Accés més ràpid que el navegador!
83 les relacions: Al Khor (ciutat), Alfabet persa antic, Alice Kober, Andràgores, Apadana, Aquèmenes, Aquèmenes d'Egipte, Ariobàrzanes (fill d'Artabazos II), Ariobàrzanes de Frígia, Arquitectura aquemènida, Arsaces I de Pàrtia, Arsès de Pèrsia, Arsites (príncep), Art persa, Artoxares, Arxius administratius de Persèpolis, Aspapses (sàtrapa), Atossa, Autiyara, Avèstic, Ària (Pèrsia), Bagavan, Bakú, Bastida, Cambises I d'Anxan, Cambises II de Pèrsia, Cir I d'Anxan, Conquesta musulmana de Pèrsia, Dan Slușanschi, Darios el Gran, Dàric, Déu, Deïtat, Dialecte laki, Escriptura cuneïforme, Estàtua de la deessa Narundi, Eufrates, Exèrcit aquemènida, Gandhara, Gargano, Haüyna, Hidarnes II, Història de l'Iran, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Inscripció de Behistun, Iran, Literatura persa, Llac Urmia, Llengües iràniques, ..., Llista de llengües del món, Llista de sistemes d'escriptura, Magus, Mandeisme, Mardoqueu, Mètode comparatiu, Medes, Mitra, Mitra (mitologia), Mudra, Ormazd II, Ormazd III, Pahlavi, Parisatis, Persa, Persèpolis, Protoindoiranià, Regne d'Armènia (antiguitat), Sànscrit, Sisamnes, Sitacene, Sobrenatural, Sogdiana, Sumeri, Susa (Iran), Tigris, Tissafernes, Utis, Vahyazdata, Xa, Xahrestan, Youtab, Zazaqui. Ampliar l'índex (33 més) »
Al Khor (ciutat)
Al Khor o Al Khawr és una ciutat costanera al nord de Qatar, amb una població de 31.547 habitants (2008 est.), situada a 50 km al nord de la capital, Doha.
Nou!!: Persa antic і Al Khor (ciutat) · Veure més »
Alfabet persa antic
L'alfabet persa antic fou un alfabet utilitzat a l'antiga Pèrsia, va ser usat per l'idioma persa aquemènida, idioma oficial de l'Imperi aquemènida.
Nou!!: Persa antic і Alfabet persa antic · Veure més »
Alice Kober
Alice Kober (Nova York, 23 de desembre de 1906 — 16 de maig de 1950) va ser una filòloga, arqueòloga i professora estatunidenca, coneguda per haver posat les bases que van permetre desxifrar el sistema d'escriptura lineal B el 1952.
Nou!!: Persa antic і Alice Kober · Veure més »
Andràgores
fou un sàtrapa selèucida de Pàrtia i Hircània conegut principalment per les monedes.
Nou!!: Persa antic і Andràgores · Veure més »
Apadana
Imatge de l'apadana del palau de Persèpolis. Una apadana (آپادانا en persa) era una sala hipòstila d'audiències en els palaus dels antics reis perses.
Nou!!: Persa antic і Apadana · Veure més »
Aquèmenes
Aquèmenes (en persa antic 𐏃𐎧𐎠𐎶𐎴𐎡𐏁, 'Haxāmaniš', en grec antic Ἀχαιμένης) va ser l'ancestre fundador de la Dinastia Aquemènida (Ἀχαιμενίδαι) de Pèrsia.
Nou!!: Persa antic і Aquèmenes · Veure més »
Aquèmenes d'Egipte
Aquèmenes (en persa antic 𐏃𐎧𐎠𐎶𐎴𐎡𐏁 'Haxāmaniš', en grec antic Ἀχαιμένης) va ser un general persa nomenat sàtrapa d'Egipte en temps de la Dinastia XXVII, de l'any 484 aC fins a la seva mort el 460 aC.
Nou!!: Persa antic і Aquèmenes d'Egipte · Veure més »
Ariobàrzanes (fill d'Artabazos II)
Ariobàrzanes (Ἀριοβαρζάνης, en persa Arya-barzan) fou un general persa fill d'Artabazos II de Frígia, que era fill de Farnabazos II i Apama, filla d'Artaxerxes II.
Nou!!: Persa antic і Ariobàrzanes (fill d'Artabazos II) · Veure més »
Ariobàrzanes de Frígia
Ariobàrzanes (en persa antic: 𐎠𐎼𐎡𐎹𐎠𐎲𐎼𐏀𐎠𐎴 / Ārya-bṛzāna; en Ἀριοβαρζάνης) va ser un noble persa nomenat sàtrapa de la Frígia Hel·lespòntica, amb capital a Dascilèon.
