Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Pere II d'Urgell

Índex Pere II d'Urgell

Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).

50 les relacions: Ajuntament de Castelló de Farfanya, Alpinisme, Aragó (cognom), Brisura, Bunyol, Cançoner Gil, Casal d'Aragó-Urgell, Casal de Barcelona, Castell de Bunyol, Castell de Castelló de Farfanya, Castell de Cervelló, Castell de la Fabregada, Castelló de Farfanya, Cecília d'Urgell, Cecília de Comenge-Torena, Cervelló, Comtat d'Urgell, Convent de Sant Francesc de Barcelona, Corona de Mallorca, Corts de València (1357-1358), Elionor d'Aragó-Urgell, Elisabet d'Urgell i d'Aragó, Elisabet de Mallorca, Felipa de Coïmbra i d'Urgell, Governació de València, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, Història del Comtat d'Urgell, Hug Roger II de Pallars Sobirà, Invasió de Mateu I de Foix, Isabel d'Urgell (monja), Jaume I d'Urgell, Jaume II d'Urgell, Joan II de Montferrat, Joana II d'Alvèrnia, Llista de comtes d'Urgell, Margalida de Montferrat, Margarida de Montferrat, Moneda urgellesa, Murs, portal i arc del carrer Torrent, Pere d'Aragó, Pere II, Piera, Recinte emmurallat de Camarasa, Sant Vicenç dels Horts, Santa Maria de Castelló de Farfanya, Senyera reial, Setge de Terol (1363), Vescomtat d'Àger, Xestalgar, 1408.

Ajuntament de Castelló de Farfanya

Ajuntament de Castelló de Farfanya és una casa consistorial historicista de Castelló de Farfanya (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Ajuntament de Castelló de Farfanya · Veure més »

Alpinisme

Un parell d'alpinistes a una aresta en "ensamble" Els germans Bisson a una esquerda d'una glacera durant una ascensió del Mont Blanc del 1862 Dos alpinistes baixen un barranc a les muntanyes Tatra Un alpinista baixant en rappel amb la tècnica Dülfer Un alpinista a les muntanyes Pirin Lalpinisme és el conjunt d’activitats que implica l'ascens a les muntanyes.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Alpinisme · Veure més »

Aragó (cognom)

Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Aragó (cognom) · Veure més »

Brisura

Escut '''brisat''' al cap amb un lambel En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Brisura · Veure més »

Bunyol

Bunyol (oficialment i en castellà Buñol) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Bunyol · Veure més »

Cançoner Gil

El Cançoner Gil és un cançoner occità del creat a terres catalanes i que actualment es troba a la Biblioteca de Catalunya (signatura: Ms. 146).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Cançoner Gil · Veure més »

Casal d'Aragó-Urgell

La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Aragó-Urgell o Casal d'Urgell-Aragó compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Jaume I d'Urgell, fundador del Casal d'Aragó-Urgell l'any 1328 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare i rei d'Aragó; Alfons el Benigne fins a Jaume II d'Urgell que fou desposseït dels seus títols l'any 1413 després que fou aspirant a la successió a la mort del rei Martí, no fou escollit en el Compromís de Casp, i fou escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Casal d'Aragó-Urgell · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell de Bunyol

El castell de Bunyol s'estén de nord-oest a sud-est ocupant aproximadament 400 m de longitud, assentat sobre dos massissos rocosos domina la ciutat i tota la Foia de Bunyol, i és un dels més grans de la província de València.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Castell de Bunyol · Veure més »

Castell de Castelló de Farfanya

El castell és situat a la vila de Castelló de Farfanya (la Noguera), sobre un turó que domina la població i que comparteix amb l'església de Santa Maria.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Castell de Castelló de Farfanya · Veure més »

Castell de Cervelló

El Castell de Cervelló és una obra del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Castell de Cervelló · Veure més »

Castell de la Fabregada

El castell de la Fabregada és un castell del municipi de Vilanova de Meià (Noguera) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Castell de la Fabregada · Veure més »

Castelló de Farfanya

La vila i municipi de Castelló de Farfanya és situada a la comarca de la Noguera, a ponent de Balaguer i a tocar de la carretera que uneix aquesta darrera ciutat amb Algerri i Alfarràs.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Castelló de Farfanya · Veure més »

Cecília d'Urgell

Cecília d'Urgell (1424 - Bellesguard, Barcelona, 1460) fou filla de Pere II d'Urgell i de Margarida de Montferrat.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Cecília d'Urgell · Veure més »

Cecília de Comenge-Torena

Cecília I d'Urgell o Cecília de Comenge-Torena (vers 1320 - 1384) fou infanta de Comenge, vescomtessa de Torena (1339-1349), comtessa consort d'Urgell (1336-1347), comtessa d'Urgell, baronessa d'Antilló i d'Entença (1347).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Cecília de Comenge-Torena · Veure més »

Cervelló

Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Cervelló · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Comtat d'Urgell · Veure més »

Convent de Sant Francesc de Barcelona

El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el primer i principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Convent de Sant Francesc de Barcelona · Veure més »

Corona de Mallorca

La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Corona de Mallorca · Veure més »

Corts de València (1357-1358)

Les Corts de València de 1357-1358, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 16 de desembre de 1357, a València estant, per al 30 de desembre, amb l'objectiu d'obtenir recursos per a finançar la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Corts de València (1357-1358) · Veure més »

Elionor d'Aragó-Urgell

Elionor d'Urgell, Elionor d'Aragó-Urgell o Elionor d'Aragó i Montferrat (Balaguer?, 1378 - Ermita de Sant Joan, Montblanc, Conca de Barberà, 28 de maig de 1430), infanta d'Urgell, que es retirà a fer vida eremítica.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Elionor d'Aragó-Urgell · Veure més »

Elisabet d'Urgell i d'Aragó

Armes d'Isabel d'Aragó, duquessa de Coïmbra i comtessa d'Urgell Isabel o Elisabet d'Urgell (Balaguer, 1409 - Coïmbra, 29 d'agost de 1439), fou una noble de la casa reial catalana.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Elisabet d'Urgell i d'Aragó · Veure més »

Elisabet de Mallorca

Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Elisabet de Mallorca · Veure més »

Felipa de Coïmbra i d'Urgell

Escut d'Armes de la família Coïmbra-Urgell. Escut quarterat en creu, on podem veure al segon i tercer quarter els pals de la casa reial catalana, i al primer i quart quarter les armes reials portugueses que utilitzaven els Avís L'infanta Felipa de Coïmbra i d'Urgell, també coneguda com a Felipa d'Avís i d'Aragó (Coïmbra, 1435 – Odivelas, 1497) fou una noble catalana i portuguesa, que alhora desenvolupà un paper important en l'humanisme europeu del.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Felipa de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »

Governació de València

Les governacions del Regne de València El 1344 es van iniciar al Regne de València les reformes que imposarien el règim de governacions.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Governació de València · Veure més »

Guillem Ramon de Montcada i de Peralta

Guillem Ramon de Montcada i de Peralta (? - 1398) va ser un noble català.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Guillem Ramon de Montcada i de Peralta · Veure més »

Història del Comtat d'Urgell

La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Hug Roger II de Pallars Sobirà

Hug Roger II de Pallars-Mataplana i Cruïlles (1350 - 1416) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1369 - 1416).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Hug Roger II de Pallars Sobirà · Veure més »

Invasió de Mateu I de Foix

La Invasió de Mateu I de Foix fou l'intent d'aquest de prendre el tron de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Invasió de Mateu I de Foix · Veure més »

Isabel d'Urgell (monja)

Isabel d'Urgell (? — 1434) fou una noble i infanta urgellenca que fou monja de Sixena per obligació del seu pare, el comte Pere II d'Urgell.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Isabel d'Urgell (monja) · Veure més »

Jaume I d'Urgell

Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Jaume I d'Urgell · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Joan II de Montferrat

Joan II de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1338 al 1372.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Joan II de Montferrat · Veure més »

Joana II d'Alvèrnia

Joana II d'Alvèrnia (1378- 1424), dita Joana de Boulogne, fou comtessa d'Alvèrnia i de Boulogne, fila de Joan II d'Alvèrnia –dit el Mal Administrador–, i d'Eleonor de Comenge.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Joana II d'Alvèrnia · Veure més »

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »

Margalida de Montferrat

Escut de Pere II d'Urgell, espòs de Margalida de Montferrat Margalida de Montferrat era filla de Joan II, marquès de Montferrat, i d'Elisabet de Mallorca, filla del destronat Jaume III.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Margalida de Montferrat · Veure més »

Margarida de Montferrat

Margarida de Montferrat (c. 1360 - Morella, 1420) fou una noble catalana, procedent de la branca italiana dels Paleòleg, que fou comtessa d'Urgell.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Margarida de Montferrat · Veure més »

Moneda urgellesa

La moneda urgellesa o moneda urgellenca també anomenada "agramuntesa" a seques, fou una moneda pròpia del comtat d'Urgell, que va circular des del fins al.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Moneda urgellesa · Veure més »

Murs, portal i arc del carrer Torrent

Els Murs, portal i arc del carrer Torrent és una obra gòtica de Castelló de Farfanya (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Murs, portal i arc del carrer Torrent · Veure més »

Pere d'Aragó

* Pere I d'Aragó i Pamplona (1069 - Vall d'Aran, 1104), rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104), comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Nou!!: Pere II d'Urgell і Pere d'Aragó · Veure més »

Pere II

* Pere II d'Alençon o Pere II de Valois (1340-Argentan, 1404), comte d'Alençon, de Perche i de Porhoët.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Pere II · Veure més »

Piera

Piera és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Piera · Veure més »

Recinte emmurallat de Camarasa

El Recinte emmurallat de Camarasa és una obra de Camarasa (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Recinte emmurallat de Camarasa · Veure més »

Sant Vicenç dels Horts

Sant Vicenç dels Horts és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat a 16,9 km de la Ciutat Comtal.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Sant Vicenç dels Horts · Veure més »

Santa Maria de Castelló de Farfanya

Santa Maria de Castelló de Farfanya és l'església del Castell de Castelló de Farfanya, al municipi homònim de la Noguera, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Santa Maria de Castelló de Farfanya · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Senyera reial · Veure més »

Setge de Terol (1363)

El Setge de Terol de 1363 fou una de les batalles de la guerra dels Dos Peres.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Setge de Terol (1363) · Veure més »

Vescomtat d'Àger

El vescomtat d'Àger fou una jurisdicció feudal creada el 1094 i vinculada sovint al comtat d'Urgell.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Vescomtat d'Àger · Veure més »

Xestalgar

Xestalgar (en castellà i oficialment, Gestalgar, i en la parla xurra, Chestalgar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Pere II d'Urgell і Xestalgar · Veure més »

1408

; Països catalans.

Nou!!: Pere II d'Urgell і 1408 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Pere II d’Urgell.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »