Comunicació

1243 les relacions: A Penya, Abat de Poblet, Abu Hammu II, Acròpoli d'Atenes, Adalil, Ademús, Aiguaviva, Albalat de la Ribera, Albalat dels Sorells, Alberic, Albió (Llorac), Alcàntera de Xúquer, Alcàsser (Horta Sud), Alcúdia, Alcoi, Alcoletge, Alella, Aleramici, Alfafar, Alfafara, Alfarràs, Alfondeguilla, Alfons el Benigne, Alfons IV de Portugal, Algímia d'Almonesir, Alguerès, Almacelles, Almazán, Almenara, Almogàver, Almussafes, Aloi de Montbrai, Annaba, Anoia, Antic palau (Vistabella del Maestrat), Antich de Bages, Antiga torre defensiva d'Algar, Antoni Añón i Cortiella, Antoni de Vilaragut i Visconti, Antoni Ginebreda, Antoni Martinelli, Any, Any de plor, Aragó, Aragó (cognom), Aragonensium rerum commentarii, Aramunt (antic municipi), Arc (arma), Argelers, Armada Reial del senyor rei d'Aragó, ..., Arnau d'Erill i de Mur, Arnau de Mont-rodon, Arnau Sescomes, Arsèguel, Art cistercenc, Art de Catalunya, Artal II de Foces, Artilleria naval, Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, Arxiu Històric de Tarragona, Arxiu i Biblioteca de Poblet, Arxiu judicial, Arxiver, Assuévar, Astrolabi, Atles Català, Audiència Reial, Ayerbe, Òbol, Òpol i Perellós, Òptica i navegació, Òria d'Entença, Baile general d'Aragó, Baixa Cerdanya, Ballesta, Balsareny, Banda Municipal de Barcelona, Bandera de Barcelona, Bandera de Catalunya, Bandera de Sant Jordi, Bandera de València, Bandera de Xàtiva, Bandera naval, Banderes de Catalunya, Barberà de la Conca, Baronia d'Abella, Baronia de Bestracà, Baronia de Calders, Baronia de Castalla, Baronia de la Granadella, Baronia de Llagostera, Baronia de Mur, Baronia de Nyer, Baronia de Palafolls, Baronia de Púbol, Baronia de Terrateig, Baronia de Verges, Barranc de les Fonts (Xerta), Basílica del Salvador de Borriana, Bastó de Jacob, Batalla d'Aidu de Turdu, Batalla d'Épila, Batalla de Getares, Batalla de Llucmajor, Batalla de Mislata, Batalla de Montiel, Batalla de Quart, Batalla de reines, Batalla del Bòsfor, Batalla naval de Barcelona (1359), Batalla naval de Bône, Batalla naval de Ceuta, Batalla naval de Port del Comte, Batalla naval de Zonklon, Batle de Mallorca, Beatriu de Castella i de Molina, Beatriu de Coïmbra i d'Urgell, Bellmunt de Mesquí, Belltall, Bellvei, Benejússer, Benicarló, Benifaió, Benifairó de la Valldigna, Benimarfull, Benimassot, Berenguer d'Abella, Berenguer de Cruïlles, Berenguer de Saltells, Berfull, Bernat d'Olzinelles, Bernat de Fonollar, Bernat de Ripoll, Bernat de Sarrià, Bernat de So, Bernat de Vallespirans, Bernat Descoll, Bernat Estruç, Bernat II de Cabrera, Bernat III de Cabrera, Bernat IV de Cabrera, Bernat Metge, Bernat Oliver, Bernat Pujol (canonge), Bernat Vallès, Bertran de Pinós, Bertrand du Guesclin, Bescuit de mar, Betriu (cognom), Biar, Blanes, Bocairent, Boltanya, Bombarda (arma), Bonanada, Bonastre, Borriana, Brancaleone Doria, Burgar, Ca n'Ustrell, Cabdet, Caixa de núvia, Cal Fàbregas (Berga), Calaf, Calce, Call d'Inca, Calldetenes, Calp, Calvià, Camp de sa Batalla, Campanet, Campdàsens (Sitges), Can Català del Castell, Can Valldaura Nou, Can Vilagut, Canals, Cançoner Gil, Cançoneret de Ripoll, Cancelleria Reial, Cap de Crist, Capítols d'Atenes, Capella de Sant Genís. Antic conjunt parroquial de Plegamans, Capella de Santa Àgata, Carinyena (Aragó), Carles II de Navarra, Carles Martínez, Carme Auguet i Comalada, Carrer d'Ataülf, Carrer de la Plateria (l'Arboç), Carrer de Muntaner, Carrer Major de Cervera, Carrer Major de Llorac, Carta portolana, Cartagena, Cartoixa de Valldecrist, Casa Batlló, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casa de les Reixes d'Almassora, Casa de les Roques, Casa reial d'Aragó, Casa reial de Mallorca, Casal d'Aragó, Casal d'Urgell, Casal de Barcelona, Casc (heràldica), Castalla, Castell Comtal de Besalú, Castell d'Aguilar de Segarra, Castell d'Alaró, Castell d'Alfarb, Castell d'Alpont, Castell d'Argençola, Castell d'Aro, Castell d'Arties, Castell d'Énguera, Castell d'El Toro, Castell d'Esponellà, Castell d'Eus, Castell d'Olorda, Castell d'Olost, Castell d'Orpí, Castell d'Ullastret, Castell de Basturs, Castell de Begur, Castell de Bellver, Castell de Benedormiens, Castell de Bestracà, Castell de Cabrera (Anoia), Castell de Calafell, Castell de Calce, Castell de Calders, Castell de Caldes de Malavella, Castell de Cardona, Castell de Castellet (Sant Vicenç de Castellet), Castell de Castellgalí, Castell de Castellolí, Castell de Castelltort, Castell de Castielfabib, Castell de Castissent, Castell de Centelles, Castell de Coaner, Castell de Colltort, Castell de Conat, Castell de Conill, Castell de Cornil, Castell de Creixenturri, Castell de Creu, Castell de Duocastella, Castell de Foixà, Castell de Gallifa, Castell de Gàver, Castell de Guardamar del Segura, Castell de Guardiola, Castell de la Fabregada, Castell de la Floresta, Castell de la Garriga, Castell de la Granadella, Castell de la Guàrdia de Montserrat, Castell de la Guàrdia Pilosa, Castell de la Pedra, Castell de la Roca del Vallès, Castell de la Selva del Camp, Castell de Llagostera, Castell de Llorac, Castell de Llorenç, Castell de Marmellar, Castell de Millars (Rosselló), Castell de Miramar (Figuerola del Camp), Castell de Mogoda, Castell de Monells, Castell de Mont-ros, Castell de Montagut (Montagut i Oix), Castell de Montagut (Sant Julià de Ramis), Castell de Montcada, Castell de Montmany, Castell de Montornès (Vallromanes), Castell de Montsoriu, Castell de Mura, Castell de Palafolls, Castell de Palau-sator, Castell de Pals, Castell de Perellós, Castell de Pontils, Castell de Porqueres, Castell de Puiggròs, Castell de Pujols, Castell de Queralt, Castell de Requesens, Castell de Rià, Castell de Rodès, Castell de Roqueta, Castell de Rubió (Anoia), Castell de Sant Antolí, Castell de Sant Elm, Castell de Sant Iscle, Castell de Sant Joan de Blanes, Castell de Sant Joan de Lloret de Mar, Castell de Sant Martí Sarroca, Castell de Sant Oïsme, Castell de Santa Bàrbara, Castell de Santed, Castell de Segart, Castell de Sentfores, Castell de Sisquer, Castell de Subirats, Castell de Tagamanent, Castell de Tamarit, Castell de Tatzó d'Avall, Castell de Tàrrega, Castell de Terrassola, Castell de Tona, Castell de Torelló, Castell de Torlanda, Castell de Tornamira, Castell de Tornos, Castell de Vacarisses, Castell de Vallmoll, Castell de Veciana, Castell de Verges, Castell de Vespella, Castell de Vicfred, Castell de Vila-romà, Castell de Vilobí d'Onyar, Castell de Xarafull, Castell del Catllar, Castell del Catllar (Vilallonga de Ter), Castell del Cogul, Castell del Far, Castell del Llor, Castell del Rei (Pollença), Castell del Rei (Tarragona), Castell dels Garidells, Castell dels Omells de na Gaia, Castell i vila closa de Maials, Castell i vila de Bellver de Cerdanya, Castell i vila de Talarn, Castell i vilatge de Savella, Castell Lleó, Castell Nou de Pontons, Castell, ermita de San Roc o de Santa Àgueda la Vella i cintes muràries, Castell-Palau dels Boïl, Castellà d'Amposta, Castelló (la Ribera Alta), Castelló d'Empúries, Castelló d'en Bas, Castelló de Rugat, Castelldefels, Castellet de Xinorla, Castellfort, Castellgalí, Castellnou de la Plana, Catalanisme, Catalans, Català, Català antic, Català clàssic, Catalunya a la Corona d'Aragó, Catedral d'Oriola, Catedral de Barcelona, Catedral de Girona, Catedral de Tarragona, Catedral de València, Cavallet de joguina, Còrsega, Cúria de la Governació, Cecília de Comenge-Torena, Cellera de Codalet, Centenar de la Ploma, Cimera (guarniment), Cimera (heràldica), Cimera Reial, Cisma d'Occident, Ciutat Vella de València, Clairà, Cocentaina, Cofrents, Coix, Comanda de Tortosa, Comerç català medieval, Companyia navarresa, Compromís de Casp, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Besalú, Comtat de Girona, Comtat de Luna, Comtat de Pallars Sobirà, Comtats de Rosselló i Cerdanya, Comte de Cervera, Comunitat jueva de Santa Coloma de Queralt, Conat, Confrides, Conquesta feudal hispànica, Consell d'Aragó, Consell de Cent, Consell Reial, Consolat de Mar (Mallorca), Constança (prenom), Constança d'Aragó i de Navarra, Constança de Cabrera, Constança de Perellós, Convent de Sant Domènec (Xàtiva), Convent de Sant Francesc (Vilafranca del Penedès), Convent de Sant Francesc de València, Convent de Santa Clara de Puigcerdà, Convent i església de Sant Francesc, Corbera, Corcolilla, Cornellà del Terri, Corona d'Aragó, Corona de Mallorca, Coronela de Barcelona, Correà, Cort (noblesa), Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1365), Corts de Barcelona (1368-1369), Corts de Barcelona (1372-1373), Corts de Barcelona (1377-1378), Corts de Barcelona (1379-1380), Corts de Barcelona (1413), Corts de Barcelona-Lleida, Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359), Corts de Castelló (1367), Corts de Cullera-València (1364), Corts de Lleida (1375), Corts de Montsó (1362-1363), Corts de Montsó (1376), Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts de Morvedre (1365), Corts de Sant Mateu-València (1369-1370), Corts de Sogorb-Castelló-València, Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371), Corts de Tortosa (1365), Corts de València (1336-1337), Corts de València (1339), Corts de València (1340), Corts de València (1342), Corts de València (1349), Corts de València (1354), Corts de València (1357-1358), Corts de València (1360), Corts de València (1371), Corts de Vila-real-València (1373-1374), Corts de Vilafranca-Barcelona, Corts del Regne d'Aragó, Corts forals valencianes, Corts Generals de la Corona d'Aragó, Corts Valencianes, Cos Militar de Sanitat, Costa Daurada, Costums de Perpinyà, Costums de Tortosa, Crònica de Pere el Cerimoniós, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Cresques Abraham, Creu (Matamala), Creu d'Aïnsa, Creu d'Alcoraç, Creu de terme d'Horta, Creu del Camp de sa Batalla, Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, Cruïlles de Sicília, Cullera (Ribera Baixa), Custòdia de Terra Santa, Daroca, Dècada del 1340, Diada de Sant Jordi, Diada Nacional del País Valencià, Diòcesi de Saetabis, Dinastia marínida, Dinastia Trastàmara, Diner (llei), Diputació del General de Catalunya, Diputació del General del Regne d'Aragó, Dobler, Doctrina Moral del mallorquí en Pacs, Drassanes Reials de Barcelona, Ducat d'Atenes, Ducat de Cardona, Ducat de Neopàtria, Ducat de València, Ducats de Catalunya, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Edifici antic de la Universitat de Perpinyà, Eduard de Woodstock, Eimeric d'Usall, El Carme (barri de València), El Castellet de Castelló (la Ribera Alta), El forn del rei, El Mallol (la Vall d'en Bas), El Mercat, El Raval, El Rec d'Igualada, El Toro, El Vendrell, Elda, Elionor d'Aragó i de Sicília, Elionor d'Arborea, Elionor de Aguilar, Elionor de Castella i de Portugal, Elionor de Portugal, Elionor de Sicília, Elisabet d'Urgell i d'Aragó, Elisabet de Caríntia, Elisabet de Mallorca, Elisenda de Montcada, Elna, Els Aragó de Sicília, Els Canyelles de Sardenya (llinatge), Emirat de Granada, En guàrdia!, Enfrontament entre carlins i lerrouxistes de Sant Feliu de Llobregat, Enric II de Castella, Ermessenda de Carcassona, Esclavitud a Mallorca, Escola cartogràfica mallorquina, Escultura gòtica, Escut d'Alboraia, Escut de Barcelona, Escut de Belianes, Escut de Cervera, Escut de Girona, Escut de l'Aragó, Escut de les Franqueses del Vallès, Escut de les Illes Balears, Escut de Palma, Escut de Sabadell, Escut de Sant Feliu de Guíxols, Escut de Terrassa, Escut de València, Escut de Vilagrassa, Escut del País Valencià, Escut i bandera de Borriana, Escut, bandera i estendard de Caudiel, Escuts amb el Senyal Reial, Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit, Església de la Mercé, Església de Sant Joan del Mercat, Església de Santa Àgueda de Xèrica, Església dels Sants Metges (Sant Julià de Ramis), Esglésies, Espasa de Sant Martí, Espasa de Vilardell, Espaser, Estamenya, Eus, Exportació, Fababuix, Falconeria, Fàbrica de Murs i Valls, Fòrum Provincial (Tarragona), Fórnols de Matarranya, Felanitx, Felip d'Alençon, Felip d'Anglesola, Felip Dalmau I de Rocabertí, Felip de Boïl i de la Scala, Felip III de Navarra, Felipa de Coïmbra i d'Urgell, Fenollet (llinatge), Ferran d'Antequera, Ferran d'Aragó i de Castella, Ferrer Bassa, Ferrer Colom, Ferrer Saiol, Figueres, Fira de Sant Andreu de Torroella de Montgrí, Fira de Tots Sants de Cocentaina, Fira Modernista de Terrassa, Flequer, Florí d'or d'Aragó, Floreta Sanoga, Fogatge, Fogatge de 1358, Fogatge de 1360, Foios, Foixà, Forques, Fortià (llinatge), Fortificació d'Albons, Francesc de Perellós, Francesc de Santcliment (ambaixador), Francesc de Santcliment (noble), Francesc de Vinatea, Francesc Eiximenis, Francesc Riquer i Bastero, Francesco Petrarca, Francisco Javier de Salas y Rodríguez-Morzo, Fraternitat reialista, Frederic III de Sicília, Fuentes Claras, Furs e ordinacions del regne de València, Gabriel Llabrés i Quintana, Galceran Sacosta, Galceran VI de Pinós, Galera catalana, Gallecs (natura), Garcia Fernández de Heredia, Gastó de Montcada i de Lloria, Gèneres de la literatura catalana medieval, Genealogia del Casal d'Aragó, Genealogia general dels Capets, Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246), Generalitat de Catalunya, Generalitats, Gesta Comitum Barchinonensium, Gilabert de Centelles i de Castellet, Gilabert de Pròixida i de Centelles, Gilet, Girona, Gloriosa ensenya de l'Oriol, Gonçalbo de Roda, Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya, Governador general de Mallorca, Governador General del Regne de València, GR 96, Gran Companyia Catalana, Granollers, Gregori Destorrents, Gremi de Flequers de Barcelona, Guadasséquies, Guardamar del Segura, Guerau de Queralt i de Rocabertí, Guerra catalano-genovesa (1330-1336), Guerra de Jaume IV de Mallorca, Guerra de l'Estret, Guerra de la Unió, Guerra dels Dos Peres, Guerra sardo-catalana, Guerra veneciano-genovesa, Guerres ferrandines, Guia de perplexos, Guillem Catà, Guillem d'Agulló, Guillem de Copons, Guillem de Guimerà i d'Abella, Guillem de Torrelles i Marquet, Guillem de Vallseca, Guillem de Vilanova, Guillem Galceran de Rocabertí, Guillem Morell (escultor), Guillem Nicolau, Guiu de Boulogne, Hasdai Cresques, Història d'Alacant, Història d'Alcoi, Història d'Aran, Història d'Elx, Història de Barcelona, Història de Còrsega, Història de l'Aragó, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de l'espasa, Història de la cartografia, Història de la Catalunya del Nord, Història de la llengua catalana, Història de la música catalana, Història de les Illes Balears, Història de Llagostera, Història de Lleida, Història de Mallorca, Història de Reus, Història de Sabadell, Història de Sardenya, Història de Villena, Història del papat, Història dels Països Catalans, Hodonímia de Barcelona, Host (edat mitjana), Hotel Sky, Hug d'Anglesola, Hug de Fenollet, Hug II de Cardona, Humanisme, Illes Balears, Institucions del Regne de València, Isabel d'Aragó i de Fortià, Isabel de Coïmbra i d'Urgell, Jacob ben David Bonjorn, Jacob Corsino, Jafudà Cresques, Jaspert V de Castellnou, Jaume Cascalls, Jaume Conesa, Jaume de Coïmbra i d'Urgell, Jaume de Prades i de Foix, Jaume Domènec, Jaume el Conqueridor, Jaume I d'Urgell, Jaume II d'Urgell, Jaume III de Mallorca, Jaume III de Xèrica, Jaume IV de Mallorca, Jaume March I, Jaume March II, Jerónimo de Blancas y Tomás, Joan Alfons de Xèrica, Joan d'Olzinelles, Joan de Comenge, Joan de Grau i Ribó, Joan de Mallorca, Joan de Montbui, Joan de Montsó, Joan el Caçador, Joan I d'Empúries, Joan I de Castella, Joan II d'Alvèrnia, Joan II d'Empúries, Joan Peana, Joan Sala (cap unionista), Joana d'Aragó i d'Armanyac, Joana d'Aragó i de Navarra, Joana d'Urgell, Joana II de Navarra, Jofre V de Rocabertí, Joglar, Johan de Barbastro, Johan Ferrández d'Heredia, Jordi de Déu, Josep Maria Llorens i Cisteró, Jueus catalans, Jumella, Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó, Jurats de València, Justa, Jutjat d'Arborea, L'Aïnsa, L'Alguer, L'Énova, L'església del mar, L'Espluga Calba, L'Illa (la Vall de Bianya), La cartografia mallorquina, La Força de Vilamajor, La Guàrdia Pilosa, La Manresana (Sant Ramon), La Ral, La Roca d'Albera, La Sala (Vilallonga de Ter), La Sala de Comalats, La Selva del Camp, La Tallada d'Empordà, La Torratxa (Valls), La Xerea, Les Alcubles, Les Borges del Camp, Les Coves de Vinromà, Les Franqueses del Vallès, Les millors obres de la literatura catalana, Les quatre grans Cròniques, Literatura catalana, Llagostera, Llançà, Llíria, Llegítima (dret català), Llegenda de les quatre barres de sang, Lleis Palatines, Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra, Llibre dels fets, Llibre Verd de Manresa, Llinatge dels Alta-riba, Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Llista de batles de Campos, Llista de cavalls famosos, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Rosselló, Llista de Corts Catalanes, Llista de corts generals valencianes, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de València, Lloctinent de Catalunya, Lloctinent general, Llorenç Saragossa, Llotja de Mar, Lluís Borrassà, Lluís Frederic d'Aragó, Lluís I de Sicília, Llucmajor, Llutxent, Lo Crestià, Lo somni, Loarre, Lope de Luna, Luna (llinatge), Mafalda de Pulla-Calàbria, Majordom del Regne d'Aragó, Maldà, Malla (moneda), Mallorca, Manresa, Mare de Déu de Rocacorba, Margalida de Montferrat, Margarida de Montferrat, Maria de Castella, Maria de Cervelló, Maria de Luna, Maria de Navarra, Maria de Sicília, Marià IV d'Arborea, Marina de guerra catalana, Marines (Camp de Túria), Marines Vell, Marquès de la Romana, Marquesat d'Ariza, Marquesat de Bodonitza, Marquesat de Camarasa, Marquesat de Nules, Martí el Jove, Martí l'Humà, Marxuquera, Mata d'Armanyac, Mateu Adrià, Mateu Mercer, Matilde Salvador i Segarra, Menorca, Mentet, Mercenari, Miguel de Gurrea y Cerdan, Millars (Rosselló), Millena, Miquel de Ricomà, Miracle de la llum, Miramar (Figuerola del Camp), Mislata, Moià, Molí de Baix (Xerta), Molí de la Sinoga, Moncofa, Moneda catalana, Monells, Monestir de la Murta, Monestir de Montsió, Monestir de Sant Bernat de Rascanya, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Feliu de Guíxols, Monestir de Sant Miquel dels Reis, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Monestir de Santes Creus, Montblanc, Montitxelvo, Montornès del Vallès, Montpeller, Monument a Jaume III, Monument a la Generalitat, Morellàs, Mosquerola, Muhàmmad V de Gharnata, Muralla de Constantí, Muralla medieval de València, Muralles d'Alacant, Muralles d'Oriola, Muralles de Barcelona, Muralles de Girona, Muralles de Regencós, Muralles de Tàrrega, Muralles de Tremp, Muralles medievals de Tortosa, Muralles romanes de Tarragona, Murla, Murs de la vila del Cogul, Museu Comarcal de l'Urgell, Museu Diocesà de Barcelona, Museu Marítim de Barcelona, Navarrès-aragonès, Nicolau Eimeric, Nicolau Rossell, Nidoleres, Novelda, Nucli antic d'Horta de Sant Joan, Nucli antic de Cervera, Nucli antic de Palau-sator, Nucli central de Valls, Nucli històric de Catí, Nules, Numeració del Casal d'Aragó, Nyer, Observatori astronòmic, Odontologia, Ogassa, Olesa de Montserrat, Olf de Pròixida, Olià, Olocau, Onda, Onil, Orde de Sant Jordi d'Alfama, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Ordinacions sobre lo fet de la mar, Ordinals dels reis d'Aragó, Origen de la Senyera Reial, Orland d'Aragó, Orriols (Bàscara), Ot de Montcada i de Pinós, Pacte de Madrid, Pactisme, Pagà de Mallorca, Paiporta, Palau Arquebisbal de València, Palau consistorial de València, Palau de Cornellà de Conflent, Palau de l'Aljaferia, Palau de la Generalitat Valenciana, Palau del Real, Palau del rei Martí l'Humà, Palau Reial de l'Almudaina, Palau Reial de Torroella, Palau Reial Major, Palau Reial Menor, Palau-sator, Palou, Papa Gregori XI, Parets del Vallès, Partenó, Pau de Sanluri, Pau de Terrer, Pau Orosi, Pego, Peguera (Calvià), Penàguila, Pere, Pere Arvei, Pere Berneç, Pere d'Aragó, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere de Gualbes i de Terrades, Pere de Santamans, Pere de Xèrica, Pere el Gran, Pere Galceran de Pinós i de Mallorca, Pere Galceran III de Pinós, Pere I, Pere I d'Urgell, Pere I de Castella, Pere II, Pere II d'Urgell, Pere II de Sicília, Pere III, Pere III d'Empúries, Pere III de Grevalosa, Pere IV, Pere Maça i de Liçana, Pere Marc, Pere March (poeta), Pere March lo Prohom, Pere Moragues, Pere Mulet, Pere Perseya, Pere V de Queralt, Perpinyà, Pesta Negra, Pierre Flandrin, Pintura gòtica de la Corona d'Aragó, Pintures de la cel·la de Sant Miquel, Plaça del Mercat (València), Plaça Farners, Poliorcètica, Pollença, Pollestres, Ponç d'Alta-riba, Ponç de Copons, Ponç de Santa Pau, Port de Palma, Porta (abat), Porta de Quart, Portal de Sant Roc (Vilafranca), Portal dels Romeus, Portell de Morella, Portopí, Príncep de Girona, Primera Guerra Civil castellana, Princeps namque, Principat de Catalunya, Privilegi de Pere III del port de Tarragona, Privilegi de Sant Feliu de Guíxols, Privilegis de la Unió, Promovedor, Protonotari, Puig de Santa Àgueda, Pujalt, Quart de Poblet, Querimònia, Querol, Quesa, Rafelbunyol, Ralleu, Ramon Berenguer II, Ramon d'Escales, Ramon de Perellós, Ramon Destorrents, Ramon Llull, Ratpenat (heràldica), Ratpenats, Real (Ribera Alta), Rec Monar, Receptari de Manresa, Recinte emmurallat de Berfull, Recinte emmurallat de Camarasa, Recinte emmurallat de Montblanc, Recinte fortificat de Cervera, Recinte fortificat de Foixà, Recinte fortificat de Forques, Recinte fortificat de Marqueixanes, Recinte fortificat de Verges, Regne de Mallorca, Regne de Portugal, Regne de Sicília, Reial audiència, Reial Audiència de Catalunya, Reial d'or de Mallorca, Reial Monestir de Sant Victorià, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, República de Gènova, Requena, Residència Mare Janer, Retaule de Sant Vicenç, Retaule de Santa Anna i la Marededéu (Destorrents), Retaule del Centenar de la Ploma, Retrats dels reis d'Aragó, Reus, Revolta de Sardenya (1353-1355), Revolta de València, Riambau de Corbera, Riola, Ripollet, Riudoms, Roca (cognom), Rocafort de Queralt, Rodès, Roger de Montcada i de Lloria, Romeu Sescomes, Roses, Rubió, Sa Pobla, Sabadell, Sac de gemecs, Sagunt, Salàs de Pallars, Saló del Tinell, Saltiri anglocatalà, Sanç (L'Énova), Sanç d'Aragó i d'Alburquerque, Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig, Sancho López de Ayerbe, Sanluri, Sant Andreu d'Òrrius, Sant Andreu de Mata, Sant Cebrià dels Alls, Sant Enterrament de l'església de Sant Feliu de Girona, Sant Esteve de Llitera, Sant Esteve de Peratallada, Sant Francesc (barri de València), Sant Francesc de Berga, Sant Ignasi de Cervera, Sant Jeroni de Cotalba, Sant Joan de Pladecorts, Sant Julià del Fou, Sant Julià del Llor (Torrefeta), Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Galligants, Sant Pere de Vilamajor, Sant Ramon del Pla de Santa Maria, Sant Vicenç dels Horts, Sant Vicent Ferrer, Santa Anna de Montornès, Santa Coloma de Farners, Santa Coloma de Queralt, Santa Eugènia de Soanyes, Santa Llúcia Sacosta, Santa Maria d'Olesa de Montserrat, Santa Maria de Balaguer, Santa Maria de Cornellà de Conflent, Santa Maria de Formiguera, Santa Maria de Serrateix, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria de Vilert, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Santcliment, Santpedor, Santuari de Sant Salvador de Felanitx, Santuari Virgen de la Estrella, Saragossa, Sarrió, Sarroca de Lleida, Saurena d’Anglesola, Sàsser, Séquia de Manresa, Símbols nacionals de Catalunya, Síndic de Greuges de Catalunya, Seca de Mallorca, Segart, Semàfor (comunicació), Senet, Sentència arbitral, Senyal Reial (segle XIII), Senyal Reial (segle XIII-XIV), Senyera del País Valencià, Senyera reial, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Senyoria de Vacarisses, Senyoriu d'Elda, Senyoriu de Castellgalí, Sepulcre de Maria, Sepulcres comtals de la catedral de Girona, Setge d'Alacant (1356), Setge d'Oreoi, Setge d'Oriola (1359), Setge d'Oriola (1364), Setge de Calataiud, Setge de Guardamar (1358), Setge de Guardamar (1359), Setge de Jumella, Setge de l'Alguer, Setge de Pera, Setge de Sevilla (1369), Setge de Tarassona, Setge de Terol (1363), Setge de València (1359), Setge de València (1363), Setge de València (1364), Sext Juli Frontí, Sibil·la de Fortià, Simó Virgili, Sinarques, Sorita de Llitera, Suda de Tortosa, Sueca, Talarn, Talteüll, Tamarit de Llitera, Taules de Pere el Cerimoniós, Taxa, Teatre medieval, Teià, Telecomunicació, Telescopi òptic, Tellet, Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats, Teresa d'Entença, Tibi, Timbre, Tisó, Toixa, Tombes dels comtes de Barcelona, Tor (la Tallada d'Empordà), Torís, Torre d'en Vergonyes, Torre de Bellvei, Torre de l'Hort de Maria, Torre de Rassef, Torre del Far, Torres de l'antiga muralla d'Alcover, Torres de Montes, Torres de Montserrat, Torres del Seminari, Torroella de Montgrí, Tort (acció incorrecta), Tractat d'Almazán, Tractat de Perpinyà (1351), Traduccions de l'Alcorà, Tremp (ciutat), Ullerer, Unió d'Aragó, Unió de València, Universitat de Perpinyà (1350-1793), Universitat de Perpinyà Via Domícia, Universitat Sertoriana d'Osca, Vacarisses, València al segle XIV, València Club de Futbol, Vallclara, Vallespinosa, Vallvidrera, Varvassoria de Toralla, Víbria, Veïnat de Santa Susanna de Vilamajor, Velluters, Verdú, Vescomtat de Bas, Vescomtat de Cabrera, Vicfred, Vidal de Blanes, Vidre català, Vila closa d'Escaló, Vila closa de Vilamur, Vila de Vinçà, Vila fortificada de Morellàs, Vila fortificada de Vilafranca de Conflent, Vila-seca, Vilafranca (Ports), Vilafranca de Conflent, Vilamajor (universitat), Vilanant, Vilanova (genealogia), Vilanova de Meià, Vilert, Vinatea, Vinçà, Violant d'Aragó (reina de Nàpols), Violant de Bar, Violant de Vilaragut, Virrei, Vistabella del Maestrat, Walter Benedict, Xèrica, Xera, Xerta, Xest, Xulilla, 10 de desembre, 12 de març, 1319, 1339, 1342, 1344, 1346, 1348, 1349, 1354, 1365, 1366, 1377, 1383, 1387, 15 de novembre, 16 de novembre, 21 de setembre, 22 de juny, 25 d'octubre, 30 de juliol, 5 de gener, 5 de setembre, 8 de desembre. Ampliar l'índex (1193 més) » « Shrink índex

A Penya

A Penya és una localitat de la comarca Foia d'Osca que pertany al municipi de As Penyas de Riglos, a la província d'Osca, Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і A Penya · Veure més »

Abat de Poblet

Josep Alegre, abat de Poblet 1998-2015 Labat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Abat de Poblet · Veure més »

Abu Hammu II

Abu-Hammú (II) Mussa ibn Abi-Yaqub Yússuf ibn Abd-ar-Rahman ibn Yahya ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Hammú II fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn o Tlemcen.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Abu Hammu II · Veure més »

Acròpoli d'Atenes

Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Acròpoli d'Atenes · Veure més »

Adalil

Ladalil era el màxim grau entre els almogàvers, anaven a cavall i guiaven les tropes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Adalil · Veure més »

Ademús

Ademús (en castellà i oficialment, Ademuz) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Racó d'Ademús, de la qual és la capital i municipi més poblat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ademús · Veure més »

Aiguaviva

Aiguaviva és un municipi català de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Aiguaviva · Veure més »

Albalat de la Ribera

Albalat de la Ribera és un municipi del País Valencià a la província de València, a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Albalat de la Ribera · Veure més »

Albalat dels Sorells

Albalat dels Sorells, Albalat de Mossèn Sorell o Albalat de Codinats és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Albalat dels Sorells · Veure més »

Alberic

Alberic (de l'àrab al-barid, «la posta») és un municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Alberic · Veure més »

Albió (Llorac)

Albió és un nucli de població ubicat a l'extrem més occidental del terme de Llorac, a la Conca de Barberà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Albió (Llorac) · Veure més »

Alcàntera de Xúquer

Alcàntera de Xúquer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Alcàntera de Xúquer · Veure més »

Alcàsser (Horta Sud)

Alcàsser és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Alcàsser (Horta Sud) · Veure més »

Alcúdia

Alcúdia (pronunciació local) és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; i està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Alcúdia · Veure més »

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Alcoi · Veure més »

Alcoletge

Alcoletge és un municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Alcoletge · Veure més »

Alella

Alella és un municipi de la comarca del Maresme que té 9.764 habitants (2018).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Alella · Veure més »

Aleramici

El Aleramici (família dels Alerams o Aleràmics) anteriorment coneguda com a Aleramidi, foren una important família feudal franca al Piemont, les diferents branques de la qual van governar el Montferrat, Saluzzo, Savona i altres terres entre Ligúria i Piemont.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Aleramici · Veure més »

Alfafar

Alfafar és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Alfafar · Veure més »

Alfafara

Alfafara és una població del País Valencià situada a la comarca del Comtat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Alfafara · Veure més »

Alfarràs

Alfarràs és un municipi de la comarca del Segrià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Alfarràs · Veure més »

Alfondeguilla

Alfondeguilla, anomenada també de manera no oficial Fondeguilla o Fondeguilla de Castro, és un municipi del País Valencià, a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Alfondeguilla · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Alfons el Benigne · Veure més »

Alfons IV de Portugal

Alfons IV de Portugal, dit el Brau (Lisboa, 1291 - ibíd., 1357), fou rei de Portugal (1325-1357).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Alfons IV de Portugal · Veure més »

Algímia d'Almonesir

Algímia d'Almonesir (en castellà i oficialment Algimia de Almonacid, i en la parla xurra, L'Algimia) és un municipi del País Valencià de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Algímia d'Almonesir · Veure més »

Alguerès

L'alguerès o alguerés (pron. algueresa) és el dialecte del català que se parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Alguerès · Veure més »

Almacelles

Almacelles és una vila i municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Almacelles · Veure més »

Almazán

Almazán Almazán és un municipi espanyol ubicat a la província de Sòria a Castella i Lleó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Almazán · Veure més »

Almenara

Almenara és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Almenara · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Almogàver · Veure més »

Almussafes

Almussafes és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Almussafes · Veure més »

Aloi de Montbrai

Aloi de Montbrai o Mestre Aloi fou un escultor català d'origen francès.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Aloi de Montbrai · Veure més »

Annaba

Annaba (tr), antigament coneguda en català com Bona, és una ciutat d'Algèria, capital de la província homònima, situada prop del riu Wadi Seybouse i de la frontera amb Tunísia.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Annaba · Veure més »

Anoia

LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Anoia · Veure més »

Antic palau (Vistabella del Maestrat)

L'Antic Palau de Vistabella del Maestrat a la comarca de l'Alt Maestrat (província de Castelló), també conegut com la Presó i Palau del Rei Pere el Cerimoniós, és un conjunt format per dos edificis annexos declarats Bé de Rellevància Local, catalogació que es deu a estar inclòs en la delimitació de l'entorn de protecció del Ben d'Interès Cultural conegut com a “Castell i muralles de Vistabella del Maestrat”, amb codi d'identificació: 12.04.139-010.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Antic palau (Vistabella del Maestrat) · Veure més »

Antich de Bages

Antich de Bages fou un jurisconsult cesaraugustà i savi glossador de les observances del Regne d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Antich de Bages · Veure més »

Antiga torre defensiva d'Algar

LAntiga torre defensiva d'Algar de Palància, també coneguda com la torre àrab, es troba al centre de la població que li dona nom, en una plaça de la localitat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Antiga torre defensiva d'Algar · Veure més »

Antoni Añón i Cortiella

Antoni Añón i Cortiella (Xerta, 13 de juny del 1825 - 9 de juliol del 1919), de professió farmacèutic, va esdevenir l'iniciador ebrenc més important de la Renaixença.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Antoni Añón i Cortiella · Veure més »

Antoni de Vilaragut i Visconti

Antoni de Vilaragut i Visconti (Sicília, 1336 - País Valencià, 1400) fou conseller de Pere el Cerimoniós i alcaid de Xàtiva.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Antoni de Vilaragut i Visconti · Veure més »

Antoni Ginebreda

Antoni Ginebreda (Barcelona, - 1394) va ser un religiós de l'orde dels predicadors, mestre en teologia i escriptor.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Antoni Ginebreda · Veure més »

Antoni Martinelli

Antoni Martinelli (l'Alguer, 1947) és un activista lingüístic alguerès.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Antoni Martinelli · Veure més »

Any

Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Any · Veure més »

Any de plor

L'any de plor era el terme jurídic derivat del dret català, pel qual durant el primer any de viduïtat el consort no mort, té el dret a ésser alimentat a càrrec del patrimoni de la persona traspassada, en consonància amb la seva posició i amb la quantia del patrimoni.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Any de plor · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Aragó · Veure més »

Aragó (cognom)

Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Aragó (cognom) · Veure més »

Aragonensium rerum commentarii

Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Aragonensium rerum commentarii ('Comentaris respecte de l'Aragó') és l'obra cabdal de l'historiador aragonès Jerónimo de Blancas y Tomás.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Aragonensium rerum commentarii · Veure més »

Aramunt (antic municipi)

L'antic municipi d'Aramunt, a la comarca del Pallars Jussà, perdé la seva independència municipal el 1969, quan fou afegit al terme municipal de Pallars Jussà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Aramunt (antic municipi) · Veure més »

Arc (arma)

”Yumi”, arc japonès. Entre les armes tradicionals un arc és una arma de tret destinada a tirar fletxes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Arc (arma) · Veure més »

Argelers

Argelers, de vegades anomenada Argelers de la Marenda (Argelès-sur-Mer), és una vila i municipi de 9.914 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Argelers · Veure més »

Armada Reial del senyor rei d'Aragó

L'Armada Reial del senyor Rei d'Aragó (o estol reial) fou la força naval alçada i noliejada pel rei d'Aragó, i conjuntament amb l'Armada de la Diputació General de Catalunya, l'Armada de la Diputació General de València, l'Armada de Catalunya, l'armada de Barcelona, l'Armada de València i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona d'Aragó, una de les més poderoses i efectives, sinó la que més, en el mediterrani de l'edat mitjana.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Armada Reial del senyor rei d'Aragó · Veure més »

Arnau d'Erill i de Mur

Arnau d'Erill i de Mur (? - 1355), militar català i governador general del Regne de Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Arnau d'Erill i de Mur · Veure més »

Arnau de Mont-rodon

fou bisbe de Girona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Arnau de Mont-rodon · Veure més »

Arnau Sescomes

Façana de la Catedral de Tarragona on Sescomes exercí els últims anys de la seva vida. Arnau Sescomes (mas Sescomes, avui Les Comes, Puig-reig, diòcesi d'Urgell, segona meitat del - Tarragona, 1346) fou un polític i eclesiàstic que fou bisbe de Lleida (1327-1334), arquebisbe de Tarragona (1334-1346), ambaixador del rei Jaume II i conseller de Pere III de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Arnau Sescomes · Veure més »

Arsèguel

Arsèguel és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Arsèguel · Veure més »

Art cistercenc

L'Abadia de Sénanque Claustre de l'Abadia de Fontenay. Farga de l'Abadia de Fontenay. Es denomina art cistercenc al desenvolupat pels monjos cistercencs en la construcció de les seues abadies a partir del, moment de l'expansió inicial d'aquest orde religiós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Art cistercenc · Veure més »

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Art de Catalunya · Veure més »

Artal II de Foces

Artal II de Foces, castlà de Cabrera i de Voltregà, governador del Regne de Mallorca, va estar casat amb Esclarmunda de Mallorca, neta de Ferran de Mallorca i filla de Sanç de Mallorca, germanastre de Jaume III de Mallorca, i de Saura de Rosselló, filla de Ferrer de Rosselló.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Artal II de Foces · Veure més »

Artilleria naval

L'artilleria naval és tota aquella artilleria utilitzada en un vaixell de guerra.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Artilleria naval · Veure més »

Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona

LArxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) és una institució cultural que pertany a l'arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona · Veure més »

Arxiu Històric de Tarragona

LArxiu Històric de Tarragona, conegut també com a Arxiu Històric Provincial, és de titularitat estatal però de gestió autonòmica i recull, conserva i posa a disposició dels ciutadans documentació històrica, administrativa i personal en l'àmbit de la província de Tarragona; i en aquest cas concret també de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Arxiu Històric de Tarragona · Veure més »

Arxiu i Biblioteca de Poblet

LArxiu i Biblioteca de Poblet és un dipòsit documental i bibliogràfic emplaçat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet que fou creat l'any 1151 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Arxiu i Biblioteca de Poblet · Veure més »

Arxiu judicial

Al·legoria de la justícia Els diccionaris a l'ús de terminologia arxivística no tenen una veu específica per a arxiu judicial.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Arxiu judicial · Veure més »

Arxiver

Arxivera treballant. Un arxiver és la persona que té un arxiu a càrrec seu o serveix com a tècnic en aquest.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Arxiver · Veure més »

Assuévar

Assuévar (en castellà i oficialment, Azuébar) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància, a la província de Castelló.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Assuévar · Veure més »

Astrolabi

vora Lastrolabi planisfèric, usualment anomenat astrolabi, és un instrument astronòmic de mesura i càlcul analògic que reprodueix sobre un disc el moviment aparent de l'esfera celeste entorn de la Terra.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Astrolabi · Veure més »

Atles Català

LAtles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham (1325-1387).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Atles Català · Veure més »

Audiència Reial

L'audiència reial era una institució de la Corona d'Aragó consistent en el fet que el rei rebia les persones del seu regne que li ho demanaven per a escoltar-ne les súpliques, fossin o no de caràcter judicial, i prendre una decisió al respecte.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Audiència Reial · Veure més »

Ayerbe

Ayerbe és un municipi aragonès a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ayerbe · Veure més »

Òbol

Òbol (en grec antic ὀβελός, "obelós" i en àtic ὀβολός, "obolós", pl. ὀβολόι, «fermall», en llatí obolus) era la més petita de les quatre principals denominacions del pes i del diner entre els grecs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Òbol · Veure més »

Òpol i Perellós

Òpol i Perellós (oficialment en francès, Opoul-Périllos) és una comuna de 1.042 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord, formada el 1972 per agregació de les antigues comunes independents dÒpol (estàndard) i de Perellós (estàndard). Es parlava occità fins al al vilatge de Perellós, ara abandonat i en ruïnes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Òpol i Perellós · Veure més »

Òptica i navegació

Dollond, emprada per la marina britànica. Taxímetre a bord de l'''HMS Belfast''. En els camps de l'òptica i la navegació, són molt importants els instruments òptics així com altres aspectes visuals que milloren o simplement "fan servir" la capacitat de visió de les persones.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Òptica i navegació · Veure més »

Òria d'Entença

Òria d'Entença (1120 - Osca, 1178) fou noble, tutora i comtessa de Pallars Jussà del llinatge Entença.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Òria d'Entença · Veure més »

Baile general d'Aragó

El baile general d'Aragó (també transcrit en texts antics com a bayle general o batle general) era el funcionari de la casa del rei encarregat de l'administració del patrimoni d'exclusiva titularitat règia al territori aragonès. Com a tal, recaptava peatges, drets d'explotació de mines i terres règies, multes i successions en nom del rei.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Baile general d'Aragó · Veure més »

Baixa Cerdanya

Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Baixa Cerdanya · Veure més »

Ballesta

Carles V Ballesta amb gafa Una ballesta és una arma per a la guerra i la caça que dispara diferents tipus de fletxes a gran distància, antigament també projectils esfèrics.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ballesta · Veure més »

Balsareny

Balsareny és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat a la vall del Llobregat, al nord de la comarca del Bages.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Balsareny · Veure més »

Banda Municipal de Barcelona

La Banda Municipal de Barcelona és una institució musical de llarga tradició, fundada l'any 1886.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Banda Municipal de Barcelona · Veure més »

Bandera de Barcelona

La bandera oficial de Barcelona és l'ensenya que identifica l'Ajuntament de Barcelona i, per extensió, la ciutat mateix.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bandera de Barcelona · Veure més »

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bandera de Catalunya · Veure més »

Bandera de Sant Jordi

La Bandera de Sant Jordi fou la bandera de la Diputació del General de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bandera de Sant Jordi · Veure més »

Bandera de València

La bandera de València és l'anomenada Senyera Coronada i està formada per.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bandera de València · Veure més »

Bandera de Xàtiva

La bandera de Xàtiva o senyera de Xàtiva és el símbol tradicional que representa l'estendard reial sobre un fons roig concedit pel rei Pere el Cerimoniós, a la ciutat, el 1347.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bandera de Xàtiva · Veure més »

Bandera naval

Clíper ''Red Jacket''. La bandera del país va hissada a popa. Una bandera naval és qualsevol bandera hissada a bord d'un vaixell per tal de mostrar el seu estat legal i poder ser identificat per tercers.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bandera naval · Veure més »

Banderes de Catalunya

Les banderes que han representat Catalunya a través de la història són diverses, i s'han utilitzat per a diverses funcions.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Banderes de Catalunya · Veure més »

Barberà de la Conca

Barberà de la Conca és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà a la qual dona nom.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Barberà de la Conca · Veure més »

Baronia d'Abella

Escut dels barons d'Abella La Baronia d'Abella, juntament amb les baronies d'Erill, Bellera i Orcau, era una de les baronies històriques de l'actual Pallars Jussà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Baronia d'Abella · Veure més »

Baronia de Bestracà

la baronia de Bestracà és una jurisdicció feudal, centrada en el castell de Bestracà (Camprodon), la baronia fou concedida per Pere III vers el 1365 al seu conseller Pere Blau, senyor d'Oltrera.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Baronia de Bestracà · Veure més »

Baronia de Calders

La baronia de Calders era una de les baronies primigènies de l'actual comarca del Bages i de la comarca natural del Moianès.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Baronia de Calders · Veure més »

Baronia de Castalla

La Baronia de Castalla fou una jurisdicció senyorial vinculada el 1364 a Ramon Vilanova i Lladró, pertanyent a la família de Maza Lizama.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Baronia de Castalla · Veure més »

Baronia de la Granadella

la Baronia de la Granadella fou una jurisdicció senyorial constituïda el 1313, en temps de Pere (III) Moliner.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Baronia de la Granadella · Veure més »

Baronia de Llagostera

La Baronia de Llagostera fou una jurisdicció senyorial erigida el 1375 sobre la senyoria, el lloc i el castell de Llagostera (Gironès) a favor de Gastó de Montcada i de Luna, que comprenia els castells de Malavella, Montagut i Cassà, la vila de Caldes de Malavella i les viles i llocs de Franciac, Santa Seclina, Caulers, Tossa i Lloret.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Baronia de Llagostera · Veure més »

Baronia de Mur

La baronia de Mur, també anomenada de Mur d'Alzina, és una de les baronies històriques del Pallars Jussà, juntament amb les d'Abella, Bellera, Erill i Orcau.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Baronia de Mur · Veure més »

Baronia de Nyer

Armes de la família de Banyuls de Montferrer La Baronia de Nyer era una baronia del Vescomtat de Conflent, que pertanyia, a l'alta edat mitjana a la família de Sa Roca, o La Roca (Ça Rocha).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Baronia de Nyer · Veure més »

Baronia de Palafolls

Escut de Palafolls amb la corona de baró i les armes dels senyors de Palafolls La baronia de Palafolls era una jurisdicció senyorial centrada al castell de Palafolls que comprenia els actuals termes municipals de Palafolls, Malgrat de Mar i Santa Susanna i part del de Blanes (planura de s'Abanell i s'Auguer).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Baronia de Palafolls · Veure més »

Baronia de Púbol

La baronia de Púbol fou una jurisdicció senyorial centrada en el castell de Púbol.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Baronia de Púbol · Veure més »

Baronia de Terrateig

La Baronia de Terrateig és un títol nobiliari valencià creat l'any 1353 per Pere IV a favor de Guillem de Bellvís.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Baronia de Terrateig · Veure més »

Baronia de Verges

La Baronia de Verges fou una jurisdicció senyorial centrada al Castell de Verges i que comprenia també Bellcaire d'Empordà i la Tallada d'Empordà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Baronia de Verges · Veure més »

Barranc de les Fonts (Xerta)

El barranc de les Fonts, en l'últim tram també conegut com a barranc de l'Arram (ja que travessa aquesta antiga finca) és un barranc que discorre pels termes municipals de Paüls i Xerta, a la comarca catalana del Baix Ebre.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Barranc de les Fonts (Xerta) · Veure més »

Basílica del Salvador de Borriana

La Basílica del Salvador està a la Plaça Major de Borriana, a la Plana Baixa al País Valencià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Basílica del Salvador de Borriana · Veure més »

Bastó de Jacob

Vara de Jacob del 1776, Musée national de la Marine, Paris. El bastó de Jacob, vara de Jacob o creu de Jacob és un antic instrument de navegació, utilitzat per mesurar l'angle entre dos cossos celestes o bé l'altura del sol i d'altres astres sobre l'horitzó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bastó de Jacob · Veure més »

Batalla d'Aidu de Turdu

La Batalla d'Aidu di Turdu (1347) va enfrontar les tropes catalanes amb les tropes genoveses pel domini de l'illa de Sardenya en el lloc homònim, situat entre Sàsser i Bonorva.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Batalla d'Aidu de Turdu · Veure més »

Batalla d'Épila

La Batalla d'Épila va tenir lloc el 21 de juliol de 1348, s'hi enfrontaren les tropes de Pere el Cerimoniós comandades per Lope de Luna contra les dels Unionistes aragonesos.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Batalla d'Épila · Veure més »

Batalla de Getares

La batalla de Getares fou un dels episodis de la Guerra de Granada.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Batalla de Getares · Veure més »

Batalla de Llucmajor

La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Batalla de Llucmajor · Veure més »

Batalla de Mislata

La Batalla de Mislata va tenir lloc el 9 de desembre del 1348; s'hi enfrontaren les tropes de Pere el Cerimoniós comandades per Lope de Luna contra les dels unionistes valencians.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Batalla de Mislata · Veure més »

Batalla de Montiel

La Batalla de Montiel fou un enfrontament bèl·lic emmarcat en la Guerra dels Cent Anys i en els seus conflicte satèl·lit, la Guerra Civil de Castella i la Guerra dels dos Peres, en la qual els exèrcits francocastellans es van amidar amb una aliança proanglesa liderada per Portugal.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Batalla de Montiel · Veure més »

Batalla de Quart

La batalla de Quart fou un dels enfrontaments de la Revolta de Sardenya, emmarcada en la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Batalla de Quart · Veure més »

Batalla de reines

Batalla de reynas (Batalla de reines, en català normatiu) és un drama històric en tres actes i en vers, original de Frederic Soler, i estrenat al teatre Romea de Barcelona la nit del 25 de gener de 1887.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Batalla de reines · Veure més »

Batalla del Bòsfor

La batalla del Bòsfor o batalla dels Estrets, lliurada el 13 de febrer de 1352, fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Batalla del Bòsfor · Veure més »

Batalla naval de Barcelona (1359)

La Batalla naval de Barcelona de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Batalla naval de Barcelona (1359) · Veure més »

Batalla naval de Bône

La Batalla naval de Bona de 1360 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Batalla naval de Bône · Veure més »

Batalla naval de Ceuta

La batalla naval de Ceuta fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Batalla naval de Ceuta · Veure més »

Batalla naval de Port del Comte

La batalla naval de Port del Comte fou un dels enfrontaments de la Revolta de Sardenya, emmarcada en la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Batalla naval de Port del Comte · Veure més »

Batalla naval de Zonklon

La batalla naval de Zonklon fou una de les batalles de la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Batalla naval de Zonklon · Veure més »

Batle de Mallorca

El Batle de Mallorca és de les primeres institucions amb què el Rei dotà el nou Regne de Mallorca després de la conquesta de Jaume I. En els primers moments era l'únic batle reial de tota l'illa i exercia funcions de caràcter administratiu i judicial en primera instància.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Batle de Mallorca · Veure més »

Beatriu de Castella i de Molina

Beatriu de Castella (Toro, 8 de març de Zamora 1293 - Lisboa, 25 d'octubre de 1359), infanta de Castella i reina consort de Portugal (1325-1357).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Beatriu de Castella i de Molina · Veure més »

Beatriu de Coïmbra i d'Urgell

L'infanta Beatriu de Coïmbra i d'Urgell (Coïmbra, 1435 – Bruges, 1462), coneguda com a «dona Brites» fou una noble portuguesa, membre de la casa reial catalana, que va esdevenir senyora de Clèveris-Ravenstein després de casar-se amb Adolf de Clèveris i de La Mark, senyor de Clèveris.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Beatriu de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »

Bellmunt de Mesquí

Bellmunt de Mesquí és una vila i municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bellmunt de Mesquí · Veure més »

Belltall

Belltall és un poble del municipi de Passanant i Belltall, a la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Belltall · Veure més »

Bellvei

Bellvei és un municipi de la comarca del Baix Penedès.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bellvei · Veure més »

Benejússer

Benejússer (oficialment i en castellà Benejúzar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Benejússer · Veure més »

Benicarló

Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Benicarló · Veure més »

Benifaió

Benifaió és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Benifaió · Veure més »

Benifairó de la Valldigna

Casa consistorial del municipi Benifairó de la Valldigna és una població del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Benifairó de la Valldigna · Veure més »

Benimarfull

Benimarfull és un municipi del País Valencià, situat al nord de la província d'Alacant, a la comarca del Comtat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Benimarfull · Veure més »

Benimassot

Benimassot és una població de la comarca del Comtat, al País Valencià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Benimassot · Veure més »

Berenguer d'Abella

Berenguer d'Abella (? - Barcelona, 1387) fou conseller i majordom de Pere III el Cerimoniós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Berenguer d'Abella · Veure més »

Berenguer de Cruïlles

Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Berenguer de Cruïlles · Veure més »

Berenguer de Saltells

Berenguer de Saltells (ca. 1318, Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental - ?) fill d'un ric propietari, Raimon de Saltells, i que va desaparèixer, per aixoplugar-se a les muntanyes pirinenques properes a Andorra, l'any 1350, després de matar Arnau Ramon de Biure, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès en plena Missa del gall, acompanyat d'altres cinc persones, en no estar d'acord amb l'herència del seu pare, que donava la major part de les propietats al monestir.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Berenguer de Saltells · Veure més »

Berfull

Berfull és un llogaret despoblat que forma part del municipi de Rafelguaraf.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Berfull · Veure més »

Bernat d'Olzinelles

Bernat d'Olzinelles, va ser un alt funcionari reial nascut a Tarragona que va viure durant el.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bernat d'Olzinelles · Veure més »

Bernat de Fonollar

Bernat de Fonollar fou un noble de la Corona d'Aragó que pel que sembla va morir el 1326.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bernat de Fonollar · Veure més »

Bernat de Ripoll

Bernat de Ripoll (Regne de València, s. XIV – Constantinoble, 1352) va ser un noble i militar d'origen valencià, al servei de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bernat de Ripoll · Veure més »

Bernat de Sarrià

Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bernat de Sarrià · Veure més »

Bernat de So

Bernat de So i de Vilaragut (Conflent ? 1315 - 1385).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bernat de So · Veure més »

Bernat de Vallespirans

Fra Bernat de Vallespirans fou abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles entre 1300 i 1333.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bernat de Vallespirans · Veure més »

Bernat Descoll

Bernat Descoll (Barcelona, 1310-1390) era lloctinent de mestre racional des del 1361 i va ser un dels principals escriptors de la Crònica de Pere el Cerimoniós sota la direcció i inspecció del mateix Pere III.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bernat Descoll · Veure més »

Bernat Estruç

Bernat Estruç o Estruc (segles XIV-XV) fou successivament abat de Santa Maria de Roses (1396-1401), Sant Esteve de Banyoles (1401-1408), abat del monestir de Sant Pere de Rodes entre 1409 i 1413, i de Sant Cugat del Vallès (1413-1419).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bernat Estruç · Veure més »

Bernat II de Cabrera

Reproducció de la indumentària de Bernat II de Cabrera al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella Bernat de Cabrera (? - Saragossa, 1364), vescomte de Cabrera (1328 - 1343) i (1349 - 1350) i de Bas (1335) i (1352 - 1354) fou un noble de l'aristocràcia catalana, Capità General de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bernat II de Cabrera · Veure més »

Bernat III de Cabrera

Bernat III de Cabrera, vescomte de Cabrera, vescomte de Bas i comte d'Osona (? – Tordehumos (Castella), 1368) va ser un noble català de la Baixa edat mitjana, fill segon del vescomte de Bas i de Cabrera, Bernat II de Cabrera.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bernat III de Cabrera · Veure més »

Bernat IV de Cabrera

Bernat IV de Cabrera, dit Bernardí, (1352 - Catània (Sicília), 1423) ostentà els títols de vescomte de Cabrera, baró de Montclús, comte d'Osona (1373), vescomte de Bas (1381) i comte de Mòdica (1393).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bernat IV de Cabrera · Veure més »

Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bernat Metge · Veure més »

Bernat Oliver

Bernat Oliver (València, finals del - Tortosa, Baix Ebre, 1348) fou un teòleg i religiós agustí natural de la ciutat de València que encapçalà diversos bisbats de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bernat Oliver · Veure més »

Bernat Pujol (canonge)

Bernat Pujol (Camp de Tarragona, segle XIV - Tarragona, 1410) va ser sacerdot i canonge de la Seu de Tarragona i Cambrer de la vila de Reus.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bernat Pujol (canonge) · Veure més »

Bernat Vallès

Bernat Vallès va ser president de la Generalitat de Catalunya el període 1365-1367 sota el mandat de Pere III el Cerimoniós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bernat Vallès · Veure més »

Bertran de Pinós

Bertran de Pinós (Catalunya). Escrivà i protonotari.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bertran de Pinós · Veure més »

Bertrand du Guesclin

Estàtua a Dinan representant a '''Bertrand du Guesclin''' Bertrand du Guesclin (Broons, vora Dinan, Bretanya, 1320 - Chastèlnòu de Randon, Comtat de Gavaldà, 1380) fou un mercenari i militar bretó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bertrand du Guesclin · Veure més »

Bescuit de mar

Mostra de galeta marina (bescuit) de prop de 1852, conservada al Museu de Kronborg (Dinamarca). El bescuit de mar o galeta de mar és una mena de pa adaptat a les necessitats de conservació dels vaixells antics.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bescuit de mar · Veure més »

Betriu (cognom)

Betriu és un cognom d'origen català relacionat amb els municipis de l'antic quarter de Tresponts Avall.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Betriu (cognom) · Veure més »

Biar

Via verda col-end Atzucac de la vila, a prop del castell Biar és una població del País Valencià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Biar · Veure més »

Blanes

Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Blanes · Veure més »

Bocairent

Bocairent és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bocairent · Veure més »

Boltanya

Boltanya (en aragonès Boltanya i en castellà Boltaña) és un municipi situat al nord de la província d'Osca, a l'Aragó i pertanyent a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Boltanya · Veure més »

Bombarda (arma)

La bombarda o llombarda, considerada l'arma de foc portàtil més antiga, era una peça d'artilleria primitiva precursora del canó, amb un pes variable segons l'època de construcció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bombarda (arma) · Veure més »

Bonanada

Bonanada (Naixement s.XIV - Defunció s.XIV) vinculada a València, fou una llevadora jueva de prestigi entre la noblesa de l'edat mitjana.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bonanada · Veure més »

Bonastre

Bonastre és un municipi de la comarca del Baix Penedès, tot i que fins al 1990 pertanyia al Tarragonès.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Bonastre · Veure més »

Borriana

Borriana (oficialment Borriana/Burriana, en) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Borriana · Veure més »

Brancaleone Doria

Brancaleone conquerí una bona part de Sardenya, inclosa la ciutat de Sàsser, estenent el control d'Arborea sobre altres antics jutjats de l'illa. Brancaleone Doria fou un noble sard d'ascendència genovesa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Brancaleone Doria · Veure més »

Burgar

Barranc del Burgar, prop del camí del Burgar Pi del Burgar, vora el Mas del Burgar Cartell a l'entrada del Mas del Burgar al terme de Reus El Burgar, antigament dit també el Brugar és una partida de terra molt gran, amb diversos masos, situada al nord de Reus, en direcció a la Selva del Camp.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Burgar · Veure més »

Ca n'Ustrell

Ca n'Ustrell és una masia de Sabadell del.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ca n'Ustrell · Veure més »

Cabdet

Cabdet (en castellà i oficialment Caudete) és un municipi de la província d'Albacete (Castella-la Manxa).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cabdet · Veure més »

Caixa de núvia

Caixa de núvia al Monestir de Sant Benet de Bages (Sant Fruitós de Bages) La caixa de núvia o caixa nuvial és un moble contenidor o de guardar, emprat a tota Catalunya, entre els segles XV i XVIII, a l'àmbit domèstic.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Caixa de núvia · Veure més »

Cal Fàbregas (Berga)

Cal Fàbregas és una casa del municipi de Berga protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cal Fàbregas (Berga) · Veure més »

Calaf

Calaf és una vila i municipi situat al nord de la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Calaf · Veure més »

Calce

Calce és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 216 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Calce · Veure més »

Call d'Inca

El Call d'Inca és un antic nucli d'habitatges i comerços els propietaris dels quals eren practicants de la religió jueva.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Call d'Inca · Veure més »

Calldetenes

Calldetenes és un municipi de la comarca d'Osona i està situada al centre-sud de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Calldetenes · Veure més »

Calp

Calp és un municipi del País Valencià situat a l'extrem sud de la comarca de la Marina Alta.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Calp · Veure més »

Calvià

Calvià és una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Calvià · Veure més »

Camp de sa Batalla

El camp de sa Batalla és un indret de la plana de Llucmajor (Mallorca), on tingué lloc el 1349 la batalla de Llucmajor que enfrontà les tropes del rei Jaume III de Mallorca amb les de Pere IV el Cerimoniós i en la qual Jaume III perdé la vida i el Regne de Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Camp de sa Batalla · Veure més »

Campanet

Campanet és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Campanet · Veure més »

Campdàsens (Sitges)

Campdàsens és el nom d’una quadra i llogaret de poblament disseminat a una vall dins l'interior del massís del Garraf al terme municipal de Sitges (Garraf).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Campdàsens (Sitges) · Veure més »

Can Català del Castell

Cal Català és una masia al nord-est de la vila de Cassà de la Selva (al Gironès).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Can Català del Castell · Veure més »

Can Valldaura Nou

Can Valldaura és una masia situada a prop del Forat del Vent a la zona del Turó de Valldaura (Collserola), al terme municipal de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Can Valldaura Nou · Veure més »

Can Vilagut

Can Vilagut és una obra de Molins de Rei (Baix Llobregat) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Can Vilagut · Veure més »

Canals

Canals és una població del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Canals · Veure més »

Cançoner Gil

El Cançoner Gil és un cançoner occità del creat a terres catalanes i que actualment es troba a la Biblioteca de Catalunya (signatura: Ms. 146).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cançoner Gil · Veure més »

Cançoneret de Ripoll

El Cançoneret de Ripoll (en llatí: Carmina Riuipullensa), és un breu cançoner en català i occità datat a mitjans del, en tot cas després del 1346, quan Pere III el Cerimoniós organitzà una trobada poètica, la qual és esmentada en el mateix cançoner.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cançoneret de Ripoll · Veure més »

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cancelleria Reial · Veure més »

Cap de Crist

El Cap de Crist és una talla en alabastre amb restes de policromia i daurat, obra de Jaume Cascalls, un dels escultors més rellevants del a Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cap de Crist · Veure més »

Capítols d'Atenes

Els Capítols d'Atenes foren un conjunt de proposicions presentades pels síndics i els consellers catalans que es reuniren en assemblea a Atenes el 20 de maig del 1380.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Capítols d'Atenes · Veure més »

Capella de Sant Genís. Antic conjunt parroquial de Plegamans

La capella de Sant Genís de Plegamans és una construcció semi-derruïda que va estar l'església parroquial de Sant Genís dins l'actual terme de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), fins que va ser destruïda durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Capella de Sant Genís. Antic conjunt parroquial de Plegamans · Veure més »

Capella de Santa Àgata

La capella de Santa Àgata de Barcelona és un edifici gòtic que va ser construït a l'any 1302, situat a la plaça del Rei al centre del barri Gòtic barceloní.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Capella de Santa Àgata · Veure més »

Carinyena (Aragó)

Carinyena (en castellà i oficialment Cariñena) és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Carinyena.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Carinyena (Aragó) · Veure més »

Carles II de Navarra

Carles el Dolent assegut en una estradaCarles II de Navarra dit el Dolent (Évreux, Regne de França, 10 d'octubre de 1332 - Pamplona, 1 de gener de 1387) fou rei de Navarra (1349-1387).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Carles II de Navarra · Veure més »

Carles Martínez

Carles Martínez (Terrassa, 1966) és un actor de cinema, teatre i televisió català.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Carles Martínez · Veure més »

Carme Auguet i Comalada

Carme Auguet Comalada (Sant Daniel, 16 de novembre de 1874 – Girona, 3 de gener de 1948) fou una mestra gironina fundadora de l'escola pública més antiga de la ciutat de Girona, l'Escola Eiximenis.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Carme Auguet i Comalada · Veure més »

Carrer d'Ataülf

El carrer d'Ataülf de Barcelona rep el seu nom del rei visigot Ataülf (mort a Barcelona el 415), qui va assolir el comandament de molt jove i va convertir Barcelona en cort i capital dels seus estats.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Carrer d'Ataülf · Veure més »

Carrer de la Plateria (l'Arboç)

El Carrer de la Plateria és un carrer del municipi de l'Arboç inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Carrer de la Plateria (l'Arboç) · Veure més »

Carrer de Muntaner

El carrer de Muntaner és un dels carrers de Barcelona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Carrer de Muntaner · Veure més »

Carrer Major de Cervera

El Carrer Major és un dels carrers més importants de la ciutat de Cervera (Segarra).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Carrer Major de Cervera · Veure més »

Carrer Major de Llorac

El Carrer Major de Llorac és una obra del municipi de Llorac (Conca de Barberà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Carrer Major de Llorac · Veure més »

Carta portolana

Una carta portolana de 1541 La carta portolana és un tipus de mapa nàutic, típic de la cartografia portolana, que servia essencialment per a localitzar els ports de mar i conèixer els perills que s'hi podien trobar, com ara els corrents o la poca fondària.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Carta portolana · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cartagena · Veure més »

Cartoixa de Valldecrist

La Cartoixa de Valldecrist és un monestir cartoixà situat al municipi valencià d'Altura, a la comarca de l'Alt Palància (Castelló).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cartoixa de Valldecrist · Veure més »

Casa Batlló

La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1904 i 1907.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Casa Batlló · Veure més »

Casa de la Ciutat (Barcelona)

La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »

Casa de les Reixes d'Almassora

La Casa dels Reixes, és un partidor (obra hidràulica destinada a repartir, utilitzant una sèrie de comportes en diferents conductes, les aigües d'un llit), les aigües de la séquia de Boqueras, que condueix l'aigua que discorre des del azud d'Almassora a Castelló de la Plana, i que és propietat de la Comunitat de Regants de Castelló i Almassora.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Casa de les Reixes d'Almassora · Veure més »

Casa de les Roques

La Casa de les Roques és l'edifici on es guarden les Roques i altres elements que ixen a la Processó del Corpus de València.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Casa de les Roques · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casa reial de Mallorca

La Casa Reial de Mallorca va sorgir el 1275 quan Jaume I d'Aragó va repartir els seus dominis entre els seus fills Pere el Gran i Jaume II de Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Casa reial de Mallorca · Veure més »

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Casal d'Aragó · Veure més »

Casal d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Casal d'Urgell · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Casal de Barcelona · Veure més »

Casc (heràldica)

El casc o elm és un element heràldic basat en la peça del mateix nom que protegia el cap en les antigues armadures medievals.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Casc (heràldica) · Veure més »

Castalla

Castalla és una població del País Valencià situada a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castalla · Veure més »

Castell Comtal de Besalú

Restes del castell de Besalú.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell Comtal de Besalú · Veure més »

Castell d'Aguilar de Segarra

El Castell d'Aguilar de Segarra és un castell termenat del municipi d'Aguilar de Segarra (Bages) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell d'Aguilar de Segarra · Veure més »

Castell d'Alaró

Gravat antic del Castell d'Alaró (segle XIX) El Castell d'Alaró és un castell al cim del mateix nom, al terme municipal d'Alaró, a Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell d'Alaró · Veure més »

Castell d'Alfarb

El Castell d'Alfarb, es troba al centre de la població (en la part més alta) del mateix nom de la comarca de la Ribera Alta, de la província de València.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell d'Alfarb · Veure més »

Castell d'Alpont

El Castell d'Alpont s'alça dalt de la gran mola de pedra sobre la qual s'assenta el poble.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell d'Alpont · Veure més »

Castell d'Argençola

El castell d'Argençola és una fortalesa medieval situada al municipi d'Argençola (Anoia), al cim d'un turó, a l'interfluvi de les rieres de Clariana i del Molí, del costat de l'església de Sant Llorenç.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell d'Argençola · Veure més »

Castell d'Aro

Castell d'Aro és una entitat de població del municipi baixempordanès de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell d'Aro · Veure més »

Castell d'Arties

El castell d'Arties és una edificació militar situada a Arties, en el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell d'Arties · Veure més »

Castell d'Énguera

El castell d'Enguera, és a prop del nucli urbà del municipi del mateix nom, a la comarca de La Canal de Navarrés, de la província de València i està declarat bé d'interès cultural amb número d'anotació ministerial RI - 51-0010676 i data de l'anotació 27 d'agost 2001.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell d'Énguera · Veure més »

Castell d'El Toro

El castell d'El Toro (Alt Palància, País Valencià) se situa en la part superior del nucli urbà de la població, en el paratge denominat El Cerrito (1.040 m).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell d'El Toro · Veure més »

Castell d'Esponellà

El castell d'Esponellà és un castell amb origen al segle XI que va tenir activitat feudal final al.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell d'Esponellà · Veure més »

Castell d'Eus

El castell d'Eus és una antiga fortificació medieval de la comuna d'Eus, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell d'Eus · Veure més »

Castell d'Olorda

El castell d'Olorda, situat a la serra de Collserola vora el Puig d'Olorda i la Pedrera dels Ocells, pertany al municipi de Barcelona, és un castell desaparegut de localització incerta.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell d'Olorda · Veure més »

Castell d'Olost

El castell d'Olost està situat en una fondalada –per tant en una situació poc estratègica– al costat de la riera d'Olost i al sud del poble d'Olost i ben a prop del seu nucli principal, tot i que pertany al municipi d'Oristà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell d'Olost · Veure més »

Castell d'Orpí

El Castell d'Orpí és un castell al municipi d'Orpí, comarca de l'Anoia, Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell d'Orpí · Veure més »

Castell d'Ullastret

Castell d'Ullastret és un edifici del municipi d'Ullastret que ha estat declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell d'Ullastret · Veure més »

Castell de Basturs

El Castell de Basturs és un castell medieval, d'època romànica, del poble de Basturs, a l'antic terme d'Orcau i actual d'Isona i Conca Dellà, de la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Basturs · Veure més »

Castell de Begur

Castell de Begur és un monument del municipi de Begur (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Begur · Veure més »

Castell de Bellver

El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Bellver · Veure més »

Castell de Benedormiens

El castell de Castell d'Aro o de Benedormiens és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional situat a Castell d'Aro, dins del municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Benedormiens · Veure més »

Castell de Bestracà

Castell de Bestracà és una obra del municipi de Camprodon (Ripollès) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Bestracà · Veure més »

Castell de Cabrera (Anoia)

El Castell de Cabrera és dalt d'un turó a Cabrera d'Anoia (Anoia).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Cabrera (Anoia) · Veure més »

Castell de Calafell

El Castell de Calafell és un edifici del municipi de Calafell (Baix Penedès).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Calafell · Veure més »

Castell de Calce

El Castell de Calce és un castell medieval d'estil romànic dels segles XII-XIV situat en el poble de Calce, del terme comunal del mateix nom, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Calce · Veure més »

Castell de Calders

El castell de Calders és una fortificació medieval del terme municipal de Calders, de la comarca del Moianès.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Calders · Veure més »

Castell de Caldes de Malavella

El Castell de Caldes de Malavella és una fortificació situada al nord-est del nucli urbà de Caldes de Malavella (Selva), dalt del puig conegut amb el nom de Sant Grau.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Caldes de Malavella · Veure més »

Castell de Cardona

El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Cardona · Veure més »

Castell de Castellet (Sant Vicenç de Castellet)

El Castell de Sant Vicenç de Castellet és una fortificació a Sant Vicenç de Castellet (Bages).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Castellet (Sant Vicenç de Castellet) · Veure més »

Castell de Castellgalí

El castell de Castellgalí o castell de Galí, tal com es coneixia en referència al seu primer senyor, és una fortificació en ruïnes al poble de Castellgalí, al Bages.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Castellgalí · Veure més »

Castell de Castellolí

El castell de Castellolí, antigament conegut com a castell d'Aulí, és un castell molt enrunat, situat al municipi de Castellolí, Anoia.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Castellolí · Veure més »

Castell de Castelltort

El Castell de Castelltort és un castell termenat de Guixers, al Solsonès, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Castelltort · Veure més »

Castell de Castielfabib

El castell de Castielfabib és un castell existent de la vila de Castielfabib, municipi pertanyent a la comarca del Racó d'Ademús.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Castielfabib · Veure més »

Castell de Castissent

El Castell de Castissent (Castell Sent, en documents antics), és un castell medieval, d'època romànica, del poble de Castissent, situat al nord-oest de la plataforma on es drecen també l'església parroquial i el cementiri del poble.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Castissent · Veure més »

Castell de Centelles

El Castell de Sant Martí, de Centelles o de Sant Esteve (situat al terme de Sant Martí de Centelles) és un dels exemples més importants de fortificació medieval i moderna del nostre país.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Centelles · Veure més »

Castell de Coaner

Castell de Coaner és un castell del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Coaner · Veure més »

Castell de Colltort

El castell de Colltort és un castell situat entre Sant Feliu de Pallerols i Santa Pau (Garrotxa).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Colltort · Veure més »

Castell de Conat

El Castell de Conat és una antiga fortificació medieval del poble de Conat, de la comuna del mateix nom, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Conat · Veure més »

Castell de Conill

El castell termenat de Conill es trobaria a la petita entitat de població del mateix nom, del municipi de Pujalt.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Conill · Veure més »

Castell de Cornil

El Castell de Cornil és un castell catalogat com a monument del municipi de Tavertet (Osona) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Cornil · Veure més »

Castell de Creixenturri

El castell de Creixenturri és un castell situat a Creixenturri, al municipi de Camprodon a la localitat de la Ral.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Creixenturri · Veure més »

Castell de Creu

El Castell de Creu és una antiga fortificació medieval, actualment molt desfeta, de la comuna de Matamala, a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Creu · Veure més »

Castell de Duocastella

El Castell de Duocastella és un edifici de Sora (Osona) declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Duocastella · Veure més »

Castell de Foixà

El castell de Foixà, origen del municipi del mateix nom, va ser construït segurament a la segona meitat del, que és quan està documentat per primera vegada.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Foixà · Veure més »

Castell de Gallifa

El castell de Gallifa és una obra del municipi de Gallifa (Vallès Occidental) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Gallifa · Veure més »

Castell de Gàver

Castell de Gàver és una torre del municipi d'Estaràs inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Gàver · Veure més »

Castell de Guardamar del Segura

El castell de Guardamar del Segura es troba a la part alta d'un turó rocós situat al costat de la localitat del mateix nom, al Baix Segura.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Guardamar del Segura · Veure més »

Castell de Guardiola

El Castell de Guardiola és un castell del municipi de Guardiola de Berguedà (Berguedà) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Guardiola · Veure més »

Castell de la Fabregada

El castell de la Fabregada és un castell del municipi de Vilanova de Meià (Noguera) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de la Fabregada · Veure més »

Castell de la Floresta

El Castell de la Floresta és un castell de la Floresta (Garrigues) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de la Floresta · Veure més »

Castell de la Garriga

Castell de la Garriga és una edificació del municipi de Roses (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de la Garriga · Veure més »

Castell de la Granadella

El castell de la Granadella és una obra declarada bé cultural d'interès nacional del poble de la Granadella (Garrigues) de la qual resten alguns vestigis.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de la Granadella · Veure més »

Castell de la Guàrdia de Montserrat

El castell de la Guàrdia de Montserrat, conegut antigament com a castell de Bonifaci, és un antic castell medieval del municipi del Bruc (Anoia) situat dalt un turó al sud del petit coll de Guirló i a ponent del coll de Can Maçana, als contraforts del massís de Montserrat, davant els espadats de les Agulles.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de la Guàrdia de Montserrat · Veure més »

Castell de la Guàrdia Pilosa

El castell de la Guàrdia Pilosa és un edifici de Pujalt (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de la Guàrdia Pilosa · Veure més »

Castell de la Pedra

El Castell de la Pedra és un castell de la Coma i la Pedra, a la Vall de Lord (Solsonès), declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de la Pedra · Veure més »

Castell de la Roca del Vallès

El castell de la Roca està situat al municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), al cim d'un turó des d'on domina la vall del riu Mogent i el pas de l'antiga via de tradició romana que travessava el Vallès.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de la Roca del Vallès · Veure més »

Castell de la Selva del Camp

El Castell de la Selva, és un castell situat a la part més septentrional del nucli històric de la Selva del Camp (Baix Camp).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de la Selva del Camp · Veure més »

Castell de Llagostera

El Castell de Llagostera, al Gironès, se situa al nucli antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l'església de Sant Feliu i al costat de l'Ajuntament.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Llagostera · Veure més »

Castell de Llorac

Castell de Llorac és un monument del municipi de Llorac (Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Llorac · Veure més »

Castell de Llorenç

El castell de Llorenç és un edifici de Llorenç del Penedès (Baix Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Llorenç · Veure més »

Castell de Marmellar

El castell de Marmellar és una construcció del municipi del Montmell declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Marmellar · Veure més »

Castell de Millars (Rosselló)

Façana oriental del castell El Castell de Millars és un castell medieval d'estil romànic del situat en el poble de Millars, del terme comunal del mateix nom, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Millars (Rosselló) · Veure més »

Castell de Miramar (Figuerola del Camp)

El castell de Miramar, avui desaparegut, fou un castell de Miramar, nucli de població de Figuerola del Camp, a l'Alt Camp, situat al vessant est de la Serra de Miramar.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Miramar (Figuerola del Camp) · Veure més »

Castell de Mogoda

El castell de Mogoda és al barri de La Mogoda, al sud-est del nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de la RENFE Mollet - El Papiol.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Mogoda · Veure més »

Castell de Monells

Castell de Monells és una construcció del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Monells · Veure més »

Castell de Mont-ros

El castell de Mont-ros és situat al cim de la muntanya del mateix nom, a uns 100 m de l'església, des d'on es pot veure la plana de Begudà i el riberal del riu Fluvià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Mont-ros · Veure més »

Castell de Montagut (Montagut i Oix)

El Castell de Montagut (o del Cós) és un castell termenat documentat el 1070 del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), concretament és dalt del turó de Montagut (612 m) i data del.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Montagut (Montagut i Oix) · Veure més »

Castell de Montagut (Sant Julià de Ramis)

El castell de Montagut és un castell al nord-oest del nucli de Sarrià de Ter al terme de Sant Julià de Ramis (Gironès) catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Montagut (Sant Julià de Ramis) · Veure més »

Castell de Montcada

El Castell de Montcada era un castell d'origen medieval que estava situat al cim del turó de Montcada.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Montcada · Veure més »

Castell de Montmany

El castell de Montmany, també conegut com a Castell dels Moros, del Prat o de la Rovira és una construcció defensiva del - XII actualment en ruïnes situat al terme municipal de Figaró-Montmany, a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Montmany · Veure més »

Castell de Montornès (Vallromanes)

El Castell de Montornès, de Sant Miquel o de Vallromanes Triquell i Salomé, Adrià, 2012.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Montornès (Vallromanes) · Veure més »

Castell de Montsoriu

El castell de Montsoriu, també anomenat castell de Montsoliu, és considerat una de les fortaleses gòtiques més imponents del Principat de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Montsoriu · Veure més »

Castell de Mura

El castell de Mura és una obra del municipi de Mura (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Mura · Veure més »

Castell de Palafolls

El castell de Palafolls és un edifici militar medieval situat dalt del turó del Castell al municipi de Palafolls (Maresme) i prop de la costa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Palafolls · Veure més »

Castell de Palau-sator

El castell de Palau-sator, situat a sobre d'un repetjó en ple centre de la població de Palau-sator, al Baix Empordà, és un antic castell preromànic construït als segles  i. Fou transformat en època gòtica amb una torre mestra i amplificant i emmurallant la fortificació.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Palau-sator · Veure més »

Castell de Pals

El castell de Pals és un castell termenat del en el nucli antic de Pals, al Baix Empordà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Pals · Veure més »

Castell de Perellós

El castell de Perellós El Castell de Perellós era un castell medieval d'estil romànic del situat en el poble de Perellós, del terme comunal d'Òpol i Perellós, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Perellós · Veure més »

Castell de Pontils

El castell de Pontils és un Bé Cultural d’Interès Nacional inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Pontils · Veure més »

Castell de Porqueres

El mas Castell, successor de l'antic castell de Porqueres es troba enfront i a la part nord-oest de l'església de Santa Maria de Porqueres, en la carretera de circumval·lació a l'estany de Banyoles.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Porqueres · Veure més »

Castell de Puiggròs

El castell de Puiggròs es localitza en la vila de Puiggròs al mig de la plana urgellesa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Puiggròs · Veure més »

Castell de Pujols

El Castell de Pujols, o de Pujol, és una fortificació del terme comunal d'Argelers de la Marenda, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Pujols · Veure més »

Castell de Queralt

El castell de Queralt és un edifici de Bellprat (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Queralt · Veure més »

Castell de Requesens

El castell de Requesens està situat sobre un turó, que domina totes les valls meridionals del puig Neulós, a uns 7 km a l'est del veïnat de Requesens.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Requesens · Veure més »

Castell de Rià

El Castell de Rià, antigament documentat com a Castell d'Arrià, és una antiga fortificació medieval del poble de Rià, de la comuna de Rià i Cirac, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Rià · Veure més »

Castell de Rodès

La part més sencera del castell El castell de Rodès és una antiga fortificació medieval de la comuna de Rodès, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Rodès · Veure més »

Castell de Roqueta

El castell de Roqueta és un edifici de Sant Martí de Tous (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Roqueta · Veure més »

Castell de Rubió (Anoia)

El castell de Rubió és un castell termenat situat en un penyal sobre el poble de Rubió.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Rubió (Anoia) · Veure més »

Castell de Sant Antolí

El castell de Sant Antolí és una fortificació del poble de Sant Antolí, al terme municipal de Ribera d'Ondara (Segarra) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Sant Antolí · Veure més »

Castell de Sant Elm

El Castell de Sant Elm El Castell de Sant Elm, de vegades esmentat com a de Sant Telm, és una fortificació situada en el terme comunal de Cotlliure, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Sant Elm · Veure més »

Castell de Sant Iscle

El Castell de Sant Iscle és un castell de Vidreres, a la Selva.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Sant Iscle · Veure més »

Castell de Sant Joan de Blanes

El castell de Sant Joan és un castell dalt del turó de Sant Joan a Blanes (la Selva) en estil romànic.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Sant Joan de Blanes · Veure més »

Castell de Sant Joan de Lloret de Mar

El castell de Sant Joan és una fortificació del municipi de Lloret de Mar (Selva) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Sant Joan de Lloret de Mar · Veure més »

Castell de Sant Martí Sarroca

El Castell de Sant Martí Sarroca, anomenat també Castell dels Santmartí, és un castell del situat al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, l'Alt Penedès.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Sant Martí Sarroca · Veure més »

Castell de Sant Oïsme

El castell de Sant Oïsme és una fortalesa situada al poble de la Baronia de Sant Oïsme dins del municipi de Camarasa, a la Noguera.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Sant Oïsme · Veure més »

Castell de Santa Bàrbara

El castell de Santa Bàrbara està situat en el centre de la ciutat d'Alacant, sobre la muntanya del Benacantil, una mola rocosa de 166 m d'altitud a la vora del mar, el que li conferia un enorme valor estratègic atès que s'hi albira tota la badia d'Alacant i els seus envoltants terrestres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Santa Bàrbara · Veure més »

Castell de Santed

El castell de Santed al municipi de Santed a la comarca de Camp de Daroca (Aragó).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Santed · Veure més »

Castell de Segart

El Castell de Segart (Camp de Morvedre, País Valencià), és una fortalesa d'origen musulmà construïda al voltant del, i que se situa al alt d'un turó sobre la població que li dona el seu nom.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Segart · Veure més »

Castell de Sentfores

El castell termenat de Sentfores estava situat en un petit turó al sud-oest de Sentfores sobre Can Canonge i prop del mas Pujolar.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Sentfores · Veure més »

Castell de Sisquer

El Castell de Sisquer és un castell del municipi de Guixers, a la comarca del Solsonès, declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Sisquer · Veure més »

Castell de Subirats

El castell de Subirats s'alça a 300 metres d'altitud damunt la plana del Penedès en una molt bona situació estratègica.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Subirats · Veure més »

Castell de Tagamanent

El castell de Tagamanent fou construït dalt del penyal del Tagamanent, que s'alça a 1056 m en un entorn dominat per boscos d'alzinar, pinedes i rodals de roures als torrents.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Tagamanent · Veure més »

Castell de Tamarit

El castell de Tamarit està situat sobre un promontori a la vora de la mar Mediterrània, al terme municipal de Tarragona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Tamarit · Veure més »

Castell de Tatzó d'Avall

Entrada al poble clos El Castell de Tatzó d'Avall, és una fortificació situada a un quilòmetre i mig al nord-oest de la població nord-catalana d'Argelers de la Marenda (Rosselló), terme comunal al qual pertany.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Tatzó d'Avall · Veure més »

Castell de Tàrrega

El Castell de Tàrrega és un edifici de Tàrrega (Urgell), declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Tàrrega · Veure més »

Castell de Terrassola

El Castell de Terrassola és un castell situat al curs mitjà de la ribera Salada al municipi de Lladurs (Solsonès) a una altitud de 646 msnm.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Terrassola · Veure més »

Castell de Tona

De l'antic castell de Tona resta només actualment una torre de defensa assentada directament damunt la roca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Tona · Veure més »

Castell de Torelló

L'antic Castell de Torelló, era el centre jurisdiccional de tota la vall, i va donar nom a les tres principals poblacions del seu antic terme: Torelló o Sant Feliu de Torelló, Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Torelló · Veure més »

Castell de Torlanda

El Castell de Torlanda és situat al cim d'un serrat al sud del poble de Conesa, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd..

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Torlanda · Veure més »

Castell de Tornamira

El Castell de Tornamira és situat en el punt més elevat d'un turó ubicat al sud-est del nucli de la Torre d'Oristà, just a l'oest de la riera Gavarresa en el meandre que envolta Puigciutat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Tornamira · Veure més »

Castell de Tornos

El castell de Tornos està situat al municipi de Tornos, a l'Aragó, concretament a la comarca del Jiloca en una muntanya a 1109 metres sobre el nivell del mar i domina el Campo de Bello, la llacuna de Gallocanta i la frontera amb Castella.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Tornos · Veure més »

Castell de Vacarisses

El Castell de Vacarisses és un castell del municipi de Vacarisses (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Vacarisses · Veure més »

Castell de Vallmoll

El Castell de Vallmoll és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Vallmoll (Alt Camp).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Vallmoll · Veure més »

Castell de Veciana

El castell de Veciana és un edifici de Veciana (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Veciana · Veure més »

Castell de Verges

El castell de Verges era el nucli primigeni de Verges, al Baix Empordà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Verges · Veure més »

Castell de Vespella

Al cim d'un turó, als primers contraforts muntanyosos que hi ha damunt la plana oriental del Tarragonès i a la riba esquerra del riu Gaià sobre el poble de Vespella de Gaià, són situades les restes del castell termenat de Vespella.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Vespella · Veure més »

Castell de Vicfred

El castell de Vicfred està situat a l'altiplà que separa la conca del riu Llobregós de la del riu Sió.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Vicfred · Veure més »

Castell de Vila-romà

El Castell de Vila-romà és un castell declarat bé cultural d'interès nacional del municipi de Palamós, proper a la vila de Vall-llobrega (Baix Empordà).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Vila-romà · Veure més »

Castell de Vilobí d'Onyar

El Castell de Vilobí d'Onyar és un edifici del municipi de Vilobí d'Onyar (Selva).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Vilobí d'Onyar · Veure més »

Castell de Xarafull

El Castell de Xarafull, es troba a la localitat del mateix nom, a la comarca de la Vall de Cofrents, de la província de València.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell de Xarafull · Veure més »

Castell del Catllar

El castell del Catllar, s'alça a la part alta de la vila del mateix nom, damunt les restes d'un poblat fortificat a l'edat del ferro (segles VII-V aC) en un turó que domina un dels meandres del riu Gaià a la riba esquerra.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell del Catllar · Veure més »

Castell del Catllar (Vilallonga de Ter)

El Catllar és un castell del poble del mateix nom, al municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell del Catllar (Vilallonga de Ter) · Veure més »

Castell del Cogul

Castell del Cogul és un castell del municipi del Cogul (Garrigues) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell del Cogul · Veure més »

Castell del Far

El castell del Far, anomenat posteriorment Castellvell del Far o de Llinars, fou un castell que es va edificar als voltants del poblat ibèric del Far.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell del Far · Veure més »

Castell del Llor

El castell de Llor és situat al cim del turó on s'emplaça el poble del Llor, entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs, al sector de llevant, entre Bellveí i el Far.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell del Llor · Veure més »

Castell del Rei (Pollença)

El castell del Rei és un castell roquer situat a la muntanya del Castell del Rei, a la vall de Ternelles, a Pollença, i té una alçada de 492 m. A l'època romana, ja fou usat com a fortificació i en l'època musulmana fou, amb el castell d'Alaró l'últim reducte de resistència a les tropes catalanes que van envair Mallorca el 1229.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell del Rei (Pollença) · Veure més »

Castell del Rei (Tarragona)

El castell del Rei és un edifici conegut tradicionalment com a pretori romà d'August o torre de Pilat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell del Rei (Tarragona) · Veure més »

Castell dels Garidells

El Castell dels Garidells és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi dels Garidells (Alt Camp).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell dels Garidells · Veure més »

Castell dels Omells de na Gaia

El Castell dels Omells de na Gaia és un edifici dels Omells de na Gaia (Urgell) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell dels Omells de na Gaia · Veure més »

Castell i vila closa de Maials

La vila de Maials és situada en un serrat al sector septentrional del terme municipal.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell i vila closa de Maials · Veure més »

Castell i vila de Bellver de Cerdanya

El castell termenat de Bellver estava situat al lloc més elevat del clap rocallós cantellut, calcari, on s'assenta el poble, a l'esquerra del riu Segre.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell i vila de Bellver de Cerdanya · Veure més »

Castell i vila de Talarn

El castell i vila de Talarn és un conjunt fortificat medieval que inclou l'actual vila de Talarn, al Pallars Jussà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell i vila de Talarn · Veure més »

Castell i vilatge de Savella

Les restes del castell i vilatge de Savella es troben a la part més alta, a l'extrem nord-oest del turó de Savella, a l'est de la rasa de Forès, a l'extrem meridional dels altiplans segarrencs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell i vilatge de Savella · Veure més »

Castell Lleó

El Castell Lleó, o Castèth Leon, és un castell al municipi d'Es Bòrdes (Vall d'Aran) declarat bé cultural d'interès nacional, actualment en ruïnes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell Lleó · Veure més »

Castell Nou de Pontons

El castell Nou de Pontons és un edifici de Pontons (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell Nou de Pontons · Veure més »

Castell, ermita de San Roc o de Santa Àgueda la Vella i cintes muràries

El conjunt format pel Castell, l'ermita de Sant Roc o Santa Àgueda la Vella i les cintes muràries, conegut normalment com a Castell i Muralles, de la localitat de Jérica, a la comarca de l'Alt Palància; són uns monuments arquitectònics, datats entre els segles XIV, i XVI; que estan catalogats com a Béns d'Interès Cultural, segons consta a la Direcció General de patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, amb anotació ministerial número RI-51-0011455 i data d'anotació 5 d'agost de 2005.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell, ermita de San Roc o de Santa Àgueda la Vella i cintes muràries · Veure més »

Castell-Palau dels Boïl

El Castell-Palau dels Boïl, també conegut com a Castell de Bétera o Casa-Castell dels Boïl, es troba en el centre de la localitat del mateix nom, al Camp de Túria, País Valencià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castell-Palau dels Boïl · Veure més »

Castellà d'Amposta

El castellà d'Amposta era una de les dues dignitats més altes de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que hi havia a la Corona d'Aragó, juntament amb el Prior de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castellà d'Amposta · Veure més »

Castelló (la Ribera Alta)

Castelló és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castelló (la Ribera Alta) · Veure més »

Castelló d'Empúries

Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castelló d'Empúries · Veure més »

Castelló d'en Bas

Castelló d'en Bas és un castell de la Vall d'en Bas (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castelló d'en Bas · Veure més »

Castelló de Rugat

Castelló de Rugat és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida, també conegut antigament com a Castelló de les Gerres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castelló de Rugat · Veure més »

Castelldefels

Castelldefels és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castelldefels · Veure més »

Castellet de Xinorla

El Castellet de Xinorla, o Torre de Xinosa, és una torre fortificada d'origen musulmà ubicada al terme municipal de Monòver, al Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castellet de Xinorla · Veure més »

Castellfort

Castellfort és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castellfort · Veure més »

Castellgalí

Castellgalí és un municipi del sud de la comarca del Bages on es dona la confluència entre el Cardener i el Llobregat i conté el BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) Conjunt arqueològic de Boades i la Torre del Breny, una de les zones d'interès nacional de l'antiguitat romana més destacables de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castellgalí · Veure més »

Castellnou de la Plana

Castellnou de la Plana és un castell de mitjans i final de l'edat mitjana situat en el terme municipal de Moià (Moianès).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Castellnou de la Plana · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Catalanisme · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Catalans · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Català · Veure més »

Català antic

Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Català antic · Veure més »

Català clàssic

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Català clàssic · Veure més »

Catalunya a la Corona d'Aragó

Catalunya tingué un paper prepoderant en la Corona d'Aragó des de la creació d'aquesta amb la unió dinàstica de Ramon Berenguer IV de Barcelona amb Peronella d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Catalunya a la Corona d'Aragó · Veure més »

Catedral d'Oriola

La Santa Església Catedral del Salvador és la catedral de la diòcesi Oriola-Alacant, a Oriola a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Catedral d'Oriola · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Catedral de Girona · Veure més »

Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Catedral de Tarragona · Veure més »

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Catedral de València · Veure més »

Cavallet de joguina

Cavall balancí Un cavallet de joguina és una joguina basada en els cavalls reals.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cavallet de joguina · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Còrsega · Veure més »

Cúria de la Governació

La Cúria de la Governació era, en el Regne de Mallorca la més alta magistratura judicial, en representació del poder reial.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cúria de la Governació · Veure més »

Cecília de Comenge-Torena

Cecília I d'Urgell o Cecília de Comenge-Torena (vers 1320 - 1384) fou infanta de Comenge, vescomtessa de Torena (1339-1349), comtessa consort d'Urgell (1336-1347), comtessa d'Urgell, baronessa d'Antilló i d'Entença (1347).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cecília de Comenge-Torena · Veure més »

Cellera de Codalet

La Cellera de Codalet és el nucli primigeni del poble de Codalet, a la comarca nord-catalana del Conflent.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cellera de Codalet · Veure més »

Centenar de la Ploma

retaule del centenar de la Ploma'', representant la Batalla del Puig. Va ser atribuït a Marçal de Sas i posteriorment a Miquel Alcanyís El Centenar de la Ploma va ser una companyia de cent ballesters encarregada d'escortar i protegir la senyera de la ciutat de València.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Centenar de la Ploma · Veure més »

Cimera (guarniment)

Imatge d'un elm amb cimera (dreta) La cimera era un guarniment que portaven els cavallers al cim de l'elm.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cimera (guarniment) · Veure més »

Cimera (heràldica)

Cimera del rei d'Aragó La cimera era un ornament situat al cim de l'elm dels cavallers.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cimera (heràldica) · Veure més »

Cimera Reial

Cimera Reial La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (Pere terç).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cimera Reial · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cisma d'Occident · Veure més »

Ciutat Vella de València

La Ciutat Vella és un districte de la ciutat de València situat al centre geogràfic del municipi.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ciutat Vella de València · Veure més »

Clairà

Clairà (en francès Claira) és el poble, cap de la comuna del mateix nom, de 3.901 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Clairà · Veure més »

Cocentaina

Cocentaina és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat, de la qual n'és capital.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cocentaina · Veure més »

Cofrents

Cofrents Cofrents (oficialment i en castellà Cofrentes) és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Aiora.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cofrents · Veure més »

Coix

Coix (oficialment i en castellà Cox) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Segura que compta amb 7.297 habitants (INE 2019).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Coix · Veure més »

Comanda de Tortosa

La Comanda de Tortosa fou una de les comandes urbanes més importants i poderoses del Temple a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comanda de Tortosa · Veure més »

Comerç català medieval

Nau típica medieval catalana: la Coca de Mataró, conservada a partir d'un exvot que van donar uns mariners que van sobreviure a una tempesta. L'expansió del comerç català medieval de la Corona d'Aragó es va canalitzar en cinc direccions: la Mediterrània oriental, la Mediterrània occidental, la península Itàlica, la península Ibèrica i l'Europa continental i de l'Atlàntic nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comerç català medieval · Veure més »

Companyia navarresa

Companyia navarresa, fou el nom d'una tropa de mercenaris, la major part procedents de Navarra i Gascunya, que va lluitar entre finals del i començaments del, contractats pel romanent dels estats croats que havien format part de l'Imperi Llatí.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Companyia navarresa · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Besalú

El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comtat de Besalú · Veure més »

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Luna

El comtat de Luna fou concedit pel rei Pere el Cerimoniós a Lope de Luna, senyor de Luna i de Sogorb, el 1348.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comtat de Luna · Veure més »

Comtat de Pallars Sobirà

El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »

Comtats de Rosselló i Cerdanya

Els Comtats de Rosselló i Cerdanya o senzillament Els Comtats van ser els territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei de Mallorca des del 1276 i fins al 1344 formant part de la Corona de Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comtats de Rosselló i Cerdanya · Veure més »

Comte de Cervera

Elionor de Borbó, actual comtessa de Cervera Comte de Cervera és un títol creat el 27 de gener de 1353 pel rei Pere III el Cerimoniós per al seu fill i hereu, l'infant Joan.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comte de Cervera · Veure més »

Comunitat jueva de Santa Coloma de Queralt

Les primeres referències sobre la presència de jueus a Santa Coloma de Queralt es remunten a 1272, si bé Yom Tov Assis considera que la seva presència a la Vila és anterior.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Comunitat jueva de Santa Coloma de Queralt · Veure més »

Conat

Conat (IPA:, oficialment en francès igual) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Conat · Veure més »

Confrides

Confrides és una població del País Valencià a la comarca de la Marina Baixa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Confrides · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Consell d'Aragó

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Consell d'Aragó · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Consell de Cent · Veure més »

Consell Reial

El Consell Reial, Consell del rei o Cúria règia era, des de la baixa edat mitjana, l'organisme consultiu d'un sobirà de la corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Consell Reial · Veure més »

Consolat de Mar (Mallorca)

L'edifici del Consolat de Mar és un edifici públic situat Palma (Mallorca) que constitueix la seu de Presidència del Govern Autonòmic de les Illes Balears, i que rep el nom del Consolat de Mar, una institució de la Corona d'Aragó que, al Regne de Mallorca, tenia entitat pròpia.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Consolat de Mar (Mallorca) · Veure més »

Constança (prenom)

Constança és un prenom femení català.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Constança (prenom) · Veure més »

Constança d'Aragó i de Navarra

Constança d'Aragó i de Navarra (Monestir de Poblet, 1343 - Catània, 1363) fou infanta d'Aragó i reina consort de Sicília (1361-1363).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Constança d'Aragó i de Navarra · Veure més »

Constança de Cabrera

Constança de Cabrera (Blanes, Selva, ? - Barcelona, 8 de setembre de 1433) fou abadessa dels monestirs de monges cistercenques de Santa Maria de Vallbona i després de Santa Maria de Valldonzella.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Constança de Cabrera · Veure més »

Constança de Perellós

Constança de Perellós fou una noble catalana que va viure en els temps de Joan el Caçador.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Constança de Perellós · Veure més »

Convent de Sant Domènec (Xàtiva)

L'Convent de Sant Domènec o Convent de Predicadors és al carrer Sant Domènec del municipi de Xàtiva, a la comarca de La Costera, País Valencià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Convent de Sant Domènec (Xàtiva) · Veure més »

Convent de Sant Francesc (Vilafranca del Penedès)

El Convent de Sant Francesc, també conegut com lAntic Casal Vilafranquí, és un edifici a la vila de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Convent de Sant Francesc (Vilafranca del Penedès) · Veure més »

Convent de Sant Francesc de València

Convent de Sant Francesc de València el 1704, plànol del Pare Tosca. El convent de Sant Francesc de València era un monestir franciscà que es trobava en el que és l'actual Plaça de l'Ajuntament.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Convent de Sant Francesc de València · Veure més »

Convent de Santa Clara de Puigcerdà

El convent de Santa Clara de Puigcerdà és un dels convents de Puigcerdà del qual no queden restes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Convent de Santa Clara de Puigcerdà · Veure més »

Convent i església de Sant Francesc

Convent i església de Sant Francesc és una obra de Cervera (Segarra) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Convent i església de Sant Francesc · Veure més »

Corbera

Corbera és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corbera · Veure més »

Corcolilla

Corcolilla és un llogaret del municipi valencià d'Alpont (comarca dels Serrans).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corcolilla · Veure més »

Cornellà del Terri

Cornellà del Terri és un municipi de la comarca del Pla de l'Estany, anomenat fins al 1989 Cornellà de Terri.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cornellà del Terri · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Mallorca

La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corona de Mallorca · Veure més »

Coronela de Barcelona

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Coronela de Barcelona · Veure més »

Correà

Correà és una entitat de població de poblament dispers i una parròquia que s'estén pels municipis de Montmajor i l'Espunyola (Berguedà), per bé que, administrativament és considerat com un poble (33 habitants el 2005) que forma part dels municipis de Montmajor i de l'Espunyola.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Correà · Veure més »

Cort (noblesa)

arcs de diafragma Representació de la rebuda dels reis catòlics a Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cort (noblesa) · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts Catalanes · Veure més »

Corts de Barcelona (1365)

Les Corts convocades el juliol de 1365, es varen celebrar a Barcelona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Barcelona (1365) · Veure més »

Corts de Barcelona (1368-1369)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona en 1368-1369, durant el període de regència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Barcelona (1368-1369) · Veure més »

Corts de Barcelona (1372-1373)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona, en 1372-1373, durant el període de regència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Barcelona (1372-1373) · Veure més »

Corts de Barcelona (1377-1378)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona, en 1377-1378, sent President de la Generalitat en Guillem de Guimerà i d'Abella.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Barcelona (1377-1378) · Veure més »

Corts de Barcelona (1379-1380)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona, en 1379-1380, sent President de la Generalitat en Ramon Gener.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Barcelona (1379-1380) · Veure més »

Corts de Barcelona (1413)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Barcelona (1413) · Veure més »

Corts de Barcelona-Lleida

Les Corts de Barcelona-Lleida, celebrades entre 1364 i 1365 enmig de la guerra amb Castella són convocades per Elionor de Sicília, esposa de Pere el Cerimoniós en absència d'aquest, reunint-se a Barcelona el 2 d'abril de 1364.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Barcelona-Lleida · Veure més »

Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)

Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera, on s'elegí el primer president de la Generalitat de Catalunya, Berenguer de Cruïlles (19 de desembre de 1359) Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359) · Veure més »

Corts de Castelló (1367)

Les Corts de Castelló de 1367, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, presidides per l'infant Joan, duc de Girona, i celebrades entre el 5 de febrer, i la darrera data coneguda, el 21 de març.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Castelló (1367) · Veure més »

Corts de Cullera-València (1364)

Les Corts de Cullera-València de 1364, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 8 de juny de 1364 per a celebrar-se el 13 de juny a Cullera, amb l'objectiu de mantenir l'esforç contributiu valencià a la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Cullera-València (1364) · Veure més »

Corts de Lleida (1375)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Lleida, en 1375, i varen posar fi al període de regència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Lleida (1375) · Veure més »

Corts de Montsó (1362-1363)

Les Corts de Montsó de 1362-1363, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Perpinyà estant, el 10 d'octubre de 1362, per a celebrar-se el 10 de novembre a Montsó, amb l'objectiu d'aconseguir ràpidament recursos per a fer front a la nova fase de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, després de la ruptura de la pau de Deza-Terrer.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Montsó (1362-1363) · Veure més »

Corts de Montsó (1376)

Les Corts de Montsó de 1376, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Barcelona estant, el 24 d'octubre de 1375, per a celebrar-se el 25 de novembre, però foren prorrogades o posposades fins al 27 de març de 1376, en què es van obrir en el castell de Montsó, amb l'assistència d'aragonesos, catalans, valencians, mallorquins i rossellonesos, i tancades el 12 de setembre del mateix any; amb l'objectiu d'aconseguir recursos per a la guerra contra el duc d'Anjou i per a la defensa de Sardenya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Montsó (1376) · Veure més »

Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga

Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga · Veure més »

Corts de Morvedre (1365)

Les Corts de Morvedre de 1365, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, i celebrades al mes d'agost de 1365, mentre assetjava Morvedre, un dels darrers episodis de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, en terres valencianes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Morvedre (1365) · Veure més »

Corts de Sant Mateu-València (1369-1370)

Les corts de Sant Mateu-València de 1369-1370, corts generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 28 d'abril de 1369, per iniciar-se el 7 de maig a Sant Mateu, després es traslladaren a València, on van prosseguir, i retornaren a Sant Mateu, on van cloure el 20 de febrer de 1370,Montesa 1863: p. 493.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Sant Mateu-València (1369-1370) · Veure més »

Corts de Sogorb-Castelló-València

Les Corts de Sogorb-Castelló-València de 1401-1407, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Martí l'Humà, des d'Altura, el 18 de juliol de 1401, per a celebrar-se a Sogorb el 14 d'agost del mateix any; dia en què es reuneixen les corts.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Sogorb-Castelló-València · Veure més »

Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Tarragona, Montblanc i Tortosa en 1370 - 1371, durant el període de regència de la Diputació del General.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371) · Veure més »

Corts de Tortosa (1365)

Les Corts de Tortosa de 1365 són convocades per Pere el Cerimoniós el febrer de 1365.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Tortosa (1365) · Veure més »

Corts de València (1336-1337)

Les Corts de València de 1336-1337, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 14 d'agost de 1336, poc després d'arribar a València, al 10 de setembre del mateix any.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de València (1336-1337) · Veure més »

Corts de València (1339)

Les Corts de València de 1339, Corts Generals del regne de València, foren convocades el 30 de desembre de 1338 per Pere el Cerimoniós, per a l'1 de febrer de 1339, per a tractar sobre l'afer de l'homenatge exigit pel rei a Jaume III de Mallorca, i per a tractar la qüestió de les donacions territorial fetes per Alfons el Benigne a la reina Elionor i als seus fills.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de València (1339) · Veure més »

Corts de València (1340)

Les Corts de València de 1340, Corts Generals del regne de València, foren convocades l'1 de maig de 1340 per Pere el Cerimoniós, per a reunir-se el 16 del mateix mes a la ciutat de València, per a obtenir un subsidi general del regne que li permetés participar en la guerra contra l'emir marínida de Fes, després de la desfeta cristiana de la badia d'Algesires, produïda a principis d'abril.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de València (1340) · Veure més »

Corts de València (1342)

Les Corts de València de 1342, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 21 d'agost, des de Barcelona, per al 29 de setembre, per tal d'aconseguir un subsidi per a finançar la guerra contra Jaume III de Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de València (1342) · Veure més »

Corts de València (1349)

Les Corts de València de 1349, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós l'11 de desembre de 1348, sols entrar a València després d'haver-hi derrotar la Unió, per al dia 28 de desembre, amb l'objectiu de netejar la legislació foral de tota norma que tornés a possibilitar un conflicte semblant, al mateix temps que s'iniciava la repressió contra els principals líders unionistes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de València (1349) · Veure més »

Corts de València (1354)

Les Corts de València de 1354, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Sant Mateu estant, el 20 de febrer de 1354, per a celebrar-se a València el 19 de març, per tal de jurar el primogènit Joan com a successor al tron, en previsió que el rei pogués morir en la imminent campanya de Sardenya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de València (1354) · Veure més »

Corts de València (1357-1358)

Les Corts de València de 1357-1358, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 16 de desembre de 1357, a València estant, per al 30 de desembre, amb l'objectiu d'obtenir recursos per a finançar la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de València (1357-1358) · Veure més »

Corts de València (1360)

Les Corts de València de 1360, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 24 d'abril de 1360 per a celebrar-se el 12 de maig, amb l'objectiu de renovar l'aportació valenciana aprovada en les Corts de 1357-1358 a la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de València (1360) · Veure més »

Corts de València (1371)

Les Corts de València de 1371, Corts Generals del regne de València, foren convocades a València per Pere el Cerimoniós el 26 d'abril de 1371, van començar el 8 de maig, el 19 de maig el monarca fa el seu parlament inaugural en el palau bisbal, i van cloure el 24 o el 25 de setembre, amb l'objectiu d'aconseguir un donatiu per fer front a les despeses ocasionades amb l'enviament d'una expedició militar a Sardenya per a reprimir la rebel·lió del jutge d'Arborea.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de València (1371) · Veure més »

Corts de Vila-real-València (1373-1374)

Les Corts de Vila-real-València de 1373-1374, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós per a celebrar-se a Sant Mateu el 15 de juny de 1373, però foren endarrerides i canviades a Vila-real, on començaren el 26 de juliol; i presidides per l'infant Joan, finalitzaren a València el 6 de juliol de 1374.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Vila-real-València (1373-1374) · Veure més »

Corts de Vilafranca-Barcelona

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Vilafranca del Penedès en 1367.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts de Vilafranca-Barcelona · Veure més »

Corts del Regne d'Aragó

Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »

Corts forals valencianes

Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts forals valencianes · Veure més »

Corts Generals de la Corona d'Aragó

Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, seu de la majoria de les sessions plenàries de les Corts generals de la Corona d'Aragó. Les Corts Generals de la Corona d'Aragó eren les corts per les quals es convocaven a reunir-se a la mateixa ciutat i al mateix temps les Corts del Regne d'Aragó, les Corts del Principat de Catalunya i les Corts del Regne de València.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts Generals de la Corona d'Aragó · Veure més »

Corts Valencianes

Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Corts Valencianes · Veure més »

Cos Militar de Sanitat

El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cos Militar de Sanitat · Veure més »

Costa Daurada

Platja del Torn, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. La Costa Daurada és el tram de costa mediterrània comprès entre L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i Cunit (Baix Penedès).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Costa Daurada · Veure més »

Costums de Perpinyà

Els Costums de Perpinyà foren una compilació de Costums i Privilegis atorgats a la ciutat de Perpinyà feta entre el 1175 i el 1196.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Costums de Perpinyà · Veure més »

Costums de Tortosa

Facsímil: ''Libre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa'' (ed. 1881) Els Costums de Tortosa foren una compilació del dret consuetudinari tortosí feta el 1272 i promulgada el 1279, que establiren el Costum.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Costums de Tortosa · Veure més »

Crònica de Pere el Cerimoniós

enllaç.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona

Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Veure més »

Cresques Abraham

Cresques Abraham (Palma, 1325 - 1387) fou un cartògraf mallorquí d'origen jueu, d'ofici bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cresques Abraham · Veure més »

Creu (Matamala)

Creu era un poble, actualment despoblat, del terme comunal de Matamala, a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Creu (Matamala) · Veure més »

Creu d'Aïnsa

La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Creu d'Aïnsa · Veure més »

Creu d'Alcoraç

La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Creu d'Alcoraç · Veure més »

Creu de terme d'Horta

La creu de terme d'Horta es troba al barri d'Horta de Barcelona (districte d'Horta-Guinardó).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Creu de terme d'Horta · Veure més »

Creu del Camp de sa Batalla

La creu del Camp de sa Batalla és una creu erigida en memòria del rei Jaume III de Mallorca a l'indret on perdé la vida el 1349 a Llucmajor, Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Creu del Camp de sa Batalla · Veure més »

Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó

Representació heràldica del rei de la Corona d'Aragó, vers 1433-1435. La crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, durant els segles  i, va coincidir amb la ruptura del consens entre la monarquia i els estaments, fets que van predominar sobre els èxits militars i polítics, com la conquesta del Regne de Nàpols.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó · Veure més »

Cruïlles de Sicília

Els Cruïlles de Sicília (Cruillas o Cruyllas, com són coneguts a Sicília) van ser una nissaga noble catalana establerta a Sicília provinent del llinatge català dels Cruïlles, relacionats amb la vila de Cruilles, a l'Empordà, Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cruïlles de Sicília · Veure més »

Cullera (Ribera Baixa)

Cullera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Cullera (Ribera Baixa) · Veure més »

Custòdia de Terra Santa

La Custòdia de Terra Santa és una província de l'orde dels Frares Menors; que inclou Egipte, Israel, Territoris Palestins, Síria, Jordània, Líban, Xipre i l'illa de Rodes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Custòdia de Terra Santa · Veure més »

Daroca

Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Daroca · Veure més »

Dècada del 1340

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Dècada del 1340 · Veure més »

Diada de Sant Jordi

Una rosa i un llibre L'ambient a la Rambla de Barcelona un Sant Jordi ''Sant Jordi matant el drac'', taula central del Retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l'esforç de tot un poble.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Diada de Sant Jordi · Veure més »

Diada Nacional del País Valencià

La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Diada Nacional del País Valencià · Veure més »

Diòcesi de Saetabis

La diòcesi de Saetabis és en l'actualitat una diòcesi titular de l'Església Catòlica.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Diòcesi de Saetabis · Veure més »

Dinastia marínida

Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Dinastia marínida · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Diner (llei)

El diner, quan s'aplica a la metal·lúrgia dels metalls preciosos, es cada una de les dotze parts en les que antigament es dividia la llei de l'argent, o proporció de puresa que contenia el metall resultant una vegada obrat, així una llei de dotze diners seria plata pura o una llei de sis diners tendria el 50% de puresa i així successivament.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Diner (llei) · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Diputació del General del Regne d'Aragó

La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Diputació del General del Regne d'Aragó · Veure més »

Dobler

Dobler de Jaume III de Mallorca El dobler és una denominació genuïna del català per a designar la moneda de dos diners, valor que apareix per primera vegada a Mallorca amb la creació del sistema monetari mallorquí per part de Jaume II de Mallorca l'any 1300.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Dobler · Veure més »

Doctrina Moral del mallorquí en Pacs

La Doctrina Moral del mallorquí en Pacs (o Pax) és una obra miscel·lània a partir d'un recull de citacions d'autors clàssics i cristians, d'autor mallorquí i probablement de cognom Pacs, escrita cap a 1440.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Doctrina Moral del mallorquí en Pacs · Veure més »

Drassanes Reials de Barcelona

Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ducat d'Atenes · Veure més »

Ducat de Cardona

El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ducat de Cardona · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ducat de Neopàtria · Veure més »

Ducat de València

El ducat de València és un títol nobiliari creat el 26 de novembre de 1847 per Isabel II a favor del capità general Ramón María Narváez y Campos per a recompensar els serveis del desembarcament de Narváez a València (1843) on va sotmetre als últims reductes esparteristes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ducat de València · Veure més »

Ducats de Catalunya

Corona heràldica de duc El ducat és la dignitat més alta que tradicionalment s'ha concedit a Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ducats de Catalunya · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

Edifici antic de la Universitat de Perpinyà

Gravat del 1787 que mostra l'edifici Ledifici antic de la Universitat de Perpinyà, també anomenat Antiga Universitat, és un edifici històric de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Edifici antic de la Universitat de Perpinyà · Veure més »

Eduard de Woodstock

Eduard de Woodstock, conegut com a el Príncep Negre (Woodstock (prop d'Oxford), 15 de juny de 1330 - Westminster, 1376), príncep de Gal·les, comte de Chester, duc de Cornualla i príncep d'Aquitània, era el fill gran d'Eduard III d'Anglaterra i de Felipa d'Hainaut.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Eduard de Woodstock · Veure més »

Eimeric d'Usall

Eimeric d'Usall (Banyoles, 1267-1335) va ser un agent secret i ambaixador del rei Jaume el Just i confrare templer català.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Eimeric d'Usall · Veure més »

El Carme (barri de València)

Plànol de carrers. En ocre el barri del Carme El Carme és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de València, amb 6.224 habitants l'any 2009, motiu pel qual es tracta del barri més popular del centre històric, a més de per la seua oferta de restauració i oci nocturn.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і El Carme (barri de València) · Veure més »

El Castellet de Castelló (la Ribera Alta)

El Castellet de Castelló (la Ribera Alta) és una antiga fortificació construïda als segles XIII o XIV.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і El Castellet de Castelló (la Ribera Alta) · Veure més »

El forn del rei

Lo Forn del Rey (El forn del rei, en català normatiu) és un drama en tres actes i en vers, original de Frederic Soler, estrenat la nit del 23 de març de 1880, al Teatre Romea de Barcelona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і El forn del rei · Veure més »

El Mallol (la Vall d'en Bas)

Vista des del Puig dels Llops El Mallol és una vila que forma part del municipi garrotxí de la Vall d'en Bas.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і El Mallol (la Vall d'en Bas) · Veure més »

El Mercat

Plànol de carrers. En ocre el barri del Mercat. El Mercat és un dels sis barris que componen el districte de Ciutat Vella de València.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і El Mercat · Veure més »

El Raval

Situació del Raval a Barcelona carrer de l'Hospital. A la dreta l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona La recuperació del nom «Raval» als anys 1980, coincideix amb la voluntat política de recuperació del barri, bandejant el nom de «Barri Xinès». La rambla del RavalEl gat del Raval, obra del colombià Fernando Botero, actualment a la Rambla del Raval, és una de les obres públiques d'aquest artista que hi ha a Catalunya El Raval (antic Districte 5è) és un dels quatre barris de què es compon el districte barceloní de Ciutat Vella, dels quals és el més densament poblat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і El Raval · Veure més »

El Rec d'Igualada

El Rec d'Igualada és un petit canal d'aigua que recorre la ciutat d'Igualada transversalment, paral·lel al curs del riu Anoia, una mica més elevat que aquest, creuant d'est a oest l'antic barri industrial d'Igualada per la seva banda sud.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і El Rec d'Igualada · Veure més »

El Toro

El Toro és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і El Toro · Veure més »

El Vendrell

El Vendrell és una vila de la regió del Penedès, capital de la comarca del Baix Penedès.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і El Vendrell · Veure més »

Elda

Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Elda · Veure més »

Elionor d'Aragó i de Sicília

Elionor d'Aragó i de Sicília (el Puig de Santa Maria, l'Horta Nord, 20 de gener de 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Elionor d'Aragó i de Sicília · Veure més »

Elionor d'Arborea

Elionor d'Arborea o Elionor de Molins de Rei (Sard: Elianora de Arbarèe, Molins de Rei, 1340-Oristany, 1403) va succeir el seu germà Hug III d'Arborea i va apaivagar la revolta republicana que l'havia assassinat el 1383.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Elionor d'Arborea · Veure més »

Elionor de Aguilar

Berenguela Leonor Yáñez de Aguilar (v.1281-1 d'abril de 1337), coneguda com a Elionor de Aguilar o Elionor de Cabrera a la Catalunya de la Baixa edat mitjana, era una dama castellana, senyora d'Aguilar de la Frontera (Còrdova).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Elionor de Aguilar · Veure més »

Elionor de Castella i de Portugal

, fou infanta de Castella i reina d'Aragó (1328-1336).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Elionor de Castella i de Portugal · Veure més »

Elionor de Portugal

Elionor de Portugal (1328 - Xèrica, València 1348), infanta de Portugal i reina consort de la Corona d'Aragó (1347-1348).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Elionor de Portugal · Veure més »

Elionor de Sicília

Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Elionor de Sicília · Veure més »

Elisabet d'Urgell i d'Aragó

Armes d'Isabel d'Aragó, duquessa de Coïmbra i comtessa d'Urgell Isabel o Elisabet d'Urgell (Balaguer, 1409 - Coïmbra, 29 d'agost de 1439), fou una noble de la casa reial catalana.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Elisabet d'Urgell i d'Aragó · Veure més »

Elisabet de Caríntia

Elisabet de Caríntia (1298 Goerz, Àustria - v. 1349), reina consort de Sicília (1337-1342).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Elisabet de Caríntia · Veure més »

Elisabet de Mallorca

Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Elisabet de Mallorca · Veure més »

Elisenda de Montcada

Escut d'Elisenda de Montcada Elisenda de Montcada i de Pinós (Aitona, c. 1292 - Barcelona, 19 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Elisenda de Montcada · Veure més »

Elna

Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Elna · Veure més »

Els Aragó de Sicília

Els Aragó de Sicília van ser un branca menor de la nissaga reial catalano-aragonesa de la Casa d'Aragó fundada al segle XIII.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Els Aragó de Sicília · Veure més »

Els Canyelles de Sardenya (llinatge)

Escut de noblesa de la família Canyelles de Sardenya. Els Canelles o, en la llengua catalana original, els Canyelles de Sardenya, també anomenats Canellas, es troben entre les famílies d'origen català que han viscut de manera continuada a l'illa de Sardenya durant més temps, concretament des del 1326 fins a l'actualitat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Els Canyelles de Sardenya (llinatge) · Veure més »

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Emirat de Granada · Veure més »

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і En guàrdia! · Veure més »

Enfrontament entre carlins i lerrouxistes de Sant Feliu de Llobregat

L'enfrontament entre carlins i lerrouxistes de Sant Feliu de Llobregat fou un enfrontament armat ocorregut el 28 de maig del 1911 en el qual van morir tres lerrouxistes, dos carlins i un vigilant municipal al voltant de l'estació de Sant Feliu de Llobregat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Enfrontament entre carlins i lerrouxistes de Sant Feliu de Llobregat · Veure més »

Enric II de Castella

Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Enric II de Castella · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Esclavitud a Mallorca

''El mercat d'esclaus'', de Jean-Léon Gérôme (''c''. 1885) L'esclavitud a l'illa de Mallorca es remunta a temps immemorials i, igual que a la península Ibèrica amb la seua història esclavista, fou una pràctica habitual durant l'edat mitjana.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Esclavitud a Mallorca · Veure més »

Escola cartogràfica mallorquina

Detall de l'atles català, la primera rosa dels vents mostrada en un mapa. Observi's l'Estel Polar ajustat al N. Escola cartogràfica catalana o escola dels cartògrafs catalans és el terme encunyat per diferents autors, entre ells Leo Bagrow al seu llibre History of Cartography, (on Ramon Llull és definit com a català de Mallorca), en parlar dels portolans catalans i dels cartògrafs catalans, part important de la ciència medieval catalana: un grup de cartògrafs, cosmògrafs i constructors d'instruments de navegació catalans, dels segles XIII al XVII, molts d'ells jueus o jueus conversos (apart d'alguns cristians associats), que van florir i que van treballar a algun lloc del "Territori Català en general" o fins i tot al continent europeu (p.e. Marsella, Messina i Nàpols). Una prova palesa de l'ús acadèmic correcte del terme Cartografia Catalana és el nom d'Atles Català mantingut fins avui dia, per a definir un mapa que s'atribueix a un autor mallorquí.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Escola cartogràfica mallorquina · Veure més »

Escultura gòtica

policromada, c. 1510. Imatge del Cristo de La Laguna (Tenerife, Espanya) provinent de Flandes i datat entre 1510-1514. Lescultura gòtica representa la segona de les principals escoles internacionals d'escultura europea que es va desenvolupar a l'edat mitjana, aproximadament des de mitjan fins al.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Escultura gòtica · Veure més »

Escut d'Alboraia

L'escut d'Alboraia és un símbol representatiu de fet, diferent a l'escut oficial, d'Alboraia, municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Escut d'Alboraia · Veure més »

Escut de Barcelona

L'escut oficial de Barcelona té el següent blasonament: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 4 pals de gules.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Escut de Barcelona · Veure més »

Escut de Belianes

Escut oficial de Belianes L'escut oficial de Belianes té el següent blasonament.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Escut de Belianes · Veure més »

Escut de Cervera

L'escut oficial de Cervera té el següent blasonament.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Escut de Cervera · Veure més »

Escut de Girona

L'escut oficial de Girona té el següent blasonament.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Escut de Girona · Veure més »

Escut de l'Aragó

L'escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Llei orgánica 8/1982, 10 d'agost) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Escut de l'Aragó · Veure més »

Escut de les Franqueses del Vallès

Representació de l'escut heràldic municipal de les Franqueses del Vallès segons el seu blasonament oficial L'escut oficial de les Franqueses del Vallès té el següent blasonament.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Escut de les Franqueses del Vallès · Veure més »

Escut de les Illes Balears

LEscut de les Illes Balears es constitueix de «quatre barres vermelles en sentit vertical sobre fons groc, creuades diagonalment, per una banda, blava col·locada des de l'angle superior dret a la part inferior oposada.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Escut de les Illes Balears · Veure més »

Escut de Palma

Escut de Palma actual emprat per l'Ajuntament L'escut de la ciutat de Palma és organitzat mitjançant la unió en un camper quarterat dels senyals municipal (el castell de l'Almudaina) i reial (els anomenats Quatre Pals).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Escut de Palma · Veure més »

Escut de Sabadell

L'escut oficial de Sabadell té el següent blasonament.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Escut de Sabadell · Veure més »

Escut de Sant Feliu de Guíxols

L'escut oficial de Sant Feliu de Guíxols té el següent blasonament.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Escut de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Escut de Terrassa

L'escut oficial de Terrassa té el següent blasonament.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Escut de Terrassa · Veure més »

Escut de València

L'escut de València és un símbol representatiu tradicional del municipi de València, cap i casal del País Valencià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Escut de València · Veure més »

Escut de Vilagrassa

L'escut oficial de Vilagrassa té el següent blasonament.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Escut de Vilagrassa · Veure més »

Escut del País Valencià

Consell Preautonòmic i de la Generalitat Valenciana fins a 1985. L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Escut del País Valencià · Veure més »

Escut i bandera de Borriana

L'escut i la bandera de Borriana són els símbols tradicionals del municipi valencià de Borriana (la Plana Baixa).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Escut i bandera de Borriana · Veure més »

Escut, bandera i estendard de Caudiel

L'escut, la bandera i l'estendard de Caudiel són els símbols representatius de Caudiel, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Escut, bandera i estendard de Caudiel · Veure més »

Escuts amb el Senyal Reial

Aquest és un llistat de diferents Escuts amb el Senyal Reial, amb les seves imatges.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Escuts amb el Senyal Reial · Veure més »

Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit

L'Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit és una obra de Montgai (Noguera) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit · Veure més »

Església de la Mercé

L'Església parroquial de la Mercé, es troba a la plaça del mateix nom, a l'antic barri de les Barreres, de la ciutat de Xàtiva, a la comarca de La Costera.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Església de la Mercé · Veure més »

Església de Sant Joan del Mercat

L'església de Sant Joan del Mercat o Església dels Sants Joans és una de les esglésies més antigues de la ciutat de València, situada enfront de la Llotja de la Seda i al costat del Mercat Central.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Església de Sant Joan del Mercat · Veure més »

Església de Santa Àgueda de Xèrica

LEsglésia de Santa Àgueda la Nova de la localitat Xèrica (Alt Palància, País Valencià) es localitza a la Plaça de l'Església costat de la plaça Germà Mariano Rodríguez.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Església de Santa Àgueda de Xèrica · Veure més »

Església dels Sants Metges (Sant Julià de Ramis)

Els Sants Metges és una església romànica amb modificacions dels segles i al terme municipal de Sant Julià de Ramis a la comarca del Gironès protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Església dels Sants Metges (Sant Julià de Ramis) · Veure més »

Esglésies

Esglésies (antigament Chiesa, i avui dia en sard Igrèsias i italià Iglesias) és una ciutat de Sardenya, a la província de Sardenya del Sud.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Esglésies · Veure més »

Espasa de Sant Martí

L'Espasa de Sant Martí del i pertanyent als comtes de Barcelona és l'única de les espases de virtut catalanes que se sap segur com és, atès que es troba al Musée de l'Armée de París.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Espasa de Sant Martí · Veure més »

Espasa de Vilardell

Lespasa de Vilardell és una de les espases de virtut o folklòriques més famoses de Catalunya, tal com reflecteix Martí de Riquer al seu llibre Llegendes històriques catalanes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Espasa de Vilardell · Veure més »

Espaser

Ferrer escalfant una barra de ferro en una fornal (festa medieval a Provins) Ferrer forjant una peça de ferro, amb la punta roent, damunt d'una enclusa amb un martell. Fulla d'espasa japonesa, pedra d'esmolar i recipient amb aigua (Cherry Blossom Festival, Seattle Center, Seattle, Washington, 2008). Un espaser és un menestral que tenia com a ofici fer i vendre espases.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Espaser · Veure més »

Estamenya

Teixit de sarja. L'estamenya seria un sarja de llana. Frare caputxí vestit amb l'hàbit actual. Els hàbits antics solien ser d'estamenya. El terme estamenya (del llatí staminea, derivat dstamen «estam») fa referència a un tipus de teixit de llana pentinada.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Estamenya · Veure més »

Eus

Eus (IPA:, igual, oficialment, en francès) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Eus · Veure més »

Exportació

Escena de port. Pintura d'Abraham Storck. Els deu principals països en el commerç internacional L'exportació és qualsevol bé o servei enviat a un altre país, normalment amb propòsits comercials, ja sigui a la mateixa part del món (per exemple de Catalunya cap a Suïssa) o a una altra part del món.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Exportació · Veure més »

Fababuix

Fababuix o Ababuj és un municipi de l'Aragó, situat a la comarca de la Comunitat de Terol, província de Terol.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Fababuix · Veure més »

Falconeria

Un astor, dibuix del 1903. La falconeria és l'art de criar, entrenar i tenir cura de falcons i altres ocells rapinyaires per a la caça de volateria.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Falconeria · Veure més »

Fàbrica de Murs i Valls

La Fàbrica de Murs i Valls, coneguda com la «Fàbrica Vella de Murs i Valls, i Nova, dita del Riu» era una institució valenciana encarregada de la realització d'obres públiques, reparació de les muralles, els fossats, els marges del Túria, així com el cobrament de determinats impostos.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Fàbrica de Murs i Valls · Veure més »

Fòrum Provincial (Tarragona)

El Fòrum Provincial és conseqüència de la capitalitat de Tàrraco de la Província de la Hispània Citerior o Província Tarraconensis.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Fòrum Provincial (Tarragona) · Veure més »

Fórnols de Matarranya

Fórnols de Matarranya és una vila i municipi del Matarranya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Fórnols de Matarranya · Veure més »

Felanitx

Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Felanitx · Veure més »

Felip d'Alençon

Felip d'Alençon (en francès Philippe d'Alençon) nascut a la regió francesa de Brie el 1338/1339 i mort a Roma el 1397 va ser un arquebisbe i cardenal francès que també va ser canonge a la Seu de Tarragona i Cambrer de la vila de Reus.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Felip d'Alençon · Veure més »

Felip d'Anglesola

Felip d'Anglesola, president de la Generalitat de Catalunya l'any 1380, havia estat nomenat per les Corts reunides a Barcelona el 17 de gener d'aquell any.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Felip d'Anglesola · Veure més »

Felip Dalmau I de Rocabertí

Rocabertí Felip Dalmau (I) de Rocabertí i de Montcada fou vescomte de Rocabertí entre 1342 i 1392.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Felip Dalmau I de Rocabertí · Veure més »

Felip de Boïl i de la Scala

Felip de Boïl i de la Scala (País Valencià, ? - Mallorca, 1348), segon senyor de Manises, conseller reial, mestre racional (1320-30) i tresorer (1330-36) de Jaume II i d'Alfons el Benigne.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Felip de Boïl i de la Scala · Veure més »

Felip III de Navarra

Felip III de Navarra el Bo o el Noble (27 de març de 1306 - 26 de setembre de 1343) també conegut com a Felip d'Évreux, va ser rei de Navarra entre 1329 i 1343 per dret de la seva dona, Joana II, filla del darrer rei navarrès del casal de França.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Felip III de Navarra · Veure més »

Felipa de Coïmbra i d'Urgell

Escut d'Armes de la família Coïmbra-Urgell. Escut quarterat en creu, on podem veure al segon i tercer quarter els pals de la casa reial catalana, i al primer i quart quarter les armes reials portugueses que utilitzaven els Avís L'infanta Felipa de Coïmbra i d'Urgell, també coneguda com a Felipa d'Avís i d'Aragó (Coïmbra, 1435 – Odivelas, 1497) fou una noble catalana i portuguesa, que alhora desenvolupà un paper important en l'humanisme europeu del.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Felipa de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »

Fenollet (llinatge)

Els Fenollet foren una família feudal que va portar nombrosos títols essent el principal el de vescomtes d'Illa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Fenollet (llinatge) · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran d'Aragó i de Castella

Seu Vella de Lleida) Ferran d'Aragó (València, 1329 - Borriana, 1363), infant d'Aragó i marquès de Tortosa i Camarasa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ferran d'Aragó i de Castella · Veure més »

Ferrer Bassa

Ferrer Bassa, també documentat com Jaume Ferrer Bassa, (Les Gunyoles (?),Diversos documents referits a personatges anomenats «Ferrer Bassa» entre els segles XII-XIV situen els seus orígens geogràfics i familiars a la zona d'Avinyonet del Penedès. A, s'arriba a precisar que podria haver nascut al mas conegut com "Castell de Les Gunyoles". 1285 – Barcelona, 1348) fou un pintor i miniaturista de la Corona d'Aragó, on va treballar de forma intensa per a la cort d'Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ferrer Bassa · Veure més »

Ferrer Colom

Ferrer Colom (? - Lleida, 4 de desembre de 1340) fou governador general del Comtat d'Urgell (1323 - 1333), conseller reial, i bisbe de Lleida (1334 - 1340).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ferrer Colom · Veure més »

Ferrer Saiol

Ferrer Saiol (o Ferrer Sayol) fou un membre de la Cancelleria Reial durant l'època del rei Pere III el Cerimoniós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ferrer Saiol · Veure més »

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Figueres · Veure més »

Fira de Sant Andreu de Torroella de Montgrí

La Fira de Sant Andreu de Torroella de Montgrí és una fira agrícola, ramadera i comercial tradicional amb més de sis segles d'història que se celebra per Sant Andreu -a finals de novembre- en aquest municipi del Baix Empordà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Fira de Sant Andreu de Torroella de Montgrí · Veure més »

Fira de Tots Sants de Cocentaina

La Fira de Tots Sants de Cocentaina fou creada el 1346 per privilegi reial de Pere III (Pere II de València) al comte de Cocentaina Roger de Llúria.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Fira de Tots Sants de Cocentaina · Veure més »

Fira Modernista de Terrassa

Gran Casino durant la '''Fira Modernista de Terrassa''' Recreació d'un enterrament modernista a la Rambla d'Ègara La Fira Modernista de Terrassa s'ha convertit en pocs anys en un dels més destacats esdeveniments turístics de Catalunya, que atrau cada any al mes de maig més de cent mil visitants, durant un cap de setmana ple d'activitats culturals, gastronòmiques, infantils, espectacles, exposicions...

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Fira Modernista de Terrassa · Veure més »

Flequer

medieval. Un flequer o forner és una persona que té com a ofici la elaboració de pa en una fleca, obrador o forn de pa i la venda o comercialització del pa i altres productes de rebosteria.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Flequer · Veure més »

Florí d'or d'Aragó

Florí d'or de Florència del 1347 Florí d'or de Florència del 1340 El florí d'or d'Aragó (o florí d'or català) és el nom amb què era coneguda una moneda catalana d'or creada per Jaume III de Mallorca a Perpinyà el 1342 a imitació de la moneda del mateix nom que es feia a Florència, i represa per Pere III a partir del 1346.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Florí d'or d'Aragó · Veure més »

Floreta Sanoga

Floreta Sanoga (fl. 1352 – 1381) va ser una metgessa jueva catalana.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Floreta Sanoga · Veure més »

Fogatge

El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Fogatge · Veure més »

Fogatge de 1358

El fogatge de 1358 fou un cens (fogatge) realitzat l'any 1358 al Principat de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Fogatge de 1358 · Veure més »

Fogatge de 1360

El fogatge de 1360 fou un cens (fogatge) realitzat l'any 1360 al Principat de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Fogatge de 1360 · Veure més »

Foios

Foios és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Foios · Veure més »

Foixà

Foixà és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Foixà · Veure més »

Forques

Forques (estàndard, en francès Fourques) és un poble i comuna de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Forques · Veure més »

Fortià (llinatge)

s Els Fortià (als textos medievals escrit sobretot Forcià) foren un llinatge de la baixa noblesa catalana medieval oriünd de la localitat altempordanesa de Fortià, situat al comtat d'Empúries, del qual eren feudataris.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Fortià (llinatge) · Veure més »

Fortificació d'Albons

La fortificació d'Albons és un monument protegit de fortificació del municipi d'Albons declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Fortificació d'Albons · Veure més »

Francesc de Perellós

Francesc de Perellós fou un noble català del, primer vescomte de Roda, senyor de Millars, castellà dels castells de Talteüll i Salses des del 1348.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Francesc de Perellós · Veure més »

Francesc de Santcliment (ambaixador)

Francesc de Santcliment (Lleida, - 1366), senyor de Sarroca, d'Alcarràs, Montagut i Llardecans, va ser un cavaller i ambaixador català del llinatge dels Santcliment.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Francesc de Santcliment (ambaixador) · Veure més »

Francesc de Santcliment (noble)

Francesc de Santcliment (Lleida, segle XIV -), senyor d'Alcarràs, Montagut i Llardecans, va ser un cavaller i ambaixador català del llinatge dels Santcliment.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Francesc de Santcliment (noble) · Veure més »

Francesc de Vinatea

Francesc de Vinatea (Morella, ? - València, 1333) va ser jurat en cap de València el 1333, moment en què tingué lloc l'intent del rei Alfons el Benigne, influït per la seua segona muller, Elionor de Castella, de cedir part del territori del Regne de València a l'infant Ferran (fill d'Elionor).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Francesc de Vinatea · Veure més »

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Francesc Eiximenis · Veure més »

Francesc Riquer i Bastero

Francesc Riquer i Bastero (Barcelona, ? - Barcelona, 1 de maig de 1410), sacerdot franciscà, fou bisbe electe de Monreale (Sicília), bisbe d'Osca (1386-1393), de Vic (1393-1400) i de Sogorb-Albarrasí (1400-1410).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Francesc Riquer i Bastero · Veure més »

Francesco Petrarca

fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Francesco Petrarca · Veure més »

Francisco Javier de Salas y Rodríguez-Morzo

Francisco Javier de Salas y Rodríguez-Morzo (21 de febrer de 1832 Jerez de la Frontera, província de Cadis - 4 d'abril de 1890, València) va ser un marí espanyol, capità de navili i acadèmic de la Història.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Francisco Javier de Salas y Rodríguez-Morzo · Veure més »

Fraternitat reialista

La Fraternitat reialista o Lliga monàrquica va ser una lliga de nobles i part de les viles reials del Regne de València i d'Aragó que s'havia format en defensa de Pere el Cerimoniós davant la constitució de la Unió de València i la Unió d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Fraternitat reialista · Veure més »

Frederic III de Sicília

Frederic III de Sicília, anomenat el Simple o el Senzill (Catània, 1341 - Messina, 27 de juliol de 1377), fou rei de Sicília i duc d'Atenes i Neopàtria (1355-1377).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Frederic III de Sicília · Veure més »

Fuentes Claras

Fuentes Claras és un municipi d'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Fuentes Claras · Veure més »

Furs e ordinacions del regne de València

Els Furs e ordinacions del regne de València o, utilitzant el títol més extens, En aquest libre són contenguts los furs e ordinations fetes per los gloriosos reys de Aragó als segnícols del regne de València (1482), fou la primera compilació impresa dels furs valencians, publicada per l'impressor Lambert Palmart a la ciutat de València per iniciativa de Gabriel Lluís d'Arinyó, Justícia de tres-cents sous de la ciutat de València, utilitzant un manuscrit preparat pel jurista Gabriel de Riusech.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Furs e ordinacions del regne de València · Veure més »

Gabriel Llabrés i Quintana

Gabriel Llabrés i Quintana (Binissalem, Mallorca, 25 de març de 1858 - Palma, 15 de març de 1928), historiador, arqueòleg, medievalista i bibliòfil mallorquí.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Gabriel Llabrés i Quintana · Veure més »

Galceran Sacosta

Galceran Sacosta (va ser bisbe de Vic entre 1328 i 1345).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Galceran Sacosta · Veure més »

Galceran VI de Pinós

Galceran VI de Pinós (Catalunya, segle XIV – Bagà, Berguedà, 1354),noble, senyor (1348-1354) de les baronies i castells de Pinós, Lavansa, Josa i Bagà, senyor dels castells de Ponts, Ossera, Sant Romà, Gósol, Saldes, l'Espà, Querforadat, Fórnols Sisquer, Montargull (força de “Montarguyl”), Padrinàs (“castro et vila de Padrinaç”), de l’Espluga de Lavansa (“castro et villa d’Espluga de Lavança”) i Balmanya Fill de Pere Galceran II de Pinós i de Marquesa de Fenollet i de Saportella, germana del vescomte d'Illa i Canet.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Galceran VI de Pinós · Veure més »

Galera catalana

La Reial" Galera catalana navegant a un llarg maltesa, d'estil català La galera catalana (antigament galea) fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, gràcies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment llatines).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Galera catalana · Veure més »

Gallecs (natura)

Església de Santa Maria de Gallecs La Torre d'en Malla. Gallecs és un espai rural comprès entre els termes municipals de Mollet del Vallès i Parets del Vallès (Vallès Oriental) i que engloba una àrea natural de 755 hectàrees.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Gallecs (natura) · Veure més »

Garcia Fernández de Heredia

García Fernández de Heredia (Munébrega, Aragó, ? - La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1 de juny de 1411) fou arquebisbe de Saragossa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Garcia Fernández de Heredia · Veure més »

Gastó de Montcada i de Lloria

Gastó de Montcada i de Lloria (1346- 1395/1397) va ser el primer baró de Llagostera (1375).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Gastó de Montcada i de Lloria · Veure més »

Gèneres de la literatura catalana medieval

A l'època medieval, al territori català s'hi van conrear diferents gèneres literaris: l'èpica, la lírica, la narrativa i la dramàtica.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Gèneres de la literatura catalana medieval · Veure més »

Genealogia del Casal d'Aragó

La Genealogia del Casal d'Aragó és un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i conservat actualment a la biblioteca del mateix monestir.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Genealogia del Casal d'Aragó · Veure més »

Genealogia general dels Capets

Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Genealogia general dels Capets · Veure més »

Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)

'''"Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell"''' (Manuscrit 246) és una còpia del segle XV de la '''''Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae''''' (1380) "Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell" és el nom que s'ha donat al manuscrit 246 de la Biblioteca de Catalunya, una còpia del segle XV que és l'únic testimoni de l'obra genealògica Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae, escrita el 1380 per fra Jaume Domènec.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Generalitats

Les generalitats o drets del general era la manera genèrica com s'anomenaven els tributs bàsics creats per les Corts dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Generalitats · Veure més »

Gesta Comitum Barchinonensium

La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »

Gilabert de Centelles i de Castellet

Gilabert de Centelles i de Castellet (? - 1368) fou Senyor de les baronies de Nules i de Centelles, fou un conseller del rei Pere III el Cerimoniós, militar i governador general de Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Gilabert de Centelles i de Castellet · Veure més »

Gilabert de Pròixida i de Centelles

Gilabert de Pròixida —Próixita o Pròixita— i de Centelles (València, ? – Gènova, 1405) fou un poeta valencià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Gilabert de Pròixida i de Centelles · Veure més »

Gilet

Gilet és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Gilet · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Girona · Veure més »

Gloriosa ensenya de l'Oriol

Pujada de l'estendard pel balcó de l'ajuntament per a evitar que s'incline. La senyera oriolana duta pel síndic i acompanyada per les autoritats municipals. Rèplica de l'estendart. La Gloriosa ensenya de l'Oriol, Bandera de la Ciutat d'Oriola o Pendó d'Oriola és una de les ensenyes o banderes de major antiguitat d'Espanya, fins i tot més antiga que lensenya de València, i compta amb privilegis històrics de no inclinar-se davant de ningú, excepte davant de Déu i el Rei; és considerada un dels símbols de major tradició d'Espanya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Gloriosa ensenya de l'Oriol · Veure més »

Gonçalbo de Roda

Gonçalbo de Roda fou un barber nascut a València que participà durant la revolta a la ciutat de València en el context de la Guerra de la Unió a l'Abril de 1348.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Gonçalbo de Roda · Veure més »

Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya

La Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya fou l'òrgan de govern dels Comtats de Rosselló i Cerdanya després de la reannexió del Regne de Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya · Veure més »

Governador general de Mallorca

El governador general del Regne de Mallorca, fou la més alta magistratura reial al Regne de Mallorca i tenia un caràcter unipersonal.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Governador general de Mallorca · Veure més »

Governador General del Regne de València

El Governador General del Regne de València va ser el segon càrrec polític de major importància al Regne de València, seguit del Lloctinent General del Regne de València, i en cas d'absències i malalties el substituïa el Portant-veus del Governador.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Governador General del Regne de València · Veure més »

GR 96

Estació de Peu del Funicular, punt de partida del GR-96 o Camí Romeu Monestir de Montserrat, punt final del GR-96 El GR 96 o Camí Romeu a Montserrat, és un sender de gran recorregut que discorre al llarg d'uns 57 quilòmetres des de Barcelona fins al monestir de Montserrat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і GR 96 · Veure més »

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Gran Companyia Catalana · Veure més »

Granollers

Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Granollers · Veure més »

Gregori Destorrents

Gregori Destorrents (Dez Torrents), documentat a la primera meitat del, pare de Ramon Destorrents, fou un miniaturista que consta com l'il·luminador de llibres del rei Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Gregori Destorrents · Veure més »

Gremi de Flequers de Barcelona

Gremi de Flequers de Barcelona és una institució que agrupa els professionals del sector de la fleca de Barcelona i defensa els empresaris del sector.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Gremi de Flequers de Barcelona · Veure més »

Guadasséquies

Guadasséquies, també coneguda com a Vorasséquies, és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guadasséquies · Veure més »

Guardamar del Segura

Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guardamar del Segura · Veure més »

Guerau de Queralt i de Rocabertí

Guerau de Queralt i de Rocabertí ? - 1393 o 1397) va ser un noble català. Era el segon fill de Pere V de Queralt i de Castellnou. Va ser senyor de diversos llocs durant el segle XIV: d'herència va obtindre la senyoria de Ceret, així com drets a Castellnou i al vescomtat de Rocabertí. Quan es va casar amb Beatriu d'Olzinelles va aconseguir els castells de Cànoves i de Catllar, mentre que el seu germà Dalmau I li empenyorava Vespella el 1380. Per banda de la Corona, va comprar Pallerols, Sant Antolí, Timor i Gàver, però la resistència dels seus habitants va tractar la reincorporació sota domini reial. El 1385 compra Montmaneu i la Panadella, que li són presos quan es crea el comtat de Cervera. El 1378 va acudir al servei del rei de Xipre amb 250 llancers. El 1383, combat el comte de Prades junt Pere VI de Queralt i de Pinós, nebot seu. Amb el rei de Castella va servir a la guerra de Portugal, mentre que amb l'infant Martí va combatre a la guerra de Sicília. Va ser conseller de l'infant Joan, que l'armà cavaller el 1387; procurador de l'infant Martí a Castella; mariscal general i castellà de la Vall d'Aran i lloctinent de conestable i senescal de Catalunya. Es va interessar per l'alquímia i la literatura, tot dedicant unes cobles al rei Pere III.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guerau de Queralt i de Rocabertí · Veure més »

Guerra catalano-genovesa (1330-1336)

La Guerra catalano-genovesa de 1330 a 1336 fou un conflicte armat entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guerra catalano-genovesa (1330-1336) · Veure més »

Guerra de Jaume IV de Mallorca

A principis del 1374, després del fracàs de Carles V de França en assegurar la pau a la península Ibèrica després de la guerra dels dos Peres, Eduard III d'Anglaterra, va pressionar Pere el Cerimoniós a canvi de suport a Sardenya, que tornava a estar agitada.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guerra de Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Guerra de l'Estret

La Batalla de l'Estret fou una guerra entre la Corona de Castella i la dinastia marínida pel domini d'ambdues ribes de l'estret de Gibraltar.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guerra de l'Estret · Veure més »

Guerra de la Unió

La Guerra de la Unió (1347-48) és un període conflictiu esdevingut a la corona d'Aragó que mantingué enfrontats, d'una banda les tropes dels fidels al rei Pere el Cerimoniós coneguts com la Fraternitat i de l'altra, la coalició formada sota el nom dUnió d'Aragó i Unió de València, que eren formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial en aquells regnes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guerra de la Unió · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Guerra sardo-catalana

La guerra sardo-catalana va ser un conflicte medieval que va durar uns 70 anys (1353 - 1420) que va veure el Jutjat d'Arborea, aliat amb els Doria i Gènova i parcialment recolzat pel regne de Nàpols, i el regne de Sardenya s'oposaven a cadascun.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guerra sardo-catalana · Veure més »

Guerra veneciano-genovesa

La guerra veneciano-genovesa fou un conflicte entre la República de Gènova i la República de Venècia lluitat al mar Egeu pel control del mediterrani oriental entre 1350 i 1355, fou guanyat per Gènova.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guerra veneciano-genovesa · Veure més »

Guerres ferrandines

Les anomenades Guerres ferrandines (en portuguès Guerras fernandinas) foren un seguit de disputes pel tron de Castella entre Ferran I de Portugal i el rei Enric II de Castella (i després amb el fill d'aquest, Joan I de Castella) després de l'assassinat de Pere I el Cruel a mans del seu mig germà Enric II.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guerres ferrandines · Veure més »

Guia de perplexos

Detall de la "Guia de Perplexos", que data de 1200-1400 CE Versió de 1348 de la "Guia de Perplexos" il·luminada per Ferrer Bassa La Guia de perplexos (en hebreu, Moré Nevukhim) és l'obra més important de Maimònides i resumeix en forma de carta els postulats bàsics de la seva teologia.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guia de perplexos · Veure més »

Guillem Catà

Séquia de Manresa Guillem Catà (Barcelona, segle XIV), fill de Berenguer Catà (mestre d'obres) i de Caterina del Mas, fou un arquitecte («mestre major» o «liniador»).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guillem Catà · Veure més »

Guillem d'Agulló

Guillem d'Agulló (?,? - Poblet, Vimbodí, Conca de Barberà,1393) fou abat de Poblet entre 1361 i 1393.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guillem d'Agulló · Veure més »

Guillem de Copons

Guillem de Copons (–) fou un escriptor i diplomàtic possiblement valencià, que feu algunes traduccions d'obres importants en l'antiguitat clàssica i en l'edat mitjana europea al català.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guillem de Copons · Veure més »

Guillem de Guimerà i d'Abella

Guillem de Guimerà i d'Abella, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1376-1377, nomenat per les Corts de Montsó de 1376.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guillem de Guimerà i d'Abella · Veure més »

Guillem de Torrelles i Marquet

Guillem de Torrelles i Marquet (ca. 1300/1305 - Tortosa, 16 de febrer de 1379), eclesiàstic i home d'estat, fou conseller de Pere el Cerimoniós i bisbe d'Osca, de Barcelona i de Tortosa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guillem de Torrelles i Marquet · Veure més »

Guillem de Vallseca

Guillem de Vallseca, també conegut amb el seu nom llatinitzat Guilelmus a Vallesicca, (Barcelona, ? - Barcelona, 1420) fou un doctor en lleis català.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guillem de Vallseca · Veure més »

Guillem de Vilanova

Guillem de Vilanova fill de Ramón fou canonge de València i de Barcelona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guillem de Vilanova · Veure més »

Guillem Galceran de Rocabertí

Guillem Galceran de Rocabertí i de Serrallonga (1320 - 1385), baró de Cabrenys, senyor de Maçanet, Hostoles i Reiners.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guillem Galceran de Rocabertí · Veure més »

Guillem Morell (escultor)

Guillem Morell o Guillem Morei (en llatí: Guillelmus Morey) (Mallorca, - Girona, d.1396).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guillem Morell (escultor) · Veure més »

Guillem Nicolau

Guillem Nicolau fou un traductor del s. XIV, al servei del rei Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guillem Nicolau · Veure més »

Guiu de Boulogne

Guiu de Boulogne, fou cardenal i llegat apostòlic del Papa entre els regnes espanyols.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Guiu de Boulogne · Veure més »

Hasdai Cresques

Hasdai ben Judà Cresques - חסדאי קרשקש - (Barcelona, v. 1340 – 1410/1411) va ser rabí a Barcelona i Saragossa i va escriure en català i hebreu.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Hasdai Cresques · Veure més »

Història d'Alacant

Ceràmica ibèrica procedent del jaciment de Lucentum. Els orígens d'Alacant es remunten probablement a la civilització ibera.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història d'Alacant · Veure més »

Història d'Alcoi

La història d'Alcoi recull els esdeveniments rellevants ocorreguts a la població d'Alcoi al llarg del temps.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història d'Alcoi · Veure més »

Història d'Aran

La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història d'Aran · Veure més »

Història d'Elx

Escut d'Elx La història d'Elx (València) ve marcada en els seus inicis pels diferents pobles del Mediterrani que foren poblant el sud-est de la península Ibèrica, i arribaren a tenir una especial importància en l'època de dominació romana, en què fou Colonia Iulia Ausgusta.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història d'Elx · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Còrsega

Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història de Còrsega · Veure més »

Història de l'Aragó

Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història de l'Aragó · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de l'espasa

Armes de l'edat de Bronze, Romania Els diferents tipus d'espases han tingut una gran importància al llarg de la història.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història de l'espasa · Veure més »

Història de la cartografia

XIII)Una carta nàutica de la Mar Mediterrània del segle XIV La història de la cartografia té els seus orígens en el neolític.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història de la cartografia · Veure més »

Història de la Catalunya del Nord

Partició de Catalunya el 1659. És evident que, abans del 1659, la història de la Catalunya del Nord correspon a la història del Principat de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història de la Catalunya del Nord · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història de la llengua catalana · Veure més »

Història de la música catalana

El Palau de la Música vist des de l'escenari. La història de la música catalana inclou tota la música cantada en català o creada per compositors catalanoparlants des dels períodes inicials de la història fins a l'actualitat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història de la música catalana · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història de Llagostera

La història de Llagostera és l'evolució del territori i els habitants del terme municipal de Llagostera al llarg dels segles.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història de Llagostera · Veure més »

Història de Lleida

La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història de Lleida · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història de Mallorca · Veure més »

Història de Reus

A continuació, un breu resum de la història de Reus.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història de Reus · Veure més »

Història de Sabadell

Antic Passeig de la Plaça Major La història de Sabadell descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de Sabadell.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història de Sabadell · Veure més »

Història de Sardenya

Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història de Sardenya · Veure més »

Història de Villena

Mapa del terme de Villena que mostra els vestigis arqueològics trobats en ell. La història de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià) es remunta al Paleolític mitjà, període en què s'han trobat els testimoniatges de presència humana més antics.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història de Villena · Veure més »

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història del papat · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Història dels Països Catalans · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

Host (edat mitjana)

Host era la denominació que rebia durant l'edat mitjana un exèrcit alçat segons el dret feudal per a lluitar en una campanya militar.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Host (edat mitjana) · Veure més »

Hotel Sky

LHotel Sky és un gratacel situat al carrer de Pere IV del Poblenou de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Hotel Sky · Veure més »

Hug d'Anglesola

Hug d'Anglesola (mort el 1399) fou senyor de Miralcamp (Hug II d'Anglesola).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Hug d'Anglesola · Veure més »

Hug de Fenollet

Hug de Fenollet va ser un bisbe de València que va viure al.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Hug de Fenollet · Veure més »

Hug II de Cardona

Hug II de Cardona Anglesola o Hug Folc II de Cardona Anglesola (15 d'octubre de 1328 - Cardona, 2 d'agost de 1400) fou el primer comte de Cardona (1375-1400).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Hug II de Cardona · Veure més »

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles  i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Humanisme · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Illes Balears · Veure més »

Institucions del Regne de València

Regiment de la Cosa Pública'' Les institucions del Regne de València són el conjunt de lleis i institucions pròpies que van regir el Regne de València des de la seva fundació el 1238 pel rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I fins a la seva desaparició el 1707 dels Decrets de Nova Planta de Felip V. Durant l'Edat mitjana el regne va formar part de la Corona d'Aragó, sorgida en el segle XII de la unió dinàstica del comtat de Barcelona i del Regne d'Aragó, i durant l'Edat Moderna, després de la unió dinàstica de la Corona d'Aragó amb la Corona de Castella, pel casament d'Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, i va quedar integrat juntament amb la resta d'estats de la Corona d'Aragó, el regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de Mallorca, Regne de València i Regne de Sicília dins la Monarquia Hispànica.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Institucions del Regne de València · Veure més »

Isabel d'Aragó i de Fortià

Armes dels comtes d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Isabel d'Aragó i de Fortià (Barcelona, 1376 - Alcolea de Cinca, Aragó, 28 de gener de 1424) fou princesa d'Aragó i comtessa consort del comtat d'Urgell (1408-1413).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Isabel d'Aragó i de Fortià · Veure més »

Isabel de Coïmbra i d'Urgell

Isabel de Coïmbra (Portugal, 1 de març de 1432 — Évora, 2 de desembre de 1455) va ser reina consort de Portugal (1448-1455).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Isabel de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »

Jacob ben David Bonjorn

Jacob ben David ben Bonjorn també conegut com a David Bonjorn del Barri o David ben Yom Tov (Cotlliure al voltant de 1300- Barcelona, probablement abans de 1361), fou un astrònom i astròleg jueu català.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jacob ben David Bonjorn · Veure més »

Jacob Corsino

Jacob Carsono o Jacob Corsino va ser un astrònom de la península Ibèrica (té una obra datada a Sevilla) del.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jacob Corsino · Veure més »

Jafudà Cresques

Jafudà Cresques (Palma, 1350? – Sagres (Portugal), 1410 o 1427), també conegut com a Jehudà Cresques i Jaume Ribes, fou un cartògraf jueu d'origen mallorquí i probablement l'home que va coordinar els descobriments marítims de l'escola naval portuguesa de Sagres a l'inici del.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jafudà Cresques · Veure més »

Jaspert V de Castellnou

Jaspert V de Castellnou, vescomte de Castellnou, fou un noble i militar català dels segles  i, almirall de la flota catalana.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jaspert V de Castellnou · Veure més »

Jaume Cascalls

Jaume Cascalls (Berga, principis del – c. 1378) fou un escultor del gòtic català.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jaume Cascalls · Veure més »

Jaume Conesa

Jaume Conesa (Montblanc, Conca de Barberà, 1320 - Barcelona, 1390) fou un escrivent i traductor membre de la Cancelleria Reial i un dels membres culturalment més actius d'aquesta institució en temps del rei Pere III el Cerimoniós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jaume Conesa · Veure més »

Jaume de Coïmbra i d'Urgell

El cardenal-infant Jaume de Coïmbra i d'Urgell, també conegut com a Jaume d'Avis i d'Urgell o Jaume de Portugal (Coïmbra, 1433- Florència, 1459) fou un noble portuguès de la Casa d'Avís i alhora membre de la Casa Reial Catalana (Casa d'Avis-Urgell), que esdevindria cardenal i administrador apostòlic de Lisboa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jaume de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »

Jaume de Prades i de Foix

Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jaume de Prades i de Foix · Veure més »

Jaume Domènec

Jaume Domènec (també Jaume Domenge o Jaume Domenech) (Rosselló, ? - Saragossa?, 1384) va ser un historiador, traductor i teòleg català.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jaume Domènec · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume I d'Urgell

Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jaume I d'Urgell · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Jaume III de Mallorca

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jaume III de Mallorca · Veure més »

Jaume III de Xèrica

Jaume III de Xèrica i de Llúria (? - 1335) fou un noble valencià, el tercer baró de Xèrica i de les viles de El Toro, Viver, Altura, Eslida, Begís, Aín, Suera, Fanzara, Pina, Veo, Castellmontan, Soto, Sinarques, Domenyo, Loriguilla, Toixa, Planes, Travadell i Almudaina.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jaume III de Xèrica · Veure més »

Jaume IV de Mallorca

Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Jaume March I

Jaume March I (Barcelona, vers 1300 - 1375) fou senyor d'Eramprunyà i Albalat, i cavaller de Sant Jordi.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jaume March I · Veure més »

Jaume March II

Jaume March II fou Senyor de la baronia d'Eramprunyà i poeta.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jaume March II · Veure més »

Jerónimo de Blancas y Tomás

Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Jerónimo de Blancas y Tomás, (Saragossa, 1530/40 - Saragossa, 11 desembre 1590) fou un llatinista i historiador aragonès, reconegut amb el títol de Cronista del Regne d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jerónimo de Blancas y Tomás · Veure més »

Joan Alfons de Xèrica

Joan Alfons de Xèrica (? - 1369) era fill il·legítim de Pere de Xèrica i la seva amistançada María Pérez.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joan Alfons de Xèrica · Veure més »

Joan d'Olzinelles

Joan d'Olzinelles (Tarragona, - Tarragona, segle XV) va ser un noble i hisendat català.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joan d'Olzinelles · Veure més »

Joan de Comenge

Joan de Comenge (maig de 1336-1339), va ser comte de Comenge i vescomte de Torena des del seu naixement fins que va morir.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joan de Comenge · Veure més »

Joan de Grau i Ribó

Joan de Grau i Ribó va ser un noble baró de Toloriu (El Pont de Bar, Alt Urgell), conegut per ser un dels primers conquistadors que va arribar a Tenochtitlán al costat d'Hernán Cortés.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joan de Grau i Ribó · Veure més »

Joan de Mallorca

Joan de Mallorca (? - 1374?) fou un fill il·legítim de l'Infant Ferran de Mallorca i d'una dama desconeguda.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joan de Mallorca · Veure més »

Joan de Montbui

Joan de Montbui (Principat de Catalunya, - Principat de Catalunya, segle XV).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joan de Montbui · Veure més »

Joan de Montsó

Joan de Montsó (en francès: Jean de Monzon, en castellà: Juan de Monzón) (València, c.1340 - p.1412) va ser un prominent teòleg tomista valencià de l'Orde dels Predicadors.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joan de Montsó · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joan el Caçador · Veure més »

Joan I d'Empúries

Joan d'Aragó i de Tàrent o Joan I d'Empúries, anomenat el Vell (? 1338 - Castellví de Rosanes 1398), fou comte d'Empúries (1364-1386 i 1387-1398) i president de la Generalitat de Catalunya (1376).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joan I d'Empúries · Veure més »

Joan I de Castella

Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joan I de Castella · Veure més »

Joan II d'Alvèrnia

Joan II d'Alvèrnia (mort el 28 de setembre de 1404), fou comte d'Alvèrnia (1386-1404) i de Boulogne (1386-1404).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joan II d'Alvèrnia · Veure més »

Joan II d'Empúries

Joan d'Empúries i d'Aragó (? - 1401), comte d'Empúries (1398-1401).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joan II d'Empúries · Veure més »

Joan Peana

fou un sacerdot i promotor cultural de l'Alguer, on es va dedicar a l'ensenyament del català.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joan Peana · Veure més »

Joan Sala (cap unionista)

Joan Sala (?? — Valencià, 1349) fou el darrer cabdill del moviment senyorial conegut com la Unió de València contra Pere el Cerimoniós i cap dels unionistes després de la mort de Dalmau de Cruïlles.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joan Sala (cap unionista) · Veure més »

Joana d'Aragó i d'Armanyac

Joana d'Aragó i d'Armanyac (1375 - 1407) fou princesa d'Aragó i comtessa consort de Foix.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joana d'Aragó i d'Armanyac · Veure més »

Joana d'Aragó i de Navarra

Joana d'Aragó i de Navarra (Barcelona, 7 de novembre de 1344 - Castelló d'Empúries 1384) fou princesa d'Aragó i comtessa consort d'Empúries (1373-1384).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joana d'Aragó i de Navarra · Veure més »

Joana d'Urgell

Escut d'Armes de Joana d'Urgell Joana d'Urgell (Sixena, 1415 - Falset, 1452 o vers 1455), fou infanta d'Urgell i comtessa consort de Foix, Bearn i Bigorra (1435-1436).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joana d'Urgell · Veure més »

Joana II de Navarra

Representació de Joana II (esquerra) Joana II de Navarra o Joana de França (Conflans, Regne de França, 1311 - íd. 6 d'octubre de 1349) fou princesa del Regne de França i reina de Navarra (1328-1349).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joana II de Navarra · Veure més »

Jofre V de Rocabertí

Rocabertí Jofre de Rocabertí i de Serrallonga (? - ?, ? - 1342) conegut com a Jofre V fou vescomte de Rocabertí entre 1324 i 1342.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jofre V de Rocabertí · Veure més »

Joglar

cantigues d'Alfons X el Savi Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles  i. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Joglar · Veure més »

Johan de Barbastro

Johan de Barbastro (o Joan de Barbastre).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Johan de Barbastro · Veure més »

Johan Ferrández d'Heredia

Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Johan Ferrández d'Heredia · Veure més »

Jordi de Déu

Fragment procedent del Panteó Reial de Poblet, obra de Jordi de Déu (Musée National du Moyen Age, París) Jordi de Déu (Messina, - c. 1418), més tard Jordi Joan, fou un escultor gòtic català d'origen grec.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jordi de Déu · Veure més »

Josep Maria Llorens i Cisteró

fou un sacerdot, musicòleg, historiador i professor català.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Josep Maria Llorens i Cisteró · Veure més »

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jueus catalans · Veure més »

Jumella

Jumella (en castellà, Jumilla) és un municipi de la comarca de l'Altiplà que limita amb el Vinalopó Mitjà i té 23.666 habitants.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jumella · Veure més »

Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó

Els Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó eren els juraments que al llarg de les edats medieval i moderna, els reis d'Aragó havien de jurar a cada estat de la corona d'Aragó l'obediència de les lleis fonamentals respectives per tal de ser acceptats i coronats com a successors.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó · Veure més »

Jurats de València

Els Jurats eren l'òrgan executiu suprem de govern de la ciutat de València a l'època foral, és a dir, durant l'existència del Regne de València (1238-1707).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jurats de València · Veure més »

Justa

s al Còdex Manesse Una justa o born era un combat entre dos cavallers, muntats a cavall i armats amb sengles llances.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Justa · Veure més »

Jutjat d'Arborea

Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Jutjat d'Arborea · Veure més »

L'Aïnsa

L'Aïnsa (o l'Aïnsa-Sobrarb; en aragonès L'Aínsa-Sobrarbe, i oficialment Aínsa-Sobrarbe/L'Aínsa Sobrarbe) és un municipi de la comarca del Sobrarb, a l'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і L'Aïnsa · Veure més »

L'Alguer

L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і L'Alguer · Veure més »

L'Énova

L'Énova és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і L'Énova · Veure més »

L'església del mar

L'església del mar (La catedral del mar originalment en castellà) d'Ildefonso Falcones és una novel·la històrica sobre la vida a Barcelona durant el.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і L'església del mar · Veure més »

L'Espluga Calba

L'Espluga Calba és una vila i municipi de la comarca de les Garrigues.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і L'Espluga Calba · Veure més »

L'Illa (la Vall de Bianya)

l'Illa és un mas que forma part de l'antic veïnat d'Aiguanegra al terme de la Vall de Bianya (la Garrotxa) Està ubicat a la falda del volcà del mateix nom, en el vessant que mira al poble de la Canya i al riu Fluvià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і L'Illa (la Vall de Bianya) · Veure més »

La cartografia mallorquina

La cartografia mallorquina és un llibre d'assaig sobre els portolans mallorquins escrit pel catedràtic Julio Rey Pastor amb la col·laboració d'Ernesto García Camarero.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і La cartografia mallorquina · Veure més »

La Força de Vilamajor

La Força de Vilamajor és el nucli de poblament medieval, on destaca la Torre Roja, un dels elements més ben conservats del poble fortificat, capital del municipi de Sant Pere de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і La Força de Vilamajor · Veure més »

La Guàrdia Pilosa

La Guàrdia Pilosa és un petit nucli de població que depèn administrativament del municipi de Pujalt, pertanyent a l'Alta Segarra, a la comarca de l'Anoia, Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і La Guàrdia Pilosa · Veure més »

La Manresana (Sant Ramon)

La Manresana és una entitat de població de la comarca de la Segarra que en el seu temps formà un municipi que va desaparèixer l'any 1940 després de la unió amb Portell, creant l'actual municipi de Sant Ramon.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і La Manresana (Sant Ramon) · Veure més »

La Ral

La Ral és una entitat del municipi de Sant Pau de Segúries, situada prop de Camprodon, a la dreta del riu Ter.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і La Ral · Veure més »

La Roca d'Albera

La Roca d'Albera (en francès Laroque-des-Albères) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 2.148 habitants, a la comarca del Rosselló, (Catalunya del Nord).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і La Roca d'Albera · Veure més »

La Sala (Vilallonga de Ter)

La Sala és una fortalesa medieval del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і La Sala (Vilallonga de Ter) · Veure més »

La Sala de Comalats

La Sala de Comalats és un nucli de població agregat al terme municipal de Passanant i Belltall, a la Conca de Barberà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і La Sala de Comalats · Veure més »

La Selva del Camp

La Selva del Camp és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і La Selva del Camp · Veure més »

La Tallada d'Empordà

La Tallada d'Empordà és un municipi de la comarca del Baix Empordà, anomenat simplement la Tallada fins al 1984.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і La Tallada d'Empordà · Veure més »

La Torratxa (Valls)

La Torratxa és un monument del municipi de Valls (Alt Camp).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і La Torratxa (Valls) · Veure més »

La Xerea

La Xerea o Xarea és un barri del districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і La Xerea · Veure més »

Les Alcubles

Les Alcubles (en castellà i oficialment, Alcublas, i en la parla xurra, Las Alcublas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Les Alcubles · Veure més »

Les Borges del Camp

Les Borges del Camp és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp, situada a l'extrem occidental del Camp de Tarragona, al peu dels contraforts de la Serra de la Mussara i les muntanyes de Prades.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Les Borges del Camp · Veure més »

Les Coves de Vinromà

Les Coves de Vinromà és un municipi del País Valencià situat a la Plana Alta.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Les Coves de Vinromà · Veure més »

Les Franqueses del Vallès

Les Franqueses del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Les Franqueses del Vallès · Veure més »

Les millors obres de la literatura catalana

Les millors obres de la literatura catalana és una col·lecció de literatura catalana, iniciativa conjunta d'Edicions 62 i de La Caixa i dirigida per Joaquim Molas.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Les millors obres de la literatura catalana · Veure més »

Les quatre grans Cròniques

Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Les quatre grans Cròniques · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Literatura catalana · Veure més »

Llagostera

Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.851 habitants que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llagostera · Veure més »

Llançà

Llançà és un municipi de la Costa Brava nord, a la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llançà · Veure més »

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llíria · Veure més »

Llegítima (dret català)

La llegítima, en el dret de successions de Catalunya, és la proporció de l'herència (una quarta part) de la qual el causant no pot disposar lliurement perquè la llei l'assigna als seus familiars de línia directa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llegítima (dret català) · Veure més »

Llegenda de les quatre barres de sang

La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llegenda de les quatre barres de sang · Veure més »

Lleis Palatines

Leges Palatinae Iacobi III Regis Maioricarum Les Lleis Palatines són el corpus legislatiu publicat per Jaume III de Mallorca el 9 de maig de 1337.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Lleis Palatines · Veure més »

Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra

El Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra és un llibre de miniatures il·luminades gòtiques fet a Barcelona per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós vers 1339-1345, com a regal de noces de la seva primera esposa, Maria de Navarra.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llibre dels fets · Veure més »

Llibre Verd de Manresa

El Llibre Verd de Manresa és un cartulari manuscrit amb cobertes de fusta folrades amb vellut de color verd, fet que dona nom al llibre.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llibre Verd de Manresa · Veure més »

Llinatge dels Alta-riba

Escut del Castell d'Alta-riba i del seu llinatge El llinatge dels Alta-riba, o Altarriba, procedeix i agafa el nom del tossal del mateix nom on està edificat el Castell Sant Miquel d'Alta-riba, del nucli de població d'Alta-riba, del municipi d'Estaràs, de la comarca de la Segarra.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llinatge dels Alta-riba · Veure més »

Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Aragó

Pati interior del Palau del Lloctinent on hi ha la seu històrica de l'Arxiu de la Corona d'Aragó L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) és el dipòsit documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó, a més d'altres fons històrics.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Llista de batles de Campos

Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de batles de Campos · Veure més »

Llista de cavalls famosos

Ramsès II a la batalla de Kadesh Al llarg de la història hi ha hagut molts cavalls famosos per algun concepte.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de cavalls famosos · Veure més »

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Cerdanya

Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »

Llista de comtes de Rosselló

Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »

Llista de Corts Catalanes

s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de Corts Catalanes · Veure més »

Llista de corts generals valencianes

Aquesta és la relació completa de les Corts Generals del Regne de València.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de corts generals valencianes · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Veure més »

Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona

El que segueix és la llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona, ordenades per ordre alfabètic.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de reis de Mallorca

El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de reis de Mallorca · Veure més »

Llista de reis de Sardenya

El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de reis de Sardenya · Veure més »

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llista de reis de València · Veure més »

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Lloctinent de Catalunya · Veure més »

Lloctinent general

El lloctinent general va ser del al XVIII un oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Lloctinent general · Veure més »

Llorenç Saragossa

Llorenç Saragossa, Lorenç Çaragoça en grafia de l'època, (fl. 1358-1406) fou un pintor de l'aragonès membre de l'escola valenciana del gòtic internacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llorenç Saragossa · Veure més »

Llotja de Mar

La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llotja de Mar · Veure més »

Lluís Borrassà

Taula representant el davallament de la creu, que fa de predel·la al ''Retaule del Sant Esperit'' de Pere Serra, a la Seu de Manresa Detall del retaule de Sant Pere a Terrassa Lluís Borrassà (Girona, ?- Barcelona, 1424/1426) fou un pintor català, introductor i representant destacat de l'estil gòtic internacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Lluís Borrassà · Veure més »

Lluís Frederic d'Aragó

Lluís Frederic d'Aragó fou el quart comte de Salona (1365-1382) i més tard comte de Citó (Zituni) i senyor d'Egina (1380-1382).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Lluís Frederic d'Aragó · Veure més »

Lluís I de Sicília

Lluís I de Sicília, anomenat el Nen (Catània, 1337 - castell d'Aci, Catània, 1355), fou rei de Sicília (1342-1355).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Lluís I de Sicília · Veure més »

Llucmajor

Llucmajor és el municipi més extens de Mallorca, Deu estats del món tenen una superfície menor que Llucmajor: Malta, Maldives, Saint Kitts i Nevis, Illes Marshall, Liechtenstein, San Marino, Tuvalu, Nauru, Mònaco i Vaticà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llucmajor · Veure més »

Llutxent

Llutxent és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Albaida.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Llutxent · Veure més »

Lo Crestià

Lo Crestià (o Lo Cristià) fou una enciclopèdia en català impulsada per Pere el Cerimoniós i redactada per Francesc Eiximenis entre 1379 i 1392.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Lo Crestià · Veure més »

Lo somni

Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Lo somni · Veure més »

Loarre

Loarri o Loharri (Lobarre, Loarre) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Loarre · Veure més »

Lope de Luna

Pàgina de l'Armorial de Gelre Lope de Luna (? - Pedrola, 1360) fou un noble aragonès del llinatge dels Luna, primer comte de Luna, i senyor de Sogorb.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Lope de Luna · Veure més »

Luna (llinatge)

Armes d'una branca dels '''Luna''' El llinatge dels Luna fou un llinatge de rics-homes aragonesos.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Luna (llinatge) · Veure més »

Mafalda de Pulla-Calàbria

Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Mafalda de Pulla-Calàbria · Veure més »

Majordom del Regne d'Aragó

Dins l'ordenació politicoadministrativa de la corona d'Aragó el majordom era el primer funcionari de la cort tot retenint el control sobre gran part dels serveis de la casa reial.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Majordom del Regne d'Aragó · Veure més »

Maldà

Maldà és un municipi de la comarca de l'Urgell, a Catalunya, i pertany a la Vall del Corb.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Maldà · Veure més »

Malla (moneda)

Malla és el nom que rep la meitat d'una unitat monetària.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Malla (moneda) · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Mallorca · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Manresa · Veure més »

Mare de Déu de Rocacorba

El Santuari de Mare de Déu de Rocacorba, o Castell de Rocacorba, està situat dalt del massís de Rocacorba, a Canet d'Adri (Gironès), a uns 929 metres d'altitud, just al costat del Puigsou, (992 m) actualment ocupat per repetidors de televisió que s'albiren des de moltes comarques del voltant.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Mare de Déu de Rocacorba · Veure més »

Margalida de Montferrat

Escut de Pere II d'Urgell, espòs de Margalida de Montferrat Margalida de Montferrat era filla de Joan II, marquès de Montferrat, i d'Elisabet de Mallorca, filla del destronat Jaume III.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Margalida de Montferrat · Veure més »

Margarida de Montferrat

Margarida de Montferrat (c. 1360 - Morella, 1420) fou una noble catalana, procedent de la branca italiana dels Paleòleg, que fou comtessa d'Urgell.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Margarida de Montferrat · Veure més »

Maria de Castella

212x212px Maria de Castella (Segòvia, 14 de novembre de 1401 - València, 7 de setembre de 1458) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1416-1458).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Maria de Castella · Veure més »

Maria de Cervelló

Maria de Cervelló és una santa nascuda i morta a Barcelona (1 de desembre de 1230 - 19 de setembre de 1290).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Maria de Cervelló · Veure més »

Maria de Luna

Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Maria de Luna · Veure més »

Maria de Navarra

Maria de Navarra (~1330 - València, 29 d'abril de 1347) fou infanta del regne de Navarra i reina consort de la Corona d'Aragó (1338-1347).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Maria de Navarra · Veure més »

Maria de Sicília

Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Maria de Sicília · Veure més »

Marià IV d'Arborea

Marià IV d'Arborea el Gran (en sard: Marianu de Arbaree, 1329 -1375), fou fill d'Hug II d'Arborea i jutge d'Arborea entre el 1345 i 1375.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Marià IV d'Arborea · Veure més »

Marina de guerra catalana

Galera catalana de l'almirall Galceran de Requesens i Joan de Soler. Vegeu que remolca la seva barca de panescalm. * La xurma és amb terçols, amb tres remers a cada banc cadascun amb el seu rem. Hi ha una separació palesa dels rems en grups de tres.*El nombre de rems i la proporció de les figures no són correctes. Galiota d'estil català (galera petita). Icona de Sant Joan Crisòstom de Kímolos. La marina de guerra catalana –amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)– a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la Mediterrània des dels seus orígens fins a Ferran el Catòlic.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Marina de guerra catalana · Veure més »

Marines (Camp de Túria)

Marines és un municipi del País Valencià a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Marines (Camp de Túria) · Veure més »

Marines Vell

Marines Vell és un nucli de població del País Valencià que pertany al municipi de Marines, a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Marines Vell · Veure més »

Marquès de la Romana

Marquès de la Romana és un títol nobiliari atorgat pel rei Felip V a Josep Caro Maça de Liçana i Roca el 16 de juny de 1739 pels seus mèrits en la Guerra de Successió a favor de la causa del duc d'Anjou.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Marquès de la Romana · Veure més »

Marquesat d'Ariza

El marquesat d'Ariza és un títol nobiliari espanyol creat el 1381 per Felip III de Castella.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Marquesat d'Ariza · Veure més »

Marquesat de Bodonitza

El marquesat de Bodonitza (grec: Μαρκιωνία/Μαρκιζᾶτον τῆς Βοδονίτσας) fou un antic domini feudal de Grècia a Beòcia, al límit amb Tessàlia.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Marquesat de Bodonitza · Veure més »

Marquesat de Camarasa

El marquesat de Camarasa és un títol nobiliari.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Marquesat de Camarasa · Veure més »

Marquesat de Nules

Escut del municipi de Nules (Castelló). El marquesat de Nules és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Felipe IV a favor de Joaquín Carroz de Centelles i Calataiud el 9 de juny de 1636, fill de Gilabert de Centelles i Mercader II marquès de Quirra (De 1604 a Sardenya).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Marquesat de Nules · Veure més »

Martí el Jove

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Martí el Jove · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Martí l'Humà · Veure més »

Marxuquera

Marxuquera (també anomenada ocasionalment la Marxuquera), és una caseria i una partida extramunicipal repartida entre els municipis de Gandia, Palma de Gandia, Ador i Alfauir (La Safor), amb uns 934 habitants repartits en un xicotet nucli històric i diferents urbanitzacions, a més de gran quantitat de cases diseminades.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Marxuquera · Veure més »

Mata d'Armanyac

Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Comtat d'Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378) fou duquessa consort de Girona i de Cervera.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Mata d'Armanyac · Veure més »

Mateu Adrià

Mateu Adrià (? - 1365) va ser un escriptor i un traductor important de la Cancelleria Reial de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Mateu Adrià · Veure més »

Mateu Mercer

Mateu Mercer fou almirall de la Corona d'Aragó i majordom de la reina Elionor de Sicília.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Mateu Mercer · Veure més »

Matilde Salvador i Segarra

Matilde Salvador i Segarra (Castelló de la Plana, 23 de març de 1918 - València, 5 d'octubre de 2007) fou una compositora i pintora valenciana.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Matilde Salvador i Segarra · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Menorca · Veure més »

Mentet

Mentet (en francès oficialment Mantet) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord). Es troba envoltat per la Reserva natural de Pi - Mentet.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Mentet · Veure més »

Mercenari

Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Mercenari · Veure més »

Miguel de Gurrea y Cerdan

Miguel de Gurrea y Cerdan (Regne d'Aragó, -), va ser un noble aragonès, baró de Gurrea i lloctinent general de Mallorca (1512-1525).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Miguel de Gurrea y Cerdan · Veure més »

Millars (Rosselló)

Sardanes a la fira de '''Millars''' Millars (en francès Millas) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 4.077 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Millars (Rosselló) · Veure més »

Millena

Millena, antigament Billeneta o Billena del Travadell, és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Millena · Veure més »

Miquel de Ricomà

Miquel de Ricomà va ser un eclesiàstic català, bisbe de Vic (1345-1346) i de Barcelona (1345-1361).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Miquel de Ricomà · Veure més »

Miracle de la llum

XVI) El misteri de la llum tradició manresana que explica com una misteriosa llum provinent de Montserrat va irrompre pels vitralls de l'antiga església del Carme el 21 de febrer de 1345, fent que així es posés fi a l'entredit que passava sobre la ciutat que havia estat excomunicada pel bisbe de Vic a causa del pas de la séquia de Manresa per terres del bisbat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Miracle de la llum · Veure més »

Miramar (Figuerola del Camp)

Miramar és un nucli de població de Figuerola del Camp, a l'Alt Camp.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Miramar (Figuerola del Camp) · Veure més »

Mislata

Mislata és un municipi i vila del País Valencià situat a l'Àrea Metropolitana de València, a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Mislata · Veure més »

Moià

Monument en el lloc on hi hagué l'església de Sant Sebastià, davant de la Casa de la Vila Moià és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, capital de la comarca del Moianès, de la qual n'està situat al centre.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Moià · Veure més »

Molí de Baix (Xerta)

El Molí de Baix és un edifici del municipi de Xerta (Baix Ebre) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Molí de Baix (Xerta) · Veure més »

Molí de la Sinoga

El molí de la Sinoga és una obra de Sant Martí de Riucorb (Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Molí de la Sinoga · Veure més »

Moncofa

Moncofa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Moncofa · Veure més »

Moneda catalana

pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Moneda catalana · Veure més »

Monells

Monells és una entitat de població al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Monells · Veure més »

Monestir de la Murta

El Monestir de Santa Maria de la Murta és un antic monestir de l'orde jerònim, situat a la vall de la Murta, Alzira, Ribera Alta, País Valencià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Monestir de la Murta · Veure més »

Monestir de Montsió

El monestir de Santa Maria de Montsió es troba actualment a Esplugues de Llobregat, al carrer de l'Església, número 82.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Monestir de Montsió · Veure més »

Monestir de Sant Bernat de Rascanya

El monestir de Sant Bernat de Rascanya fou un monestir de l'Orde del Cister situat als afores de la ciutat de València.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Monestir de Sant Bernat de Rascanya · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Monestir de Sant Feliu de Guíxols

El monestir de Sant Feliu de Guíxols, està situat en la població de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Monestir de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Monestir de Sant Miquel dels Reis

Façana principal del monestir El monestir de Sant Miquel dels Reis és un monestir situat als afores de la ciutat de València, al barri dels Orriols, districte de Rascanya, a pocs metres de la fita amb Tavernes Blanques.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Monestir de Sant Miquel dels Reis · Veure més »

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Monestir de Santa Maria de la Valldigna · Veure més »

Monestir de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Monestir de Santes Creus · Veure més »

Montblanc

Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Montblanc · Veure més »

Montitxelvo

Montitxelvo (oficialment Montitxelvo/Montichelvo) és un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Montitxelvo · Veure més »

Montornès del Vallès

Montornès del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Montornès del Vallès · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Montpeller · Veure més »

Monument a Jaume III

El monument a Jaume III de Mallorca està ubicat a la ciutat de Llucmajor, Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Monument a Jaume III · Veure més »

Monument a la Generalitat

El Monument a la Generalitat és una escultura del 1982 de Josep Maria Subirachs emplaçada a Cervera (Segarra) i protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Monument a la Generalitat · Veure més »

Morellàs

Morellàs, és un poble de la comuna de Morellàs i les Illes, a la comarca nord-catalana del Vallespir.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Morellàs · Veure més »

Mosquerola

Mosquerola (en xurro, Mosquerhuela; en castellà i oficialment, Mosqueruela) és un municipi de l'Aragó, de la comarca de Gúdar-Javalambre.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Mosquerola · Veure més »

Muhàmmad V de Gharnata

Muhàmmad V de Gharnata de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Ghaní bi-L·lah fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Muhàmmad V de Gharnata · Veure més »

Muralla de Constantí

Muralla de Constantí és una obra de Constantí (Tarragonès) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Muralla de Constantí · Veure més »

Muralla medieval de València

Torres de Quart Inici de la demolició, 20 febrer de 1865, al costat de la Porta del Real La muralla medieval de València era un perímetre emmurallat que va envoltar la ciutat de València (País Valencià) des que va ser aixecada per ordre de Pere IV d'Aragó entre 1356 i 1370, http://www.jdiezarnal.com/valenciamurallasvalencia.html fins al seu enderrocament en el a iniciativa del governador civil Ciril Amorós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Muralla medieval de València · Veure més »

Muralles d'Alacant

Les muralles d'Alacant van ser un conjunt defensiu format per un triple anell de muralles que protegien la ciutat valenciana d'Alacant.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Muralles d'Alacant · Veure més »

Muralles d'Oriola

Les muralles de la ciutat d'Oriola constituïen una construcció defensiva d'origen greco-cartaginesa, que es va construir aprofitant les defenses naturals amb les quals comptava la ciutat (el riu i la muntanya posterior denominada de Sant Miquel).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Muralles d'Oriola · Veure més »

Muralles de Barcelona

Les muralles de Barcelona són, en essència, dos conjunts emmurallats diferenciats corresponents a èpoques històriques diferents.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Muralles de Barcelona · Veure més »

Muralles de Girona

Les muralles de Girona són el conjunt d'elements defensius (muralles, castells, torres, portals i baluards) que envolten el nucli històric de la ciutat de Girona, a la comarca del Gironès.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Muralles de Girona · Veure més »

Muralles de Regencós

Les muralles de Regencós són una fortificació de Regencós (Baix Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Muralles de Regencós · Veure més »

Muralles de Tàrrega

Muralles de Tàrrega és una obra de Tàrrega (Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Muralles de Tàrrega · Veure més »

Muralles de Tremp

Les muralles de Tremp són un monument del municipi de Tremp (Pallars Jussà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Muralles de Tremp · Veure més »

Muralles medievals de Tortosa

Les muralles medievals de Tortosa són un conjunt de fortificacions de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre) declarades bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Muralles medievals de Tortosa · Veure més »

Muralles romanes de Tarragona

Les muralles romanes de Tarragona és una de les primeres grans obres que els romans van emprendre, després del desembarcament dels Escipions a Empúries, l'any 218 aC, i de l'arribada a Tàrraco.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Muralles romanes de Tarragona · Veure més »

Murla

Murla és una població del País Valencià, a la comarca de la Marina Alta, subcomarca de la vall de Pop.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Murla · Veure més »

Murs de la vila del Cogul

Els Murs de la vila del Cogul és una obra del municipi del Cogul (Garrigues) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Murs de la vila del Cogul · Veure més »

Museu Comarcal de l'Urgell

El Museu Comarcal de l'Urgell es troba a Tàrrega.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Museu Comarcal de l'Urgell · Veure més »

Museu Diocesà de Barcelona

El Museu Diocesà de Barcelona és al pla de la Seu, a l'edifici de la Pia Almoina de Barcelona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Museu Diocesà de Barcelona · Veure més »

Museu Marítim de Barcelona

El Museu Marítim de Barcelona es troba emplaçat a l'edifici de les Drassanes Reials de Barcelona, un espai dedicat a la construcció naval entre el i el, surt documentat amb data de l'any 1243, on s'assenyalen els límits de Barcelona, fent esment d'unes drassanes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Museu Marítim de Barcelona · Veure més »

Navarrès-aragonès

El navarrès-aragonès o navarroaragonès fou una llengua romanç parlada a la vall de l'Ebre durant l'edat mitjana.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Navarrès-aragonès · Veure més »

Nicolau Eimeric

Nicolau Eimeric (Girona, 1320 - Girona, 4 de gener de 1399) fou un teòleg catòlic i inquisidor general de la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Nicolau Eimeric · Veure més »

Nicolau Rossell

Nicolau Rossell (Ciutat de Mallorca o Felanitx, 1314 - 23 de març de 1362).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Nicolau Rossell · Veure més »

Nidoleres

Nidoleres (Nidolères en francès) és un llogaret, antic poble independent, de la comuna rossellonesa de Trasserra, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Nidoleres · Veure més »

Novelda

Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà, coneguda per la seua viticultura i el comerç d'espècies i marbre.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Novelda · Veure més »

Nucli antic d'Horta de Sant Joan

El nucli antic d'Horta de Sant Joan és el centre antic del municipi d'Horta de Sant Joan (Terra Alta), declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Nucli antic d'Horta de Sant Joan · Veure més »

Nucli antic de Cervera

El nucli antic de Cervera o centre històric, comprèn la ciutat vella, articulada pel carrer Major, des de la plaça Major fins a l'antic portal de Santa Maria i el barri de la Universitat, presidit per l'imposant edifici del.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Nucli antic de Cervera · Veure més »

Nucli antic de Palau-sator

El Nucli antic de Palau-sator és la part intramurs del municipi de Palau-sator (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès nacional en la categoria de conjunt històric.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Nucli antic de Palau-sator · Veure més »

Nucli central de Valls

El nucli central de la vila de Valls (Alt Camp) està catalogat com a conjunt monumental a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Nucli central de Valls · Veure més »

Nucli històric de Catí

El Conjunt Històric de Catí està situat al centre de la població de Catí, a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Nucli històric de Catí · Veure més »

Nules

Nules es una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Nules · Veure més »

Numeració del Casal d'Aragó

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »

Nyer

Nyer (o, en francès i oficialment en la mateixa forma, escrit sovint Anyer sobretot en època moderna) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Nyer · Veure més »

Observatori astronòmic

Observatori Moletai a Lituània Un observatori astronòmic o simplement un observatori és un emplaçament dedicat a l'observació del firmament des de la Terra.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Observatori astronòmic · Veure més »

Odontologia

Una radiografia panoràmica on es pot veure la dentadura humana. Lodontologia és una professió sanitària que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions de les dents i teixits adjacents del cap, coll i boca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Odontologia · Veure més »

Ogassa

Ogassa és un municipi català del Ripollès, al centre-nord de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ogassa · Veure més »

Olesa de Montserrat

Olesa de Montserrat és una vila i municipi de la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Olesa de Montserrat · Veure més »

Olf de Pròixida

Olf de Pròixida (mort el 1381) va ser un noble i alt funcionari reial valencià del segle XIV provinent dels Pròixida sicilians. Va ser el més il·lustre de la família, destacant com a (almirall) militar i marí.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Olf de Pròixida · Veure més »

Olià

Olià és un poble situat al Pirineu Català que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya, partit judicial de la Seu d'Urgell, dins de la província de Lleida a la vegueria de l'Alt Pirineu (Catalunya).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Olià · Veure més »

Olocau

Olocau, també conegut com a Olocau de Carraixet, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Olocau · Veure més »

Onda

Onda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Onda · Veure més »

Onil

Onil és una població del País Valencià situat a la comarca de l'Alcoià, concretament a la subcomarca de la Foia de Castalla.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Onil · Veure més »

Orde de Sant Jordi d'Alfama

Castell de Sant Jordi d'Alfama. L'Orde de Sant Jordi d'Alfama és un orde militar que fou fundat l'any 1201, per Pere I el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Orde de Sant Jordi d'Alfama · Veure més »

Ordinacions de Pere el Cerimoniós

Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Ordinacions sobre lo fet de la mar

Desembarcament de Pere el Gran a Trapani Ordinacions sobre lo fet de la mar és la denominació historiogràfica d'uns textos legislatius redactats per Bernat II de Cabrera Capità General de les armades de la Corona d'Aragó i aprovats pel rei Pere el Cerimoniós el 1354.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ordinacions sobre lo fet de la mar · Veure més »

Ordinals dels reis d'Aragó

Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »

Origen de la Senyera Reial

escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Origen de la Senyera Reial · Veure més »

Orland d'Aragó

Orland d'Aragó Sormella, senyor d'Avola (Catània, 1296 ca. – Caltanissetta, 1361), fou un noble, polític i militar sicilià del segle XIV, pertanyent a la branca siciliana de la nissaga reial catalano-aragonesa dels Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Orland d'Aragó · Veure més »

Orriols (Bàscara)

Orriols és un veïnat del municipi alt-empordanès de Bàscara.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Orriols (Bàscara) · Veure més »

Ot de Montcada i de Pinós

Ot de Montcada i de Pinós (?, ca. 1290 — ?, 1341), també conegut com el Vell, fou senyor de la baronia d'Aitona amb el nom dOt I de Montcada.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ot de Montcada i de Pinós · Veure més »

Pacte de Madrid

* Pacte de Madrid (1987): pacte al País Basc, impulsat pel PNB amb PSOE, AP, CDS, CIU, PNB, PDP, PL, PCE i EE per la desaparició de la violència i el terrorisme, i en la consecució definitiva de la pau.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pacte de Madrid · Veure més »

Pactisme

època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pactisme · Veure més »

Pagà de Mallorca

Pagà de Mallorca, nascut, possiblement a Mallorca, abans de 1314 i morí a la Batalla de Llucmajor (Mallorca), el 1349.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pagà de Mallorca · Veure més »

Paiporta

Paiporta és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Paiporta · Veure més »

Palau Arquebisbal de València

El palau arquebisbal és la residència de l'arquebisbe de València a la ciutat de València.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Palau Arquebisbal de València · Veure més »

Palau consistorial de València

L'Ajuntament de València és la seu del consell municipal de la ciutat de València.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Palau consistorial de València · Veure més »

Palau de Cornellà de Conflent

El Palau de Cornellà de Conflent, o Castell, és un monument històric inventariat des del 1973 pel Ministeri de Cultura francès del poble de Cornellà de Conflent, a la comarca d'aquest nom, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Palau de Cornellà de Conflent · Veure més »

Palau de l'Aljaferia

L'Aljaferia és un castell-palau andalusí i mudèjar construït al a Saragossa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Palau de l'Aljaferia · Veure més »

Palau de la Generalitat Valenciana

El Palau de la Generalitat Valenciana, a la ciutat de València, és la seu de la Generalitat Valenciana, segons que estableix l'Estatut valencià en el seu títol I, article 5.1.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Palau de la Generalitat Valenciana · Veure més »

Palau del Real

El desaparegut Palau del Real era la residència oficial dels reis de València quan visitaven la ciutat, i estava en la vora esquerra del riu, on actualment hi ha els Jardins del Real.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Palau del Real · Veure més »

Palau del rei Martí l'Humà

El palau del rei Martí l'Humà és un palau d'estil gòtic situat dins del tercer recinte del Monestir de Poblet, integrat entre edificacions d'èpoques anteriors, ocupant les plantes superiors de l'atri del claustre, trulls, pas al priorat o el vestíbul de l'església.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Palau del rei Martí l'Humà · Veure més »

Palau Reial de l'Almudaina

El Castell o Palau Reial de l'Almudaina, dit també simplement l'Almudaina, està situat a la ciutat de Palma, al costat de la Seu, i fou la residència històrica dels reis de Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Palau Reial de l'Almudaina · Veure més »

Palau Reial de Torroella

El Palau Reial, Palau lo Mirador o Casa Carles és a l'espai anomenat la cellera al mig de la vila de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà, al límit amb l'Alt Empordà, prop de la Costa Brava, tenint el nord el massís del Montgrí, i al sud la plana on desemboquen el riu Ter i el Daró.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Palau Reial de Torroella · Veure més »

Palau Reial Major

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Palau Reial Major · Veure més »

Palau Reial Menor

Barcelona, la casa de Palau del Temple vers l'any 1150 Sala dels Cavalls (1858). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Planta baixa de la Sala dels Cavalls (1858). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. El Palau Reial Menor era un conjunt d'edificis situats a l'actual barri Gòtic de Barcelona, dels quals només se'n conserva la capella.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Palau Reial Menor · Veure més »

Palau-sator

Amb el castell a la dreta i la porta d'entrada a les muralles a l'esquerra L'església romànica de Sant Pau de Fontclara Sant Julià de Boada Palau-sator és un municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Palau-sator · Veure més »

Palou

* Toponímia.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Palou · Veure més »

Papa Gregori XI

Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Papa Gregori XI · Veure més »

Parets del Vallès

Parets del Vallès és una vila de Catalunya situada a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Parets del Vallès · Veure més »

Partenó

El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Partenó · Veure més »

Pau de Sanluri

La pau de Sanluri de 1355 fou signada entre Marià IV d'Arborea i Pere el Cerimoniós, tancant la participació de la Corona d'Aragó a la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pau de Sanluri · Veure més »

Pau de Terrer

La pau de Terrer, també coneguda com a Pau de Deza o Pau de Deça Per és un acord signat a Deza i a Terrer els dies 13 i 14 de maig de 1361, entre Pere I de Castella i Pere el Cerimoniós per posar fi a la guerra dels Dos Peres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pau de Terrer · Veure més »

Pau Orosi

s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pau Orosi · Veure més »

Pego

Pego és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta que té 10.295 habitants (2022).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pego · Veure més »

Peguera (Calvià)

Peguera és un nucli turístic i residencial i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Peguera (Calvià) · Veure més »

Penàguila

Penàguila és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Penàguila · Veure més »

Pere

* Pere (nom), nom de persona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere · Veure més »

Pere Arvei

Pere Arvei (? - segle XIV) va ser l'arquitecte constructor de la Llotja de Mar entre 1384 i 1397 encomanada per Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere Arvei · Veure més »

Pere Berneç

Pere Berneç va ser un orfebre i argenter valencià del, l'estil del qual compta amb influències de Siena.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere Berneç · Veure més »

Pere d'Aragó

* Pere I d'Aragó i Pamplona (1069 - Vall d'Aran, 1104), rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104), comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere d'Aragó · Veure més »

Pere d'Aragó i d'Anjou

Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Pere de Gualbes i de Terrades

Pere de Gualbes i de Terrades (m. ca. 1346) va ser un mercader, draper i ciutadà de Barcelona al segle XIV pertanyent al llinatge dels Gualbes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere de Gualbes i de Terrades · Veure més »

Pere de Santamans

Pere de Santamans, president de la Generalitat de Catalunya entre 1380 i la seva mort en 1383, havia estat nomenat per substituir a Felip d'Anglesola, mort abans d'acabar el seu mandat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere de Santamans · Veure més »

Pere de Xèrica

Pere de Xèrica i de Llúria (? - Garci Muñoz, Andalusia, 1362)L'Enciclopèdia.cat fou un noble valencià, el quart de la dinastia al succeir el seu germà Jaume III de Xèrica.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere de Xèrica · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere el Gran · Veure més »

Pere Galceran de Pinós i de Mallorca

Pere Galceran II de Pinós i de Mallorca (Principat de Catalunya,? - Bagà, Berguedà, 1348) va ser un noble català del, senyor (1312-1348) dels castells i baronies de Pinós, Bagà, Lavansa, Ponts, Ossera, Josa, Sant Romà, Albesa, Menàrguens, Gósol, Vallmanya, l'Espà, Saldes, Querforadat, Gisclareny, Alguaire, Lillet, Tàrrega, Talteüll, Fórnols, Sant Jaume, Llevança, Gaià i Llo Sant Martí dels Castells, Ansovell, Cava, i els llocs de Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, i diversos béns als Prats i a la Manresana.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere Galceran de Pinós i de Mallorca · Veure més »

Pere Galceran III de Pinós

fou un noble, senyor de les baronies de Pinós (1354-1383), Mataplana (1374-1383), la Portella (1369-1383), Lluça (1369-1376), de la Vall de Ribes (1381-1383), Lavansa (1354-1371), i els castells de Pinós (1354-1370), Talteül (1354-1377), Montorrell (1354-1377), Ponts, Ossera, Sant Romà, Gósol, Saldes, l'Espà, Querforadat, Fórnols Sisquer, Montargull (força de “Montarguyl”), Padrinàs (1354-1371), de l’Espluga de Lavansa (1354-1371) i Balmanya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere Galceran III de Pinós · Veure més »

Pere I

* Pere I de Catalunya-Aragó o Pere el Catòlic (1177 - 1213), comte de Barcelona i rei d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere I · Veure més »

Pere I d'Urgell

Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Coïmbra, 23 de febrer de 1187 - Mallorca, 2 de juny de 1258) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere I d'Urgell · Veure més »

Pere I de Castella

Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere I de Castella · Veure més »

Pere II

* Pere II d'Alençon o Pere II de Valois (1340-Argentan, 1404), comte d'Alençon, de Perche i de Porhoët.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere II · Veure més »

Pere II d'Urgell

Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere II d'Urgell · Veure més »

Pere II de Sicília

Pere II de Sicília (Calascibbetta, 1304 - ibíd., 15 d'agost de 1342) fou rei de Sicília (1337-1342).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere II de Sicília · Veure més »

Pere III

* Pere III d'Aragó o Pere el Gran (1240-1285), comte de Barcelona i rei d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere III · Veure més »

Pere III d'Empúries

Pere III (? - 1401) fou comte d'Empúries (1401).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere III d'Empúries · Veure més »

Pere III de Grevalosa

Pere III de Grevalosa fou un noble català, Senyor de Castellar, fill de Pere II de Grevalosa i la seva dona Francesca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere III de Grevalosa · Veure més »

Pere IV

* Pere IV d'Alexandria, patriarca d'Alexandria (642-651).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere IV · Veure més »

Pere Maça i de Liçana

Pere Maça i de Liçana (? - Catània, Sicília, 1394) fou un militar valencià al servei de Pere el Cerimoniós, Joan el Caçador i Martí l'Humà, fill de Pere III Maça i Blanca de Liçana i de Luna.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere Maça i de Liçana · Veure més »

Pere Marc

Pere Marc (?, ? — Barcelona, 1338) fou un diplomàtic, conseller i membre de les corts dels reis Jaume II el Just, Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere Marc · Veure més »

Pere March (poeta)

Pere March (València, nascut entre 1336 i 1338 – Balaguer, 1413) va ser un poeta valencià medieval, també conegut com a Mossén Pere March.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere March (poeta) · Veure més »

Pere March lo Prohom

Pere March lo Prohom conegut també per Pere March II (? - Barcelona, 1338) fou senyor d'Eramprunyà, natural de Barcelona, fill del notari barceloní Pere March i de Guillema i pare de Jaume March I.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere March lo Prohom · Veure més »

Pere Moragues

La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a '''Pere Moragues''' Pere Moragues fou un escultor, arquitecte i orfebre del, amb activitat documentada a l'Aragó i Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere Moragues · Veure més »

Pere Mulet

Pere Mulet (Tarragona, segles XIII -) va ser un hisendat i comerciant català.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere Mulet · Veure més »

Pere Perseya

Pere Perseya (segle XIV) fou un escrivà i arxiver català.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere Perseya · Veure més »

Pere V de Queralt

Pere de Queralt i de Castellnou (? - 1348) va ser senyor de Santa Coloma de Queralt, Ceret, Castellar, Timor, Vespella, Rocafort, Aguiló i Montargull.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pere V de Queralt · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Perpinyà · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pesta Negra · Veure més »

Pierre Flandrin

Pierre Flandrin (Viviers, segle XIV - Avinyó, 1381) va ser un eclesiàstic, cardenal, canonge de la Seu de Tarragona i cambrer de la vila de Reus.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pierre Flandrin · Veure més »

Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Retaule amb Sant Joan, Maria Magdalena, Sant Jaume i Sant Pau La pintura gòtica de la Corona d'Aragó és la pintura realitzada des de les darreres dècades del fins a finals del a les terres d'aquesta.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pintura gòtica de la Corona d'Aragó · Veure més »

Pintures de la cel·la de Sant Miquel

Les pintures murals de la cel·la (o capella) de Sant Miquel –o cel·la de Francesca Saportella– és un conjunt pictòric del Monestir de Pedralbes de Barcelona realitzat amb una tècnica mixta de pintura al fresc i pintura a l'oli l'any 1346.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pintures de la cel·la de Sant Miquel · Veure més »

Plaça del Mercat (València)

Plànol de la plaça del Mercat. El pla o plaça del Mercat és una de les places més singulars i conegudes de València, per tal com aplega tres dels monuments més reeixits de la ciutat: el Mercat Central, la Llotja de la Seda, i l'església de Sant Joan del Mercat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Plaça del Mercat (València) · Veure més »

Plaça Farners

La plaça Farners de Santa Coloma de Farners (Selva) és un conjunt inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Plaça Farners · Veure més »

Poliorcètica

Muralla del castell de Salses La poliorcètica és la tècnica de protecció d'un indret contra atacs mitjançant elements constructius i altres disposicions relacionades amb l'espai.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Poliorcètica · Veure més »

Pollença

Pollença és una vila i municipi del nord de Mallorca, al peu de la serra de Tramuntana, que limita amb els termes municipals de Campanet, Escorca, Alcúdia i Sa Pobla.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pollença · Veure més »

Pollestres

Pollestres (igual en francès) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 4.647 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pollestres · Veure més »

Ponç d'Alta-riba

Ponç d'Alta-riba, o Ponç d'Altarriba fou un cavaller català, del llinatge dels Alta-riba, conceller i auditor del rei Pere el cerimoniós, citat també amb el noms de Pons o Poncio Participa com a capità del Rei d'Aragó en la Guerra dels dos Peres i en les Corts de Cervera (1358) com a representant del braç militar.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ponç d'Alta-riba · Veure més »

Ponç de Copons

Ponç de Copons (? - Poblet, Conca de Barberà, 1348) fou abat del Monestir de Benifassà (1311-1316) i del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (1316-1348).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ponç de Copons · Veure més »

Ponç de Santa Pau

Ponç de Santa Pau (?, s. XIV - Constantinoble, 1352) fou un almirall de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ponç de Santa Pau · Veure més »

Port de Palma

El Port de Palma. El Port de Palma és el port principal de la dita ciutat i el més important de l'illa, i està format per un conjunt d'abrics naturals i artificials i d'instal·lacions per a l'embarcament i desembarcament de persones i mercaderies.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Port de Palma · Veure més »

Porta (abat)

Labat Porta (Andreu Porta), va ser un abat i erudit medieval nascut a Reus en una data desconeguda del i mort al monestir de Santes Creus el 1404.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Porta (abat) · Veure més »

Porta de Quart

La Porta de Quart o Torres de Quart (o també «portal» o «portes») és un portal que formava part de la muralla medieval que envoltava la Ciutat Vella de València, per tal de defensar-la.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Porta de Quart · Veure més »

Portal de Sant Roc (Vilafranca)

El Portal de Sant Roc és una de les quatre portes de les muralles medievals de Vilafranca, construïdes en l'època de Pere IV.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Portal de Sant Roc (Vilafranca) · Veure més »

Portal dels Romeus

El Portal dels Romeus és una obra de Tortosa (Baix Ebre) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Portal dels Romeus · Veure més »

Portell de Morella

Portell de Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Portell de Morella · Veure més »

Portopí

Portopí és un port de Palma que dona nom al barri homònim, situat entre el final del passeig Marítim i Cala Major, a ponent de la ciutat; es tracta d'una antiga cala llarga i estreta, arrecerada del vent per la serra de na Burguesa, acondicionada com a port.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Portopí · Veure més »

Príncep de Girona

El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Príncep de Girona · Veure més »

Primera Guerra Civil castellana

La Primera Guerra Civil castellana va ser un conflicte que es va produir el entre els partidaris del rei Pere I de Castella i els partidaris d'Enric II de Castella.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Primera Guerra Civil castellana · Veure més »

Princeps namque

Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Princeps namque · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Principat de Catalunya · Veure més »

Privilegi de Pere III del port de Tarragona

Privilegi de Pere III, el Cerimoniós, en què concedeix perpètuament a Tarragona i altres municipis de poder carregar i descarregar lliurement. El Privilegi de Pere III del port de Tarragona és un pergamí amb butlla de plom corresponent a un privilegi que Pere III el Cerimoniós va concedir al Port de Tarragona el 22 de juliol de 1372.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Privilegi de Pere III del port de Tarragona · Veure més »

Privilegi de Sant Feliu de Guíxols

El Privilegi de Sant Feliu de Guíxols fou un privilegi promulgat pel rei en Pere el Cerimoniós el 22 de juliol del 1365, que en confirmava un altre del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, i en virtut del qual es fixava l'estatut jurídic del Regne de Mallorca dins de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Privilegi de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Privilegis de la Unió

Els Privilegis de la Unió d'Aragó van ser concedits a 1287 pel rei Alfons III d'Aragó el Franc, a qui li van ser arrencats.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Privilegis de la Unió · Veure més »

Promovedor

El promovedor era un funcionari reial que tenia com a funció controlar l'activitat dels oficials, sobretot d'aquells que impartien justícia en les diverses ciutats i viles.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Promovedor · Veure més »

Protonotari

Un protonotari era un oficial de la Cancelleria Reial, cap de la secretaria reial.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Protonotari · Veure més »

Puig de Santa Àgueda

Santa Àgueda és la tercera muntanya més alta de Menorca, després del Toro i S'Enclusa, amb 264 Web de Turisme de les Illes Balears, Conselleria de Turisme, Govern de les Illes Balears.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Puig de Santa Àgueda · Veure més »

Pujalt

Pujalt és un municipi a la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Pujalt · Veure més »

Quart de Poblet

Quart de Poblet és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Quart de Poblet · Veure més »

Querimònia

El document conegut com a Querimònia va ser atorgat pel rei des de Lleida, el 23 d'agost de 1313, i va ser confirmat al llarg des temps pels successius monarques, des d'Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). El rei reconeixent als habitants d'Aran com els seus fidels i en tot voler fer justícia va determinar confirmar-les i en algun d'ells fer provisions i ordenaments. Era Querimònia (en català, la Querimònia) és un privilegi concedit pel rei Jaume II d'Aragó el Just a la Vall d'Aran el 1313 i que constitueix el dret històric de l'Aran.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Querimònia · Veure més »

Querol

Querol és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, que s'estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i Anoia, i s'estén en la seva major part a l'esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Querol · Veure més »

Quesa

Quesa és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Quesa · Veure més »

Rafelbunyol

Rafelbunyol és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Rafelbunyol · Veure més »

Ralleu

Ralleu ((oficialment i en francès Railleu) és una comuna de les Garrotxes de Conflent, sotscomarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ralleu · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon d'Escales

Sepulcre del bisbe Escales Ramon d'Escales Ros d'Ursino (? - † 1398, Barcelona) fou bisbe de Barcelona i Elna.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ramon d'Escales · Veure més »

Ramon de Perellós

Placa commemorativa del pelegrinatge de Ramon de Perellós al purgatori, a la paret de l'església de Sant Miquel de Perellós Ramon de Perellós (probablement nascut al Castell de Perellós i mort després del 1424) fou un noble i escriptor català.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ramon de Perellós · Veure més »

Ramon Destorrents

Ramon Destorrents (fl entre el 1351 i el 1362) fou un miniaturista i pintor català d'estil italo-gòtic, influït per l'escola senesa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ramon Destorrents · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ramon Llull · Veure més »

Ratpenat (heràldica)

Rat penat Escut de Barcelona al 1882. Com a símbol cultural i heràldic el ratpenat, ratapenada, ratapenera o ratapinyada té una important presència als territoris de l'antiga Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ratpenat (heràldica) · Veure més »

Ratpenats

Els ratpenats o voliacsConeguts igualment com a «ratapinyades», «ratapenades», «ratapeneres», «muriacs», «muricecs», «pana-rats», «pinya-rates»/«pinyes rates» o «mosseguellos».

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ratpenats · Veure més »

Real (Ribera Alta)

Real, tradicionalment conegut com a Real de Montroi, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Real (Ribera Alta) · Veure més »

Rec Monar

El rec Monar és un rec de Girona inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Rec Monar · Veure més »

Receptari de Manresa

El Receptari de Manresa és un manuscrit de receptes de l'apotecari Bernat Despujol, redactades entre els anys 1347 i 1348.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Receptari de Manresa · Veure més »

Recinte emmurallat de Berfull

El Recinte emmurallat de Berfull, es troba al municipi de Rafelguaraf, a la comarca de la Ribera Alta, de la província de València.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Recinte emmurallat de Berfull · Veure més »

Recinte emmurallat de Camarasa

El Recinte emmurallat de Camarasa és una obra de Camarasa (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Recinte emmurallat de Camarasa · Veure més »

Recinte emmurallat de Montblanc

El recinte emmurallat de Montblanc és format pel conjunt de torres, portals i muralles que envolten el nucli històric de la vila de Montblanc, a la comarca catalana de la Conca de Barberà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Recinte emmurallat de Montblanc · Veure més »

Recinte fortificat de Cervera

El recinte fortificat de Cervera és la muralla de la vila de Cervera (Segarra) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Recinte fortificat de Cervera · Veure més »

Recinte fortificat de Foixà

El recinte fortificat de Foixà que envolta la vila de Foixà s'estén al vessant occidental del turó, des del sector oest de les muralles del castell fins a tocar a la riera d'en Llisquet.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Recinte fortificat de Foixà · Veure més »

Recinte fortificat de Forques

Muralles del Castell, sector nord El Recinte fortificat de Forques és un recinte medieval d'estil romànic del que envolta la vila medieval del poble de Forques, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Recinte fortificat de Forques · Veure més »

Recinte fortificat de Marqueixanes

El Recinte fortificat de Marqueixanes, sovint denominat Castell de Marqueixanes, és l'antiga cellera, fortificada, a partir de la qual s'originà el poble de Marqueixanes, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Recinte fortificat de Marqueixanes · Veure més »

Recinte fortificat de Verges

El Recinte fortificat de Verges és un monument del municipi de Verges (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Recinte fortificat de Verges · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Regne de Portugal · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Regne de Sicília · Veure més »

Reial audiència

Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Reial audiència · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya

La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »

Reial d'or de Mallorca

Reial d'or de Mallorca del Rei Sanç El Reial d'or de Mallorca fou una moneda medieval d'or creada per Jaume II de Mallorca l'any 1310 amb una llei de 23 quirats i una talla de 60 peces per marc, cosa que suposa un pes teòric de 3,83 gr.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Reial d'or de Mallorca · Veure més »

Reial Monestir de Sant Victorià

El Reial Monestir de Sant Victorià d'Assan (en aragonès: Reyal Monestério de Sant Veturian) està situat al terme municipal d'O Pueyo d'Araguás (a Los Molinos), en la comarca del Sobrarb, al vessant sud de Penya Montanyesa, de la Serra Ferrera (Osca).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Reial Monestir de Sant Victorià · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і República de Gènova · Veure més »

Requena

Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Requena · Veure més »

Residència Mare Janer

La Residència Mare Janer és una obra amb elements romànics i barrocs de Cervera (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Residència Mare Janer · Veure més »

Retaule de Sant Vicenç

El Retaule de Sant Vicenç (o Vicent), realitzat per l'anomenat mestre d'Estopanyà, és un conjunt de taules pintades al tremp i daurades amb pa d'or.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Retaule de Sant Vicenç · Veure més »

Retaule de Santa Anna i la Marededéu (Destorrents)

El Retaule de Santa Anna i la Marededéu del palau reial de l'Almudaina de Mallorca és una obra del gòtic català del, obra de Ramon Destorrents a la segona meitat del.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Retaule de Santa Anna i la Marededéu (Destorrents) · Veure més »

Retaule del Centenar de la Ploma

El Retaule del centenar de la ploma és un retaule d'estil gòtic internacional de grans dimensions realitzat al voltant de 1400 per Andreu Marçal de Sax i Miquel Alcanyís per encàrrec de la companyia del Centenar de la Ploma i que simbolitza la batalla del Puig que va tenir lloc el 1237.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Retaule del Centenar de la Ploma · Veure més »

Retrats dels reis d'Aragó

Retrats dels reis d'Aragó és un conjunt de quatre pintures al tremp sobre taula obra de Gonçal Peris Sarrià i Jaume Mateu, realitzades el 1427.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Retrats dels reis d'Aragó · Veure més »

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Reus · Veure més »

Revolta de Sardenya (1353-1355)

La Revolta de Sardenya fou un dels episodis de la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Revolta de Sardenya (1353-1355) · Veure més »

Revolta de València

La Revolta de València va tenir lloc el 6 d'abril de 1348, i formà part de la lluita dels Unionistes valencians contra Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Revolta de València · Veure més »

Riambau de Corbera

Riambau de Corbera (?, Barcelona - 1354, l'Alguer, Sardenya), militar i darrer governador general de Sardenya (1348-54).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Riambau de Corbera · Veure més »

Riola

Riola és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Riola · Veure més »

Ripollet

Ripollet és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ripollet · Veure més »

Riudoms

Església de Sant Jaume de Riudoms Ermita de Sant Antoni de Riudoms La Soleiada, edifici noucentista Cal Gallissà, casa pairal dels Germans Nebot Casa de la Vila de Riudoms Capella del Santíssim, a l'església de Riudoms, on s'hi guarden les restes del Beat Bonaventura Gran Antoni Gaudí convent de Sant Joan Riudoms és una vila i municipi de Tarragona de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Riudoms · Veure més »

Roca (cognom)

El cognom Roca és un cognom d'origen català, molt estès per tota la península ibèrica.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Roca (cognom) · Veure més »

Rocafort de Queralt

Rocafort de Queralt és un municipi situat al nord-est de la part central de la comarca de la Conca de Barberà, i constitueix la separació física entre la Conca estricta i la zona de la Baixa Segarra, en el coll de Deogràcies.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Rocafort de Queralt · Veure més »

Rodès

Rodès (o com s'escrivia antigament Roders localment, i oficialment en francès Rodès) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Rodès · Veure més »

Roger de Montcada i de Lloria

Roger de Montcada i de Lloria (1349 - 1413) fou un magnat i camarlenc reial.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Roger de Montcada i de Lloria · Veure més »

Romeu Sescomes

Romeu Sescomes (Tarragona, - Lleida, 7 d'octubre de 1380), polític i eclesiàstic, membre de la família Sescomes de Puig-reig, nebot de l'arquebisbe Arnau Sescomes, va ser el segon president de la Generalitat de Catalunya en els períodes 1363-1364 i 1375-1376.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Romeu Sescomes · Veure més »

Roses

Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Roses · Veure més »

Rubió

Rubió és un municipi de la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra, Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Rubió · Veure més »

Sa Pobla

Sa Pobla o la Pobla, antigament també Uialfàs o la Pobla d'Uialfàs, és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sa Pobla · Veure més »

Sabadell

Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sabadell · Veure més »

Sac de gemecs

El sac de/dels gemecs —que també rep altres noms com buna (a Andorra), bot (al Pallars, Ribagorça i Aran), xeremies (a Mallorca), coixinera, gaita o botella— és la cornamusa pròpia de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sac de gemecs · Veure més »

Sagunt

Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sagunt · Veure més »

Salàs de Pallars

Salàs de Pallars és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà, a la part nord del centre de la comarca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Salàs de Pallars · Veure més »

Saló del Tinell

El saló del Tinell quan era l'església del convent de Santa Clara als anys 1920 El Saló del Tinell —antigament anomenat la Sala del Borboll— és una gran estança al Palau Reial Major de Barcelona, accessible des de la plaça del Rei.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Saló del Tinell · Veure més »

Saltiri anglocatalà

El Saltiri anglocatalà és un manuscrit il·luminat del llibre dels Salms, iniciat al voltant de l'any 1200 a Canterbury i acabat a Barcelona al voltant de l'any 1340 per Ferrer Bassa. Se'l coneix també com Saltiri de Canterbury pel seu origen, i Saltiri auri, ja que incorpora daurats complementant la policromia. El còdex original es conserva a París, a la Biblioteca Nacional de França amb la signatura «Lat. 8846». El llibre vincula la iconografia gòtica anglesa i la gòtica catalana. Un saltiri és un recull dels salms, un llibre emprat a l'edat mitjana durant l'ofici diví. Es tracta d'un saltiri triplement glossat, ja que conté tres versions dels salms a tres columnes: l'hebrea, la romana i la gal·licana, la versió popular a Occident difosa per l'església a les Gàl·lies. Consta de 356 pàgines, més de 140 miniatures enriquides amb or i 190 lletres inicials ornamentals. La part anglesa segueix la línia iconogràfica del Saltiri d'Utrecht, del, definit per la tradició carolíngia amb influència romana d'Orient. La part catalana està marcada per l'estil italianitzant que Ferrer Bassa havia introduït a la Corona d'Aragó després de la seva estada a la Toscana.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Saltiri anglocatalà · Veure més »

Sanç (L'Énova)

Sanç (també conegut en castellà com a Sanz i també com a Sans) és un barri del municipi de l'Énova, originat per l'absorció d'un petit nucli poblacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sanç (L'Énova) · Veure més »

Sanç d'Aragó i d'Alburquerque

Sanç d'Aragó i d'Alburquerque conegut com a Sanç de Trastàmara (Medina del Campo, 1400 - 1415), fou el tercer fill de Ferran d'Antequera i d'Elionor d'Alburquerque, esdevingut infant d'Aragó en resultar elegit el seu pare rei d'Aragó al Compromís de Casp (1412).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque · Veure més »

Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig

Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig (c. 1335 -) fou una comtessa catalana.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig · Veure més »

Sancho López de Ayerbe

Sancho López de Ayerbe (Galeriana (Osca) - Tarragona 1357) va ser un polític i eclesiàstic de l'orde dels franciscans, bisbe de Tarassona i arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sancho López de Ayerbe · Veure més »

Sanluri

Sanluri (en sard Seddori) és un municipi sard, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sanluri · Veure més »

Sant Andreu d'Òrrius

Sant Andreu d'Òrrius és l'església parroquial d'Òrrius (Maresme) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Andreu d'Òrrius · Veure més »

Sant Andreu de Mata

Sant Andreu de Mata és una església romànica de Porqueres (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Andreu de Mata · Veure més »

Sant Cebrià dels Alls

Ubicació exacta de la parròquia, a 400 metres d'alçada Sant Cebrià dels Alls és una parròquia que forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Cebrià dels Alls · Veure més »

Sant Enterrament de l'església de Sant Feliu de Girona

El grup escultòric del Sant Enterrament de l'església de Sant Feliu de Girona és un conjunt de vuit figures d'estil gòtic realitzades al, situades al voltant d'un Crist jacent, algunes de les quals es conserven al Museu d'Art de Girona i altres a l'església de Sant Feliu.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Enterrament de l'església de Sant Feliu de Girona · Veure més »

Sant Esteve de Llitera

Sant Esteve de Llitera (oficialment en castellà, San Esteban de Litera) és una vila i municipi aragonès de la comarca de la Llitera.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Esteve de Llitera · Veure més »

Sant Esteve de Peratallada

Sant Esteve de Peratallada és una església romànica protegida com a bé cultural d'interès local del municipi de Forallac (Baix Empordà).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Esteve de Peratallada · Veure més »

Sant Francesc (barri de València)

Sant Francesc és un barri del districte de Ciutat Vella de la ciutat de València.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Francesc (barri de València) · Veure més »

Sant Francesc de Berga

Sant Francesc de Berga és l'església d'un antic convent de la ciutat de Berga (comarca del Berguedà).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Francesc de Berga · Veure més »

Sant Ignasi de Cervera

Sant Ignasi de Cervera és una església barroca de Cervera (Segarra) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Ignasi de Cervera · Veure més »

Sant Jeroni de Cotalba

Claustre i escala gòtic flamíger, junt a la sala capitular Sarcòfag dels fills d'Alfons el Vell Jardins romàntics del monestir, de principis del s. XX El Reial monestir de Sant Jeroni de Cotalba és un monestir fundat pel duc reial de Gandia Alfons el Vell en l'any 1388 i va acollir la primera comunitat jerònima de l'antiga corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Jeroni de Cotalba · Veure més »

Sant Joan de Pladecorts

Sant Joan de Pladecorts, antigament Sant Joan de Pagès (i en francès Saint-Jean-Pla-de-Corts) és un poble de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Joan de Pladecorts · Veure més »

Sant Julià del Fou

Sant Julià del Fou, de vegades escrit com a forma antiga Sant Julià d'Alfou, és una parròquia del municipi de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental (Baix Montseny), actualment envoltada per una urbanització que porta el seu nom.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Julià del Fou · Veure més »

Sant Julià del Llor (Torrefeta)

Sant Julià del Llor és una església de Torrefeta i Florejacs (Segarra) que es troba fora del portal d'entrada de la vila closa del poble del Llor.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Julià del Llor (Torrefeta) · Veure més »

Sant Martí Sarroca

Sant Martí Sarroca és una població i un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, situat a la vall del riu de Foix al nord-oest de la capital comarcal.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Martí Sarroca · Veure més »

Sant Pere de Galligants

Sant Pere de Galligants és una antiga abadia benedictina situada a la ciutat de Girona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Pere de Galligants · Veure més »

Sant Pere de Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 4.371 habitants (2018).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Pere de Vilamajor · Veure més »

Sant Ramon del Pla de Santa Maria

Sant Ramon del Pla de Santa Maria és una església del Pla de Santa Maria (Alt Camp) sota l'advocació de sant Ramon de Penyafort.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Ramon del Pla de Santa Maria · Veure més »

Sant Vicenç dels Horts

Sant Vicenç dels Horts és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat a 16,9 km de la Ciutat Comtal.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Vicenç dels Horts · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santa Anna de Montornès

Santa Anna és una ermita a la partida de Montornès al terme municipal de Montblanc, a 4 km de Barberà de la Conca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Santa Anna de Montornès · Veure més »

Santa Coloma de Farners

Santa Coloma de Farners, anomenada també Farners de la Selva, és un municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Selva i cap del partit judicial de Santa Coloma.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Santa Coloma de Farners · Veure més »

Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma de Queralt és una població situada a l'altiplà de la Baixa Segarra, constituïda com a municipi a la Conca de Barberà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Santa Coloma de Queralt · Veure més »

Santa Eugènia de Soanyes

Santa Eugènia de Soanyes (Sainte-Eugénie de Souanyas, en francès) és l'església parroquial del poble nord-català de Soanyes, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Santa Eugènia de Soanyes · Veure més »

Santa Llúcia Sacosta

Santa Llúcia Sacosta és una església del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Santa Llúcia Sacosta · Veure més »

Santa Maria d'Olesa de Montserrat

L'església de Santa Maria d'Olesa de Montserrat és una obra d'Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Santa Maria d'Olesa de Montserrat · Veure més »

Santa Maria de Balaguer

Santa Maria de Balaguer és l'església parroquial de la ciutat de Balaguer (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Santa Maria de Balaguer · Veure més »

Santa Maria de Cornellà de Conflent

Santa Maria de Cornellà de Conflent és una església romànica situada al nucli de la població de Cornellà de Conflent, a la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Santa Maria de Cornellà de Conflent · Veure més »

Santa Maria de Formiguera

Santa Maria de Formiguera (Sainte-Nativité-Notre-Dame de Formiguères en francès) és l'església de la població del mateix nom, al Capcir.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Santa Maria de Formiguera · Veure més »

Santa Maria de Serrateix

Santa Maria de Serrateix és una antiga abadia benedictina, avui reconvertida en parròquia, del municipi de Viver i Serrateix, al Berguedà), declarada Bé cultural d'interès nacional. El conjunt és format pel temple romànic, amb el campanar gòtic, el claustre neoclàssic i les dependències del monestir, amb el palau abacial gòtic reformat en època barroca. Està situada al poble de Serrateix, al km. 13 de la carretera BV-4235, des de Navàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Santa Maria de Serrateix · Veure més »

Santa Maria de Vallbona de les Monges

Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »

Santa Maria de Vilert

L'església parroquial de Santa Maria de Vilert centra el petit nucli rural de Vilert, situat al nord del terme municipal d'Esponellà, a la dreta del riu Fluvià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Santa Maria de Vilert · Veure més »

Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Santa Maria del Mar · Veure més »

Santa Maria del Pi

L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Santa Maria del Pi · Veure més »

Santcliment

Torre Vella de Badalona. Els Santcliment, o Sant Climent, foren una important família catalana documentada a partir del a Lleida i Barcelona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Santcliment · Veure més »

Santpedor

Santpedor és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Santpedor · Veure més »

Santuari de Sant Salvador de Felanitx

El Santuari de Sant Salvador de Felanitx és un santuari de Mallorca situat al terme de Felanitx, al cim del puig del mateix nom, a 509 metres d'altitud, en el sector meridional de la Serra de Llevant.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Santuari de Sant Salvador de Felanitx · Veure més »

Santuari Virgen de la Estrella

El Santuari de la Verge de la Estrella es troba dins del municipi de Mosquerola, molt a prop dels municipis de Vilafranca i de Vistabella del Maestrat enmig de la Serra de Gúdar, entre les comarques del Maestrat aragonès, de Gúdar-Javalambre, de l'Alt Maestrat i de l'Alcalatén.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Santuari Virgen de la Estrella · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Saragossa · Veure més »

Sarrió

Sarrió (en castellà i oficialment Sarrión) és un municipi de l'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Gúdar-Javalambre.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sarrió · Veure més »

Sarroca de Lleida

Sarroca de Lleida és un municipi de la comarca del Segrià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sarroca de Lleida · Veure més »

Saurena d’Anglesola

Saurena d’Anglesola, anomenada també Saurina, (? - Vallbona de les Monges,10 d’octubre de 1392), fou l'abadessa del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona de les Monges entre l’octubre de 1379 i l’octubre de 1392.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Saurena d’Anglesola · Veure més »

Sàsser

Sàsser (sassarès i italià Sassari; sard Thàthari) és la capital de la província de Sàsser a la Sardenya, actualment una regió autònoma d'Itàlia.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sàsser · Veure més »

Séquia de Manresa

Tram de la Séquia de Manresa al seu pas pel terme de Sallent. La Séquia de Manresa, localment la Sèquia, és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Séquia de Manresa · Veure més »

Símbols nacionals de Catalunya

Portada de ''Lo verdader catalá''. Un home amb barretina a la vora de l'escut. Els símbols nacionals de Catalunya són aquells elements i icones que són representatius o característics de Catalunya, de la seva població i de la seva cultura i història.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Símbols nacionals de Catalunya · Veure més »

Síndic de Greuges de Catalunya

El Síndic de Greuges de Catalunya és una institució de la Generalitat de Catalunya que supervisa les activitats quotidianes de l'administració local i de la Generalitat, inclosos els serveis públics que presten, per a defensar els drets fonamentals i les llibertats de la ciutadania reconeguts en l'Estatut, la Constitució i les lleis que els desenvolupen.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Síndic de Greuges de Catalunya · Veure més »

Seca de Mallorca

La seca de Mallorca és un taller de moneda sota control públic on es va encunyar el numerari mallorquí.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Seca de Mallorca · Veure més »

Segart

Segart és un municipi valencià de la comarca del Camp de Morvedre i la subcomarca de la Baronia.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Segart · Veure més »

Semàfor (comunicació)

  Semàfor costaner amb braços mòbils a Scheveningen, cap al 1799 Semàfor (del grec sema "signe, senyal" i phoros "portador") és un "sistema de senyalització" que permet crear un senyal visual transmès a distància.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Semàfor (comunicació) · Veure més »

Senet

Senet de Barravés (o Senet, com se sol dir comunament en l'actualitat) és un poble del nord del terme municipal de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça, que es va constituir en entitat municipal descentralitzada.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Senet · Veure més »

Sentència arbitral

La Sentència arbitral, és un document creat pel rei Pere II de València, el Cerimoniós, per trencar les disputes entre les localitats de Vila-real, Borriana, Almassora i Castelló de la Plana per qüestions del repartiment de les aigües del riu Millars.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sentència arbitral · Veure més »

Senyal Reial (segle XIII)

Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC''). El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Senyal Reial (segle XIII) · Veure més »

Senyal Reial (segle XIII-XIV)

El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Senyal Reial (segle XIII-XIV) · Veure més »

Senyera del País Valencià

La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Senyera del País Valencià · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Senyera reial · Veure més »

Senyoria d'Omeladès

La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Senyoria d'Omeladès · Veure més »

Senyoria de Montpeller

La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Senyoria de Montpeller · Veure més »

Senyoria de Vacarisses

La Senyoria de Vacarisses fou una jurisdicció feudal catalana dins el terme actual de Vacarisses.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Senyoria de Vacarisses · Veure més »

Senyoriu d'Elda

El Senyoriu d'Elda fou una jurisdicció feudal dins el terme actual de les terres de la Vall d'Elda, a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Senyoriu d'Elda · Veure més »

Senyoriu de Castellgalí

El senyoriu de Castellgalí o senyoria de Castellgalí va ser una jurisdicció feudal localitzada al terme de l'actual municipi de Castellgalí.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Senyoriu de Castellgalí · Veure més »

Sepulcre de Maria

L'Església del Sepulcre de Maria a la vall del Cedró a la rodalia de Jerusalem, segons l'antiga tradició eclesiàstica, és el lloc on va ser posat el cos de Maria, mare de Jesucrist, abans de la seva assumpció al Cel.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sepulcre de Maria · Veure més »

Sepulcres comtals de la catedral de Girona

Els Sepulcres comtals de la catedral de Girona són dues obres escultòriques funeràries d'estil gòtic realitzades el per l'artista Guillem Morell pels sepulcres de Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» (†1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (†1058).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sepulcres comtals de la catedral de Girona · Veure més »

Setge d'Alacant (1356)

El setge d'Alacant de 1356 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Setge d'Alacant (1356) · Veure més »

Setge d'Oreoi

El setge d'Oreoi, del 15 d'agost al 20 d'octubre de 1351 fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Setge d'Oreoi · Veure més »

Setge d'Oriola (1359)

El Setge d'Oriola de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Setge d'Oriola (1359) · Veure més »

Setge d'Oriola (1364)

El Setge d'Oriola de 1364 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Setge d'Oriola (1364) · Veure més »

Setge de Calataiud

El Setge de Calataiud de 1362 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Setge de Calataiud · Veure més »

Setge de Guardamar (1358)

La presa o setge de Guardamar de 1358 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Setge de Guardamar (1358) · Veure més »

Setge de Guardamar (1359)

El Setge de Guardamar de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Setge de Guardamar (1359) · Veure més »

Setge de Jumella

El Setge de Jumella de 1357 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Setge de Jumella · Veure més »

Setge de l'Alguer

El setge de l'Alguer de 1354 fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Setge de l'Alguer · Veure més »

Setge de Pera

La batalla del Bòsfor, lluitada el 13 de febrer de 1352 fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Setge de Pera · Veure més »

Setge de Sevilla (1369)

El Setge de Sevilla fou un enfrontament bèl·lic emmarcat en la Primera Guerra de Successió castellana, en la qual Ferran I de Portugal pretenia la corona del Regne de Castella, que disputava a Enric II de Castella.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Setge de Sevilla (1369) · Veure més »

Setge de Tarassona

El Setge de Tarassona de 1357 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Setge de Tarassona · Veure més »

Setge de Terol (1363)

El Setge de Terol de 1363 fou una de les batalles de la guerra dels Dos Peres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Setge de Terol (1363) · Veure més »

Setge de València (1359)

El Setge de València de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Setge de València (1359) · Veure més »

Setge de València (1363)

El Setge de València de 1363 fou una de les batalles de la guerra dels Dos Peres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Setge de València (1363) · Veure més »

Setge de València (1364)

El Setge de València de 1364 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Setge de València (1364) · Veure més »

Sext Juli Frontí

va ser un polític, militar i escriptor romà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sext Juli Frontí · Veure més »

Sibil·la de Fortià

Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sibil·la de Fortià · Veure més »

Simó Virgili

Simó Virgili (m. 1375) va ser un dentista català del, llavors coneguts com a mestres queixalers.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Simó Virgili · Veure més »

Sinarques

Sinarques (en castellà i oficialment Sinarcas, i en la parla xurra, Senarcas) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, encara que culturalment i històricament forma part de la comarca dels Serrans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sinarques · Veure més »

Sorita de Llitera

Sorita de Llitera és un despoblat situat a 700 msnm al nord del terme municipal de Baells, al vessant de la serra de Sant Quilis, a la comarca de la Llitera, actualment dins de la província d'Osca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sorita de Llitera · Veure més »

Suda de Tortosa

El castell de la Suda, conegut també com la Suda de Tortosa, és un dels principals monuments històrics de la ciutat de Tortosa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Suda de Tortosa · Veure més »

Sueca

Sueca és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Sueca · Veure més »

Talarn

Talarn és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Talarn · Veure més »

Talteüll

Talteüll (o, en francès Tautavel) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 878 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Talteüll · Veure més »

Tamarit de Llitera

Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera) és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Tamarit de Llitera · Veure més »

Taules de Pere el Cerimoniós

Les Taules de Pere el Cerimoniós, Taules de Barcelona o Taules de Pere III (tal com estan definides al ms. de la BNP), són unes taules astronòmiques fetes calcular per Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Taules de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Taxa

Una taxa és una classe de tributs que poden establir les administracions públiques.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Taxa · Veure més »

Teatre medieval

Els Pastorets El teatre medieval és el teatre que es va produir a l'edat mitjana a Europa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Teatre medieval · Veure més »

Teià

Teià és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Teià · Veure més »

Telecomunicació

La fibra òptica permet transmetre grans quantitats d'informació. La telecomunicació és la transmissió de senyals a distància a través de qualsevol medi per tal d'aconseguir comunicar-nos.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Telecomunicació · Veure més »

Telescopi òptic

Telescopi refractor Mailhat de 380 mm de diàmetre de l'Observatori Fabra. Barcelona (1904) Telescopi reflector de l'Observatori W. M. Keck de Hawaii. La seva estructura fou construïda a Tarragona.Instituto de Astrofísica de Canarias - IAC. Comienza el montaje de la estructura del Gran Telescopio Canarias (GTC). 3 Feb. 2003. http://www.iac.es/divulgacion.php?op1.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Telescopi òptic · Veure més »

Tellet

Tellet (en francès i oficialment Taillet) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 128 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Tellet · Veure més »

Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats

Hipotètica senyera original de 1112 formada per tres ceptres (pals) daurats sobre fons roig, on cada ceptre (pal) daurat representaria un territori: el primer al comtat de Barcelona, el segon al comtat de Besalú, i el tercer al comtat de Provença. La Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats és una teoria interpretativa sobre el significat de la Senyera Reial elaborada el 1909 per l'historiador andalús Narciso Sentenach y Cabañas.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats · Veure més »

Teresa d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Teresa d'Entença · Veure més »

Tibi

Tibi és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Tibi · Veure més »

Timbre

En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Timbre · Veure més »

Tisó

L'espasa Tisó és l'antiga espasa dels primers comtes d'Urgell, amb una fulla de 0,785 m de llarg per 0,045 m d'ample.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Tisó · Veure més »

Toixa

Toixa (en castellà i oficialment Tuéjar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Toixa · Veure més »

Tombes dels comtes de Barcelona

Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Tombes dels comtes de Barcelona · Veure més »

Tor (la Tallada d'Empordà)

Tor és un poble que pertany al municipi de la La Tallada d'Empordà, comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Tor (la Tallada d'Empordà) · Veure més »

Torís

Torís (oficialment i en castellà, Turís) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Torís · Veure més »

Torre d'en Vergonyes

La Torre d'en Vergonyes és una torre de la muralla d'origen almohade situada a la ciutat d'Oriola (Baix Segura, País Valencià).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Torre d'en Vergonyes · Veure més »

Torre de Bellvei

La torre de Bellvei és un edifici de Bellvei (Baix Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Torre de Bellvei · Veure més »

Torre de l'Hort de Maria

La Torre de l'Hort de Maria és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional al municipi de Cambrils (Baix Camp).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Torre de l'Hort de Maria · Veure més »

Torre de Rassef

La torre de Rassef és una torre d'origen hispanomusulmà a Almussafes (Ribera Baixa, País Valencià).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Torre de Rassef · Veure més »

Torre del Far

La torre és edificada en un puig de la serra de Talteüll a 500 metres d'alçada La Torre del Far (Tour de Tautavel, Tour o Torre del Far en francès) és una antiga torre de guaita i de senyals al terme comunal de TalteüllL'article Cases-de-Pène de la viquipèdia en francès dona a entendre que pertany a aquest segon municipi; la partió dels termes municipals, però, és més al sud-est i la torre és plenament en territori de Talteüll.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Torre del Far · Veure més »

Torres de l'antiga muralla d'Alcover

Les torres de l'antiga muralla d'Alcover són un monument del municipi d'Alcover declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Torres de l'antiga muralla d'Alcover · Veure més »

Torres de Montes

Torres de Montes és una localitat de la comarca de la Foia d'Osca que pertany al municipi de Blecua y Torres a la província d'Osca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Torres de Montes · Veure més »

Torres de Montserrat

Les Torres de Monserrat, són un conjunt de torrasses de la muralla, d'origen almohade situades a la ciutat d'Oriola (Baix Segura, País Valencià).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Torres de Montserrat · Veure més »

Torres del Seminari

Les Torres del Seminari són un conjunt de torrasses de muralla d'origen almohade situades a la ciutat d'Oriola (Baix Segura, País Valencià).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Torres del Seminari · Veure més »

Torroella de Montgrí

Torroella de Montgrí és una vila i municipi de Catalunya que ocupa l'extrem nord-est de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Torroella de Montgrí · Veure més »

Tort (acció incorrecta)

Vorera ocupada per obres. Exemple d'una acció incorrecta que pot provocar danys i perjudicis. En documents antics, un tort era una acció incorrecta.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Tort (acció incorrecta) · Veure més »

Tractat d'Almazán

El Tractat d'Almazán fou una pau signada el 12 d'abril de 1375 entre Pere el Cerimoniós i Enric II de Castella.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Tractat d'Almazán · Veure més »

Tractat de Perpinyà (1351)

El Tractat de Perpinyà del 1351 fou un acord entre la República de Venècia i la Corona d'Aragó per lluitar contra la República de Gènova en la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Tractat de Perpinyà (1351) · Veure més »

Traduccions de l'Alcorà

Les traduccions de l'Alcorà són interpretacions de les escriptures de l'Islam en altres idiomes que no siguin l'àrab.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Traduccions de l'Alcorà · Veure més »

Tremp (ciutat)

La ciutat de Tremp és el cap i casal tant del municipi del mateix nom com de la comarca del Pallars Jussà, del partit judicial de Tremp i de l'arxiprestat homònim, pertanyent al bisbat d'Urgell.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Tremp (ciutat) · Veure més »

Ullerer

”Apòstol amb ulleres”, pintat per Conrad von Soest l'any 1403. Retaule de l'altar de l'església de Bad Wildungen. Un ullerer o ulleraire era un menestral especialitzat en la fabricació d'ulleres per a corregir la visió.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Ullerer · Veure més »

Unió d'Aragó

La Unió d'Aragó o Unió Aragonesa (en aragonès: Unión Aragonesa) fou un grup organitzat que agrupà a diversos nobles i infançons aragonesos per tal d'imposar les seves reivindicacions durant les Corts d'Aragó de 1287 al rei Pere III d'Aragó el Gran; en aprovar-se aquestes reivindicacions s'anomenaren Privilegis de la Unió.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Unió d'Aragó · Veure més »

Unió de València

La Unió de València era, com la Unió d'Aragó, un moviment principalment senyorial que es va constituir a València el maig de l'any 1347 en el regnat de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Unió de València · Veure més »

Universitat de Perpinyà (1350-1793)

La Universitat de Perpinyà és una institució educativa del Rosselló que ha tingut una existència discontínua, en dues etapes separades per un llarg període d'absència.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Universitat de Perpinyà (1350-1793) · Veure més »

Universitat de Perpinyà Via Domícia

Biblioteca La Universitat de Perpinyà Via Domícia és una institució d'ensenyament superior de caràcter públic amb seu a Perpinyà (Catalunya Nord).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Universitat de Perpinyà Via Domícia · Veure més »

Universitat Sertoriana d'Osca

La Universitat Sertoriana d'Osca va ser fundada per Pere el Cerimoniós el 12 de març de 1354 des d'Alcanyís, malgrat l'exclusivitat que havia estat atorgada per Jaume el Just a la ciutat de Lleida, única amb dret a constituir-se Studium generale en la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Universitat Sertoriana d'Osca · Veure més »

Vacarisses

Vacarisses és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vacarisses · Veure més »

València al segle XIV

jaumina Escut de valència al segle XIV València al segle XIV va renàixer com a capital del Regne de València i ciutat cristiana després de cinc segles de domini musulmà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і València al segle XIV · Veure més »

València Club de Futbol

El València Club de Futbol és un club de futbol amb seu en València i l'entitat esportiva més important del País Valencià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і València Club de Futbol · Veure més »

Vallclara

Vallclara és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vallclara · Veure més »

Vallespinosa

Vallespinosa és un agregat que es troba al sud-oest del terme de Pontils, a la Conca de Barberà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vallespinosa · Veure més »

Vallvidrera

Vista panoràmica de la Torre de Collserola, i els cims de Sant Pere Màrtir i Turó d'en Cors, junt al barri de Vallvidrera des del cim del Tibidabo Vallvidrera (possiblement de vallevitraria, per l'abundància de vitriaria) és un nucli de població que actualment forma part del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona, concretament dins del barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vallvidrera · Veure més »

Varvassoria de Toralla

Escut dels varvassors de Toralla La Varvassoria de Toralla fou un senyoriu d'origen medieval que fins a principis del apareix documentat simplement com a senyoria de Toralla.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Varvassoria de Toralla · Veure més »

Víbria

La víbria o vibra és un animal de la mitologia fantàstica medieval i popular, una femella del Drac.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Víbria · Veure més »

Veïnat de Santa Susanna de Vilamajor

El turó del Samont és el punt més alt de Sant Pere de Vilamajor Esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor Ermita de Sant Elies de Vilamajor Font Fresca del Samont Mas El Samont El veïnat de Santa Susanna de Vilamajor és un veïnat dels 7 que componen el municipi de Sant Pere de Vilamajor (Massís del Montseny), on hi destaca l'esglesiola construïda el 1683.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Veïnat de Santa Susanna de Vilamajor · Veure més »

Velluters

El barri del Pilar, també conegut tradicionalment com a Velluters, és un dels sis barris que componen el districte de Ciutat Vella de València.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Velluters · Veure més »

Verdú

Verdú és un municipi de la comarca de l'Urgell que rega el canal Segarra-Garrigues.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Verdú · Veure més »

Vescomtat de Bas

El vescomtat de Besalú, després anomenat Vescomtat de Bas, fou una jurisdicció feudal sorgida com a seguiment del desaparegut comtat de Besalú.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vescomtat de Bas · Veure més »

Vescomtat de Cabrera

El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vescomtat de Cabrera · Veure més »

Vicfred

Vicfred és un poble de 40 habitants pertanyent al municipi de Sant Guim de la Plana (Segarra).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vicfred · Veure més »

Vidal de Blanes

Sepulcre del bisbe Vidal de Blanes, passadís a la capella del sant calze, catedral de València Vidal de Blanes i Fenoll (Girona ? – València 1369) fou abat secular de l'església de Sant Feliu de Girona i posteriorment bisbe de València.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vidal de Blanes · Veure més »

Vidre català

c. 1550-1600), Museu del Disseny de Barcelona El Vidre català s'ha fabricat a tota la costa de llevant de la península des de fa segles.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vidre català · Veure més »

Vila closa d'Escaló

La vila closa d'Escaló és situada prop del fons de la vall, a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, davant de les ruïnes de l'antic monestir de Sant Pere del Burgal.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vila closa d'Escaló · Veure més »

Vila closa de Vilamur

Vilamur és una vila del terme municipal de Soriguera capital de l'antic vescomtat de Pallars, dit posteriorment de Siarb i finalment vescomtat de Vilamur.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vila closa de Vilamur · Veure més »

Vila de Vinçà

Pany de muralles del nord-oest La Vila de Vinçà és la vila medieval de Vinçà, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord, formada per la cellera primigènia i el primer eixample medieval, fortificat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vila de Vinçà · Veure més »

Vila fortificada de Morellàs

La Vila fortificada de Morellàs, o Castell de Morellàs, és la cellera fortificada, medieval d'estil romànic del poble de Morellàs, del terme comunal de Morellàs i les Illes, a la comarca del Vallespir, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vila fortificada de Morellàs · Veure més »

Vila fortificada de Vilafranca de Conflent

La vila fortificada de Vilafranca de Conflent és la vila medieval de la vila i comuna d'aquest nom, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vila fortificada de Vilafranca de Conflent · Veure més »

Vila-seca

Vila-seca és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès, compresa entre els termes municipals de Tarragona, la Canonja, Reus, Cambrils, Riudoms i Salou.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vila-seca · Veure més »

Vilafranca (Ports)

Vilafranca (cooficialment en castellà, Villafranca del Cid) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vilafranca (Ports) · Veure més »

Vilafranca de Conflent

Vilafranca de Conflent (oficialment en francès Villefranche-de-Conflent) és una vila i comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vilafranca de Conflent · Veure més »

Vilamajor (universitat)

Cardedeu Vilamajor fou una universitat sota domini comtal i reial (dels comtes de Barcelona) i comprenia els territoris dels actuals municipis de Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu, al Vallès Oriental.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vilamajor (universitat) · Veure més »

Vilanant

Vilanant és un municipi de Catalunya, a la comarca de l'Alt Empordà, a l'oest de la ciutat de Figueres, de la qual dista poc més de 6 km.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vilanant · Veure més »

Vilanova (genealogia)

Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vilanova (genealogia) · Veure més »

Vilanova de Meià

Vilanova de Meià és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vilanova de Meià · Veure més »

Vilert

Vilert és un poble del nord-est de Catalunya travessat pel riu Fluvià, al Pla de l'Estany.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vilert · Veure més »

Vinatea

La Vinatea és una òpera de Matilde Salvador sobre un text de Xavier Casp basat en una crònica de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vinatea · Veure més »

Vinçà

Vinçà (sovint pronunciat, en francès Vinça, sense accent) és una vila i comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vinçà · Veure més »

Violant d'Aragó (reina de Nàpols)

Violant d'Aragó (Barcelona, Principat de Catalunya, 1384 - Saumur, Regne de França, 14 de desembre de 1442) fou princesa d'Aragó, reina titular de Nàpols (1400 - 1417) i comtessa consort de Provença (1400 - 1417).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Violant d'Aragó (reina de Nàpols) · Veure més »

Violant de Bar

Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Violant de Bar · Veure més »

Violant de Vilaragut

Violant de Vilaragut (?, vers 1320 - ?, vers 1372), reina de Mallorca (1347-1349), era filla de Berenguer de Vilaragut, senyor de Sant Martí i de Subarits, vescomte d'Omeladès, mort el 1358 i de Saura de Mallorca, filla il·legítima del rei Jaume II de Mallorca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Violant de Vilaragut · Veure més »

Virrei

García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Virrei · Veure més »

Vistabella del Maestrat

Vistabella del Maestrat és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Vistabella del Maestrat · Veure més »

Walter Benedict

Walter Benedict va ser un condottiero anglès, conegut a Catalunya per Gualter Beneset o Gualter Beneit.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Walter Benedict · Veure més »

Xèrica

Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Xèrica · Veure més »

Xera

Xera (oficialment i en castellà, Chera) és un municipi del País Valencià que oficialment es troba a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, però geogràficament i històricament se'l considera part de la comarca dels Serrans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Xera · Veure més »

Xerta

Xerta és una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Xerta · Veure més »

Xest

Xest (en castellà i oficialment Cheste) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Xest · Veure més »

Xulilla

Xulilla, abans Xulella (en castellà i oficialment, Chulilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і Xulilla · Veure més »

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 10 de desembre · Veure més »

12 de març

El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 12 de març · Veure més »

1319

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1319 · Veure més »

1339

;Països Catalans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1339 · Veure més »

1342

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1342 · Veure més »

1344

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1344 · Veure més »

1346

Països Catalans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1346 · Veure més »

1348

s.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1348 · Veure més »

1349

;Països Catalans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1349 · Veure més »

1354

Porta dels Apòstols de la catedral de València.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1354 · Veure més »

1365

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1365 · Veure més »

1366

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1366 · Veure més »

1377

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1377 · Veure més »

1383

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1383 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 1387 · Veure més »

15 de novembre

El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 15 de novembre · Veure més »

16 de novembre

El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 16 de novembre · Veure més »

21 de setembre

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 21 de setembre · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 22 de juny · Veure més »

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 25 d'octubre · Veure més »

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 30 de juliol · Veure més »

5 de gener

El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 5 de gener · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 5 de setembre · Veure més »

8 de desembre

El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Cerimoniós і 8 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Pere "el Cerimoniós", Pere Cerimoniós, Pere El Ceremoniós, Pere II d'Empúries, Pere II de València, Pere II el Cerimoniós, Pere III de Barcelona, Pere III el Cerimoniós, Pere IV El Cerimoniós, Pere IV d'Aragó, Pere IV d’Aragó, Pere IV el Cerimoniós, Pere IV, el Cerimoniós, Pere Terç, Pere el cerimoniós, Pere terç.