Nou!!: Persa antic і Ariobàrzanes de Frígia · Veure més »
Arquitectura aquemènida
Panorama de les runes de Persèpolis Relleu dels Immortals Lleó mossegant un bou Larquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbàtana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran). La característica principal de l'arquitectura persa era la seva naturalesa eclèctica, amb elements incorporats de les arquitectures assíria, egípcia, meda i grega asiàtica, però produint no obstant això una identitat persa única, apreciant-se en el producte acabat. L'arquitectura aquemènida, acadèmicament, està classificada sota l'arquitectura persa, en termes del seu estil i disseny. L'herència arquitectònica aquemènida, iniciada amb l'expansió de l'imperi al voltant del 550 aC, va ser un període de creixement artístic que va deixar un extraordinari llegat arquitectònic, que va des de la solemne tomba de Cir el Gran, a Pasàrgada, fins a les estructures esplèndides de l'opulent ciutat de Persèpolis. Amb l'arribada del segon Imperi persa, la dinastia sassànida (224–624), es va reviure la tradició aquemènida amb la construcció de temples dedicats al foc, així com palaus monumentals. Potser les estructures mes espectaculars, avui dia, són les runes de Persèpolis, abans una ciutat opulenta establerta pel rei aquemènida Darios I el Gran amb funcions governamentals i cerimonials, a més de servir com una de les quatre capitals de l'imperi. Persèpolis va trigar 100 anys en ser construïda, i finalment seria saquejada i cremada per les tropes d'Alexandre el Gran l'any 330 aC. També es van construir estructures urbanístiques similars a Susa i Ecbàtana, amb funcions similars a Persèpolis i també promogudes per Darios I. Entre les funcions d'aquests centres es trobava la recepció de dignataris i delegats, la celebració de cerimònies i deures imperials, així com d'allotjament de reis.
Nou!!: Persa antic і Arquitectura aquemènida · Veure més »
Arsaces I de Pàrtia
Arsaces I (en grec antic Ἀρσάκης; en part: 𐭀𐭓𐭔𐭊 Aršak; en persa antic: اشک Ašk) va ser el cap del grup nòmada dels Parnes, d'origen escita o dahan, que vivia a l'est de la mar Càspia i rei de Pàrtia entre els anys 250 aC i 247 aC (o potser entre el 250 aC i el 214 aC).
Nou!!: Persa antic і Arsaces I de Pàrtia · Veure més »
Arsès de Pèrsia
Arsès rei de reis de l'Imperi Persa del 338 aC al 336 aC.
Nou!!: Persa antic і Arsès de Pèrsia · Veure més »
Arsites (príncep)
Arsites (en persa *Arsita, en babiloni Ar-ri-šit-tu) va ser un príncep aquemènida, fill d'Artaxerxes I de Pèrsia i d'una concubina babilònica anomenada Cosmartidene.
Nou!!: Persa antic і Arsites (príncep) · Veure més »
Art persa
L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.
Nou!!: Persa antic і Art persa · Veure més »
Artoxares
Artoxares (en persa antic *Artaxšara) va se un eunuc paflagoni de la cort d'Artaxerxes I de Pèrsia, que va ser nomenat sàtrapa d'Armènia.
Nou!!: Persa antic і Artoxares · Veure més »
Arxius administratius de Persèpolis
Tauleta d'argila trobada a Persèpolis. Diagrama del jaciment arqueològic de Persèpolis. PFT: Arxiu de la Fortificació; PTT: Arxiu de la Tresoreria. Els Arxius Administratius de Persèpolis és un conjunt de dos arxius administratius — l'Arxiu de la Fortificació de Persèpolis i l'Arxiu de la Tresoreria de Persèpolis — que contenen tauletes d'argila que daten de l'Imperi Aquemènida.
Nou!!: Persa antic і Arxius administratius de Persèpolis · Veure més »
Aspapses (sàtrapa)
Aspapses (també Astaspes, persa Aštāspa) va ser un oficial persa, sàtrapa de Carmània sota Darios III de Pèrsia.
Nou!!: Persa antic і Aspapses (sàtrapa) · Veure més »
Atossa
Atossa (en persa antic Utauθa, probablement ‘Ben concedida’) que va viure entre els anys i, era una princesa i reina persa, filla de Cir II el Gran i potser de la reina Cassandana.
Nou!!: Persa antic і Atossa · Veure més »
Autiyara
Autiyara (persa antic dah-yāuš, elamita h.Ha-u-ti-ya-ru-iš, babiloni Kurú-ti-ia-a-ri) fou el nom d'un antic districte de la Pèrsia aquemènida dins de la satrapia d'Armènia.
Nou!!: Persa antic і Autiyara · Veure més »
Avèstic
Escrit en avèstic. Lavèstic fou un dialecte irànic, molt afí al vèdic.
Nou!!: Persa antic і Avèstic · Veure més »
Ària (Pèrsia)
Ària (en persa antic 'Haraiva', en avèstic 'Haraeuua' en grec antic Ἀρεία o Ἀρείων γῆ) va ser una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana, les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est, Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest.
Nou!!: Persa antic і Ària (Pèrsia) · Veure més »
Bagavan
Bagavan (també escrit Bagawan; en) va ser una antiga localitat a la part central d'Armènia al principat de Bagrevand.
Nou!!: Persa antic і Bagavan · Veure més »
Bakú
Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Persa antic і Bakú · Veure més »
Bastida
Bastida construïda amb mòduls d'acer. "La construcció del fort Khavarnaq" per Kamāl ud-Dīn Behzād Herawī, Herat c. 1494-1495, dinastia timúrida. Miniatura persa de Bihzad Una bastida (o empalcadura a l'Alguer) és una construcció temporal fixa, suspesa o mòbil, composta per ponts, passarel·les o plataformes sostingudes per una carcassa de fusta, d'acer i (a l'orient) de canyes de bambú destinada a permetre l'accés d'obrers i materials de construcció a tots els punts d'un edifici en construcció o en procés de rehabilitació, obra civil, manteniment industrial o construcció naval.
Nou!!: Persa antic і Bastida · Veure més »
Cambises I d'Anxan
Cambises I d'Anxan (en persa antic Kambujiya, en grec antic Καμβύσης) anomenat "el vell", va ser rei de la ciutat d'Anxan sota dependència del rei dels medes Astíages, entre l'any 580 aC i 559 aC aproximadament.
Nou!!: Persa antic і Cambises I d'Anxan · Veure més »
Cambises II de Pèrsia
Cambises II va ser rei de Pèrsia, de la Dinastia Aquemènida de l'any 530 aC fins al 521 aC.
Nou!!: Persa antic і Cambises II de Pèrsia · Veure més »
Cir I d'Anxan
Cir I (en persa antic Kuruš) va ser rei d'Anxan possiblement entre els anys 640 aC i 580 aC.
Nou!!: Persa antic і Cir I d'Anxan · Veure més »
Conquesta musulmana de Pèrsia
La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.
Nou!!: Persa antic і Conquesta musulmana de Pèrsia · Veure més »
Dan Slușanschi
Dan Sluşanschi (Sibiu, Romania, 12 de setembre de 1943, Bucarest, 22 de juliol de 2008) fou un filòleg romanès, especialista en filologia clàssica i indoeuropea, professor de la Facultat de Llengües i Literatures de la Universitat de Bucarest, i traductor d'Homer al romanès.
Nou!!: Persa antic і Dan Slușanschi · Veure més »
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Nou!!: Persa antic і Darios el Gran · Veure més »
Dàric
Dàric aquemènida. El dàric o estàter dàric (en grec antic στατὴρ δαρεικός) era una moneda persa aquemènida introduïda per Darios I el Gran.
Nou!!: Persa antic і Dàric · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Persa antic і Déu · Veure més »
Deïtat
Una deïtat és un suposat ésser sobrenatural, que és venerat i té un paper en les religions i cultes animistes.
Nou!!: Persa antic і Deïtat · Veure més »
Dialecte laki
El laki (لأکی; Lekî) és considerat un dialecte del kurd meridional.
Nou!!: Persa antic і Dialecte laki · Veure més »
Escriptura cuneïforme
Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Nou!!: Persa antic і Escriptura cuneïforme · Veure més »
Estàtua de la deessa Narundi
LEstàtua de la deessa Narundi, és una escultura que data de l'any 2100 aC., de l'època de l'Imperi elamita, en fārsi: تمدن عیلام situat a l'est de Sumer i Accad, a l'actual sud-oest de l'Iran.
Nou!!: Persa antic і Estàtua de la deessa Narundi · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Persa antic і Eufrates · Veure més »
Exèrcit aquemènida
batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.
Nou!!: Persa antic і Exèrcit aquemènida · Veure més »
Gandhara
Gandhāra (avesta: Vaēkərəta; persa antic: Para-upari-sena; bactrià: Paropamisadae, hel·lenitzat com Paropamisos; grec antic: Caspatyrus) és un terme regional per l'est i sud-est de l'Afganistan i el centre-oest del Pakistan en l'antiguitat, que va donar nom a la ciutat de Kandahar i que estava formada per tota la vall fins a Jalalabad a l'est i Tàxila al nord.
Nou!!: Persa antic і Gandhara · Veure més »
Gargano
El Gargano és un promontori de la costa oriental italiana, conegut amb el sobrenom de «l'esperó d'Itàlia».
Nou!!: Persa antic і Gargano · Veure més »
Haüyna
Lhaüyna, o hauynita és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats).
Nou!!: Persa antic і Haüyna · Veure més »
Hidarnes II
Hidarnes (persa antic: Vidarna) va ser un noble persa, comandant del regimt dels Immortals durant l'expedició del rei aquemènida Xerxes I a Grècia en el 480 aC.
Nou!!: Persa antic і Hidarnes II · Veure més »
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Nou!!: Persa antic і Història de l'Iran · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Persa antic і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Persa antic і Imperi Mede · Veure més »
Inscripció de Behistun
La inscripció de Behistun o Bisutun (en persa: بیستون) és una inscripció en persa antic, elamita i babiloni, que es va trobar a Behistun, una muntanya a la província de Kermanxah, i que ha permès desxifrar l'escriptura cuneïforme.
Nou!!: Persa antic і Inscripció de Behistun · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Persa antic і Iran · Veure més »
Literatura persa
El ''Panchatantra'': Còpia del manuscrit persa datat del 1429 a Herat: presenta la rondalla del xacal buscant la perdició del lleó La literatura persa (persa :ادبیات پارسی) abasta un període cultural de 2.500 anys, tot i que la majoria dels documents preislàmics s'han perdut.
Nou!!: Persa antic і Literatura persa · Veure més »
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Nou!!: Persa antic і Llac Urmia · Veure més »
Llengües iràniques
Les llengües iràniques o iranianes són una família de llengües indoeuropees molt propera a les indoàries amb les quals, de vegades, s'agrupen en un gran conjunt anomenat llengües indoiràniques.
Nou!!: Persa antic і Llengües iràniques · Veure més »
Llista de llengües del món
La llista de llengües del món es basa en el codi ISO 639-3.
Nou!!: Persa antic і Llista de llengües del món · Veure més »
Llista de sistemes d'escriptura
Aquesta Llista de sistemes d'escriptura presenta els diferents sistemes per representar de forma escrita els llenguatges verbals humans, classificats segons les característiques distintives comunes.
Nou!!: Persa antic і Llista de sistemes d'escriptura · Veure més »
Magus
El terme ''magus'' va evolucionar adquirint diferents accepcions, una d'elles la de «home savi», emprada als evangelis. Magus (plural magī) és un terme trobat en textos llatins, però que sembla que és de procedència oriental (persa) i era emprat per designar alguns sacerdots del zoroastrisme.
Nou!!: Persa antic і Magus · Veure més »
Mandeisme
El mandeisme (tr), també conegut com a sabeisme (tr) és una religió gnòstica, monoteista i ètnica.
Nou!!: Persa antic і Mandeisme · Veure més »
Mardoqueu
Mardoqueu és un personatge bíblic i un dels principals protagonistes del Llibre d'Ester, lligat a l'heroïna jueva que dona nom al llibre en qüestió.
Nou!!: Persa antic і Mardoqueu · Veure més »
Mètode comparatiu
El mètode comparatiu en lingüística, és una tècnica per estudiar el desenvolupament de les llengües realitzant una comparació característica per característica de dues o més llengües amb descendència comuna d'un avantpassat compartit i després extrapolant cap enrere per inferir les propietats d'aquest avantpassat.
Nou!!: Persa antic і Mètode comparatiu · Veure més »
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.
Nou!!: Persa antic і Medes · Veure més »
Mitra
Una '''mitra''' com a timbre heràldic La '''mitra''' com a figura heràldica La mitra és una peça amb què els cardenals, arquebisbes, bisbes i abats es cobreixen el cap en les funcions del seu ministeri.
Nou!!: Persa antic і Mitra · Veure més »
Mitra (mitologia)
Mitra o Mitras (en persa, میترا Mithra; en grec, Mithras) fou el déu del sol i la llum entre els perses.
Nou!!: Persa antic і Mitra (mitologia) · Veure més »
Mudra
Buda en Añjali Mudrā procedent de Java (Indonèsia). Mudrā és un terme procedent del sànscrit (मुद्रा, IAST: mudrā; en tibetà: ཕྱག་རྒྱ་, THL: chakgya) que es pot traduir com a segell.
Nou!!: Persa antic і Mudra · Veure més »
Ormazd II
Ormazd II fou un rei (xa) de l'Imperi Sassànida.
Nou!!: Persa antic і Ormazd II · Veure més »
Ormazd III
va ser Rei de Pèrsia, del 457 al 459, després de succeir el seu pare Yezdegerd II.
Nou!!: Persa antic і Ormazd III · Veure més »
Pahlavi
El pahlavi o pehlevi, també anomenat persa mitjà o persa sassànida, és una antiga llengua indoeuropea occidental parlada a Pèrsia, que va constituir l'idioma oficial, religiós i literari de l'Imperi Sassànida.
Nou!!: Persa antic і Pahlavi · Veure més »
Parisatis
Parisatis (en persa antic Parušyātiš, en grec antic Παρύσατις) va ser filla il·legítima d'Artaxerxes I de Pèrsia Longimà, i després reina de la Pèrsia Aquemènida.
Nou!!: Persa antic і Parisatis · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Persa antic і Persa · Veure més »
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Nou!!: Persa antic і Persèpolis · Veure més »
Protoindoiranià
Protoindoiranià és el proto-llenguatge reconstruït de la branca d'idiomes indoiranians de la branca indoeuropea.
Nou!!: Persa antic і Protoindoiranià · Veure més »
Regne d'Armènia (antiguitat)
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.
Nou!!: Persa antic і Regne d'Armènia (antiguitat) · Veure més »
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Nou!!: Persa antic і Sànscrit · Veure més »
Sisamnes
Sisamnes (Persa antic: Čiçamanah), segons Heròdot, va ser un jutge corrupte durant el mandat de Cambises II de Pèrsia.
Nou!!: Persa antic і Sisamnes · Veure més »
Sitacene
La Sitacene (en Sittacene) va ser una satrapia menor de la Pèrsia aquemènida, possiblement dins la satrapia de Babilònia.
Nou!!: Persa antic і Sitacene · Veure més »
Sobrenatural
caminar sobre l'aigua en una pintura de François Boucher (1766) Sobrenatural es refereix a fenòmens o entitats que estan més enllà de les lleis de la naturalesa.
Nou!!: Persa antic і Sobrenatural · Veure més »
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Nou!!: Persa antic і Sogdiana · Veure més »
Sumeri
El sumeri (‘llengua nadiua’) era la llengua dels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC.
Nou!!: Persa antic і Sumeri · Veure més »
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Nou!!: Persa antic і Susa (Iran) · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Persa antic і Tigris · Veure més »
Tissafernes
Tisafernes (en persa antic: Ciçafarnāʰ; Tissaphernes) fou un sàtrapa persa.
Nou!!: Persa antic і Tissafernes · Veure més »
Utis
Els utis (llatí Utii; grec Οὔτιοι, Utioi; persa: Yutiya) foren un poble de la satrapia XIV de Pèrsia esmentats per Heròdot, que diu que anaven armats si fa no fa com els pactis.
Nou!!: Persa antic і Utis · Veure més »
Vahyazdata
Vahyazdata (?-?) (en persa antic Vahyazdâta) va ser un noble persa que va intentar un cop d'estat en el 521 aC en temps de Darios I.
Nou!!: Persa antic і Vahyazdata · Veure més »
Xa
Xa (literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.
Nou!!: Persa antic і Xa · Veure més »
Xahrestan
Un xahrestan (xaristan) és el nom que reben en persa les subdivisions administratives a l'Iran, traduïdes generalment com a comtats o departaments, i de les capitals o grans ciutats de l'entitat.
Nou!!: Persa antic і Xahrestan · Veure més »
Youtab
Youtab (persa: يوتاب), també coneguda com Youtab Aryobarzan o Ario Barzan (que significa exaltació dels aris en persa antic, morta l'any 330 a. C.) va ser una noble guerrera persa que va viure en el segle IV a. C). Va lluitar al costat del seu germà Ariobarzanes en l'última resistència de l'Imperi aquemènida contra les forces hel·lèniques d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Persa antic і Youtab · Veure més »
Zazaqui
El zazaqui (en zazaqui: zazaki), també anomenat zazaki, kirmanjki, kirdki i dimli és una llengua indoeuropea parlada pels zazes, a l'Anatòlia oriental (Turquia).
Nou!!: Persa antic і Zazaqui · Veure més »
