SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 855 les relacions: A tot vent, A9, Abdó i Senén, Abdon Terrades i Pulí, Accident del càmping Los Alfaques, Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2008, Aeroport de la Llavanera, Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, Al Tall, Alaró, Alà Baylac-Ferrer, Albert Bastardas i Sampere, Albert Bausil, Albert Janicot, Albert Saisset, Alenyà, Alfons el Cast, Alfred Perenya i Reixachs, Alt Empordà, Amadeu Hurtado i Miró, Amer, André Marty, Andreu Capdevila i Puig, Anglès (la Selva), Antípoda, Antic règim a França, Antoni Blàvia i Esquirol, Antoni Caixal, Antoni Canals, Antoni Comín i Oliveres, Antoni de Cortada, Antoni Esteve i Subirana, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Maria Sbert i Massanet, Antoni Rovira i Virgili, Ardit, Argelers, Aristides Maillol, Arles, Arrels (associació), Art de Catalunya, Art romànic a Catalunya, Assalt al castell d'Alaró, Atac a Serinhan, Aurora Bertrana i Salazar, Òmnium Cultural, Òpol i Perellós, Bages de Rosselló, Ball d'en Serrallonga, Banyuls de la Marenda, ... Ampliar l'índex (805 més) » « Shrink índex

A tot vent

Dostoievski, traducció catalana de 1929 A tot vent és una col·lecció de llibres d'Edicions Proa creada el 1928.

Veure Perpinyà і A tot vent

A9

LA9 E-15 és el tram de l'autopista E-15 que discorre pel Llenguadoc i la Catalunya Nord, al sud de l'Estat Francès, i enllaça amb l'AP-7 catalana.

Veure Perpinyà і A9

Abdó i Senén

Abdó i Senén (o Abdó i Senent) (? - c. 254), en diversos calendaris i martirologis antics Abdo, Abdus, i Sennes, Sennis, Zennen són reconeguts sants per l'Església Catòlica Romana, i la seua festa se celebra el 30 de juliol.

Veure Perpinyà і Abdó i Senén

Abdon Terrades i Pulí

Abdon Terrades i PulíExisteixen diferents grafies per al seu nom i cognoms.

Veure Perpinyà і Abdon Terrades i Pulí

Accident del càmping Los Alfaques

El càmping Los Alfaques (actualment anomenat Alfacs) és un càmping de platja situat al terme municipal d'Alcanar, a pocs quilòmetres del nucli de Sant Carles de la Ràpita a Alcanar-Platja, a la cara costanera de la serra del Montsià.

Veure Perpinyà і Accident del càmping Los Alfaques

Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2008

De l'activitat de les seleccions esportives catalanes de l'any 2008 destaca el Campionat del Món de futbol sala aconseguit per la selecció catalana femenina.

Veure Perpinyà і Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2008

Aeroport de la Llavanera

LAeroport de la Llavanera, o Aeroport de Perpinyà-Ribesaltes (en francès: Aéroport de Perpignan-Rivesaltes) és un aeroport localitzat a 5 km al nord de Perpinyà i a prop de les localitats de Paretstortes i Ribesaltes, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).

Veure Perpinyà і Aeroport de la Llavanera

Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat

Laeroport del Prat o aeroport de Barcelona, oficialment i per imposició de l'Estat espanyol Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, és un aeroport que dona servei a la ciutat de Barcelona i a Catalunya i zones properes en general.

Veure Perpinyà і Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat

Al Tall

Al Tall va ser un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat el 1975, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular.

Veure Perpinyà і Al Tall

Alaró

Alaró és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.

Veure Perpinyà і Alaró

Alà Baylac-Ferrer

Alà Baylac-Ferrer (El Vernet, Perpinyà, Rosselló, 1965) és ensenyant, pedagog i activista per la llengua catalana a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Alà Baylac-Ferrer

Albert Bastardas i Sampere

Albert Bastardas i Sampere (Gràcia, 26 de maig de 1871 – 12 de setembre de 1944) fou un advocat i polític català intensament dedicat a la promoció cultural i la reforma interior de Barcelona.

Veure Perpinyà і Albert Bastardas i Sampere

Albert Bausil

Albert Bausil (Castres, Tarn, Occitània, 16 de desembre de 1881 - Perpinyà, 2 de març de 1943) fou un escriptor francès.

Veure Perpinyà і Albert Bausil

Albert Janicot

Albert Janicot (Perpinyà 1889 - 1956) fou un militar, periodista i escriptor nord-català.

Veure Perpinyà і Albert Janicot

Albert Saisset

Albert Saisset (Perpinyà, 10 de novembre de 1842-Perpinyà, 14 d'agost de 1894) va ser un poeta nord-català, un dels personatges més pintorescos de la societat de la Catalunya Nord al.

Veure Perpinyà і Albert Saisset

Alenyà

Alenyà (en rossellonès, en), és un municipi de la comarca nord-catalana del Rosselló, situat administrativament al cantó de la Plana d'Illiberis del districte de Ceret en el departament francès dels Pirineus Orientals.

Veure Perpinyà і Alenyà

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.

Veure Perpinyà і Alfons el Cast

Alfred Perenya i Reixachs

Alfred Perenya i Reixachs (Lleida, 25 de novembre de 1882- 22 de març de 1930) fou un advocat i polític català.

Veure Perpinyà і Alfred Perenya i Reixachs

Alt Empordà

LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.

Veure Perpinyà і Alt Empordà

Amadeu Hurtado i Miró

Amadeu Hurtado i Miró (Vilanova i la Geltrú, 28 de gener del 1875 – Barcelona, 11 de febrer del 1950) fou un advocat i polític català.

Veure Perpinyà і Amadeu Hurtado i Miró

Amer

Amer és una vila i municipi, a la comarca de la Selva, situat a l'extrem septentrional de la comarca.

Veure Perpinyà і Amer

André Marty

André Marty (Perpinyà 1886 - Tolosa de Llenguadoc 1956), també conegut com a Andreu Marty, fou un dirigent comunista francès d'origen nord-català que participà en la Guerra Civil espanyola com a màxim responsable de la formació de les Brigades Internacionals a la seva base d'Albacete.

Veure Perpinyà і André Marty

Andreu Capdevila i Puig

Andreu Capdevila i Puig (Cardedeu, Vallès Oriental, 25 de desembre de 1894 - Rennes, Bretanya 1987 fou un sindicalista català. De petit es traslladà a Sant Andreu de Palomar. Als 13 anys ja treballava com a tintorer a la Companyia de Filatures Fabra i Coats, alhora que participava en accions sindicals.

Veure Perpinyà і Andreu Capdevila i Puig

Anglès (la Selva)

Anglès és una vila i municipi de la comarca de la Selva.

Veure Perpinyà і Anglès (la Selva)

Antípoda

Mapa mundi amb els antípodes. En groc se superposen els antípodes sobre el mapa vermell. El punt antípoda (del grec ἀντίποδες, format de anti- 'contra', 'oposat', i pous 'peu', o 'amb els peus del revés') és el punt oposat de la superfície de la Terra, el lloc a la màxima distància possible d'un altre.

Veure Perpinyà і Antípoda

Antic règim a França

En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.

Veure Perpinyà і Antic règim a França

Antoni Blàvia i Esquirol

Antoni Blàvia i Esquirol (Lleida, 1915 - Caracas, 1994) fou un militar català.

Veure Perpinyà і Antoni Blàvia i Esquirol

Antoni Caixal

Antoni Caixal (Tarragona, c. 1360 - Constança, Sacre Imperi Romanogermànic, 1417), fou un teòleg, jurista i escriptor català en llengua llatina.

Veure Perpinyà і Antoni Caixal

Antoni Canals

Antoni Canals (Regne de València, c. 1352 – Regne de València, c. 1419) fou un frare dominicà, orador i escriptor.

Veure Perpinyà і Antoni Canals

Antoni Comín i Oliveres

, també conegut com a Toni Comín, és un filòsof, intel·lectual i polític català.

Veure Perpinyà і Antoni Comín i Oliveres

Antoni de Cortada

Antoni de Cortada i Pastors (Manlleu s.XVII - Manlleu 1714) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Veure Perpinyà і Antoni de Cortada

Antoni Esteve i Subirana

Farmàcia del Dr. Esteve a la Plana de l'Om de Manresa Placa a la Farmàcia Esteve de Manresa Antoni Esteve i Subirana (Manresa, 1902 - Barcelona, 1979) fou un farmacèutic català.

Veure Perpinyà і Antoni Esteve i Subirana

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms».

Veure Perpinyà і Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Maria Sbert i Massanet

Antoni Maria Sbert i Massanet (Palma, 29 de setembre de 1901 – Ciutat de Mèxic, 29 de gener de 1980) fou un polític francmaçó mallorquí establert a Catalunya.

Veure Perpinyà і Antoni Maria Sbert i Massanet

Antoni Rovira i Virgili

Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 26 de novembre de 1882 - Perpinyà, 5 de desembre de 1949) fou un periodista, lingüista i polític català, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya a l'exili.

Veure Perpinyà і Antoni Rovira i Virgili

Ardit

L'ardit fou la moneda catalana de poc valor més habitual dels segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 57; ed.

Veure Perpinyà і Ardit

Argelers

Argelers, de vegades anomenada Argelers de la Marenda (Argelès-sur-Mer), és una vila i municipi de 9.914 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Veure Perpinyà і Argelers

Aristides Maillol

Aristides Maillol (Banyuls de la Marenda, 8 de desembre del 1861 – 27 de setembre del 1944) fou un escultor, pintor i gravador català.

Veure Perpinyà і Aristides Maillol

Arles

Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Arles

Arrels (associació)

Arrels és una associació cultural creada a Perpinyà l'any 1981 per promoure la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Arrels (associació)

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Veure Perpinyà і Art de Catalunya

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.

Veure Perpinyà і Art romànic a Catalunya

Assalt al castell d'Alaró

L'assalt al castell d'Alaró va ser una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó, amb el resultat de la derrota mallorquina i la confiscació del Regne de Mallorca per Pere el Gran.

Veure Perpinyà і Assalt al castell d'Alaró

Atac a Serinhan

L'atac a Serinhan, esdevingut el febrer de 1286, fou un dels darrers combats de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Veure Perpinyà і Atac a Serinhan

Aurora Bertrana i Salazar

fou una escriptora i violoncel·lista catalana.

Veure Perpinyà і Aurora Bertrana i Salazar

Òmnium Cultural

Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la identitat dels Països Catalans.

Veure Perpinyà і Òmnium Cultural

Òpol i Perellós

Òpol i Perellós (oficialment en francès, Opoul-Périllos) és una comuna de 1.042 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord, formada el 1972 per agregació de les antigues comunes independents dÒpol (estàndard) i de Perellós (estàndard).

Veure Perpinyà і Òpol i Perellós

Bages de Rosselló

Bages de Rosselló, o, simplement, Bages (estàndard, o, simplement,, en francès Bages), és un poble i comuna de 3.987 habitants de la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).

Veure Perpinyà і Bages de Rosselló

Ball d'en Serrallonga

Serrallonga en el Ball d'en Serrallonga a Vilanova i la Geltrú Ball d'en Serrallonga Tarragona El Ball d'en Serrallonga és un ball folklòric popular de Catalunya.

Veure Perpinyà і Ball d'en Serrallonga

Banyuls de la Marenda

Banyuls de la Marenda, ((oficialment en francès Banyuls-sur-Mer i antigament Banyuls del Maresme) és un poble de 4.681 habitants de la comarca del Rosselló, cap de la comuna del mateix nom, a la Catalunya del Nord. La Marenda és el nom tradicional d'aquella part de costa, que rep el nom turístic de Costa Vermella.

Veure Perpinyà і Banyuls de la Marenda

Banyuls dels Aspres

Banyuls dels Aspres (oficialment en francès Banyuls-dels-Aspres) és un poble i municipi de 1.257 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Veure Perpinyà і Banyuls dels Aspres

Bao

Baó o Bao (són formes contemporànies evolucionades, amb desplaçament d'accent, d'un antic); en francès Baho), és una comuna de 3.203 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. La dita diu: "A Baó, cacen la llúdria amb el podall" i "En voleu pas, fa?" (diuen que durant els àpats passen els plats dient això).

Veure Perpinyà і Bao

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Perpinyà і Barcelona

Barcelona Universitari Club

El Barcelona Universitari Club, també conegut com a BUC, és un històric club de rugbi barceloní fundat l'any 1929.

Veure Perpinyà і Barcelona Universitari Club

Barend Britz

fou un jugador de rugbi a XV nascut a Sud-àfrica i instal·lat a Perpinyà.

Veure Perpinyà і Barend Britz

Batalla de Besalú

La batalla de Besalú de setembre de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Veure Perpinyà і Batalla de Besalú

Batalla de Ceret

La Batalla de Ceret va ser lliurada el 20 d'abril del 1793.

Veure Perpinyà і Batalla de Ceret

Batalla de la Granada

La Batalla de la Granada de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Veure Perpinyà і Batalla de la Granada

Batalla de Llucmajor

La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.

Veure Perpinyà і Batalla de Llucmajor

Batalla de Montmeló

La Batalla de Montmeló de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Veure Perpinyà і Batalla de Montmeló

Batalla de Paretstortes

La batalla de Paretstortes va ser lliurada el 17 de setembre del 1793 dins del territori comunal de Paretstortes, i va donar la victòria al general francès Louis Charles de La Motte-Ango contra l'exèrcit espanyol d'Antonio Ricardos que intentava conquerir la ciutat de Perpinyà.

Veure Perpinyà і Batalla de Paretstortes

Batalla del Catllar

La Batalla del Catllar o Batalla de TamaritManuel Güell, de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.

Veure Perpinyà і Batalla del Catllar

Batalla del coll de Panissars

La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.

Veure Perpinyà і Batalla del coll de Panissars

Batalla del Masdéu

La batalla del Masdéu es va esdevenir el 19 de maig del 1793, i va donar la victòria al general espanyol Antonio Ricardos contra l'exèrcit francès de Luc Siméon Auguste Dagobert, que intentava aturar l'avanç cap a la ciutat de Perpinyà.

Veure Perpinyà і Batalla del Masdéu

Batalla del Voló

La batalla del Voló fou una batalla de la Guerra Gran, que es va lliurar del 30 d'abril a l'1 de maig del 1794, i va donar la victòria francesa al general Jacques François Dugommier, contra l'exèrcit espanyol de Luis Firmin de Carvajal, Comte de La Unión, acampats al Voló, que s'hagueren de retirar a Sant Llorenç de la Muga.

Veure Perpinyà і Batalla del Voló

Batalla naval de les Formigues

La batalla naval de les Formigues va tenir lloc els dies 28 d'agost i el 3 i 4 de setembre de 1285 en el context de la croada contra la Corona d'Aragó, durant el regnat de Pere el Gran, prop de les illes Formigues.

Veure Perpinyà і Batalla naval de les Formigues

Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols

La batalla naval de Sant Feliu de Guíxols fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Veure Perpinyà і Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols

Batalló Lincoln

El Batalló Lincoln o Batalló Abraham Lincoln fou la unitat militar que agrupà el més alt nombre de voluntaris nord-americans durant la Guerra Civil espanyola.

Veure Perpinyà і Batalló Lincoln

Benet de Tocco

Benet de Tocco (Nàpols, 1510 – Montserrat, 1585) va ser un monjo benedictí abat de Montserrat, bisbe de Vic, de Girona i de Lleida.

Veure Perpinyà і Benet de Tocco

Berenguer de Cruïlles

Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.

Veure Perpinyà і Berenguer de Cruïlles

Berenguer de Saltells

Berenguer de Saltells (ca. 1318, Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental - ?) fill d'un ric propietari, Raimon de Saltells, i que va desaparèixer, per aixoplugar-se a les muntanyes pirinenques properes a Andorra, l'any 1350, després de matar Arnau Ramon de Biure, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès en plena Missa del gall, acompanyat d'altres cinc persones, en no estar d'acord amb l'herència del seu pare, que donava la major part de les propietats al monestir.

Veure Perpinyà і Berenguer de Saltells

Bernard Goutta

Bernard Goutta, nascut el 28 de setembre de 1972 a Perpinyà (Catalunya Nord), és un jugador de rugbi a XV retirat, que va formar part de la selecció de França i de la Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà en la posició de tercera línia ala.

Veure Perpinyà і Bernard Goutta

Bicing

El Bicing és un servei de bicicletes públiques de la ciutat de Barcelona inaugurat a inicis del 2007.

Veure Perpinyà і Bicing

BIP

Estació del BIP! enfront de l'Hospital de Sant Joan, a Perpinyà. El BIP! (per Bicicleta Perpinyà) fou el servei de bicicletes públiques de la ciutat de Perpinyà.

Veure Perpinyà і BIP

Biure (desambiguació)

* Localitats.

Veure Perpinyà і Biure (desambiguació)

Blanca (moneda)

La blanca era una peça monetària múltiple del diner, però feta de billó.

Veure Perpinyà і Blanca (moneda)

Blanca Serra i Puig

és una lingüista catalana.

Veure Perpinyà і Blanca Serra i Puig

Bloqueig de Barcelona

El Bloqueig de Barcelona va ser l'intent de reconquesta de Barcelona, per part de les tropes espanyoles, durant la Guerra del Francès.

Veure Perpinyà і Bloqueig de Barcelona

Bob Dylan

Robert Allen Zimmerman (Duluth, Minnesota 1941), conegut amb el nom artístic de Bob Dylan, és un compositor i cantant estatunidenc, considerat un dels músics més influents i prolífics del i guardonat el 2016 amb el Premi Nobel de Literatura "per haver creat una nova expressió poètica en la gran tradició nord-americana de la cançó".

Veure Perpinyà і Bob Dylan

Boixac de jardí

El boixac de jardí, o simplement boixac, (Calendula officinalis) és una planta herbàcia que pertany a la família de les asteràcies.

Veure Perpinyà і Boixac de jardí

Bolquera

Bolquera (en francès, Bolquère) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Veure Perpinyà і Bolquera

Bompàs

Bompàs (en francès Bompas) és el poble cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Bompàs

Bonaventura Gassol i Rovira

Bonaventura Gassol i Rovira, més conegut com a Ventura Gassol, (La Selva del Camp, 6 d'octubre de 1893 - Tarragona, 19 de setembre de 1980) fou un destacat poeta i polític català.

Veure Perpinyà і Bonaventura Gassol i Rovira

Brullà

Brullà (en francès Brouilla) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 1.205 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Brullà

Bulaternera

Bula d'Avall o Bula de Terranera, modernament Bulaternera (en francès Bouleternère) és un poble de 906 habitants, cap de la comuna rossellonesa homònima, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Bulaternera

Cabestany

Cabestany (igual en francès) és un poble cap de la comuna del mateix nom, de 9.577 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Cabestany

Calais

Calais és un municipi francès, situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.

Veure Perpinyà і Calais

Calce

Calce és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 216 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Calce

Cali (cantant)

Bruno Caliciuri (1968), de pseudònim Cali, és un autor, compositor i intèrpret francès de música pop.

Veure Perpinyà і Cali (cantant)

Calmella

Calmella (en francès Calmeilles) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 65 habitants, de la comarca dels Aspres, tradicionalment adscrit a la del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Calmella

Campionat de França de rugbi a 13

Final entre el Tolosa i el XIII Sant Esteve (1975) El Campionat de França de rugbi a 13 (en francès: Le Championnat de France de Rugby à XIII) és la màxima competició francesa de rugbi a 13 (o Rugby League), per a clubs professionals o semi-professionals.

Veure Perpinyà і Campionat de França de rugbi a 13

Canavelles

Canavelles (en francès oficialment: Canaveilles) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Veure Perpinyà і Canavelles

Canet de Rosselló

Canet de Rosselló, anomenat tradicionalment només Canet (o, simplement,, en francès Canet-en-Roussillon), és una vila, cap del municipi del mateix nom, de 12.436 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Canet de Rosselló

Canet Rosselló Football Club

El Canet Rosselló Futbol Club (en francès Canet Roussillon Football Club) és un club de futbol català del poble de Canet de Rosselló i fundat l'any 1934 amb el nom de Club Olímpic Perpinyanenc (en francès Club Olympique Perpignanais).

Veure Perpinyà і Canet Rosselló Football Club

Canigó

El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent i el Vallespir, tot i que el cim és íntegrament en el Conflent, entre les comunes de Taurinyà (est) i Vernet (oest).

Veure Perpinyà і Canigó

Canillo

Canillo en una imatge de 1882 Canillo, antigament Canílleu, és una parròquia d'Andorra, la primera en l'ordre tradicional i la més extensa de les set amb 110 km².

Veure Perpinyà і Canillo

Cantó de la Tor de França

El cantó de la Tor de França és una divisió administrativa francesa, entre la Catalunya Nord i Occitània, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Perpinyà і Cantó de la Tor de França

Cantó de Perpinyà-3

El cantó de Perpinyà-3 és una divisió administrativa francesa, situada a la Catalunya del Nord, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Perpinyà і Cantó de Perpinyà-3

Cantó de Perpinyà-7

El cantó de Perpinyà-7 era una divisió administrativa francesa, situada a la Catalunya del Nord, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Perpinyà і Cantó de Perpinyà-7

Cantó de Ribesaltes

El cantó de Ribesaltes és una divisió administrativa francesa, situada a la Catalunya del Nord, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Perpinyà і Cantó de Ribesaltes

Cantó de Sallagosa

El cantó de Sallagosa és una divisió administrativa francesa, situada dins de la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Perpinyà і Cantó de Sallagosa

Cantó de Sant Llorenç de la Salanca

El cantó de Sant Llorenç de la Salanca és una divisió administrativa francesa, situada a la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Perpinyà і Cantó de Sant Llorenç de la Salanca

Cantó de Vinçà

El Cantó de Vinçà fou fins a l'any 2014 una divisió administrativa i política francesa composta per 18 comunes del Rosselló, del Conflent i una de la Fenolleda, amb capitalitat a la vila de Prada, al Conflent.

Veure Perpinyà і Cantó de Vinçà

Capital de la Cultura Catalana

Figueres capital de la cultura catalana 2009 La Capital de la Cultura Catalana és una designació que atorga l'entitat independent de la societat civil Organització Capital de la Cultura Catalana des del 2004 per tal de "contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior".

Veure Perpinyà і Capital de la Cultura Catalana

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Veure Perpinyà і Carcassona

Cardedeu

Cardedeu és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 18.357 habitants (2019).

Veure Perpinyà і Cardedeu

Carles Fontserè i Carrió

fou un destacat dibuixant i cartellista llibertari català, especialment a l'època de la Segona República Espanyola.

Veure Perpinyà і Carles Fontserè i Carrió

Carles Garcia i Solé

Carles Garcia i Solé, conegut pel nom de guerra «Roure» i a la presó «Charles» i «Carla», (Sants, Barcelona, 1949) és un activista polític independentista català, exmilitant del Front d'Alliberament Català (FAC).

