües preromanes de la península Ibèrica Les llengües preromanes són aquelles que es parlaven en un determinat territori abans de l'arribada dels romans.

Nou!!: Pirineus і Llengües preromanes · Veure més »

Llengua de serp

La llengua de serp (Ophioglossum vulgatum) és una espècie de falguera de la família Ophioglossaceae, també coneguda com a llança de Crist o llagues de Crist.

Nou!!: Pirineus і Llengua de serp · Veure més »

Llessui

Llessui és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà, al Pirineu català.

Nou!!: Pirineus і Llessui · Veure més »

Llet de Pasqua

La llet de Pasqua, llet de Quaresma o llet basca són unes postres de llet cuita amb farina i sucre.

Nou!!: Pirineus і Llet de Pasqua · Veure més »

Lletera

Lletera italiana d'acer (bidó). Lletera, com a recipient, denomina a un conjunt d'atuells per transportar la llet, de molt diversa morfologia i grandària, encara que en general de forma cònica o cilíndrica.

Nou!!: Pirineus і Lletera · Veure més »

Llicorella

La llicorella o llosa, sovint també anomenada pissarra, és una roca metamòrfica d'origen sedimentari, de textura granular fina i homogènia, formada per la compactació d'argiles.

Nou!!: Pirineus і Llicorella · Veure més »

Lliga Santa (1511)

La Lliga Santa va ser una coalició formada pels Estats Pontificis, Venècia, Espanya, Suïssa, el Sacre Imperi Romanogermànic i Anglaterra per lluitar contra França.

Nou!!: Pirineus і Lliga Santa (1511) · Veure més »

Llirga

Fruits i llavors La llirga o consolva (Lilium pyrenaicum) és una espècie de planta amb flors del gènere Lilium dins la família de les liliàcies (Liliaceae).

Nou!!: Pirineus і Llirga · Veure més »

Lliri blau

El lliri blau, lliri morat, grejol, garitjol blau o gínjol blau (Iris × germanica), és un híbrid de planta amb flors del gènere Iris dins la família de les iridàcies.

Nou!!: Pirineus і Lliri blau · Veure més »

Lliri de neu

El lliri de neu, allassa, fadrí, flor de neu, viola blanca o viola d'hivern (Galanthus nivalis) és una espècie de planta herbàcia vivaç, amb bulb, del gènere Galanthus dins la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Pirineus і Lliri de neu · Veure més »

Lliri xifioide

Iris latifolia, el lliri xifioide és una espècie del gènere Iris, de la família Iridàcies.

Nou!!: Pirineus і Lliri xifioide · Veure més »

Llista d'amfibis i rèptils de Catalunya

vertebrada que només habita a Catalunya, actualment està en perill d'extinció. En la llista a continuació hi figura la totalitat de les espècies d'amfibis i rèptils que habiten a Catalunya, així com la seva distribució a la resta del món.

Nou!!: Pirineus і Llista d'amfibis i rèptils de Catalunya · Veure més »

Llista d'episodis de Gran Nord

La sèrie de televisió catalana Gran Nord va constar de dues temporada amb tretze episodis cadascuna.

Nou!!: Pirineus і Llista d'episodis de Gran Nord · Veure més »

Llista d'esfíngids

Els esfíngids (Sphingidae) són una família de lepidòpters coneguts vulgarment com a borinots.

Nou!!: Pirineus і Llista d'esfíngids · Veure més »

Llista d'espais d'interès geològic del domini Pirinenc de Catalunya

Llista d'espais d'interès geològic de la serralada Pirinenca inclosos en l'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya (IEIGC).

Nou!!: Pirineus і Llista d'espais d'interès geològic del domini Pirinenc de Catalunya · Veure més »

Llista d'espècies de ratpenats de Catalunya

A Catalunya hi ha moltes espècies de ratpenats, totes elles insectívores.

Nou!!: Pirineus і Llista d'espècies de ratpenats de Catalunya · Veure més »

Llista d'hespèrids de la península Ibèrica i les Balears

En la llista a continuació hi figura la totalitat de les espècies d'hespèrids que es poden trobar a la península Ibèrica i les Illes Balears, així com la seva distribució al món, la seva localització al territori peninsular i balear, el seu hàbitat i el seu estat de conservació (EC).

Nou!!: Pirineus і Llista d'hespèrids de la península Ibèrica i les Balears · Veure més »

Llista d'ossos dels Pirineus

La present llista d'ossos dels Pirineus recopila de manera exhaustiva els ossos bruns que han viscut als Pirineus des de la dècada del 1980.

Nou!!: Pirineus і Llista d'ossos dels Pirineus · Veure més »

Llista de canals de televisió en català

S'entén que la televisió en català és aquella que emeti com a mínim un 95% del seu temps d'emissió o més en llengua catalana.

Nou!!: Pirineus і Llista de canals de televisió en català · Veure més »

Llista de carreteres d'Andorra

La Xarxa de Carreteres d'Andorra es compon de les carreteres que es troben al Principat d'Andorra, que comprèn sis carreteres principals (Carretera General, CG-) i una trentena de carreteres secundàries (Carretera Secundaria, CS-). Situades al massís muntanyenc dels Pirineus, molts quilòmetres d'aquestes carreteres i camins contenen revolts molt tancats d'alta perillositat.

Nou!!: Pirineus і Llista de carreteres d'Andorra · Veure més »

Llista de cascades de Catalunya

En la següent llista es mostren les cascades més destacades de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Llista de cascades de Catalunya · Veure més »

Llista de cims més alts per província d'Espanya

Aquesta és la Llista de cims més alts per província d'Espanya.

Nou!!: Pirineus і Llista de cims més alts per província d'Espanya · Veure més »

Llista de colls dels Pirineus

Punta i Coll d'Harlé, i Mussol de Tumeneia Un coll o collada és una depressió que es troba entre dos cims.

Nou!!: Pirineus і Llista de colls dels Pirineus · Veure més »

Llista de colls dels Prepirineus meridionals

Un coll o collada és una depressió que es troba entre dos cims.

Nou!!: Pirineus і Llista de colls dels Prepirineus meridionals · Veure més »

Llista de formatges d'Occitània

Un mapa d'Occitània Rocafort Els formatges d'Occitània (en occità, formatge, hormatge, fromatge o forma) sobten pel seu gran nombre i varietat.

Nou!!: Pirineus і Llista de formatges d'Occitània · Veure més »

Llista de licènids de la península Ibèrica i Balears

En aquesta llista de licènids de la península Ibèrica i Balears hi figuren la totalitat de les espècies de licènids que es poden trobar a la península Ibèrica i les Illes Balears, així com la seva distribució al món, la seva localització al territori peninsular i balear, el seu hàbitat i el seu estat de conservació (EC).

Nou!!: Pirineus і Llista de licènids de la península Ibèrica i Balears · Veure més »

Llista de muntanyes d'Espanya

A continuació s'ofereix una llista de muntanyes d'Espanya ordenades per altitud, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística.

Nou!!: Pirineus і Llista de muntanyes d'Espanya · Veure més »

Llista de muntanyes de Catalunya

Aquesta és una llista de les muntanyes catalanes.

Nou!!: Pirineus і Llista de muntanyes de Catalunya · Veure més »

Llista de nimfàlids de la península Ibèrica i Balears

atalanta (''Vanessa atalanta'') és una espècie comuna a la península Ibèrica. La papallona tigre (''Danaus chrysippus'') és una recent colonitzadora de la península Ibèrica. En la llista a continuació hi figura la totalitat de les espècies de nimfàlids que es poden trobar a la península Ibèrica i les Illes Balears, així com la seva distribució al món, la seva localització al territori peninsular i balear, el seu hàbitat i el seu estat de conservació (EC).

Nou!!: Pirineus і Llista de nimfàlids de la península Ibèrica i Balears · Veure més »

Llista de personatges de Plats bruts

Recopilació dels personatges que apareixen a la sèrie de televisió Plats bruts.

Nou!!: Pirineus і Llista de personatges de Plats bruts · Veure més »

Llista de pièrids de la península Ibèrica i Balears

En aquesta taula, hi figuren la totalitat de les espècies de pièrids que podem trobar a la península Ibèrica i a les Illes Balears, amb la seva distribució al món, la seva localització al territori peninsular i balear, el seu hàbitat i el seu estat de conservació (EC).

Nou!!: Pirineus і Llista de pièrids de la península Ibèrica i Balears · Veure més »

Llista de premsa en català

Aquesta llista de premsa en català presenta els diaris, revistes i periòdics, tant en paper com en versió electrònica, escrits totalment o parcialment en català.

Nou!!: Pirineus і Llista de premsa en català · Veure més »

Llista de rius dels Prepirineus

Riu Blanc, Ribagorça Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat, de cabal variable, que desemboca en un altre riu, en un llac o al mar.

Nou!!: Pirineus і Llista de rius dels Prepirineus · Veure més »

Llista de tresmils del Pirineu aragonès

Pic d'Aneto El Pic de Perdiguero (dreta) aixecant-se per sobre delllac de Portillón Mont Perdut Pic de Posets El que segueix és la llista de tresmils del Pirineu aragonès.

Nou!!: Pirineus і Llista de tresmils del Pirineu aragonès · Veure més »

Llista de tresmils dels Pirineus

Imatge de satèl·lit de la serralada dels Pirineus. Aquesta és la llista dels tresmils del Pirineu oficialitzada per la Federació Internacional de Muntanyisme i Escalada.

Nou!!: Pirineus і Llista de tresmils dels Pirineus · Veure més »

Llista de valls dels Pirineus

La vall de Núria. El Pirineu no és una sola serra sinó un conjunt de serres, enmig de les quals hi ha valls fins i tot obertes i planes, com la Cerdanya, mentre la majoria són estretes i petites.

Nou!!: Pirineus і Llista de valls dels Pirineus · Veure més »

Llista de vies romanes

Via romana a Àger. El següent article mostra una llista de les vies romanes principals.

Nou!!: Pirineus і Llista de vies romanes · Veure més »

Llista de zones de protecció dels Pirineus

Parc Nacional d'Aigüestortes, a Catalunya. La fauna i la flora dels Pirineus s'han protegit en part per la creació al llarg del de nombroses zones de protecció, detallades a continuació.

Nou!!: Pirineus і Llista de zones de protecció dels Pirineus · Veure més »

Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa

Tot seguit es presenta una llista dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al continent europeu. Aquesta llista s'organitza classificant els béns culturals i naturals per estats (vegeu també la llista específica del Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans).

Nou!!: Pirineus і Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa · Veure més »

Llista dels sostres comarcals de Catalunya

Les sis comarques que constitueixen l'Alt Pirineu i Aran, presenten sis cims comarcals diferents; d'aquests sis cims, tres superen els 3.000 m.s.n.m, i els tres restants superen els 2.700 m.s.n.m. Les comarques d'aquesta regió es caracteritzen pels relleus pirinencs que guanyen alçada conforme ens aproximem cap al nord.

Nou!!: Pirineus і Llista dels sostres comarcals de Catalunya · Veure més »

Llista UIAA dels 3.000 pirinencs

La Llista UIAA dels 3.000 pirinencs és una llista on hi surten tots els Tresmils situats al Pirineu, és a dir, els pics amb més de 3.000 metres d'altitud sobre el nivell del mar situats en aquesta serralada.

Nou!!: Pirineus і Llista UIAA dels 3.000 pirinencs · Veure més »

Llistó

El llistó és una planta herbàcia habitual a erms i prats.

Nou!!: Pirineus і Llistó · Veure més »

Llop ibn Muhàmmad

Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907), de nom complet Lubb ibn Muhàmmad ibn Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun Qassi ibn Furtun, fou valí de Tudela (890-907) i de Lleida, així com un prominent i poderós senyor musulmà de la marca superior d'Al-Àndalus.

Nou!!: Pirineus і Llop ibn Muhàmmad · Veure més »

Llorer-cirer

El llorer-cirer, popularment anomenat també llorer reial, pertany a la família de les rosàcies (en llatí Rosaceae).

Nou!!: Pirineus і Llorer-cirer · Veure més »

Llosella

Teulada de llosetes Una llosella o lloseta, és una llosa petita és a dir una peça petita de pedra plana, llisa i poc gruixuda.

Nou!!: Pirineus і Llosella · Veure més »

Lluís Companyó i Lanquine

Lluís Companyó i Lanquine (Baudile-Jean-Louis Companyo) (Ceret, 16 de desembre de 1781 - Perpinyà, 10 de setembre de 1871) va ser un metge i naturalista nord-català.

Nou!!: Pirineus і Lluís Companyó i Lanquine · Veure més »

Lluís Estasen i Pla

El refugi Lluís Estasen al peu del Pedraforca Lluís Estasen i Pla (Barcelona, 6 d'octubre de 1890 - 23 de juny de 1947 fou escalador, alpinista i esquiador de muntanya català, pioner d'aquests esports en molts indrets. Fou l'escalador català més important de l'època d'entreguerres. Va introduir la tècnica del piolet i grampons a l'Estat espanyol. Fill de Lluís Estasen i Cortada i Pilar Plà i Coll. Casat amb Margarida Alsina. Era nebot de Pere Estasen i Cortada. Al darrer trimestre de l'any 1910 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya. L'any 1929 se li atorgà la Medalla d'or del Centre, en l'acceptació d'aquesta Estasen dirà que l'accepta «creient que es vol premiar l'excursionisme pur, és a dir, als que no podent ésser científics per manca de mitjans, solament busquem en la muntanya la contemplació de la gran obra mestra: la Natura» Més tard l'any 1942 fou nomenat president del Centre Acadèmic d'Escalada (CADE), secció creada dins del Centre Excursionista de Catalunya, essent-ne el primer president. Als seus inicis es dedica a l'esquí de competició amb bons resultats en diferents proves: campió d'esquí de fons el 1925 i tres vegades guanyador de la copa Ribes en 1921-24. Apassionat de l'esquí de muntanya recorre gran part dels Pirineus. L'any 1919 la Mancomunitat de Catalunya li encarrega de donar lliçons d'esquí als habitants del Pallars i Aran per tal de pal·liar els problemes d'aïllament que patien els pobles de muntanya.

Nou!!: Pirineus і Lluís Estasen i Pla · Veure més »

Lluís Llagostera i Pasqual

Lluís Llagostera i Pasqual (Barcelona, 7 de setembre de 1867 - Barcelona, 31 de desembre de 1939) fou un metge, historiador, viatger, excursionista i dirigent esportiu català.

Nou!!: Pirineus і Lluís Llagostera i Pasqual · Veure més »

Lluís Rodas Fort

Lluís Rodas Fort (Sant Feliu de Guíxols, 13 de desembre de 1913 - Barcelona, gener de 2002) va ser un químic i farmacèutic català.

Nou!!: Pirineus і Lluís Rodas Fort · Veure més »

Lluís Rouvière i Bula

Lluís Rouvière i Bula (Barcelona, 1837 - Barcelona, 27 de març de 1904) fou un enginyer industrial barceloní.

Nou!!: Pirineus і Lluís Rouvière i Bula · Veure més »

Lluís VII de França

Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.

Nou!!: Pirineus і Lluís VII de França · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Pirineus і Lluís XIV de França · Veure més »

Lluer

El lluer eurasiàtic o senzillament lluer (Spinus spinus), anomenat lluonet a les Illes, i clèrum, gavatxet, llogueret, joqueret, lloveret, lluidet, niueret, llauiset, nic, niquet, nyic, nyiquet, tiro, tiroret, franceset, mentiró, mentironet, lliberal al País Valencià, és un fringíl·lid de petites proporcions i de distribució paleàrtica, que a Catalunya es comporta bàsicament com a hivernant.

Nou!!: Pirineus і Lluer · Veure més »

Lo Fossar

Lo Fossar és la zona de l'antic cementiri adjacent a la basílica de Santa Maria d'Almenar, temple gòtic construït durant la primera meitat del, tanmateix se'n desconeix la datació en què es van donar les primeres sepultures.

Nou!!: Pirineus і Lo Fossar · Veure més »

Lo romiatge de l'ànima

Víctor Balaguer Lo romiatge de l'ànima és un poema llarg de Víctor Balaguer i Cirera, publicat el 1891 en l'original català i versió castellana en prosa.

Nou!!: Pirineus і Lo romiatge de l'ànima · Veure més »

Localitzacions fictícies a Harry Potter

La sèrie de llibres i pel·lícules de Harry Potter mostra al lector i a l'espectador una relació de localitzacions fictícies que permeten descobrir i entendre l'entorn on es desenvolupa la trama argumental, localitzacions fictícies d'un món màgic, extraordinari però totalment creïble.

Nou!!: Pirineus і Localitzacions fictícies a Harry Potter · Veure més »

Lonicera alpigena

La Lonicera alpigena, xuclamel alpí o dels Alps o alpigen o encara diter(s), és una espècie d'arbust pertanyent a la família Caprifoliaceae.

Nou!!: Pirineus і Lonicera alpigena · Veure més »

Lonicera pyrenaica

El xuclamel de roca (Lonicera pyrenaica) és un arbust caducifoli de la família de les caprifoliàcies.

Nou!!: Pirineus і Lonicera pyrenaica · Veure més »

Louis Gabriel Suchet

Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera.

Nou!!: Pirineus і Louis Gabriel Suchet · Veure més »

Louis Mottiat

Louis Mottiat (Bouffioulx, Châtelet, 6 de juliol de 1889 - Gilly, Charleroi, 5 de juny de 1972), fou un ciclista belga que fou professional entre 1912 i 1925.

Nou!!: Pirineus і Louis Mottiat · Veure més »

Louis Ramond de Carbonnières

Louis François Ramond de Carbonnières (o Louise François Élisabeth Ramond), baró de Carbonnières, (4 de gener de 1755, Estrasburg - 14 maig 1827, París), va ser un polític, geòleg i botànic francès.

Nou!!: Pirineus і Louis Ramond de Carbonnières · Veure més »

Loxodonta africana pharaoensis

Lelefant cartaginès (Loxodonta africana pharaoensis), també anomenat elefant nord-africà, elefant del bosc nord-africà o elefant de l'Atles és una possible subespècie de l'elefant africà (Loxodonta africana), que va existir al nord d'Àfrica fins a la seva extinció en temps dels antics romans.

Nou!!: Pirineus і Loxodonta africana pharaoensis · Veure més »

Lucanus barbarossa

Femella Lucanus barbarossa és una espècie de coleòpter polífag de la família dels lucànids.

Nou!!: Pirineus і Lucanus barbarossa · Veure més »

Luci Anneu Flor

Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.

Nou!!: Pirineus і Luci Anneu Flor · Veure més »

Luci Manili

Luci Manili (en llatí Lucius Manilius), pertanyia a la gens Manília, d'origen plebeu.

Nou!!: Pirineus і Luci Manili · Veure més »

Lucien Buysse

Lucien Buysse (Wontergem, Flandes Oriental, 11 de setembre de 1892 - Deinze, 3 de gener de 1980) va ser un ciclista belga que va guanyar el de Tour de França de 1926.

Nou!!: Pirineus і Lucien Buysse · Veure més »

Lucus

Algunes ciutats construïdes a la vora d'un ''lucus'', en deriven el seu nom com Lugo (imatge), antigament ''Lucus Augustae''. El lucus (plural: lūcī) era el bosc sagrat de la religió romana.

Nou!!: Pirineus і Lucus · Veure més »

Luzaide

Luzaide (oficialment bilingüe Luzaide/Valcarlos) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.

Nou!!: Pirineus і Luzaide · Veure més »

Lycopodiella

Lycopodiella és un gènere de pteridòfits de la família de les licopodiàcies.

Nou!!: Pirineus і Lycopodiella · Veure més »

Lycopodium clavatum

Lycopodium clavatum és una espècie de licopodi, un pteridòfit de la família de les licopodiàcies.

Nou!!: Pirineus і Lycopodium clavatum · Veure més »

Maçanet de Cabrenys

Maçanet de Cabrenys és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Pirineus і Maçanet de Cabrenys · Veure més »

Majorià

ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.

Nou!!: Pirineus і Majorià · Veure més »

Maladeta

* Massís de la Maladeta, massís muntanyenc al Pirineu aragonés.

Nou!!: Pirineus і Maladeta · Veure més »

Malanyeu

Malanyeu és un poble del municipi de La Nou de Berguedà, comarca del Berguedà és a l'esquerra de la riera de Malanyeu, aquesta riera és un afluent del riu Llobregat pel seu marge esquerre.

Nou!!: Pirineus і Malanyeu · Veure més »

Mallacán

Mallacán és un grup de rock en aragonès nascut l'any 1992.

Nou!!: Pirineus і Mallacán · Veure més »

Malva alcea

Planta amb flors Flor Inflorescència Planta Malva alcea és una espècie de planta herbàcia de la família de les malvàcies, essent nativa del sud-oest, centre i est d'Europa i el sud-oest d'Àsia, des d'Espanya cap al nord fins al sud de Suècia i l'est de Rússia i Turquia.

Nou!!: Pirineus і Malva alcea · Veure més »

Manel de la Matta Sastre

Manel de la Matta Sastre (Madrid, 20 d'agost de 1963 - K2, Pakistan, 19 d'agost de 2004) fou un alpinista espanyol.

Nou!!: Pirineus і Manel de la Matta Sastre · Veure més »

Mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya

DOP Mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya La Mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya és una mantega elaborada a la Seu d'Urgell a l'Alt Urgell, Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya · Veure més »

Manuel Anglada i Ferran

Manuel Anglada i Ferran (Maçanet de la Selva, Selva, 1 de gener de 1918 - Andorra la Vella, 9 de desembre de 1998) va ser un estudiós de la cultura catalana d'Andorra i del Pirineu.

Nou!!: Pirineus і Manuel Anglada i Ferran · Veure més »

Manuel Baturone Colombo

Manuel Baturone Colombo (San Fernando (Cadis), 1895 - Barcelona, 30 d'agost de 1977) fou un militar espanyol, capità general d'Aragó i germà del ministre franquista Adolfo Baturone Colombo.

Nou!!: Pirineus і Manuel Baturone Colombo · Veure més »

Manuel Godoy

Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851) fou un gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial.

Nou!!: Pirineus і Manuel Godoy · Veure més »

Manuel Valls de Gomis

fou un activista i exiliat català.

Nou!!: Pirineus і Manuel Valls de Gomis · Veure més »

Maquis

el mural sencer Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.

Nou!!: Pirineus і Maquis · Veure més »

Maragda lluent

La maragda lluent (Somatochlora metallica) és una espècie odonat anisòpter de la família dels cordúlids present a Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Maragda lluent · Veure més »

María Jesús Lago Rey

María Jesús Lago Rey, més coneguda com a Chus Lago (Vigo, 25 de desembre de 1964) és una alpinista i escriptora gallega, l'única que ha pujat l'Everest sense oxigen artificial.

Nou!!: Pirineus і María Jesús Lago Rey · Veure més »

María Luz Gabás Ariño

, més coneguda com a Luz Gabás, és una novel·lista, filòloga i política espanyola.

Nou!!: Pirineus і María Luz Gabás Ariño · Veure més »

Marbrada alpina

La marbrada alpina (Euchloe simplonia) és un lepidòpter ropalòcer de la família ''Pieridae''.

Nou!!: Pirineus і Marbrada alpina · Veure més »

Marbrada comuna

La marbrada comuna (Euchloe crameri) és un lepidòpter ropalòcer de la família ''Pieridae''.

Nou!!: Pirineus і Marbrada comuna · Veure més »

Marc Bret i Gumà

Marc Bret i Gumà és un paisatgista i fotògraf català.

Nou!!: Pirineus і Marc Bret i Gumà · Veure més »

Marcelo Usabiaga Jáuregui

Marcelo Usabiaga Jauregui (Ordizia, 30 d'octubre de 1916 - Sant Sebastià, 23 de juliol de 2015) va ser un militar republicà i lluitador antifranquista basc.

Nou!!: Pirineus і Marcelo Usabiaga Jáuregui · Veure més »

Marco Pantani

Marco Pantani (Cesenatico, Itàlia, 13 de gener de 1970 - Rimini, Itàlia, 14 de febrer de 2004) va ser un destacat ciclista italià.

Nou!!: Pirineus і Marco Pantani · Veure més »

Mare de Déu de Lorda

Mare de Déu de Lorda L'advocació catòlica de la Mare de Déu de Lorda, a vegades dita de Lourdes per influència del francès, fa referència a les divuit aparicions de la Mare de Déu que Bernadeta Sobirós (1844-1879) va afirmar haver presenciat en la gruta de Massavielha, a la vora del riu Gave de Pau, als afores de la població de Lorda, França, en els contraforts dels Pirineus, el 1858.

Nou!!: Pirineus і Mare de Déu de Lorda · Veure més »

Mare de Déu dels Miracles

Mare de Déu dels Miracles - Santa Maria de la Rábida. La Mare de Déu dels Miracles (en castellà Ntra. Sra. de los Milagros o Santa María de la Rábida) és una imatge religiosa catòlica que es venera al Monestir de La Rábida de la ciutat de Palos de la Frontera (Huelva).

Nou!!: Pirineus і Mare de Déu dels Miracles · Veure més »

Marfull

El marfull (Viburnum tinus) és un arbust mediterrani típic de l'alzinar litoral (la forma més típica del qual es coneix, precisament, com a alzinar amb marfull).

Nou!!: Pirineus і Marfull · Veure més »

Margarida d'Angulema

Margarida d'Angulema també anomenada Margarida de Navarra, Margarida d'Orleans i Margarida d'Alençon (Angulema 11 d'abril de 1492 - Odos, França 21 de desembre de 1549), fou duquessa consort d'Alençon (1509-1525) i reina consort de Navarra (1527-1549).

Nou!!: Pirineus і Margarida d'Angulema · Veure més »

Margarida de Borbó-Dampierre

Margarida de Borbó-Dampierre, també coneguda com a Margarida de Navarra (1211 - 12 d'abril de 1256) va ser la tercera i última esposa de Teobald I de Navarra, es va convertir en comtessa de Xampanya i reina de Navarra.

Nou!!: Pirineus і Margarida de Borbó-Dampierre · Veure més »

Maria Barbal i Farré

Maria Barbal i Farré (Tremp, 17 de setembre de 1949) és una destacada escriptora en llengua catalana amb èxit internacional.

Nou!!: Pirineus і Maria Barbal i Farré · Veure més »

Maria Francisca Eroles i Eroles

Maria Francesca Theodora Eroles i Eroles, Mariquita Tennant (Pla de Sant Tirs, Alt Urgell, 9 de novembre de 1807 - Windsor, Anglaterra, 1860) va protegir dones maltractades a mitjans del s. XIX a Windsor.

Nou!!: Pirineus і Maria Francisca Eroles i Eroles · Veure més »

Maria Josep Colomer i Luque

Maria Josep Colomer i Luque (Barcelona, 31 de març de 1913 - Surrey, Anglaterra, 25 de maig de 2004), més coneguda com a Mari Pepa Colomer, va ser la primera aviadora catalana de la història i la tercera d'Espanya.

Nou!!: Pirineus і Maria Josep Colomer i Luque · Veure més »

Maria Rúbies i Garrofé

Maria Rúbies i Garrofé (Camarasa, 21 de novembre del 1932 - Lleida, 14 de gener del 1993) fou una professora catedràtica de matemàtiques i política, primera senadora catalana elegida al Senat.

Nou!!: Pirineus і Maria Rúbies i Garrofé · Veure més »

Marián

Marián és una pel·lícula espanyola del 1977 dirigida per Luis Martínez Cortés, coautor del guió amb Juan Antonio Porto i protagonitzada per Isabel Mestres.

Nou!!: Pirineus і Marián · Veure més »

Maribel Forcadas Berdusán

Maribel Forcadas Berdusán (Uncastillo, Saragossa, 4 de juny de 1949-Getxo, Biscaia, 14 de juny de 2012) va ser una metgessa i professora d'universitat, especialitzada en neurologia i epileptologia.

Nou!!: Pirineus і Maribel Forcadas Berdusán · Veure més »

Marie Laforêt

Maitena Douménach, anomenada Marie Laforêt, (Solac, Gironda, França, 5 d'octubre de 1939 - Genolier, Suïssa, 2 de novembre de 2019), va ser una cantant i actriu francesa. Des de 1978, va viure a Ginebra i tenia també la nacionalitat suïssa.

Nou!!: Pirineus і Marie Laforêt · Veure més »

Marimanha

L'espai natural protegit de Marimanha està format per un conjunt muntanyós de notable complexitat i de gran diversitat paisatgística que tanca la Val d'Aran pel sector de llevant.

Nou!!: Pirineus і Marimanha · Veure més »

Marina Ginestà i Coloma

Marina Ginestà i Coloma (Tolosa, 29 de gener de 1919 - París, 6 de gener de 2014) fou una periodista, escriptora, intèrpret i militant antifeixista catalana.

Nou!!: Pirineus і Marina Ginestà i Coloma · Veure més »

Marisa Puchades Blasco

Marisa Puchades Blasco (València, 1956), és una experta alpinista i escaladora valenciana, professora d'esquí i Guia Acompanyant de Muntanya, experta en esquí alpí.

Nou!!: Pirineus і Marisa Puchades Blasco · Veure més »

Marmota alpina

La marmota alpina (Marmota marmota) és un mamífer de la família dels esciúrids.

Nou!!: Pirineus і Marmota alpina · Veure més »

Marta Repullo i Grau

Marta Grau i Repullo (Barcelona, 1976) és una escriptora catalana.

Nou!!: Pirineus і Marta Repullo i Grau · Veure més »

Martí Gasull i Roig

va ser un activista per la llengua catalana, un dels fundadors de la Plataforma per la Llengua, el 1993, i el principal impulsor d'aquesta organització des de la seva fundació.

Nou!!: Pirineus і Martí Gasull i Roig · Veure més »

Marxa cicloturista Quebrantahuesos

L'edició de 2009, passant per Somport Arribada a Sabiñánigo La Marxa cicloturista Quebrantahuesos (QH) és una prova de ciclisme de carretera ("Gran Fondo" i "Medio fondo") i MTB (bicicleta de muntanya) per aficionats organitzada per la Peña Ciclista Edelweis.

Nou!!: Pirineus і Marxa cicloturista Quebrantahuesos · Veure més »

Masia

300x300px Una masia és l'edifici central d'un mas, dins una explotació agrícola solitaria o allunyada del nucli d'un poble.

Nou!!: Pirineus і Masia · Veure més »

Massís Catalanobalear

Esquema: Massís Catalanobalear dins el conjunt de massissos emergits durant el plegament hercinià o varisc (Paleozoic) El massís Catalanobalear (història geològica) és un massís que es formà durant el període geològic del Carbonífer (Paleozoic) com a conseqüència dels plegaments hercinians.

Nou!!: Pirineus і Massís Catalanobalear · Veure més »

Massís de la Maladeta

El massís de la Maladeta o Maleïdes és el massís muntanyenc amb major altura dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Massís de la Maladeta · Veure més »

Massís de Plantaurel

El massís de Plantaurel és una serralada del Prepirineu a la zona de l'Arieja, França.

Nou!!: Pirineus і Massís de Plantaurel · Veure més »

Massís de Posets

El massís de Pocets és un massís de muntanya del Pirineu situat al nord de la província d'Osca.

Nou!!: Pirineus і Massís de Posets · Veure més »

Massís de Taba

El massís de Taba, Tabe en francès, (també anomenat de Sant Bertomieu, de La Frau o muntanya de Taba) és un massís muntanyós de la vessant nord dels Pirineus, situat al departament de l'Arieja.

Nou!!: Pirineus і Massís de Taba · Veure més »

Massís del Carlit

El massís del Carlit és un massís muntanyenc pertanyent al Pirineu axial oriental amb el cim al pic Carlit (2921 m), situat entre l'Alta Cerdanya i el Capcir al sud i el Sabartès i el Donasà (País de Foix) al nord.

Nou!!: Pirineus і Massís del Carlit · Veure més »

Massís del Mont Blanc

El massís del Mont Blanc és el grup de muntanyes culminant dels Alps, amb molts cims de més de 4000 msnm.

Nou!!: Pirineus і Massís del Mont Blanc · Veure més »

Massís del Mont Perdut

El massís de Mont Perdut (en aragonès, As Tres Serols) és el massís calcari més alt dels Pirineus i d'Europa.

Nou!!: Pirineus і Massís del Mont Perdut · Veure més »

Massís del Montcalm

''Estany de Canalbona'' ubicat al massís El massís del Montcalm (Massif du Montcalm) és un massís de muntanyes ubicat als Pirineus, a la frontera entre França i Espanya, té una altitud de 3077 metres per sobre del nivell del mar.

Nou!!: Pirineus і Massís del Montcalm · Veure més »

Massís del Montgrí

El massís del Montgrí és un massís muntanyós calcari a la vora del mar Mediterrani al nord-est de la comarca del Baix Empordà i que, de fet, constitueix la separació natural entre aquesta i la de l'Alt Empordà.

Nou!!: Pirineus і Massís del Montgrí · Veure més »

Massís Septentrional

França, en una imatge de radar de la NASA. El '''Massís Septentrional''' hi destaca com una àmplia massa rogenca a la part centremeridional. A la frontera sud-oriental amb Itàlia hi ha els Alps i al sud, als confins amb la península Ibèrica, hi ha els Pirineus. El Massís Septentrional (en occità Massís Septentrional, en francès Massif Central) és una regió elevada que deu el seu nom a la seva posició geogràfica al centre-nord d'Occitània, consistent en un conjunt de muntanyes i altiplans.

Nou!!: Pirineus і Massís Septentrional · Veure més »

Mastí dels Pirineus

Vista lateral El mastí dels Pirineus és una raça de gos bover espanyola originària del Pirineu aragonès.

Nou!!: Pirineus і Mastí dels Pirineus · Veure més »

Matagalls

El Matagalls és una muntanya de 1.698 metres del massís del Montseny que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau a Osona, i el del Montseny al Vallès Oriental.

Nou!!: Pirineus і Matagalls · Veure més »

Mavis Bacca Dowden

Mavis Bacca Dowden (Londres 1908 - Surrey, desembre 2005) fou una violinista anglesa que va residir a Barcelona des de finals del 1939 fins al 1943 col·laborant amb el Consolat Britànic en les tasques d'ajuda als soldats aliats i als refugiats que fugien de la França ocupada pel nazisme durant la segona guerra mundial.

Nou!!: Pirineus і Mavis Bacca Dowden · Veure més »

Màxim tèrmic del Paleocè-Eocè

Evolució del clima durant els últims 65 milions d'anys. El màxim tèrmic del Paleocè-Eocè apareix marcat amb les sigles «MTPE» i probablement és subestimat per un factor d'entre 2 i 4 a causa d'una estimació imprecisa en el mostratge de dades. El màxim tèrmic del Paleocè-Eocè (MTPE) fou un canvi climàtic sobtat que marcà la fi del Paleocè i l'inici de l'Eocè, fa 56 milions d'anys.

Nou!!: Pirineus і Màxim tèrmic del Paleocè-Eocè · Veure més »

Món islàmic

Mapa mostrant, de més fosc a més clar, la densitat de població de musulmans al món l'any 2009 La noció de món islàmic es pot entendre de dues maneres: en un sentit cultural es refereix a la comunitat dels musulmans (lumma), és a dir els practicants de l'islam, que compta uns 1.600 milions de persones, el que representa aproximadament una cinquena part de la població mundial.

Nou!!: Pirineus і Món islàmic · Veure més »

Música basca

La música basca (en basc, Euskal Herriko musika) es refereix a la música feta al País Basc, que reflecteix trets relacionats amb la seva societat / tradició, i ideada per persones d'aquest territori.

Nou!!: Pirineus і Música basca · Veure més »

Medyuna

Medyuna (Madyuna o Midyuna) és una tribu amaziga del gran grup dels Butr, dins la família Fatin.

Nou!!: Pirineus і Medyuna · Veure més »

Melcior de Villena i Vila

Melcior de Villena i Vila (Carpesa, l'Horta de València, 11 de febrer de 1564 - València, 13 de desembre de 1655) fou un metge i botànic valencià.

Nou!!: Pirineus і Melcior de Villena i Vila · Veure més »

Mercat de la Seu d'Urgell

El Mercat de la Seu d'Urgell és un mercat de carrer que té lloc bisetmanalment al centre històric de la Seu d'Urgell (Alt Urgell).

Nou!!: Pirineus і Mercat de la Seu d'Urgell · Veure més »

Merla de pit blanc

La merla de pit blanc i tord flassader, tord de collaret, merla de pit blanc (o de collaret; merla collerada a Gandesa) a les Balears (Turdus torquatus) és una espècie d'ocell distribuïda per les serralades alpines i les àrees boreals d'Europa, que als Països Catalans només cria als Pirineus, en nombre no gaire elevat.

Nou!!: Pirineus і Merla de pit blanc · Veure més »

Merla roquera comuna

La merla roquera comuna o merla roquera (Monticola saxatilis) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que, als Països Catalans, té pràcticament la mateixa àrea de distribució que la merla blava.

Nou!!: Pirineus і Merla roquera comuna · Veure més »

Mestral

L'origen del mestral a la vall del Roine El mestral, també conegut com a mestre (cat. ant., Mall.), serè o cerç, i a les Terres de l'Ebre com a vent de dalt, és el vent procedent del nord-oest.

Nou!!: Pirineus і Mestral · Veure més »

Microestats europeus

Microestats europeus Els microestats europeus són un conjunt de petits estats sobirans del continent europeu i les illes del voltant.

Nou!!: Pirineus і Microestats europeus · Veure més »

Miguel Gómez Sánchez

Miguel Gómez Sánchez (Barcelona, 1936 - València, 24 de març de 2011) fou un alpinista valencià, va ser cap d'expedició del primer huit mil valencià al Nanga Parbat en 1986.

Nou!!: Pirineus і Miguel Gómez Sánchez · Veure més »

Mike Oldfield

Michael Gordon Oldfield (nascut el 15 de maig de 1953 a Reading, Anglaterra) compositor i músic multiinstrumentista que treballa amb rock progressiu, música popular i música clàssica.

Nou!!: Pirineus і Mike Oldfield · Veure més »

Minairó

Un minairó és un ésser fantàstic de mida diminuta present en la mitologia dels Pirineus, des de Catalunya fins al País Basc.

Nou!!: Pirineus і Minairó · Veure més »

Mineria

La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès econòmic de la terra, en general d'un jaciment geològic, un filó, una veta o un dipòsit al·luvial.

Nou!!: Pirineus і Mineria · Veure més »

Mines de carbó d'Adrall

Les antigues mines de carbó d'Adrall són unes mines situades a la població d'Adrall del municipi de Ribera d'Urgellet.

Nou!!: Pirineus і Mines de carbó d'Adrall · Veure més »

Mines de Gavà

El jaciment arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà, també conegudes com a Mines de Can Tintorer, és un jaciment neolític que ocupa les zones de Can Tintorer, les Ferreres i Rocabruna del municipi de Gavà (Baix Llobregat, Barcelona).

Nou!!: Pirineus і Mines de Gavà · Veure més »

Mines de Pimorent

Les Mines de Pimorent és una antiga explotació minera de la comuna de Portè, de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Mines de Pimorent · Veure més »

Miosotis alpestre

Miosotis alpestre (Myosotis alpestris) és una planta herbàcia perenne de la família de les boraginàcies que creix en petits manats.

Nou!!: Pirineus і Miosotis alpestre · Veure més »

Miquel Cambó de Gayolà

Miquel Cambó de Gayolà, conegut per Barrancot, va ser un popular capitost carlí durant la Tercera guerra carlina.

Nou!!: Pirineus і Miquel Cambó de Gayolà · Veure més »

Miquel Sànchez Múrcia

Miquel Sànchez Múrcia (1955), més conegut senzillament com a Miquel Sánchez, és un muntanyenc, alpinista i guarda de refugi de muntanya català.

Nou!!: Pirineus і Miquel Sànchez Múrcia · Veure més »

Miracle de la Mare de Déu del Roser i el cavaller de Colònia

El Miracle de la Mare de Déu del Roser i el cavaller de Colònia és una pintura sobre fusta que es conserva al Museu de Lleida, des que va entrar a la col·lecció permanent del museu a finals de 2011 gràcies a una adquisició de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Miracle de la Mare de Déu del Roser i el cavaller de Colònia · Veure més »

Miralcamp

Miralcamp és un dels 16 municipis de la comarca del Pla d'Urgell a la província de Lleida.

Nou!!: Pirineus і Miralcamp · Veure més »

Mitologia catalana

s. XV) Mitologia catalana és el llegendari que s'ha explicat durant generacions als Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і Mitologia catalana · Veure més »

Mitologia dels Pirineus

El cim de l'Aneto, un gegant adormit segons la mitologia aragonesa La mitologia dels Pirineus és el conjunt de religions, tradicions i supersiticions present a la serralada pirinenca.

Nou!!: Pirineus і Mitologia dels Pirineus · Veure més »

Mnemòsine (papallona)

La mnemòsine (Parnassius mnemosyne) és una espècie de lepidòpter ropalòcer de la família Papilionidae, característica de les grans cadenes muntanyoses d'Europa i part d'Àsia.

Nou!!: Pirineus і Mnemòsine (papallona) · Veure més »

Moixera de guilla

La moixera de guilla, server de bosc, server de caçadors o besurt (Sorbus aucuparia) és un arbre del gènere Sorbus.

Nou!!: Pirineus і Moixera de guilla · Veure més »

Moixera nana

La moixera nana (Sorbus chamaemespilus) és un arbust del gènere Sorbus.

Nou!!: Pirineus і Moixera nana · Veure més »

Moncayo

El Moncayo o San Miguel (en castellà i aragonès i, de vegades, Montcaio en català) és la muntanya més alta del Massís del Moncayo al Sistema Ibèric situada entre la província de Saragossa i la província de Sòria.

Nou!!: Pirineus і Moncayo · Veure més »

Monchino

El cavall monchino o monchinu és una raça de cavall rústic i original de la muntanya oriental de Cantàbria, Espanya, on es cria en condicions de llibertat.

Nou!!: Pirineus і Monchino · Veure més »

Monedes d'euro d'Andorra

Estats no membres de la UE que utilitzen l'euro unilateralment (Kosovo i Montenegro) Les monedes d'euro d'Andorra es van posar en circulació el 2015, després d'un acord conjunt amb la Unió Europea el 2011.

Nou!!: Pirineus і Monedes d'euro d'Andorra · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Pirineus і Monestir · Veure més »

Monestir d'Alquézar

El monestir d'Alquézar és un antic monestir romànic al peu d'una gran roca espadada coronada per un antic castell, origen del monestir, al municipi d'Alquézar, província d'Osca, Aragó.

Nou!!: Pirineus і Monestir d'Alquézar · Veure més »

Monique Hanotte

Monique Hanotte (Sépeaux-Béon (França), el 10 d'agost de 1920 – Nivelles el 19 de febrer de 2022) va ser una resistent belga.

Nou!!: Pirineus і Monique Hanotte · Veure més »

Mont Blanc

El Mont Blanc (Mont Blanc en francès i Monte Bianco en italià) és el punt culminant i cim emblemàtic dels Alps i un dels més coneguts del món.

Nou!!: Pirineus і Mont Blanc · Veure més »

Mont Russell

* Mont Russell (Alaska): cim de 3.557 m, a la serralada d'Alaska.

Nou!!: Pirineus і Mont Russell · Veure més »

Montalbà dels Banys

Montalbà, o Montalbà de l'Església, de Paracolls, o dels Banys, és un poble de la comuna vallespirenca dels Banys d'Arles i Palaldà, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Montalbà dels Banys · Veure més »

Montardo

El Montardo o Montardo d'Aran és un pic dels Pirineus centrals, a la comarca de la Vall d'Aran. Té una alçada de 2.833,2 metres i per la seva vistositat i situació és una de les muntanyes més conegudes d'aquella comarca i de tot el Pirineu. Freqüentment és anomenat també Montarto. El Montardo des d'Arties Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Tot i l'austeritat del seu aspecte quan es mira des del riu de Valarties, és un cim que té una ascensió fàcil des del vessant sud. És per això que no es coneixen dades sobre la seva primera ascensió, ja que, tot i el fort pendent dels seus darrers cent metres, el cim és fàcilment accessible per un seguit de tarteres i pendents herbosos. Als mesos d'estiu és assolit per nombrosos aficionats. Hi ha dos refugis (el de Ventosa i Calvell, a la vall de Boí, i el de la Restanca, al capdamunt del Valarties), amb tots els serveis que hi faciliten l'estada. A l'hivern, és també destinació de nombroses ascensions amb esquí de muntanya. Els descensos es fan gairebé sempre per la mateixa via de pujada (la Restanca), encara que n'existeixen itineraris –més difícils– per la vall de Rencules. També és molt difícil –a més de perillós– l'itinerari que remunta la cara nord per l'Ombrer deth Montardo. Per la seva posició, una mica desplaçada de l'eix axial, és un mirador circular, esplèndid punt de vista de tota la Vall d'Aran. Per aquesta mateixa raó, és molt coneguda la seva imatge des del Pla de Beret o des del poble d'Arties, al municipi de Naut Aran.

Nou!!: Pirineus і Montardo · Veure més »

Montargull (Artesa de Segre)

Montargull és una població disseminada agregada al terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.

Nou!!: Pirineus і Montargull (Artesa de Segre) · Veure més »

Montcabrer (Maresme)

El Montcabrer és una muntanya de la Serralada Litoral catalana, que s'alça entre les poblacions de Cabrils i Cabrera de Mar, al Maresme.

Nou!!: Pirineus і Montcabrer (Maresme) · Veure més »

Montcalm

El Montcalm és una muntanya de 3.078,3 msnm situat al Massís del Montcalm (Pirineu), al País de Foix.

Nou!!: Pirineus і Montcalm · Veure més »

Monteixo

El Monteixo és una muntanya de 2905 m d'altitud situada als Pirineus occidentals, a la Vallferrera (Pallars Sobirà).

Nou!!: Pirineus і Monteixo · Veure més »

Montes Pyrenaeus

Montes Pyrenaeus és una serralada de la Lluna.

Nou!!: Pirineus і Montes Pyrenaeus · Veure més »

Montesquiu (Gers)

Montesquiu és una població de la Gascunya.

Nou!!: Pirineus і Montesquiu (Gers) · Veure més »

Montesquiu Avantés

Montesquiu Avantés (en francès Montesquieu-Avantès) és un municipi francès, situat a la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Nou!!: Pirineus і Montesquiu Avantés · Veure més »

Montiel

Montiel és un municipi situat a la província de Ciudad Real, Castella – la Manxa.

Nou!!: Pirineus і Montiel · Veure més »

Montlluís

Montlluís (en francès Mont-Louis), antigament el Vilar d'Ovança, és una vila i comuna catalana, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Pirineus і Montlluís · Veure més »

Montserrat Bernabeu i Guitart

Montserrat Bernabeu i Guitart (Catalunya, 1963) és una metgessa catalana.

Nou!!: Pirineus і Montserrat Bernabeu i Guitart · Veure més »

Montserrat Jou i Parrot

Montserrat Jou i Parrot, (Manresa, 12 de juliol de 1943) és una escaladora i alpinista catalana que va esdevenir la primera alpinista de l'Estat i la tercera europea a superar els 7.000 m. (Noshaq occ. 7.492 m).

Nou!!: Pirineus і Montserrat Jou i Parrot · Veure més »

Moro (mitologia dels Pirineus)

El terme moro designa, entre altres accepcions, un personatge present en l'imaginari popular de nombroses zones de la península ibèrica, especialment als Pirineus (Catalunya, Andorra, Aragó, País Basc) però també a Castella, Galícia i Portugal.

Nou!!: Pirineus і Moro (mitologia dels Pirineus) · Veure més »

Mosquiter comú

El mosquiter comú, musquetera (Phylloscopus collybita), conegut a les Balears amb el nom d'ull de bou, és una espècie d'ocell de la família dels fil·loscòpids (Phylloscopidae).

Nou!!: Pirineus і Mosquiter comú · Veure més »

Mountain Wilderness

Mountain Wilderness és una organització no governamental internacional dedicada a la preservació de les àrees de muntanya, en els seus aspectes natural i cultural.

Nou!!: Pirineus і Mountain Wilderness · Veure més »

Muga

La Muga és un riu pirinenc d'orientació oest-est (ponent-llevant) i de règim pluvial, que desemboca a la Mediterrània.

Nou!!: Pirineus і Muga · Veure més »

Muntanya

Muntanya de Montserrat Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa Una muntanya o montanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny.

Nou!!: Pirineus і Muntanya · Veure més »

Muntanya de Taravil

La muntanya de Taravil o Travil és una serra a cavall dels termes municipals de Navès (Solsonès) i de Capolat (Berguedà) que té una elevació màxima de 1.526 msnm.

Nou!!: Pirineus і Muntanya de Taravil · Veure més »

Muntanya Negra

Situació de la Muntanya Negra dins del Massís Central Límits geogràfics (en vermell) i geològics (en magenta) de la Muntanya Negra La Muntanya Negra. La Muntanya Negra (Montanha Negra en occità, Montagne Noire en francès), és un massís muntanyós situat a l'extremitat sud-oest del Massís Central, a estat francès, i representa la línia divisòria dels departament del Tarn, l'Erau i el de l'Aude.

Nou!!: Pirineus і Muntanya Negra · Veure més »

Muntanyes del Canigó (cançó)

El Canigó vist des d'El Barcarès Muntanyes del Canigó és una cançó tradicional catalana de caràcter amorós i d'enyorança.

Nou!!: Pirineus і Muntanyes del Canigó (cançó) · Veure més »

Muntanyesa comuna

La muntanyesa comuna (Erebia meolans) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Pirineus і Muntanyesa comuna · Veure més »

Muntanyesa de tartera

La muntanyesa de tartera (Erebia gorge) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Pirineus і Muntanyesa de tartera · Veure més »

Muntanyesa del Pirineu

La muntanyesa del Pirineu (Erebia gorgone) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Pirineus і Muntanyesa del Pirineu · Veure més »

Muntanyesa fistonada

La muntanyesa fistonada (Erebia euryale) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Pirineus і Muntanyesa fistonada · Veure més »

Muntanyesa griseta

La muntanyesa griseta (Erebia cassioides) és un lepidòpter ropalòcer pertanyent a la família Nymphalidae.

Nou!!: Pirineus і Muntanyesa griseta · Veure més »

Muntanyesa llisa

La muntanyesa llisa (Erebia manto) és un lepidòpter ropalòcer de la família dels nimfàlids.

Nou!!: Pirineus і Muntanyesa llisa · Veure més »

Muntanyesa menuda

La muntanyesa menuda (Erebia epiphron) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Pirineus і Muntanyesa menuda · Veure més »

Muntanyesa negra

La muntanyesa negra (Erebia lefebvrei) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Pirineus і Muntanyesa negra · Veure més »

Muntanyesa tardana

La muntanyesa tardana (Erebia neoridas) és un lepidòpter ropalòcer de la família dels nimfàlids que es troba en serralades del sud-oest d'Europa.

Nou!!: Pirineus і Muntanyesa tardana · Veure més »

Munuza

Munuza va ser el governador amazic del nord d'Ibèria (incloent la regió d'Astúries en l'Espanya moderna).

Nou!!: Pirineus і Munuza · Veure més »

Museu Etnològic i de Cultures del Món

El Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC) és un museu situat a la ciutat de Barcelona que té com objectiu preservar i difondre la diversitat cultural, reflexionant sobre canvis i conflictes de la societat per esdevenir un Museu Social.

Nou!!: Pirineus і Museu Etnològic i de Cultures del Món · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Nou!!: Pirineus і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Museus d'Andorra

Molts elements del paisatge andorrà, com també la configuració dels seus nuclis de poblament, són el producte d'una cultura que es fonamentava en l'explotació intensa però racional dels recursos naturals que oferia la muntanya.

Nou!!: Pirineus і Museus d'Andorra · Veure més »

Mussol pirinenc

Niu de mussol pirinenc. Mussol pirinenc Ala dreta d'un mussol pirinenc capturat a l'oest de Finlàndia. El mussol pirinenc, mussol de Tengmalm o miloca (Aegolius funereus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Nou!!: Pirineus і Mussol pirinenc · Veure més »

N-230

LN-230, que serà parcialment substituïda per l'A-14, és una carretera estatal que uneix Lleida amb la Vall d'Aran, seguint el curs de la Noguera Ribagorçana.

Nou!!: Pirineus і N-230 · Veure més »

N-260

La N-260 és una via de la Xarxa de Carreteres de l'Estat que discorre per Aragó i Catalunya.

Nou!!: Pirineus і N-260 · Veure més »

Naüja

Naüja (en francès Nahuja) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Pirineus і Naüja · Veure més »

Nabiu

La nabinera, també coneguda amb els noms d'avajonera, mirtil, moixereta, nabissera o simplement nabiu (Vaccinium myrtillus) és una espècie de planta del gènere Vaccinium.

Nou!!: Pirineus і Nabiu · Veure més »

Nabiu uliginós

El nabiu uliginós (Vaccinium uliginosum) és una planta del gènere Vaccinium, molt semblant al nabiu.

Nou!!: Pirineus і Nabiu uliginós · Veure més »

Nancy Wake

Nancy Grace Augusta Wake AC GM, més coneguda com a Nancy Wake (30 d'agost de 1912, Wellington, Nova Zelanda - 7 d'agost de 2011, Londres, Regne Unit) fou una espia britànica durant el final de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Pirineus і Nancy Wake · Veure més »

Narcís Castanyer i Bachs

Narcís Castanyer i Bachs (Girona, 1952 - 19 de setembre de 2014) va ser un activista cultural català.

Nou!!: Pirineus і Narcís Castanyer i Bachs · Veure més »

Narcissus abscissus

Narcissus abscissus és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies que és endèmica als Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Narcissus abscissus · Veure més »

Narcissus moschatus

Narcissus moschatus és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Pirineus і Narcissus moschatus · Veure més »

Narcissus pallidiflorus

Narcissus pallidiflorus és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Pirineus і Narcissus pallidiflorus · Veure més »

Narteci

El narteci (Narthecium ossifragum) és una herba pertanyent a la família de les liliàcies.

Nou!!: Pirineus і Narteci · Veure més »

Naut Aran

Naut Aran (en aranès i oficialment; en català: Alt Aran) és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Pirineus і Naut Aran · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Pirineus і Navarra · Veure més »

Núria Muñoz i Aige

Núria Muñoz i Aige (Lleida, 24 de juny de 1970) és una filòloga de llengua anglesa i escriptora catalana.

Nou!!: Pirineus і Núria Muñoz i Aige · Veure més »

Núria Pi-Sunyer i Cuberta

Núria Pi-Sunyer i Cuberta (Barcelona, 2 d'octubre de 1923 - Barcelona, 23 de juny de 2011) fou una escriptora catalana i professora de literatura anglesa.

Nou!!: Pirineus і Núria Pi-Sunyer i Cuberta · Veure més »

Núria Quadrada i Damont

Núria Quadrada i Damont (Mataró, setembre de 1946) és una ballarina, mestra i professora de danses tradicionals catalanes i del Mediterrani.

Nou!!: Pirineus і Núria Quadrada i Damont · Veure més »

Necròpolis de Can Piteu - Can Roqueta

La necròpolis de Can Piteu - Can Roqueta és una necròpolis d'incineració, de l'edat dels metalls enquadrada al bronze final i a la primera edat del ferro.

Nou!!: Pirineus і Necròpolis de Can Piteu - Can Roqueta · Veure més »

Neolític antic

El neolític antic es va iniciar a l'Orient abans del 7000 aC i s'estengué cap a l'oest a través del Danubi i la Mediterrània.

Nou!!: Pirineus і Neolític antic · Veure més »

Neret

El neret (Rhododendron ferrugineum) és un arbust de la família de les ericàcies.

Nou!!: Pirineus і Neret · Veure més »

Neu

Neu a Colorado, Estats Units La neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, dits flocs de neu (o volves, borrall(on)s, cóps, tofes, flòbies, ballarusques).

Nou!!: Pirineus і Neu · Veure més »

Nevada a Catalunya del 1962

La Nevada a Catalunya del 1962 fou un històric episodi de nevada que es produí el dia de nadal de 1962 i que va afectar tot Catalunya, especialment el litoral i prelitoral centrals.

Nou!!: Pirineus і Nevada a Catalunya del 1962 · Veure més »

Nevada Grossa

La Nevada Grossa del 23 al 26 de febrer de 1944, la més important de tot el segle XX a les Terres de Ponent i Prelitoral tarragoní, així com els intensos aiguats a la meitat est de Catalunya, que van provocar importants desbordaments de molts rius i rieres amb danys molt greus.

Nou!!: Pirineus і Nevada Grossa · Veure més »

Nicole Stéphane

Nicole Stéphane (nascuda amb el nom de baronessa Nicole de Rothschild, París, França, 27 de maig de 1923 - 13 de març de 2007) va ser una actriu, productora i directora francesa.

Nou!!: Pirineus і Nicole Stéphane · Veure més »

No ploris Germaine

No ploris Germaine (en francès Pleure pas Germaine) és una pel·lícula de coproducció hispano-franco-belga del 2001 dirigida per Alain de Halleux amb guió basada en l'obra homònima del franco-canadenc Claude Jasmin i que comptava en el seu repartiment amb les actrius catalanes Rosa Renom i Laia Marull.

Nou!!: Pirineus і No ploris Germaine · Veure més »

Noain (Elortzibar)

Noain (Elortzibar) (en basc, cooficialment en castellà Noáin (Valle de Elorz)) és un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Sangüesa.

Nou!!: Pirineus і Noain (Elortzibar) · Veure més »

Noël Étienne Henry

Noël Étienne Henry (Beauvais, 26 novembre 1769 - París, 30 juliol 1832) fou un farmacèutic i químic francès que dirigí la farmàcia central dels hospitals de París des del 1803 fins a la seva mort, i realitzà recerca en el camp dels productes naturals.

Nou!!: Pirineus і Noël Étienne Henry · Veure més »

Noguera de Vallferrera

La Noguera de Vallferrera és un riu pirinenc que neix al circ de Baiau, al nord-est del Pallars Sobirà (a tocar de la frontera occidental d'Andorra) i s'uneix a la Noguera de Cardós per l'esquerra.

Nou!!: Pirineus і Noguera de Vallferrera · Veure més »

Novempopulània

La Novempopulània (en llatí Novempopulania) fou una província romana que va tenir com a capital Elusa o Eause.

Nou!!: Pirineus і Novempopulània · Veure més »

Obama nungara

Lóbama o el cuc óbama (Obama nungara) és una espècie de platihelmint terrestre de la subfamília Geoplaninae.

Nou!!: Pirineus і Obama nungara · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Pirineus і Occità · Veure més »

Occità cispirinenc

L'occità cispirinenc o occità transpirinenc, segons el punt de vista, és un dialecte d'occità que es parlava a diverses localitats del Sud dels Pirineus a l'Edat Mitjana. En particular a l'Aragó i a Navarra a les ciutats de Estella-Lizarra, Jaca i Pamplona en què coexistia amb les llengües basca i navarro-aragonesa.

Nou!!: Pirineus і Occità cispirinenc · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Pirineus і Occitània · Veure més »

Oceja

Oceja (antigament també grafiat Osseja, en francès Osséja) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Pirineus і Oceja · Veure més »

Ofensiva d'Aragó

L'Ofensiva d'Aragó de la Guerra Civil espanyola va ser una campanya del bàndol franquista iniciada amb prou feines tres setmanes després de finalitzar les hostilitats de la batalla de Terol.

Nou!!: Pirineus і Ofensiva d'Aragó · Veure més »

Oli de l'Empordà

Logotip DOP Oli de l'Empordà L'oli de l'Empordà és un oli d'oliva verge extra amb Denominació d'Origen Protegida (DOP, que es produeix a les comarques de l'Alt i el Baix Empordà i en alguns municipis del Pla de l'Estany i el Gironès, que conformen conjuntament l'Empordà. Es caracteritza per tenir un aspecte clar, net i transparent. Les principals varietats són l'argudell, la corivell i la verdal (llei de Cadaqués). L'arbequina es va introduir a finals del. El cultiu de l'olivera i la producció d'oli es remunta a l'arribada dels grecs. La denominació va ser inscrita el 10 març del 2015 al Registre europeu, i l'acte de lliurament oficial del certificat va fer-se al Museu d'Arqueologia d'Empúries. Oli de l'Empordà Les primeres mostres d'olivera que s'han trobat a l'Empordà daten del final de l'edat del bronze. Però el cultiu de l'olivera i la producció d'oli s'atribueixen als grecs, que van arribar per mar el i van fundar les colònies d'Empúries i Roses, que ben aviat esdevindrien dinàmics enclavaments comercials. Més tard els romans van mantenir els conreus i els monjos benedictins els van consolidar, fins a arribar a la situació actual, amb una extensió de més de dues mil hectàrees d'oliveres i una producció d'olis d'elevada qualitat.

Nou!!: Pirineus і Oli de l'Empordà · Veure més »

Oliana

Oliana és una vila i municipi de Catalunya, situat a la part sud de la comarca de l'Alt Urgell, que s'estén entre l'esquerra del riu Segre, entre la serra de Turp i el congost dels Espluvins.

Nou!!: Pirineus і Oliana · Veure més »

Olià

Olià és un poble situat al Pirineu Català que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya, partit judicial de la Seu d'Urgell, dins de la província de Lleida a la vegueria de l'Alt Pirineu (Catalunya).

