Taula de continguts
32 les relacions: Alfons d'Aragó (bisbe), Batalla de Calaf, Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, Bernat Guillem Samasó, Bertran Samasó, Cancelleria Reial, Castell d'Escornalbou, Castell de Siurana, Comtat de Ribagorça, Concòrdia d'Alcanyís, Corts de Barcelona (1446-1448), Domènec Ram i Lanaja, Duesaigües, Francí Vicenç, Galceran Galceran de Pinós-Fenollet, Gonzalo Fernández de Heredia, Guerra Civil catalana, Història de la Franja de Ponent, Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia, Joan Ramon Ferrer, La Selva del Camp, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí, Manuel de Montsuar i Mateu, Maria de Bardaixí i Ram, Mas d'en Munter, Pere Destorrent, President de la Generalitat de Catalunya, Setge d'Amposta, Setge de Cervera, Setge de Tarragona de 1462, 1489.
Alfons d'Aragó (bisbe)
Alfons d'Aragó (València 1455-Tarragona 1514).
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Alfons d'Aragó (bisbe)
Batalla de Calaf
La batalla de Calaf, també anomenada batalla de Prats del Rei va ser una batalla de la Guerra Civil catalana que va tenir lloc el 28 de febrer de 1464 entre Els Prats de Rei i Calaf.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Batalla de Calaf
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé (Benasc, Alta Ribagorça, ca. 1365 - Barcelona, 1432) fou un cavaller i jurista aragonès del llinatge dels Bardaixí, senyor de Saidí.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Berenguer de Bardaixí i López de Sesé
Bernat Guillem Samasó
Bernat Guillem Samasó va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 14 d'agost de 1452.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Bernat Guillem Samasó
Bertran Samasó
Bertran Samasó va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 de setembre de 1449.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Bertran Samasó
Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Cancelleria Reial
Castell d'Escornalbou
El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Castell d'Escornalbou
Castell de Siurana
El Castell de Siurana és un castell medieval situat a l'est de Siurana de Prades, una entitat de població del municipi de Cornudella de Montsant (Priorat).
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Castell de Siurana
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Comtat de Ribagorça
Concòrdia d'Alcanyís
La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Concòrdia d'Alcanyís
Corts de Barcelona (1446-1448)
Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1446 i 1448.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Corts de Barcelona (1446-1448)
Domènec Ram i Lanaja
Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Domènec Ram i Lanaja
Duesaigües
Duesaigües és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Duesaigües
Francí Vicenç
Francí Vicenç, President de la Generalitat de Catalunya en el període 1494-1497, fou nomenat el 31 de juliol de 1494). El 22 de juliol, dia tradicional de l'elecció de diputats, havia estat elegit Pere Terrades, canonge sagristà de Girona, que morí de pesta sis dies més tard sense haver jurat el càrrec.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Francí Vicenç
Galceran Galceran de Pinós-Fenollet
Galceran Galceran de Pinós-Fenollet, vescomte d'Illa també conegut com a Galceran VII de Pinós, era un noble català i diputat pel braç militar de la Diputació del General, en el trienni 1446-1449, acompanyant a Pero Ximénez de Urrea, 23è President de la Generalitat de Catalunya.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Galceran Galceran de Pinós-Fenollet
Gonzalo Fernández de Heredia
Gonzalo Fernández de Heredia i de Bardají (Móra de Rubiols, Regne d'Aragó, 1450 - Valls, 21 de novembre de 1511) fou Bisbe de Barcelona (1478 - 1490); Arquebisbe de Tarragona (1490 - 1511) i President de la Generalitat de Catalunya (1504 - 1506).
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Gonzalo Fernández de Heredia
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Guerra Civil catalana
Història de la Franja de Ponent
La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Història de la Franja de Ponent
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia (Urgell, 1405 — Cervera, 1 de desembre de 1466) fou un religiós del llinatge dels Cardona que fou President de la Diputació del General (1443 - 1446), bisbe de Vic (1445 - 1459), de Girona (1459 - 1462), d'Urgell (1462 - 1466), i cardenal (després de 1466).
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia
Joan Ramon Ferrer
Joan Ramon Ferrer (Barcelona, primer quart del - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, Horta, Barcelona, 18 de juny de 1490), fou un jurista i humanista català, i escriptor en llatí i en català.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Joan Ramon Ferrer
La Selva del Camp
La Selva del Camp és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і La Selva del Camp
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Llista d'arquebisbes de Tarragona
Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí
Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí, (1405-1475) vescomte de Rueda i senyor de Mislata va ser virrei de Sicília.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí
Manuel de Montsuar i Mateu
IES Manuel de Montsuar a Lleida Manuel de Montsuar (Lleida, aprox. 1410 - 1491) va ser el vint-i-vuitè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1461 i 1464, nomenat el 22 de juliol de 1461.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Manuel de Montsuar i Mateu
Maria de Bardaixí i Ram
Maria de Bardaixí i Ram fou una dama aragonesa del.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Maria de Bardaixí i Ram
Mas d'en Munter
El Mas d'en Munter és una masia de Vilanova d'Escornalbou (Baix Camp) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Mas d'en Munter
Pere Destorrent
Pere Destorrent (Barcelona, ~1415 - 19 de maig de 1462).
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Pere Destorrent
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і President de la Generalitat de Catalunya
Setge d'Amposta
El setge d'Amposta fou un episodi bèl·lic de la Guerra Civil catalana.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Setge d'Amposta
Setge de Cervera
El setge de Cervera fou un dels episopis de la guerra civil catalana.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Setge de Cervera
Setge de Tarragona de 1462
El setge de Tarragona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Setge de Tarragona de 1462
1489
Països Catalans Resta del món.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 1489
També conegut com Pedro Ximenes de Urrea, Pedro Ximénez de Urrea, Pedro Ximénez de Urrea i de Bardaixí, Pero Ximenes de Urrea.