Veure Perpinyà і Carles Garcia i Solé

Carles Grandó

Carles Grandó (Tuïr, 30 de març del 1889 - Perpinyà, 8 d'abril del 1975) fou narrador, dramaturg i poeta, i un dels activistes més destacats i importants de la recuperació del català a la Catalunya del Nord a inicis del.

Veure Perpinyà і Carles Grandó

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Veure Perpinyà і Carles I d'Anjou

Carles Santos Ventura

Carles Santos Ventura (Vinaròs, el Baix Maestrat, 1 de juliol de 1940 - 4 de desembre de 2017) va ser un artista valencià que va començar la carrera com a pianista i que posteriorment es va dedicar a altres disciplines creatives, com la composició musical, l'escultura, la fotografia, la poesia i la dramatúrgia.

Veure Perpinyà і Carles Santos Ventura

Carme Boatell

Carme Boatell fou una lluitadora antifeixista filla del barri de Sants de Barcelona.

Veure Perpinyà і Carme Boatell

Carme Karr i Alfonsetti

Carme Karr i Alfonsetti (Barcelona, 16 de març de 1865 - 29 de desembre de 1943) fou periodista, escriptora, feminista, pacifista, musicòloga i publicista.

Veure Perpinyà і Carme Karr i Alfonsetti

Carmelites

Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).

Veure Perpinyà і Carmelites

Casal Jaume I

Els casals Jaume I són locals oberts al públic mantinguts pels socis amb l'ajut econòmic i logístic d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV).

Veure Perpinyà і Casal Jaume I

Casals Catalans

Logotip de Comunitats Catalanes de l'Exterior Mapa del món amb totes les Comunitats Catalanes de l'Exterior, tenint en compte la proporció per país. Els Casals catalans o Comunitats catalanes de l'exterior són associacions de catalans residents fora de Catalunya.

Veure Perpinyà і Casals Catalans

Cases de Pena

Cases de Pena (que també apareix documentat antigament com a Les Casasses o Escasasses (de Nostra Senyora de Pena) (en francès, Cases-de-Pène), o les Cases Noves de Pena, és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 858 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Veure Perpinyà і Cases de Pena

Cassià Maria Just i Riba

Cassià Maria Just i Riba (Joan Just i Riba, Barcelona, 22 d'agost de 1926 - Montserrat, 12 de març de 2008) fou un religiós i músic català, que fou abat de Montserrat des de 1966 fins a 1989, considerat un dels referents en la modernització de l'església catalana.

Veure Perpinyà і Cassià Maria Just i Riba

Castell de Bellver

El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").

Veure Perpinyà і Castell de Bellver

Castell de Perapertusa

El castell de Perapertusa (en château de Peyrepertuse) és un castell càtar que va ser construït abans del.

Veure Perpinyà і Castell de Perapertusa

Castell de Salses

Porta d'accés al recinte interior del castell El Castell de Salses és un castell d'època moderna del terme comunal de Salses, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).

Veure Perpinyà і Castell de Salses

Castell de Vernet

Castell de Vernet (en francès Casteil), o, simplement, Castell, és un poble cap de la comuna del mateix nom, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Castell de Vernet

Castellers de Vilafranca

Els Castellers de Vilafranca són una colla castellera de Vilafranca del Penedès, fundada l'any 1948.

Veure Perpinyà і Castellers de Vilafranca

Castellers del Riberal

Castellers del Riberal a una actuació a Baó (2005) Els Castellers del Riberal són una colla castellera de Bao, al Rosselló (Catalunya del Nord), fundada el 1997 al si de l'associació Aire Nou de Bao.

Veure Perpinyà і Castellers del Riberal

Castellet

El Castellet (també Castell menor o Castillet, forma que reflecteix la pronúncia local i que s'ha adoptat com a grafia en francès) és un dels monuments més importants de la vila de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Veure Perpinyà і Castellet

Castellnou dels Aspres

Castellnou dels Aspres, Castellnou de Rosselló o, simplement, Castellnou (en francès Castelnou) és el poble cap de la comuna del mateix nom, de 341 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Castellnou dels Aspres

Catalanitat de Cristòfor Colom

La tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom ha estat defensada per diversos historiadors al llarg dels anys; està enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa.

Veure Perpinyà і Catalanitat de Cristòfor Colom

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Perpinyà і Català

Català-valencià-balear

Català-valencià-balear és la denominació utilitzada per lEthnologue per a la llengua catalana.

Veure Perpinyà і Català-valencià-balear

Catalunya del Nord

Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Veure Perpinyà і Catalunya del Nord

Catalunya Lliure

Catalunya Lliure fou una coalició independentista creada al juny de 1989 entre el Moviment de Defensa de la Terra-PSAN i el Front Nacional de Catalunya, per a les eleccions europees.

Veure Perpinyà і Catalunya Lliure

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Veure Perpinyà і Catedral

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Veure Perpinyà і Catedral de Girona

Catedral de Mallorca

La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.

Veure Perpinyà і Catedral de Mallorca

Cànoes

Cànoes (estàndard, en francès Canohès) és un poble i comuna de 4.914 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Cànoes

Cédric Rosalen

Cédric Rosalen (10 d'abril de 1980, Narbona, Occitània) és un jugador de rugbi a 15, que ocupa la posició de mig d'obertura a l'USAP de Perpinyà.

Veure Perpinyà і Cédric Rosalen

César Rodríguez Álvarez

César Rodríguez Álvarez (Lleó, Espanya, 6 de juliol del 1920 - Barcelona, Catalunya, 1995) va ser un futbolista lleonès dels anys quaranta i cinquanta que va destacar especialment a les files del FC Barcelona.

Veure Perpinyà і César Rodríguez Álvarez

Centre de Documentació i d'Animació de la Cultura Catalana

El CEDACC o Centre de Documentació i d'Animació de la Cultura Catalana (CeDACC) és una mediateca especialitzada creada a la vila de Perpinyà el 1978 sota l'impuls de Josefina Matamoros, Empar Noguer i altres.

Veure Perpinyà і Centre de Documentació i d'Animació de la Cultura Catalana

Cercle d'Agermanament Occitano-Català

Pujada al Port de Salau Pèire Vilar El Cercle d'Agermanament Occitano-Català (Cercle d'Afrairament Occitanocatalan en occità) o CAOC és una associació que vol fomentar les relacions entre les cultures occitana i catalana.

Veure Perpinyà і Cercle d'Agermanament Occitano-Català

Cervera de la Marenda

Cervera de la Marenda (o simplement Cervera) (oficialment en francès Cerbère) és un poble del Rosselló, cap de la comuna del mateix nom, de 1.378 habitants, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Cervera de la Marenda

Chabèrt de Barbairan

Escut de Chabèrt de Barbairan Chabèrt de Barbaira (en català Jasbert de Barberà), fou un militar occità faïdit nascut a Barbairan en el si d'un llinatge nobiliari càtar.

Veure Perpinyà і Chabèrt de Barbairan

Chris Cusiter

Chris Cusiter, nascut el 13 de juny de 1982 a Aberdeen (Escòcia) és un jugador de rugbi a XV escocès, evolucionant al lloc de mig de melé.

Veure Perpinyà і Chris Cusiter

Christophe Manas

Christophe Manas, nascut el 28 de novembre de 1975 a Villepinte (Illa de França, França), és un jugador de rugby a XV evolucionant al lloc de tres quarts ala (1,78 m per a 80 kg).

Veure Perpinyà і Christophe Manas

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Veure Perpinyà і Cisma d'Occident

Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.

Veure Perpinyà і Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Veure Perpinyà і Ciutat

Clairà

Clairà (en francès Claira) és el poble, cap de la comuna del mateix nom, de 3.901 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Veure Perpinyà і Clairà

Claude Simon

Claude Simon (Antananarivo, Madagascar, 13 d'octubre de 1913 - París, França, 6 de juliol de 2005) fou un escriptor francés en llengua francesa de família perpinyanesa i resident a la vila rossellonesa de Salses, considerat un dels pares del nouveau roman, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1985.

Veure Perpinyà і Claude Simon

Claudi Ametlla i Coll

Claudi Ametlla i Coll (Sarral, 22 de maig de 1883 – Barcelona, 8 d'octubre de 1968) fou periodista i polític català.

Veure Perpinyà і Claudi Ametlla i Coll

Claustre d'Elna

El claustre d'Elna és un monument medieval del Rosselló, a Elna.

Veure Perpinyà і Claustre d'Elna

Clima de Catalunya

Estany Gento al Pirineu, on el 1956 hi va haver la temperatura més baixa enregistrada, fins a l'any 2020, a la península Ibèrica. El clima de Catalunya és d'hiverns amb temperatures suaus i estius calorosos i secs, característiques del clima mediterrani, amb l'excepció de la Vall d'Aran, d'hiverns freds i plujosos i estius frescos i relativament humits, i per tant de clima atlàntic.

Veure Perpinyà і Clima de Catalunya

Club de Futbol Badalona

El Club de Futbol Badalona és el club degà de la ciutat de Badalona pel que fa a la pràctica del futbol i un dels equips professionals de futbol històrics de Catalunya.

Veure Perpinyà і Club de Futbol Badalona

Cobla

Una cobla catalana l'any 1909 La cobla és una agrupació musical autòctona de Catalunya en la qual predominen els instruments de vent, que executen la música de diferents balls i danses tradicionals, en especial la sardana.

Veure Perpinyà і Cobla

Cobla Orquestra La Selvatana

Cobla Selvatana a la Festa Major de Banyoles Cobla Orquestra La Selvatana és una cobla i orquestra de música catalana, fundada el 1913 a Cassà de la Selva (Gironès) pels músics Pere Mercader, de l'Escala, Pere Arpa, de Cornellà del Terri i Ramon Serrat, de Sant Joan de les Abadesses.

Veure Perpinyà і Cobla Orquestra La Selvatana

Codalet

Codalet (IPA:, igualment en francès) és una comuna de la comarca del Conflent, a la (Catalunya del Nord).

Veure Perpinyà і Codalet

Coipú

El coipú (Myocastor coipus) és un mamífer rosegador de la família dels miocastòrids, propi de Sud-amèrica, de pell molt apreciada.

Veure Perpinyà і Coipú

Coll de Panissars

El Coll de Panissars és un coll de la Serra de l'Albera, a 568 m alt, que comunica les comarques del Rosselló i l'Alt Empordà, concretament els termes municipals del Pertús i de la Jonquera.

Veure Perpinyà і Coll de Panissars

Comanda de Bajoles

La Comanda de Bajoles (altrament anomenada «Comanda de Sant Vicenç de Bajoles») fou un dels convents originàris de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, situat en l'actual terme municipal de Perpinyà vora Castell Rosselló (i no pas al mas Anglada com s'havia dit).

Veure Perpinyà і Comanda de Bajoles

Combat de Santa Maria

El Combat de Santa Maria dit així per ocórrer el dia de l'Assumpció de Maria de 1285 a Girona.

Veure Perpinyà і Combat de Santa Maria

Comediògraf

Un comediògraf és un escriptor de comèdies.

Veure Perpinyà і Comediògraf

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Veure Perpinyà і Comerç

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Perpinyà і Comtat del Rosselló

Comte l'Arnau

El Comte Arnau és un personatge noble de la mitologia catalana.

Veure Perpinyà і Comte l'Arnau

Comunitat urbana Perpinyà Mediterrània Metròpoli

El Castellet de Perpinyà La Comunitat urbana Perpinyà Mediterrània Metròpoli (Communauté urbaine Perpignan Méditerranée Métropole en francès) és una agrupació supramunicipal que correspon a allò que la legislació francesa defineix com a Établissement Public de Coopération Intercommunale (EPCI), els quals, regits pel codi general de col·lectivitats territorials, agrupen municipis que hagin decidit gestionar àrees de serveis en comú.

Veure Perpinyà і Comunitat urbana Perpinyà Mediterrània Metròpoli

Confiscació del Regne de Mallorca

Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó, Pere el Gran, s'annexionà l'any 1285 el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Veure Perpinyà і Confiscació del Regne de Mallorca

Congrés de Cultura Catalana

El Congrés de Cultura Catalana (CCC) va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població catalana entre els anys 1975 -1977.

Veure Perpinyà і Congrés de Cultura Catalana

Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

El Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana és una reunió periòdica que aplega metges, biòlegs i altres professionals de les ciències de la vida i de la salut de parla catalana.

Veure Perpinyà і Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

Consell Departamental dels Pirineus Orientals

El Consell Departamental dels Pirineus Orientals és l'ens administratiu del departament francès dels Pirineus Orientals, que inclou la Catalunya Nord i el territori occità de la Fenolleda.

Veure Perpinyà і Consell Departamental dels Pirineus Orientals

Consell Sobirà del Rosselló

El Consell Sobirà del Rosselló va ser creat el 1660 poc després de l'annexió de la Catalunya del Nord al Regne de França arran del tractat dels Pirineus de 1659.

Veure Perpinyà і Consell Sobirà del Rosselló

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Veure Perpinyà і Consolat de Mar

Constança d'Aragó i d'Entença

Constança d'Aragó i d'Entença (1318 - Montpeller 1346) fou infanta d'Aragó i reina consort de Mallorca (1325-1346).

Veure Perpinyà і Constança d'Aragó i d'Entença

Convenció Nacional

Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795).

Veure Perpinyà і Convenció Nacional

Convergència Democràtica de Catalunya

Seu nacional de CDC al carrer Còrsega, número 331 de Barcelona. Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és un partit polític liberal i nacionalista català creat el 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol i Soley.

Veure Perpinyà і Convergència Democràtica de Catalunya

Copa d'Europa de rugbi a 15

La Copa d'Europa de rugbi a 15, oficialment anomenada European Rugby Champions Cup (ERCC), és una de les dues competicions de rugbi europeus organitzades anualment per Clubs Europeus Professionals de Rugbi (EPRC) que juguen en les lligues de la nacions que participen en el torneig de les sis nacions.

Veure Perpinyà і Copa d'Europa de rugbi a 15

Copa Pirineus de rugbi

La Copa Pirineus de rugbi va ser una campionat de rugbi que va disputar-se entre 1960 i 1967, organitzada per la Federació Catalana de Rugbi i alguns equips de la Catalunya Nord i de la regió de l'Occitània.

Veure Perpinyà і Copa Pirineus de rugbi

Corbera (Rosselló)

Corbera, anomenada també Corbera de Rosselló (en francès Corbère) és un vilatge, cap de la comuna del mateix nom, de 721 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Corbera (Rosselló)

Corbera la Cabana

La Cabana de Corbera, modernament Corbera la Cabana (en francès Corbère-les-Cabanes), és un vilatge, cap de la comuna homònima, de 1.149 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Corbera la Cabana

Cornellà de Conflent

Cornellà de Conflent (.

Veure Perpinyà і Cornellà de Conflent

Cornellà del Bercol

Cornellà del Bercol i etimològicament Cornellà del Bèrcol (en francès Corneilla-del-Vercol), és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 2.162 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Veure Perpinyà і Cornellà del Bercol

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure Perpinyà і Corona d'Aragó

Corpus Christi

L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.

Veure Perpinyà і Corpus Christi

Corredor del Mediterrani

Costa mediterrània compresa pel Corredor El Corredor del Mediterrani o Corredor Mediterrani és un terme politicoeconòmic que designa l'eix viari i econòmic entre Barcelona i València.

Veure Perpinyà і Corredor del Mediterrani

Corts de Montsó (1362-1363)

Les Corts de Montsó de 1362-1363, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Perpinyà estant, el 10 d'octubre de 1362, per a celebrar-se el 10 de novembre a Montsó, amb l'objectiu d'aconseguir ràpidament recursos per a fer front a la nova fase de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, després de la ruptura de la pau de Deza-Terrer.

Veure Perpinyà і Corts de Montsó (1362-1363)

Corts de Montsó (1547)

Les Corts de Montsó de 1547 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat en Jaume Caçador.

Veure Perpinyà і Corts de Montsó (1547)

Corts de Montsó-Binèfar

Les Corts de Montsó-Binèfar van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó i foren Corts Generals de la Corona d'Aragó que implicava la reunió de les Corts forals valencianes, les Corts del Regne d'Aragó i les Corts de Catalunya.

Veure Perpinyà і Corts de Montsó-Binèfar

Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga

Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.

Veure Perpinyà і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga

Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Tarragona, Montblanc i Tortosa en 1370 - 1371, durant el període de regència de la Diputació del General.

Veure Perpinyà і Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371)

Cosme

* Cosme (nom).

Veure Perpinyà і Cosme

Costers del Rosselló Vilatges

Costers del Rosselló Vilatges és un vi negre amb denominació d'origen (en francès Apellation d'Origine Contrôlée AOC) etiquetat sota les denominacions AOC Côtes du Roussillon Villages, AOC Côtes du Roussillon Villages Caramany, AOC Côtes du Roussillon Villages Latour-de-France, AOC Côtes du Roussillon Villages Lesquerde, AOC Côtes du Roussillon Villages Tautavel i AOC Côtes du Roussillon Les Aspres.

Veure Perpinyà і Costers del Rosselló Vilatges

Costoja (Vallespir)

Costoja (en francès Coustouges) és una comuna nord-catalana de la comarca del Vallespir, situada a banda i banda de la carena principal dels pirinenca, per la qual cosa en bona part pertany a la conca de la Muga, a la subcomarca de l'Alta Garrotxa, mentre que l'altra part és plenament vallespirenc, de la conca del Tec.

Veure Perpinyà і Costoja (Vallespir)

Cotlliure

Cotlliure (oficialment en francès, Collioure) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 3.057 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Cotlliure

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Veure Perpinyà і Crònica de Ramon Muntaner

Creixell (Borrassà)

Creixell és una entitat de població del terme municipal altempordanès de Borrassà.

Veure Perpinyà і Creixell (Borrassà)

Crema de Peralada

La crema de Peralada fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Veure Perpinyà і Crema de Peralada

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Veure Perpinyà і Croada contra la Corona d'Aragó

Croat (moneda)

Pere III. '''Croat''' de Ferran el Catòlic. El croat era una moneda catalana d'argent creada el 1285 pel rei Pere el Gran.

Veure Perpinyà і Croat (moneda)

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Veure Perpinyà і Cronologia de la repressió del català

Daniel Carter

Daniel William "Dan" Carter (Leeston, 5 de març de 1982) és un jugador de rugbi neozelandès.

Veure Perpinyà і Daniel Carter

Daniela Grau i Humbert

Daniela Grau i Humbert (Elna, 1948) és una militant associativa, social i política nord-catalana, professora d'alemany i de català jubilada.

Veure Perpinyà і Daniela Grau i Humbert

Dansa de la Mort

La Dansa de la mort és un text que es creu que es va representar i ballar al.

Veure Perpinyà і Dansa de la Mort

David Marty

David Marty, nascut el 30 d'octubre de 1982 a Perpinyà (Catalunya Nord), és un jugador de rugbi a XV que ocupa la posició de centre (rugbi) a l'equip de l'USAP de Perpinyà.

Veure Perpinyà і David Marty

De viris illustribus catalanis

De viris illustribus catalanis és un opuscle de l'any 1476, obra del barceloní Pere Miquel Carbonell, notari i arxiver reial del, que recull unes breus ressenyes biogràfiques de quinze homes il·lustres del seu temps, circumscrits a l'àmbit de les terres de parla catalana.

Veure Perpinyà і De viris illustribus catalanis

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Veure Perpinyà і Decadència

Dia Internacional dels Treballadors

El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial.

Veure Perpinyà і Dia Internacional dels Treballadors

Divendres Sant

Imatge del Sant Crist En el calendari cristià, el Divendres Sant és el divendres anterior al dia de la Pasqua de Resurrecció.

Veure Perpinyà і Divendres Sant

Dolors Solà i Oms

Dolors Solà i Oms és una pedagoga de Perpinyà (Catalunya del Nord).

Veure Perpinyà і Dolors Solà i Oms

Domènec Fita i Molat

fou un escultor català.

Veure Perpinyà і Domènec Fita i Molat

Domènec Francesc Joan Aragó

Domènec Francesc Joan Aragó i Roig (en francès, Dominique François Jean Arago Roig), conegut als Països Catalans com a Francesc Aragó i internacionalment com a François Arago (Estagell, Rosselló, 26 de febrer del 1786 - París, 2 d'octubre del 1853), fou un matemàtic, físic, astrònom i polític.

Veure Perpinyà і Domènec Francesc Joan Aragó

Dracs Catalans

Els Dracs Catalans (en francès Dragons Catalans, en anglès Catalans Dragons i oficialment Perpignan Dragons Rugby League Football Club) és un club nord-català de rugbi a 13 de la ciutat de Perpinyà.

Veure Perpinyà і Dracs Catalans

Editorial

Una casa editora, casa d'edició o una editorial (prové de l'anglès "editorial", derivat del llatí "editor, editōris") és una empresa que reprodueix i distribueix texts i altres documents (dibuixos, imatges, fulls de música), principalment per tècniques d'impremta o de difusió per suports electrònics.

Veure Perpinyà і Editorial

Educació primària

Mestra d'escola (Sud-àfrica). L'educació primària és l'etapa de l'ensenyament formal que s'encarrega de l'alfabetització de l'alumne i de transmetre-li els continguts culturals més bàsics de manera que pugui entendre el món que l'envolta i motivar-se per aprendre.

Veure Perpinyà і Educació primària

Eina (Cerdanya)

Eina (en francès Eyne) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Veure Perpinyà і Eina (Cerdanya)

El Barcarès

El Barcarès, des de l'extrem nord del terme El Barcarès ((en francès Le Barcarès), antigament Port de Sant Llorenç, és un poble de 4.037 habitants el 2013, cap de la comuna del mateix nom, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Està situat al nord de la vall de l'Aglí, al nord-est de Perpinyà, al nord de Torrelles de la Salanca, a la zona nord-oriental de la comarca, ran de la Mar Mediterrània i al nord de l'Aglí.

Veure Perpinyà і El Barcarès

El Pertús

El Pertús ((/, oficialment en francès Le Perthus) o el Portús (forma oficial al Principat de Catalunya), és un poble i comuna nord-catalana del Vallespir, situada en el coll del mateix nom. Forma nucli urbà conjuntament amb el barri del Portús (antigament anomenat els Límits), del municipi alt-empordanès de la Jonquera.

Veure Perpinyà і El Pertús

El Soler (Rosselló)

El Soler (en francès Le Soler) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 7.300 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і El Soler (Rosselló)

El Tec

El Tec, antigament anomenat la Borda del Tec o el Pont del Tec, (en francès, le Tech) és un poble i comuna de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і El Tec

El Trabucaire

L'editorial El Trabucaire va ser fundada el 1985 per Robert Avril i Maria Àngels Falqués a Perpinyà.

Veure Perpinyà і El Trabucaire

El Voló

El Voló (estàndard, en francès: Le Boulou) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 5.547 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і El Voló

Eleccions municipals als Pirineus Orientals 2008

Les eleccions municipals de Catalunya Nord de 2008, escolliran els consells municipals dels municipis nordcatalans.

Veure Perpinyà і Eleccions municipals als Pirineus Orientals 2008

Elisabet de Mallorca i de Foix

Elisabet de Mallorca i de Foix (1280 - Alacant, 10 d'octubre de 1301) fou infanta del Regne de Mallorca.

Veure Perpinyà і Elisabet de Mallorca i de Foix

Elisabet Oliveres

Elisabet Oliveres (Rodés, Llenguadoc 1909 - Perpinyà 1973) fou una historiadora nord-catalana.

Veure Perpinyà і Elisabet Oliveres

Elna

Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.

Veure Perpinyà і Elna

Els Angles

Els Angles (estàndard, oficialment en francès Les Angles) pertany a la comarca nord-catalana del Capcir.

Veure Perpinyà і Els Angles

Els Banys i Palaldà

Els Banys d'Arles i Palaldà, o, simplificadament, els Banys i Palaldà (o, oficialment i en francès Amélie-les-Bains-Palalda) és una comuna nord-catalana de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Els Banys i Palaldà

Els Masos

Els Masos o los Masos (o, oficialment en francès Los Masos) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Veure Perpinyà і Els Masos

Els Poblets

Els Poblets és un municipi del País Valencià, a la comarca de la Marina Alta.

Veure Perpinyà і Els Poblets

Emília Xargay i Pagès

Emília Xargay i Pagès (Sarrià de Ter, Gironès, 22 de novembre 1927 - L'Escala, Alt Empordà, 28 de desembre de 2002) fou una pintora, ceramista i escultora catalana.

Veure Perpinyà і Emília Xargay i Pagès

Emmanuel Brousse

Emmanuel Brousse (Perpinyà, 23 d'agost del 1866 - París, 17 de novembre del 1926) va ser un impressor, periodista i polític nord-català.

Veure Perpinyà і Emmanuel Brousse

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Veure Perpinyà і Empúries

Encunyació

Baix relleu a Rostock (Alemanya) que representa l'encunyació a martell o de picPremsa d'encunyar del 1818 a la Seca Reial del Regne Unit Lencunyació és l'operació d'imprimir i segellar una peça de metall per convertir-la en moneda.

Veure Perpinyà і Encunyació

Enric Canturri i Ramonet

Enric Canturri i Ramonet (La Seu d'Urgell, 8 d'abril de 1897 - Mèxic DF, 16 de desembre de 1971) va ser un polític català, alcalde de la Seu i diputat al Parlament de Catalunya.

Veure Perpinyà і Enric Canturri i Ramonet

Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera

Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera (?, 12 d'agost de 1588 - Perpinyà, 22 de juliol de 1640),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Veure Perpinyà і Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera

Enric Guiter

Enric Guiter (en francès: Henri Guiter) (Ceret, Vallespir, 14 de juny de 1909 - Perpinyà, 15 d'abril de 1994) fou un dels lingüistes més importants de Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Enric Guiter

Enric Vilanova i Cortassa

Enric Vilanova i Cortassa (Perpinyà, 30 de març de 1961) és un advocat i polític nordcatalà.

Veure Perpinyà і Enric Vilanova i Cortassa

Enriqueta Gallinat i Roman

Enriqueta Gallinat i Roman (Barcelona, juliol de 1909 - juliol de 2006) fou una política catalana.

Veure Perpinyà і Enriqueta Gallinat i Roman

Entitats supramunicipals de la Catalunya del Nord

A la Catalunya del Nord, hi ha les següents entitats supramunicipals.

Veure Perpinyà і Entitats supramunicipals de la Catalunya del Nord

Er (Cerdanya)

Er (en francès Err) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Veure Perpinyà і Er (Cerdanya)

Eric Fraj

Eric Fraj (Bailleul, Westhoek, 1956) és un cantant occità, de mare flamenca i pare occità originari d'Alcoi.

Veure Perpinyà і Eric Fraj

Esclarmonda de Foix i de Cardona

Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà), residència habitual de la reina Esclarmonda de Foix (Comtat de Foix, 1260 - Perpinyà, 1316), fou reina del Regne de Mallorca (1276-1285) i infanta del comtat de Foix.

Veure Perpinyà і Esclarmonda de Foix i de Cardona

Espirà de l'Aglí

Espirà de l'Aglí (en francès Espira-de-l'Agly) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 3.348 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Espirà de l'Aglí

Esquerra Catalana dels Treballadors

L'Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT) fou un partit polític catalanista a la Catalunya del Nord, com a evolució del Comité Rossellonès d'Estudis i d'Animació, creat el 1972 i dissolt el 1981.

Veure Perpinyà і Esquerra Catalana dels Treballadors

Estació de Barcelona-Sants

Barcelona Sants (adif) i Sants Estació (metro), per antonomàsia Sants, és un intercanviador de ferrocarril d'adif i del metro de Barcelona situat al barri de Sants (Sants-Montjuïc) a la ciutat de Barcelona.

Veure Perpinyà і Estació de Barcelona-Sants

Estació de Cervera de la Marenda

Cervera de la Marenda (Cerbère, oficialment, en francès), és el nom d'una estació ferroviària situada en el poble nord-català de Cervera de la Marenda, a la comarca del Rosselló.

Veure Perpinyà і Estació de Cervera de la Marenda

Estació de Figueres

Figueres és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a l'est de la població de Figueres, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.

Veure Perpinyà і Estació de Figueres

Estació de Girona

Girona és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Girona, a la comarca del Gironès.

Veure Perpinyà і Estació de Girona

Estació de Lleida Pirineus

L'estació Lleida Pirineus és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a Lleida, Catalunya.

Veure Perpinyà і Estació de Lleida Pirineus

Estació de Madrid - Puerta de Atocha

Madrid - Puerta de Atocha - Almudena Grandes és una estació de ferrocarril situada a Madrid i és el major complex ferroviàri d'Espanya.

Veure Perpinyà і Estació de Madrid - Puerta de Atocha

Estació de Perpinyà

LEstació de Perpinyà (en francès Gare de Perpignan) és una estació ferroviària, situada a la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord) i al departament francès dels Pirineus Orientals d'Occitània.

Veure Perpinyà і Estació de Perpinyà

Estació de Saragossa-Delicias

Saragossa-Delicias (en castellà, Zaragoza-Delicias) és una estació de ferrocarril que es troba al barri de Las Delicias, a Saragossa.

Veure Perpinyà і Estació de Saragossa-Delicias

Estació del Camp de Tarragona

Camp de Tarragona és una estació de ferrocarril situada entre les poblacions de la Secuita i Perafort, al centre del triangle format per Tarragona, Reus i Valls.

Veure Perpinyà і Estació del Camp de Tarragona

Estadi Aimé Giral

Narbonne, el 25 de març del 2016. Lestadi Aimé Giral és un estadi esportiu de la ciutat de Perpinyà, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Estadi Aimé Giral

Estadi Jean Laffon

Lestadi Jean Laffon és un estadi esportiu de la ciutat de Perpinyà, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Veure Perpinyà і Estadi Jean Laffon

Estadi Olímpic Lluís Companys

LEstadi de Montjuïc anomenat des de l'any 2001 Estadi Olímpic Lluís Companys, en homenatge al President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, afusellat pel règim franquista a la muntanya de Montjuïc, l'any 1940, és un estadi olímpic situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Veure Perpinyà і Estadi Olímpic Lluís Companys

Estagell

Estagell (en francès Estagel) és una vila i comuna de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Estagell

Estat Català

Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.

Veure Perpinyà і Estat Català

Esteve Caseponce

Esteve Caseponce (Ceret, Vallespir 1850 - 1932), o millor Casaponça, fou un escriptor i folklorista nord-català.

Veure Perpinyà і Esteve Caseponce

Eugeni Xammar i Puigventós

Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 17 de gener de 1888 - l'Ametlla del Vallès, 5 de desembre de 1973) fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglot (parlava set llengües i n'escrivia cinc) que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya fent de corresponsal a Europa durant els convulsos anys de la Primera i la Segona Guerra Mundial.

Veure Perpinyà і Eugeni Xammar i Puigventós

Eus

Eus (IPA:, igual, oficialment, en francès) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Veure Perpinyà і Eus

Euskadi Ta Askatasuna

ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista, que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra.

Veure Perpinyà і Euskadi Ta Askatasuna

Félix Barbe

Félix Barbe és un jugador francès de rugbi a 15, nascut el 16 de febrer de 1885 a Perpinyà (Catalunya Nord) i mort el 14 de juny de 1981, d'1 m 71 per a 69 kg, havent jugat al lloc de centre a l'USAP.

Veure Perpinyà і Félix Barbe

Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes

La Federació per la Llengua i la Cultura Catalanes a la Catalunya del Nord és una federació creada el 1980 a Perpinyà que reuneix un centenar d'entitats compromeses en la promoció de la llengua i de la cultura catalanes.

Veure Perpinyà і Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes

Federico Martín Aramburú

Federico Martín Aramburú (La Plata, 20 de gener de 1980 - París, 19 de març de 2022) fou un jugador de rugbi argentí, en el lloc de centre.

Veure Perpinyà і Federico Martín Aramburú

Felip de Mallorca

Felip de Mallorca (Perpinyà 1288- Nàpols 1340) fou infant de Mallorca i regent del regne de Mallorca (1324-1335).

Veure Perpinyà і Felip de Mallorca

Felip Gardy

Felip Gardy (en francès conegut com a Philippe Gardy, Chalon-sur-Saône, Borgonya 1948) és un poeta i occitanista francès, nascut en una família on es parlava occità i català.

Veure Perpinyà і Felip Gardy

Felip III de França

Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).

Veure Perpinyà і Felip III de França

Fernand Vaquer

(anomenat El Mariscal) fou un jugador francès de rugbi a 15.

Veure Perpinyà і Fernand Vaquer

Ferran Cuito i Canals

Ferran Cuito i Canals (Barcelona 1898 - 1973) fou un enginyer industrial i polític català, era casat amb la filla del polític Amadeu Hurtado.

Veure Perpinyà і Ferran Cuito i Canals

Ferran de Mallorca

fou infant de Mallorca.

Veure Perpinyà і Ferran de Mallorca

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Veure Perpinyà і Ferran el Catòlic

Ferrer Bassa

Ferrer Bassa, també documentat com Jaume Ferrer Bassa, (Les Gunyoles (?),Diversos documents referits a personatges anomenats «Ferrer Bassa» entre els segles XII-XIV situen els seus orígens geogràfics i familiars a la zona d'Avinyonet del Penedès. A, s'arriba a precisar que podria haver nascut al mas conegut com "Castell de Les Gunyoles".

Veure Perpinyà і Ferrer Bassa

Ferrocarril Metropolità de Barcelona

Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB) és una companyia pública de ferrocarril establerta l'any 1920 per construir una línia de ferrocarril metropolità a la ciutat de Barcelona.

Veure Perpinyà і Ferrocarril Metropolità de Barcelona

Fets de Prats de Molló

La invasió des de Prats de Molló fou una temptativa d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926.

Veure Perpinyà і Fets de Prats de Molló

Fiscorn

Fiscornaire de la ''Cobla Popular'' El fiscorn és un instrument de la cobla.

Veure Perpinyà і Fiscorn

Flaix TV

Flaix TV era un canal de televisió local de Barcelona impulsada el 2001 pels periodistes Miquel Calçada i Carles Cuní amb la participació d'Òmnium Cultural.

Veure Perpinyà і Flaix TV

Florí

Florí d'or de Florència del 1347 El florí és una moneda d'origen italià que es va usar a diverses parts d'Europa i que actualment és encara la unitat monetària de les Antilles Neerlandeses, Aruba i Hongria.

Veure Perpinyà і Florí

Florí d'or d'Aragó

Florí d'or de Florència del 1347 Florí d'or de Florència del 1340 El florí d'or d'Aragó (o florí d'or català) és el nom amb què era coneguda una moneda catalana d'or creada per Jaume III de Mallorca a Perpinyà el 1342 a imitació de la moneda del mateix nom que es feia a Florència, i represa per Pere III a partir del 1346.

Veure Perpinyà і Florí d'or d'Aragó

Fnac

Fnac és una companyia francesa dedicada a la venda de productes electrònics i culturals.

Veure Perpinyà і Fnac

Font-rabiosa

Font-rabiosa (estàndard, oficialment en francès, Fontrabiouse o Fontrabiouse - Espousouille) és una comuna nord-catalana de la comarca del Capcir.

Veure Perpinyà і Font-rabiosa

Font-romeu, Odelló i Vià

Font-romeu, Odelló i Vià (en francès Font-Romeu-Odeillo-Via) és una comuna catalana, a la comarca de la Cerdanya.

Veure Perpinyà і Font-romeu, Odelló i Vià

Fontpedrosa

Fontpedrosa (estàndard, en francès Fontpédrouse) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Fontpedrosa

Formiguera

Formiguera (i localment també, oficialment en francès Formiguères) és un poble i comuna nord-català de la comarca del Capcir, de la qual és la capital històrica.

Veure Perpinyà і Formiguera

Formit de Perpinyà

Formit de Perpinyà era un trobador del qual no se sap absolutament res.

Veure Perpinyà і Formit de Perpinyà

Forques

Forques (estàndard, en francès Fourques) és un poble i comuna de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Forques

Francesc Arnau i Cortina

Francesc Arnau al 1934 quan era batlle de Malgrat i diputat al Parlament de Catalunya Francesc Arnau i Cortina (Hostalric, Selva, 2 d'abril de 1889 - Perpinyà, 14 de març de 1974) fou un comerciant i polític català.

Veure Perpinyà і Francesc Arnau i Cortina

Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea

Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea (Vila-real, 21 de novembre de 1852 – Barcelona, 15 de desembre de 1909) fou un compositor i guitarrista valencià.

Veure Perpinyà і Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea

Francesc de Paula Jené i Aixalà

Francesc de Paula Jené i Aixalà (Lleida, 28 de desembre de 1889 – Barcelona, 30 de setembre de 1974) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Perpinyà і Francesc de Paula Jené i Aixalà

Francesc de Vilaplana i d'Agulló

Francesc de Vilaplana i d'Agulló (Copons, Anoia, 1597 - Perpinyà, 1649), Senyor de Balsareny de Segarra i d'el Soler d'Avall i castlà de Copons, actuà en representació del seu oncle Pau Claris durant les negociacions que es dugueren a terme amb la Monarquia francesa els mesos previs a l'entrada de Catalunya en la Guerra dels Segadors.

Veure Perpinyà і Francesc de Vilaplana i d'Agulló

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.

Veure Perpinyà і Francesc Eiximenis

Francesc Espriu i Puigdollers

Francesc Espriu i Puigdollers (Esparreguera, 1916 – Barcelona, 27 d'octubre de 2008) va ser un pintor i activista polític català, parent llunyà de Salvador Espriu.

Veure Perpinyà і Francesc Espriu i Puigdollers

Francesc Fontanella i Garraver

''Panegirica alabança del molt Illustre, y Reverent Doctor Pau Claris, Canonge de la Santa Iglesia Cathedral de Urgell, Deputat Eclesiastich del Principat de Cathalunya'', de 1641. Francesc Fontanella i Garraver (Barcelona, 1622 - Perpinyà, 9 d'octubre de 1681) fou l'escriptor més ambiciós del Barroc català, destacat en la poesia i el teatre.

Veure Perpinyà і Francesc Fontanella i Garraver

Francesc Francís

Francesc Francís (Perpinyà 1886 - 1973) fou un poeta i periodista nord-català.

Veure Perpinyà і Francesc Francís

Francesc Giginta

Francesc Giginta (Perpinyà, - ?, 1579) fou abat de Santa Maria d'Amer (1536-1579).

Veure Perpinyà і Francesc Giginta

Francesc Jeroni Benet Franc

Francesc Jeroni Benet Franc fou ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya elegit el 22 de juliol de 1554.

Veure Perpinyà і Francesc Jeroni Benet Franc

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Veure Perpinyà і Francesc Macià i Llussà

Francesc Robuster i Sala

Francesc Robuster i Sala (Igualada, setembre de 1544 - Vic, 27 d'abril de 1607)Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, pàg.

Veure Perpinyà і Francesc Robuster i Sala

Francesc Xavier Casp i Verger

Francesc Xavier Casp i Verger (Carlet, 7 d'octubre de 1915 - València, 11 de novembre de 2004), conegut com a Xavier Casp, va ser un poeta i activista polític valencià.

Veure Perpinyà і Francesc Xavier Casp i Verger

Franck Azéma

Franck Azéma Franck Azéma (Ambilly, Alta Savoia, 7 d'abril de 1971) va ser jugador de rugby i és entrenador de la USAP.

Veure Perpinyà і Franck Azéma

Front Nacional de Catalunya

El Front Nacional de Catalunya (FNC) fou una organització política catalana independentista i progressista.

Veure Perpinyà і Front Nacional de Catalunya

Fullà

Fullà (en francès oficialment Fuilla) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.

Veure Perpinyà і Fullà

Gaspar Sala i Berart

Gaspar Sala i Berart (Saragossa, 1605 - Perpinyà, 7 de gener de 1670) va ser un escriptor i polític català, autor de Lágrimas catalanas (1641).

Veure Perpinyà і Gaspar Sala i Berart

Gausfred II de Rosselló

Gausfred II de Rosselló (? - 1074) fou comte de Rosselló (1013-1074).

Veure Perpinyà і Gausfred II de Rosselló

Gavin Hume

Gavin Hume (nascut el 25 de març de 1980 a Riversdale, Western Cape, Sud-àfrica) és un jugador de rugbi a 15 que juga amb l'USAP de Perpinyà, al Top 14 francès.

Veure Perpinyà і Gavin Hume

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).

Veure Perpinyà і Gentilici

Gerard Jacquet

Gerard Jacquet (Sant Feliu d'Amunt, Catalunya del Nord, 1 de juliol del 1955) és un músic, poeta, pintor, actor, contaire i locutor a Radio France Bleu Roussillon, que és la seua activitat principal d'ençà del 1986.

Veure Perpinyà і Gerard Jacquet

Gerolamo Maria Caracciolo

Gerolamo Maria Caracciolo (Segle XVII) marquès de Torrecuso, fou un militar del Regne de Nàpols.

Veure Perpinyà і Gerolamo Maria Caracciolo

Gilbert Brutus

Gilbert Brutus (Portvendres, 2 d'agost del 1887 – Perpinyà, 7 de març del 1944) va ser un jugador, dirigent, entrenador i àrbitre català de rugbi a 15, mort per activitats de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Perpinyà і Gilbert Brutus

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Veure Perpinyà і Girona

Govern de Catalunya 2003-2006

El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 2003-2006, correspon a la '''VII legislatura''' del període democràtic.

Veure Perpinyà і Govern de Catalunya 2003-2006

Gran Orient de Catalunya

El Gran Orient de Catalunya és una obediència maçònica regular amb implantació a tot Catalunya, i amb vocació pancatalanista i catalanista.

Veure Perpinyà і Gran Orient de Catalunya

Greenpeace

Greenpeace (de l'anglès green: verd, i peace: pau) és una organització no governamental ecologista i pacifista internacional fundada al Canadà el 1971.

Veure Perpinyà і Greenpeace

Gros (moneda)

Un gros era una moneda d'argent que normalment tenia una puresa de 12 diners de fi, per aquest motiu es pot trobar denominat com gros de 12 diners cosa que indica el seu grau de puresa, actualment 958 mil·lèsimes, i no la seva equivalència en diners circulants, que es determinava normativament i rebia el nom de for (per exemple en la creació del ral de Mallorca el rei fixa una "llei de 11 diners" i un valor de "16 diners menuts").

Veure Perpinyà і Gros (moneda)

Grup Rossellonès d'Estudis Catalans

Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC) és una associació nord-catalana creada a finals del 1960 a Perpinyà per tal de divulgar, mantenir i desenvolupar l'ús del català a la Catalunya del Nord, generalitzar l'adopció de les normes de l'Institut d'Estudis Catalans i assegurar l'aplicació de la llei Deixonne del 1951 per tal de permetre seu ensenyament oficial.

Veure Perpinyà і Grup Rossellonès d'Estudis Catalans

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Veure Perpinyà і Guerra Civil catalana

Guerra de Sicília (1282-1294)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Veure Perpinyà і Guerra de Sicília (1282-1294)

Guerra dels armanyaguesos

La guerra dels armanyaguesos va ser un conflicte militar que es va desenvolupar a Catalunya entre 1388 i 1391.

Veure Perpinyà і Guerra dels armanyaguesos

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Veure Perpinyà і Guerra dels Dos Peres

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Veure Perpinyà і Guerra dels Segadors

Guerra Gran

La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.

Veure Perpinyà і Guerra Gran

Guerra veneciano-genovesa

La guerra veneciano-genovesa fou un conflicte entre la República de Gènova i la República de Venècia lluitat al mar Egeu pel control del mediterrani oriental entre 1350 i 1355, fou guanyat per Gènova.

Veure Perpinyà і Guerra veneciano-genovesa

Guerres de la Revolució Francesa

Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.

Veure Perpinyà і Guerres de la Revolució Francesa

Guilhem Guirado

Guilhem Guirado (Ceret, Vallespir, Catalunya del Nord, 17 de juny del 1986) és un jugador català de rugbi a 15 que ocupa la demarcació de taloner.

Veure Perpinyà і Guilhem Guirado

Guillem de Cabestany

Guillem de Cabestany s'allunya cavalcant en aquesta miniatura d'un cançoner; BnF ms. 854 fol. 105v Guillem de Cabestany (ca. 1162 – ca. 1212) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador català especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real, en la qual la seva dama fou Saurimonda de Navata.

Veure Perpinyà і Guillem de Cabestany

Guillem Fullana i Hada d'Efak

Guillem Fullana i Hada d'Efak (Asobla, Guinea Equatorial, 23 de març de 1930Son pare va manipular l'arxiu i va indicar que havia nascut un any abans, el 1929, per poder treure el nin de la Guinea, cosa prohibida als menors de dos anys - Palma, Mallorca, 15 de febrer de 1995), conegut com a Guillem d'Efak, fou un cantant, escriptor i actor manacorí.

Veure Perpinyà і Guillem Fullana i Hada d'Efak

Guillem II de Castellvell

Guillem de Castellvell.

Veure Perpinyà і Guillem II de Castellvell

Guillem Sagrera

Catedral de Perpinyà. Voltes de la Llotja de Palma Castel Nuovo de Nàpols i pòrtic occidental de Francesco Laurana Sala dels Barons del Castell Nou de Nàpols. Guillem Sagrera (Felanitx, Mallorca, ca. 1380 — Nàpols, 1454) fou un arquitecte i escultor mallorquí de l'últim gòtic.

Veure Perpinyà і Guillem Sagrera

Gustau Violet

Gustau Violet (Tuïr, 18 de juliol del 1873 - Perpinyà, 14 d'agost del 1952) fou un escultor i escriptor nord-català.

Veure Perpinyà і Gustau Violet

Hannover

Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.

Veure Perpinyà і Hannover

Henry Tuilagi

Henry Tuilagi va néixer el 12 d'agost de 1976 a Fogapoa (Samoa).

Veure Perpinyà і Henry Tuilagi

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Veure Perpinyà і Història de Mallorca

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Veure Perpinyà і Història del dret català

Història del rugbi a Catalunya

Breu història del rugbi a Catalunya.

Veure Perpinyà і Història del rugbi a Catalunya

Hug de Cervelló

Hug de Cervelló fou un bisbe català, membre d'una família noble, fill de Guerau Alemany IV de Cervelló.

Veure Perpinyà і Hug de Cervelló

Hug de Llupià i Bages

Hug de Llupià i Bages (Rosselló, ? - ?, 1427), fou bisbe de Tortosa i de València, i escriptor català en llengua llatina.

Veure Perpinyà і Hug de Llupià i Bages

Hug IV d'Empúries

Hug IV d'Empúries (ca.1170 - Mallorca, 1230) fou comte d'Empúries de 1200 fins a la seva mort el 1230.

Veure Perpinyà і Hug IV d'Empúries

Humbert Torres i Barberà

Humbert Torres i Barberà (Mont-roig de Segarra, Segarra, 28 d'agost de 1879 - Barcelona, 10 de febrer de 1955) fou un metge i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Perpinyà і Humbert Torres i Barberà

Illa (Rosselló)

Illa o Illa del Riberal (o, en francès Ille-sur-Têt) és una vila i comuna nord-catalana de 5.405 habitants de la comarca del Rosselló.

Veure Perpinyà і Illa (Rosselló)

Insaculació

Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.

Veure Perpinyà і Insaculació

Institut Agrícola Català de Sant Isidre

LInstitut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI) o Institut Agrícola és l'associació agrària més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.

Veure Perpinyà і Institut Agrícola Català de Sant Isidre

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Veure Perpinyà і Institut d'Estudis Catalans

Iubarta

La iubarta, xibarta, jubarta, balena amb gep, balena geperuda o rorqual geperut (Megaptera novaeangliae) és un misticet inconfusible pel seu cos cobert de tubercles dèrmics de forma arrodonida i la seva aleta dorsal en forma de gepa.

Veure Perpinyà і Iubarta

Ix (Cerdanya)

Ix (oficialment en francès Hix) és un poble de la comuna de la Guingueta d'Ix, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Ix (Cerdanya)

Jacint Rigau-Ros i Serra

Jacint Rigau-Ros i Serra, conegut en francès com a Hyacinthe Rigaud (Perpinyà, 18 de juliol de 1659 - París, 27 de desembre de 1743) fou un pintor català.

Veure Perpinyà і Jacint Rigau-Ros i Serra

Jacques François Dugommier

Jacques François Dugommier Jacques François Dugommier (Trois-Rivières, Guadalupe, 1 d'agost de 1738 - muntanya de Mont-roig, Darnius, 18 de novembre de 1794) fou un general francès.

Veure Perpinyà і Jacques François Dugommier

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Veure Perpinyà і Jaume el Conqueridor

Jaume Grau Casas

Jaume Grau Casas (Barcelona, 2 de desembre de 1896 - València, 8 de novembre de 1950) va ser un esperantista, escriptor i poeta català.

Veure Perpinyà і Jaume Grau Casas

Jaume III de Mallorca

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

Veure Perpinyà і Jaume III de Mallorca

Jaume Josep Cassanyes

Jaume Josep Cassanyes (Canet de Rosselló, 11 de setembre del 1758 - Canet de Rosselló, 22 d'abril del 1843) fou un polític francès.

Veure Perpinyà і Jaume Josep Cassanyes

Jaume Martínez i Vendrell

Jaume Martínez i Vendrell (Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló, 20 d'abril del 1915 – Barcelona, 26 de novembre del 1989) fou un militar i activista independentista català.

Veure Perpinyà і Jaume Martínez i Vendrell

Jaume Queralt

Jaume Queralt Prats, també conegut com a Met Barran o Jacques Queralt (Barran, 1941 - Perpinyà, 19 d'abril de 2020), fill de refugiats republicans de Blancafort, fou un poeta, assagista, periodista i activista cultural nord-català, autor de reculls de poemes en català i d'obres de divulgació tant en català com en francès.

Veure Perpinyà і Jaume Queralt

Jaume Roure

Jaume Roure és un polític nordcatalà.

Veure Perpinyà і Jaume Roure

Jérôme Porical

Jérôme Porical (Perpinyà, 20 de setembre del 1985) és un jugador de rugbi que juga de defensa a la USA Perpinyà (1,83 m per a 86 kg).

Veure Perpinyà і Jérôme Porical

Jújols

Jújols (oficialment en francès igual, però sense accent) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Jújols

Jean Nouvel

Torre Agbar, Barcelona Jean Nouvel (Fumèl, 12 d'agost de 1945) és un arquitecte i dissenyador francès.

Veure Perpinyà і Jean Nouvel

Jean Racine

Jean Racine (La Ferté-Milon, avui dia al departament de l'Aisne, 21 de desembre de 1639 - París, 21 d'abril de 1699) va ser un dramaturg francès.

Veure Perpinyà і Jean Racine

Jean-François Imbernon

Jean-François Imbernon (Perpinyà, 17 d'octubre del 1951) és un jugador català de rugbi a 15 retirat d'una alçada d'1 m 98 cm, que jugava de segona línia a l'USAP i a l'equip de França.

Veure Perpinyà і Jean-François Imbernon

Jeroni Pujades

Jeroni Pujades (Barcelona, 1568 - Castelló d'Empúries, 1635) va ser un historiador, cronista i advocat barceloní.

Veure Perpinyà і Jeroni Pujades

Jesús Rodríguez Picó

Jesús Rodríguez Picó (Barcelona, 12 de juliol de 1953) és un clarinetista, compositor i pedagog català, germà del meteoròleg Alfred Rodríguez Picó.

Veure Perpinyà і Jesús Rodríguez Picó

Jo Maso

Jo Maso (Perpinyà, 17 de febrer de 1944) és un antic jugador de rugbi a XV i a XIII nascut a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Jo Maso

Joan Becat i Rajaut

Joan Becat i Rajaut (Perpinyà, el Rosselló, 20 de juny de 1941) és un geògraf català.

Veure Perpinyà і Joan Becat i Rajaut

Joan Bonaventura Birotteau

Joan Bonaventura Birotteau (Perpinyà, 21 d'octubre de 1758 - Bordeus, 24 d'octubre de 1793) va ser un diputat nord-català a la Convenció Nacional durant la Primera República Francesa Abans de l'esclat de la Revolució fou advocat a Perpinyà; el 1789 va passar a formar part del govern municipal de Perpinyà i després fou secretari de districte de la ciutat.

Veure Perpinyà і Joan Bonaventura Birotteau

Joan Borrell i Nicolau

Plaça de Catalunya Joan Borrell i Nicolau (Barcelona, 13 d'agost del 1888 - 26 d'abril del 1951) fou un escultor català que conreà el noucentisme i el modernisme en les seves obres.

Veure Perpinyà і Joan Borrell i Nicolau

Joan Boscà i Almogàver

Portada de ''Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en cuatro libros'', Barcelona, Carles Amorós, 1543. Joan Boscà i Almogàver o Juan Boscán Almogáver (Barcelona, 1490? - Perpinyà, 21 de setembre de 1542) fou un poeta i traductor català sobretot en llengua castellana del Renaixement.

Veure Perpinyà і Joan Boscà i Almogàver

Joan Brossa i Cuervo

fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia.

Veure Perpinyà і Joan Brossa i Cuervo

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Veure Perpinyà і Joan el Caçador

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Veure Perpinyà і Joan el Sense Fe

Joan Manuel de Castella

Joan Manuel de Castella (Escalona, 1282 - Còrdova, 1348), infant de Castella i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.

Veure Perpinyà і Joan Manuel de Castella

Joan Maurici de Ribes

Joan Maurici de Ribes va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1473 i 1476, nomenat el 18 de desembre de 1473.

Veure Perpinyà і Joan Maurici de Ribes

Joan Miquel Aymar

Joan Miquel Aymar (Dorres, 8 d'octubre del 1818 – Vilallonga de la Salanca, 26 d'agost del 1894) fou sacerdot i escriptor.

Veure Perpinyà і Joan Miquel Aymar

Joan Miquel Touron

Joan Miquel Touron (Perpinyà, Conflent, 1959) és un llibreter i activista cultural nord-català.

Veure Perpinyà і Joan Miquel Touron

Joan Pau Alduy i Triaire

Joan Pau Alduy i Triaire, també conegut com a Jean-Paul Alduy, (Lió, França, 1942) és un polític nord-català, batlle de Perpinyà entre 1993 i 2009.

Veure Perpinyà і Joan Pau Alduy i Triaire

Joan Payrà

Joan Payrà (Perpinyà, 16 de febrer de 1882 - París, 29 de maig de 1937) fou un polític socialista nord-català, diputat a l'Assemblea Nacional Francesa durant la Tercera República Francesa.

Veure Perpinyà і Joan Payrà

Joan Peiró i Belis

Joan Peiró i Belis (Sants, 18 de febrer de 1887 - Paterna, 24 de juliol de 1942) fou un cristaller, cooperativista, sindicalista anarquista i polític català.

Veure Perpinyà і Joan Peiró i Belis

Joan Pere Fontanella

Joan Pere Fontanella (Olot, Garrotxa, 22 de juliol del 1575 - Perpinyà, 1649) fou un destacat jurista i polític català, que va arribar a ser nomenat conseller en cap durant la Guerra dels Segadors i a presidir la Junta de Guerra que organitzà la resistència de Barcelona contra el setge del marquès de Los Vélez el gener de 1641.

Veure Perpinyà і Joan Pere Fontanella

Joan Pere Le Bihan

Joan Pere Le Bihan i Rullan (Marsella, 16 de febrer de 1948) és un activista social catalanista nord-català.

Veure Perpinyà і Joan Pere Le Bihan

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Veure Perpinyà і Joan Prim i Prats

Joan Puigcercós i Boixassa

Joan Puigcercós i Boixassa (Ripoll, 2 de desembre de 1966) és un polític català que va ser president d'Esquerra Republicana de Catalunya (2008-2011).

Veure Perpinyà і Joan Puigcercós i Boixassa

Joan Rosembach

Joan Rosembach (Heidelberg, Sacre Imperi Romanogermànic - novembre de 1530, Barcelona) fou un prevere i tipògraf alemany, establert a Catalunya, considerat l'impressor o tipògraf probablement més important del seu temps a Catalunya.

Veure Perpinyà і Joan Rosembach

Joan Sauret i Garcia

fou un periodista, polític i impressor català.

Veure Perpinyà і Joan Sauret i Garcia

Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat

Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat (Perpinyà, 15 de setembre de 1963) és un escriptor nord-català i un dels autors contemporanis en llengua catalana més famosos de la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat

Joan-Lluís Lluís

Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 29 de juny del 1963) és un escriptor, traductor i columnista català.

Veure Perpinyà і Joan-Lluís Lluís

Joana Ortega i Alemany

Joana Ortega i Alemany (Barcelona, 13 de novembre de 1959) és una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya des de 2006 fins a 2015 i vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya i consellera de Governació i Relacions Institucionals entre 2010 i 2015.

Veure Perpinyà і Joana Ortega i Alemany

Joana Raspall i Juanola

Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de juliol de 1913 – Sant Feliu de Llobregat, 4 de desembre de 2013) fou una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana.

Veure Perpinyà і Joana Raspall i Juanola

Joaquim Nadal i Farreras

Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 31 de gener de 1948) és un polític català i catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Girona.

Veure Perpinyà і Joaquim Nadal i Farreras

Joc de cartes

Joc de cinc jugadors. Un joc de cartes és qualsevol tipus de joc que es juga amb cartes o naips, que són uns cartronets rectangulars, amb els vèrtexs arrodonits, tots iguals, amb dues cares, una d'elles és exactament igual en totes les cartes, de tal manera que quan es veuen per aquest costat són indistingibles per tal que els jugadors puguin amagar als companys de joc les cartes que tenen, en l'altra hi ha unes figures dibuixades.

Veure Perpinyà і Joc de cartes

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.

Veure Perpinyà і Jocs Florals

Jocs Mediterranis de 1993

Els dotzens Jocs Mediterranis es van celebrar a la regió de Llenguadoc-Rosselló (França), del 16 al 27 de juny de 1993, amb Agde com la ciutat central dels competicions.

Veure Perpinyà і Jocs Mediterranis de 1993

Jon Paredes Manot

Jon Paredes Manot, de malnom Txiki, (Zalamea de la Serena, 20 de febrer de 1954 - Cerdanyola del Vallès, 27 de setembre de 1975) fou un militant d'ETA (pm), considerat el darrer condemnat a mort del franquisme.

Veure Perpinyà і Jon Paredes Manot

Jordi Arquer i Saltor

Jordi Arquer i Saltor (Barcelona, 17 de març de 1907 - Perpinyà, 1981) fou un polític i escriptor català.

Veure Perpinyà і Jordi Arquer i Saltor

Jordi Barre

Jordi Barre durant el musical "Els Angelets de la Terra" Jordi Barre (Argelers, Rosselló, 7 d'abril del 1920 - Pontellà, 16 de febrer del 2011) fou un cantant nord-català i un dels cantautors més emblemàtics (juntament amb Pere Figueres i Joan Pau Giné) de la Nova Cançó a Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Jordi Barre

Jordi d'Ornós

Jordi d'Ornós (Perpinyà?, circa 1380 - Carpentràs (Provença), 1452), fou un bisbe, cardenal, jurista i diplomàtic català.

Veure Perpinyà і Jordi d'Ornós

Jordi Pere Cerdà

Antoni Cayrol, més conegut pel pseudònim fou un poeta, narrador, dramaturg i promotor d'activitats culturals a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Jordi Pere Cerdà

Jordi Vera i Arús

Jordi Vera i Arús (Terrassa, 1953), àlies Cuqui, és un polític, conseller municipal de Perpinyà i president del partit Sí al País Català.

Veure Perpinyà і Jordi Vera i Arús

José Álvarez Cubero

Ganimedes'' (1804, Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, Madrid). José Álvarez Cubero (Priego de Córdoba, 23 d'abril de 1768 - Madrid, 26 de novembre de 1827) va ser un escultor espanyol que va realitzar una gran part de la seva carrera a París i Roma.

Veure Perpinyà і José Álvarez Cubero

José Estivalis Calvo

José Estivalis Calvo (Llíria, 4 de gener de 1886 - París, 10 de març de 1939), tipògraf, cineasta anarquista valencià, que va combatre el feixisme amb la seva càmera.

Veure Perpinyà і José Estivalis Calvo

Josefina Matamoros i Calvet

Josefina Matamoros i Calvet (en francès: Joséphine Matamoros; Godall, Montsià, 16 o 17 de gener de 1947) és una historiadora de l'art nord-catalana.

Veure Perpinyà і Josefina Matamoros i Calvet

Josep Alsina i Bofill

Josep Alsina i Bofill (Palafrugell, Baix Empordà, 1904 – Calella de Palafrugell, Baix Empordà, 1993) fou un metge català.

Veure Perpinyà і Josep Alsina i Bofill

Josep Berga i Boix

''Paisatge'' (finals s.XIX - principis XX) Josep Berga i Boix (La Pinya, La Garrotxa, 25 d'octubre de 1837 - Olot, La Garrotxa, 8 d'octubre de 1914), també conegut popularment com l'Avi Berga, fou un pintor català paisatgista que, influenciat per l'Escola de Barbizon, va fundar junt amb el seu amic Joaquim Vayreda l'Escola d'Olot de Pintura.

Veure Perpinyà і Josep Berga i Boix

Josep Calmette

Josep Calmette (Perpinyà, 1 de setembre del 1873 - Tolosa, 1952) fou un historiador català sobre la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Josep Calmette

Josep de Calassanç Vives i Tutó

Josep de Calassanç Vives i Tutó, O.F.M.Cap. (Sant Andreu de Llavaneres, 15 de febrer de 1854 - Monte Porzio Catone, prop de Roma, 7 de setembre de 1913) fou un frare caputxí i cardenal català que estigué molt a prop dels papes Lleó XIII i Pius X.

Veure Perpinyà і Josep de Calassanç Vives i Tutó

Josep de Miró i de Burguès

Josep de Miró i de Burguès (Reus, 24 de juny de 1796 - Reus, 16 de gener de 1855) va ser un militar català, membre de la Real Maestranza de Caballería de Sevilla i cavaller de l'Orde de Carles III.

Veure Perpinyà і Josep de Miró i de Burguès

Josep Deloncle

Josep Deloncle (Perpinyà, 1913 - Perpinyà, 22 de maig de 1990) fou un folklorista, activista cultural i polític nord-català.

Veure Perpinyà і Josep Deloncle

Josep Elies

* Josep Elies Estrugós (Perpinyà, ? - 1645), escriptor carmelità.

Veure Perpinyà і Josep Elies

Josep Ester Borràs

Josep Ester Borràs (Berga, 1913-Alès, 1980), àlies Minga, fou un manyà i dirigent anarquista de la CNT del Berguedà.

Veure Perpinyà і Josep Ester Borràs

Josep Fontbernat i Verdaguer

Josep Fontbernat i Verdaguer (Estanyol, Gironès 1 de maig de 1896 - Andorra la Vella, 22 de març de 1977) fou un músic i polític català.

Veure Perpinyà і Josep Fontbernat i Verdaguer

Josep Irla i Bosch

Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un empresari i polític català, i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954) en l'exili.

Veure Perpinyà і Josep Irla i Bosch

Josep Maria Folch i Torres

Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 29 de febrer de 1880 - 15 de desembre de 1950), fou un novel·lista, narrador i autor teatral.

Veure Perpinyà і Josep Maria Folch i Torres

Josep Maria Prous i Vila

Josep Maria Prous i Vila (Reus, 12 d'agost de 1899 - Perpinyà, 1978) fou un escriptor català.

Veure Perpinyà і Josep Maria Prous i Vila

Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.

Veure Perpinyà і Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Veure Perpinyà і Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Pujades

Josep Puig i Pujades (Figueres, Alt Empordà, 1883 – Perpinyà, 1949) fou un escriptor i polític català.

Veure Perpinyà і Josep Puig i Pujades

Josep Puigvert i Arnaus

Josep Puigvert i Arnaus (Sant Cugat del Vallès, 1911) fou un periodista català.

Veure Perpinyà і Josep Puigvert i Arnaus

Josep Quero i Molares

Josep Quero i Molares (Barcelona 1905 - Sant Pere de Ribes, Garraf 1987) fou un jurista i polític català.

Veure Perpinyà і Josep Quero i Molares

Josep Sebastià Pons

Josep Sebastià Pons (Illa, Rosselló, 5 de novembre de 1886 - 25 de gener de 1962), nom de ploma de Josep Pons i Trainier, fou un escriptor català i una de les figures més destacades de la literatura nord-catalana del.

Veure Perpinyà і Josep Sebastià Pons

Josep Tramulles

Josep Tramulles o Tremulles (Vilafranca del Penedès, 1603 – ?) fou membre d'una de les famílies més importants d'escultors de la seva època, juntament amb el seu germà Llàtzer Tramulles i el seu pare Antoni Tramulles, entre d'altres.

Veure Perpinyà і Josep Tramulles

Juli Carsalade du Pont

Juli Lluís Maria de Carsalade du Pont (Cimòrra, Gers, 16 de febrer del 1847 - Perpinyà, 29 de desembre del 1932) fou un eclesiàstic francès, que ocupà el càrrec de bisbe de Perpinyà del 1900 al 1932.

Veure Perpinyà і Juli Carsalade du Pont

Juli Escarguel

Juli Escarguel (en francés: Jules Escarguel, Perpinyà 1861 - 1930) fou un periodista i humorista nord-català.

Veure Perpinyà і Juli Escarguel

Juli Pams i Vallarino

Juli Pams i Vallarino o Jules Pams (Perpinyà, 14 d'agost de 1852 - París, 12 de maig de 1930) fou un advocat i polític francès d'origen nord-català.

Veure Perpinyà і Juli Pams i Vallarino

Julià-Bernat Alart

Julià-Bernat Alart, més conegut en francès com a Julien-Bernard Alart, (Vinçà, 1 de març del 1824 - 3 de febrer del 1880) va ser un dels estudiosos més importants de la llengua catalana a la Catalunya del Nord al.

Veure Perpinyà і Julià-Bernat Alart

Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó

Els Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó eren els juraments que al llarg de les edats medieval i moderna, els reis d'Aragó havien de jurar a cada estat de la corona d'Aragó l'obediència de les lleis fonamentals respectives per tal de ser acceptats i coronats com a successors.

Veure Perpinyà і Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó

Just Calveyrach

Just Calveyrach (Perpinyà, 1900 - Enghien-les-Bains, Illa de França, 19 d'abril de 1990) fou un escriptor nord-català.

Veure Perpinyà і Just Calveyrach

Justí Pepratx

Justí Pepratx (en francès Justin Pépratx; Ceret, 6 de maig del 1828 - Perpinyà, 11 de desembre del 1901) va ser un erudit catalanista, escriptor i traductor nord-català.

Veure Perpinyà і Justí Pepratx

Kim Manresa

Joaquim Manresa Mirabet (Barcelona, 1961), conegut com a Kim Manresa, és un fotoperiodista català que ha utilitzat la fotografia com a eina per a la denúncia social.

Veure Perpinyà і Kim Manresa

Kisi Pulu

Kisi Pulu, nascut el 31 de gener de 1979 a Tonga, és un jugador de rugbi a XV tongà.

Veure Perpinyà і Kisi Pulu

L'Aplec Internacional

Quatre participants de l'Aplec Internacional de l'Alguer del 2021. L'Aplec Internacional és un mostra de la cultura popular catalana organitzada per Adifolk que va començar l'any 1988 per donar-ne a conèixer la realitat i varietat de la cultura popular i tradicional catalana i dels Països Catalans al món.

Veure Perpinyà і L'Aplec Internacional

L'Éveil Catalan

L'Éveil Catalan fou una publicació bimensual en francès que es publicà a Perpinyà del 1922 al 1931, que es considera successora de La Renaissance Catalane, dirigit per Albert Janicot i amb la pretensió de defensar els interessos dels comerciants i petits industrials.

Veure Perpinyà і L'Éveil Catalan

L'estaca

L'estaca és una cançó composta pel cantautor català Lluís Llach el 1968.

Veure Perpinyà і L'estaca

L'Indépendant

L'Indépendant és el principal diari local de la Catalunya del Nord i l'Aude, imprès i editat a Perpinyà i que es presenta com a Grand quotidien républicain d'information du Midi.

Veure Perpinyà і L'Indépendant

La Bastida

La Bastida (de vegades dita La Bastida dels Aspres o del Vallespir, i oficialment en francès La Bastide) és un poble de 79 habitants, cap de la comuna del mateix nom, de la Catalunya del Nord, a la comarca del Rosselló, tot i que segons quins autors la situen al Conflent o al Vallespir.

Veure Perpinyà і La Bastida

La Bressola

La Bressola és una associació cultural creada a Perpinyà l'any 1976 per a promoure una xarxa d'escoles associatives que practiquen la immersió lingüística en català a les comarques de la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і La Bressola

La Cabanassa

La Cabanassa (en francès La Cabanasse) és una comuna catalana, a la comarca del Conflent.

Veure Perpinyà і La Cabanassa

La Guingueta d'Ix

La Guingueta d'Ix (en francès Bourg-Madame) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya, a mig camí entre Puigcerdà i Llívia.

Veure Perpinyà і La Guingueta d'Ix

La Llaguna

La Llaguna (oficialment i en francès La Llagonne) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Veure Perpinyà і La Llaguna

La Nova Falç

La Nova Falç és un periòdic de Catalunya del Nord aparegut a Perpinyà el 1977, d'antuvi mensual i des de 1980 bimestral.

Veure Perpinyà і La Nova Falç

La Novella

La Novella (La Novèla en occità i Port-la-Nouvelle en francès) és una població francesa de 5.000 habitants, a 45 quilòmetres al nord de Perpinyà, i a 238 de Barcelona.

Veure Perpinyà і La Novella

La Torre d'Elna

La Torre d'Elna, o la Torre del Bisbe (o, simplement,, estàndard, o, simplement,, en francès Latour-Bas-Elne), és el poble, cap del municipi del mateix nom, de 2.297 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і La Torre d'Elna

La Tramontane

La Tramontane fou una revista fundada a Perpinyà el 1917 per Carles Bauby, Joan Burset i Lluís Pech, d'antuvi redactada totalment en francès però des del 1919 fou bilingüe, de manera que esdevingué el principal referent del catalanisme al Rosselló.

Veure Perpinyà і La Tramontane

LAV Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa

La LAV Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera Francesa és una línia d'alta velocitat feta perquè els trens hi circulin a 300-350 km/h, excepte en alguns trams planejats amb anterioritat, quan es pensava en velocitat màximes de 200-250 km/h.

Veure Perpinyà і LAV Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa

LAV Perpinyà-Figueres

La Línia d'Alta Velocitat ferroviària Perpinyà-Figueres és una línia ferroviària internacional d'alta velocitat que comunica la Catalunya del Nord (França) amb Catalunya (Espanya).

Veure Perpinyà і LAV Perpinyà-Figueres

Lèxic del rugbi a 15

El rugbi a 15, com tots els esports, té el seu lèxic específic.

Veure Perpinyà і Lèxic del rugbi a 15

Línies de Llarga Distància a Catalunya

A Catalunya hi ha diferents línies de llarga distància que uneixen les principals poblacions regionals catalanes amb diferents ciutats de la península Ibèrica i del corredor mediterrani, d'Espanya i de França.

Veure Perpinyà і Línies de Llarga Distància a Catalunya

Le Cri Catalan

Le Cri Catalan (El crit català) fou un setmanari fundat el 1907 a Perpinyà per Joan Payra i Víctor Dalbiez, que portava el subtítol «satíric, literari, teatral, esportiu i mundà».

Veure Perpinyà і Le Cri Catalan

Le Cri Socialiste

Le Cri Socialiste (El Crit Socialista) fou el nom que va prendre a partir de novembre de 1936 el setmanari de Perpinyà Le Cri Catalan, ja com a òrgan oficial de la Secció Francesa de la Internacional Obrera, dirigit per Joan Payrà.

Veure Perpinyà і Le Cri Socialiste

Le Prophète

Le Prophète (El profeta) és una òpera en cinc actes de Giacomo Meyerbeer, sobre llibret francès d'Eugène Scribe i Émile Deschamps basat en lEssai sur les mœurs et l'esprit des nations (1756) de Voltaire.

Veure Perpinyà і Le Prophète

Le Roussillon

Le Roussillon fou un diari polític perpinyanès reialista, legitimista i carlista.

Veure Perpinyà і Le Roussillon

Leandre Cristòfol i Peralba

Leandre Cristòfol i Peralba (Os de Balaguer, 1908 - Lleida, 1998) fou un escultor català.

Veure Perpinyà і Leandre Cristòfol i Peralba

Les Cluses

Les Cluses (o) és una comuna de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Les Cluses

Limós

Limós (pronunciat en occità; el nom oficial francès és Limoux) és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Veure Perpinyà і Limós

Llauró

Llauró (estàndard, en francès Llauro) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 314 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Llauró

Llàtzer Tramulles

Llàtzer Tramulles «el Vell» (també Llàtzer Tramulles I o Lazare Tremullas) (Vilafranca del Penedès, c.1605 – Perpinyà, 1656) va ser un escultor català que va treballar sobretot a la zona del Rosselló.

Veure Perpinyà і Llàtzer Tramulles

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Veure Perpinyà і Lleida

Llenguadoc-Rosselló

El Llenguadoc-Rosselló (Lengadòc-Rosselhon en occità, Languedoc-Roussillon en francès) fou una regió administrativa al sud de França, integrada actualment a la regió d'Occitània.

Veure Perpinyà і Llenguadoc-Rosselló

Lleuda

La lleuda era un impost que gravava l'entrada de mercaderies a les ciutats i viles on hi havia mercat.

Veure Perpinyà і Lleuda

Llista d'agermanaments de municipis catalans

Llista d'agermanaments de municipis catalans, ordenats per comarques.

Veure Perpinyà і Llista d'agermanaments de municipis catalans

Llista d'alcaldes de Perpinyà

Louis Aliot des del 3 de juliol del 2020. Llista d'alcaldes de Perpinyà des de 1790.

Veure Perpinyà і Llista d'alcaldes de Perpinyà

Llista d'antics municipis de Catalunya

Aquesta és la llista dels municipis i comuns que, per absorció, incorporació o agrupació, han desaparegut a Catalunya (sensu lato, vegeu Principat de Catalunya).

Veure Perpinyà і Llista d'antics municipis de Catalunya

Llista d'escriptors en llengua catalana

Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.

Veure Perpinyà і Llista d'escriptors en llengua catalana

Llista de baix-empordanesos

Llista de personatges il·lustres del Baix Empordà.

Veure Perpinyà і Llista de baix-empordanesos

Llista de capitals de comarca dels Països Catalans

Vet aquí una llista de les capitals de comarca dels Països Catalans, ordenades alfabèticament, amb la comarca a la qual corresponen indicada al costat de cadascuna.

Veure Perpinyà і Llista de capitals de comarca dels Països Catalans

Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).

Veure Perpinyà і Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

Llista de castells dels Països Catalans

La llista dels castells dels Països Catalans és una llista de les fortificacions intactes, significants, famoses o documentades als territoris destacats a sota.

Veure Perpinyà і Llista de castells dels Països Catalans

Llista de clubs de futbol

Un club de futbol és una associació esportiva legalment constituïda i inscrita en la respectiva federació nacional o estatal i que, per tant, pot intervenir amb el seu equip en competicions oficials d'aquest esport.

Veure Perpinyà і Llista de clubs de futbol

Llista de clubs de rugbi als Països Catalans

Llista dels clubs de rugbi en categoria sènior federats a les corresponents federacions territorials.

Veure Perpinyà і Llista de clubs de rugbi als Països Catalans

Llista de comunes de la Catalunya del Nord

Aquests són els 198 municipis de la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Llista de comunes de la Catalunya del Nord

Llista de consellers generals dels Pirineus Orientals

El departament dels Pirineus Orientals està dividit en 31 cantons i compta amb 31 consellers generals.

Veure Perpinyà і Llista de consellers generals dels Pirineus Orientals

Llista de Corts Catalanes

s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.

Veure Perpinyà і Llista de Corts Catalanes

Llista de departaments francesos

Departaments i regions de França Llista de departaments francesos per número conté una taula dels Departaments de França (départements) amb la seva capital (préfecture), classificats segons el seu nombre ordinal.

Veure Perpinyà і Llista de departaments francesos

Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans

Llista de tots els membres de l'Institut d'Estudis Catalans des de la seva formació l'any 1907.

Veure Perpinyà і Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Veure Perpinyà і Llista de reis de València

Llorenç Planes

Llorenç Planes (Costoja, el Vallespir, 29 de març de 1945 - Sant Nazari de Rosselló, 4 de desembre de 2016) va ser un escriptor i polític nord-català molt influent en el moviment catalanista de la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Llorenç Planes

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Veure Perpinyà і Lluís Companys i Jover

Lluís Llach i Grande

és un músic, cantautor, escriptor i polític català.

Veure Perpinyà і Lluís Llach i Grande

Lluís Pastre

Lluís Pastre (en occità Loís Pastre; Clarmont d'Erau, Llenguadoc, 27 d'octubre de 1863 - Perpinyà, 15 de febrer de 1927) fou un gramàtic i escriptor occità de la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Lluís Pastre

Llucià Colomines

Llucià Colomines (Perpinyà ? - Mallorca, 1460), fou un poeta i gramàtic català.

Veure Perpinyà і Llucià Colomines

Llupià

Llupià (en francès, igual, però sense accent) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 1.964 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Llupià

Lo somni

Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.

Veure Perpinyà і Lo somni

Maalot-Tarxiha

Maalot-Tarxiha és una ciutat al districte del Nord d'Israel, situada a 20 km a l'est de Nahariyya.

Veure Perpinyà і Maalot-Tarxiha

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Veure Perpinyà і Mallorca

Manel Costa

Manel Costa (en francès, Emmanuel Coste), conegut com a Manel de Sant Martí (Sant Martí d'Albera, l'Albera, 25 de desembre de 1822 - 21 de gener de 1911) fou un pastor rossellonès i un poeta en català.

Veure Perpinyà і Manel Costa

Manuel Alcàntara i Gusart

Manuel Alcàntara i Gusart (Barcelona 5 de febrer de 1892 - Mèxic, setembre de 1981) fou un professor, periodista i promotor cultural català.

Veure Perpinyà і Manuel Alcàntara i Gusart

Manuel d'Aux Borrellas

Manuel d'Aux Borrellas (Perpinyà, ? — Nils, 25 de juny del 1665) fou un cap militar de cavalleria catalana que desenvolupà la seva carrera a la guerra dels Segadors.

Veure Perpinyà і Manuel d'Aux Borrellas

Manuel de Vergés i de Ricaudy

Manuel de Vergés i de Ricaudy (Perpinyà, Rosselló, 8 d'octubre de 1857 - 18 de gener de 1911) fou un escriptor i financer nordcatalà.

Veure Perpinyà і Manuel de Vergés i de Ricaudy

Manuel Godoy

Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851) fou un gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial.

Veure Perpinyà і Manuel Godoy

Manuel Serra i Moret

Manuel Serra i Moret (Vic, 9 de maig del 1884 - Perpinyà, 29 de juliol del 1963) fou un polític i escriptor català, fundador de la Unió Socialista de Catalunya, Conseller de la Generalitat de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l'exili.

Veure Perpinyà і Manuel Serra i Moret

Marc Bonfill

Marc Bonfill fou un religiós catòlic i escriptor català en llengua llatina.

Veure Perpinyà і Marc Bonfill

Marc Safont

Palau de la Generalitat de Marc Safont Marc Safont (1385?-1458) va ser un arquitecte català, considerat un dels més importants de la baixa edat mitjana.

Veure Perpinyà і Marc Safont

Marcel Baillette

Marcel Baillette (Perpinyà, Rosselló, 12 d'octubre de 1904 - Toló, (Var), 30 d'abril de 1987) fou un jugador francès de rugbi a 15 que jugava al lloc de centre o 3/4 Ala (1,73 m per a 76 kg).

Veure Perpinyà і Marcel Baillette

Maria Andrea

Maria Andrea és una cantant rossellonesa d'Ortafà.

Veure Perpinyà і Maria Andrea

Maria de Navarra

Maria de Navarra (~1330 - València, 29 d'abril de 1347) fou infanta del regne de Navarra i reina consort de la Corona d'Aragó (1338-1347).

Veure Perpinyà і Maria de Navarra

Maria Teresa Aragonès i Perales

Maria Teresa Aragonès i Perales (Barcelona, 15 de juliol de 1955) és una política i activista independentista catalana, diputat al Parlament de Catalunya en la VII i VIII legislatures.

Veure Perpinyà і Maria Teresa Aragonès i Perales

Mariano Álvarez de Castro

Mariano Álvarez de Castro, de nom complet Mariano José Manuel Bernardo Álvarez Bermúdez de Castro y López Aparicio (Granada, 1749 - Figueres, 1810),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Veure Perpinyà і Mariano Álvarez de Castro

Marie-Josée Roig

Marie-Josée Roig (Perpinyà, 12 de maig del 1938) és professora associada de lletres i política nord-catalana.

Veure Perpinyà і Marie-Josée Roig

Marqueixanes

Marqueixanes (localment Marquixanes, igual que en francès) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Marqueixanes

Martí el Jove

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).

Veure Perpinyà і Martí el Jove

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Veure Perpinyà і Martí l'Humà

Matamala (Capcir)

Matamala (oficialment en francès Matemale) és un poble i comuna de la comarca del Capcir, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Matamala (Capcir)

Maurice Leblanc

Maurice Leblanc nascut Maurice-Marie-Émile Leblanc (Rouen; 11 de desembre de 1864 - Perpinyà; 6 de novembre de 1941); novel·lista i escriptor francès de relats curts.

Veure Perpinyà і Maurice Leblanc

Max Havart

Max Havart (Perpinyà, 3 d'abril de 1924 - 2 d'agost de 2006) fou un compositor de sardanes català, instrumentista de tible i tenora, pedagog i investigador sobre la cobla.

Veure Perpinyà і Max Havart

Melcior de Ferrer i de Manresa

Melcior de Ferrer i de Manresa (Peralada, l'Alt Empordà, 1821 - la Bisbal d'Empordà, el Baix Empordà, 18 de maig de 1884) fou un compositor català, autor d'una variada obra que anava des de les peces corals a les simfòniques i instrumentals, passant pel lied, el motet i obres vocals de tema religiós, entre les quals destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater (1873).

Veure Perpinyà і Melcior de Ferrer i de Manresa

Mercè Diogène Guilera

Mercè Diogène Guilera (Perpinyà, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 18 d'agost de 2014) fou una pintora, gravadora i artista tèxtil nord-catalana.

Veure Perpinyà і Mercè Diogène Guilera

Mercè Rodoreda i Gurguí

fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.

Veure Perpinyà і Mercè Rodoreda i Gurguí

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Veure Perpinyà і Metre

Mickaël Ladhuie

Mickaël Ladhuie, nascut el 4 de febrer de 1982 a Tolosa de Llenguadoc, és un jugador de rugbi a XV francès que ocupa la posició de taloner en el si de l'efectiu de l'USAP de Perpinyà.

Veure Perpinyà і Mickaël Ladhuie

Mike James

Mike James, nascut el 21 de juliol de 1973 a Vancouver (Canadà), és un jugador de rugbi a XV retirat, que ocupava la posició de segona línia.

Veure Perpinyà і Mike James

Millars (Rosselló)

Sardanes a la fira de '''Millars''' Millars (en francès Millas) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 4.077 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Millars (Rosselló)

Minyons de Terrassa

3 de 10 amb folre i manilles carregat pels Minyons. Terrassa, 2010 Els Minyons de Terrassa és una colla castellera creada el 21 de juny del 1979 i presentada el 14 de juliol del mateix any.

Veure Perpinyà і Minyons de Terrassa

Miquel d'Oms i de Sentmenat

Miquel d'Oms i de Sentmenat (? - 1576) fou canonge i sagristà d'Elna i abat de Santa Maria d'Arles (1564-1576) i el 59è President de la Generalitat de Catalunya (1548-1551), elegit el 22 de juliol de 1548, i de Catalunya (1560-1563).

Veure Perpinyà і Miquel d'Oms i de Sentmenat

Miquel Mayol i Raynal

Miquel Mayol i Raynal (Perpinyà, 11 d'agost del 1941) és un advocat i un dels polítics catalanistes més coneguts a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Miquel Mayol i Raynal

Modest Cuixart i Tàpies

fou un pintor català.

Veure Perpinyà і Modest Cuixart i Tàpies

Modest Sabaté i Puig

Modest Sabaté i Puig (Cassà de la Selva, Gironès, 1909 - el Voló, Rosselló, 1986) fou un polític i industrial català.

Veure Perpinyà і Modest Sabaté i Puig

Mohammedia

Mohammédia —, anteriorment Fadala, Fadhala, Fedhala o Fédala; — és una vila i port a tocar de Casablanca (a 25 km del centre), a la costa atlàntica del Marroc, a la regió de Casablanca-Settat, a l'antic territori de la tribu amaziga dels Zanata.

Veure Perpinyà і Mohammedia

Moneda catalana

pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.

Veure Perpinyà і Moneda catalana

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Veure Perpinyà і Monestir de Santa Maria de Ripoll

Montboló

Montboló (estàndard, en francès Montbolo) és un municipi català de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Montboló

Montescot

Montescot és el poble cap de la comuna del mateix nom, de 1.734 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Montescot

Montferrer

Montferrer, antigament anomenat Mollet i de vegades referit com a Montferrer de Tec, és un poble nord-català de la comarca del Vallespir.

Veure Perpinyà і Montferrer

Montlluís

Montlluís (en francès Mont-Louis), antigament el Vilar d'Ovança, és una vila i comuna catalana, a la comarca del Conflent.

Veure Perpinyà і Montlluís

Montmeló

Montmeló és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, estès a la vall baixa del riu Congost, a la seva confluència amb el riu Mogent.

Veure Perpinyà і Montmeló

Montoriol

Montoriol (oficialment en francès Montauriol) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 205 habitants, pertanyent a la comarca del Rosselló, a la subcomarca dels Aspres, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Montoriol

Montsegur

Montsegur (Montsegur en occità; Montségur en francès) és un poble situat al País d'Olmes, departament de l'Arieja, regió d'Occitània, França, i centre administratiu de la comuna que duu el seu nom.

Veure Perpinyà і Montsegur

Morellàs i les Illes

Morellàs i les Illes (Maureillas-las-Illas en francès) és una comuna nord-catalana de la comarca del Vallespir.

Veure Perpinyà і Morellàs i les Illes

Mostassaf

El mostassaf, o mostassà (en aragonès: almotacén o amutacén), era un magistrat municipal dels territoris de la Corona d'Aragó que tenia múltiples potestats en qüestions tècniques.

Veure Perpinyà і Mostassaf

Motocròs

El motocròs és una modalitat de motociclisme que consisteix a disputar curses de velocitat en un circuit de terreny accidentat a camp obert i en la qual diferents participants disputen una cursa amb l'objectiu d'arribar primer a la meta.

Veure Perpinyà і Motocròs

Moviment Ibèric d'Alliberament

El Moviment Ibèric d'Alliberament (en castellà: Movimiento Ibérico de Liberación, MIL) o MIL-Grupos Autónomos de Combate, va ser un grup autònom actiu durant els inicis dels anys setanta a Catalunya.

Veure Perpinyà і Moviment Ibèric d'Alliberament

Museu

Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.

Veure Perpinyà і Museu

Museu d'Art i Història de Narbona

Objecte del Museu d'Art i Història de Narbona El Museu d'Art i Història de Narbona és un important museu d'aquesta ciutat de França, al departament de l'Aude, que ocupa algunes de les sales del Palau dels Arquebisbes de Narbona.

Veure Perpinyà і Museu d'Art i Història de Narbona

Naüja

Naüja (en francès Nahuja) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Veure Perpinyà і Naüja

Nadal Gàver

Nadal Gàver (Barcelona, ? - ? 1474), fou un frare mercedari català del.

Veure Perpinyà і Nadal Gàver

Nefiac

Nefiac (en francès Néfiach) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 1.227 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Nefiac

Nicolas Mas

Nicolas Mas, Perpinyà (Catalunya Nord), 23 de maig del 1980, és un jugador de rugby retirat nord-català de rugbi a 15, jugava a la posició de pilar.

Veure Perpinyà і Nicolas Mas

Nicolau Eimeric

Nicolau Eimeric (Girona, 1320 - Girona, 4 de gener de 1399) fou un teòleg catòlic i inquisidor general de la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del.

Veure Perpinyà і Nicolau Eimeric

Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano

Nicolau Primitiu Gómez i Serrano (Sueca, 10 de setembre de 1877 — València, 11 de novembre de 1971) va ser un activista cultural, historiador i empresari valencià.

Veure Perpinyà і Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano

Nils

Cases de la cellera de Nyils NilsDCVB, DECAT, Alart, Peytaví 2016.

Veure Perpinyà і Nils

Nit de Reis

La Nit de(ls) Reis se celebra arreu dels Països Catalans i també a Espanya, part de l'Amèrica del Sud i a altres llocs, sobretot aquells indrets on hi ha immigració hispana, durant la nit del 5 de gener, vigília del Dia de Reis o Epifania.

Veure Perpinyà і Nit de Reis

Nit literària de Santa Llúcia

Muriel Casals a l'edició que es va fer a les Terres de l'Ebre La Nit de Santa Llúcia o Festa de les Lletres Catalanes és considerada la vetllada literària més important en llengua catalana.

Veure Perpinyà і Nit literària de Santa Llúcia

Noguera

La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.

Veure Perpinyà і Noguera

Observatori astronòmic

Observatori Moletai a Lituània Un observatori astronòmic o simplement un observatori és un emplaçament dedicat a l'observació del firmament des de la Terra.

Veure Perpinyà і Observatori astronòmic

Occità bearnès

El bearnès o bearnés és el nom que se li dona a l'occità parlat al Bearn.

Veure Perpinyà і Occità bearnès

Oleta i Èvol

Ruïnes del comunidor de la capella de Sant Andreu, Èvol Oleta i Èvol (en francès i oficialment Olette-et-Évol o Olette) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Oleta i Èvol

Olivier Olibeau

Olivier Olibeau (n. 13 d'abril de 1977, Perpinyà (Catalunya Nord), és un jugador de rugby a XV que va jugar quinze temporades a la lliga francesa i va disputar dos partits com internacional. La seva posició era de segona línia i feia 1,97 m i 109 kg.

Veure Perpinyà і Olivier Olibeau

Oms

Oms (estàndard) és un poble, cap del municipi mateix nom, de 332 habitants (2019), de la comarca del Rosselló, a la subcomarca dels Aspres, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Oms

Organització Socialista d'Alliberament Nacional

Organització Socialista d'Alliberament Nacional, més coneguda com a OSAN, fou una organització política socialista i independentista catalana, escindida de l'Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT), sorgida a Perpinyà el 1977 i dirigida per Pere Iu Baron.

Veure Perpinyà і Organització Socialista d'Alliberament Nacional

Oriol Solé Sugranyes

Pedra que hi ha sobre la tomba d'Oriol Solé Sugranyes al cementiri de Bor (Bellver de Cerdanya) amb la lletra de la cançó "Me n'aniré a la muntanya" de Quico Pi de la Serra Oriol Solé i Sugranyes (Barcelona, 4 de gener de 1948 - Auritz, 6 d'abril de 1976) va ser un activista revolucionari català d'ideologia autonomista i anarquista que va formar part del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL).