Nou!!: Pirineus і Olià · Veure més »

Oligocè

LOligocè és l'època geològica que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Pirineus і Oligocè · Veure més »

Olositans

Els olositans eren un hipotètic poble iber establert en algun punt de la zona oriental dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Olositans · Veure més »

Oma

L'oma (Ulmus glabra) és un arbre caducifoli de la família de les ulmàcies que habita gran part de l'Europa del Nord i central, oest d'Àsia així com zones muntanyoses del sud d'Europa (Pirineus, Apenins…).

Nou!!: Pirineus і Oma · Veure més »

Ombrer deth Montardo

LOmbrer deth Montardo (en català Obaga del Montardo) és la pala amb una forta pendent que forma el vessant nord del cim del Montardo, situada per tant al Pirineu axial i orientada de nord a sud.

Nou!!: Pirineus і Ombrer deth Montardo · Veure més »

Onobrisats

Els onobrisats (en llatí: Onobrisates) van ser un poble aquità esmentat per Plini el Vell, que diu que vivien als Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Onobrisats · Veure més »

Onomàstica de Califòrnia

Americae sive quartae orbis partis nova et exactissima descriptio, el primer mapa d'Amèrica que va utilitzar el nom de Califòrnia (1562). Califòrnia és el nom amb què la península fou batejada en 1539 durant l'expedició de Francisco de Ulloa, que apareix per primer com isola CaliforniaPolk (1991):p.130 en la traducció de Giovanni Battista Ramusio del dietari de Francisco Preciado, que va participar en l'expedició d'Ulloa, i que s'ha perdut.

Nou!!: Pirineus і Onomàstica de Califòrnia · Veure més »

Ononis cristata

Ononis cristata és una espècie botànica de la família de les lleguminoses.

Nou!!: Pirineus і Ononis cristata · Veure més »

Operació Fèlix

LOperació Félix era el nom per a un pla hispà-alemany proposat per prendre Gibraltar durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Pirineus і Operació Fèlix · Veure més »

Operació Port

dopatge desarticulada per la Guàrdia Civil. LOperació Port (castellà: Operación Puerto) és una operació espanyola contra el dopatge en l'esport d'elit.

Nou!!: Pirineus і Operació Port · Veure més »

Operacions de la Segona Guerra Mundial

Aquesta és una llista de les operacions militars de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Pirineus і Operacions de la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Opus Dei

LOpus Dei (en llatí, 'Obra de Déu'), o formalment Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei, és una institució de l'Església Catòlica.

Nou!!: Pirineus і Opus Dei · Veure més »

Oròsia de Jaca

Oròsia o Euròsia (Baiona, final del - Jaca, 714, o, segons una tradició, Bohèmia, 864 - Jaca, 880) va ésser una dona martiritzada pels musulmans en defensar la seva fe cristiana.

Nou!!: Pirineus і Oròsia de Jaca · Veure més »

Orcau

El poble d'Orcau era el cap de l'antic municipi d'Orcau, de la comarca del Pallars Jussà, un dels cinc termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau i Sant Romà d'Abella).

Nou!!: Pirineus і Orcau · Veure més »

Orcau (antic municipi)

L'antic municipi d'Orcau és un dels cinc termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau i Sant Romà d'Abella).

Nou!!: Pirineus і Orcau (antic municipi) · Veure més »

Ordèn

Ordèn és una entitat de població del municipi cerdà de Bellver de Cerdanya.

Nou!!: Pirineus і Ordèn · Veure més »

Orde de Roncesvalls

LOrde de Roncesvalls fou un orde de canonges regulars de tipus hospitaler constituïda al vinculat a l'hospital de pelegrins de Roncesvalls i a la seva col·legiata.

Nou!!: Pirineus і Orde de Roncesvalls · Veure més »

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Nou!!: Pirineus і Orde de Sant Benet · Veure més »

Orella d'os

L'orella d'os (Ramonda myconi) és una planta de la família de les gesneriàcies.

Nou!!: Pirineus і Orella d'os · Veure més »

Orenci d'Aush

Orenci d'Auch (Alt Urgell?, Catalunya, últim quart del s. IV - Aush, Migdia-Pirineus, 439; segons una tradició: Osca, Aragó, ca. 225 - Aush, segona meitat del s. III), en llatí Orentius o Orientius, va ésser, segons la tradició, un bisbe d'Auch.

Nou!!: Pirineus і Orenci d'Aush · Veure més »

Orenga

Lorenga, herba musca o roca morera, és una planta aromàtica, perenne, de la família de les lamiàcies.

Nou!!: Pirineus і Orenga · Veure més »

Organyà

Organyà és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Pirineus і Organyà · Veure més »

Origen dels bascos

L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques. Lorigen dels bascos tracta sobre l'origen d'aquest poble d'arrel no indoeuropea actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Pirineus і Origen dels bascos · Veure més »

Oriol Alamany i Sesé

Oriol Alamany i Sesé (Barcelona, 1958) és un fotògraf català reconegut per les seves fotografies i reportatges sobre temes de natura i de viatges.

Nou!!: Pirineus і Oriol Alamany i Sesé · Veure més »

Oriol Antolí Sarrau

Oriol Antolí Sarrau (Terrassa, Vallès Occidental, 20 d'agost de 1983) és un esportista i corredor català, especialista en carreres de llarga distància i en Backyard ultra.

Nou!!: Pirineus і Oriol Antolí Sarrau · Veure més »

Ornithogalum pyrenaicum

Inflorescència Detall de la flor Ornithogalum pyrenaicum és una espècie de planta bulbosa de la família de les jacintàcies.

Nou!!: Pirineus і Ornithogalum pyrenaicum · Veure més »

Orogènesi

L'orogènesi és la formació de muntanyes i serralades que es produeix per la deformació compressiva dels sediments dipositats en una conca sedimentària o geosinclinal.

Nou!!: Pirineus і Orogènesi · Veure més »

Orogènesi alpina

La Serra del Montsià és una de les serres que es varen formar durant l'orogènesi alpina L'orogènesi alpina és una fase orogènica del Terciari on a partir de la compressió de sediments que han ascendits degut a la coalició de dues plaques tectòniques en forma convergent, que formà i segueix formant serralades muntanyoses d´alçada variada, en forma horitzontal situades en una latitud nord.

Nou!!: Pirineus і Orogènesi alpina · Veure més »

Orografia

Un mapa orogràfic de l'est de Sibèria fet per Peter Kropotkin el 1875 Lorografia (dels mots grecs όρος, 'turó', i γραφία, 'escriure') és la part de la geografia física, i també de la geomorfologia, que estudia el relleu, i la seva estructuració en una regió determinada.

Nou!!: Pirineus і Orografia · Veure més »

Orsalhèr

Eugèni Trutat) Lorsalhèr (mot occità, també orsalhièr) fou un personatge essencial de la cultura pirenaica.

Nou!!: Pirineus і Orsalhèr · Veure més »

Ortiga gran

Lortiga grossa o ortiga verda (Urtica dioica) és una planta herbàcia de la família de les urticàcies.

Nou!!: Pirineus і Ortiga gran · Veure més »

Ortiga morta

L'ortiga morta, ortiga blanca, falsa ortiga o flor d'ortiga (Lamium album, que prové del grec i significa “boca oberta” per la seva característica forma i del llatí album, blanc, pel color de les seves flors) és una planta de la família de les labiades present a bona part d'Europa; a Catalunya és freqüent a la serralada pirinenca i al Montseny.

Nou!!: Pirineus і Ortiga morta · Veure més »

Ortoll

L'Ortoll és un espai verd d'una superfície d'unes 97 hectàrees situat a la part costanera oest de la ciutat de Vilanova i la Geltrú.

Nou!!: Pirineus і Ortoll · Veure més »

Oryzopsis

Oryzopsis és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse de les commelínides, classe de les liliòpsides, divisió dels magnoliofitins.

Nou!!: Pirineus і Oryzopsis · Veure més »

Os bru

Los bru (Ursus arctos), onso o ossa (al Pallars) és una espècie de mamífer carnívor originari d'Euràsia i Nord-amèrica.

Nou!!: Pirineus і Os bru · Veure més »

Os bru als Pirineus

Una ossa amb dos cadells al Parc Natural de l'Alt Pirineu, fotografiats l'any 2010 Los bru als Pirineus, de tradició mil·lenària, ha estat perseguit els darrers segles fins a la seva pràctica desaparició a la segona meitat del, raó per la qual l'any 1993 la Unió Europea, França i Espanya, incloses les diputacions de Navarra, Aragó i la Generalitat de Catalunya, ratificarien una sèrie d'acords per tal d'impulsar el primer projecte LIFE, dirigit a la salvaguarda dels tres animals més compromesos dels Pirineus, entre ells l'os bru.

Nou!!: Pirineus і Os bru als Pirineus · Veure més »

Os bru cantàbric

Ursus arctos pyrenaicus (os bru cantàbric o os bru ibèric) és una població d'ossos bruns euroasiàtics (Ursus arctos arctos) que viuen a la serralada Cantàbrica d'Espanya.

Nou!!: Pirineus і Os bru cantàbric · Veure més »

Os bru europeu

L'os bru europeu (Ursus arctos arctos), també anomenat os bru euroasiàtic, és una subespècie de l'os bru (Ursus arctos) pròpia d'Europa i Sibèria occidental.

Nou!!: Pirineus і Os bru europeu · Veure més »

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Pirineus і Osca · Veure més »

OSSA 250 Monocasc

L'OSSA 250 Monocasc, sovint anomenada simplement OSSA Monocasc (en castellà: Monocasco; en anglès: Monocoque), fou un prototipus de motocicleta de velocitat desenvolupat per OSSA entre 1967 i 1970 per a competir en el mundial de motociclisme, en la categoria de 250cc.

Nou!!: Pirineus і OSSA 250 Monocasc · Veure més »

Otger Cataló

L'Otger Cataló (o Catalon), o Pare de la Pàtria, és un personatge de llegenda que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarraïns.

Nou!!: Pirineus і Otger Cataló · Veure més »

Ovella churra tensina

Churra tensina. La churra tensina és una varietat de la raça original churra autòctona del submeseta nord, pròpia de la Vall de Tena, al Pirineu d'Osca (Aragó, Espanya).

Nou!!: Pirineus і Ovella churra tensina · Veure més »

Oviedo

Oviedo o Uviéu (en castellà i en asturià, tots dos cooficials) és una ciutat i municipi asturià d'origen medieval, capital del Principat d'Astúries.

Nou!!: Pirineus і Oviedo · Veure més »

Oxigenació per membrana extracorpòria

L'Oxigenació per membrana extracorpòria (OMEC), també coneguda com a ECMO, (acrònim de l'anglès ExtraCorporeal Membrane Oxygenation), és una tècnica extracorpòria que proporciona suport cardíac i respiratori prolongat a pacients els pulmons i cor dels quals són incapaços de desenvolupar les seves funcions vitals amb normalitat (circulació i oxigenació).

Nou!!: Pirineus і Oxigenació per membrana extracorpòria · Veure més »

Pa de fajol

El pa de fajol o pa de blat negre, és un dels anomenats pans especials.

Nou!!: Pirineus і Pa de fajol · Veure més »

Pa de fetge

El pa de fetge —o la coca de fetge o el formatge de fetge— és una modalitat dels patés de campanya francesos que ha arribat adaptada a la comarca de la Cerdanya i s'ha estès per la resta de comarques dels Pirineus (el Berguedà, el Ripollès, l'Alt Urgell i l'Alta Ribagorça).

Nou!!: Pirineus і Pa de fetge · Veure més »

Pa del Pamano

Pa del Pamano és un tipus de pa negre de blat de xeixa tradicional de la Vall d'Àssua, al Pallars Sobirà, durant l'ocupació franquista de Catalunya i el franquisme, en situacions d'aïllament.

Nou!!: Pirineus і Pa del Pamano · Veure més »

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Pirineus і País Basc · Veure més »

País de Saut

El País de Saut o Pays de Sault és una petita regió natural de França, situada al departament de l'Aude.

Nou!!: Pirineus і País de Saut · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Pirineus і Països Catalans · Veure més »

Paisatge cultural

Un paisatge cultural és un bé cultural i representa l'obra combinada de la natura i l'home, d'acord amb l'article 1 de la Convenció del Patrimoni Mundial.

Nou!!: Pirineus і Paisatge cultural · Veure més »

Palau de Cerdanya

Palau de Cerdanya (en francès Palau-de-Cerdagne) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Pirineus і Palau de Cerdanya · Veure més »

Pallars Sobirà

El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.

Nou!!: Pirineus і Pallars Sobirà · Veure més »

Palmanova

Badia de Palmanova. Palmanova és una localitat turística que pertany a l'ajuntament de Calvià (Mallorca).

Nou!!: Pirineus і Palmanova · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Pirineus і Pamplona · Veure més »

Paneret de plata

El paneret de plata (Arabis caucasica), és una planta amb flors de la família de les brassicàcies.

Nou!!: Pirineus і Paneret de plata · Veure més »

Papallona del lledoner

La papallona del lledoner (Libythea celtis) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Pirineus і Papallona del lledoner · Veure més »

Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera

El Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera està situat al nord-est de la comarca de l'Alt Empordà, a la zona de la serra de l'Albera compresa en els termes municipals de la Jonquera, Espolla i Rabós.

Nou!!: Pirineus і Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera · Veure més »

Parc de la Serralada Litoral

El Parc de la Serralada Litoral és un parc que protegeix part de la Serralada de Marina.

Nou!!: Pirineus і Parc de la Serralada Litoral · Veure més »

Parc de la Valira

El Parc de la Valira, o Parc del Valira, és un parc situat a l'oest de la ciutat pirinenca de la Seu d'Urgell, a la riba del riu la Valira, que poc després desemboca al Segre.

Nou!!: Pirineus і Parc de la Valira · Veure més »

Parc del Vilot

El Parc del Vilot és un dels grans parcs urbans d'Almacelles.

Nou!!: Pirineus і Parc del Vilot · Veure més »

Parc dels Búnquers de Montellà i Martinet

El Parc dels Búnquers de Montellà i Martinet és una zona de Montellà i Martinet on es construïren una sèrie de búnquers per construir una línia fortificada al llarg dels Pirineus, anomenada Línia Pirineus, des del cap de Creus fins al País Basc.

Nou!!: Pirineus і Parc dels Búnquers de Montellà i Martinet · Veure més »

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un parc nacional de l'Alt Pirineu, l'únic que hi ha a Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici · Veure més »

Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut

El Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut (en aragonès: Parque Nacional d'Ordesa y d'as Tres Serols, en castellà: Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido) està ubicat en el Pirineu central d'Osca, comarca del Sobrarb, Aragó.

Nou!!: Pirineus і Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut · Veure més »

Parc Nacional dels Pirineus

El Parc Nacional dels Pirineus (en francès: Parc National des Pyrénées) és un dels parcs nacionals de la serralada pirinenca.

Nou!!: Pirineus і Parc Nacional dels Pirineus · Veure més »

Parc natural de la vall de Sorteny

El Parc Natural de la Vall de Sorteny és la major àrea natural protegida d'Andorra.

Nou!!: Pirineus і Parc natural de la vall de Sorteny · Veure més »

Parc Natural de les Peñas de Aya

El Parc Natural de les Peñas de Aya (en euskera Aiako Harria) es troba a l'extrem oriental de la província de Guipúscoa a la Comunitat Autònoma del País Basc, a Espanya; va ser declarat espai natural protegit l'abril de 1995.

Nou!!: Pirineus і Parc Natural de les Peñas de Aya · Veure més »

Parc natural de les Valls Occidentals

El Parc natural de les Valls Occidentals és un parc natural situat en l'extrem més occidental dels Pirineus aragonesos, a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Pirineus і Parc natural de les Valls Occidentals · Veure més »

Parc Natural de Montserrat

El Parc Natural de Montserrat protegeix part de la Muntanya de Montserrat.

Nou!!: Pirineus і Parc Natural de Montserrat · Veure més »

Parc Natural de Pocets-Maladeta

El Parc Natural de Pocets-Maladeta fou declarat Parc per Llei la 3/1994, del 23 de juny, de les Corts d'Aragó, amb la finalitat de preservar els seus valors naturals, vegetació, flora i formacions geomorfològiques.

Nou!!: Pirineus і Parc Natural de Pocets-Maladeta · Veure més »

Parc Natural del Cadí-Moixeró

left El Parc Natural del Cadí-Moixeró és un espai d'interès natural de Catalunya, que comprèn el conjunt de serres prepirinenques del Cadí i de Moixeró.

Nou!!: Pirineus і Parc Natural del Cadí-Moixeró · Veure més »

Parc Natural del Cap de Creus

right El Parc Natural del Cap de Creus va ser el primer parc marítim-terrestre de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Parc Natural del Cap de Creus · Veure més »

Parc Natural del Delta de l'Ebre

305px Arrossars del Delta de l'Ebre El Parc Natural del Delta de l'Ebre es troba a la desembocadura del riu Ebre, a la província de Tarragona i a les comarques del Montsià i del Baix Ebre, a la part més meridional del Principat de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Parc Natural del Delta de l'Ebre · Veure més »

Parc Natural Regional del Pirineu Català

Logotip del parc natural. El Parc Natural Regional del Pirineu Català (en francès Parc naturel régional des Pyrénées catalanes) és un parc natural situat a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Parc Natural Regional del Pirineu Català · Veure més »

Parc Natural Regional dels Pirineus Ariejans

El Parc Natural Regional dels Pirineus Ariejans (en francès: Parc Naturel Régional des Pyrénées Ariégeoises) és un parc natural situat a Gascunya i País de Foix, a Occitània.

Nou!!: Pirineus і Parc Natural Regional dels Pirineus Ariejans · Veure més »

Parcs i jardins de Barcelona

Arranjament floral amb l'escut de Barcelona, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer. El conjunt de parcs i jardins de Barcelona té una extensió de 2.784 hectàrees.

Nou!!: Pirineus і Parcs i jardins de Barcelona · Veure més »

Pardal de bardissa europeu

El pardal de bardissa europeu, pardal de bardissa o xalambrí a les Balears (Prunella modularis) és una espècie d'ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).

Nou!!: Pirineus і Pardal de bardissa europeu · Veure més »

Part de la Vall de Boí i de la Noguera de Tor

Part de la Vall de Boí i de la Noguera de Tor és un monument del municipi de la Vall de Boí declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pirineus і Part de la Vall de Boí i de la Noguera de Tor · Veure més »

Pas de Naurosa

Obelisc de Riquet El Pas de Naurosa (en francès: Seuil de Naurosa, també anomenat en occità Pas de Lauragués (en francès: seuil du Lauragais) és un coll de 189 m situat al sud-oest de França, a la frontera dels departaments de l'Alta Garona i de l'Aude, en una línia de separació de la divisòria d'aigües entre els mars Atlàntic i Mediterrani. Constitueix el punt més elevat del Canal del Migdia que permet unir els dos mars i alhora també separa el Massís Central dels Pirineus. Els municipis més propers són Avignonet-Lauragais i Labastide-d'Anjou.

Nou!!: Pirineus і Pas de Naurosa · Veure més »

Passabarrancs bidentat

El passabarrancs bidentat (Cordulegaster bidentata) és una espècie d'odonat anisòpter de la família dels cordulegàstrids.

Nou!!: Pirineus і Passabarrancs bidentat · Veure més »

Passeig de Joan Brudieu

El Passeig de Joan Brudieu és un passeig, paral·lel al carrer Major, de la ciutat pirinenca de la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell.

Nou!!: Pirineus і Passeig de Joan Brudieu · Veure més »

Passerell

El passerell eurasiàtic o senzillament passerell, (Linaria cannabina) és un ocell esvelt de la família dels fringíl·lids i molt apreciat, pel seu cant semblant al del canari, com a ocell de gàbia.

Nou!!: Pirineus і Passerell · Veure més »

Pastis bourrit

El pastís borrit és un pastís tradicional popular occità, concretament de la zona de les Lanas, a sobre del País Basc.

Nou!!: Pirineus і Pastis bourrit · Veure més »

Pastor dels Pirineus

Pastor dels Pirineus de cara rasa El pastor dels Pirineus o pastor pirinenc és una raça de gos pastor de vigilància originari dels Pirineus, està format per dues varietats diferents: el pastor dels Pirineus de pèl llarg i el pastor dels Pirineus de cara rasa.

Nou!!: Pirineus і Pastor dels Pirineus · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat a França

L'any 2017, 43 béns havien estat declarats a França, 3 dels quals es localitzen fora del continent europeu, ja que estan a Nova Caledònia, que és territori dependent, a Reunió, departament d'ultramar i a la Polinèsia Francesa.

Nou!!: Pirineus і Patrimoni de la Humanitat a França · Veure més »

Patxaran

El patxaran és una beguda alcohòlica obtinguda per maceració dels aranyons, els fruits de l'aranyoner (Prunus spinosa).

Nou!!: Pirineus і Patxaran · Veure més »

Pau (Occitània)

Pau (pronunciat en occità, en francès) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Pirineus і Pau (Occitània) · Veure més »

Pau Escalé i Morales

Pau Escalé i Morales (Vic, Osona, 8 d'octubre de 1979 - Gavarnia, Occitània, 10 de març de 2012) fou un alpinista català especialitzat en l'escalada en gel.

Nou!!: Pirineus і Pau Escalé i Morales · Veure més »

Paul Émile Lecoq de Boisbaudran

Paul-Émile Lecoq de Boisbaudran. que es feia anomenar François Lecoq de Boisbaudran, (Conhac, 18 d'abril de 1838 - París, 28 de maig de 1912) va ser un químic francès descobridor dels elements químics gal·li, samari i disprosi i pioner de l'espectroscòpia.

Nou!!: Pirineus і Paul Émile Lecoq de Boisbaudran · Veure més »

Pòntia dels cims

La pòntia dels cims (Pontia callidice) és un lepidòpter ropalòcer de la família Pieridae.

Nou!!: Pirineus і Pòntia dels cims · Veure més »

Pòrt de Vielha

El Pòrt de Vielha és un pas de muntanya que permet la comunicació entre el vessant sud i el vessant nord del Pirineu.

Nou!!: Pirineus і Pòrt de Vielha · Veure més »

Peònia de muntanya

La Peònia de muntanya, llampoina, peronya, piorna, rosa d'ase, flor de malet, rosa muntesca, peònia herbàcia, etc.

Nou!!: Pirineus і Peònia de muntanya · Veure més »

Pedró dels Quatre Batlles

El Pedró dels Quatre Batlles és el cim de major altitud del Port del Comte i, per tant, del Solsonès.

Nou!!: Pirineus і Pedró dels Quatre Batlles · Veure més »

Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Pimentel

Pedro d'Alcántara Téllez-Girón y Pimentel (Quiruelas de Vidriales, Zamora, 15 d'octubre de 1776 - 24 de gener de 1851) també conegut com el príncep d'Anglona, va ser un destacat militar durant la Guerra de la Independència Espanyola.

Nou!!: Pirineus і Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Pimentel · Veure més »

Pela-roques

El pela-roques (Tichodroma muraria), anomenat també aranyer i picaaranyes, és l'únic habitant característic i gairebé exclusiu de les parets, tallats i espadats de les muntanyes pirinenques (en el sentit d'espècie rupícola amb residència i explotació tròfica de l'hàbitat).

Nou!!: Pirineus і Pela-roques · Veure més »

Pelfort de Rabastens

Pelfort I de Rabastens fou el senyor més important de Rabastens i cavaller.

Nou!!: Pirineus і Pelfort de Rabastens · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Pirineus і Península Ibèrica · Veure més »

Península Ibèrica cartaginesa

Mapa dels dominis cartaginesos a la Mediterrània occidental el 218 aC superposats a les fronteres actuals. La història de la península Ibèrica cartaginesa cobreix el període durant el qual la península Ibèrica estigué sota el domini de l'Imperi Cartaginès, des de la conquesta per Amílcar Barca el 237 aC fins a la retirada de les últimes forces cartagineses d'Ibèria el 206 aC, en el transcurs de la Segona Guerra Púnica contra la República Romana.

Nou!!: Pirineus і Península Ibèrica cartaginesa · Veure més »

Pep Coll

Josep Coll i Martí (Pessonada, 16 d'octubre de 1949), més conegut com a Pep Coll, és un escriptor català.

Nou!!: Pirineus і Pep Coll · Veure més »

Període cartaginès al País Valencià

El període cartaginès al País Valencià descriu els fets que es van produir en el País Valencià durant l'ocupació cartaginesa.

Nou!!: Pirineus і Període cartaginès al País Valencià · Veure més »

Període iber a Catalunya

El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra.

Nou!!: Pirineus і Període iber a Catalunya · Veure més »

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Nou!!: Pirineus і Període romà a Catalunya · Veure més »

Període romà al País Valencià

El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.

Nou!!: Pirineus і Període romà al País Valencià · Veure més »

Període visigòtic a Catalunya

Els gots eren un poble dels considerats bàrbars pels romans.

Nou!!: Pirineus і Període visigòtic a Catalunya · Veure més »

Perdiu blanca

''Lagopus muta helvetica'' fotografiat a Suïssa amb plomatge d'estiu. Exemplar amb plomatge d'hivern fotografiat al Alaska. La perdiu blanca, mussola, pollassa pàl·lida o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.

Nou!!: Pirineus і Perdiu blanca · Veure més »

Perdiu xerra

La perdiu xerra (Perdix perdix), també coneguda com a perdiu grisa o simplement com a perdiu o perdriu, és un ocell de l'ordre dels gal·liformes.

Nou!!: Pirineus і Perdiu xerra · Veure més »

Pere Aymerich Meliz

Pere Aymerich Meliz (Barcelona, 26 de setembre de 1951 - Manāslu, Nepal, 11 de maig de 1982) va ser un alpinista i professor català.

Nou!!: Pirineus і Pere Aymerich Meliz · Veure més »

Pere Barrera i Vilar

Pere Barrera i Vilar (Prada, Conflent, 1736 - ?, 1812) va ser un metge i botànic nord-català.

Nou!!: Pirineus і Pere Barrera i Vilar · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Pirineus і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere F. Santanach i Prat

Pere F. Santanach i Prat (Badalona, 1946) és un geòleg i catedràtic de geodinàmica català.

Nou!!: Pirineus і Pere F. Santanach i Prat · Veure més »

Pere Figueres

Pere Figueres, nascut el 14 de març del 1950 a Pontellà, és un cantant nord-català.

Nou!!: Pirineus і Pere Figueres · Veure més »

Pere Galceran III de Pinós

fou un noble, senyor de les baronies de Pinós (1354-1383), Mataplana (1374-1383), la Portella (1369-1383), Lluça (1369-1376), de la Vall de Ribes (1381-1383), Lavansa (1354-1371), i els castells de Pinós (1354-1370), Talteül (1354-1377), Montorrell (1354-1377), Ponts, Ossera, Sant Romà, Gósol, Saldes, l'Espà, Querforadat, Fórnols Sisquer, Montargull (força de “Montarguyl”), Padrinàs (1354-1371), de l’Espluga de Lavansa (1354-1371) i Balmanya.

Nou!!: Pirineus і Pere Galceran III de Pinós · Veure més »

Pere II el Gran al coll de Panissars

Pere II el Gran al coll de Panissars és una obra d'art de Bartomeu Ribó pintada cap al 1866 i exposada actualment al Museu d'Història de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Pere II el Gran al coll de Panissars · Veure més »

Pere Prat (atleta)

Pere Prat (?, 1891 - ?, ?) fou un atleta i pioner de l'atletisme català.

Nou!!: Pirineus і Pere Prat (atleta) · Veure més »

Perlada de l'esbarzer

La perlada de l'esbarzer (Brenthis daphne) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Pirineus і Perlada de l'esbarzer · Veure més »

Perlada europea

La perlada europea (Brenthis ino) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Pirineus і Perlada europea · Veure més »

Permià

El Permià és un període geològic que començà fa milions d'anys i acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Pirineus і Permià · Veure més »

Petit Estany Blau

El Petit Estany Blau és un estany del Pirineu, situat en el terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Petit Estany Blau · Veure més »

Petit paó de nit

La Saturnia pavonia, el petit paó de nit o papallona de Sant Antoni, és una papallona nocturna de la família dels satúrnids.

Nou!!: Pirineus і Petit paó de nit · Veure més »

Petita Edat de Gel

La Petita Edat de Gel (PEG) o Petita Edat Glacial va ser un període fred que es va produir des de la meitat del fins a la meitat del.

Nou!!: Pirineus і Petita Edat de Gel · Veure més »

Peu de lleó

El peu de lleó, herba botera o pota de lleó (Alchemilla vulgaris) és una planta herbàcia que pertany a la família de les rosàcies; el gènere Alchemilla és natiu d'Europa però actualment també es troba a l'Àsia septentrional, Grenlàndia i a la part oriental d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Pirineus і Peu de lleó · Veure més »

PGI Management

PGI Management - acrònim de Pas Grau Internacional Management - és una companyia global andorrana de gestió d'estacions d'esquí.

Nou!!: Pirineus і PGI Management · Veure més »

Phagnalon saxatile

Phagnalon saxatile és un camèfit de la família de les asteràcies que habita a la conca del Mediterrani des de la Península Ibèrica i nord-oest d'Àfrica cap a l'est fins als Balcans, excepte Creta.

Nou!!: Pirineus і Phagnalon saxatile · Veure més »

Philippe Leclerc de Hauteclocque

Philippe Leclerc de Hautecloque nascut Philippe François Marie, comte de Hauteclocque (Belloy-Saint-Léonard, 22 de novembre de 1902 – proximitats de Colomb-Béchar, Algèria, 28 de novembre de 1947) va ser un militar francès, cap de l'exèrcit de la França Lliure durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Pirineus і Philippe Leclerc de Hauteclocque · Veure més »

Pi roig

El pi roig (Pinus sylvestris) és una espècie de conífera de la família Pinaceae freqüent als Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і Pi roig · Veure més »

Pic Cucurucull

El Pic Cucurucull és una muntanya de 1.912 m alt situada en un contrafort nord de l'eix de la serralada principal dels Pirineus, en el terme comunal de Fontpedrosa, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Pic Cucurucull · Veure més »

Pic d'Aneto

La Maleïda o pic d'Aneto és el més alt dels Pirineus i de l'Aragó.

Nou!!: Pirineus і Pic d'Aneto · Veure més »

Pic d'Anie

El pic d'Anie (en basc: Auñamendi) és una muntanya pràcticament piramidal del vessant nord del Pirineu, situat prop de la frontera francoespanyola a la regió de Bearn (França).

Nou!!: Pirineus і Pic d'Anie · Veure més »

Pic de Bastiments

El Pic de Bastiments o Pic del Gegant (2.881,25 m.) és una muntanya situada a l'eix entre el Ripollès i el Conflent, que separa el Circ d'Ulldeter amb el Circ de Bacivers.

Nou!!: Pirineus і Pic de Bastiments · Veure més »

Pic de Finestrelles

El Puig, o Pic de Finestrelles és una muntanya de 2.826,9 metres d'altitud situada de la carena axial dels Pirineus, situat entre els termes comunals d'Eina i de Llo, tots dos de la comarca de l'Alta Cerdanya, i el municipal de Queralbs, pertanyent a la del Ripollès.

Nou!!: Pirineus і Pic de Finestrelles · Veure més »

Pic de Freser

El Pic de Freser, o de Fresers és una muntanya de 2.834,9 metres situada entre el Circ del Freser (al Ripollès), i la vall de Coma Mitjana, que és una vall lateral de la de Carançà (al Conflent), del terme de Fontpedrosa.

Nou!!: Pirineus і Pic de Freser · Veure més »

Pic de l'Aspra

Les agulles de Charla El pic de l'Aspra és un cim dels Pirineus, situat a la comuna de Solan, al departament francès de l'Arieja.

Nou!!: Pirineus і Pic de l'Aspra · Veure més »

Pic de l'Esquena d'Ase

El Pic de l'Esquena d'Ase, anomenat Puig d'Ombriaga a la Catalunya del Sud, és una muntanya de 2.626,3 m alt situada a l'eix de la serralada principal dels Pirineus, entre el Ripollès i el Conflent, en el límit dels termes municipal de Setcases i comunal de Fontpedrosa.

Nou!!: Pirineus і Pic de l'Esquena d'Ase · Veure més »

Pic de l'Orri (Fontpedrosa)

El Pic de l'Orri és una muntanya de 2.558 m alt situada en un contrafort nord de l'eix de la serralada principal dels Pirineus, entre els termes comunals de Fontpedrosa i de Planès, tots dos de la comarca del Conflent.

Nou!!: Pirineus і Pic de l'Orri (Fontpedrosa) · Veure més »

Pic de la Font Blanca

Situat a la parròquia d'Ordino, el Pic de la Font Blanca (o de Rialb) és amb els seus 2.906 metres, una de les set úniques muntanyes d'Andorra que superen el 2.900 metres d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Pic de la Font Blanca · Veure més »

Pic de la Mainera

El Pic de la Mainera és una muntanya de 2.909,3 m. d'altitud al límit sud-est del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Pirineus і Pic de la Mainera · Veure més »

Pic de la Mina

El Pic de la Mina és una muntanya de 2.680,6 m d'altitud situada al Massís del Carlit, en el terme comunal de Portè, de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Pic de la Mina · Veure més »

Pic de la Puja

El Pic de la Puja és una muntanya de 377 m alt de l'extrem de ponent de la Serra de l'Albera, a l'extrem de llevant del terme comunal del Pertús, de la comarca del Vallespir, al límit amb el municipal de la Jonquera, de l'Alt Empordà.

Nou!!: Pirineus і Pic de la Puja · Veure més »

Pic de Medacorba

El Pic de Medacorba és un cim de 2.905,3 metres dels Pirineus, que es troba al trifini entre Catalunya, Andorra i França.

Nou!!: Pirineus і Pic de Medacorba · Veure més »

Pic de Mieidia d'Aussau

El pic de Mieidia d'Aussau (en francès Midi d'Ossau) és un cim de 2.884 metres situat al Pirineu occità.

Nou!!: Pirineus і Pic de Mieidia d'Aussau · Veure més »

Pic de Monellet

El Pic de Monellet és una muntanya de 2.726,4 m alt situada en un contrafort nord de l'eix de la serralada principal dels Pirineus, en el terme comunal de Fontpedrosa, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Pic de Monellet · Veure més »

Pic de Montferrat

El Pic de Montferrat és una muntanya de 3.219 m d'altitud, amb una prominència de 48 m, a la cresta de la frontera franco-espanyola al massís de Vignemale (carena dels Pirineus).

Nou!!: Pirineus і Pic de Montferrat · Veure més »

Pic de Montmalús

El pic del Montmalús està situat als Pirineus d'Andorra, i té una altitud de 2.781 m. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Nou!!: Pirineus і Pic de Montmalús · Veure més »

Pic de Nòra

El Pic de Nòra (Puèg de Nòra en occità, Pic de Nore en francès) és una muntanya situada a la frontera dels departaments francesos de l'Aude i del Tarn.

Nou!!: Pirineus і Pic de Nòra · Veure més »

Pic de Núria

El Pic de Núria o Puig de Núria és una muntanya de 2.789,6 metres d'altitud de la carena axial dels Pirineus, situada entre el terme comunal d'Eina, de la comarca de l'Alta Cerdanya (Catalunya del Nord), i el municipal de Queralbs, pertanyent a la del Ripollès.

Nou!!: Pirineus і Pic de Núria · Veure més »

Pic de Nou Creus

El Pic de Nou Creus, o de Noucreus, és una muntanya de 2.799 metres situada entre el municipi de Queralbs, a la comarca catalana del Ripollès, i la comuna de Fontpedrosa, a la del Conflent (Catalunya del Nord).

Nou!!: Pirineus і Pic de Nou Creus · Veure més »

Pic de Nou Fonts

El Pic de Nou Fonts, o de les Nou Fonts, o de Noufonts, és una muntanya de 2.861 metres del Pirineu axial, situada entre els termes municipal de Queralbs, de la comarca del Ripollès, i comunal de Fontpedrosa, de la del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Pic de Nou Fonts · Veure més »

Pic de Racó Gros

El Pic de Racó Gros és una muntanya de 2.776,4 m alt situada en un contrafort nord de l'eix de la serralada principal dels Pirineus, en el terme comunal de Fontpedrosa, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Pic de Racó Gros · Veure més »

Pic de Racó Petit

El Pic de Racó Petit és una muntanya de 2.782 m alt situada en un contrafort nord de l'eix de la serralada principal dels Pirineus, en el terme comunal de Fontpedrosa, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Pic de Racó Petit · Veure més »

Pic de Salòria

El Pic de Salòria o Bony de Salòria és una muntanya de 2.789 metres situada als Pirineus, entre els municipis de les Valls de Valira a l'Alt Urgell i d'Alins al Pallars Sobirà.

Nou!!: Pirineus і Pic de Salòria · Veure més »

Pic de Sant Bertomieu

El pic de Sant Bertomieu (o en francès Saint-Barthélemy) és un cim dels Pirineus de 2 348 m situat al departament de l'Arieja.

Nou!!: Pirineus і Pic de Sant Bertomieu · Veure més »

Pic de Serra Gallinera

El Pic, o Puig, de Serra Gallinera és una muntanya de 2.663 metres que fa de límit dels termes comunals de Mentet i de Nyer, tots dos de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Pic de Serra Gallinera · Veure més »

Pic de Setut

El Pic de Setut és un cim de 2.867 m situat a la carena fronterera entre Catalunya i Andorra.

Nou!!: Pirineus і Pic de Setut · Veure més »

Pic de Solarac

El pic de Solarac (o en francès Soularac) és un cim dels Pirineus de 2 368 m situat al departament de l'Arieja.

Nou!!: Pirineus і Pic de Solarac · Veure més »

Pic de Ventolau

El Pic de Ventolau és una muntanya de 2.851 metres.

Nou!!: Pirineus і Pic de Ventolau · Veure més »

Pic del Migdia

* El Pic del Migdia de Bigorra, muntanya pirinenca de la Bigorra famosa pel seu observatori astronòmic.

Nou!!: Pirineus і Pic del Migdia · Veure més »

Pic dels Tres Senyors

El Pic dels Tres Senyors (Pic dels Tres Senhors en occità, Pic des Trois Seigneurs en francès) és un massís que es troba al Pirineu Occità, a la comarca històrica del Coserà i actualment al departament francès de l'Arieja.

Nou!!: Pirineus і Pic dels Tres Senyors · Veure més »

Pic Gallinàs (Fontpedrosa)

El Pic Gallinàs és una muntanya de 2.622,3 m alt situada en un contrafort nord de l'eix de la serralada principal dels Pirineus, entre els termes comunals de Fontpedrosa i de Toès i Entrevalls, tots dos de la comarca del Conflent.

Nou!!: Pirineus і Pic Gallinàs (Fontpedrosa) · Veure més »

Pic Lentilla

El Pic Lentilla o Campbiel SSW és una muntanya de 3.154 metres que es troba al departament dels Alts Pirineus (França).

Nou!!: Pirineus і Pic Lentilla · Veure més »

Pic Negre d'Urgell

El Pic Negre d'Urgell o Pic Negre de Claror amb una altitud de 2.643 m està situat als Pirineus fent frontera entre Andorra i Espanya.

Nou!!: Pirineus і Pic Negre d'Urgell · Veure més »

Picot garser dorsiblanc

El picot garser dorsiblanc (Dendrocopos leucotos) és una espècie zoològica de pícid que viu en boscos madurs de muntanya principalment formats per fajos o avets.

Nou!!: Pirineus і Picot garser dorsiblanc · Veure més »

Picot garser gros

El picot garser gros (Dendrocopos major) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes i el més popular dels picots europeus.

Nou!!: Pirineus і Picot garser gros · Veure més »

Picot negre eurasiàtic

El picot negre, formiguer o cap-roig (Dryocopus martius) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes que, als Països Catalans, és comú als Pirineus i Prepirineus, i és el símbol i l'espècie emblemàtica del Parc Natural del Cadí-Moixeró, raó pel qual l'informatiu d'aquest parc també porta el nom dEl picot negre.

Nou!!: Pirineus і Picot negre eurasiàtic · Veure més »

Picot verd comú

El picot verd (Picus viridis) és un ocell de l'ordre dels piciformes que és resident tot l'any a Catalunya i el País Valencià i on es troba amplament distribuït, tot i que en baixes densitats.

Nou!!: Pirineus і Picot verd comú · Veure més »

Pierre Birot

Pierre Birot (Meudon, París, 1909 — París, 1984) fou un geògraf i geomorfòleg francès.

Nou!!: Pirineus і Pierre Birot · Veure més »

Pierre Magnol

Pierre Magnol (en occità Pèire Manhòl) (Montpeller, 8 de juny de 1638 - Montpeller, 21 de maig de 1715) va ser un botànic occità.

Nou!!: Pirineus і Pierre Magnol · Veure més »

Pierre Tucoo-Chala

Pierre Tucoo-Chala (Bordeus, 20 d'abril de 1924 - Pau, 23 de gener de 2015) va ser un historiador i professor universitari francès.

Nou!!: Pirineus і Pierre Tucoo-Chala · Veure més »

Pietro Bubani

Pietro Bubani (1806-1888 Bagnacavallo) va ser un botànic i patriota italià que també va herboritzar a Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Pietro Bubani · Veure més »

Piló de la Xemeneia

El Piló de la Xemeneia és una muntanya de 2.592 m alt situada en un contrafort nord de l'eix de la serralada principal dels Pirineus, en el terme comunal de Fontpedrosa, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Piló de la Xemeneia · Veure més »

Pinetell

El pinetell, pinetell ver, rovelló d'obaga, esclata-sang, pebràs o roget (Lactarius deliciosus, del llatí lactarius 'que té llet' i deliciosus 'deliciós') és un bolet de la família de les russulàcies.

Nou!!: Pirineus і Pinetell · Veure més »

Pinsà

El pinsà comú, pinsà, xeu o pardal d'ala blanca (Fringilla coelebs, del llatí vulgar pincio i aquest de pinc, onomatopeia del crit) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids.

Nou!!: Pirineus і Pinsà · Veure més »

Pintura

Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.

Nou!!: Pirineus і Pintura · Veure més »

Pintura rupestre

Escena de caça pintada pels boiximans a Swazilàndia La pintura rupestre és la pintura prehistòrica, és especialment la que es pinta sobre les parets o el sostre de les coves, els humans dibuixaven o pintaven.

Nou!!: Pirineus і Pintura rupestre · Veure més »

Pintures murals romàniques del Pirineu

Les pintures murals romàniques del Pirineu  daten dels segles  i, i decoren absis d’esglésies o esglésies senceres construïdes en aquest mateix període.

Nou!!: Pirineus і Pintures murals romàniques del Pirineu · Veure més »

Pinus mugo

Pinus mugo és una espècie de conífera de la família Pinaceae pròpia de l'alta muntanya europea (viu a l'estatge subalpí) i que presenta dues subespècies d'aspecte força diferent, que per alguns autors són dues espècies diferents: Pinus mugo subsp.

Nou!!: Pirineus і Pinus mugo · Veure més »

Pinya de foc

La consolda, matafoc, maimorrà o pinya de foc (Sempervivum tectorum) és una espècie de planta amb flors de la família de les crassulàcies.

Nou!!: Pirineus і Pinya de foc · Veure més »

Pique (riu)

El Pique és un riu pirinenc de 33 km de llarg al sud de França, afluent directe del Garona, a la seva riba esquerra.

Nou!!: Pirineus і Pique (riu) · Veure més »

Pirena

Pirena va ser la competició més importanta Europa, que es va celebrar anualment durant 22 edicions als Pirineus, entre el 1990 i el 2013, amb l'objectiu de creuar-los en 15 dies d'oest a est passant per l'Aragó, Catalunya, Andorra, i França, i amb la participació d'equips de més de 20 països.

Nou!!: Pirineus і Pirena · Veure més »

Pirene

Pirene (en grec Πυρήνη, en llatí Pyrene) va ser, en la mitologia grecoromana, una jove filla del rei Bèbrix, que regnava a l'època d'Hèracles sobre les poblacions de la regió de Narbona.

Nou!!: Pirineus і Pirene · Veure més »

Pirineisme

Un senderista ascendint al pic dels Gourgs Blancs El pirineisme consisteix en la pràctica del muntanyisme als Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Pirineisme · Veure més »

Pirineus (desambiguació)

Orografia.

Nou!!: Pirineus і Pirineus (desambiguació) · Veure més »

Pirineus catalans

Mapa topogràfic de tots els Pirineus. Els Pirineus catalans són una unitat de relleu de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Pirineus catalans · Veure més »

Pirineus Orientals

Els Pirineus Orientals (en i oficialment en) són un departament francès (número 66) situat a la regió d'Occitània.

Nou!!: Pirineus і Pirineus Orientals · Veure més »

Pirocroids

Els pirocroids o pirocròids (Pyrochroidae) són una família de coleòpters polífags de la superfamília dels tenebrionoïdeus.

Nou!!: Pirineus і Pirocroids · Veure més »

Pla d'Urgell

El Pla d'Urgell és una comarca de Catalunya amb capital a Mollerussa.

Nou!!: Pirineus і Pla d'Urgell · Veure més »

Plagnolia vandeli

Plagnolia vandeli és una espècie de triclàdide planàrid, l'única del gènere Plagnolia.

Nou!!: Pirineus і Plagnolia vandeli · Veure més »

Plan de Belha

El Plan de Belha (endotopònim: Plan de Belha en occità) és un altiplà muntanyós dels Pirineus amb una estació d'esquí entre Tarascon d'Arieja i Acs, al País de Foix.

Nou!!: Pirineus і Plan de Belha · Veure més »

Plana de la Seu

Panoràmica des de Vilanova de Banat, de la plana de la Seu. La plana de la Seu, també coneguda com a ribera de la Seu, és una plana que es troba als Pirineus catalans.

Nou!!: Pirineus і Plana de la Seu · Veure més »

Planès

Planès, de vegades Planès de la Perxa, és una comuna catalana, a la comarca de la Cerdanya.

Nou!!: Pirineus і Planès · Veure més »

Pleurozium schreberi

Pleurozium schreberi és una espècie de molsa de la família de les hilocomiàcies.

Nou!!: Pirineus і Pleurozium schreberi · Veure més »

PNP

* Parc Nacional dels Pirineus, parc nacional francès ubicat a la part occidental dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і PNP · Veure més »

Poblament

Quito, Equador: poblament urbà en creixement. Vista panoràmica del centre històric de la ciutat, Poblament (Geografia, Sociologia) és el concepte demogeogràfic que fa referència a la situació de la població en l'espai.

Nou!!: Pirineus і Poblament · Veure més »

Poble obert

Un poble obert és aquell nucli habitat que es va organitzar en època medieval i en què les cases originals en foren l'element estructurador.

Nou!!: Pirineus і Poble obert · Veure més »

Pobles preromans d'Occitània

Entre els pobles preromans d'Occitània, els primers pobladors coneguts del territori d'Occitània, podem distingir, per una banda, tres grups de tribus, i de l'altra, els colonitzadors grecs.

Nou!!: Pirineus і Pobles preromans d'Occitània · Veure més »

Política a Andorra

Andorra és un microestat europeu situat als Pirineus centrals entre els Països Catalans, Espanya i França.

Nou!!: Pirineus і Política a Andorra · Veure més »

Polygonum viviparum

Polygonum viviparum o bistorta vivípara, (sinònims: Bistorta viviparum, Persicaria vivipara), és una espècie de planta comuna en l'Alt Àrtic i també a grans altituds en les muntanyes com els Alps, Carpats, Caucas, Altiplà del Tibet i els Pirineus incloent els Pirineus catalans on floreix de juny a agost i viu en pastures entre els 1200 i els 2800 m d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Polygonum viviparum · Veure més »

Pont de Bujaruelo

El pont de Bujaruelo és un pont romànic del sobre el riu Ara al Pirineu aragonès. Es troba a la vall de Bujaruelo, dins del Lloc d'importància comunitària de Bujaruelo - Garganta de los Navarros, i limita amb el Parc nacional d'Ordesa i Mont Perdut. Al costat del pont es troben les restes de l'ermita de Sant Nicolau de Bujaruelo i una zona d'acampada.

Nou!!: Pirineus і Pont de Bujaruelo · Veure més »

Pont de Llierca

El Pont de Llierca també anomenat Pont de Sadernes és un pont de 28 metres d'alçada que travessa el Llierca entre Tortellà i Sadernes a la comarca de La Garrotxa.

Nou!!: Pirineus і Pont de Llierca · Veure més »

Pont Trencat

El Pont Trencat està situat a l'entrada de la vila de Sant Celoni des de Barcelona, al costat de la carretera comarcal.

Nou!!: Pirineus і Pont Trencat · Veure més »

Ponts

Ponts és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central.

Nou!!: Pirineus і Ponts · Veure més »

Porc català

El porc català fou una antiga raça ja extinta de porcs autòctona de Catalunya del quan se'n conserva molt poca informació.

Nou!!: Pirineus і Porc català · Veure més »

Porró

Porró al Vinseum. Un porró és un recipient de vidre destinat a contenir i servir líquid, normalment vi.

Nou!!: Pirineus і Porró · Veure més »

Port d'Envalira

El port d'Envalira és un coll que travessa els Pirineus, el més alt amb carretera, a 2.409 m sobre el nivell del mar.

Nou!!: Pirineus і Port d'Envalira · Veure més »

Port de Balès

El port de Balès o coll de Balès és un port de muntanya dels Pirineus, que es troba a la frontera entre els departaments francesos dels Alts Pirineus i l'Alta Garona.

Nou!!: Pirineus і Port de Balès · Veure més »

Port de Cabús

El port de Cabús és un coll que travessa els Pirineus a 2.302 m sobre el nivell del mar.

Nou!!: Pirineus і Port de Cabús · Veure més »

Port de l'Hers

El port de l'Hers, també anomenat port de Lers o port de Massat, és un port de muntanya dels Pirineus que s'eleva fins als 1.517 msnm i que es troba al departament de l'Arieja, als peus del Pic dels Tres Senyors.

Nou!!: Pirineus і Port de l'Hers · Veure més »

Port de la Bonaigua

La Bonaigua, dita també port de la Bonaigua (en aranès era Bonaigua i pòrt dera Bonaigua), és una zona de pas entre muntanyes, a 2.076 metres d'altitud, limítrofa entre el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran, que uneix els pobles de Salardú amb València d'Àneu.

Nou!!: Pirineus і Port de la Bonaigua · Veure més »

Port de la Picada

El Port de la Picada és una depressió del Pirineu axial, entre els trucs de Bargàs i de la Picada (2.530 msnm), a les muntanyes que separen els termes de Viella i Mitjaran (Val d'Aran) i de Benasc (Alta Ribagorça).

Nou!!: Pirineus і Port de la Picada · Veure més »

Port Negre d'Urgell

El Port Negre d'Urgell o Port Negre de Claror o simplement Port Negre és un pas pirinenc que es troba a 2.604,8 metres d'altitud que comunica el terme municipal de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell, amb la parròquia andorrana de Sant Julià de Lòria.

Nou!!: Pirineus і Port Negre d'Urgell · Veure més »

Porta (Cerdanya)

Porta és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Pirineus і Porta (Cerdanya) · Veure més »

Porta (geografia)

Una porta, en l'accepció geogràfica del terme, és un congost llarg que discorre entre muntanyes i que permet travessar un massís.

Nou!!: Pirineus і Porta (geografia) · Veure més »

Portada/article maig 26

Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.

Nou!!: Pirineus і Portada/article maig 26 · Veure més »

Portada/article març 9

Categoria:Articles del dia de març de la portada 600k.

Nou!!: Pirineus і Portada/article març 9 · Veure més »

Portèth d'Aspèth

Portèth d'Aspèth (francès Portet-d'Aspet) és una comuna comengesa situada al departament de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània (França).

Nou!!: Pirineus і Portèth d'Aspèth · Veure més »

Portella de les Valletes

La Portella de les Valletes és una collada de muntanya, portella, situada a 2.293,2 m alt del terme comunal de Porta, de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Portella de les Valletes · Veure més »

Posets

El pic de Posets, també conegut com a punta de Llardana, amb 3.375 m d'altitud, és el segon cim més alt dels Pirineus, després de l'Aneto (tots dos a la província d'Osca, comunitat autònoma d'Aragó).

Nou!!: Pirineus і Posets · Veure més »

Pota de gat

La pota de gat, flor de sempredura, peu de gat, sanguinària, sempredura (Antennaria dioica), és una planta amb flors de la família de les asteràcies present als prats de muntanya de tot Europa i costa del Pacífic de Nord-amèrica.

Nou!!: Pirineus і Pota de gat · Veure més »

Pottoka

Pottokes en la Xareta, muga navarro-francesa Grup de Pottokes a Hondarribia, Guipúscoa Pottoka (en euskera petit cavall) és el nom amb què es coneix una raça de cavall de petita envergadura o poni, que van habitar des del paleolític, i gairebé sense canvis fins a l'actualitat, els territoris muntanyosos de la Serralada Cantàbrica de la península Ibèrica i dels Pirineus occidentals en ambdues vessants.

Nou!!: Pirineus і Pottoka · Veure més »

PR-HU 36

Panell informatiu del PR-HU 36 El PR-HU 36 és una ruta de petit recorregut en la comarca de la Ribargorça a l'Aragó. Comença en Grist i acaba en el refugi d'Ángel Orús.

Nou!!: Pirineus і PR-HU 36 · Veure més »

Prat alpí

Prat alpí al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, Aragó (Pirineus). El prat alpí és el tipus de vegetació que es desenvolupa en l'estatge alpí (o subalpí).

Nou!!: Pirineus і Prat alpí · Veure més »

Prats de Molló i la Presta

Prats de Molló i la Presta (oficialment en francès, Prats-de-Mollo-la-Preste) és una comuna de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Prats de Molló i la Presta · Veure més »

Predomini lingüístic

El predomini lingüístic d'un municipi, comarca, regió o país és l'idioma històric dels seus habitants.

Nou!!: Pirineus і Predomini lingüístic · Veure més »

Prepirineus

Els Prepirineus, o Prepirineu, són un conjunt de serres muntanyoses situades paral·lelament a banda i banda del Pirineu axial.

Nou!!: Pirineus і Prepirineus · Veure més »

Prepirineus aragonesos

Serres prepirenaiques d'Aragó: Serra de Sis, del municipi d'Isàvena. El llogaret que es veu baix a la dreta és El Barri de Serradui. A l'esquerra la serra del Jordal. Darrere de Sis i a la dreta El Turbó. Entre El Jordal i El Turbó, La Vall de Lierp, i les terres de Vilacarle i Tor-la-ribera; i al fons el Cotiella. Els Prepinineus aragonesos o Prepirineu aragonés, és una unitat de relleu d'Aragó.

Nou!!: Pirineus і Prepirineus aragonesos · Veure més »

Prepirineus catalans

Els Prepinineus catalans, habitualment reduïts a Prepirineus, és una unitat de relleu a Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Prepirineus catalans · Veure més »

Presó-Museu Camí de la Llibertat

La Presó-Museu Camí de la Llibertat és un museu inaugurat el 15 de juliol del 2007, a l'antiga presó de partit judicial situada a la plaça de Sant Eloi de la vila de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Pirineus і Presó-Museu Camí de la Llibertat · Veure més »

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Nou!!: Pirineus і Primera Guerra Carlina · Veure més »

Principat de Bidaxa

El principat de Bidaxa (francès: Bidache) fou una senyoria feudal entre el Bearn i la Baixa Navarra.

Nou!!: Pirineus і Principat de Bidaxa · Veure més »

Proasellus coiffaiti

Proasellus coiffaiti és una espècie de crustaci isòpode pertanyent a la família dels asèl·lids.

Nou!!: Pirineus і Proasellus coiffaiti · Veure més »

Prosper Auriol fill

Prosper Bernard Eugène Auriol (Perpinyà, 2 d'agost de 1861 - 21 de juliol de 1944) fou un banquer i alpinista nord-català, considerat un dels pioners de l'esquí als Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Prosper Auriol fill · Veure més »

Protohistòria de la península Ibèrica

300 aehttp://arkeotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm Pobles de la península Ibèrica Protohistòria de la península Ibèrica és la denominació historiogràfica del període inicial de la història antiga de la península Ibèrica, del final de la prehistòria de la península Ibèrica, o de la transició entre ambdues èpoques.

Nou!!: Pirineus і Protohistòria de la península Ibèrica · Veure més »

Província d'Osca

La província d'Osca (Huesca en castellà, Uesca en aragonès) és una província del nord d'Espanya, en la part nord de l'Aragó.

Nou!!: Pirineus і Província d'Osca · Veure més »

Província de Lleida

La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.

Nou!!: Pirineus і Província de Lleida · Veure més »

Província de Terol

Terol (Teruel en castellà, Tergüel en aragonès) és una província espanyola, la més meridional de les tres províncies aragoneses.

Nou!!: Pirineus і Província de Terol · Veure més »

Prunel·la blanca

La prunel·la blanca (Prunella laciniata) és una espècie que pertany a la família de les lamiàcies.

Nou!!: Pirineus і Prunel·la blanca · Veure més »

Prunel·la grandiflora

La prunel·la grandiflora o prunel·la de flors grans (Prunella grandiflora) és una espècie de planta dins la família lamiàcia, és una planta silvestre i d'ús ornamental.

Nou!!: Pirineus і Prunel·la grandiflora · Veure més »

Prunel·la hissopifòlia

La prunel·la hissopifòlia (Prunella hyssopifolia) és una espècie herbàcia de la família de les lamiàcies autòctona dels Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і Prunel·la hissopifòlia · Veure més »

Pseudoloris

Pseudoloris és un gènere de primats omòmids que visqueren a l'Europa Occidental durant l'Eocè i l'Oligocè.

Nou!!: Pirineus і Pseudoloris · Veure més »

Puègverd

Puègverd, Puivert en francès, és un comú occità, que administrativament forma part del departament de l'Aude i la regió d'Occitània.

Nou!!: Pirineus і Puègverd · Veure més »

Puértolas

Pórtoles (Puértolas en aragonès i castellà) és un municipi aragonès i està a 132 quilòmetres d'Osca.

Nou!!: Pirineus і Puértolas · Veure més »

Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)

Publi Corneli Escipió (Publius Cornelius Scipio) va ser un militar i magistrat romà, cònsol romà l'any 218 aC.

Nou!!: Pirineus і Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC) · Veure més »

Puig Anyella

El Puig Anyella és una muntanya de 2.602,5 m alt situada en un contrafort nord de l'eix de la serralada principal dels Pirineus, en el terme comunal de Fontpedrosa, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Puig Anyella · Veure més »

Puig de Burgarag

El puig de Burgarag (o en occità Puèg de Bugarag) i antigament, Pic de Thauze, és un puig dels Pirineus occitans (Llenguadoc) al departament d'Aude, i a la regió Migdia-Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Puig de Burgarag · Veure més »

Puig de Grialó

El Puig de Grialó és una muntanya de 668 metres del poble de Colldelrat, al municipi d'Artesa de Segre, a la comarca catalana de la Noguera.

Nou!!: Pirineus і Puig de Grialó · Veure més »

Puig de les Pedrisses

El Puig de les Pedrisses (anomenat així a l'Alt Empordà) o Pic de les Salines (nom que rep al Vallespir) és una muntanya de 1.330,6 metres situada entre els municipis de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) i les comunes de Ceret i Morellàs i les Illes (Vallespir).

Nou!!: Pirineus і Puig de les Pedrisses · Veure més »

Puig de Montalé

El Puig de Montalé és una muntanya del Pirineu, de 1.105,9 metres d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Puig de Montalé · Veure més »

Puig de Morens

El Pic de Morens és una muntanya de 2.685,7 m alt situada a l'eix de la serralada principal dels Pirineus, entre el Ripollès i el Conflent, en el límit dels termes municipal de Setcases i comunal de Fontpedrosa, a prop del límit amb Mentet.

Nou!!: Pirineus і Puig de Morens · Veure més »

Puig dels Homes (l'Albera)

El Puig dels Homes és una muntanya de 651,5 m alt de la serra de l'Albera.

Nou!!: Pirineus і Puig dels Homes (l'Albera) · Veure més »

Puig dels Pastors

El Puig dels Pastors és una muntanya del Pirineu, de 1.880,5 metres d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Puig dels Pastors · Veure més »

Puig dels Pinyers

El Puig dels Pinyers, o Puig Pinyer, Puig de Coll Forcat o Puig de Montforcat, és una muntanya de 942,6 m alt de la serra de l'Albera.

Nou!!: Pirineus і Puig dels Pinyers · Veure més »

Puig dels Tres Vents

El Puig dels Tres Vents o de Tretzevents és una muntanya del Pirineu, de 2.731 metres d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Puig dels Tres Vents · Veure més »

Puig Rodó (Fontpedrosa)

El Puig Rodó, o Pic Rodó, és una muntanya de 2.685,7 m alt situada al nord de l'eix de la serralada principal dels Pirineus, en el terme comunal de Fontpedrosa, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Puig Rodó (Fontpedrosa) · Veure més »

Puig Rodon (Fontpedrosa)

El Puig Rodon és una muntanya de 2.674,2 metres d'alçada situada en un contrafort nord de l'eix de la serralada principal dels Pirineus, en el terme comunal de Fontpedrosa, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Puig Rodon (Fontpedrosa) · Veure més »

Puig Rojà

El Puig Rojà, o de Rojà, en alguns mapes Rojat, és una muntanya del Pirineu, de 2.720 metres d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Puig Rojà · Veure més »

Puig Ventós (el Tec)

El Puig Ventós és una muntanya del Pirineu, de 1.351 metres d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Puig Ventós (el Tec) · Veure més »

Puigmal (el Pertús)

El Puigmal és una muntanya de 377 m alt de l'extrem de ponent de la Serra de l'Albera, a l'extrem de llevant del terme comunal del Pertús, de la comarca del Vallespir, al límit amb el municipal de la Jonquera, de l'Alt Empordà.

Nou!!: Pirineus і Puigmal (el Pertús) · Veure més »

Puigpedrós

El Puigpedrós (nom preferent a la Baixa Cerdanya), o Puig de Campcardós (nom habitual a l'Alta Cerdanya), és una muntanya de 2.914 metres situada entre els municipis de Ger, Guils de Cerdanya i Meranges, a la comarca de la Cerdanya i la comuna de Porta, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Puigpedrós · Veure més »

Pujalt

Pujalt és un municipi a la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra.

Nou!!: Pirineus і Pujalt · Veure més »

Pyrenees (Victoria)

Els Pyrenees són una serralada muntanyenca que es troba a l'estat de Victoria, Austràlia prop de la ciutat d'Avoca.

Nou!!: Pirineus і Pyrenees (Victoria) · Veure més »

Pyros

Pyros (Eslovènia, 1988 - Vall d'Aran, 2017) va ser un os bru d'origen eslovè introduït als Pirineus el 1997, que va viure més dos decennis a la serralada.

Nou!!: Pirineus і Pyros · Veure més »

Pyrrhocorax

Pyrrhocorax és un dels gèneres d'ocells de la família dels còrvids.

Nou!!: Pirineus і Pyrrhocorax · Veure més »

Quer (orografia)

Castell de Querbús Un quer és un accident geogràfic de menor o major envergadura constituït per un promontori rocós.

Nou!!: Pirineus і Quer (orografia) · Veure més »

Quilhan

Quilhan (en occità, Quillan en francès) és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Pirineus і Quilhan · Veure més »

Quint Sertori

Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.

Nou!!: Pirineus і Quint Sertori · Veure més »

Radio España Independiente

Radio España Independiente, més coneguda com La Pirenaica, per la creença que s'emetia des d'algun lloc dels Pirineus, fou una emissora creada pel Partit Comunista d'Espanya en el marc de la creació d'emissores de ràdio per part de diversos partits comunistes d'Europa durant la Segona Guerra Mundial com un element més de la lluita pels seus propòsits.

Nou!!: Pirineus і Radio España Independiente · Veure més »

Rafael Cebrián Gimeno

Rafael Cebrián Gimeno (València, 1934) és un muntanyer i escriptor valencià.

Nou!!: Pirineus і Rafael Cebrián Gimeno · Veure més »

Rai

Rai pel riu Gállego Embarcant en un rai de salvament inflable Un rai (antigament raig), armadia o barca solera és un tipus d'embarcació feta de troncs de fusta, per transportar-los riu avall per les aigües navegables, des dels boscos d'explotació fustaire fins al punt de càrrega per al seu transport o fins on es trobessin les serradores.

Nou!!: Pirineus і Rai · Veure més »

Raier

''Rais'' d'Alexey Savrasov, 1873 L'ofici de raier consistia en la construcció de rais, embarcacions de troncs, i la seva conducció fluvial aigua avall.

Nou!!: Pirineus і Raier · Veure més »

Raimon

Raimon i Jordi Savall en el lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a aquest últim Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.

Nou!!: Pirineus і Raimon · Veure més »

Ramon Bassols i Genís

Ramon Bassols Genis (Sabadell, 27 de maig de 1919 - 9 de juliol de 1959) fou un metge sabadellenc, fundador dels Amics de Núria.

Nou!!: Pirineus і Ramon Bassols i Genís · Veure més »

Ramon Menal i Armisé

Ramon Menal i Armisé (Terrassa, Província de Barcelona, 1917 - Barcelona, 2 de novembre de 1985) va ser un naturalista català i el primer president de la Societat Catalana de Micologia.

Nou!!: Pirineus і Ramon Menal i Armisé · Veure més »

Ramon VI de Tolosa

Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).

Nou!!: Pirineus і Ramon VI de Tolosa · Veure més »

Ramon Violant i Simorra

Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera, 30 de novembre de 1903 - Barcelona, 23 de gener de 1956) fou un etnògraf català que centrà bona part dels seus estudis i contribucions en les contrades dels Pirineus, alhora que destacà com a conservador de l'antic Museu d'Indústries i Arts Populars (actualment Museu Etnològic) de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Pirineus і Ramon Violant i Simorra · Veure més »

Ranuncle glacial

El ranuncle glacial, Ranunculus glacialis, és una espècie de planta dins la família Ranunculaceae.

Nou!!: Pirineus і Ranuncle glacial · Veure més »

Rasès

El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.

Nou!!: Pirineus і Rasès · Veure més »

Raspinell comú

El raspinell o pica-soques (Certhia brachydactyla) és un ocell petit i força comú que viu en ambients forestals d'Europa.

Nou!!: Pirineus і Raspinell comú · Veure més »

Ratafia

La ratafia és una beguda alcohòlica macerada dolça que es pren generalment com a digestiu.

Nou!!: Pirineus і Ratafia · Veure més »

Ràtzies de 897 i 898

Les ràtzies de 897 i 898 foren dues campanyes de Llop Ibn Muhammad contra el comtat de Barcelona que provocaren la mort de Guifré el Pilós i el despoblament del Vallès.

Nou!!: Pirineus і Ràtzies de 897 i 898 · Veure més »

Reür

El Reür o l'Angostrina és un riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, format a Ur, per la unió dels rius d'Angostrina i de Brangolí.

Nou!!: Pirineus і Reür · Veure més »

Reboll

El reboll o roure reboll (Quercus pyrenaica) és un roure present en molts llocs de la península Ibèrica però que, per singular capritx taxonòmic, duu aquest nom científic tot i no haver-n'hi al Pirineu.

Nou!!: Pirineus і Reboll · Veure més »

Refugi de la Renclusa

El Refugi de la Renclusa està situat a la vall de Benasc en ple Parc Natural de Pocets-Maladeta, a 2.140 m d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Refugi de la Renclusa · Veure més »

Refugi Juli Soler Santaló

El Refugi Juli Soler Santaló o Xalet-Refugi Juli Soler Santaló és un xalet refugi de muntanya propietat del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), situat a 1.270 metres d'altitud, al nucli urbà de Salardú del municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Pirineus і Refugi Juli Soler Santaló · Veure més »

Refugi Niu de l'Àliga

El Refugi Niu de l'Àliga és un refugi de muntanya situat al cim de la Tosa, dins el terme municipal de Bagà, al Berguedà.

Nou!!: Pirineus і Refugi Niu de l'Àliga · Veure més »

Refugi Wallon

El refugi Wallon o refugi Wallon Marcadau és un refugi de muntanya del Pirineu a 1.865 metres, que ofereix 120 places d'allotjament quan està guardat i 30 quan és lliure, accessible des de Pont d'Espanya, a Cautarés.

Nou!!: Pirineus і Refugi Wallon · Veure més »

Refugis del Pallars Sobirà

El Pallars Sobirà -com a comarca de muntanya del Pirineu- disposa d'una àmplia xarxa de refugis de muntanya repartits per moltes de les seves principals valls.

Nou!!: Pirineus і Refugis del Pallars Sobirà · Veure més »

Refugis del Pirineu aragonès

Refugi de Viadós, Osca Els refugis del Pirineu aragonès són refugis i cabanes adreçats a l'excursionisme i que ofereixen aixopluc a la gent que camina per la muntanya.

Nou!!: Pirineus і Refugis del Pirineu aragonès · Veure més »

Regalèssia de muntanya

Fotografia de camp (''Pirineus''). La regalèssia de muntanya (Trifolium alpinum) és una planta herbàcia rastrera i hemicriptòfita de la família de les fabàcies.

Nou!!: Pirineus і Regalèssia de muntanya · Veure més »

Regió natural

La regió natural és la zona delimitada per accidents geogràfics tals com muntanyes o rius que es distingeix per les veïnes en algun aspecte del clima, la flora, la fauna o la cultura dels seus habitants.

Nou!!: Pirineus і Regió natural · Veure més »

Regionalisme i nacionalisme a Espanya

XIX mostrant les regions de dret consuetudinari tradicional (furs) basat en els regnes històrics. Lleó. Dades de les eleccions autonòmiques de 2015-2016. 1.

Nou!!: Pirineus і Regionalisme i nacionalisme a Espanya · Veure més »

Regne d'Aquitània

El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).

Nou!!: Pirineus і Regne d'Aquitània · Veure més »

Regne d'Hongria (medieval)

El Regne d'Hongria es formà a partir de l'antic Principat d'Hongria, amb la coronació d'Esteve I l'any 1000.

Nou!!: Pirineus і Regne d'Hongria (medieval) · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Pirineus і Regne de França · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Pirineus і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Pirineus і Regne de Toledo · Veure més »

Regne de Tolosa

El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Nou!!: Pirineus і Regne de Tolosa · Veure més »

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles  fins al.

Nou!!: Pirineus і Regne Visigot · Veure més »

Regulus regulus teneriffae

Regulus regulus teneriffae o Regulus teneriffae, és un reietó, és a dir, un moixonet de la família dels regúlids (Regulidae), endèmic de les illes Canàries.

Nou!!: Pirineus і Regulus regulus teneriffae · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Pirineus і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Reietó

indi d'Himachal Pradesh. Exemplar fotografiat a la Vendée (França). Imatge presa a Himachal Pradesh (Índia). Mascle de reietó Exemplar fotografiat a Suïssa. El reietó eurasiàtic, reietó, reietó d'hivern, rei-petit, reiet comú, mosquiter reietó o passaforadí i ropitet a les Balears (Regulus regulus) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids (Regulidae). Juntament amb el bruel, el més petit de l'avifauna catalana i un dels ocells més petits d'Europa.

Nou!!: Pirineus і Reietó · Veure més »

Reina dels prats

La ulmària o reina dels prats (Filipendula ulmaria) és una planta amb flor, de la família de les rosàcies.

Nou!!: Pirineus і Reina dels prats · Veure més »

Reiners

Reiners (en francès, Reynès) és el poble cap de la comuna del mateix nom, de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord). La població està repartida en diversos veïnats: La Cabanassa, La Farga, El Pont de Reiners, Sant Pau, Vallera i el Vilar.

Nou!!: Pirineus і Reiners · Veure més »

Reintroducció de l'os als Pirineus

Tècnics canvien la bateria del collar GPS de l'os Goiat. Vall d'Aran, octubre del 2018 La reintroducció de l'os als Pirineus és com s’anomena col·loquialment el conjunt d’accions programàtiques que les diverses administracions amb competències en matèria ambiental han anat implementant els darrers anys per evitar l'extinció local definitiva de l'os bru i assegurar-ne la seva recuperació i posterior consolidació.

Nou!!: Pirineus і Reintroducció de l'os als Pirineus · Veure més »

Relacions entre Andorra i Espanya

Les relacions entre Andorra i Espanya són les relacions bilaterals internacionals entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya. Les relacions són bones i cordials.

Nou!!: Pirineus і Relacions entre Andorra i Espanya · Veure més »

Relíquies relacionades amb Jesús

Negatiu d'una fotografia del Sant sudari, associat amb la devoció catòlica a la Santa Faç de Jesús La veneració de les relíquies que han estat relacionades amb Jesús ha estat una de les devocions cristianes que han perdurat durant tota la història del cristianisme.

Nou!!: Pirineus і Relíquies relacionades amb Jesús · Veure més »

Rellotge de pastor

La disposició típica d'aquest tipus de rellotges és tal que sobre una superfície cilíndrica sobresurt un gnòmon que produeix la seva ombra sobre una escala de mes s. Un rellotge de pastor (denominat també com rellotge pilar o cilíndric per la seva forma cararcterística) és un tipus de rellotge solar que mesura l'hora mitjançant la alçada del sol, és a dir, amb l'anomenada « umbra versa ».

Nou!!: Pirineus і Rellotge de pastor · Veure més »

Renaturalització

La renaturalització o revitalització (en anglès Environmental restoration, en alemany Renaturierung) és el procés l'home atempta de tornar un biòtop quan més possible, al seu estat natural, tal com hauria estat sense la intervenció humana.

Nou!!: Pirineus і Renaturalització · Veure més »

René Vietto

Tomba de René Vietto al Col de Braus René Vietto (Rocheville, Manche, 17 de febrer de 1914 - Orange, 14 d'octubre de 1988) era un ciclista francès.

Nou!!: Pirineus і René Vietto · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Pirineus і República Romana · Veure més »

Repte dels 100 cims

El repte dels «100 Cims» és un projecte de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) que es va iniciar l'1 de juliol de 2006 i que pretén fer conèixer el Principat de Catalunya, la Catalunya del Nord i Andorra per mitjà de l'excursionisme.

Nou!!: Pirineus і Repte dels 100 cims · Veure més »

Repte dels 100 cims/essencials

Categoria:Llistes de geografia.

Nou!!: Pirineus і Repte dels 100 cims/essencials · Veure més »

Repte dels 100 cims/no essencials

Categoria:Llistes de geografia.

Nou!!: Pirineus і Repte dels 100 cims/no essencials · Veure més »

Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya - Alt Urgell

La Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya - Alt Urgell te 19.003 ha situades als Pirineus, a cavall de les comarques de la Baixa Cerdanya i l’Alt Urgell.

Nou!!: Pirineus і Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya - Alt Urgell · Veure més »

Reserva Nacional de Caça del Cadí

La Reserva Nacional de Caça del Cadí te 48.449 ha situades als Pirineus, repartides entre les comarques de la Baixa Cerdanya, l’Alt Urgell, el Berguedà i el Solsonès.

Nou!!: Pirineus і Reserva Nacional de Caça del Cadí · Veure més »

Reserva Nacional de Caça del Freser-Setcases

La Reserva Nacional de Caça del Freser-Setcases te 20.200 ha situades als Pirineus, concretament a la comarca del Ripollès.

Nou!!: Pirineus і Reserva Nacional de Caça del Freser-Setcases · Veure més »

Reserva Natural de Noedes

La Reserva Natural de Noedes és una reserva natural del terme comunal de Noedes, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).

Nou!!: Pirineus і Reserva Natural de Noedes · Veure més »

Reserva Natural de Prats de Molló i la Presta

La Reserva Natural de Prats de Molló i la Presta (RNN81) és una reserva natural dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Reserva Natural de Prats de Molló i la Presta · Veure més »

Retaule de Santa Cristina de Corçà

A l'interior de l'ermita de Santa Cristina de Corçà hi havia hagut un retaule dedicat a la santa i màrtir, executat dins el darrer terç del, en data indeterminada.

Nou!!: Pirineus і Retaule de Santa Cristina de Corçà · Veure més »

Retrocés de les glaceres des de 1850

Una vista de la Glacera Whitechuck al Parc Nacional de les Cascades del nord el 1973 La mateixa vista el 2006, en la que aquesta branca de la glacera ha retrocedit 1,9 kilòmetres El ràpid retrocés de les glaceres des de mitjan arreu del món està ben documentada i és un problema climàtic de gran rellevància.

Nou!!: Pirineus і Retrocés de les glaceres des de 1850 · Veure més »

Revista Muntanya

Muntanya és una revista trimestral editada des de l'any 1970 pel Centre Excursionista de Catalunya amb l'objectiu d'informar als excursionistes i viatgers sobre tots els aspectes referents al muntanyisme, la cultura excursionista o la natura.

Nou!!: Pirineus і Revista Muntanya · Veure més »

Revolta de Paulus

La revolta de Paulus fou un moviment revolucionari del de la part oriental de la península Ibèrica sota domini visigot.

Nou!!: Pirineus і Revolta de Paulus · Veure més »

Revolta de Perpinyà

La Revolta de Perpinyà fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pirineus і Revolta de Perpinyà · Veure més »

Revolta dels Crocants

La revolta dels Crocants (Revòlta/susmauta daus/dels/deus Crocants, Revòuta dei Crocants en occità, Jacquerie des croquants en francès) són diverses revoltes de camperols que van esclatar al Llemosí, el Carcí i al Perigord (Occitània) i es van estendre al sud-oest del país, a la fi del i principis del.

Nou!!: Pirineus і Revolta dels Crocants · Veure més »

Revolta dels faïdits

L'origen de la revolta dels faïdits, o senyors desposseïts dels seus béns, es remunta quan Simó de Montfort va prendre Carcassona, l'any 1209, essent Ramon Trencavell era un infant.

Nou!!: Pirineus і Revolta dels faïdits · Veure més »

Rhodiola rosea

Rhodiola rosea és una espècie de planta amb flor dins de la família de les Crassulaceae, que es desenvolupa a les regions fredes del món.

Nou!!: Pirineus і Rhodiola rosea · Veure més »

Rhytidiadelphus triquetrus

Rhytiadelphus triquetrus és una espècie de molsa de la família de les Hylocomiaceae.

Nou!!: Pirineus і Rhytidiadelphus triquetrus · Veure més »

Rhytidium rugosum

Rhytidium rugosum és una espècie de molsa, l'única espècie del gènere monotípic Rhytidium, de la família Hylocomiaceae, present als Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і Rhytidium rugosum · Veure més »

Riber silvestre

El riber silvestre, arès, grosella, groselles (fruit), riber petri o ribes (Ribes petraeum) és una planta d'alta muntanya que es fa als herbassars megafòrbics i a l'avetosa, a l'estatge subalpí.

Nou!!: Pirineus і Riber silvestre · Veure més »

Ribera de Reiners

El Còrrec de Llargó, un dels orígens de la Ribera de Reiners La Ribera de Reiners és un torrent de la Catalunya del Nord, d'orientació nord - sud.

Nou!!: Pirineus і Ribera de Reiners · Veure més »

Ribera de Vallera

La Ribera de Vallera és un curs d'aigua de la Catalunya del Nord, d'orientació sud-est - nord-oest.

Nou!!: Pirineus і Ribera de Vallera · Veure més »

Ribes de Freser

Ribes de Freser és una vila i municipi de la comarca del Ripollès, situat al cor de la vall homònima, al Pirineu oriental.

Nou!!: Pirineus і Ribes de Freser · Veure més »

Ribesaltes (Ribes de Freser)

Ribesaltes és una entitat de població del municipi de Ribes de Freser a la comarca del Ripollès.

Nou!!: Pirineus і Ribesaltes (Ribes de Freser) · Veure més »

Ricard Estrada Arimon

Ricard Estrada Arimon (Sabadell, 1950) és un enginyer tècnic agrícola i gestor mediambiental català.

Nou!!: Pirineus і Ricard Estrada Arimon · Veure més »

Richard Spruce

Richard Spruce (Ganthorpe, Yorkshire, 10 de setembre de 1817 –28 de desembre de 1893) va ser un explorador i botànic anglès.

Nou!!: Pirineus і Richard Spruce · Veure més »

Riegos y Fuerza del Ebro

Riegos y Fuerza del Ebro, S.A., (en anglès Ebro Irrigation and Power Company Limited i alguns cops traduït al català com "Regs i Força de l'Ebre") fou una empresa hidroelèctrica filial de la Barcelona Traction, Light and Power.

Nou!!: Pirineus і Riegos y Fuerza del Ebro · Veure més »

Ripollès

El Ripollès és una comarca pertanyent a la regió de l'Alt Ter, i administritament adscrit a les Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).

Nou!!: Pirineus і Ripollès · Veure més »

Riu Ara

L'Ara és un riu pirinenc afluent del Cinca, la conca del qual se situa dins de la comarca aragonesa del Sobrarb.

Nou!!: Pirineus і Riu Ara · Veure més »

Riu Aragó

LAragó és un riu de la conca de l'Ebre.

Nou!!: Pirineus і Riu Aragó · Veure més »

Riu Aragon Subordan

El riu Aragon Subordan és un riu del nord d'Espanya, un afluent pel marge dret de l'Aragó que discorre per la comunitat autònoma d'Aragó.

Nou!!: Pirineus і Riu Aragon Subordan · Veure més »

Riu Aude

L'Aude (en occità i francès, i en català amb variacions de pronúncia o d'ortografia, per exemple, Auda) és un riu del Llenguadoc que desemboca al mar Mediterrani, al Grau de Vendres.

Nou!!: Pirineus і Riu Aude · Veure més »

Riu de Saldes

El riu de Saldes, també anomenat riera de saldes o riu d'Eina, neix al terme municipal de Saldes, a la comarca catalana del Berguedà.

Nou!!: Pirineus і Riu de Saldes · Veure més »

Riu Rialb (Andorra)

El riu Rialb és un riu muntanyenc del Pirineu situat al terme del comú d'Ordino i a prop d'eEl Serrat, a l'extrem nord del Principat d'Andorra.

Nou!!: Pirineus і Riu Rialb (Andorra) · Veure més »

Riu Salat

La conca del riu Salat a l'Arieja conforma el territori del Coserans. El riu Salat és un riu d'Occitània, afluent de la Garona, que neix al Pirineu, al Massís del Mont Valièr a una alçada de 1.979 m i travessa el Coserans.

Nou!!: Pirineus і Riu Salat · Veure més »

Riunoguers

Riunoguers és un poble de la comuna de Morellàs i les Illes, a la comarca del Vallespir (Catalunya Nord).

Nou!!: Pirineus і Riunoguers · Veure més »

Roc de Fraussa

El Roc de Fraussa El Roc de Fraussa, erròniament Roc de Frausa o Roc de França (francesització) és un pic de 1.421 m alt situat a la serra de les Salines, entre els termes municipal de Maçanet de Cabrenys, a l'Alt Empordà, i comunals de Reiners i Ceret, al Vallespir.

Nou!!: Pirineus і Roc de Fraussa · Veure més »

Roc de la Campana

El Roc de la Campana és una muntanya de 1.438 metres, situada entre el municipi de Maçanet de Cabrenys, de l'Alt Empordà, i la comuna dels Banys d'Arles i Palaldà, a la del Vallespir (Catalunya del Nord).

Nou!!: Pirineus і Roc de la Campana · Veure més »

Roc de la Sentinella

El roc de la Sentinella és una muntanya de 1.400,9 metres situada entre el municipi de Maçanet de Cabrenys, de l'Alt Empordà, i la comuna dels Banys d'Arles i Palaldà, al Vallespir (Catalunya del Nord).

Nou!!: Pirineus і Roc de la Sentinella · Veure més »

Roc del Boc

El Roc del Boc és una muntanya de 2.772,7 m alt situada en un contrafort nord de l'eix de la serralada principal dels Pirineus, entre els termes comunals de Fontpedrosa i de Planès, tots dos de la comarca del Conflent.

Nou!!: Pirineus і Roc del Boc · Veure més »

Roc del Comptador

El Roc del Comptador és un pic a cavall del terme municipal de Maçanet de Cabrenys, a la comarca de l'Alt Empordà i del terme comunal de Ceret, a la del Vallespir.

Nou!!: Pirineus і Roc del Comptador · Veure més »

Roc del Pou de la Neu

El Roc del Pou de la Neu és una muntanya de 1.286,1 metres situat en el punt de trobada de la termea comunal vallespirenc de Ceret, a la Catalunya del Nord i municipal de Maçanet de Cabrenys, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.

Nou!!: Pirineus і Roc del Pou de la Neu · Veure més »

Roca de l'Estany

La Roca de l'Estany és una muntanya de 2.508 metres que es troba a la vessant sud del Pirineu, al municipi d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Pirineus і Roca de l'Estany · Veure més »

Rocabruna (Camprodon)

Interior de l'església de Sant Feliu de Rocabruna Rocabruna és una entitat de població del municipi del Ripollès de Camprodon, al qual pertany des del 1967.

Nou!!: Pirineus і Rocabruna (Camprodon) · Veure més »

Rodolfo Zubrisky

Rodolfo Zubrisky (Buenos Aires, 13 de novembre de 1912 – Buenos Aires, 14 d'abril de 1991) va ser un dels més famosos violinistes argentins.

Nou!!: Pirineus і Rodolfo Zubrisky · Veure més »

Roger Rivière

Roger Rivière (Saint-Étienne, 23 de febrer de 1936 - Saint-Galmier, 1 d'abril de 1976) va ser un ciclista francès que fou professional entre 1957 i 1960.

Nou!!: Pirineus і Roger Rivière · Veure més »

Rojals (Montblanc)

Rojals és una pedania de Montblanc (Conca de Barberà) que està situada a 979 metres d'altitud, a l'extrem nord-est de les Muntanyes de Prades.

Nou!!: Pirineus і Rojals (Montblanc) · Veure més »

Romaní (planta)

''Salvia rosmarinus'' Flors de romaní blanques El romaní o romer (Salvia rosmarinus) és una planta amb flors del gènere Salvia dins la família de les lamiàcies.

Nou!!: Pirineus і Romaní (planta) · Veure més »

Romanització a Bascònia i Aquitània

La romanització a Bascònia i Aquitània està succintament descrita en els textos dels historiadors romans, com Ptolemeu, Plini el Vell, Titus Livi, Estrabó o el mateix Juli Cèsar.

Nou!!: Pirineus і Romanització a Bascònia i Aquitània · Veure més »

Romanització d'Hispània

La romanització d'Hispània és el procés pel qual la Cultura de l'Antiga Roma es va implantar en la Península Ibèrica durant el període de domini romà sobre aquesta.

Nou!!: Pirineus і Romanització d'Hispània · Veure més »

Roncal (formatge)

El roncal o formatge d'Erronkari (Erronkariko gazta en èuscar) és un formatge navarrès, artesanal, de pasta dura a base de llet d'ovella i amb un 50% de matèria grassa en l'extracte sec.

Nou!!: Pirineus і Roncal (formatge) · Veure més »

Roques de Benet

Les Roques de Benet o Roques d'en Benet, de 1.017 metres, estan situades al centre de tot el conjunt de muntanyes, separades del municipi d'Horta de Sant Joan per una gran plana.

Nou!!: Pirineus і Roques de Benet · Veure més »

Rosa villosa

La rosa villosa (Rosa villosa) és un arbust de la família de les rosàcies, també conegut com a rosa peluda o roser pomífer.

Nou!!: Pirineus і Rosa villosa · Veure més »

Rosegacebes

Rosegacebes és el nom d'un ésser mitològic, espècie d'ànima en pena, fantasma o espantall que forma part de les llegendes del Pirineu, especialment de les contrades de la Cerdanya.

Nou!!: Pirineus і Rosegacebes · Veure més »

Roser Español Bada

Roser Español Bada (Mataró, Maresme, 11 d'octubre de 1975) és una esquiadora de muntanya i corredora de curses de muntanya i d'orientació catalana.

Nou!!: Pirineus і Roser Español Bada · Veure més »

Roser Fàbregas Vilà

Roser Fàbregas Vilà (Prats de Lluçanès, 8 octubre 1900 - Perpinyà, 1983) Coneguda com Roser Fluvià, fou una dona catalana, afincada al Vallespir, col·laboradora de la Resistència francesa i membre destacada d'una xarxa d'evasió de persones i documents.

Nou!!: Pirineus і Roser Fàbregas Vilà · Veure més »

Rotllà

Rotllà, Rotlà (o Rotllan i Rotlan) és un personatge protagonista de diverses llegendes europees, les quals sembla que es van originar a partir d'un personatge real, un cavaller franc que va viure al, contemporani de Carlemany i prefecte de la marca de Bretanya.

Nou!!: Pirineus і Rotllà · Veure més »

Roure cerrioide

El roure cerrioide o roure català (Quercus cerrioides o Quercus faginea cerrioides) és un arbre caducifoli de la família de les fagàcies.

Nou!!: Pirineus і Roure cerrioide · Veure més »

Roure de fulla grossa

El roure de fulla grossa (Quercus petraea) és un roure que viu a la major part d'Europa i Anatòlia.

Nou!!: Pirineus і Roure de fulla grossa · Veure més »

Roure martinenc

El roure martinenc (Quercus pubescens) és un arbre caducifoli mitjà que pot arribar als 25 metres.

Nou!!: Pirineus і Roure martinenc · Veure més »

Rupicapra

Rupicapra és un gènere de la família dels bòvids que conté dues espècies que habiten a les muntanyes d'Europa.

Nou!!: Pirineus і Rupicapra · Veure més »

Russell

* Biografies.

Nou!!: Pirineus і Russell · Veure més »

Ruta de la Sal de la Vida

La Ruta de la Sal de la Vida és un recorregut d'uns 150 km, per etapes, entre Sant Feliu de Guíxols i el santuari de Núria proposat pel Consorci de les Vies Verdes i la Fundació ECA Global.

Nou!!: Pirineus і Ruta de la Sal de la Vida · Veure més »

Ruta dels Orígens

La Ruta dels Orígens és un itinerari científic-turístic pel Pirineu i Prepirineu català i francès sobre el tema dels Orígens: de l'Univers, de la Terra, de les Espècies i de la Humanitat.

Nou!!: Pirineus і Ruta dels Orígens · Veure més »

Saüc racemós

El saüc racemós (Sambucus racemosa) és un arbust de la família de les adoxàcies.

Nou!!: Pirineus і Saüc racemós · Veure més »

Saünc

Saünc és un poble de la vall de Benasc, cap del municipi del seu nom, al qual pertanyen els pobles de Grist i Eressué.

Nou!!: Pirineus і Saünc · Veure més »

Sabatetes de la mare de Déu

Les sabatetes de la Mare de Déu, cipripedi o esclops (Cypripedium calceolus L. 1753) és una planta vascular, una orquídia terrestre de la família de les Orchidaceae i l'espècie tipus del gènere Cypripedium.

Nou!!: Pirineus і Sabatetes de la mare de Déu · Veure més »

Sabí de Bigorra

Sabí de Bigorra o de Barcelona (Barcelona?, s. IV - Saint-Savin, Bigorra, 415 o 416) va ser un eremita que va viure als Pirineus, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Pirineus і Sabí de Bigorra · Veure més »

Safranera alpina

La safranera alpina (Colias phicomone) és un lepidòpter ropalòcer de la família ''Pieridae''.

Nou!!: Pirineus і Safranera alpina · Veure més »

Sagàs

Sagàs és un municipi de la comarca del Berguedà.

Nou!!: Pirineus і Sagàs · Veure més »

Sagrada Família d'Urgell

La Sagrada Família d'Urgell, o la Punxa, és una església i convent de la Seu d'Urgell.

Nou!!: Pirineus і Sagrada Família d'Urgell · Veure més »

Salamandra comuna

La salamandra, salamandra comuna o salamàndria (Salamandra salamandra) és una espècie amfibi urodel de la família dels salamàndrids (Salamandridae), en la qual estan inclosos la majoria dels urodels europeus.

Nou!!: Pirineus і Salamandra comuna · Veure més »

Salí de Cambrils

El salí de Cambrils és una antiga explotació de sal situada al poble de Cambrils, dins el terme municipal d'Odèn, que s'ha reconvertit en museu i espai turístic.

Nou!!: Pirineus і Salí de Cambrils · Veure més »

Salenca retusa

La salenca retusa (Salix retusa) és una espècie nana de salze.

Nou!!: Pirineus і Salenca retusa · Veure més »

Salix herbacea

Salix herbacea és una espècie de salze nan que viu a la tundra i a alguns prats alpins.

Nou!!: Pirineus і Salix herbacea · Veure més »

Salix pyrenaica

La salenca pirinenca o gatsalze (Salix pyrenaica) és una espècie de salze endèmic dels Pirineus de la família de les salicàcies.

Nou!!: Pirineus і Salix pyrenaica · Veure més »

Salix reticulata

''Salix reticulata'' Il·lustració Al seu hàbitat Salix reticulata, és una espècie de salze nan reticulat.

Nou!!: Pirineus і Salix reticulata · Veure més »

Salsufragi

L'herba de la pedra o salsufragi (Silene saxífraga) és una herba de la família de les cariofil·làcies present a les zones muntanyoses i humides de tot Europa.

Nou!!: Pirineus і Salsufragi · Veure més »

Saltiri (instrument)

El saltiri és un instrument musical cordòfon de la família de les cítares, sense trasts.

Nou!!: Pirineus і Saltiri (instrument) · Veure més »

Sanç III de Pamplona

Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

Nou!!: Pirineus і Sanç III de Pamplona · Veure més »

Sant Alís

Sant Alís, també anomenat Penya de Sant Alís és el pic més alt del Montsec d'Ares a 1.675 m d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Sant Alís · Veure més »

Sant Calze

XVI mostra el Calze de la catedral de València A la tradició cristiana el Sant Calze és el recipient que Jesús de Natzaret va fer servir al Sant Sopar per a servir el vi i que s'esmenta als evangelis de Mateu, Marc i Lluc.

Nou!!: Pirineus і Sant Calze · Veure més »

Sant Crist de Balaguer

El Sant Crist de Balaguer és un santuari i basílica situat al Pla d'Almatà de Balaguer.

Nou!!: Pirineus і Sant Crist de Balaguer · Veure més »

Sant Domènec de la Seu d'Urgell

L'Església de Sant Domènec actualment és una sala d'exposicions de la ciutat pirinenca de La Seu d'Urgell (Alt Urgell).

Nou!!: Pirineus і Sant Domènec de la Seu d'Urgell · Veure més »

Sant Galderic

Sant GaldericGalderic pronunciat en front (sic) de la forma massa sovint vista en onomàstica Galdric —com si Teresa s'escrivís Tresa, tot i que es pot pronunciar, PEYTAVí DEIXONA, Joan, El Català al nord de Catalunya a principi del segle XXI: perspectiva perspectiva històrica de la llengua i realitat lingüística del dialecte, Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Pirineus і Sant Galderic · Veure més »

Sant Gèli (municipi del Gard)

Sant Geli (en occità, i Saint Gilles o Saint-Gilles-du-Gard en francès) és un municipi francès al departament del Gard (regió d'Occitània).

Nou!!: Pirineus і Sant Gèli (municipi del Gard) · Veure més »

Sant Julià i Sant Germà de Lòria

Sant Julià i Sant Germà de Lòria és l'església parroquial de Sant Julià de Lòria declarada Bé d'interès cultural.

Nou!!: Pirineus і Sant Julià i Sant Germà de Lòria · Veure més »

Sant Mauri

Sant Mauri és un dels noms que va adoptar en català Sant Maur abat, benedictí del.

Nou!!: Pirineus і Sant Mauri · Veure més »

Sant Miquel de Castelló

Sant Miquel de Castelló és una ermita al terme municipal de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa, justament al damunt del poble dels Hostalets d'en Bas.

Nou!!: Pirineus і Sant Miquel de Castelló · Veure més »

Sant Miquel de la Seu d'Urgell

L'església de Sant Miquel, abans església de Sant Pere, és una església situada a la ciutat pirinenca de la Seu d'Urgell, és d'estil romànic i es troba adossada al claustre de la Catedral de la Seu d'Urgell.

Nou!!: Pirineus і Sant Miquel de la Seu d'Urgell · Veure més »

Sant Vicenç de Castellet

Sant Vicenç de Castellet és un municipi de Catalunya, el més poblat del sud del Bages.

Nou!!: Pirineus і Sant Vicenç de Castellet · Veure més »

Santa Maria de la Perxa

Santa Maria de la Perxa fou un antic priorat benedictí i hospital de pelegrins de la comuna de la Cabanassa, a la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Santa Maria de la Perxa · Veure més »

Santiago Alcobé i Noguer

Santiago Alcobé i Noguer (Barcelona, 1903 - 1977) fou un antropòleg, catedràtic d'antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Pirineus і Santiago Alcobé i Noguer · Veure més »

Santiago Llensa i de Gelcen

Santiago Llensa i de Gelcen (Hostalric, Selva, 9 de novembre de 1911 - Barcelona, 12 de juny de 1974) fou un enginyer agrícola i botànic català.

Nou!!: Pirineus і Santiago Llensa i de Gelcen · Veure més »

Santuari de Bellmunt

El santuari de Bellmunt és un santuari del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona) que està situat al cim de la serra de Bellmunt, a 1.246 m d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Santuari de Bellmunt · Veure més »

Santuari dels Àngels

El Santuari dels Àngels és un dels santuaris més visitats i de més devoció de les terres gironines, i s'hi venera la Mare de Déu dels Àngels.

Nou!!: Pirineus і Santuari dels Àngels · Veure més »

Sardana

Ventura La Capritxosa, Esmuc La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Sardana · Veure més »

Sargantana aranesa

La sargantana aranesa (Iberolacerta aranica), descoberta per a la ciència l'any 1993, és una espècie de rèptil pertanyent a la família dels lacèrtids.

Nou!!: Pirineus і Sargantana aranesa · Veure més »

Sargantana pallaresa

La sargantana pallaresa o serenalla pallaresa (Iberolacerta aurelioi) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família Lacertidae, endèmica del Pirineus centro-oriental.

Nou!!: Pirineus і Sargantana pallaresa · Veure més »

Sargantana roquera

La sargantana roquera, sargantana de paret o sargantilla (Podarcis muralis) és un sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels lacèrtids distribuïda per Europa centro-meridional fins a Anatòlia i que es pot trobar a molts indrets dels Països Catalans, especialment a la meitat nord en ambients eurosiberians.

Nou!!: Pirineus і Sargantana roquera · Veure més »

Sargantana vivípara

La sargantana vivípara (Zootoca vivipara) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de color brunenc que habita en gran part d'Europa i Àsia; a Espanya solament es troba en l'extrem nord, als Pirineus i zona propera al Mar Cantàbric.

Nou!!: Pirineus і Sargantana vivípara · Veure més »

Satchelliella thomasi

Satchelliella thomasi és una espècie d'insecte dípter pertanyent a la família dels psicòdids que es troba als Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Satchelliella thomasi · Veure més »

Satchelliella vandeli

Satchelliella vandeli és una espècie d'insecte dípter pertanyent a la família dels psicòdids que es troba a Europa: els Pirineus a Andorra i França.

Nou!!: Pirineus і Satchelliella vandeli · Veure més »

Saxifraga longifolia

Saxifraga longifolia, de nom vulgar corona de rei, és una espècie de planta fanerògama que pertany a la família Saxifragaceae, autóctona del Pirineu i Prepirineu.

Nou!!: Pirineus і Saxifraga longifolia · Veure més »

Saxifraga oppositifolia

Saxifraga oppositifolia, (Saxífraga de fulles oposades), la saxífraga porpra, és una espècie de planta amb flors dins la família de les saxifragàcies.

Nou!!: Pirineus і Saxifraga oppositifolia · Veure més »

Sèrie 256 i locomotora H12 de FGC

La sèrie 256 i la locomotora H12 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya són locomotores duals (amb tracció elèctrica i dièsel) mixtes per trams amb adherència i trams amb cremallera.

Nou!!: Pirineus і Sèrie 256 i locomotora H12 de FGC · Veure més »

Sèrra de Rius

La sèrra de Rius és una serra situada al nord del Pirineu axial, amb una orientació est-oest i ubicada al sud de la Vall d'Aran.

Nou!!: Pirineus і Sèrra de Rius · Veure més »

Sèrra dera Pleta Naua

La Sèrra dera Pleta Naua és una serra que forma part del Pirineu axial.

Nou!!: Pirineus і Sèrra dera Pleta Naua · Veure més »

Se canta

«Se canta» (coneguda també per altres noms), és una cançó tradicional occitana estesa a tota Occitània atribuïda a Gaston Fèbus (1331-1391) i considerada com a himne no oficial d'Occitània.

Nou!!: Pirineus і Se canta · Veure més »

Sedum cepaea

Sedum cepaea o cepea és una espècie de planta crassulàcia.

Nou!!: Pirineus і Sedum cepaea · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Pirineus і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Pirineus і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Segrià

El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva capital és Lleida.

Nou!!: Pirineus і Segrià · Veure més »

Selaginel·la de muntanya

La selaginel·la de muntanya (Selaginella selaginoides) és una espècie de planta vascular sense llavors de la família selaginel·làcies.

Nou!!: Pirineus і Selaginel·la de muntanya · Veure més »

Selva

La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.

Nou!!: Pirineus і Selva · Veure més »

Selva d'Oza

La Selva d'Oza (Selva d'Oza en aragonès) és un espai natural inclòs al parc natural de les Valls Occidentals situat a la Vall d'Echo (Província d'Osca, Espanya), en la part occidental del Pirineu aragonès.

Nou!!: Pirineus і Selva d'Oza · Veure més »

Sender de gran recorregut

Marca de Sender de Gran Recorregut Les sigles GR® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km, utilitzat principalment per excursionistes, que transita per llocs considerats d'interès paisatgístic, cultural, turístic, històric, social, etc.

Nou!!: Pirineus і Sender de gran recorregut · Veure més »

Senet

Senet de Barravés (o Senet, com se sol dir comunament en l'actualitat) és un poble del nord del terme municipal de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça, que es va constituir en entitat municipal descentralitzada.

Nou!!: Pirineus і Senet · Veure més »

Serra de l'Albera

La serra de l'Albera, o també massís de l'Albera, és el principal contrafort oriental dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Serra de l'Albera · Veure més »

Serra de Madres

La serra de Madres és un massís paleozoic del Pirineu oriental, situat entre el Conflent i el País de Sault (Llenguadoc).

Nou!!: Pirineus і Serra de Madres · Veure més »

Serra de Moixeró

La Serra de Moixeró és una serra del nord de Catalunya, als Pirineus Orientals, que s'estén en direcció oest-est, des del Coll de Pendís fins al Coll de Jou.

Nou!!: Pirineus і Serra de Moixeró · Veure més »

Serra de Rubió

La serra de Rubió és una serralada calcària situada als municipis de Rubió i d'Òdena, a la comarca de l'Anoia i al municipi de Castellfollit del Boix, a la comarca catalana del Bages, tots tres pertanyents a la comarca natural de l'Alta Segarra.

Nou!!: Pirineus і Serra de Rubió · Veure més »

Serra de Saboredo

La Serra de Saboredo està ubicada a la serralada Pirinenca, i forma part de la divisòria d'aigües entre el vessant mediterrani i l'atlàntic.

Nou!!: Pirineus і Serra de Saboredo · Veure més »

Serra de Tramuntana

Localització de la serra de Tramuntana El puig Major, el cim més alt de la serra de Tramuntana. La serra de Tramuntana és una serralada litoral que ocupa la part nord-occidental de Mallorca a les Illes Balears, terminació probable del sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d'Eivissa).

Nou!!: Pirineus і Serra de Tramuntana · Veure més »

Serra del Cadí

La serra del Cadí o el Cadí és una serra del nord de Catalunya situada als Prepirineus.

Nou!!: Pirineus і Serra del Cadí · Veure més »

Serra dels Pedregals

La Serra dels Pedregals és una serra situada al nord-oest del municipi d'Almacelles (Segrià), amb una elevació màxima de 316 metres.

Nou!!: Pirineus і Serra dels Pedregals · Veure més »

Serralada

Vista de satèl·lit de la serralada dels Alps Vista aèria de la serralada dels Andes altiplà tibetà. Fotografia realitzada des de l'Estació Espacial Internacional. Una serralada (Geografia, Geologia, Geomorfologia estructural) és un sistema muntanyós de gran vastitud, format per un conjunt de serres que manté una determinada alineació estructural i morfològica, més llarg (centenars o milers de km) que ample; Conjunt de muntanyes d'una gran extensió que forma, generalment, un sistema i que té una formació comuna i característiques semblants, per exemple: l'Himàlaia, els Andes, els Alps, els Pirineus, la serralada Prelitoral o el Sistema Ibèric.

Nou!!: Pirineus і Serralada · Veure més »

Serralada de l'Atles

Petit poble de l'Atles situat a la ruta que uneix Marràqueix i Ouarzazate La serralada de l'Atles (amazic chelha:; amazic cabilenc), massís de l'Atles o simplement Atles, és un sistema de serralades del nord d'Àfrica d'uns 2.700 km de llargada.

Nou!!: Pirineus і Serralada de l'Atles · Veure més »

Serrallonga (Vallespir)

Serrallonga (en francès Serralongue) és un vilatge català de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Serrallonga (Vallespir) · Veure més »

Servera

Fruits en forma de pera, encara verds, de la servera. Alguns fruits, les serves, ja madurs La servera (Sorbus domestica) és un arbre de la família de les Rosàcies, del gènere Sorbus, del qual s'aprofiten els fruits, les serves.

Nou!!: Pirineus і Servera · Veure més »

Setge d'Arbuna (737)

El Setge d'Arbuna de 737 s'esdevé després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle i l'aliança del duc Mauront amb el valí Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra el valiat d'Arbuna, aplegà un gran exèrcit de francs i borgonyons, cremà Avinyó després de la seva captura i travessà el Roine, passà a Septimània que creà sense oposició fins a Narbona (àrab Arbuna) que assetà, on trobà Athima, general de les forces musulmanes responsable de la defensa de la ciutat, que al saber que s'acostaven els francs es tancà a la ciutat per dirigir la seva defensa.

Nou!!: Pirineus і Setge d'Arbuna (737) · Veure més »

Setge d'Elna

El Setge d'Elna, entre el 22 i el 25 de maig del 1285, fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pirineus і Setge d'Elna · Veure més »

Setge d'Hondarribia (1638)

El setge d'Hondarribia fou un dels combats de la Guerra dels Trenta Anys entre els Regnes de les Espanyes i el regne de França.

Nou!!: Pirineus і Setge d'Hondarribia (1638) · Veure més »

Setge d'Osca

El setge d'Osca (a Wasqa, com s'anomenava a l'època) va ser una campanya militar realitzada a final del per part del Regne de Navarra a fi de conquerir aquesta vila a l'Emirat de Saraqusta.

Nou!!: Pirineus і Setge d'Osca · Veure més »

Setge d'Osca (1094)

El setge d'Osca va tenir lloc la primavera de 1094 a càrrec de Sanç I d'Aragó i Pamplona contra la plaça musulmana de Wasqa.

Nou!!: Pirineus і Setge d'Osca (1094) · Veure més »

Setge d'Osca (1096)

La Batalla d'Alcoraz es va lliurar el 15 de novembre del 1096 prop de Waixqa (Osca) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.

Nou!!: Pirineus і Setge d'Osca (1096) · Veure més »

Setge de Bellcaire

El Setge de Bellcaire o Presa de Bèlcaire (Primavera-estiu de 1216) fou una batalla de la Croada albigesa.

Nou!!: Pirineus і Setge de Bellcaire · Veure més »

Setge de Carcassona (1240)

El setge de Carcassona de 1240 va tenir lloc a la ciutat de Carcassona durant l'anomenada Revolta Trencavell, que havia exclatat aquell mateix any.

Nou!!: Pirineus і Setge de Carcassona (1240) · Veure més »

Setge de Cesaraugusta (652)

El Setge de Cesaraugusta de 652 tingué lloc durant la revolta de Froia contra Recesvint.

Nou!!: Pirineus і Setge de Cesaraugusta (652) · Veure més »

Setge de Figueres

El setge de Figueres va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.

Nou!!: Pirineus і Setge de Figueres · Veure més »

Setge de Girona de 1285

El setge de Girona de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pirineus і Setge de Girona de 1285 · Veure més »

Setge de Làrida (884)

El 883 o 884 els musulmans es van sentir amenaçats per l'expansió de Guifré el Pilós, que va voler establir la frontera en els rius Llobregat i Segre, amb posicions al Bages (Cardona per exemple), a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervelló al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglésies i monestirs, al voltant dels que es fixava la població.

Nou!!: Pirineus і Setge de Làrida (884) · Veure més »

Setge de Menerba

El Setge de Menerba de 1210 fou una de les batalles de la Croada Albigesa.

Nou!!: Pirineus і Setge de Menerba · Veure més »

Setge de Montsegur

El setge de Montsegur (maig de 1243 - 16 de març de 1244) és un episodi bèl·lic que s'emmarca en els esdeveniments de la Croada albigesa.

Nou!!: Pirineus і Setge de Montsegur · Veure més »

Setge de Narbona (719)

El setge de Narbona del 719 va ser un intent de conquerir la ciutat per part de l'exèrcit de As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní.

Nou!!: Pirineus і Setge de Narbona (719) · Veure més »

Setge de Sagunt

El Setge de Sagunt, conegut també com a presa de Sagunt, foren un conjunt d'operacions militars dutes a terme entre el 219 aC i el 218 aC entre els cartaginesos, dirigits per Hanníbal Barca, i els edetans o saguntins.

Nou!!: Pirineus і Setge de Sagunt · Veure més »

Setge de Tarragona (1811)

El setge de Tarragona fou un episodi militar de la Guerra del Francès que va enfrontar l'exèrcit francès, comandats pel mariscal Suchet, amb els espanyols, sota les ordres del general Juan Senén de Contreras y de Torres, governador militar de la ciutat.

Nou!!: Pirineus і Setge de Tarragona (1811) · Veure més »

Sexafòlia

Roseta sexafòlia. La sexafòlia o hexafòlia, també anomenada sexifòlia, hexapètala, flor de la vida, estrella de sis puntes, rosa de sis pètals o simplement roseta, és un símbol ancestral i una figura geomètrica que mostra una flor de sis pètals inscrita a dins d'un cercle.

Nou!!: Pirineus і Sexafòlia · Veure més »

Sext Pompeu Pius

Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (en llatí Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.

Nou!!: Pirineus і Sext Pompeu Pius · Veure més »

Sibbàldia

Sibbàldia (Sibbaldia) és un gènere de plantes de la família Rosàcia.

Nou!!: Pirineus і Sibbàldia · Veure més »

Sierra Nevada (Espanya)

Serra Nevada és un massís muntanyós pertanyent al conjunt de les Bètiques, concretament als sistemes Penibètics.

Nou!!: Pirineus і Sierra Nevada (Espanya) · Veure més »

Sijac

Sijac (en francès Issigeac) és una població occitana francesa situada al Perigord, departament de la Dordonya i regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Pirineus і Sijac · Veure més »

Sistema Mediterrani Català

El Sistema Mediterrani Català, també conegut com les Serralades Costaneres, és un sistema dual d'alineacions muntanyoses més o menys paral·leles, la Serralada Prelitoral i la Serralada Litoral.

Nou!!: Pirineus і Sistema Mediterrani Català · Veure més »

Sistemes monetaris de tradició carolíngia

Els sistemes monetaris de tradició carolíngia son aquells que, tot i haver modificat substancialment les característiques monetàries fixades per Carlemany en el sistema monetari carolingi, mantingueren la seva terminologia i model comptable basat en la relació 1 ₤:20 $:240 đ.

Nou!!: Pirineus і Sistemes monetaris de tradició carolíngia · Veure més »

Skatalà

Skatalà és un grup de ska format el 1985 a Barcelona vinculat al moviment punk.

Nou!!: Pirineus і Skatalà · Veure més »

Sobrarb

El Sobrarb és una de les comarques de l'Aragó, a ponent de la Ribagorça i al nord de la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Pirineus і Sobrarb · Veure més »

Solana d'Andorra

La Solana d'Andorra La Solana d'Andorra és un territori andorrà que es troba al vessant nord dels Pirineus, a l'alta vall del riu Arièja.

Nou!!: Pirineus і Solana d'Andorra · Veure més »

Solar Euromed

Solar Euromed és un grup d'alta tecnologia amb seu a França especialitzada en tecnologia d'energia solar termoelèctrica concentrada.

Nou!!: Pirineus і Solar Euromed · Veure més »

Soldanella

El gènere Soldanella consta d'unes 15 espècies molt similars entre si.

Nou!!: Pirineus і Soldanella · Veure més »

Soliferreum

Bastida dels Alcuses (Museu de Prehistòria de València). El soliferreum és un tipus d'arma blanca de l'Antiguitat, concretament un tipus de llança d'origen hispà. Va ser creada a causa de la necessitat de disposar d'una arma llancívola que pogués aconseguir els 30 m en ser llançada, i que tingués la capacitat perforant suficient per travessar a aquesta distància escuts i cuirasses. Llançades en salves, podrien desorganitzar una formació enemiga i col·locar-la en desavantatge en el combat cos a cos que es produïa just després.

Nou!!: Pirineus і Soliferreum · Veure més »

Sollana

Sollana és un municipi del País Valencià pertanyent a la comarca de la Ribera Baixa, enclavat dins del Parc Natural de l'Albufera.

Nou!!: Pirineus і Sollana · Veure més »

Somport

Somport és un coll de muntanya als Pirineus centrals, que uneix els estats de França i Espanya.

Nou!!: Pirineus і Somport · Veure més »

Steropleurus catalaunicus

Steropleurus catalaunicus és una espècie d'ortòpter de la família Tettigoniidae, endèmica dels Pirineus, per tant només es pot trobar a Espanya, França i Andorra.

Nou!!: Pirineus і Steropleurus catalaunicus · Veure més »

Stop JJOO 2030

El manifest «Stop JJOO 2030» és una declaració pública de l'any 2021 contrari a la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern Pirineus-Barcelona 2030.

Nou!!: Pirineus і Stop JJOO 2030 · Veure més »

Subpirineu

Mapa Catalunya Mapa geogràfic de Catalunya assenyalant els principals sistemes morfològicsFronteres orientatives segons articles de la Enciclopèdia Catalana Nostra Senyora de Bellmunt'' a Sant Pere de Torelló dins de la zona del Subpirineu El Subpirineu és una zona muntanyosa a Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Subpirineu · Veure més »

Substrat basc en les llengües romàniques

El substrat basc en les llengües romàniques comprèn tots els fenòmens d'interferència lingüística del basc o en algunes variants del llatí de la península Ibèrica i en algunes de les llengües romàniques que en deriven.

Nou!!: Pirineus і Substrat basc en les llengües romàniques · Veure més »

Sud Ràdio

Sud Ràdio (en francés, Sud Radio) és una emissora de ràdio privada de caràcter generalista amb vocació nacional francesa.

Nou!!: Pirineus і Sud Ràdio · Veure més »

Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí

Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí ——, més conegut com a Sulayman ibn Yaqdhan, Sulayman al-Arabí o simplement al-Arabí (m. 780), fou valí de Barcelona (a. 777-780).

Nou!!: Pirineus і Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí · Veure més »

Susanna Martín Segarra

és una il·lustradora i dissenyadora gràfica catalana autora de diversos còmics i novel·les gràfiques.

Nou!!: Pirineus і Susanna Martín Segarra · Veure més »

Taga

El Taga és una muntanya de 2040 m situada al Ripollès, a la serra de Conivella, separada de la serra Cavallera per la portella d'Ogassa.

Nou!!: Pirineus і Taga · Veure més »

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Nou!!: Pirineus і Taifa · Veure més »

Talesa d'Aragó

Talesa d'Aragó fou una noble aragonesa, esposa del vescomte Gastó IV de Bearn (menut territori al vessant nord dels Pirineus).

Nou!!: Pirineus і Talesa d'Aragó · Veure més »

Tallarol de garriga occidental

El tallarol de garriga occidental, més popularment conegut com a tallarol de garriga o busqueret de garriga (Curruca iberiae; syn: sylvia inornata) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Anteriorment es considerava conespecífic amb el tallarol de garriga oriental, però el 2020 el tallarol de garriga es va segmentar en dues espècies separades, l'occidental i l'oriental, restant aquesta darrera amb el nom específic que era propi del tàxon original (cantillans). Aquesta espècie cria a les zones més meridionals d'Europa occidental (península ibèrica i Occitània) i al nord-oest d'Àfrica.

Nou!!: Pirineus і Tallarol de garriga occidental · Veure més »

Tallarol gros

El tallarol gros, busqueret gros o busquereta mosquitera (Sylvia borin) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids. Nidifica a la major part d'Europa i al Paleàrtic fins a l'oest de Sibèria i passa l'hivern a l'Àfrica subsahariana.El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Nou!!: Pirineus і Tallarol gros · Veure més »

Talpó camperol

El talpó camperol (Microtus arvalis) és un rosegador del gènere Microtus àmpliament distribuït a Europa i algunes zones d'Àsia.

Nou!!: Pirineus і Talpó camperol · Veure més »

Talpó pirinenc

El talpó pirinenc (Microtus gerbei) només es troba als Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Talpó pirinenc · Veure més »

Tambor de cordes

Txun txun del País Basc i altres instruments tradicionals de la mateixa procedència El tambor de cordes o tambor gascó (string drum, tambourin à cordes) és un instrument de corda percudida utilitzat en l'àmbit de la música tradicional en diversos territoris a banda i banda dels Pirineus, des de la Vall d'Aran fins al País Basc.

Nou!!: Pirineus і Tambor de cordes · Veure més »

Tarbel·les

Els tarbel·les (en llatí Tarbelli, en grec antic Τάρβελλοι) van ser un poble aquità que menciona Juli Cèsar Vivien a tocar de l'Atlàntic, segons diu Estrabó, en una badia que dominaven completament.

Nou!!: Pirineus і Tarbel·les · Veure més »

Tardor

Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, primavera d'hivern, autumne, rerevera o autunjo (en alguerès) és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades.

Nou!!: Pirineus і Tardor · Veure més »

Taxonomia

La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.

Nou!!: Pirineus і Taxonomia · Veure més »

Tórtora eurasiàtica

La tórtora o tórtora vulgar (Streptopelia turtur) és un petit i àgil ocell de l'ordre dels columbiformes comú als Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і Tórtora eurasiàtica · Veure més »

Tórtora turca

Tórtora turca fotografiada a l'Índia. La tórtora turca o eurasiàtica (Streptopelia decaocto) és una espècie d'ocell de l'ordre dels columbiformes que es va començar a expandir d'una forma regular pels Països Catalans d'ençà del 1970 en què fou observada per primera vegada al Pirineu central.

Nou!!: Pirineus і Tórtora turca · Veure més »

Túnel de Bielsa-Aranhoet

Entrada d'Espanya. Entrada de França. Panell informatiu a l'entrada del túnel de França. El túnel de Bielsa-Aranhoet és un túnel viari internacional situat al Pirineu central.

Nou!!: Pirineus і Túnel de Bielsa-Aranhoet · Veure més »

Túnel de Somport

El Túnel de Somport és un túnel dedicat al transport per carretera al Pirineu central que uneix les valls de l'Aragó (Espanya) i d'Aspe (França).

Nou!!: Pirineus і Túnel de Somport · Veure més »

Túnel del Pimorent

El Túnel del Pimorent és un túnel de carretera dels Pirineus que uneix l'Alta Cerdanya amb el País de Foix (Arieja) seguint la ruta de l'eix europeu E9 París-Barcelona.

Nou!!: Pirineus і Túnel del Pimorent · Veure més »

Túnel dels Belitres

El túnel dels Belitres és un túnel ferroviari, d'una longitud de 1.064 metres, que travessa els Pirineus entre els municipis de Cervera de la Marenda i Portbou.

Nou!!: Pirineus і Túnel dels Belitres · Veure més »

Túnels de Monrepós

Els túnels de Monrepós són un conjunt de set túnels viaris (la longitud conjunta dels quals és de 8.312 metres) concebuts per superar el port prepirinenc de Monrepós (entre les ciutats d'Osca i Sabiñánigo).

Nou!!: Pirineus і Túnels de Monrepós · Veure més »

Te de roca

El te de roca, te de roquer o te d'Aragó (Jasonia glutinosa) és una planta herbàcia, aromàtica, de la família de les asteràcies o compostes de tacte viscós.

Nou!!: Pirineus і Te de roca · Veure més »

Teatre Líric Català

Enric Morera i Viura El Teatre Líric Català (1894-1908) va ser un projecte d'Enric Morera i Viura, que va comptar amb la col·laboració d'altres compositors, per exemple Enric Granados i Jaume Pahissa i Jo, que sorgí durant el modernisme amb la voluntat de plantejar una alternativa lírica a la sarsuela, present en la totalitat dels teatres catalans, i formar una nova sensibilitat basada en models literaris i plàstics propis, de manera que estableix una interrelació de les arts, concretament amb la literatura, l'escenografia, el disseny i la creació lírica, que concorda amb la teoria wagneriana de l'obra d'art total.

Nou!!: Pirineus і Teatre Líric Català · Veure més »

Tec

Termes comunals travessats pel Tec o de la seva conca El riu Tec és un riu de la Catalunya del Nord d'orientació oest-est.

Nou!!: Pirineus і Tec · Veure més »

Telema tenella

Telema tenella és una espècie d'aranyes araneomorfs de la família dels telèmids (Telemidae).

Nou!!: Pirineus і Telema tenella · Veure més »

Tell de fulla grossa

El tell de fulla grossa (Tilia platyphyllos) és un arbre originari d'Europa central tot i que s'ha escampat per tot el continent Europeu i a parts d'Àsia occidental.

Nou!!: Pirineus і Tell de fulla grossa · Veure més »

Tella-Sin

Tella-Sin és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Pirineus і Tella-Sin · Veure més »

Teodulf d'Orleans

Teodulf d'Orleans (Nord d'Espanya, potser Saragossa, ca. 750/760 - Orleans, 821) fou bisbe d'Orleans entre el 797 i 818.

Nou!!: Pirineus і Teodulf d'Orleans · Veure més »

Teoria del substrat bascònic

Àrea proposada per a l'expansió del substrat bascònic. La teoria del substrat bascònic és una hipòtesi proposada pel lingüista alemany Theo Vennemann, segons la qual molts d'idiomes d'Europa occidental contenen restes d'una antiga família lingüística de la qual l'euskera és l'única supervivent.

Nou!!: Pirineus і Teoria del substrat bascònic · Veure més »

Ter

El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.

Nou!!: Pirineus і Ter · Veure més »

Terra baixa

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana.

Nou!!: Pirineus і Terra baixa · Veure més »

Terricola

Terricola és un subgènere de rosegadors del gènere Microtus.

Nou!!: Pirineus і Terricola · Veure més »

Terrissa

Fabricació d'una peça de terrissa amb el torn Atuell del període Jōmon (Japó) considerat el més antic del món. La terrissa, anomenada cantereria a molts indrets del País Valencià i les Terres de l'Ebre, és l'objecte o conjunt d'objectes, tals com olles, càntirs, gerres, perols, cassoles o tests, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.

Nou!!: Pirineus і Terrissa · Veure més »

Tetrafidàcies

Les tetrafidàcies (Tetraphidaceae) són una família de molses, l'única de la classe Tetraphidopsida i de l'ordre Tetraphidales.

Nou!!: Pirineus і Tetrafidàcies · Veure més »

Tetrao urogallus aquitanicus

Tetrao urogallus aquitanicus és una subespècie del gall fer (Tetrao urogallus) que es troba als Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Tetrao urogallus aquitanicus · Veure més »

Théophile Corret de la Tour d'Auvergne

fou un militar francès a qui Napoleó Bonaparte distingí amb el títol de Primer Granader de la República.

Nou!!: Pirineus і Théophile Corret de la Tour d'Auvergne · Veure més »

The Cloisters

'''The Cloisters''' (Nova York) The Cloisters (en català, Els claustres) o The Met Cloisters, és un museu dels EUA, situat al nord del borough de Manhattan, barri de Washington Heights, dins del Fort Tyron Park.

Nou!!: Pirineus і The Cloisters · Veure més »

The Way (pel·lícula)

The Way és una road movie dramàtica de 2010 dirigida per Emilio Estevez i protagonitzada pel seu pare, l'actor Martin Sheen.

Nou!!: Pirineus і The Way (pel·lícula) · Veure més »

Til·ler de fulla petita

miniatura El til·ler de fulles petites, tella o til·ler silvestre (Tilia cordata) és un arbre nadiu europeu, procedent d'Anglaterra i que pertany a la família tiliàcies.

Nou!!: Pirineus і Til·ler de fulla petita · Veure més »

Tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau

Les tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau són uns conjunts de tines, barraques, premses de vi, cups, cellers i d'altres construccions de pedra auxiliars associades a l'explotació de la vinya i a l'emmagatzematge, elaboració i altres operacions per a fer vi.

Nou!!: Pirineus і Tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau · Veure més »

Tomme

Tomme és un formatge de pasta premsada no cuita francès produït arreu de les muntanyes.

Nou!!: Pirineus і Tomme · Veure més »

Tor (Alins)

Tor és una petita caseria del Pirineu català, pertanyent administrativament al municipi d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Pirineus і Tor (Alins) · Veure més »

Tora blava

La tora blava, acònit, matallops o napel (Aconitum napellus), és una planta verinosa de la família de les ranunculàcies del gènere Aconitum.

Nou!!: Pirineus і Tora blava · Veure més »

Tora groga

La tora groga (Aconitum anthora), és una espècie de planta amb flors dins la família ranunculàcia.

Nou!!: Pirineus і Tora groga · Veure més »

Torbera

Torbera en explotació Torbera alta en estat natural de les ''Hautes Fagnes'' a Bèlgica Una torbera és un aiguamoll on la matèria orgànica dipositada, a través d'un lent procés de putrefacció, dona lloc a la torba.

Nou!!: Pirineus і Torbera · Veure més »

Torla-Ordesa

Torla-Ordesa és un municipi aragonès situat a la província d'Osca (a 95 quilòmetres de la capital), enquadrat a les serres interiors del Pirineu, a 1.032 metres d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Torla-Ordesa · Veure més »

Tornassolada gran

La tornassolada gran (Apatura iris) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Pirineus і Tornassolada gran · Veure més »

Torre Costerillou

La Torre Costerillou o Torre George Cadier és un cim de 3.049 m d'altitud, amb una prominència de 20 m, que es troba a la cresta est del Balaitús, al massís homònim, entre la província d'Osca (Aragó) i el departament dels Alts Pirineus (França).

Nou!!: Pirineus і Torre Costerillou · Veure més »

Torre d'Eina

La Torre d'Eina, o Torre del Serrat del Lloser, és una muntanya de 2.830 m alt situada en un contrafort nord de l'eix de la serralada principal dels Pirineus, entre l'Alta Cerdanya i el Conflent, en el límit dels termes comunals d'Eina, de l'Alta Cerdanya, i de Fontpedrosa i Planès, del Conflent.

Nou!!: Pirineus і Torre d'Eina · Veure més »

Torre Gironella (sector)

L'actual sector de la Torre Gironella fa una quarantena d'anys era un barri de barraques d'immigrants que s'hi havien instal·lat quan arribaren de la resta de paratges d'Espanya a la fi de la dècada de 1950, com havia succeït en altres paratges enlairats entorn de la ciutat, com a Montjuïc, prop la Torre d'Alfons XII, i en general a tota la carena de les Pedreres.

Nou!!: Pirineus і Torre Gironella (sector) · Veure més »

Torrent (hidrologia)

El torrent de Mortitx, a Mallorca Un torrent o rambla és un corrent d'aigua intermitent en zones muntanyoses que sovint es presenta encaixat, amb pendents més o menys verticals i amb unes dimensions que poden arribar als centenars de metres de fondària.

Nou!!: Pirineus і Torrent (hidrologia) · Veure més »

Tortellà

Tortellà és un municipi de la comarca de la Garrotxa, situat a l'Alta Garrotxa, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Pirineus і Tortellà · Veure més »

Tossa del Pas dels Lladres

La Tossa del Pas dels Lladres és una muntanya de 2.661 metres que es troba entre el municipi de Queralbs, a la comarca del Ripollès i les comunes d'Er i Vallcebollera a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Tossa del Pas dels Lladres · Veure més »

Tour de França de 1905

El Tour de França de 1905 va ser la tercera edició del Tour de França i es va celebrar entre el 9 i el 30 de juliol de 1905 i fou organitzat pel diari L'Auto.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1905 · Veure més »

Tour de França de 1910

El Tour de França de 1910, vuitena edició del Tour de França, es disputà entre el 3 i el 31 de juliol de 1910, amb un recorregut de 4.737 quilòmetres dividits en 15 etapes, que es van córrer a una velocitat mitjana de 28,680 km/h.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1910 · Veure més »

Tour de França de 1912

Eugène Christophe, pujant el coll del Galibier, camí de la seva tercera victòria d'etapa consecutiva en aquesta edició del Tour. El Tour de França de 1912 fou la desena edició del Tour de França i es disputà entre el 30 de juny al 28 de juliol de 1912, amb un recorregut molt similar al de l'any anterior, amb etapes que superaven els 400 km i els grans ports dels Alps i els Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1912 · Veure més »

Tour de França de 1913

Philippe Thys, vencedor del Tour de França de 1913 El Tour de França de 1913 fou l'onzena edició del Tour de França i es disputà entre el 29 de juny i el 27 de juliol de 1913.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1913 · Veure més »

Tour de França de 1919

Firmin Lambot, vencedor del Tour de França de 1919, a primers dels anys 20. El Tour de França de 1919 fou la tretzena edició del Tour de França i es disputà entre el 29 de juny i el 27 de juliol de 1919, sobre un recorregut de 5.560 km, distribuïts en 15 etapes.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1919 · Veure més »

Tour de França de 1920

El Tour de França de 1920 fou la catorzena edició del Tour de França i es disputà entre el 27 de juny i el 27 de juliol de 1920, sobre un recorregut de 5.503 km, distribuïts en 15 etapes.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1920 · Veure més »

Tour de França de 1923

El Tour de França de 1923 fou la dissetena edició del Tour de França i es disputà entre el 24 de juny i el 22 de juliol de 1923, sobre un recorregut de 5.386 km, distribuïts en 15 etapes.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1923 · Veure més »

Tour de França de 1924

El Tour de França de 1924 fou la divuitena edició del Tour de França i es disputà entre el 22 de juny i el 20 de juliol de 1924, sobre un recorregut de 5.425 km, distribuïts en 15 etapes.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1924 · Veure més »

Tour de França de 1926

El Tour de França de 1926 fou la vintena edició del Tour de França i es disputà entre el 20 de juny i el 18 de juliol de 1926, sobre un recorregut de 5.745 km, distribuïts en 17 etapes.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1926 · Veure més »

Tour de França de 1927

El Tour de França de 1927 fou la vint-i-unena edició del Tour de França i es disputà entre el 19 de juny i el 17 de juliol de 1927, sobre un recorregut de 5.340 km, distribuïts en 24 etapes.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1927 · Veure més »

Tour de França de 1928

El Tour de França de 1928 fou la vint-i-dosena edició del Tour de França i es disputà entre el 17 de juny i el 15 de juliol de 1928, sobre un recorregut de 5.476 km, distribuïts en 22 etapes.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1928 · Veure més »

Tour de França de 1929

El Tour de França de 1929 fou la vint-i-tresena edició del Tour de França i es disputà entre el 30 de juny i el 28 de juliol de 1929, sobre un recorregut de 5.286 km, distribuïts en 22 etapes.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1929 · Veure més »

Tour de França de 1930

El Tour de França de 1930 fou la vint-i-quatrena edició del Tour de França i es disputà entre el 2 i el 27 de juliol de 1930, sobre un recorregut de 4.822 km, distribuïts en 21 etapes.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1930 · Veure més »

Tour de França de 1931

El Tour de França de 1931 fou la vint-i-cinquena edició del Tour de França i es disputà entre el 30 de juny i el 26 de juliol de 1931, sobre un recorregut de 5.091 km, distribuïts en 24 etapes.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1931 · Veure més »

Tour de França de 1933

El Tour de França de 1933 fou la vint-i-setena edició del Tour de França i es disputà entre el 27 de juny i el 23 de juliol de 1933, sobre un recorregut de 4.395 km, distribuïts en 23 etapes.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1933 · Veure més »

Tour de França de 1934

Antonin Magne, guanyador del Tour de 1934 El Tour de França de 1934 fou la vint-i-vuitena edició del Tour de França i es disputà entre el 3 i el 29 de juliol de 1934, sobre un recorregut de 4.363 km, distribuïts en 23 etapes, una d'elles dividida en dos sectors.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1934 · Veure més »

Tour de França de 1935

El Tour de França de 1935 fou la vint-i-novena edició del Tour de França i es disputà entre el 4 i el 28 de juliol de 1935, sobre un recorregut de 4.338 km, distribuïts en 21 etapes, sis d'elles dividides en dos sectors que es van disputar a una mitjana de 30,650 km/h.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1935 · Veure més »

Tour de França de 1936

Sylvère Maes, al Tour de França de 1936 El Tour de França de 1936 fou la trentena edició del Tour de França i es disputà entre el 7 de juliol i el 2 d'agost de 1936, sobre un recorregut de 4.418 km, distribuïts en 21 etapes, cinc d'elles dividides en dos sectors i una en tres, que es van disputar a una mitjana de 31,108 km/h.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1936 · Veure més »

Tour de França de 1937

Roger Lapébie al Tour de França de 1937 El Tour de França de 1937 fou la 31a edició del Tour de França i es disputà entre el 30 de juny i el 25 de juliol de 1937, sobre un recorregut de 4.415 km, distribuïts en 20 etapes, cinc d'elles dividides en dos sectors i tres en tres, i un total de 31 finals d'etapa que es van disputar a una mitjana de 31,768 km/h.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1937 · Veure més »

Tour de França de 1938

El Tour de França de 1938 fou la 32a edició del Tour de França i es disputà entre el 5 i el 31 de juliol de 1938, sobre un recorregut de 4.694 km, distribuïts en 21 etapes, dos d'elles dividides en dos sectors i tres en tres, i un total de 29 finals d'etapa que es van disputar a una mitjana de 31,565 km/h.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1938 · Veure més »

Tour de França de 1939

El Tour de França de 1939 fou la 33a edició del Tour de França i es disputà entre el 10 i el 30 de juliol de 1939, sobre un recorregut de 4.224 km, distribuïts en 18 etapes, sis d'elles dividides en dos sectors i dues en tres, i un total de 28 finals d'etapa que es van disputar a una mitjana de 31,986  km/h.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1939 · Veure més »

Tour de França de 1947

El Tour de França de 1947 fou la 34a edició del Tour de França i es disputà entre el 25 de juny i el 20 de juliol de 1947, sobre un recorregut de 4.640 km, distribuïts en 21 etapes, que es van disputar a una mitjana de 31,412  km/h.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1947 · Veure més »

Tour de França de 1949

L'edició del Tour de França 1949 ve marcada per la superioritat que demostren Fausto Coppi i Gino Bartali sobre la resta dels rivals.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1949 · Veure més »

Tour de França de 1980

L'edició del Tour de França de 1980, 67a edició de la cursa francesa, es disputà entre el 26 de juny i el 21 de juliol de 1980, amb un recorregut de 3.842 km distribuïts en un pròleg i 22 etapes, 2 d'elles amb dos sectors.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1980 · Veure més »

Tour de França de 1990

El Tour de França de 1990 estigué marcat per la preparació dels principals favorits.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1990 · Veure més »

Tour de França de 1992

El 79è Tour de França es disputà del 4 al 26 de juliol del 1992 sobre un recorregut de 22 etapes i amb un total de 3.983 km que es cobriren a una velocitat mitjana de 39,504 km/h.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1992 · Veure més »

Tour de França de 1994

El 81è Tour de França es va disputar del 2 al 24 de juliol de 1994 sobre un recorregut de 21 etapes i amb un total de 3.978 km que es van cobrir a una velocitat mitjana de 38,383 km/h.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 1994 · Veure més »

Tour de França de 2001

El 88é Tour de França es va disputar del 7 al 29 de juliol de 2001 sobre un recorregut de 20 etapes més el pròleg inicial i amb un total de 3453 km que el vencedor va cobrir a una velocitat mitjana de 40,070 km/h.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 2001 · Veure més »

Tour de França de 2002

La 89a edició del Tour de França es va disputar entre el 6 i el 28 de juliol.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 2002 · Veure més »

Tour de França de 2003

La 90a edició del Tour de França es va disputar entre el 5 i el 27 de juliol de 2003, amb un recorregut total de 3.427,5 km repartits entre 20 etapes i un pròleg.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 2003 · Veure més »

Tour de França de 2009

La 96a edició del Tour de França es disputà entre el 4 i el 26 de juliol de 2009, amb un recorregut de 3.444 km repartits entre 21 etapes.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 2009 · Veure més »

Tour de França de 2010

La 97a edició del Tour de França es disputà entre el 3 i el 25 de juliol de 2010, amb un recorregut de 3.593 km repartits entre vint etapes i un pròleg inicial.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 2010 · Veure més »

Tour de França de 2011

El Tour de França de 2011 és la 98a edició del Tour de França i es disputarà entre el 2 i el 24 de juliol de 2011, amb un recorregut de 3.470,5 km repartits entre 21 etapes.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 2011 · Veure més »

Tour de França de 2012

El Tour de França de 2012 és la 99a edició del Tour de França i es disputà entre el 30 de juny i el 22 de juliol de 2012, amb un recorregut de 3.496,9 km repartits entre 21 etapes.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 2012 · Veure més »

Tour de França de 2015

El Tour de França de 2015 va ser la 102a edició del Tour de França i la 18a prova de l'UCI World Tour 2015.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 2015 · Veure més »

Tour de França de 2020

El Tour de França de 2020 fou la 107a edició del Tour de França i es disputà entre el 29 d'agost i el 20 de setembre de 2020, amb inici a Niça i finalització a París, després d'un recorregut de 3.484,2 quilòmetres, repartits entre 21 etapes, totes disputades en territori francès.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 2020 · Veure més »

Tour de França de 2022

El Tour de França de 2022 fou la 109a edició del Tour de França, organitzada en el marc de l'UCI World Tour 2022.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 2022 · Veure més »

Tour de França de 2023

El Tour de França de 2023 fou la 110a edició del Tour de França, organitzada en el marc de l'UCI World Tour 2023.

Nou!!: Pirineus і Tour de França de 2023 · Veure més »

Tractat de Blois (1512)

El Tractat de Blois o Quart Tractat de Blois va ser un tractat signat a mitjans del mes de juliol de 1512 a la ciutat francesa de Blois.

Nou!!: Pirineus і Tractat de Blois (1512) · Veure més »

Tractat de Madrid (1526)

Carles V, un dels signants del tractat Francesc I, va signar el tractat però més endavant se'n va desdir El Tractat de Madrid, firmat el 14 de gener de 1526, fou un tractat entre l'emperador Carles V i Francesc I de França.

Nou!!: Pirineus і Tractat de Madrid (1526) · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Pirineus і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Traduccions llatines del segle XII

Johannes HIspalensis, 1546. Les traduccions llatines del segle XII van estimular una important recerca dels investigadors europeus a través de nous coneixements que no existien a l'Europa occidental en aquell moment.

Nou!!: Pirineus і Traduccions llatines del segle XII · Veure més »

Tramada

Raers preparats per canalitzar les peces (autor: Julio Larrañaga). Així trobaven el riu (autor: Julio Larrañaga). Llit artificial entre les penyes (autor: Julio Larrañaga). La tramada és una forma de transport fluvial per la conducció dels troncs de fusta procedent de les tales de boscos i pinedes fins als llocs d'utilització d'aquesta fusta.

Nou!!: Pirineus і Tramada · Veure més »

Tramuntana

Caractarístic núvol de tramuntana sobre Requesens i el puig Neulós a la serralada de l'Albera. La tramuntana és un vent fort i fred que ve del nord, d'origen polar, usant el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central com a zona d'acceleració.

Nou!!: Pirineus і Tramuntana · Veure més »

Transhumància

Pastures d'estiu a Gudbrandsdal, Noruega. La transhumància és la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures allà on n'hi hagi segons l'època de l'any: pastures d'estiu o agostejadors (a muntanya) i pastures d'hivern (a la plana).

Nou!!: Pirineus і Transhumància · Veure més »

Transició energètica

La transició energètica és canvi a una economia sostenible mitjançant l'energia renovable, l'eficiència energètica i el desenvolupament sostenible, amb l'objectiu final d'abolir els combustibles fòssils, l'energia nuclear i altres recursos naturals no renovables o injustos ambiental o socialment.

Nou!!: Pirineus і Transició energètica · Veure més »

Transpirinenca

La ruta transpirinenca consisteix en la travessa dels Pirineus de punta a punta, des del cantàbric fins a la Mar Mediterrània (o a l'inrevés).

Nou!!: Pirineus і Transpirinenca · Veure més »

Trèmol

El trèmol (Populus tremula) és una espècie de pollancre de la família de les salicàcies.

Nou!!: Pirineus і Trèmol · Veure més »

Trèvol d'aigua

El trèvol d'aigua (Menyanthes trifoliata L), també anomenat meniant, trèvol lluent, o trifli lluent o trifoli aquàtic és una planta aquàtica de la família de les Menyanthaceae.

Nou!!: Pirineus і Trèvol d'aigua · Veure més »

Trenca (associació)

L'associació Trenca és una entitat ambientalista sense ànim de lucre fundada l'any 1998 a Ponent amb l'objectiu de preservar i recuperar la fauna autòctona i millorar, així, el patrimoni natural.

Nou!!: Pirineus і Trenca (associació) · Veure més »

Trenca-rocs

Herba prima, trenca-rocs o també coneguda pel nom científic Saxifraga bryoides és una espècie del gènere saxifraga. Habita les tundres àrtiques, tot i que també creix als Alps i en altres serralades europees com ara els Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Trenca-rocs · Veure més »

Trencalòs

El trencalòs, trencaossos o ossífrag (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor de la família dels accipítrids (Accipitridae).

Nou!!: Pirineus і Trencalòs · Veure més »

Tres mil

El tres mil és un nombre que s'escriu 3000 en el sistema de numeració àrab i MMM en el romà.

Nou!!: Pirineus і Tres mil · Veure més »

Tres Vents d'Avall

Els Tres Vents d'Avall, o Puig dels Tres Vents d'Avall, és una muntanya del Pirineu, de 2.149,3 metres d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Tres Vents d'Avall · Veure més »

Tres Vents del Mig

Els Tres Vents del Mig, o Puig dels Tres Vents del Mig, és una muntanya del Pirineu, de 2.670,5 metres d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Tres Vents del Mig · Veure més »

Tresmil

Aneto, el tresmil més alt del Pirineu En muntanyisme, un tresmil (atès que no és un terme normalitzat, també se sol escriure tres mil o tres mil) és un cim que assoleix una altura mínima de 3.000 metres sobre el nivell de la mar, però que no arriba als 4.000.

Nou!!: Pirineus і Tresmil · Veure més »

Tribut de les Tres Vaques

raça pirinenca. El Tribut de les Tres Vaques és una cerimònia que reuneix els veïns de les valls de Varetons (Bearn, França) i de Roncal (Navarra, Espanya) en el punt anomenat «Pèira Sent Martin» situat en el serral d'Ernaz el dia 13 de juliol de cada any, i durant la qual els primers lliuren tres vaques als segons.

Nou!!: Pirineus і Tribut de les Tres Vaques · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Pirineus і Trienni Liberal · Veure més »

Trinxat

Trinxat és un plat de la Cerdanya, l'Alt Urgell i Andorra fet a base de bullir patata i col i després triturar-les i barrejar-les.

Nou!!: Pirineus і Trinxat · Veure més »

Trinxeres (programa de televisió)

Trinxeres és un sèrie documental de TV3, amb format de road movie, on els periodistes Eloi Vila, Carles Costa i Marc Juan recorreran a peu els 350 km del de l'últim gran front de l'any 1938 de la Guerra Civil a Catalunya entrevistant a persones que van viure els esdeveniments, visitant localitzacions d'enfrontaments o monuments bèl·lics i també passant per les restes de búnquers, trinxeres… La gravació es va iniciar el 15 de maig del 2016 i es va acabar el 31 de juliol del 2016, sota la direcció d'Eloi Vila, i produïda per TV3 amb la col·laboració de Funky Monkey.

Nou!!: Pirineus і Trinxeres (programa de televisió) · Veure més »

Tritó pirinenc

El tritó pirinenc (Calotriton asper) és una espècie d'amfibi urodel de la família dels salamàndrids.

Nou!!: Pirineus і Tritó pirinenc · Veure més »

Tritó verd

El tritó verd o tritó marbrat (Triturus marmoratus) és un amfibi de l'ordre dels urodels i de la família dels salamàndrids.

Nou!!: Pirineus і Tritó verd · Veure més »

Trobada de la Rosa

Pallerols La Trobada de la Rosa és una festa que commemora el pas de Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer pel poble de Pallerols de Rialb el 22 de novembre de 1937 quan va trobar una rosa de fusta daurada, en el seu camí a través dels Pirineus cap al Principat d'Andorra, fugint de la persecució religiosa que hi havia a Madrid durant la Guerra Civil.

Nou!!: Pirineus і Trobada de la Rosa · Veure més »

Trobat (ocell)

El trobat o titeta d'estiu i titeta sorda a les Balears (Anthus campestris) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que, en general, defuig la Catalunya humida i l'àrea pirinenca, tot i que es pot trobar també, esporàdicament, a l'alta muntanya, molt puntualment.

Nou!!: Pirineus і Trobat (ocell) · Veure més »

Truita de rierol

La truita de rierol o truita de font (Salvelinus fontinalis) és un peix de la família dels salmònids i una espècie forastera dins el context de la fauna dels Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і Truita de rierol · Veure més »

Tubal

En el Gènesi, capítol desè, Tubal o Túbal (en hebreu, תובל בן-יפת Tubal ben Iafeth) és un fill de Jàfet i net de Noè.

Nou!!: Pirineus і Tubal · Veure més »

Tuc de Mauberme

El Tuc de Mauberme (o Tuc de Maubèrme) de 2.880 metres d'altitud és un cim dels Pirineus que es troba a la carena entre la Vall d'Aran i l'Arieja (Occitània) entre el port d'Era Horqueta (2.406 m.), al NW, i el d'Orets (2.533 m.), al SE.

Nou!!: Pirineus і Tuc de Mauberme · Veure més »

Tuc de Pishader

El Tuc de Pishader és una muntanya de 2.539 metres d'altitud, situada al vessant nord dels Pirineus, al municipi de Naut Aran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Pirineus і Tuc de Pishader · Veure més »

Tuc de Saburó

El Tuc de Saburó(Consulta 30-01-2014) és una muntanya de 2.905,7 metres enclavada al sud-est del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Pirineus і Tuc de Saburó · Veure més »

Tuc de Saumet

El Tuc de Saumet és una muntanya de 2.461 metres que es troba en el vessant atlàntic del Pirineu, al massís de Beret.

Nou!!: Pirineus і Tuc de Saumet · Veure més »

Tudela

Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.

Nou!!: Pirineus і Tudela · Veure més »

Turdus

Turdus (Linnaeus, 1758)és un gran gènere d'ocells de la família dels túrdids, a l'ordre dels passeriformes; compren gairebé la meitat de les espècies de la família.

Nou!!: Pirineus і Turdus · Veure més »

Uelhs deth Joèu

Els Uelhs deth Joèu (Val d'Aran) es una surgència d'aigua en forma de cascada d'uns 50 hm3 anuals que desembossa al riu Joèu.

Nou!!: Pirineus і Uelhs deth Joèu · Veure més »

Ulldeter

Ulldeter és un circ muntanyós del Pirineu Oriental situat al nord del municipi de Setcases (Ripollès).

Nou!!: Pirineus і Ulldeter · Veure més »

Urdatx

Urdatx-Santa Grazi (en francès i oficialment Sainte-Engrâce) és un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).

Nou!!: Pirineus і Urdatx · Veure més »

Urgell

L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Urgell · Veure més »

Urgell (nom)

Urgell o Maria d'Urgell és un nom femení d'advocació mariana a la Mare de Déu d'Urgell.

Nou!!: Pirineus і Urgell (nom) · Veure més »

Urgellet

L'Urgellet és un territori històric i una comarca natural de Catalunya que es troba als Pirineus, concretament a la comarca de l'Alt Urgell (l'Alt Urgell comprèn el Baridà, l'Urgellet i el sector meridional, al sud del grau d'Oliana, amb les riberes d'Oliana i de Bassella).

Nou!!: Pirineus і Urgellet · Veure més »

Urna ceràmica

Tipus d'urnes ceràmiques durant el període de la cultura dels camps d'urnes Una urna ceràmica és un vas fet d'argila o fang cuit, i usat per a guardar les restes o cendres d'un difunt després de la seua incineració.

Nou!!: Pirineus і Urna ceràmica · Veure més »

Ursicinio Abajo Martínez

Ursicinio Abajo Martínez, més conegut com a "Ursi" (Saragossa, 24 de juliol de 1940) és un escalador i guia d'alta muntanya aragonès.

Nou!!: Pirineus і Ursicinio Abajo Martínez · Veure més »

Vaca bruna dels Pirineus

Vaques al Ripollès. La vaca bruna dels Pirineus és una raça de vaca pròpia de les comarques dels Pirineus Catalans: Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Alt Empordà, Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Ripollès i Solsonès.

Nou!!: Pirineus і Vaca bruna dels Pirineus · Veure més »

Vaca de Sent Gironç i de l'Aura

A la Vall d'Aran hi hauria hagut la Vaca de Sent Gironç i de l'Aura, també anomenada Vaca del Pirineu Central.

Nou!!: Pirineus і Vaca de Sent Gironç i de l'Aura · Veure més »

Vaca pallaresa

La vaca pallaresa és una raça de vaca pròpia del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran.

Nou!!: Pirineus і Vaca pallaresa · Veure més »

Vaca pirinenca

La vaca pirinenca procedeix dels bovins rossos d'Europa Central, que van arribar a la península Ibèrica a través dels Pirineus cap al 1700-600 aC, en onades diverses de la migració dels pobles indoeuropeus.

Nou!!: Pirineus і Vaca pirinenca · Veure més »

Vaccinium

Vaccinium és un gènere d'arbusts o arbusts nans de la família Ericàcia.

Nou!!: Pirineus і Vaccinium · Veure més »

Valarties

Valarties és una vall d'origen glacial situada a la vessant nord del Pirineu axial, amb una clara orientació nord-sud.

Nou!!: Pirineus і Valarties · Veure més »

Valdesquí

Vista hivernal de Valdesquí des de la loma del Noruego Valdesquí és una estació d'esquí que està situada en la Serra de Guadarrama (serra pertanyent al Sistema Central), al vessant nord de les muntanyes de la Bola del Món i el Turó de Valdemartín.

Nou!!: Pirineus і Valdesquí · Veure més »

Valeri de Saragossa

Valeri o Valeri de Saragossa (segle III-IV) va ser bisbe de Saragossa, mestre de Sant Vicent Màrtir i confessor de la fe cristiana.

Nou!!: Pirineus і Valeri de Saragossa · Veure més »

Valeriana vera

La valeriana, herba gatera, orella de llebre, valeriana major, valeriana vera o valeriana oficinal és una herba de la família de les Valerianàcies.

Nou!!: Pirineus і Valeriana vera · Veure més »

Valira

Riu Valira del Nord al pas per la Massana La Valira és un riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta que vertebra la hidrologia d'Andorra i part de l'Urgellet.

Nou!!: Pirineus і Valira · Veure més »

Valira del Nord

Estanys de Tristaina Estanys Forcats La Valira del Nord (també dita Valira d'Ordino o Ribera d'Ordino, Valira de la Massana o Valira Occidental) és un riu pirinenc d'Andorra, afluent de la Valira, a la conca del Segre.

Nou!!: Pirineus і Valira del Nord · Veure més »

Vall d'Aezkoa

Escut de la vall d'Aezkoa Ubicació de la Vall d'Aezkoa dins de Navarra Municipis de la vall d'Aezkoa Vall d'Aezkoa (basc Aezkoa Ibarra) és una vall situada al nord-est de Navarra transversalment als Pirineus a la comarca d'Auñamendi, limitant al nord amb el Vall de Cize (Baixa Navarra), a l'est amb la Vall de Salazar, amb Urraul Alto al sud i amb el Vall d'Artzi, Auritz i Roncesvalls a l'oest.

Nou!!: Pirineus і Vall d'Aezkoa · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Nou!!: Pirineus і Vall d'Aran · Veure més »

Vall d'Aspa

La vall d'Aspa, (en bearnès Vath d'Aspa i en francès Vallée d'Aspe) és una vall dels Pirineus situada al departament dels Pirineus Atlàntics i la regió d'Aquitània.

Nou!!: Pirineus і Vall d'Aspa · Veure més »

Vall d'Aura

Aura (en francès Aure) és una vall pirinenca, entre Bigorra i Comenge, que va formar el Comtat d'Aura i més tard el Vescomtat d'Aura des del.

Nou!!: Pirineus і Vall d'Aura · Veure més »

Vall d'Aussau

La vall d'Aussau (en occità Vath d'Aussau i en francés Vallée d'Ossau) és una vall del cantó nord dels Pirineus, que forma part del Bearn, i administrativament, del departament francés dels Pirineus Atlàntics i de la regió d'Aquitània.

Nou!!: Pirineus і Vall d'Aussau · Veure més »

Vall d'Àneu

La vall d'Àneu, antigament les valls d'Àneu, és una subcomarca natural situada al nord-oest del Pallars Sobirà.

Nou!!: Pirineus і Vall d'Àneu · Veure més »

Vall d'Àssua

La vall d'Àssua és una vall de la comarca del Pallars Sobirà, al Pirineu català, en els termes municipals de Rialp i de Sort.

Nou!!: Pirineus і Vall d'Àssua · Veure més »

Vall d'Unarre

La Vall d'Unarre és una vall pirinenca d'origen glacial, amb orientació nord-sud i al final oberta cap al sud oest, ubicada al municipi de La Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Pirineus і Vall d'Unarre · Veure més »

Vall de Barravés

La Vall de Barravés és una vall dels Pirineus centrals, al vessant sud.

Nou!!: Pirineus і Vall de Barravés · Veure més »

Vall de Benasc

Territoris i localitats que conformen la '''vall de Benasc'''. La vall de Benasc (valle de Benasque en castellà, val de Benás en aragonès, vall de Benás en benasquès) és una vall pirinenca situada al septentrió de la comarca aragonesa de la Ribagorça, al tram superior de la conca del riu Éssera i a l'extrem nord-oest dels Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і Vall de Benasc · Veure més »

Vall de Bielsa

La Vall de Bielsa és una vall del Pirineu aragonès a la comarca del Sobrarb al costat de la vall de Pineta.

Nou!!: Pirineus і Vall de Bielsa · Veure més »

Vall de Cabanes

La vall de Cabanes és una vall d'origen glacial dels Pirineus que desguassa al vessant meridional de la vall de la Bonaigua.

Nou!!: Pirineus і Vall de Cabanes · Veure més »

Vall de Castanesa

La vall de Castanesa és una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda per la Valira de Castanesa.

Nou!!: Pirineus і Vall de Castanesa · Veure més »

Vall de Conangles

La vall de Conangles, també coneguda com a vall de Sant Nicolau, és una vall situada al sud dels Pirineus axials i té una orientació est-oest.

Nou!!: Pirineus і Vall de Conangles · Veure més »

Vall de Gerber

La vall de Gerber és una vall d'origen glacial situada al vessant sud de la serralada pirinenca.

Nou!!: Pirineus і Vall de Gerber · Veure més »

Vall de Gistau

La Vall de Gistau (en aragonès, Val de Chistau) és una vall del Pirineu aragonès situada a la comarca del Sobrarbe com la vall de Pineta, entre la Vall de Bielsa i la Vall de Benasc de la Ribagorça, que coincideix amb la capçalera del Cinqueta, tancada pel nord pel massís del mont Perdut, a l'est pel de Pocets i a l'oest pel de Salueza aigua avall del pantà del Cinqueta.

Nou!!: Pirineus і Vall de Gistau · Veure més »

Vall de l'Ara

La Vall de l'Ara és una vall del vessant sud dels Pirineu d'Osca, situada a la comarca de Sobrarbe.

Nou!!: Pirineus і Vall de l'Ara · Veure més »

Vall de l'Aragó

La Vall de l'Aragó és una vall dels Pirineus aragonesos dins de la comarca de la Jacetània a la part nord-occidental de la província d'Osca, fronterer amb la Vall d'Aspa (França).

Nou!!: Pirineus і Vall de l'Aragó · Veure més »

Vall de la Bonaigua

La vall de la Bonaigua és una de les valls amb més renom del Pirineu català, per ésser durant molt temps la via de comunicació principal entre la vall d'Aran i la resta del país.

Nou!!: Pirineus і Vall de la Bonaigua · Veure més »

Vall de la Solana

Pintures deteriorades a l'interior d'una de les moltes esglésies en ruïnes de la Vall de la Solana La Vall de la Solana (aragonès Val d'a Solana) és una vall dels Pirineus aragonesos dins de la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Pirineus і Vall de la Solana · Veure més »

Vall de la Vansa

La vall de la Vansa (Lavansa i antigament,, Labancia) és una vall dels Pirineus, drenada pel riu del mateix nom, situada a la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Pirineus і Vall de la Vansa · Veure més »

Vall de les Salenques

La vall de les Salenques (nombre en catalán, en benasquès Vall d'Ixalenques) ie una vall pirenenca d'Aragó que se troba a la baixant este del masiso de la Maladeta, al municipi de Montanui a la Ribagorça.

Nou!!: Pirineus і Vall de les Salenques · Veure més »

Vall de Lis

La vall de Lis (o de Lys en francès) és una petita vall occitana de la part alta de la vall de Luishon, al departament de l'Alta Garona (regió de Migdia-Pirineus).

Nou!!: Pirineus і Vall de Lis · Veure més »

Vall de Loron

La vall de Loron és una vall pirenenca que formà part de l'històric comtat d'Aura, actualment inclòs al departament dels Alts Pirineus, a la regió administrativa Occitània.

Nou!!: Pirineus і Vall de Loron · Veure més »

Vall de Monestero

La vall de Monestero és una vall d'origen glacial del vessant sud dels Pirineus que desemboca a la dreta de la capçalera de la vall del riu Escrita.

Nou!!: Pirineus і Vall de Monestero · Veure més »

Vall de Núria

La vall de Núria és una vall pirinenca al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Pirineus і Vall de Núria · Veure més »

Vall de Peguera

La vall de Peguera és una coma d'origen glacial situada al sud del Pirineu amb una orientació sud-oest nord-est.

Nou!!: Pirineus і Vall de Peguera · Veure més »

Vall de Querol

La Vall de Querol és una vall de l'Alta Cerdanya, drenada pel Riu de Querol (o Riu d'Aravó), afluent per la dreta del Segre.

Nou!!: Pirineus і Vall de Querol · Veure més »

Vall de Ratera

La vall de Ratera és una vall d'origen glacial situada al sud del Pirineu axial a la capçalera de la vall del riu Escrita, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Pirineus і Vall de Ratera · Veure més »

Vall de Rialb

La vall de Rialb és una alta vall del Pirineu situada al terme del comú i parròquia d'Ordino i a prop d'El Serrat, a l'extrem nord del Principat d'Andorra.

Nou!!: Pirineus і Vall de Rialb · Veure més »

Vall de Rius

La Vall de Rius és una vall d'origen glacial situada al nord dels Pirineus axials, amb una orientació est-oest.

Nou!!: Pirineus і Vall de Rius · Veure més »

Vall de Roncal

La Vall de Roncal, en èuscar Erronkaribar, és una comarca de Navarra i la més oriental de les valls pirinenques de la merindad de Sangüesa, disposada de nord a sud i recorreguda pel riu Ezka.

Nou!!: Pirineus і Vall de Roncal · Veure més »

Vall de Salazar

Escut de la vall de Salazar Localització dels municipis de la vall de Salazar. Vall de Salazar (Zaraitzu ibarra en euskera) és una vall pirinenca a Navarra.

Nou!!: Pirineus і Vall de Salazar · Veure més »

Vall de Subenuix

La vall de Subenuix és una vall d'origen glacial del vessant sud dels Pirineus que desemboca a la dreta de la capçalera de la vall del riu Escrita.

Nou!!: Pirineus і Vall de Subenuix · Veure més »

Vall de Tena

Vall de Tena (Osca) Vall de Tena és una vall que es troba al vessant sud dels Pirineus, a la comarca de l'Alt Gàllego (província d'Osca) i la recorre el riu Gàllego de nord a sud.

Nou!!: Pirineus і Vall de Tena · Veure més »

Vall de Varetons

La Vall de Varetons, (en bearnès Vath de Varetons i en francès Vallée de Barétous) és una vall del vessant nord dels Pirineus situada al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de Nova Aquitània).

Nou!!: Pirineus і Vall de Varetons · Veure més »

Vall del Madriu-Perafita-Claror

La vall del Madriu-Perafita-Claror és una vall glacial del sud-est del Principat d'Andorra, formada per la conca del Madriu (tributari del Valira d'Orient) i dels seus afluents els rius de Perafita i de Claror (o Claró), que configuren la segona conca hidrogràfica andorrana més extensa.

Nou!!: Pirineus і Vall del Madriu-Perafita-Claror · Veure més »

Vall Ferrera

La Vall Ferrera (també escrit antigament Vallferrera o fins i tot Vallfarrera) és una subcomarca situada en el sector septentrional del Pallars Sobirà (Catalunya).

Nou!!: Pirineus і Vall Ferrera · Veure més »

Vall Fosca

La Vall Fosca és, juntament amb la Conca de Tremp, la Conca de Dalt i la Conca Dellà, una de les unitats que configuren la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Pirineus і Vall Fosca · Veure més »

Vallès Oriental

El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Vallès Oriental · Veure més »

Vallcivera

Vallcivera, a vegades també escrit Vall Civera, és una vall dels Pirineus que es troba al municipi de Lles de Cerdanya, a la Baixa Cerdanya.

Nou!!: Pirineus і Vallcivera · Veure més »

Vallespir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.

Nou!!: Pirineus і Vallespir · Veure més »

Vallnord

Vallnord és una estació d'esquí alpí del Principat d'Andorra.

Nou!!: Pirineus і Vallnord · Veure més »

Vallter 2000

Vallter 2000 és una estació d'esquí, dins el terme municipal de Setcases a l'extrem nord del Ripollès, Comarques Gironines.

Nou!!: Pirineus і Vallter 2000 · Veure més »

Vara d'or

La vara d'or (Solidago virgaurea), també coneguda com a herba judaica, herba pagana, vara de Sant Josep, cercavinya o consolda sarrahinesca, és una planta herbàcia de la família de les Asteràcies que brota a la primavera.

Nou!!: Pirineus і Vara d'or · Veure més »

Varossa

La Varossa és una vall pirinenca de mitja muntanya i alhora un sub-parçan (sub-comarca occitana) que formà part històricament del comtat del Comenge (Gascunya).

Nou!!: Pirineus і Varossa · Veure més »

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.

Nou!!: Pirineus і Vascons · Veure més »

Víctor Horn

Víctor Horn (en algun lloc d'Alemanya 1894 - Reus 1948) va ser un militar, fotògraf i comerciant alemany.

Nou!!: Pirineus і Víctor Horn · Veure més »

Vedrinyans

Vedrinyans (en francès, oficialment, Vedrinyans, Védrignans o Védrinyans, és un vilatge, antic municipi independent, de l'actual comuna nord-catalana de Sallagosa, pertanyent a la comarca de l'Alta Cerdanya. És situat a 1.389 m. d'altitud, al sud-est de Sallagosa, al centre del lloc on comença el llarg apèndix del terme de Sallagosa que segueix la vall del Rec de Vedrinyans, o de les Deveses, i s'enfila cap als contrafprts nord-occidentals dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Vedrinyans · Veure més »

Vegetació d'Espanya

miniatura La vegetació d'Espanya és molt variada, a causa de diversos factors com són: la diversitat del relleu, del clima i la seva latitud.

Nou!!: Pirineus і Vegetació d'Espanya · Veure més »

Vegetació d'Europa

Alzinar al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La zona de vegetació més gran d'Europa, que divideix la meitat del continent des de l'Atlàntic fins als Urals, és un cinturó d'arbres de fulla caduca i coníferes: roures, arç, oms barrejats amb pins i avets.

Nou!!: Pirineus і Vegetació d'Europa · Veure més »

Vegetació dels Països Catalans

Roureda a la Font del Racó (Barcelona) La vegetació dels Països Catalans comprèn la cobertura vegetal, tant l'espontània com la conreada, d'aquest territori que ocupa una superfície d'uns 70.000 km².

Nou!!: Pirineus і Vegetació dels Països Catalans · Veure més »

Veladre

El veladre (Veratrum album) és una planta herbàcia i rizomatosa molt tòxica de la família de les liliàcies.

Nou!!: Pirineus і Veladre · Veure més »

Velasc el Gascó

Balaixk al-Jalaixqí o Velasc el Gascó fou valí de Pamplona profranc a les primeries del.

Nou!!: Pirineus і Velasc el Gascó · Veure més »

Venus de Brassempouy

Vista frontal i lateral de la '''dama de Brassempouy'''. La venus de Brassempouy o dama de Brassempouy és un fragment d'estatueta femenina d'ivori.

Nou!!: Pirineus і Venus de Brassempouy · Veure més »

Venus prehistòrica

Venus de Willendorf Les venus prehistòriques són figures estatuetes femenines d'ivori, pedra o terracota (segurament, també potser de fusta, però s'haurien perdut) prehistòriques, habituals en les societats paleolítiques, especialment en el paleolític superior.

Nou!!: Pirineus і Venus prehistòrica · Veure més »

Verd e Blu

Verd e Blu és un grup de música occitana per dansar, creat el 1987 per Joan Francés Tisnèr, Joan Baudoin i Marie-Claude Hourdebaigt.

Nou!!: Pirineus і Verd e Blu · Veure més »

Verd madur

Verd madur (en castellà Siega verde) és una pel·lícula espanyola estrenada el 1961 i dirigida per Rafael Gil Álvarez.

Nou!!: Pirineus і Verd madur · Veure més »

Verderola

Verderola Verderola Verderola Verderola (mascle) Verderola La verderola (Emberiza citrinella) o hortolà groc tal com es coneix a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels emberízids.

Nou!!: Pirineus і Verderola · Veure més »

Vesc

El vesc (Viscum album), també anomenat visc, herba del vesc, visquera, visc quercí, visquerc, viscarcí, viscarí, escarcí o gui, és una planta hemiparàsita que viu al damunt de branques, principalment en arbres de fulla caduca, com pomers o pollancres, però també sobre algunes espècies de pins.

Nou!!: Pirineus і Vesc · Veure més »

Vescomtat de Bellver

catalans. catalans. catalans. El Vescomtat de Bellver és un títol nobiliari, creat el 4 de maig de 1879 pel rei Alfons XII d'Espanya, a favor d'Antonio d'Alòs i López de Haro, tinent-general de l'Exèrcit, vicepresident del Consell Suprem de Guerra i Marina.

Nou!!: Pirineus і Vescomtat de Bellver · Veure més »

Via Augusta

La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Nou!!: Pirineus і Via Augusta · Veure més »

Via de la plata

La Via de la plata recorria 470 km entre Augusta Emèrita (Mèrida) i Asturica Augusta (Astorga). La Via de la Plata era una calçada romana que travessava de sud a nord part de l'oest d'Hispània, des d'Augusta Emèrita fins a Asturica Augusta.

Nou!!: Pirineus і Via de la plata · Veure més »

Via Lliure

La Via Lliure, o Via Lliure a la República Catalana, va ser una concentració multitudinària que va omplir un tram de 5,2 quilòmetres de l'avinguda de la Meridiana de Barcelona per l'Onze de setembre de 2015 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Via Lliure · Veure més »

Via romana

Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.

Nou!!: Pirineus і Via romana · Veure més »

Vicenç, Oronci, Víctor i Aquilina màrtirs

Vicenç, Oronci, Víctor i Aquilina (Cimiez, segona meitat del - Girona o Puigcerdà, 305) foren cristians, mort màrtirs durant les persecucions.

Nou!!: Pirineus і Vicenç, Oronci, Víctor i Aquilina màrtirs · Veure més »

Vicente López Tovar

Vicente López Tovar (Madrid, 1909 - Tolosa de Llenguadoc, 1998) va ser un militar, polític i guerriller antifranquista.

Nou!!: Pirineus і Vicente López Tovar · Veure més »

Victorià d'Assan

Victorià d'Assan (Itàlia, final del - Assan, Osca, ca. 561) va ésser un monjo d'origen italià que, establert al Pirineu aragonès, va ésser abat del monestir de Sant Martí d'Assan.

Nou!!: Pirineus і Victorià d'Assan · Veure més »

Vies Verdes de Girona

Tram de la Ruta del Tren Petit, entre Palamós i Palafrugell. Les vies verdes de Girona són un conjunt d'infraestructures sense tràfic motoritzat desenvolupades sobre antics traçats ferroviaris que discorren per les comarques gironines.

Nou!!: Pirineus і Vies Verdes de Girona · Veure més »

Vilar

Un vilar, durant l'edat mitjana, era una agrupació d'habitatges que acabaven formant un llogaret però amb un sistema de poblament semidispers.

Nou!!: Pirineus і Vilar · Veure més »

Vil·la romana del Romeral

La vil·la romana del Romeral és un jaciment arqueològic situat cronològicament entre els segles IV i V dC, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i descobert casualment l'any 1961, a causa d'unes obres per instal·lar una conducció de reg en una finca que fins aquell moment havia estat terreny de secà.

Nou!!: Pirineus і Vil·la romana del Romeral · Veure més »

Villafranca de Estíbaliz

Villafranca /Villafranca de Estíbaliz és un poble (concejo) de la Zona Rural Est de Vitòria, al territori històric d'Àlaba.

Nou!!: Pirineus і Villafranca de Estíbaliz · Veure més »

Villanúa

Villanúa (Villanuga en aragonès) és un municipi pirinenc del nord de la província d'Osca, a la comarca de la Jacetània i enclavat a la Vall de l'Aragó.

Nou!!: Pirineus і Villanúa · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Pirineus і Vinya · Veure més »

Vinya dels Pirineus

El cultiu de la vinya al Pirineu a l'Edat Mitjana era molt habitual i important.

Nou!!: Pirineus і Vinya dels Pirineus · Veure més »

Vinyamala

El pic de Vinyamala (Vinhamala en occità, Comachibosa en aragonès o Vignemale en francès) és una muntanya de 3.298 m d'altitud, amb una prominència de 1.029 m, situat al massís homònim, als Pirineus, entre la província d'Osca (Aragó) i el departament dels Alts Pirineus (França).

Nou!!: Pirineus і Vinyamala · Veure més »

Viola d'aigua de flor gran

La viola d'aigua de flor gran, Pinguicula grandiflora, és una espècie de planta dins la família lentibulariàcia.

Nou!!: Pirineus і Viola d'aigua de flor gran · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Pirineus і Visigots · Veure més »

Visori d'A Buerda

Visori d'a Buerda o, en occità, Missolin (Cadelha e Trashèrra, Alts Pirineus, Migdia Pirineus, entre 950 i 985 - San Vicente d'A Buerda, Sobrarb, Osca, primer quart del) fou un eremita franc establert al Sobrarb, mort màrtir a mans dels musulmans.

Nou!!: Pirineus і Visori d'A Buerda · Veure més »

Vista Pirineu

La Urbanització Vista Pirineu és una entitat de població del municipi d'Artés, situada entre els punts quilòmetrics 40 i 41 de la carretera B-431.

Nou!!: Pirineus і Vista Pirineu · Veure més »

Viu de Llevata

Viu de Llevata és un poble de la comarca de l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Pirineus і Viu de Llevata · Veure més »

Volta a Catalunya de 2000

La Volta a Catalunya 2000 va ser 80a edició de la Volta Ciclista a Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Volta a Catalunya de 2000 · Veure més »

Volta a Catalunya de 2013

Podi de la Volta a Catalunya de 2013, amb Daniel Martin (centre), Joaquim Rodríguez (esquerra) i Michele Scarponi (dreta). La Volta a Catalunya de 2013 és la 93a edició de la Volta a Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Volta a Catalunya de 2013 · Veure més »

Voltor comú

Voltor comú volant. Cap del voltor comú. El voltor comú (Gyps fulvus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids. És una de les majors rapinyaires que es pot trobar a la península Ibèrica que supera en envergadura (fins a 260 cm) fins i tot a l'àguila imperial ibèrica.

Nou!!: Pirineus і Voltor comú · Veure més »

Vulnerària

La vulnerària (Anthyllis vulneraria), és una planta amb flors que pertany a la família de les fabàcies.

Nou!!: Pirineus і Vulnerària · Veure més »

Walter Georg Kühne

Walter Georg Kühne (Berlín, 26 de febrer de 1911 - Berlín, 16 de març de 1991) va ser un paleontòleg alemany, conegut com el «llegendari explorador de mamífers mesozoics».

Nou!!: Pirineus і Walter Georg Kühne · Veure més »

Wanda Morbitzer Tozer

Wanda Morbitzer Tozer (Cracòvia 1904 - Madrid 1990) Fou consellera del Consolat Honorari de Polònia a Barcelona, membre de la Creu Roja internacional i de la Cambra de comerç hispanopolonesa.

Nou!!: Pirineus і Wanda Morbitzer Tozer · Veure més »

Wenceslau Dutrem i Domínguez

Wenceslau Dutrem i Domínguez (Barcelona, 1 de juny de 1909 - ib., 12 de gener de 1979) va ser un metge, farmacèutic i exiliat català, inspector municipal de Sanitat, militant de les JEREC conegut per ser metge al bàndol republicà i doctor de capçalera de Lev Trotski.

Nou!!: Pirineus і Wenceslau Dutrem i Domínguez · Veure més »

Wilhelm von Humboldt

Friedrich Wilhelm Christian Karl Ferdinand von Humboldt (Potsdam, 22 de juny de 1767 - Tegel, 8 d'abril de 1835) fou un erudit, conegut especialment per les seves contribucions en el camp de la lingüística.

Nou!!: Pirineus і Wilhelm von Humboldt · Veure més »

William Dennis Elcock

William Dennis Elcock (Regne Unit, 1910 - Londres, Anglaterra, 7 d'octubre de 1960J. Cremona,, Oxford Journal of French Studies (1961), p. 95) fou un filòleg romanista i professor universitari britànic, especialitzat en l'estudi de les llengües llatines i romàniques de França i del Pirineu.

Nou!!: Pirineus і William Dennis Elcock · Veure més »

Xarrasclet

indi d'Haryana. El xarrasclet, roncadell o anedó i cerceta o cetla blanca (Anas querquedula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i una mica més gran que el xarxet comú.

Nou!!: Pirineus і Xarrasclet · Veure més »

Xarxet comú

So del Xarxet comú Estol de xarxets comuns a Bengala Occidental (Índia). El xarxet comú (o xarxet, sarcet al País Valencià i Tortosa), anedó o cerceta a les Balears, al costat de sel·la rossa o cetla rossa (Anas crecca) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i el més petit dels ànecs europeus.

Nou!!: Pirineus і Xarxet comú · Veure més »

Xavi Arias Sunyer

Xavier Arias Sunyer (Barcelona, 10 d'octubre de 1970) és un alpinista català.

Nou!!: Pirineus і Xavi Arias Sunyer · Veure més »

Xavier Pérez Gil

Xavier Pérez Gil (Barcelona, 12 de març de 1948) és un escalador i alpinista català.

Nou!!: Pirineus і Xavier Pérez Gil · Veure més »

Xerta

Xerta és una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Pirineus і Xerta · Veure més »

Xirivia

La xirivia o xerevia (Pastinaca sativa), és una espècie de la família de les apiaceae.

Nou!!: Pirineus і Xirivia · Veure més »

Xixella

La xixella o xixell (Columba oenas) és una espècie d'ocell de l'ordre dels columbiformes.

Nou!!: Pirineus і Xixella · Veure més »

Xoriguer comú

Mides en centímetres de l'envergadura i el cos del xoriguer comú El xoriguer comú, xoriguer, xoriguer gros, xoric amb les variants xòric i xúric soliguer, soriguer, penja-sargantanes, o moixeta (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família dels falcònids (Falconidae).

Nou!!: Pirineus і Xoriguer comú · Veure més »

Xuclamel negre

El xuclamel negre (Lonicera nigra) és un arbust de la família de les caprifoliàcies.

Nou!!: Pirineus і Xuclamel negre · Veure més »

XV Brigada Internacional

La XV Brigada Internacional fou una de les unitats militars en les que es va estructurar l'arribada de voluntaris estrangers en suport de la Segona República Espanyola i per a lluitar contra la insurrecció militar que succeí a l'intent de cop d'estat del 18 de juliol, en el marc de les anomenades Brigades Internacionals i integrada la major part del temps de mobilització a la 35a Divisió de l'Exèrcit republicà.

Nou!!: Pirineus і XV Brigada Internacional · Veure més »

10a etapa del Tour de França 2008

Perfil de la 10a etapa del Tour de França 2008 La 10a etapa del Tour de França 2008 es va córrer el dilluns 14 de juliol, entre Pau i l'estació d'esquí d'Hautacam, amb un recorregut de 156 km.

Nou!!: Pirineus і 10a etapa del Tour de França 2008 · Veure més »

11a etapa del Tour de França de 2011

L11a etapa del Tour de França de 2011 es disputà el dimecres 13 de juliol de 2011 sobre un recorregut de 167,5 km entre Blaia de las Minas i La Vaur.

Nou!!: Pirineus і 11a etapa del Tour de França de 2011 · Veure més »

13a etapa del Tour de França de 2010

La 13a etapa del Tour de França de 2010 es disputà el dissabte 17 de juliol de 2010 sobre un recorregut de 196 km entre Rodez i Revel.

Nou!!: Pirineus і 13a etapa del Tour de França de 2010 · Veure més »

14a etapa del Tour de França de 2010

La 14a etapa del Tour de França de 2010 es disputà el diumenge 18 de juliol de 2010 sobre un recorregut de 184,5 km entre Revel i l'estació d'esquí d'Ax 3 Domaines.

Nou!!: Pirineus і 14a etapa del Tour de França de 2010 · Veure més »

14a etapa del Tour de França de 2011

La 14a etapa del Tour de França de 2011 es disputà el dissabte 16 de juliol de 2011 sobre un recorregut de 168,5 km entre Sent Gaudenç i l'estació hivernal de Plateau de Beille.

Nou!!: Pirineus і 14a etapa del Tour de França de 2011 · Veure més »

14a etapa del Tour de França de 2012

La 14a etapa del Tour de França de 2012 es disputà el diumenge 15 de juliol de 2012 sobre un recorregut de 191 km entre les localitats de Limós i Foix.

Nou!!: Pirineus і 14a etapa del Tour de França de 2012 · Veure més »

15a etapa del Tour de França de 2010

La 15a etapa del Tour de França de 2010 es disputà el dilluns 19 de juliol de 2010 sobre un recorregut de 187,5 km entre Pàmies i Banhèras de Luishon.

Nou!!: Pirineus і 15a etapa del Tour de França de 2010 · Veure més »

15a etapa del Tour de França de 2011

La 15a etapa del Tour de França de 2011 es disputà el diumenge 17 de juliol de 2011 sobre un recorregut de 193 km entre Limós i Montpeller.

Nou!!: Pirineus і 15a etapa del Tour de França de 2011 · Veure més »

16a etapa del Tour de França de 2010

La 16a etapa del Tour de França de 2010 es disputà el dimarts 20 de juliol de 2010 sobre un recorregut de 199,5 km entre Banhèras de Luishon i Pau.

Nou!!: Pirineus і 16a etapa del Tour de França de 2010 · Veure més »

16a etapa del Tour de França de 2012

La 16a etapa del Tour de França de 2012 es disputà el dimecres 18 de juliol de 2012 sobre un recorregut de 197 km entre les localitats de Pau i Banhèras de Luishon.

Nou!!: Pirineus і 16a etapa del Tour de França de 2012 · Veure més »

16a etapa del Tour de França de 2014

La 16a etapa del Tour de França de 2014 es disputà el dimarts 22 de juliol de 2014 sobre un recorregut de 237,5 km entre les localitats franceses de Carcassona i Banhèras de Luishon.

Nou!!: Pirineus і 16a etapa del Tour de França de 2014 · Veure més »

1890

Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.

Nou!!: Pirineus і 1890 · Veure més »

1960

1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Pirineus і 1960 · Veure més »

218 aC

El 218 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Pirineus і 218 aC · Veure més »

24 de maig

El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pirineus і 24 de maig · Veure més »

38a temporada de 30 minuts

La trenta-vuitena temporada del programa de reportatges 30 minuts de TV3 va tenir 35 episodis, 34 dels quals originals i un reemès.

Nou!!: Pirineus і 38a temporada de 30 minuts · Veure més »

43a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 43a Divisió de l'Exèrcit Popular espanyol va ser una de les divisions que es van organitzar per la II República durant la Guerra Civil espanyola per combatre els rebels coneguts com el bàndol nacional.

Nou!!: Pirineus і 43a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

449

Sense descripció.

Nou!!: Pirineus і 449 · Veure més »

481

Sense descripció.

Nou!!: Pirineus і 481 · Veure més »

507

L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Pirineus і 507 · Veure més »

582

Sense descripció.

Nou!!: Pirineus і 582 · Veure més »

631

Sense descripció.

Nou!!: Pirineus і 631 · Veure més »

6a etapa del Tour de França de 2016

La 6a etapa del Tour de França de 2016 es disputà el dijous 7 de juliol de 2016 sobre un recorregut de 190,5 km, amb sortida a Lo Pajon d'Orlhac i arribada a Montalban.

Nou!!: Pirineus і 6a etapa del Tour de França de 2016 · Veure més »

778

;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.

Nou!!: Pirineus і 778 · Veure més »

7a etapa del Tour de França de 2009

La 7a etapa del Tour de França de 2009 es disputà el divendres 10 de juliol sobre un recorregut de 224 quilòmetres entre Barcelona i l'estació d'esquí d'Arcalís, al Principat d'Andorra, sent aquesta la primera etapa de muntanya de la present edició del Tour.

Nou!!: Pirineus і 7a etapa del Tour de França de 2009 · Veure més »

8a etapa del Tour de França de 2009

La 8a etapa del Tour de França de 2009 es disputà el dissabte 11 de juliol sobre un recorregut de 176 quilòmetres entre Andorra la Vella i Sent Gironç a l'Arieja.

Nou!!: Pirineus і 8a etapa del Tour de França de 2009 · Veure més »

8a etapa del Tour de França de 2013

La 8a etapa del Tour de França de 2013 es disputà el dissabte 6 de juliol de 2013 sobre un recorregut de 195 km entre la vila de Castres (Tarn) i l'estació d'esquí d'Ax 3 Domaines (Arieja).

Nou!!: Pirineus і 8a etapa del Tour de França de 2013 · Veure més »

9a etapa del Tour de França 2008

La 9a etapa del Tour de França 2008 es desenvolupà el diumenge 13 de juliol entre les ciutats de Tolosa i Banhèras de Bigòrra, amb 224 km de recorregut.

Nou!!: Pirineus і 9a etapa del Tour de França 2008 · Veure més »

9a etapa del Tour de França de 2009

La 9a etapa del Tour de França de 2009 es disputà el diumenge 12 de juliol sobre un recorregut de 160 quilòmetres entre Sent Gaudenç i Tarba.

Nou!!: Pirineus і 9a etapa del Tour de França de 2009 · Veure més »

9a etapa del Tour de França de 2013

La 9a etapa del Tour de França de 2013 es disputà el diumenge 7 de juliol de 2013 sobre un recorregut de 168,5 km entre Sent Gironç (Tarn) i Banhèras de Bigòrra (Alts Pirineus).

Nou!!: Pirineus і 9a etapa del Tour de França de 2013 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Pirenenca, Pirinenc, Pirineu, Pirineu central, Pirineu occidental, Pirineu oriental, Pirineus centrals, Pirineus occidentals, Pirineus orientals (subdivisió), Serralada Pirenaica, Serralada Pirinenca, Serralada dels Pirineus.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »