Taula de continguts
49 les relacions: Agnès de Donzy, Agnès de Nevers, Alícia de Courtenay, Alfons el Franc, Arveu IV de Donzy, Balduí II de Courtenay, Balduí V d'Hainaut, Basílica de San Lorenzo fuori le mura, Casa de Courtenay, Casa de Nevers, Comtat d'Auxerre, Comtat de Bar-sur-Seine, Comtat de Gien, Comtat de Nevers, Comtat de Tonnerre, Demetri de Montferrat, Despotat de l'Epir, Enric I de Flandes, Felip de Mallorca, Felip de Montfort, Felip I el Noble, Gautier de Joigny, Genealogia general dels Capets, Gualter III de Brienne, Guigó IV de Forez, Imperi Llatí, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Jofré II d'Acaia, Lluís VII de França, Margarida d'Hongria (emperadriu romana d'Orient), Margarida I de Flandes, Maria de Courtenay, Matilde de Borgonya (regent), Matilde de Courtenay, Miquel I Àngel-Comnè, Pere de Courtenay, Pere II, Robert I de Courtenay, Robert I de Dreux, Sanç I de Mallorca, Senyoria d'Issoudun, Teodor I Àngel-Comnè Ducas, Teodor I Làscaris, Vescomtat de Chartres, Villehardouin, Violant d'Hongria, Violant de Courtenay, Violant de Flandes.
Agnès de Donzy
Agnès de Donzy (vers 1200 - 1225), dita també Agnès II, fou filla de Matilde de Courtenay (+1257) i d'Arveu IV de Donzy (+1222), i comtessa hereva de Nevers, Auxerre i Tonnerre, dels quals els drets procedien originalment de la mare, però Nevers havia estat infeudat a Arveu IV per Pere II de Courtenay (l'avi d'Agnès) el 1199 i Tonnerre havia estat comprat al mateix Pere II el 1217 quan el venedor va necessitar diners per anar a Constantinoble); estrictament doncs Agnès fou comtessa hereva d'Auxerre fins al 1257 però comtessa titular de Tonnerre i Nevers des de 1222.
Veure Pere II de Courtenay і Agnès de Donzy
Agnès de Nevers
Agnès de Nevers o Agnès I de Nevers, Auxerre i Tonnerre, nascuda el 1170, morta el 1193, fou comtessa de Nevers, d'Auxerre i de Tonnerre (1185-1192), filla de Guiu, comte de Nevers, d'Auxerre i de Tonnerre, i de Matilde de Borgonya.
Veure Pere II de Courtenay і Agnès de Nevers
Alícia de Courtenay
Alícia (o Alix) de Courtenay, Comtessa d'Angulema (1160 - 12 de febrer de 1218) fou una noble francesa de la Casa de Courtenay.
Veure Pere II de Courtenay і Alícia de Courtenay
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Veure Pere II de Courtenay і Alfons el Franc
Arveu IV de Donzy
Arveu IV de Donzy (francès Hervé IV de Donzy), mort el 1222, fou un senyor de Donzy i comte de Nevers de 1199 a 1222.
Veure Pere II de Courtenay і Arveu IV de Donzy
Balduí II de Courtenay
Balduí II de Constantinoble o Balduí II de Courtenay (1217-1273) fou el darrer emperador llatí.
Veure Pere II de Courtenay і Balduí II de Courtenay
Balduí V d'Hainaut
Balduí V d'Hainaut (vers 1150 - Mons 17 de desembre de 1195), dit també Balduí el Valent, va ser comte d'Hainaut de 1171 a 1195, comte de Flandes sota el nom de Balduí VIII de Flandes de 1191 a 1194 i comte o marquès de Namur sota el nom de Balduí I de Namur de 1187 a 1195, així com senyor de Beaumont (Hainaut).
Veure Pere II de Courtenay і Balduí V d'Hainaut
Basílica de San Lorenzo fuori le mura
San Lorenzo fuori le mura (també anomenada San Lorenzo al Verano) és una església de Roma, una de les set esglésies, situada al principi del tram extraurbà de la Via Tiburtina.
Veure Pere II de Courtenay і Basílica de San Lorenzo fuori le mura
Casa de Courtenay
Courtenay fou una important senyoria del regne de França centrada al castell de Courtenay al Gâtinais (avui departament de Loiret), originada en Ató, castellà de Châteaurenard que vivia al començament del i va formar la senyoria vers 1030.
Veure Pere II de Courtenay і Casa de Courtenay
Casa de Nevers
La Casa de Nevers (en francès: maison de Nevers), és una dinastia de la noblesa de l'edat mitjana fundada per Landri de Nevers.
Veure Pere II de Courtenay і Casa de Nevers
Comtat d'Auxerre
Auxerre fou una jurisdicció feudal del regne de França a l'edat mitjana.
Veure Pere II de Courtenay і Comtat d'Auxerre
Comtat de Bar-sur-Seine
Mapa de França el 1180. Bar-sur-Seine es troba al sud de la Xampanya al quadrant superior dret. El comtat de Bar-sur-Seine va ser una senyoria a França durant l'edat mitjana.
Veure Pere II de Courtenay і Comtat de Bar-sur-Seine
Comtat de Gien
El comtat de Gien fou una jurisdicció feudal de França centrada a Gien-le-Vieux a l'actual departament del Loiret.
Veure Pere II de Courtenay і Comtat de Gien
Comtat de Nevers
El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.
Veure Pere II de Courtenay і Comtat de Nevers
Comtat de Tonnerre
El comtat de Tonnerre fou una jurisdicció feudal de França.
Veure Pere II de Courtenay і Comtat de Tonnerre
Demetri de Montferrat
Demetri de Montferrat (Demetrio di Monferrato; Δημήτριος Μομφερρατικός, Dēmētrios Momferratikos), fou el darrer rei de Tessalònica del 1207 al 1224.
Veure Pere II de Courtenay і Demetri de Montferrat
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Pere II de Courtenay і Despotat de l'Epir
Enric I de Flandes
Enric I de Flandes (Henricus, Ἑνρῖκος) fou emperador llatí (1206-1216).
Veure Pere II de Courtenay і Enric I de Flandes
Felip de Mallorca
Felip de Mallorca (Perpinyà 1288- Nàpols 1340) fou infant de Mallorca i regent del regne de Mallorca (1324-1335).
Veure Pere II de Courtenay і Felip de Mallorca
Felip de Montfort
Felip de Montfort, (?–17 març del 1270, Tir) fou senyor de La Ferté-Alais i Castres-en-Albigenses 1228–1270, senyor de Tir 1246–1270, i senyor de Toron 1240–1270.
Veure Pere II de Courtenay і Felip de Montfort
Felip I el Noble
Felip d'Hainaut, conegut com a Felip I el Noble o Felip I de Namur (nascut el 1175, mort el 1212) fou marquès i comte de Namur de 1195 a 1212.
Veure Pere II de Courtenay і Felip I el Noble
Gautier de Joigny
Gaucher de Joigny o Gautier de Joigny (c. 1165, † c. 1237) va ser un noble francès, senyor de Château-Renard.
Veure Pere II de Courtenay і Gautier de Joigny
Genealogia general dels Capets
Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.
Veure Pere II de Courtenay і Genealogia general dels Capets
Gualter III de Brienne
Gualter III de Brienne (en francès: Gautier, italià: Gualtiero; mort el 14 de juny del 1205) va ser un noble del nord de França.
Veure Pere II de Courtenay і Gualter III de Brienne
Guigó IV de Forez
Guigó IV de Forez (nascut vers el 1199 - mort el 29 d'octubre de 1241), comte de Forez (1203- 1241) i consort de Nevers, Auxerre, i Tonnerre.
Veure Pere II de Courtenay і Guigó IV de Forez
Imperi Llatí
LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.
Veure Pere II de Courtenay і Imperi Llatí
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Pere II de Courtenay і Jaume el Just
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Veure Pere II de Courtenay і Jaume II de Mallorca
Jofré II d'Acaia
Jofré II d'Acaia (en francès:; v.1195-1246) fou el tercer príncep d'Acaia, títol que va heretar del seu pare.
Veure Pere II de Courtenay і Jofré II d'Acaia
Lluís VII de França
Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.
Veure Pere II de Courtenay і Lluís VII de França
Margarida d'Hongria (emperadriu romana d'Orient)
Margarida d'Hongria (Margit en hongarès; nascuda el 1175, viva el 1223) fou una emperadriu romana d'Orient per matrimoni amb Isaac II Àngel i reina de Tessalònica pel matrimoni amb Bonifaci I de Montferrat.
Veure Pere II de Courtenay і Margarida d'Hongria (emperadriu romana d'Orient)
Margarida I de Flandes
Margarida d'Alsàcia (1145 - † Castell de Male, prop de Bruges, 15 de novembre de 1194), tercera filla del comte Teodoric d'Alsàcia (conegut també com a Thierry o Teodoric III de Lorena) i de Sibil·la d'Anjou († 1165), germana del comte Felip d'Alsàcia (de vegades Felip de Lorena) miniaturaVers el 1160, Margarida es va casar amb Raül II de Vermandois.
Veure Pere II de Courtenay і Margarida I de Flandes
Maria de Courtenay
Maria de Courtenay (1204 – setembre 1228) va ser una noble romana d'Orient, emperadriu consort de Nicea entre 1219 i 1222.
Veure Pere II de Courtenay і Maria de Courtenay
Matilde de Borgonya (regent)
Matilde de Borgonya (vers 1150-1192) fou una princesa borgonyona, filla de Ramon de Borgonya, comte de Grignon i d'Agnès de Montpensier.
Veure Pere II de Courtenay і Matilde de Borgonya (regent)
Matilde de Courtenay
Matilde o Mafalda de Courtenay (1188 - 1257) fou comtessa de Nevers, d'Auxerre i de Tonnere.
Veure Pere II de Courtenay і Matilde de Courtenay
Miquel I Àngel-Comnè
Miquel I Àngel-Comnè 1170-1215 (en realitat Miquel I Àngel-Comnè Ducas) també conegut com a Miquel I Ducas fou el primer governant del nou estat que en temps del seu fill es coneixeria amb el nom de Despotat de l'Epir, una regió que anteriorment formava part de l'Imperi Romà d'Orient i que, després de la conquesta de Constantinoble pels croats s'esperava que seria una regió governada per la República de Venècia.
Veure Pere II de Courtenay і Miquel I Àngel-Comnè
Pere de Courtenay
Pierre de Courtenay adopta les armes de son épouse: d'or à trois tourteaux de gueules Pere de Courtenay (~1126 - 10 de març de 1180 /10 d'abril de 1183) fou senyor de Courtenay, Montargis, Champignelles Châteaurenard, Tanlay, Charny i Chantecoq.
Veure Pere II de Courtenay і Pere de Courtenay
Pere II
* Pere II d'Alençon o Pere II de Valois (1340-Argentan, 1404), comte d'Alençon, de Perche i de Porhoët.
Veure Pere II de Courtenay і Pere II
Robert I de Courtenay
Robert de Courtenay (mort el 1228) fou emperador llatí entre els anys 1221 i 1228.
Veure Pere II de Courtenay і Robert I de Courtenay
Robert I de Dreux
Escut d'armes dels Comtes de Dreux Robert I de Dreux (1123 - Braine 1188), príncep de França i comte de Dreux (1137-1184).
Veure Pere II de Courtenay і Robert I de Dreux
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Veure Pere II de Courtenay і Sanç I de Mallorca
Senyoria d'Issoudun
Issoudun fou una senyoria de França, situada al sud del comtat de Blois, a l'est del comtat de Poitou, a l'oest de la senyoria de Borbó i al nord de la senyoria de Déols.
Veure Pere II de Courtenay і Senyoria d'Issoudun
Teodor I Àngel-Comnè Ducas
Teodor Àngel-Comnè Ducas fou el segon governant del Despotat de l'Epir, del 1215 al 1230.
Veure Pere II de Courtenay і Teodor I Àngel-Comnè Ducas
Teodor I Làscaris
Teodor I Làscaris (Constantinoble 1174 - Nicea 1222) fou el primer emperador de Nicea (1204 - 1222).
Veure Pere II de Courtenay і Teodor I Làscaris
Vescomtat de Chartres
El vescomtat de Chartres fou una jurisdicció feudal de França, exercida per feudataris dels comtes de Blois a Chartres.
Veure Pere II de Courtenay і Vescomtat de Chartres
Villehardouin
La senyoria de Villehardouin fou una jurisidcció feudal menor de França al castell i poble del mateix nom avui al departament de l'Aube, la importància de la qual deriva del fet que la família senyorial va governar el principat d'Acaia.
Veure Pere II de Courtenay і Villehardouin
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Veure Pere II de Courtenay і Violant d'Hongria
Violant de Courtenay
Violant de Courtenay —en francès Yolande de Courtenay, en hongarès Courtenay Jolánta— (1200 – 1233) fou la segona esposa del rei Andreu II d'Hongria, i per tant reina consort d'aquest estat.
Veure Pere II de Courtenay і Violant de Courtenay
Violant de Flandes
Violant de Namur o Violant d'Hainaut esmentada a vegades com Violant de Flandes (1175-1219) fou comtessa-marquesa de Namur (1212-1216) i regent de l'Imperi Llatí en absència del seu marit Pere II de Courtenay de 1217 a 1219.
Veure Pere II de Courtenay і Violant de Flandes