Veure Perpinyà і Oriol Solé Sugranyes

Ortafà

Ortafà (en francès Ortaffa), o Hortafà, forma tradicional etimològica emprada en alguns àmbits, és el poble cap del municipi del mateix nom, de 1.245 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Ortafà

Orxata Sound System

Orxata Sound System (sovint escrit simplement orxata, en homenatge a la beguda homònima) va ser un col·lectiu musical valencià nascut el 2003 i dissolt el 2014, que mesclà diferents estils de música electrònica com el drum and bass, l'electro, el dub o el ragga amb el cant d'estil i la música tradicional valenciana.

Veure Perpinyà і Orxata Sound System

Paçà

Paçà (en francès Passa) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 683 habitants, de la comarca del Rosselló, a la subcomarca dels Aspres, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Paçà

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Veure Perpinyà і Països Catalans

Palau (arquitectura)

El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.

Veure Perpinyà і Palau (arquitectura)

Palau del Vidre

Palau del Vidre ((oficialment en francès: Palau-del-Vidre) és un poble del Rosselló, cap de la comuna del mateix lloc, de 3.153 habitants, a la Catalunya del Nord. El municipi és en territori vinícola que correspon a la denominació d'origen (AOC) "Costers del Rosselló", i per als vins dolços naturals, l'AOC "Moscat de Ribesaltes" o Gran Rosselló.

Veure Perpinyà і Palau del Vidre

Palau dels Reis de Mallorca

El Palau dels Reis de Mallorca (o Castell Reial de Mallorca, o Castell Major) és un dels monuments més importants de la ciutat de Perpinyà, de la comarca del Rosselló i de la Catalunya Nord.

Veure Perpinyà і Palau dels Reis de Mallorca

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Veure Perpinyà і Palma

Paraire

Registre dels exàmens dels Mestres Paraires. Arxiu de la Reial Fàbrica de Draps. Segle XVI. Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi. Un paraire era un menestral que antany tenia com a ofici preparar la llana per al seu teixit.

Veure Perpinyà і Paraire

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Perpinyà і París

Paretstortes

Paretstortes (popularment o, en francés Peyrestortes) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 1.382 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Paretstortes

Partit Socialista Gallec

Cartell del PSG el 1977 El Partido Socialista Galego fou un partit polític gallec d'ideologia socialista i nacionalista.

Veure Perpinyà і Partit Socialista Gallec

Pascal Bomati

Pascal Bomati, nascut el 13 d'octubre de 1973 a Perpinyà, és un jugador francès de rugbi a 13 i de rugbi a 15.

Veure Perpinyà і Pascal Bomati

Pascal Comelade

Pascal Comelade acompanyant Carles Sarrat Pascal Paul Vincent Comelade, més conegut com a Pascal Comelade (Montpeller, 30 de juny de 1955) és un músic nord-català.

Veure Perpinyà і Pascal Comelade

Patac

El patac eren diverses monedes de billó encunyades en les terres occitanes als segles  i. El patac de Perpinyà fou fet encunyar per Lluís XI de França en aquesta ciutat durant els anys en què els francesos ocuparen els comtats de Rosselló i de Cerdanya (1462-1483).

Veure Perpinyà і Patac

Patrick Gifreu

Patrick Gifreu (Perpinyà, Rosselló, 1952) és un escriptor, mestre i dibuixant.

Veure Perpinyà і Patrick Gifreu

Pau Casals i Defilló

Suite núm. 1 de J.S. Bach. Preludi Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.

Veure Perpinyà і Pau Casals i Defilló

Paul Alduy

Paul Alduy (Lima, Perú, 4 d'octubre del 1914 - Perpinyà, 23 de gener del 2006) fou un polític francès, diputat (1956-1981), senador (1983-1992), batlle dels Banys i Palaldà (1955-1959) i de Perpinyà de 1959 a 1993.

Veure Perpinyà і Paul Alduy

Paul Goze

Paul Goze (Perpinyà, 3 de setembre del 1951) és un antic president de l'USAP, club de rugbi a 15 de Perpinyà i actual president de la Lliga Nacional de Rugbi.

Veure Perpinyà і Paul Goze

Paul Porical

Paul Porical (Pesillà de la Ribera, Rosselló, 23 d'octubre del 1911 - Perpinyà, 10 d'agost del 1977) va ser un jugador de rugbi a 15 nord-català.

Veure Perpinyà і Paul Porical

Pays Catalan

El Tren Groc, símbol turístic del "Pays Catalan" Pays Catalan (en català: País Català) és la marca comercial del sindicat de turisme dels Pirineus Orientals.

Veure Perpinyà і Pays Catalan

Pedro Herrera Camarero

Pedro Herrera Camarero (Valladolid, 18 de gener de 1909 - Buenos Aires, 28 d'octubre de 1969) fou un anarcosindicalista espanyol.

Veure Perpinyà і Pedro Herrera Camarero

Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba

Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Lucena, 7 de novembre de 1611 - Madrid, 1 de setembre 1690) fou un aristòcrata, polític i militar espanyol.

Veure Perpinyà і Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba

Pere Bascompte i Carbonell

Pere Bascompte i Carbonell (Manresa, 1957) va ser un dels fundadors i militants de l'organització armada Terra Lliure.

Veure Perpinyà і Pere Bascompte i Carbonell

Pere d'Arenys

Pere d'Arenys (Arenys de Munt, 1349 – Barcelona, 1419) fou un teòleg dominicà català.

Veure Perpinyà і Pere d'Arenys

Pere Daura i Garcia

Pere Daura i Garcia, més conegut internacionalment com a Pierre Daura, fou un pintor català nascut accidentalment a les Illes (Ciutadella, Menorca 1896 – Rockbridge Baths, Virgínia, Estats Units 1976).

Veure Perpinyà і Pere Daura i Garcia

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Veure Perpinyà і Pere el Gran

Pere Lacavalleria

Pere Lacavalleria (Aquitània (?) - Barcelona 1645) fou un tipògraf i impressor barceloní, d'origen occità.

Veure Perpinyà і Pere Lacavalleria

Pere Manzanares

Pere Manzanares (Perpinyà, 1953) és un pedagog i activista per la llengua catalana nord-català.

Veure Perpinyà і Pere Manzanares

Pere Oliver de Boteller i de Riquer

Pere Oliver de Boteller i de Riquer (Tortosa, 1517 - Barcelona, 1587) fou cabiscol i canonge de Tortosa.

Veure Perpinyà і Pere Oliver de Boteller i de Riquer

Pere Ponsich i Rondes

Pere Ponsich i Rondes (Perpinyà, Rosselló, 14 de febrer del 1912 - 23 de desembre del 1999) fou un historiador i arqueòleg nord-català.

Veure Perpinyà і Pere Ponsich i Rondes

Pere Verdaguer i Juanola

Pere Verdaguer i Juanola (en francès firmava Pierre Verdaguer) (Banyoles, 9 d'abril del 1929 - Perpinyà, 1 de febrer del 2017) va ser un dels autors més prolífics de la Catalunya del Nord amb els seus treballs sobre dialectologia rossellonesa i literatura rossellonesa.

Veure Perpinyà і Pere Verdaguer i Juanola

Pere Vidal

Pere Vidal (Sant Pau de Fenollet, Fenolleda, 21 de març de 1848 - Perpinyà, 13 de setembre de 1929) més conegut com a Pierre Vidal, fou un historiador i bibliògraf nordcatalà.

Veure Perpinyà і Pere Vidal

Perpinyà TV

Perpinyà TV, antigament Perpignan Infos, és un canal de televisió local creat per l'Ajuntament de Perpinyà el 1999.

Veure Perpinyà і Perpinyà TV

Perry Freshwater

Perry Thomas Freshwater (Wellington, 27 de juliol de 1973) és un entrenador i ex-jugador de rugbi a 15 anglès, que ocupà la posició de pilar en equips com el Leicester Tigers, l'USAP de Perpinyà o la selecció anglesa.

Veure Perpinyà і Perry Freshwater

Pesillà de la Ribera

Pesillà de la Ribera (.

Veure Perpinyà і Pesillà de la Ribera

Philippe Boher

Philippe Boher (Perpinyà, 9 de desembre del 1969) és un entrenador de rugbi a 15.

Veure Perpinyà і Philippe Boher

Pià

Pià (en francès Pia) és el poble cap del comú del mateix nom, de 8.284 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Pià

Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Retaule amb Sant Joan, Maria Magdalena, Sant Jaume i Sant Pau La pintura gòtica de la Corona d'Aragó és la pintura realitzada des de les darreres dècades del fins a finals del a les terres d'aquesta.

Veure Perpinyà і Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Veure Perpinyà і Pirineus

Pirineus Orientals

Els Pirineus Orientals (en i oficialment en) són un departament francès (número 66) situat a la regió d'Occitània.

Veure Perpinyà і Pirineus Orientals

Poliorcètica

Muralla del castell de Salses La poliorcètica és la tècnica de protecció d'un indret contra atacs mitjançant elements constructius i altres disposicions relacionades amb l'espai.

Veure Perpinyà і Poliorcètica

Pollestres

Pollestres (igual en francès) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 4.647 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Pollestres

Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Veure Perpinyà і Pompeu Fabra i Poch

Pontellà

Pontellà (oficialment i en francès Ponteilla-Nyls) és el poble cap del municipi de Pontellà i Nyils, de 2.801 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Veure Perpinyà і Pontellà

Port-Bo

Port-bo és un grup d'havaneres fundat el 1966 a Calella de Palafrugell que, juntament amb altres amants del gènere, va ser l'impulsor de la cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell, en la qual ha participat en totes les seves edicions.

Veure Perpinyà і Port-Bo

Portbou

Portbou és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Veure Perpinyà і Portbou

Portvendres

Portvendres (estàndard, oficialment en francès Port-Vendres) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 4.214 habitants, de la comarca del Rosselló a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Portvendres

Prada

Prada, o Prada de Conflent (IPA:, oficialment en francès, Prades), és la vila capital de la comarca nord-catalana del Conflent.

Veure Perpinyà і Prada

Prats de Molló i la Presta

Prats de Molló i la Presta (oficialment en francès, Prats-de-Mollo-la-Preste) és una comuna de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Prats de Molló i la Presta

Presa de Fraisse

La Presa de Fraisse fou una de les batalles de la Guerra dels armanyaguesos.

Veure Perpinyà і Presa de Fraisse

Primera batalla naval de Tarragona

La Batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.

Veure Perpinyà і Primera batalla naval de Tarragona

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Veure Perpinyà і Principat de Catalunya

Prunet i Bellpuig

Prunet i Bellpuig (en francès Prunet-et-Belpuig) és una comuna del Rosselló de 53 habitants, formada pels pobles de Prunet (geogràficament del Rosselló) i de Bellpuig (geogràficament del Vallespir), a més del santuari de la Trinitat on es troba l'ajuntament.

Veure Perpinyà і Prunet i Bellpuig

Puigbalador

Puigbalador o Puigbaladó (Puyvalador), és un poble i una comuna catalana de la comarca del Capcir.

Veure Perpinyà і Puigbalador

Queixàs

Queixàs (amb ortografia antiga Caixàs, en francès Caixas) és una comuna de 137 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Queixàs

Raimon

Raimon i Jordi Savall en el lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a aquest últim Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.

Veure Perpinyà і Raimon

Ramón Suárez Picallo

Ramón Suárez Picallo (Veloi, Sada, 1894 - Buenos Aires, 14 d'octubre de 1964) fou un periodista i polític galeguista.

Veure Perpinyà і Ramón Suárez Picallo

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Veure Perpinyà і Ramon Llull

Ramon Muntaner

Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.

Veure Perpinyà і Ramon Muntaner

Ramon Vila Capdevila

Ramon Vila Capdevila (Peguera, Fígols, Berguedà, 1 d'abril de 1908 - Castellnou de Bages, 7 d'agost de 1963) conegut també amb els sobrenoms de Caracremada, Passos llargs i Capità Raymond, va ser un anarcosindicalista de la CNT durant la Segona República Espanyola, col·laborador de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i el darrer maquis català que lluità contra el franquisme.

Veure Perpinyà і Ramon Vila Capdevila

Ramona Via i Pros

Ramona Via i Pros (Vilafranca del Penedès, 5 d'octubre de 1922 — Girona, 28 de febrer de 1992) fou una escriptora i llevadora catalana.

Veure Perpinyà і Ramona Via i Pros

Raoul Got

Raoul Got (dit "Bala de Canó") fou un jugador francès de rugbi a 15, nascut l'11 de febrer de 1900 a Perpinyà (Catalunya Nord), mort el 20 de novembre de 1955 a la mateixa ciutat, d'1 m 65 per a 69 kg., havent evolucionat al lloc de 3/4 Ala esquerre en selecció nacional així com a l'USAP (va jugar igualment a l'Stade Toulousain).

Veure Perpinyà і Raoul Got

Raymond Domenech

Raymond Domenech (Lió, 24 de gener de 1952) és un exfutbolista professional francès, que va ser seleccionador de futbol de.

Veure Perpinyà і Raymond Domenech

Ràdio Arrels

Estudi de Ràdio Arrels al Casal del Conflent de Prada Ràdio Arrels és una emissora de ràdio de Catalunya del Nord, nascuda el 1981, que emet en català.

Veure Perpinyà і Ràdio Arrels

Real (Capcir)

Real, o Ral (estàndard, oficialment en francès Réal)) és una comuna nord-catalana de la comarca del Capcir. El terme de Real comprèn dos pobles: Real, cap de la comuna, i Odelló de Real, antigament Odelló de Querramat o de Capcir. Joan Coromines explica el topònim Real, o Ral a partir de la forma Mont-real (muntanya reial), apocopada tardanament en el popular Ral i el culte Real, procedent del ètims llatins de montem i regales.

Veure Perpinyà і Real (Capcir)

Rec Reial de Tuïr

El Rec Reial de Tuïr va ésser construït per iniciativa del rei de Mallorca, a l'inici del.

Veure Perpinyà і Rec Reial de Tuïr

Reiners

Reiners (en francès, Reynès) és el poble cap de la comuna del mateix nom, de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord). La població està repartida en diversos veïnats: La Cabanassa, La Farga, El Pont de Reiners, Sant Pau, Vallera i el Vilar.

Veure Perpinyà і Reiners

Renada Laura Portet

Renada Laura Calmon-Ouillet, coneguda pel nom de ploma Renada-Laura Portet, (Sant Pau de Fenollet, Occitània, 28 d'agost de 1927 – Elna, 5 de setembre de 2021) va ser una escriptora nord-catalana d'origen occità i una de les veus literàries més importants de Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Renada Laura Portet

Renat Botet

Renat Botet (Orellà, Conflent, 1922 - Ceret, 23 de juny de 2012) va ser un dels estudiosos més prolífics de la llengua catalana a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Renat Botet

Renat Llech-Walter

Renat Llech-Walter (Barri de Sant Jaume, Perpinyà, 30 de març de 1906 - 1 de febrer de 2007) fou un activista, escriptor i músic nord-català.

Veure Perpinyà і Renat Llech-Walter

Renat Noëll

Renat Noëll (Perpinyà, 1921) és un erudit nord-català.

Veure Perpinyà і Renat Noëll

René Picamal i Coma

René Picamal i Coma (Perpinyà, Rosselló, 8 de juliol de 1961) és un intèrpret de fiscorn a la cobla Mil·lenàriahttps://portalsardanista.cat/enciclopedia/sardanes/2/2020 de la Catalunya Nord i compositor de sardanes.

Veure Perpinyà і René Picamal i Coma

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Veure Perpinyà і República de Gènova

Revolta de Perpinyà

La Revolta de Perpinyà fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Veure Perpinyà і Revolta de Perpinyà

Revolta dels angelets de la terra

Els Angelets de la Terra és el nom que reberen els pagesos del comtat de Rosselló que van aixecar-se contra l'ocupació francesa de la Catalunya del Nord, episodi que es coneix com a Revolta dels Angelets.

Veure Perpinyà і Revolta dels angelets de la terra

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Veure Perpinyà і Revolució Francesa

Rià i Cirac

Rià i Cirac (IPA:, oficialment en francès Ria-Sirach) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Veure Perpinyà і Rià i Cirac

Ribesaltes

Ribesaltes (en francès Rivesaltes) és un municipi de 8.422 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Veure Perpinyà і Ribesaltes

RN 116

Un dels extrems de l'N116, al pont del pas fronterer sobre el riu Querol a la Guingueta d'Ix La RN 116 o N116 amb les sigles RN 116 volen dir Route Nationale 116 i s'usen perquè, dins de la xarxa viària francesa, la carretera que uneix Puigcerdà amb Perpinyà té la categoria de carretera nacional.

Veure Perpinyà і RN 116

Robert Brasillach

Robert Brasillach (Perpinyà, 31 de març de 1909 - afusellat el 6 de febrer de 1945 al Fort de Montrouge) fou un escriptor francès, periodista i crític de cinema conegut per les seves actituds feixistes, antisemites i col·laboracionistes durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Perpinyà і Robert Brasillach

Robert le diable

Robert le diable és una òpera en cinc actes de Giacomo Meyerbeer, amb llibret d'Eugène Scribe i Casimir Delavigne.

Veure Perpinyà і Robert le diable

Robert Rius i Lanolier

Robert Rius i Lanolier (Castellrosselló, poble agregat a Perpinyà, 25 de febrer de 1914 - Fontainebleau, 21 de juliol de 1944) fou un escriptor i poeta català, vinculat al surrealisme i afusellat per unir-se al maquis.

Veure Perpinyà і Robert Rius i Lanolier

Rodès

Rodès (o com s'escrivia antigament Roders localment, i oficialment en francès Rodès) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Rodès

Roger Bernat III de Foix

Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).

Veure Perpinyà і Roger Bernat III de Foix

Roger Ramis

Roger Ramis (diu El Nin, o Lou Ninou) és un jugador francès de rugbi a 15, nascut el 29 de març de 1902 a Perpinyà (Catalunya Nord) i mort el 16 de novembre de 1985, d'1 m 73 per a 75 kg, havent ocupat el lloc de tres quarts ala, després centre, al si del club de l'USAP de 1919 a 1934, any en què va decidir passar al XIII per entrenar el XIII Català.

Veure Perpinyà і Roger Ramis

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Veure Perpinyà і Rosselló

Rugbi a 13

Partit de rugbi a 13 El rugbi a 13 és un esport d'equip practicat per dos equips de 13 jugadors.

Veure Perpinyà і Rugbi a 13

Ruscino

''Ruscino'', ciutat dels volques tectòsages situada a la Gàl·lia Narbonense Ruscino (Ῥουσκινόν o Ῥουσκινών) fou una ciutat ibèrica i després romana dels volques tectòsages en la Gàl·lia Narbonense, molt a prop de l'actual Perpinyà, al marge d'un riu del mateix nom, actualment el Tet.

Veure Perpinyà і Ruscino

Salelles

Salelles (en francès Saleilles) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 4.887 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Veure Perpinyà і Salelles

Sallagosa

Sallagosa és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Veure Perpinyà і Sallagosa

Salses

Salses (oficialment en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Salses

Sança de Castella i de Polònia

Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).

Veure Perpinyà і Sança de Castella i de Polònia

Sant Andreu de Sureda

Sant Andreu de Sureda (oficialment en francès Saint-André) és el poble cap de la comuna del mateix nom, de 3.288 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Sant Andreu de Sureda

Sant Cebrià de Rosselló

Sant Cebrià de Rosselló (estàndard o, simplement i usualment Sant Cebrià, en francès Saint-Cyprien), és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 10.716 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Sant Cebrià de Rosselló

Sant Esteve del Monestir

Sant Esteve del Monestir, antigament anomenat Agusà (en francès Saint-Estève) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 11.846 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Veure Perpinyà і Sant Esteve del Monestir

Sant Esteve XIII Català

El Sant Esteve XIII Català (Saint-Estève XIII Catalan és el nom oficial en francès), antigament conegut com a Unió Tretzista Catalana (en francès Union Treiziste Catalane), és un club nord-català de rugbi a 13 del poble de Sant Esteve del Monestir.

Veure Perpinyà і Sant Esteve XIII Català

Sant Feliu d'Amunt

Sant Feliu d'Amunt (o Saint-Féliu-d'Amont) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 985 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Sant Feliu d'Amunt

Sant Feliu d'Avall

Sant Feliu d'Avall (en francès Saint-Féliu-d'Avall) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 2.572 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Sant Feliu d'Avall

Sant Genís de Fontanes

Sant Genís de Fontanes (localment, simplement Sant Genís) (oficialment en francès Saint-Génis-des-Fontaines) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 2.752 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Sant Genís de Fontanes

Sant Hipòlit de la Salanca

Sant Hipòlit de la Salanca (o, en francès: Saint-Hippolyte o Saint-Hippolyte-de-la-Salanque) és el poble, cap del municipi del mateix nom, de 2.836 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Veure Perpinyà і Sant Hipòlit de la Salanca

Sant Joan i Barres

Sant Joan i Barres fou el butlletí del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans, d'antuvi en edició ciclostilada i des de 1962 impresa, aparegut per primer cop el març del 1961 a Perpinyà.

Veure Perpinyà і Sant Joan i Barres

Sant Joan la Cella

Sant Joan la Cella (en francès Saint-Jean-Lasseille) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 1.301 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Veure Perpinyà і Sant Joan la Cella

Sant Llorenç de Cerdans

Sant Llorenç de Cerdans, també simplement Cerdans, (en francès Saint-Laurent-de-Cerdans) és una vila i comuna del Vallespir, a la comarca natural de l'Alt Vallespir, de la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Sant Llorenç de Cerdans

Sant Llorenç de la Salanca

Sant Llorenç de la Salanca (simplement o, en francès Saint-Laurent-de-la-Salanque) és una vila, cap del municipi del mateix nom, de 8.851 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló.

Veure Perpinyà і Sant Llorenç de la Salanca

Santa Maria la Mar

Santa Maria la Mar (o, simplement,, antigament Santa Maria de Pabirans o simplement Pabirans, en francès Sainte-Marie o Sainte-Marie-la-Mer) és el poble cap del municipi del mateix nom, de 4.725 habitants, de la comarca del Rosselló.

Veure Perpinyà і Santa Maria la Mar

Saqueig d'Agde

El saqueig d'Agde, el febrer de 1286, fou un dels darrers combats de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Veure Perpinyà і Saqueig d'Agde

Sardana

Ventura La Capritxosa, Esmuc La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.

Veure Perpinyà і Sardana

Sarrià de Ter

Sarrià de Ter és un municipi de la província de Girona, a la comarca del Gironès i forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona, a Catalunya.

Veure Perpinyà і Sarrià de Ter

Sautó

Sautó, antigament Saltó (o, estàndard, en francès i oficialment Sauto) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.

Veure Perpinyà і Sautó

Segona batalla naval de Tarragona

La Segona batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.

Veure Perpinyà і Segona batalla naval de Tarragona

Selecció catalana de rugbi XV

La Selecció catalana de rugbi és l'equip nacional i representatiu de rugbi de Catalunya.

Veure Perpinyà і Selecció catalana de rugbi XV

Seleccions esportives catalanes

Les seleccions esportives catalanes són les formacions esportives que competeixen representant les respectives federacions catalanes en competicions oficials i amistoses, tant internacionalment com en el si de l'Estat Espanyol.

Veure Perpinyà і Seleccions esportives catalanes

Serdinyà

Serdinyà (IPA:, oficialment en francès Serdinya, sense accent), per a alguns autorsBecat, 2015.

Veure Perpinyà і Serdinyà

Setge d'Elna

El Setge d'Elna, entre el 22 i el 25 de maig del 1285, fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Veure Perpinyà і Setge d'Elna

Setge d'Illa

El Setge d'Illa fou un dels episodis de la guerra dels Segadors entre el 23 i el 29 de setembre de 1640.

Veure Perpinyà і Setge d'Illa

Setge de Barcelona (1651-1652)

El Setge de Barcelona d'agost 1651 a octubre de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.

Veure Perpinyà і Setge de Barcelona (1651-1652)

Setge de Barcelona (1706)

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Veure Perpinyà і Setge de Barcelona (1706)

Setge de Barcelona de 1462

El setge de Barcelona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Veure Perpinyà і Setge de Barcelona de 1462

Setge de Cotlliure

El Setge de Cotlliure de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Veure Perpinyà і Setge de Cotlliure

Setge de Girona de 1285

El setge de Girona de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Veure Perpinyà і Setge de Girona de 1285

Setge de Girona de 1809

El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels setges napoleònics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la invasió d'Espanya el 1808.

Veure Perpinyà і Setge de Girona de 1809

Setge de Perpinyà (1542)

El Setge de Perpinyà de 1541 fou una de les batalles de la quarta guerra entre el Regne de França i les Espanyes del.

Veure Perpinyà і Setge de Perpinyà (1542)

Setge de Perpinyà (1642)

El Setge de Perpinyà del 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Veure Perpinyà і Setge de Perpinyà (1642)

Setge de Roses (1645)

El setge de Roses fou una operació militar de la Guerra dels Segadors mantinguda entre el 2 d'abril i el 29 de maig de 1645 per l'exèrcit de Lluís XIV, rei de França i comte de Barcelona, sobre la vila de Roses (Alt Empordà), fidel a Felip IV de Castella, que va acabar amb l'ocupació francesa de la plaça forta.

Veure Perpinyà і Setge de Roses (1645)

Setge de Roses (1794)

El setge de Roses va ser mantingut entre el 22 de novembre de 1794 al 3 de febrer de 1795, i va donar la victòria al general francès contra l'exèrcit espanyol.

Veure Perpinyà і Setge de Roses (1794)

Setge de Salses (1503)

El setge de Salses de 1503 és una de les batalles de la Segona Guerra de Nàpols.

Veure Perpinyà і Setge de Salses (1503)

Setge de Salses (1639-40)

El setge de Salses de 1639-1640 fou una de les batalles de la Guerra dels Trenta Anys.

Veure Perpinyà і Setge de Salses (1639-40)

Setge de Salses (1642)

El Setge de Salses de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Veure Perpinyà і Setge de Salses (1642)

Setge de Tarragona de 1462

El setge de Tarragona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Veure Perpinyà і Setge de Tarragona de 1462

Setmana Santa

Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.

Veure Perpinyà і Setmana Santa

Simó Salvador

Simó Salvador fou un religiós i diplomàtic català nascut a la Selva del Camp el 1369.

Veure Perpinyà і Simó Salvador

Societat d'Estudis Catalans

La Societat d'Estudis Catalans (SEC), més coneguda per Société d'Études Catalanes fou una societat cultural nord-catalana dedicada a la promoció d'iniciatives literàries, artístiques i científiques de Catalunya del Nord, en vigor des del 1906 fins al 1921.

Veure Perpinyà і Societat d'Estudis Catalans

Solana d'Andorra

La Solana d'Andorra La Solana d'Andorra és un territori andorrà que es troba al vessant nord dels Pirineus, a l'alta vall del riu Arièja.

Veure Perpinyà і Solana d'Andorra

Solivella

Solivella és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat al vessant meridional de la serra del Tallat.

Veure Perpinyà і Solivella

Sou (moneda)

Constantí El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.

Veure Perpinyà і Sou (moneda)

Talteüll

Talteüll (o, en francès Tautavel) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 878 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Veure Perpinyà і Talteüll

Tarota

La tarota és un instrument de vent de la família dels oboès format per un tub de fusta de perforació cònica, una transició metàl·lica (el tudell) i una llengüeta (inxa) de doble canya.

Veure Perpinyà і Tarota

Tavira

Tavira és una ciutat i un municipi portuguès al districte de Faro, a la regió de l'Algarve.

Veure Perpinyà і Tavira

Taxa

Una taxa és una classe de tributs que poden establir les administracions públiques.

Veure Perpinyà і Taxa

Tekameli

Tekameli (nom creat a base de caló català i que significa "t'estimi") és un grup musical de gitanos perpinyanencs que es va constituir al voltant dels germans Espinàs, Jean Soler i Julio Bermudez,https://www.amazon.es/Escolteu-Tekameli/dp/B0015A8CZO a principis dels anys 90 al barri de Sant Jaume de Perpinyà.

Veure Perpinyà і Tekameli

Telegrafia òptica

Telègraf òptic de Claude Chappe a Litermont prop de Nalbach, Alemanya. La telegrafia òptica va ser el primer sistema telegràfic de la història i usava senyals a distància.

Veure Perpinyà і Telegrafia òptica

Tellet

Tellet (en francès i oficialment Taillet) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 128 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Veure Perpinyà і Tellet

Temporada 1950-1951 del RCD Espanyol

Dades de la Temporada 1950-1951 del RCD Espanyol.

Veure Perpinyà і Temporada 1950-1951 del RCD Espanyol

Temps de revoltes

Temps de revoltes és un disc compacte de Lluís Llach escrit conjuntament amb Miquel Martí i Pol.

Veure Perpinyà і Temps de revoltes

Tenora

Procés d'elaboració de la canya de tenora La tenora és un instrument de llengüeta doble, considerat un descendent de la xeremia, que es va tocar a tot d'Europa des de l'edat mitjana fins al.

Veure Perpinyà і Tenora

Teodor Garriga i Osca

Teodor Garriga i Osca (Barcelona, 9 de juny de 1909 - Tiana, 10 de juny de 2008) va ser un locutor de ràdio català.

Veure Perpinyà і Teodor Garriga i Osca

Teresa Mañé i Miravet

Teresa Mañé i Miravet, també coneguda com a Soledad Gustavo (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 29 de novembre de 1865-Perpinyà, 5 de febrer de 1939), fou una escriptora, mestra i periodista catalana lliurepensadora, referent de l'anarquisme espanyol.

Veure Perpinyà і Teresa Mañé i Miravet

Teresa Rebull

Teresa Soler i Pi, més coneguda pel nom artístic de Teresa Rebull –el cognom del seu company, Pep Rebull– (Sabadell, 21 de setembre del 1919 - Banyuls de la Marenda, 15 d'abril del 2015), va ser una activista política, cantautora i pintora catalana.

Veure Perpinyà і Teresa Rebull

Teresa Rovira i Comas

Teresa Rovira i Comas (Barcelona, 13 de desembre de 1918 - Barcelona, 23 de setembre de 2014) fou una bibliotecària catalana.

Veure Perpinyà і Teresa Rovira i Comas

Terra Lliure

Terra Lliure va ser una organització armada independentista catalana, d'ideologia socialista, fundada el 1978 amb l'objectiu de crear un estat socialista independent als Països Catalans, que va abandonar la lluita armada el 1991 i es va autodissoldre de manera oficial el 1995.

Veure Perpinyà і Terra Lliure

Terrats

Terrats (igual en francès) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 661 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Terrats

Tesà

Tesà (en francès Théza) és el poble, cap del municipi del mateix nom, de 1.691 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Està situat al sud-est de Perpinyà, al sud-oest de l'Estany de Sant Nazari i al nord d'Elna, a la zona oriental del centre de la comarca.

Veure Perpinyà і Tesà

Tet

La Tet és un riu de la Catalunya del Nord que neix prop del Carlit i, tot seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània prop de Perpinyà, després de 120 km.

Veure Perpinyà і Tet

Théophile Beeckman

Théophile Beeckman (Meerbeke, Ninove, 1 de novembre de 1896 - 22 de novembre de 1955) va ser un ciclista belga que va córrer durant els anys 20 del.

Veure Perpinyà і Théophile Beeckman

Thomas Aniès

Thomas Aniès (Perpinyà, Catalunya del Nord, 27 de març de 1986) és un jugador de rugbi a XV que ocupa la posició de centre.

Veure Perpinyà і Thomas Aniès

Thomas Lièvremont

Thomas Lièvremont, nascut el 6 de novembre de 1973 a Perpinyà (Rosselló), és un jugador català de rugbi a XV que ocupa la posició de tercera línia centre a l'equip dels USOS Dax.

Veure Perpinyà і Thomas Lièvremont

Toès i Entrevalls

Toès i Entrevalls (estàndard, en francès i oficialment Thuès-Entre-Valls) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Toès i Entrevalls

Toluges

Toluges (en francès Toulouges) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 8.544 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Veure Perpinyà і Toluges

Toni Ibàñez

Antoni Ibàñez Ros (Lleida, 1964) és un escriptor català amb el nom de ploma Toni Ibàñez entre altres heterònims.

Veure Perpinyà і Toni Ibàñez

Torderes

Torderes (en francès Tordères) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 163 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Torderes

Tornon

Tornon (en occità Tornon, en francès Tournon-sur-Rhône) és un municipi francès, situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Veure Perpinyà і Tornon

Torró

El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.

Veure Perpinyà і Torró

Torrelles de la Salanca

Torrelles de la Salanca, també anomenat Torrelles i Torrelles de les Salenques (o, en francès Torreilles), és el poble, cap de la comuna del mateix nom, de 3.487 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Torrelles de la Salanca

Tour de França de 1910

El Tour de França de 1910, vuitena edició del Tour de França, es disputà entre el 3 i el 31 de juliol de 1910, amb un recorregut de 4.737 quilòmetres dividits en 15 etapes, que es van córrer a una velocitat mitjana de 28,680 km/h.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1910

Tour de França de 1911

Gustave Garrigou després de guanyar la cursa. El Tour de França de 1911 fou la novena edició del Tour de França i es disputà entre el 2 i el 30 de juliol de 1911.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1911

Tour de França de 1912

Eugène Christophe, pujant el coll del Galibier, camí de la seva tercera victòria d'etapa consecutiva en aquesta edició del Tour. El Tour de França de 1912 fou la desena edició del Tour de França i es disputà entre el 30 de juny al 28 de juliol de 1912, amb un recorregut molt similar al de l'any anterior, amb etapes que superaven els 400 km i els grans ports dels Alps i els Pirineus.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1912

Tour de França de 1913

Philippe Thys, vencedor del Tour de França de 1913 El Tour de França de 1913 fou l'onzena edició del Tour de França i es disputà entre el 29 de juny i el 27 de juliol de 1913.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1913

Tour de França de 1914

El Tour de França de 1914 fou la dotzena edició del Tour de França i es disputà entre el 28 de juny i el 26 de juliol de 1914.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1914

Tour de França de 1919

Firmin Lambot, vencedor del Tour de França de 1919, a primers dels anys 20. El Tour de França de 1919 fou la tretzena edició del Tour de França i es disputà entre el 29 de juny i el 27 de juliol de 1919, sobre un recorregut de 5.560 km, distribuïts en 15 etapes.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1919

Tour de França de 1920

El Tour de França de 1920 fou la catorzena edició del Tour de França i es disputà entre el 27 de juny i el 27 de juliol de 1920, sobre un recorregut de 5.503 km, distribuïts en 15 etapes.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1920

Tour de França de 1921

El Tour de França de 1921 fou la quinzena edició del Tour de França i es disputà entre el 26 de juny i el 24 de juliol de 1921, sobre un recorregut de 5.484 km, distribuïts en 15 etapes.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1921

Tour de França de 1922

El Tour de França de 1922 fou la setzena edició del Tour de França i es disputà entre el 25 de juny i el 23 de juliol de 1922, sobre un recorregut de 5.372 km, distribuïts en 15 etapes.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1922

Tour de França de 1923

El Tour de França de 1923 fou la dissetena edició del Tour de França i es disputà entre el 24 de juny i el 22 de juliol de 1923, sobre un recorregut de 5.386 km, distribuïts en 15 etapes.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1923

Tour de França de 1924

El Tour de França de 1924 fou la divuitena edició del Tour de França i es disputà entre el 22 de juny i el 20 de juliol de 1924, sobre un recorregut de 5.425 km, distribuïts en 15 etapes.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1924

Tour de França de 1925

El Tour de França de 1925 fou la dinovena edició del Tour de França i es disputà entre el 21 de juny i el 19 de juliol de 1925, sobre un recorregut de 5.430 km, distribuïts en 18 etapes.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1925

Tour de França de 1926

El Tour de França de 1926 fou la vintena edició del Tour de França i es disputà entre el 20 de juny i el 18 de juliol de 1926, sobre un recorregut de 5.745 km, distribuïts en 17 etapes.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1926

Tour de França de 1927

El Tour de França de 1927 fou la vint-i-unena edició del Tour de França i es disputà entre el 19 de juny i el 17 de juliol de 1927, sobre un recorregut de 5.340 km, distribuïts en 24 etapes.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1927

Tour de França de 1928

El Tour de França de 1928 fou la vint-i-dosena edició del Tour de França i es disputà entre el 17 de juny i el 15 de juliol de 1928, sobre un recorregut de 5.476 km, distribuïts en 22 etapes.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1928

Tour de França de 1929

El Tour de França de 1929 fou la vint-i-tresena edició del Tour de França i es disputà entre el 30 de juny i el 28 de juliol de 1929, sobre un recorregut de 5.286 km, distribuïts en 22 etapes.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1929

Tour de França de 1930

El Tour de França de 1930 fou la vint-i-quatrena edició del Tour de França i es disputà entre el 2 i el 27 de juliol de 1930, sobre un recorregut de 4.822 km, distribuïts en 21 etapes.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1930

Tour de França de 1931

El Tour de França de 1931 fou la vint-i-cinquena edició del Tour de França i es disputà entre el 30 de juny i el 26 de juliol de 1931, sobre un recorregut de 5.091 km, distribuïts en 24 etapes.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1931

Tour de França de 1932

El Tour de França de 1932 fou la vint-i-sisena edició del Tour de França i es disputà entre el 6 i el 31 de juliol de 1932, sobre un recorregut de 4.520 km, distribuïts en 21 etapes.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1932

Tour de França de 1933

El Tour de França de 1933 fou la vint-i-setena edició del Tour de França i es disputà entre el 27 de juny i el 23 de juliol de 1933, sobre un recorregut de 4.395 km, distribuïts en 23 etapes.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1933

Tour de França de 1934

Antonin Magne, guanyador del Tour de 1934 El Tour de França de 1934 fou la vint-i-vuitena edició del Tour de França i es disputà entre el 3 i el 29 de juliol de 1934, sobre un recorregut de 4.363 km, distribuïts en 23 etapes, una d'elles dividida en dos sectors.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1934

Tour de França de 1935

El Tour de França de 1935 fou la vint-i-novena edició del Tour de França i es disputà entre el 4 i el 28 de juliol de 1935, sobre un recorregut de 4.338 km, distribuïts en 21 etapes, sis d'elles dividides en dos sectors que es van disputar a una mitjana de 30,650 km/h.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1935

Tour de França de 1936

Sylvère Maes, al Tour de França de 1936 El Tour de França de 1936 fou la trentena edició del Tour de França i es disputà entre el 7 de juliol i el 2 d'agost de 1936, sobre un recorregut de 4.418 km, distribuïts en 21 etapes, cinc d'elles dividides en dos sectors i una en tres, que es van disputar a una mitjana de 31,108 km/h.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1936

Tour de França de 1937

Roger Lapébie al Tour de França de 1937 El Tour de França de 1937 fou la 31a edició del Tour de França i es disputà entre el 30 de juny i el 25 de juliol de 1937, sobre un recorregut de 4.415 km, distribuïts en 20 etapes, cinc d'elles dividides en dos sectors i tres en tres, i un total de 31 finals d'etapa que es van disputar a una mitjana de 31,768 km/h.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1937

Tour de França de 1938

El Tour de França de 1938 fou la 32a edició del Tour de França i es disputà entre el 5 i el 31 de juliol de 1938, sobre un recorregut de 4.694 km, distribuïts en 21 etapes, dos d'elles dividides en dos sectors i tres en tres, i un total de 29 finals d'etapa que es van disputar a una mitjana de 31,565 km/h.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1938

Tour de França de 1950

L'edició del Tour de França 1950 vindrà marcada per l'escàndol.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1950

Tour de França de 1952

L'edició del Tour de França 1952 serà dominada per Fausto Coppi, el qual acabarà la cursa amb 5 victòries d'etapa i 28 minuts d'aventatge respecte al segon classificat, Stan Ockers.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1952

Tour de França de 1957

L'edició del Tour de França 1957 veurà l'aparició d'una gran estrella: Jacques Anquetil, amb 23 anys, guanyarà el primer dels seus 5 Tours.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1957

Tour de França de 1961

El Tour de França 1961 va sortir des de Rouen i acabà al velòdrom del Parc dels Prínceps, a París.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1961

Tour de França de 1964

El Tour de França 1964 suposarà la cinquena victòria de Jacques Anquetil a la general, quarta consecutiva, establint un rècord que posteriorment igualaren Bernard Hinault i Miguel Indurain.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1964

Tour de França de 1965

El Tour de França 1965 es va celebrar entre el 22 de juny i el 14 de juliol, sortint per primera vegada des d'Alemanya.

Veure Perpinyà і Tour de França de 1965

Tractat de Barcelona (1493)

El Tractat de Barcelona va ser un acord de "pau per territoris" pactat a Barcelona el 19 de gener de 1493.

Veure Perpinyà і Tractat de Barcelona (1493)

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Veure Perpinyà і Tractat dels Pirineus

Trasserra

Trasserra (en francès Tresserre) és un poble, cap del comú del mateix nom, de 968 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la comarca dels Aspres, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Trasserra

Tren Groc

El Tren Groc (en francès Train Jaune) o Tren Groc de la Cerdanya, també conegut com la Línia de Cerdanya o més popularment com el canari de muntanya, és una línia de ferrocarril de via mètrica (via estreta d'un metre d'ample) gestionat per la SNCF a través de la marca regional TER d'Occitània.

Veure Perpinyà і Tren Groc

Trullars

Trullars (en francès Trouillas) és un poble, cap del municipi del mateix nom, de 1.903 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Trullars

Tuïr

Tuïr (pronunciat) és una comuna de la Catalunya del Nord, de 7.347 habitants el 2013, a la comarca del Rosselló.

Veure Perpinyà і Tuïr

TV3

TV3 és una cadena de televisió pública de Catalunya, que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Veure Perpinyà і TV3

Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà

La Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (en francès: Union Sportive Arlequins Perpignan, USAP) és un club de rugbi a 15 de Perpinyà (Rosselló) fundat el 1902.

Veure Perpinyà і Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà

Unitat Catalana

Unitat Catalana (UC) és un partit de la Catalunya del Nord que es va formar arran de la candidatura a les eleccions regionals del 1986 per Llorenç Planes i Jaume Roure.

Veure Perpinyà і Unitat Catalana

Universitat de Perpinyà Via Domícia

Biblioteca La Universitat de Perpinyà Via Domícia és una institució d'ensenyament superior de caràcter públic amb seu a Perpinyà (Catalunya Nord).

Veure Perpinyà і Universitat de Perpinyà Via Domícia

Valeri Mas i Casas

Valeri Mas i Casas (Sant Martí de Provençals, 22 de maig de 1894 - Lissac, 19 de juliol de 1973).

Veure Perpinyà і Valeri Mas i Casas

Vallès Oriental

El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.

Veure Perpinyà і Vallès Oriental

Vals

"Vals del minut", de Chopin. El vals és un ball de saló i una dansa tradicional.

Veure Perpinyà і Vals

Víctor Dalbiez

Víctor Dalbiez (Cornellà de Conflent, 23 de juny del 1876 - Les Pavillons-sous-Bois, Illa de França, 29 d'abril del 1954) fou un polític socialista nord-català.

Veure Perpinyà і Víctor Dalbiez

Vernet

Vernet (en francès Vernet-les-Bains o) és una municipi de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Vernet

Vescomtat de Narbona

El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.

Veure Perpinyà і Vescomtat de Narbona

Vi del Rosselló

Vinyes a Ribesaltes amb el Canigó al fons Vinyes a Sant Genís de Fontanes, al peu de l'Albera La vinya i el vi del Rosselló constitueixen una regió vinícola amb uns trets marcats i coneguts des de l'Antiguitat.

Veure Perpinyà і Vi del Rosselló

Vilafranca de Conflent

Vilafranca de Conflent (oficialment en francès Villefranche-de-Conflent) és una vila i comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Veure Perpinyà і Vilafranca de Conflent

Vilallonga de la Salanca

Vilallonga de la Salanca (estàndard, en francès Villelongue-de-la-Salanque) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 3.281 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Vilallonga de la Salanca

Vilamulaca

Vilamulaca (o, en francès Villemolaque) és un poble, cap de la comuna, de 1.177 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la subcomarca dels Aspres, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Vilamulaca

Vilanova de la Ribera

Vilanova de la Ribera (antigament Vilanova de Roter, en francès Villeneuve-la-Rivière) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 1.292 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Vilanova de la Ribera

VilaWeb

VilaWeb és el portal informatiu més antic dels Països Catalans, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal.

Veure Perpinyà і VilaWeb

Vinçà

Vinçà (sovint pronunciat, en francès Vinça, sense accent) és una vila i comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Veure Perpinyà і Vinçà

Vingrau

Vingrau és un poble, cap del municipi del mateix nom, de 634 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló situada en el límit entre la Catalunya del Nord, a la qual pertany, i el Llenguadoc.

Veure Perpinyà і Vingrau

Violant de Bar

Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Veure Perpinyà і Violant de Bar

Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y Lo Alamany Catalan

El Vocabolari molt profitós per apendre lo catalan-alamany y lo alamany-catalan és un llibre publicat a Perpinyà l'any 1502 per l'impressor Joan Rosembach.

Veure Perpinyà і Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y Lo Alamany Catalan

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua és un programa per practicar català a través de la conversa.

Veure Perpinyà і Voluntariat per la llengua

XV Brigada Internacional

La XV Brigada Internacional fou una de les unitats militars en les que es va estructurar l'arribada de voluntaris estrangers en suport de la Segona República Espanyola i per a lluitar contra la insurrecció militar que succeí a l'intent de cop d'estat del 18 de juliol, en el marc de les anomenades Brigades Internacionals i integrada la major part del temps de mobilització a la 35a Divisió de l'Exèrcit republicà.

Veure Perpinyà і XV Brigada Internacional

Zebda

Zebda és un grup de música francès format a Tolosa el 1985, actiu principalment entre 1990 i 2003 i a partir del 2008.

Veure Perpinyà і Zebda

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 1 d'octubre

1 de febrer

El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Perpinyà і 1 de febrer

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 1 de setembre

10 de maig

El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 10 de maig

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 11 de setembre

1196

Països Catalans.

Veure Perpinyà і 1196

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 12 d'abril

12 de juny

El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 12 de juny

12 de maig

El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 12 de maig

13 de febrer

El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Perpinyà і 13 de febrer

13 de març

El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 13 de març

1356

El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Veure Perpinyà і 1356

1391

La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.

Veure Perpinyà і 1391

14 d'agost

El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 14 d'agost

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 14 d'octubre

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Perpinyà і 14 de febrer

1493

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Perpinyà і 1493

15 d'abril

El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 15 d'abril

15 de novembre

El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 15 de novembre

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 15 de setembre

1542

;Països Catalans.

Veure Perpinyà і 1542

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 16 de maig

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 16 de setembre

1642

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Veure Perpinyà і 1642

1659

;Països Catalans.

Veure Perpinyà і 1659

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 17 d'abril

17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 17 d'agost

17 de setembre

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 17 de setembre

1752

1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.

Veure Perpinyà і 1752

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 18 de juliol

1886

;Països Catalans.

Veure Perpinyà і 1886

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Perpinyà і 19 de gener

19 de maig

El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 19 de maig

1904

;Països Catalans.

Veure Perpinyà і 1904

1907

;Països Catalans.

Veure Perpinyà і 1907

1911

;Països Catalans.

Veure Perpinyà і 1911

1921

Països Catalans.

Veure Perpinyà і 1921

1924

;Països Catalans.

Veure Perpinyà і 1924

1938

;Països Catalans.

Veure Perpinyà і 1938

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Veure Perpinyà і 1939

1949

1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.

Veure Perpinyà і 1949

1952

1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.

Veure Perpinyà і 1952

1953

1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.

Veure Perpinyà і 1953

1954

1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.

Veure Perpinyà і 1954

1957

1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.

Veure Perpinyà і 1957

1961

;Països Catalans.

Veure Perpinyà і 1961

1962

;Països Catalans.

Veure Perpinyà і 1962

1966

Catalunya.

Veure Perpinyà і 1966

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Veure Perpinyà і 1973

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Veure Perpinyà і 1975

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Veure Perpinyà і 1976

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Veure Perpinyà і 1986

1988

1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.

Veure Perpinyà і 1988

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Veure Perpinyà і 1992

20 de gener

El 20 de gener és el vintè dia de l'any.

Veure Perpinyà і 20 de gener

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Veure Perpinyà і 2004

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Veure Perpinyà і 2008

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Veure Perpinyà і 2009

2017

El 2017 fou un any normal començat en diumenge.

Veure Perpinyà і 2017

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 21 de maig

21 de setembre

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 21 de setembre

22 d'agost

El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 22 d'agost

22 de maig

El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 22 de maig

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 22 de setembre

24 d'agost

El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 24 d'agost

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 24 de juliol

24 de maig

El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 24 de maig

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 24 de març

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 25 d'abril

25 de febrer

El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Perpinyà і 25 de febrer

27 de desembre

El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 27 de desembre

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Perpinyà і 28 de gener

29 d'agost

El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 29 d'agost

29 de gener

El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Perpinyà і 29 de gener

29 de juliol

El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 29 de juliol

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 29 de juny

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 3 d'abril

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 3 de setembre

31 d'agost

El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 31 d'agost

4 d'agost

El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 4 d'agost

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 5 d'octubre

5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 5 de desembre

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Perpinyà і 5 de febrer

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 6 d'abril

7 de maig

El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 7 de maig

7 de novembre

El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 7 de novembre

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 8 d'abril

8 de desembre

El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 8 de desembre

9 de novembre

El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.

Veure Perpinyà і 9 de novembre

També conegut com Ajuntament de Perpinyà, Perpignan, Perpinyanesa.

, Banyuls dels Aspres, Bao, Barcelona, Barcelona Universitari Club, Barend Britz, Batalla de Besalú, Batalla de Ceret, Batalla de la Granada, Batalla de Llucmajor, Batalla de Montmeló, Batalla de Paretstortes, Batalla del Catllar, Batalla del coll de Panissars, Batalla del Masdéu, Batalla del Voló, Batalla naval de les Formigues, Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols, Batalló Lincoln, Benet de Tocco, Berenguer de Cruïlles, Berenguer de Saltells, Bernard Goutta, Bicing, BIP, Biure (desambiguació), Blanca (moneda), Blanca Serra i Puig, Bloqueig de Barcelona, Bob Dylan, Boixac de jardí, Bolquera, Bompàs, Bonaventura Gassol i Rovira, Brullà, Bulaternera, Cabestany, Calais, Calce, Cali (cantant), Calmella, Campionat de França de rugbi a 13, Canavelles, Canet de Rosselló, Canet Rosselló Football Club, Canigó, Canillo, Cantó de la Tor de França, Cantó de Perpinyà-3, Cantó de Perpinyà-7, Cantó de Ribesaltes, Cantó de Sallagosa, Cantó de Sant Llorenç de la Salanca, Cantó de Vinçà, Capital de la Cultura Catalana, Carcassona, Cardedeu, Carles Fontserè i Carrió, Carles Garcia i Solé, Carles Grandó, Carles I d'Anjou, Carles Santos Ventura, Carme Boatell, Carme Karr i Alfonsetti, Carmelites, Casal Jaume I, Casals Catalans, Cases de Pena, Cassià Maria Just i Riba, Castell de Bellver, Castell de Perapertusa, Castell de Salses, Castell de Vernet, Castellers de Vilafranca, Castellers del Riberal, Castellet, Castellnou dels Aspres, Catalanitat de Cristòfor Colom, Català, Català-valencià-balear, Catalunya del Nord, Catalunya Lliure, Catedral, Catedral de Girona, Catedral de Mallorca, Cànoes, Cédric Rosalen, César Rodríguez Álvarez, Centre de Documentació i d'Animació de la Cultura Catalana, Cercle d'Agermanament Occitano-Català, Cervera de la Marenda, Chabèrt de Barbairan, Chris Cusiter, Christophe Manas, Cisma d'Occident, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Ciutat, Clairà, Claude Simon, Claudi Ametlla i Coll, Claustre d'Elna, Clima de Catalunya, Club de Futbol Badalona, Cobla, Cobla Orquestra La Selvatana, Codalet, Coipú, Coll de Panissars, Comanda de Bajoles, Combat de Santa Maria, Comediògraf, Comerç, Comtat del Rosselló, Comte l'Arnau, Comunitat urbana Perpinyà Mediterrània Metròpoli, Confiscació del Regne de Mallorca, Congrés de Cultura Catalana, Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, Consell Departamental dels Pirineus Orientals, Consell Sobirà del Rosselló, Consolat de Mar, Constança d'Aragó i d'Entença, Convenció Nacional, Convergència Democràtica de Catalunya, Copa d'Europa de rugbi a 15, Copa Pirineus de rugbi, Corbera (Rosselló), Corbera la Cabana, Cornellà de Conflent, Cornellà del Bercol, Corona d'Aragó, Corpus Christi, Corredor del Mediterrani, Corts de Montsó (1362-1363), Corts de Montsó (1547), Corts de Montsó-Binèfar, Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371), Cosme, Costers del Rosselló Vilatges, Costoja (Vallespir), Cotlliure, Crònica de Ramon Muntaner, Creixell (Borrassà), Crema de Peralada, Croada contra la Corona d'Aragó, Croat (moneda), Cronologia de la repressió del català, Daniel Carter, Daniela Grau i Humbert, Dansa de la Mort, David Marty, De viris illustribus catalanis, Decadència, Dia Internacional dels Treballadors, Divendres Sant, Dolors Solà i Oms, Domènec Fita i Molat, Domènec Francesc Joan Aragó, Dracs Catalans, Editorial, Educació primària, Eina (Cerdanya), El Barcarès, El Pertús, El Soler (Rosselló), El Tec, El Trabucaire, El Voló, Eleccions municipals als Pirineus Orientals 2008, Elisabet de Mallorca i de Foix, Elisabet Oliveres, Elna, Els Angles, Els Banys i Palaldà, Els Masos, Els Poblets, Emília Xargay i Pagès, Emmanuel Brousse, Empúries, Encunyació, Enric Canturri i Ramonet, Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera, Enric Guiter, Enric Vilanova i Cortassa, Enriqueta Gallinat i Roman, Entitats supramunicipals de la Catalunya del Nord, Er (Cerdanya), Eric Fraj, Esclarmonda de Foix i de Cardona, Espirà de l'Aglí, Esquerra Catalana dels Treballadors, Estació de Barcelona-Sants, Estació de Cervera de la Marenda, Estació de Figueres, Estació de Girona, Estació de Lleida Pirineus, Estació de Madrid - Puerta de Atocha, Estació de Perpinyà, Estació de Saragossa-Delicias, Estació del Camp de Tarragona, Estadi Aimé Giral, Estadi Jean Laffon, Estadi Olímpic Lluís Companys, Estagell, Estat Català, Esteve Caseponce, Eugeni Xammar i Puigventós, Eus, Euskadi Ta Askatasuna, Félix Barbe, Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes, Federico Martín Aramburú, Felip de Mallorca, Felip Gardy, Felip III de França, Fernand Vaquer, Ferran Cuito i Canals, Ferran de Mallorca, Ferran el Catòlic, Ferrer Bassa, Ferrocarril Metropolità de Barcelona, Fets de Prats de Molló, Fiscorn, Flaix TV, Florí, Florí d'or d'Aragó, Fnac, Font-rabiosa, Font-romeu, Odelló i Vià, Fontpedrosa, Formiguera, Formit de Perpinyà, Forques, Francesc Arnau i Cortina, Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea, Francesc de Paula Jené i Aixalà, Francesc de Vilaplana i d'Agulló, Francesc Eiximenis, Francesc Espriu i Puigdollers, Francesc Fontanella i Garraver, Francesc Francís, Francesc Giginta, Francesc Jeroni Benet Franc, Francesc Macià i Llussà, Francesc Robuster i Sala, Francesc Xavier Casp i Verger, Franck Azéma, Front Nacional de Catalunya, Fullà, Gaspar Sala i Berart, Gausfred II de Rosselló, Gavin Hume, Gentilici, Gerard Jacquet, Gerolamo Maria Caracciolo, Gilbert Brutus, Girona, Govern de Catalunya 2003-2006, Gran Orient de Catalunya, Greenpeace, Gros (moneda), Grup Rossellonès d'Estudis Catalans, Guerra Civil catalana, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra dels armanyaguesos, Guerra dels Dos Peres, Guerra dels Segadors, Guerra Gran, Guerra veneciano-genovesa, Guerres de la Revolució Francesa, Guilhem Guirado, Guillem de Cabestany, Guillem Fullana i Hada d'Efak, Guillem II de Castellvell, Guillem Sagrera, Gustau Violet, Hannover, Henry Tuilagi, Història de Mallorca, Història del dret català, Història del rugbi a Catalunya, Hug de Cervelló, Hug de Llupià i Bages, Hug IV d'Empúries, Humbert Torres i Barberà, Illa (Rosselló), Insaculació, Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Institut d'Estudis Catalans, Iubarta, Ix (Cerdanya), Jacint Rigau-Ros i Serra, Jacques François Dugommier, Jaume el Conqueridor, Jaume Grau Casas, Jaume III de Mallorca, Jaume Josep Cassanyes, Jaume Martínez i Vendrell, Jaume Queralt, Jaume Roure, Jérôme Porical, Jújols, Jean Nouvel, Jean Racine, Jean-François Imbernon, Jeroni Pujades, Jesús Rodríguez Picó, Jo Maso, Joan Becat i Rajaut, Joan Bonaventura Birotteau, Joan Borrell i Nicolau, Joan Boscà i Almogàver, Joan Brossa i Cuervo, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan Manuel de Castella, Joan Maurici de Ribes, Joan Miquel Aymar, Joan Miquel Touron, Joan Pau Alduy i Triaire, Joan Payrà, Joan Peiró i Belis, Joan Pere Fontanella, Joan Pere Le Bihan, Joan Prim i Prats, Joan Puigcercós i Boixassa, Joan Rosembach, Joan Sauret i Garcia, Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat, Joan-Lluís Lluís, Joana Ortega i Alemany, Joana Raspall i Juanola, Joaquim Nadal i Farreras, Joc de cartes, Jocs Florals, Jocs Mediterranis de 1993, Jon Paredes Manot, Jordi Arquer i Saltor, Jordi Barre, Jordi d'Ornós, Jordi Pere Cerdà, Jordi Vera i Arús, José Álvarez Cubero, José Estivalis Calvo, Josefina Matamoros i Calvet, Josep Alsina i Bofill, Josep Berga i Boix, Josep Calmette, Josep de Calassanç Vives i Tutó, Josep de Miró i de Burguès, Josep Deloncle, Josep Elies, Josep Ester Borràs, Josep Fontbernat i Verdaguer, Josep Irla i Bosch, Josep Maria Folch i Torres, Josep Maria Prous i Vila, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Josep Puig i Cadafalch, Josep Puig i Pujades, Josep Puigvert i Arnaus, Josep Quero i Molares, Josep Sebastià Pons, Josep Tramulles, Juli Carsalade du Pont, Juli Escarguel, Juli Pams i Vallarino, Julià-Bernat Alart, Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó, Just Calveyrach, Justí Pepratx, Kim Manresa, Kisi Pulu, L'Aplec Internacional, L'Éveil Catalan, L'estaca, L'Indépendant, La Bastida, La Bressola, La Cabanassa, La Guingueta d'Ix, La Llaguna, La Nova Falç, La Novella, La Torre d'Elna, La Tramontane, LAV Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa, LAV Perpinyà-Figueres, Lèxic del rugbi a 15, Línies de Llarga Distància a Catalunya, Le Cri Catalan, Le Cri Socialiste, Le Prophète, Le Roussillon, Leandre Cristòfol i Peralba, Les Cluses, Limós, Llauró, Llàtzer Tramulles, Lleida, Llenguadoc-Rosselló, Lleuda, Llista d'agermanaments de municipis catalans, Llista d'alcaldes de Perpinyà, Llista d'antics municipis de Catalunya, Llista d'escriptors en llengua catalana, Llista de baix-empordanesos, Llista de capitals de comarca dels Països Catalans, Llista de cardenals naturals dels Països Catalans, Llista de castells dels Països Catalans, Llista de clubs de futbol, Llista de clubs de rugbi als Països Catalans, Llista de comunes de la Catalunya del Nord, Llista de consellers generals dels Pirineus Orientals, Llista de Corts Catalanes, Llista de departaments francesos, Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, Llista de reis de València, Llorenç Planes, Lluís Companys i Jover, Lluís Llach i Grande, Lluís Pastre, Llucià Colomines, Llupià, Lo somni, Maalot-Tarxiha, Mallorca, Manel Costa, Manuel Alcàntara i Gusart, Manuel d'Aux Borrellas, Manuel de Vergés i de Ricaudy, Manuel Godoy, Manuel Serra i Moret, Marc Bonfill, Marc Safont, Marcel Baillette, Maria Andrea, Maria de Navarra, Maria Teresa Aragonès i Perales, Mariano Álvarez de Castro, Marie-Josée Roig, Marqueixanes, Martí el Jove, Martí l'Humà, Matamala (Capcir), Maurice Leblanc, Max Havart, Melcior de Ferrer i de Manresa, Mercè Diogène Guilera, Mercè Rodoreda i Gurguí, Metre, Mickaël Ladhuie, Mike James, Millars (Rosselló), Minyons de Terrassa, Miquel d'Oms i de Sentmenat, Miquel Mayol i Raynal, Modest Cuixart i Tàpies, Modest Sabaté i Puig, Mohammedia, Moneda catalana, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Montboló, Montescot, Montferrer, Montlluís, Montmeló, Montoriol, Montsegur, Morellàs i les Illes, Mostassaf, Motocròs, Moviment Ibèric d'Alliberament, Museu, Museu d'Art i Història de Narbona, Naüja, Nadal Gàver, Nefiac, Nicolas Mas, Nicolau Eimeric, Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano, Nils, Nit de Reis, Nit literària de Santa Llúcia, Noguera, Observatori astronòmic, Occità bearnès, Oleta i Èvol, Olivier Olibeau, Oms, Organització Socialista d'Alliberament Nacional, Oriol Solé Sugranyes, Ortafà, Orxata Sound System, Paçà, Països Catalans, Palau (arquitectura), Palau del Vidre, Palau dels Reis de Mallorca, Palma, Paraire, París, Paretstortes, Partit Socialista Gallec, Pascal Bomati, Pascal Comelade, Patac, Patrick Gifreu, Pau Casals i Defilló, Paul Alduy, Paul Goze, Paul Porical, Pays Catalan, Pedro Herrera Camarero, Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Pere Bascompte i Carbonell, Pere d'Arenys, Pere Daura i Garcia, Pere el Gran, Pere Lacavalleria, Pere Manzanares, Pere Oliver de Boteller i de Riquer, Pere Ponsich i Rondes, Pere Verdaguer i Juanola, Pere Vidal, Perpinyà TV, Perry Freshwater, Pesillà de la Ribera, Philippe Boher, Pià, Pintura gòtica de la Corona d'Aragó, Pirineus, Pirineus Orientals, Poliorcètica, Pollestres, Pompeu Fabra i Poch, Pontellà, Port-Bo, Portbou, Portvendres, Prada, Prats de Molló i la Presta, Presa de Fraisse, Primera batalla naval de Tarragona, Principat de Catalunya, Prunet i Bellpuig, Puigbalador, Queixàs, Raimon, Ramón Suárez Picallo, Ramon Llull, Ramon Muntaner, Ramon Vila Capdevila, Ramona Via i Pros, Raoul Got, Raymond Domenech, Ràdio Arrels, Real (Capcir), Rec Reial de Tuïr, Reiners, Renada Laura Portet, Renat Botet, Renat Llech-Walter, Renat Noëll, René Picamal i Coma, República de Gènova, Revolta de Perpinyà, Revolta dels angelets de la terra, Revolució Francesa, Rià i Cirac, Ribesaltes, RN 116, Robert Brasillach, Robert le diable, Robert Rius i Lanolier, Rodès, Roger Bernat III de Foix, Roger Ramis, Rosselló, Rugbi a 13, Ruscino, Salelles, Sallagosa, Salses, Sança de Castella i de Polònia, Sant Andreu de Sureda, Sant Cebrià de Rosselló, Sant Esteve del Monestir, Sant Esteve XIII Català, Sant Feliu d'Amunt, Sant Feliu d'Avall, Sant Genís de Fontanes, Sant Hipòlit de la Salanca, Sant Joan i Barres, Sant Joan la Cella, Sant Llorenç de Cerdans, Sant Llorenç de la Salanca, Santa Maria la Mar, Saqueig d'Agde, Sardana, Sarrià de Ter, Sautó, Segona batalla naval de Tarragona, Selecció catalana de rugbi XV, Seleccions esportives catalanes, Serdinyà, Setge d'Elna, Setge d'Illa, Setge de Barcelona (1651-1652), Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona de 1462, Setge de Cotlliure, Setge de Girona de 1285, Setge de Girona de 1809, Setge de Perpinyà (1542), Setge de Perpinyà (1642), Setge de Roses (1645), Setge de Roses (1794), Setge de Salses (1503), Setge de Salses (1639-40), Setge de Salses (1642), Setge de Tarragona de 1462, Setmana Santa, Simó Salvador, Societat d'Estudis Catalans, Solana d'Andorra, Solivella, Sou (moneda), Talteüll, Tarota, Tavira, Taxa, Tekameli, Telegrafia òptica, Tellet, Temporada 1950-1951 del RCD Espanyol, Temps de revoltes, Tenora, Teodor Garriga i Osca, Teresa Mañé i Miravet, Teresa Rebull, Teresa Rovira i Comas, Terra Lliure, Terrats, Tesà, Tet, Théophile Beeckman, Thomas Aniès, Thomas Lièvremont, Toès i Entrevalls, Toluges, Toni Ibàñez, Torderes, Tornon, Torró, Torrelles de la Salanca, Tour de França de 1910, Tour de França de 1911, Tour de França de 1912, Tour de França de 1913, Tour de França de 1914, Tour de França de 1919, Tour de França de 1920, Tour de França de 1921, Tour de França de 1922, Tour de França de 1923, Tour de França de 1924, Tour de França de 1925, Tour de França de 1926, Tour de França de 1927, Tour de França de 1928, Tour de França de 1929, Tour de França de 1930, Tour de França de 1931, Tour de França de 1932, Tour de França de 1933, Tour de França de 1934, Tour de França de 1935, Tour de França de 1936, Tour de França de 1937, Tour de França de 1938, Tour de França de 1950, Tour de França de 1952, Tour de França de 1957, Tour de França de 1961, Tour de França de 1964, Tour de França de 1965, Tractat de Barcelona (1493), Tractat dels Pirineus, Trasserra, Tren Groc, Trullars, Tuïr, TV3, Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà, Unitat Catalana, Universitat de Perpinyà Via Domícia, Valeri Mas i Casas, Vallès Oriental, Vals, Víctor Dalbiez, Vernet, Vescomtat de Narbona, Vi del Rosselló, Vilafranca de Conflent, Vilallonga de la Salanca, Vilamulaca, Vilanova de la Ribera, VilaWeb, Vinçà, Vingrau, Violant de Bar, Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y Lo Alamany Catalan, Voluntariat per la llengua, XV Brigada Internacional, Zebda, 1 d'octubre, 1 de febrer, 1 de setembre, 10 de maig, 11 de setembre, 1196, 12 d'abril, 12 de juny, 12 de maig, 13 de febrer, 13 de març, 1356, 1391, 14 d'agost, 14 d'octubre, 14 de febrer, 1493, 15 d'abril, 15 de novembre, 15 de setembre, 1542, 16 de maig, 16 de setembre, 1642, 1659, 17 d'abril, 17 d'agost, 17 de setembre, 1752, 18 de juliol, 1886, 19 de gener, 19 de maig, 1904, 1907, 1911, 1921, 1924, 1938, 1939, 1949, 1952, 1953, 1954, 1957, 1961, 1962, 1966, 1973, 1975, 1976, 1986, 1988, 1992, 20 de gener, 2004, 2008, 2009, 2017, 21 de maig, 21 de setembre, 22 d'agost, 22 de maig, 22 de setembre, 24 d'agost, 24 de juliol, 24 de maig, 24 de març, 25 d'abril, 25 de febrer, 27 de desembre, 28 de gener, 29 d'agost, 29 de gener, 29 de juliol, 29 de juny, 3 d'abril, 3 de setembre, 31 d'agost, 4 d'agost, 5 d'octubre, 5 de desembre, 5 de febrer, 6 d'abril, 7 de maig, 7 de novembre, 8 d'abril, 8 de desembre, 9 de novembre.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat