Obrir a Google MapsTaula de continguts
258 les relacions: Acció de la Fuensanta, Administració electoral d'Espanya, Aeroport de Castelló, Aeroport de València, Alcalà de Xivert, Alcanar, Alfred Ayza Roca, Almenara, Alonso de Egea, Altar, Andreu Bertran, Antoni Campañà i Bandranas, Ariadna Gil i Giner, Arnau de Banyuls, Arquitectura de la Marina, Art cristià, Autocars Hife, Autopista de la Mediterrània, ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?, Baix Maestrat, Barranc del Volante, Batalla de Castalla (1813), Batalla de Gandia, Batalla de l'Esquirol, Batalla de l'Ordal, Batalla de la Bisbal (1813), Batalla de Sagunt, Batalla del Puig de Santa Maria, Batalles de Castalla (1812 i 1813), Beatriz Guttmann Goldberg, Benet XIII, Benicarló, Berenguer de Cardona, Blanes, Bombardeig d'Alacant (1691), Bombardeig de Barcelona (1691), Bombardeig de Peníscola (1937), Borja Papa, Cala, Calabuch, Campionat d'Europa d'escacs de la joventut, Cant d'albades, Capitó de Lugo, Carxofa de Benicarló, Casino, Castell de Montsó, Castell de Peníscola, Castell de Polpís, Càlig, Cervera del Maestrat, ... Ampliar l'índex (208 més) »
Acció de la Fuensanta
L'acció de la Fuensanta fou un combat dut a terme el 12 de novembre de 1810 durant la guerra del francès, entre les tropes de Pedro Villacampa i les del general Józef Chlopicki al Santuari de la Fuensanta de Villel.
Veure Peníscola і Acció de la Fuensanta
Administració electoral d'Espanya
meses electorals són l'escalafó més baix de l'administració electoral. LAdministració electoral d'Espanya és l'organisme que vetlla per la transparència i l'objectivitat dels processos electorals espanyols, i per garantir el principi d'igualtat.
Veure Peníscola і Administració electoral d'Espanya
Aeroport de Castelló
L'aeroport de Castelló, també anomenat aeroport de Castelló - Costa Azahar o aeroport de Castelló - Costa dels Tarongers (codi IATA: CDT, codi OACI: LECH), és un aeroport en funcionament des de setembre de 2015, situat a la rodalia de Vilanova d'Alcolea, a la comarca de la Plana Alta del País Valencià.
Veure Peníscola і Aeroport de Castelló
Aeroport de València
LAeroport de València, anomenat també Aeroport de Manises és un aeroport espanyol gestionat per AENA, es troba a 7 km a l'Oest de València.
Veure Peníscola і Aeroport de València
Alcalà de Xivert
Alcalà de Xivert és un municipi valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Peníscola і Alcalà de Xivert
Alcanar
Alcanar és un municipi del Montsià, situat a l'extrem sud de la comarca, al límit amb el País Valencià.
Veure Peníscola і Alcanar
Alfred Ayza Roca
Alfred Ayza Roca (Peníscola, Baix Maestrat, 1941-11 de febrer del 2003) va ser un filòleg, escriptor i catedràtic valencià.
Veure Peníscola і Alfred Ayza Roca
Almenara
Almenara és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Veure Peníscola і Almenara
Alonso de Egea
Alonso de Egea (Saragossa o Ejea de los Caballeros, ? - Sevilla, 9 de juny de 1417) fou un religiós aragonès, que serví a Castella, sent bisbe de Zamora (1383-1395), d'Àvila (1395-1403) i arquebisbe de Sevilla (1403-1417) i patriarca de Constantinoble (1408-1417).
Veure Peníscola і Alonso de Egea
Altar
Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.
Veure Peníscola і Altar
Andreu Bertran
Andreu Bertran, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 10 de juliol de 1416.
Veure Peníscola і Andreu Bertran
Antoni Campañà i Bandranas
Antoni Campañà i Bandranas (Arbúcies, 15 de març de 1906 – Sant Cugat del Vallès, 28 de juny de 1989) fou un fotògraf català.
Veure Peníscola і Antoni Campañà i Bandranas
Ariadna Gil i Giner
Ariadna Gil i Giner (Barcelona, 23 de gener de 1969) és una actriu de teatre, cinema i televisió catalana.
Veure Peníscola і Ariadna Gil i Giner
Arnau de Banyuls
Arnau III de Banyuls (finals del - començaments del segle XIV) fou un guerrer català, cavaller de l'Orde del Temple, comandant de la casa de Gardeny (diòcesi de Lleida) i comandant de Peníscola.
Veure Peníscola і Arnau de Banyuls
Arquitectura de la Marina
Larquitectura de la Marina és el conjunt de formes pròpies de l'arquitectura a les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa, al País Valencià.
Veure Peníscola і Arquitectura de la Marina
Art cristià
Tapís de la Creació Miquel Àngel L'Arca de Noé'', de Paolo Uccello ''La torre de Babel'', de Pieter Brueghel el Vell '' Lot i les seves filles'' (al fons, la destrucció de Sodoma i Gomorra), de Lucas van Leyden Ghiberti '' Esaú i Jacob'', de Matthias Stom Velázquez Rembrandt '' David i Goliath'', de Caravaggio p.
Veure Peníscola і Art cristià
Autocars Hife
La Hispano de Fuente En Segures, SA, més coneguda per l'acrònim la HIFE i en alguns casos Autocars Hife és una empresa dedicada al transport, nascuda el 1915 a Benassal i amb les oficines centrals en la ciutat de Tortosa, que opera, principalment, a Catalunya, el País Valencià i l'Aragó.
Veure Peníscola і Autocars Hife
Autopista de la Mediterrània
Punt Miriamètric de l'AP-7 Lautopista de la Mediterrània o és un eix que comunica tota la costa que banya la Mar Mediterrània, des de la frontera amb França, fins a Múrcia, i de Màlaga fins a Algesires, A-48 a Cadis passada La Línea de la Concepción.
Veure Peníscola і Autopista de la Mediterrània
¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?
¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo? és una pel·lícula espanyola dirigida per Manuel Gómez Pereira el 1993 Va tenir èxit comercial.
Veure Peníscola і ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?
Baix Maestrat
Mapa municipal del Baix Maestrat El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a Vinaròs.
Veure Peníscola і Baix Maestrat
Barranc del Volante
El Barranc del Volante està situat al terme de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià).
Veure Peníscola і Barranc del Volante
Batalla de Castalla (1813)
La Batalla de Castalla de 1813 fou una acció bèl·lica que tingué lloc el 13 d'abril de 1813, en la qual foren derrotades les forces napoleòniques del mariscal Suchet per un exèrcit aliat anglo-espanyol coordinat per Sir John Murray.
Veure Peníscola і Batalla de Castalla (1813)
Batalla de Gandia
La batalla de Gandia o batalla del Vernisa fou una batalla lliurada entre les tropes agermanades i les tropes del virrei Diego Hurtado de Mendoza el 23 de juliol de 1521, a Gandia (la Safor).
Veure Peníscola і Batalla de Gandia
Batalla de l'Esquirol
La batalla de l'Esquirol va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.
Veure Peníscola і Batalla de l'Esquirol
Batalla de l'Ordal
La batalla d'Ordal va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.
Veure Peníscola і Batalla de l'Ordal
Batalla de la Bisbal (1813)
La batalla de la Bisbal del 17 de maig de 1813 fou un enfrontament armat de la guerra del francès.
Veure Peníscola і Batalla de la Bisbal (1813)
Batalla de Sagunt
La batalla de Sagunt o batalla de Puçol va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.
Veure Peníscola і Batalla de Sagunt
Batalla del Puig de Santa Maria
La batalla del Puig de Santa Maria, coneguda simplement com la batalla del Puig, es produí l'any 1237 en la campanya per a conquerir la ciutat de València.
Veure Peníscola і Batalla del Puig de Santa Maria
Batalles de Castalla (1812 i 1813)
Primera batalla de Castalla (1812) obra del pintor Jean-Charles Langlois Les Batalles de Castalla del 1812 i el 1813 són dos enfrontaments armats que es produïren a Castalla, al sud-oest del País Valencià, en el context de la Guerra del Francés (1808-1814).
Veure Peníscola і Batalles de Castalla (1812 i 1813)
Beatriz Guttmann Goldberg
Beatriz Guttmann (Castelló de la Plana, 25 de gener de 1931 - 2014) fou una pintora i professora d'art valenciana.
Veure Peníscola і Beatriz Guttmann Goldberg
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Veure Peníscola і Benet XIII
Benicarló
Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.
Veure Peníscola і Benicarló
Berenguer de Cardona
fou el penúltim Mestre del Temple de la Corona d'Aragó (1291-1307).
Veure Peníscola і Berenguer de Cardona
Blanes
Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.
Veure Peníscola і Blanes
Bombardeig d'Alacant (1691)
El Bombardeig d'Alacant de 1691 fou un dels episodis de la Guerra dels Nou Anys.
Veure Peníscola і Bombardeig d'Alacant (1691)
Bombardeig de Barcelona (1691)
El Bombardeig de Barcelona de 1691 fou un dels episodis de la Guerra dels Nou Anys.
Veure Peníscola і Bombardeig de Barcelona (1691)
Bombardeig de Peníscola (1937)
El principal bombardeig de Peníscola durant la Guerra Civil va tindre lloc el 20 d'octubre de 1937.
Veure Peníscola і Bombardeig de Peníscola (1937)
Borja Papa
Borja Papa és una novel·la de Joan Francesc Mira publicada l'any 1996.
Veure Peníscola і Borja Papa
Cala
Calanca de Sormiu, a Marsella. Una cala o ansa (o calanca quan és petita) és una badia petita que es troba envoltada d'una paret de roca o penya-segat.
Veure Peníscola і Cala
Calabuch
Calabuch és una pel·lícula espanyola, en blanc i negre, dirigida per Luis García Berlanga que va ser estrenada el 28 de setembre de 1956.
Veure Peníscola і Calabuch
Campionat d'Europa d'escacs de la joventut
El Campionat d'Europa d'escacs de la joventut és un torneig d'escacs organitzat per la European Chess Union (ECU).
Veure Peníscola і Campionat d'Europa d'escacs de la joventut
Cant d'albades
''Les albaes'', quadre d'Antoni Fillol Granell El cant d'albades (col·loquialment, albaes) és una variant del cant valencià d'estil, habitual a les festes de les poblacions rurals valencianes.
Veure Peníscola і Cant d'albades
Capitó de Lugo
Capitó de Lugo (mort cap al 65) és una personalitat llegendària, que una tradició tardana, documentada en obres historiogràfiques dels segles i, pretenen que fos el primer bisbe de Lugo.
Veure Peníscola і Capitó de Lugo
Carxofa de Benicarló
Denominació d'Origen Benicarló Carxofa de Benicarló és una carxofa amb Denominació d'Origen Protegida que es cultiva a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Peníscola і Carxofa de Benicarló
Casino
Interior del Casino de l'Arrabassada, un complex de luxe que incloïa un hotel i un casino, situat a la carretera de la Rabassada, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès. El 1932 s'intentà convertir aquest casino cultural en un casino de joc. Casino és un espai públic dedicat a les activitats d'oci i esbarjo.
Veure Peníscola і Casino
Castell de Montsó
El Castell de Montsó a la província d'Osca, és a la població aragonesa del mateix nom (Montsó) a 65 km de la seva capital dalt d'un escarpat turó d'uns 370 m d'altitud, envoltat pels rius Sosa i Cinca, s'alça l'imponent castell templer, d'origen musulmà.
Veure Peníscola і Castell de Montsó
Castell de Peníscola
El castell de Peníscola, també anomenat castell del Papa Luna, és una fortalesa d'origen templer al punt més elevat del penyal de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià), sobre el qual s'assenta la localitat homònima, que envolta el castell.
Veure Peníscola і Castell de Peníscola
Castell de Polpís
El castell de Polpís és un recinte fortificat del qual es conserven algunes restes, que es troba al cim d'un puig a la serra d'Irta, a 2 km de Santa Magdalena de Polpís, ocupant més de 2.000 m².
Veure Peníscola і Castell de Polpís
Càlig
Càlig (IPA) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Peníscola і Càlig
Cervera del Maestrat
Cervera del Maestrat (en castellà i oficialment Cervera del Maestre) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Peníscola і Cervera del Maestrat
Charles Mathieu Isidore Decaen
Charles Mathieu Isidore Decaen, comte de Decaen, (Caen, Normandia, 13 d'abril de 1769 – Montmorency (Val-d'Oise), 9 de setembre de 1832) fou un militar francès que combaté a les Guerres de la Revolució Francesa, governador general de l'Índia Francesa i capità general de Catalunya entre el 1811 i el 1813.
Veure Peníscola і Charles Mathieu Isidore Decaen
Chiringuito de Pepe
Chiringuito de Pepe, anteriorment El Chiringuito de Pepe, és una sèrie de televisió espanyola que combina comèdia i drama.
Veure Peníscola і Chiringuito de Pepe
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Veure Peníscola і Cisma d'Occident
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Veure Peníscola і Ciutat
Comanda de Tortosa
La Comanda de Tortosa fou una de les comandes urbanes més importants i poderoses del Temple a la Corona d'Aragó.
Veure Peníscola і Comanda de Tortosa
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Veure Peníscola і Compromís de Casp
Comtat d'Almenara
El Comtat d'Almenara fou una jurisdicció senyorial adquirida al segle XIV per la família Pròixita, i incloïa la vila d’Almenara i els pobles de la Llosa de la Plana i Xilxes, originari del Regne de Nàpols: al web de l'Ajuntament d'Almenara Membres de la família han sigut Virreis, Almiralls, Generals, Governadors, Canonges, Capitans, Poetes, Majordoms Reials, Ambaixadors, Consellers Reials i Camarlencs de la Corona d'Aragó.
Veure Peníscola і Comtat d'Almenara
Concòrdia d'Alcanyís
La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).
Veure Peníscola і Concòrdia d'Alcanyís
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Veure Peníscola і Concili de Constança
Conlloga Muixeranga de Castelló
La Conlloga Muixeranga de Castelló (la Conlloga) és una associació cultural creada el desembre de 2013 a Castelló de la Plana, amb la finalitat bàsica de recuperar i promoure la muixeranga, el ball dels valencians i les torres humanes en general; juntament amb altres objectius com la difusió de la cultura valenciana, la promoció de la normalització del valencià i el reconeixement de la igualtat efectiva d'homes i dones.
Veure Peníscola і Conlloga Muixeranga de Castelló
Conquesta d'Ares
La conquesta d'Ares fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València empresa amb èxit, el gener de l'any 1232 per Jaume I el Conqueridor.
Veure Peníscola і Conquesta d'Ares
Conquesta del País Valencià
La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).
Veure Peníscola і Conquesta del País Valencià
Consell del País Valencià
El Consell del País Valencià fou una institució del País Valencià aprovat per reial decret de 17 de març de 1978 negociat per l'Assemblea de Parlamentaris del País Valencià amb el govern d'Adolfo Suàrez, i que havia de conduir el País Valencià cap al restabliment d'un autogovern.
Veure Peníscola і Consell del País Valencià
Corn amb pues
El corn amb pues,Enciclopèdia de Menorca, Tom III, pàgs.
Veure Peníscola і Corn amb pues
Coronació papal
arxiudata.
Veure Peníscola і Coronació papal
Corregiment
Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.
Veure Peníscola і Corregiment
Corts de Montsó (1388-1389)
Les Corts de Montsó de 1388-1389, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Joan I, a Saragossa estant, el 7 de setembre de 1388, per a celebrar-se el 3 de novembre a Montsó, però foren posposades fins al 13 de novembre, quan el rei presenta la proposició on expressa la seva intenció de recaptar dels presents consell i ajuda.
Veure Peníscola і Corts de Montsó (1388-1389)
Corts de Montsó (1547)
Les Corts de Montsó de 1547 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat en Jaume Caçador.
Veure Peníscola і Corts de Montsó (1547)
Corts de Traiguera-Sant Mateu
Les Corts de Traiguera-Sant Mateu de 1429, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 11 d'octubre de 1429, a Peníscola estant, per a reunir-se a Traiguera el 3 de novembre.
Veure Peníscola і Corts de Traiguera-Sant Mateu
Corts de València (1281)
Les Corts de València de 1281, Corts Generals del regne de València, foren convocades el mes de maig per Pere el Gran, a petició dels tres estaments, per a resoldre els assumptes que afectaven al regne de València.
Veure Peníscola і Corts de València (1281)
Corts de València (1286)
Les Corts de València de 1286, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Franc, a petició de l'estament ciutadà, primerament, per al 6 de juny, endarrerides després a l'1 de novembre, i finalment avançades al 15 de setembre, quan es van celebrar.
Veure Peníscola і Corts de València (1286)
Corts de València (1604)
Convent de Sant Doménec de València, seu de les Corts Les Corts de València de 1604, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Felip III el 4 de desembre de 1603, per a iniciar-se a Dénia el 2 de gener de 1604.
Veure Peníscola і Corts de València (1604)
Corts del Regne d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.
Veure Peníscola і Corts del Regne d'Aragó
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Veure Peníscola і Corts forals valencianes
Corts Valencianes
Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.
Veure Peníscola і Corts Valencianes
Costa dels Tarongers
S'anomena Costa dels Tarongers al tram de litoral comprés entre Sòl de Riu i el cap de la Nau.
Veure Peníscola і Costa dels Tarongers
Cotlliure
Cotlliure (oficialment en francès, Collioure) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 3.057 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Veure Peníscola і Cotlliure
Cultura del País Valencià
La cultura valenciana té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la península al llarg dels segles.
Veure Peníscola і Cultura del País Valencià
Dansants de Peníscola
Els Dansants de Peníscola és una tradició popular de la localitat valenciana de Peníscola (Baix Maestrat) que forma part de la festa de la Mare de Déu de l'Ermitana, festa major del poble que se celebra el 8 de setembre de cada any.
Veure Peníscola і Dansants de Peníscola
David Meca i Medina
David Meca Medina (Sabadell, 1 de febrer de 1974) és un nedador català de llarga distància en aigües obertes.
Veure Peníscola і David Meca i Medina
Deu ser que ningú és perfecte
Deu ser que ningú és perfecte, o en català correcte o normatiu, «Deu ser que ningú no és perfecte» (títol original en castellà: Va a ser que nadie es perfecto) és una pel·lícula catalana de 2006 dirigida per Joaquim Oristrell.
Veure Peníscola і Deu ser que ningú és perfecte
Edat mitjana al País Valencià
Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.
Veure Peníscola і Edat mitjana al País Valencià
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Peníscola і Edat mitjana als Països Catalans
El Cid (pel·lícula)
El Cid és una pel·lícula èpica italoamericana sobre el personatge de Rodrigo Díaz de Vivar, "El Cid", heroi castellà de la Reconquesta.
Veure Peníscola і El Cid (pel·lícula)
El perquè de tot plegat (pel·lícula)
El perquè de tot plegat és una pel·lícula catalana dirigida per Ventura Pons l'any 1995 a Barcelona, adaptació cinematogràfica del recull de relats homònim de Quim Monzó.
Veure Peníscola і El perquè de tot plegat (pel·lícula)
Eltaj Safarli
Eltaj Safarli (en àzeri: Eltac Səfərli; Bakú, 18 de maig de 1992, és un jugador d'escacs àzeri, que té el títol de Gran Mestre des de 2008. A la llista d'Elo de la FIDE del novembre de 2020, hi tenia un Elo de 2598 punts, cosa que en feia el jugador número 9 (en actiu) de l'Azerbaidjan.
Veure Peníscola і Eltaj Safarli
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Veure Peníscola і Emirat de Balànsiya
Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola
L'Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola està situada a dalt del penyal de Peníscola, adossada al castell.
Veure Peníscola і Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola
Ermita de Sant Antoni (Peníscola)
L'ermita de Sant Antoni de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià) està situada en la Serra d'Irta, sobre la muntanya de la Mola, a uns 5 quilòmetres del nucli urbà.
Veure Peníscola і Ermita de Sant Antoni (Peníscola)
Escut d'Alcanar
L'escut oficial d'Alcanar té el següent blasonament.
Veure Peníscola і Escut d'Alcanar
Escut de Peníscola
L'escut de Peníscola és un símbol representatiu oficial de Peníscola, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Peníscola і Escut de Peníscola
Escut de Reus
Emblema de Reus, obra dels grafistes Albert i Jordi Romero assessorats per Ezequiel Gort i aprovat pel Ple Ordinari de l'Ajuntament en la sessió de 29 de maig de 1998. Escut de Reus emprat pel consistori abans dels anys 90. Actualment, no hi ha un escut de Reus oficialitzat per la Generalitat.
Veure Peníscola і Escut de Reus
Escuts i banderes del Baix Maestrat
Els escuts i banderes del Baix Maestrat són els símbols representatius dels municipis i entitats de població que integren la comarca valenciana del Baix Maestrat.
Veure Peníscola і Escuts i banderes del Baix Maestrat
Església de Santa Maria de Peníscola
L'església de Santa Maria de Peníscola, anteriorment anomenada Mare de Déu del Socors, edificació d'estil gòtic inicial i ampliació barroca, és un temple catòlic situat al centre de la població, i seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa.
Veure Peníscola і Església de Santa Maria de Peníscola
Església parroquial dels Sants Joans (Almenara)
L'Església Parroquial dels Sants Joans, a Almenara, comarca de la Plana Baixa, Castelló, és un temple catòlic situat a la Plaça de l'Església de l'esmentat municipi.
Veure Peníscola і Església parroquial dels Sants Joans (Almenara)
Eteri de Barcelona
Eteri de Barcelona (mort cap al 65) és una personalitat llegendària, que una tradició tardana, documentada en obres historiogràfiques dels segles i, pretenen que fos el primer bisbe de Barcelona.
Veure Peníscola і Eteri de Barcelona
Eugeni de València
Eugeni de València fou un cristià d'Hispània, suposat deixeble de l'apòstol Jaume, mort cap a l'any 65.
Veure Peníscola і Eugeni de València
Falles de Peníscola
Les Falles de Peníscola van ser una festa, basada en les Falles de València, que es va celebrar a aquesta localitat del Baix Maestrat entre els anys 2003 i 2010, sent aquest el darrer en que va tindre lloc.
Veure Peníscola і Falles de Peníscola
Far de Peníscola
El Far de Peníscola és un far situat al costat del castell del Papa Luna, al municipi valencià de Peníscola, a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Peníscola і Far de Peníscola
Fauna de la península Ibèrica
Ós bru als Pirineus, captiu en un parc prop d'Argelés, a la Vall d'Aran. Linx ibèric La fauna de la península Ibèrica presenta una àmplia diversitat que es deu en gran part a dos factors, la posició geogràfica de la península Ibèrica, entre l'Atlàntic i el Mediterrani i entre Àfrica i Euràsia, i la gran diversitat d'hàbitats i biòtops, conseqüència d'una varietat considerable de climes i regions ben diferenciades.
Veure Peníscola і Fauna de la península Ibèrica
Fauna dels Països Catalans
El samaruc, un peix endèmic La fauna dels Països Catalans es caracteritza per una major diversitat de tàxons que no pas les zones properes, ja que aquest territori es troba en una zona de confluència de continents.
Veure Peníscola і Fauna dels Països Catalans
Ferran Bosch i Martí
Ferran Bosch i Martí (Benicarló, 21 de maig de 1854 – Bellreguard, 29 de març de 1935) la Safor, va ser un republicà valencià, il·lustrat i polifacètic.
Veure Peníscola і Ferran Bosch i Martí
Festes d'Estiu
Les festes d'estiu estarien formades per totes aquelles festes que se celebren durant aquesta estació de l'any.
Veure Peníscola і Festes d'Estiu
Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí
Les Festes de la Mare de Déu de la Salut són una festa tradicional de la població valenciana d'Algemesí (Ribera Alta), celebrades en honor de la seua patrona, Nostra Senyora de la Salut.
Veure Peníscola і Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí
Festival Internacional de Cinema de Comèdia de Peníscola
El Festival Internacional de Cinema de Comèdia de Peníscola va ser un festival de cinema especialitzat en el gènere de la comèdia que es va celebrar de manera ininterrompuda entre 1989 i 2008.
Veure Peníscola і Festival Internacional de Cinema de Comèdia de Peníscola
Francesc Betriu i Cabeceran
Francesc Betriu i Cabeceran (Organyà, Alt Urgell, 18 de gener de 1940 — 7 d'octubre de 2020) fou un director de cinema i guionista català.
Veure Peníscola і Francesc Betriu i Cabeceran
Francesc Climent Sapera
Francesc Climent Petri, dit "Sapera" (Torreblanca, 1349 - Barcelona, 18 de desembre de 1430), va ser un religiós valencià, bisbe de Mallorca (1403-1407), administrador del Bisbat de Tarassona (1404-1407), bisbe de Tortosa (1407-10), bisbe de Barcelona (1410-15; administrador 1419-29), arquebisbe de Saragossa (1415-19; 1429-30) i Patriarca de Jerusalem (1419-1430).
Veure Peníscola і Francesc Climent Sapera
Francesc Gimeno Barón
Francesc Gimeno Barón (Vila-real, Plana Baixa, 30 de novembre de 1912 - 7 de novembre de 1978) fou un pintor valencià.
Veure Peníscola і Francesc Gimeno Barón
Francesc Llançol de Romaní y Exarch
Francesc Llançol de Romaní y Exarch (València, segle XVI - València, 12 de març de 1544) fou un noble, erudit i humanista valencià.
Veure Peníscola і Francesc Llançol de Romaní y Exarch
Francesc Thomàs
El coronel Francisco (Francesc) Tomàs (o Thomàs) i Campos va ser un militar valencià natural de Xàtiva.
Veure Peníscola і Francesc Thomàs
Game of Thrones
Game of Thrones (literalment en català «Joc de trons») és una sèrie de televisió estatunidenca creada per David Benioff i D. B. Weiss, emesa per primer cop el 17 d'abril de 2011 per la cadena HBO (productora de la sèrie).
Veure Peníscola і Game of Thrones
Giovanni Battista Antonelli
Joan Baptista Antonelli (Giovanni Battista Antonelli) va ser un enginyer militar italià dins d'una saga familiar dedicada a l'enginyeria.
Veure Peníscola і Giovanni Battista Antonelli
Golf de València
Mapa del Golf de València El Golf de València és un entrant del mar Mediterrani en les costes de l'est de la península Ibèrica, des del cap de la Nau (Marina Alta) fins al d'Orpesa (Plana Alta).
Veure Peníscola і Golf de València
Golondrina
valencià de Peníscola (Baix Maestrat). Una golondrina és un tipus d'embarcació turística a motor.
Veure Peníscola і Golondrina
GR 92
El GR 92 o sender del Mediterrani és un sender de gran recorregut.
Veure Peníscola і GR 92
Guerra dels catalans
La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Veure Peníscola і Guerra dels catalans
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Veure Peníscola і Guerra dels Nou Anys
Guillem Ramon I de Montcada
Guillem Ramon I de Montcada, dit el Gran Senescal (1090 - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Peníscola i Carles, i castlà de Lleida.
Veure Peníscola і Guillem Ramon I de Montcada
Hilari Salvadó i Castell
Hilari Salvadó i Castell (Barcelona, 16 de febrer de 1899 - Barcelona, 20 de febrer de 1966) fou un polític català.
Veure Peníscola і Hilari Salvadó i Castell
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure Peníscola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història de la sal
Aquest camí denominat Alte Salzstraße (vella ruta de la sal) situat al nord d'Alemanya és un exemple de la importància que tingué el transport d'aquest preuat condiment en la majoria de les cultures La història de la sal tracta de l'ús d'una de les poques roques comestibles per a l'ésser humà, al costat només de la silvina i algunes sals que contenen calci (calç), fòsfor i oligoelements, com el fluor, el brom i el iode (sempre en petites quantitats, com en el cas de la sal comuna mateixa).
Veure Peníscola і Història de la sal
Història de Peníscola
1969 La història de Peníscola és la història del municipi de Peníscola, amb el títol de ciutat des de l'any 1709, i del territori on es troba, des de l'antiguitat fins als nostres dies.
Veure Peníscola і Història de Peníscola
Història del cristianisme a Espanya
Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.
Veure Peníscola і Història del cristianisme a Espanya
Història del País Valencià
citació.
Veure Peníscola і Història del País Valencià
Ilercavons
Els ilercavons, ilergàvons o ilercàons van ser una tribu ibèrica entre els segles VI i I a.C. Abastava aproximadament el territori entre el coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa.
Veure Peníscola і Ilercavons
Illa Grossa
L'Illa Grossa o Columbret Gran és la principal illa de l'arxipèlag dels Columbrets, amb una superfície de 14 hectàrees.
Veure Peníscola і Illa Grossa
Jaume Cabré i Fabré
Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril del 1947) és un escriptor i guionista català, natural de Terrassa.
Veure Peníscola і Jaume Cabré i Fabré
Jaume Pomerol
Jaume Pomerol (Reus, 1684 -) va ser un mestre fonedor de campanes català.
Veure Peníscola і Jaume Pomerol
Javier Moliner Gargallo
Javier Moliner Gargallo (Castelló de la Plana, 1975) és un polític i empresari valencià, president de la Diputació de Castelló de 2011 a 2019 pel Partit Popular (PP).
Veure Peníscola і Javier Moliner Gargallo
Jean-Pierre Drucker
Jean-Pierre "Jempy" Drucker (Sandweiler, 3 de setembre del 1986) és un ciclista luxemburguès professional des del 2011 i actualment a l'equip BMC Racing.
Veure Peníscola і Jean-Pierre Drucker
Jesús Guzmán Gareta
va ser un actor de cinema, teatre i televisió.
Veure Peníscola і Jesús Guzmán Gareta
Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga
Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga (Talarn, Pallars Jussà, 1784 - Daimiel, Ciudad Real, 22 d'agost de 1825) fou un aristòcrata i militar català, baró d'Eroles i quart marquès de La Cañada-Ibáñez.
Veure Peníscola і Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga
José Antonio Boix González
fou un polític valencià, diputat a les Corts Valencianes durant la II Legislatura.
Veure Peníscola і José Antonio Boix González
José Escudé Claramunt
José Escudé Claramunt (Peníscola, 1843 – Varese, 1909) va ser un militar valencià, capità de les tropes carlines.
Veure Peníscola і José Escudé Claramunt
José María Meliá Bernabeu
José María Meliá Bernabeu "Pigmalión" (Cabanyal, 1885 - Peníscola, 1974) va ser un astrònom, escriptor, periodista i mestre autodidacta valencià.
Veure Peníscola і José María Meliá Bernabeu
Josep Maria Subirachs i Sitjar
Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.
Veure Peníscola і Josep Maria Subirachs i Sitjar
La alegría del batallón
La alegría del batallón és una pel·lícula muda en blanc i negre dirigida per Maximilià Thous i Orts i estrenada en 1924, basada en el llibret de la sarsuela homònima del Mestre Josep Serrano i llibret de Carlos Arniches i Félix Quintana.
Veure Peníscola і La alegría del batallón
La crisi
La crisi (títol original: La Crise) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Coline Serreau, estrenada l'any 1992.
Veure Peníscola і La crisi
Línia 6 (Rodalies València)
La línia C-6 de Rodalia València fa 162 km al llarg de la Comunitat Valenciana (Espanya) entre València Nord i Vinaròs.
Veure Peníscola і Línia 6 (Rodalies València)
Línia ER02 (Rodalia València)
Corredor ER-02 és el nom tècnic que reben els serveis de Mitjana Distància entre València Nord i Vinaròs, que pertanyen a la línia 50 de Mitjana Distància.
Veure Peníscola і Línia ER02 (Rodalia València)
Llista d'agermanaments de municipis valencians
Açò és una llista d'agermanaments de municipis valencians, ordenats alfabèticament per nom del municipi (sense l'article definit): els agermanaments d'Altea, pertanyents al Douzelage, apareixen marcats en blau.
Veure Peníscola і Llista d'agermanaments de municipis valencians
Llista d'eleccions papals
La primera elecció papal seguint ''In nomine Domini'' (1059) va tenir lloc a San Pietro in Vincoli abans que a l'Antiga basílica de Sant Pere per l'oposició secular intensa al nou procés de selecció papal. La llista d'eleccions papals inclou les 110 eleccions papals que han donat com a resultat els papes actualment reconeguts per l'Església catòlica com a legítims.
Veure Peníscola і Llista d'eleccions papals
Llista d'escuts del País Valencià
Aquesta llista d'escuts del País Valencià recull els escuts oficials i sense oficialitzar dels ens territorials del País Valencià.
Veure Peníscola і Llista d'escuts del País Valencià
Llista d'espais naturals de la província de Castelló
Llista d'espais naturals de la província de Castelló protegits per la Llei 11/1994 d'espais naturals protegits que inclou en el règim general les categories de parc natural, paratge natural, paratge natural municipal, reserva natural, monument natural, lloc d'interés i paisatge protegit.
Veure Peníscola і Llista d'espais naturals de la província de Castelló
Llista de fars del País Valencià
Aquests són els fars del País Valencià ordenats de nord a sud.
Veure Peníscola і Llista de fars del País Valencià
Llista de festes d'interés turístic del País Valencià
Les festes d'interés turístic regulades pel País Valencià són festes valencianes que estan declarades en les modalitats de festes d'interès internacional, nacional, autonòmic, provincial i local, a més de les festes d'interès turístic declarades abans del 2006.
Veure Peníscola і Llista de festes d'interés turístic del País Valencià
Llista de festes declarades d'interès turístic
Aquesta llista detalla les festes declarades d'interès turístic o patrimoni de la humanitat de Catalunya, el País Valencià i resta de món.
Veure Peníscola і Llista de festes declarades d'interès turístic
Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sants, beats, etc. indica on es troben les tombes de persones venerades al cristianisme (sants, beats, venerables i servents de Déu, janeri cossos sants) que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Veure Peníscola і Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades
Llista de microreserves de flora de la província de Castelló
Llista de microreserves de flora de la província de Castelló declarades per la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana.
Veure Peníscola і Llista de microreserves de flora de la província de Castelló
Llista de municipis de la província de Castelló
Llista dels municipis de la província de Castelló amb les seves dades bàsiques.
Veure Peníscola і Llista de municipis de la província de Castelló
Llista de municipis valencians per població
El llistat de municipis valencians segons la seua població a 1 de gener de 2022 (INE), classificats de la següent manera.
Veure Peníscola і Llista de municipis valencians per població
Llista de platges de la Costa dels Tarongers
Llista de platges de la Costa dels Tarongers, corresponent a la marca turística Costa dels Tarongers de la província de Castelló, incloses en el catàleg i guia del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.
Veure Peníscola і Llista de platges de la Costa dels Tarongers
Llista de sigles de tres lletres
A continuació es mostra una taula amb la llista de sigles de tres lletres de la A a la Z (només majúscules).
Veure Peníscola і Llista de sigles de tres lletres
Llista de societats musicals del País Valencià
Relació de societats musicals valencianes, per comarques segons el cens de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.
Veure Peníscola і Llista de societats musicals del País Valencià
Llista de zones humides del País Valencià
Llista de les zones humides del País Valencià incloses en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana (CZHCV).
Veure Peníscola і Llista de zones humides del País Valencià
Llista dels decrets que oficialitzen els topònims en valencià
Aquesta llista dels decrets que oficialitzen els topònims en valencià recull les disposicions que regulen els canvis del nom oficial dels topònims del País Valencià per fer oficial el seu ús en valencià.
Veure Peníscola і Llista dels decrets que oficialitzen els topònims en valencià
Llista dels municipis del País Valencià
Llista dels municipis del País Valencià incloent, per a cadascun, les seues denominacions oficial, en valencià i en castellà, el nombre d'habitants, l'extensió, la densitat de població, l'altura, el número d'entitats territorials, les coordenades geogràfiques, l'idioma dominant, la comarca i la província.
Veure Peníscola і Llista dels municipis del País Valencià
Llista dels municipis del País Valencià que han adaptat el topònim en valencià
La llista dels municipis del País Valencià que han adaptat el topònim en valencià és una llista ordenada alfabèticament que presenta els municipis valencians que han regulat oficialment el topònim al valencià amb el decret o els decrets respectius.
Veure Peníscola і Llista dels municipis del País Valencià que han adaptat el topònim en valencià
Llista dels municipis del País Valencià que tenen el topònim oficial diferent de la forma tradicional en valencià
Aquesta llista presenta municipis valencians amb topònim oficial diferent del topònim tradicional en valencià, seguint el criteri de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Lluís de Prades i d'Arenós
Lluís de Prades i d'Arenós (? - Roma, 1429) fou un eclesiàstic català, bisbe de Mallorca i de Tortosa, i cambrer de Benet XIII.
Veure Peníscola і Lluís de Prades i d'Arenós
Lluís Oliver i de Boteller
Lluís Oliver i de Boteller (Tortosa ? - ? ~ 1548).
Veure Peníscola і Lluís Oliver i de Boteller
Llum de les Imatges
La Llum de les Imatges va ser una fundació de la Generalitat Valenciana encarregada de la restauració del patrimoni artístic i cultural valencià.
Veure Peníscola і Llum de les Imatges
Manuel Buceta del Villar
Manuel Buceta del Villar (Portas, 8 d'abril de 1808 - Màlaga, 3 de febrer de 1882) fou militar liberal espanyol.
Veure Peníscola і Manuel Buceta del Villar
Marc de Vilalba
Marc de Vilalba, també conegut erròniament com de Villalba, (La Roca del Vallès, ? — Olesa de Montserrat, 27 de gener de 1439) fou un abat i polític, 13è President de la Generalitat de Catalunya nomenat per les Corts de Barcelona el 23 d'agost de 1413.
Veure Peníscola і Marc de Vilalba
Maria Muzitxuk
Maria Olèhivna Muzitxuk (Марі́я Оле́гівна Музичу́к, nascuda el 21 de setembre de 1992) és una jugadora d'escacs ucraïnesa, l'excampiona del món femenina, que té els títols de Mestre Internacional des de 2008 i de Gran Mestre Femení des de 2007.
Veure Peníscola і Maria Muzitxuk
Marjal de Peníscola
La Marjal de Peníscola és un paratge que ha estat considerat Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i Microrreserva de flora del municipi de Peníscola (Baix Maestrat), declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 10 de juliol de 2001.
Veure Peníscola і Marjal de Peníscola
Mataharis
Mataharis és una pel·lícula espanyola dirigida per Icíar Bollaín.
Veure Peníscola і Mataharis
Música Trobada
Stabat Mater de Giovanni Battista Pergolesi al Pati de l'Ambaixador Vich del Museu de Belles Arts de València, 14 d'abril de 2019 Música Trobada és un grup de música valencià dedicat a la música antiga i barroca, format per joves intérprets després d'haver realitzat la seua formació en el Conservatori de València, l'ESMUC i altres escoles europees com el Conservatori de Rotterdam, la Cívica Scuola di Milano o l'Acadèmia Reina Sofia.
Veure Peníscola і Música Trobada
Michael Eaude
Michael Eaude (Londres, Anglaterra, 1949) és un sindicalista, periodista i escriptor anglés, establert a Catalunya des de 1992.
Veure Peníscola і Michael Eaude
Moixiganga
Moixiganga de Tarragona La moixiganga és una representació dansada en què, per mitjà d'uns exercicis gimnàstics i unes torres humanes, es representen escenes de la passió de Jesucrist, encara que pot representar alguns altres arguments.
Veure Peníscola і Moixiganga
Moros i Cristians de Biar
Les festes de Moros i Cristians de Biar (o Festes de Maig), al municipi valencià de Biar (Alt Vinalopó) són les festes en honor de la patrona de la vila: la Mare de Déu de Gràcia.
Veure Peníscola і Moros i Cristians de Biar
Muhàmmad ibn Mardanix
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Sad ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Mardanix al-Judhamí o at-Tujibí, conegut com a Muhàmmad ibn Mardanix o Ibn Mardanix o, pels cristians, com el Rei Llop (Peníscola, 1124 - Múrcia, març de 1172).
Veure Peníscola і Muhàmmad ibn Mardanix
Muixeranga
La Nova Muixeranga d'Algemesí. La muixeranga és un element festiu tradicional d'alguns pobles valencians que combina components acrobàtics, coreogràfics, religiosos i burlescos.
Veure Peníscola і Muixeranga
Muralles de Benicarló
Les muralles de Benicarló, a la comarca del Baix Maestrat (País Valencià), són unes poques restes del recinte emmurat, catalogat de manera genèrica com a Bé d'Interès Cultural, amb el codi: 12.03.027-010.
Veure Peníscola і Muralles de Benicarló
Museu de la Mar
* Museu de la Mar (Port de Sóller).
Veure Peníscola і Museu de la Mar
Museu de la Mar (Peníscola)
El Museu de la Mar de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià) és un museu emplaçat a l'antic edifici Les Costures, sobre el Baluard del Príncep.
Veure Peníscola і Museu de la Mar (Peníscola)
N-340
Indicador N-340. La carretera N-340 (o Carretera de la Mediterrània) uneix Cadis amb Barcelona per tota la costa de la Mediterrània.
Veure Peníscola і N-340
Nèstor de Palència
Nèstor de Palència (mort cap al 65) és una personalitat llegendària, que una tradició tardana, documentada en obres historiogràfiques dels segles i, pretenen que fos el primer bisbe de Palència.
Veure Peníscola і Nèstor de Palència
Operació Copèrnic
Operació Copèrnic és el nom amb el qual el Ministeri de l'Interior va batejar el desplegament de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya durant el setembre, octubre i novembre de 2017 per donar suport a l'operació Anubis.
Veure Peníscola і Operació Copèrnic
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Veure Peníscola і Orde de Montesa
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Veure Peníscola і Orde del Temple
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Peníscola і País Valencià
Paco López Albert
Francisco López Albert (València, 19 de juny de 1972), més conegut com a Paco López, és un artista faller.
Veure Peníscola і Paco López Albert
Palau de Congressos de Peníscola
El Palau de Congressos de Peníscola és un edifici multi-funcional de la ciutat de Peníscola.
Veure Peníscola і Palau de Congressos de Peníscola
Palau Episcopal de Tortosa
El Palau Episcopal de Tortosa és un edifici de Tortosa (Baix Ebre) declarat bé cultural d'interès nacional l'any 1931.
Veure Peníscola і Palau Episcopal de Tortosa
Pal·ladi Calvet
Pal·ladi Calvet (Cornellà del Terri, s. XIV - Peníscola, 1419), també anomenat Patllari Calbet, va ser un monjo benedictí català, conegut per haver participat en un complot per assassinar el papa d'Avinyó Benet XIII.
Veure Peníscola і Pal·ladi Calvet
París-Tombuctú
París-Tombuctú és una pel·lícula espanyola de 1999 dirigida per Luis García Berlanga.
Veure Peníscola і París-Tombuctú
Parc Natural de la Serra d'Irta
El Parc Natural de la Serra Irta és una zona protegida que abasta la Serra d'Irta, situada al Baix Maestrat entre Alcossebre al sud i Peníscola al nord.
Veure Peníscola і Parc Natural de la Serra d'Irta
Partits judicials del País Valencià
El País Valencià es divideix en 36 partits judicials.
Veure Peníscola і Partits judicials del País Valencià
Pedro Legallois de Grimarest y Oller
Pedro Legallois de Grimarest i Oller (Peníscola, 1764 - Manila, 12 de febrer de 1841) va ser un militar valencià.
Veure Peníscola і Pedro Legallois de Grimarest y Oller
Península
La península de Florida, als Estats Units Una península (del llatí paeninsula) és una extensió de terra envoltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom distme.
Veure Peníscola і Península
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Peníscola і Peníscola
Peníscola Futbol Sala
El Peníscola Futbol Sala o Castell de Peníscola és un club de futbol sala de la ciutat valenciana de Peníscola (Baix Maestrat) fundat l'any 2000.
Veure Peníscola і Peníscola Futbol Sala
Període iber a Catalunya
El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra.
Veure Peníscola і Període iber a Catalunya
Plana de Vinaròs
Localització de la ''comarca natural'' dels Plans de Vinaròs segons l'estudi de comarcalització d'Emili Beüt i Belenguer. La Plana de Vinaròs, també coneguda com a Pla de Vinaròs i Benicarló, Plana de Vinaròs-Benicarló, Plana de Vinaròs-Peníscola o Plans de Vinaròs, és una comarca natural del País Valencià, que en l'actualitat es troba integrada en la comarca del Baix Maestrat.
Veure Peníscola і Plana de Vinaròs
Platja de la Caracola
La platja de la Caracola és una platja d'arena del municipi de Benicarló a la comarca del Baix Maestrat (País Valencià).
Veure Peníscola і Platja de la Caracola
Platja de les Viudes
La Platja de les Viudes és una platja de sorra situada a la costa sud del terme municipal de Peníscola, junt a la Platja Sud, a mig quilòmetre del Port.
Veure Peníscola і Platja de les Viudes
Platja de Ribamar
La Platja de Ribamar és una platja de còdols, roques i grava del municipi d'Alcalà de Xivert, a la comarca del Baix Maestrat (País Valencià).
Veure Peníscola і Platja de Ribamar
Platja del Pebret
La Platja del Pebret és una platja d'arena situada en la Serra d'Irta, al terme municipal de Peníscola.
Veure Peníscola і Platja del Pebret
Platja del Russo
La platja del Russo és una platja de sorra fina i daurada situada a la zona costanera de la Serra d'Irta junt a la Platja del Pebret, dins el terme municipal de Peníscola, a uns 8,5 km del nucli urbà.
Veure Peníscola і Platja del Russo
Platja Nord (Peníscola)
Platja Nord vista des del Castell de Peníscola. La platja Nord de Peníscola és una platja amb dos espais perfectament delimitats: la zona sud, amb quasi dos quilòmetres d'arena fina i daurada, la tradicional platja Nord, amb escàs desnivell, la qual cosa fa que no resulte en absolut perillosa; i la zona nord, fins al terme de Benicarló, tradicionalment una platja de còdols, actualment regenerada.
Veure Peníscola і Platja Nord (Peníscola)
Platja Sud (Peníscola)
La Platja Sud de Peníscola és una platja situada al sud del tòmbol on se situa el castell, envoltada pel port pesquer peniscolà.
Veure Peníscola і Platja Sud (Peníscola)
Plenari de Parlamentaris del País Valencià
El Plenari de Parlamentaris del País Valencià va ser l'òrgan format i constituït pels 41 diputats al Congrés dels Diputats i senadors elegits a les les primeres eleccions celebrades el 1977 després de la dictadura franquista a les províncies d'Alacant, Castelló i València per dotar d'autonomia política al País Valencià.
Veure Peníscola і Plenari de Parlamentaris del País Valencià
Poblat ibèric de la Moleta del Remei
La Moleta del Remei és un poblat ibèric al municipi d'Alcanar, al Montsià.
Veure Peníscola і Poblat ibèric de la Moleta del Remei
Port de Peníscola
Platja Sud. Vista del portal de Sant Pere i el port durant els anys 30 El Port de Peniscola se situa en el municipi valencià de Peníscola, al Baix Maestrat.
Veure Peníscola і Port de Peníscola
Primera batalla naval de Tarragona
La Batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Veure Peníscola і Primera batalla naval de Tarragona
Projecte Castor
El projecte Castor va ser un dipòsit estratègic artificial de gas natural fallit, construït davant de les costes del Montsià i el Baix Maestrat, entre Catalunya i el País Valencià, en la mar Mediterrània.
Veure Peníscola і Projecte Castor
Província de Castelló
La província de Castelló és una província del País Valencià situada al nord, amb capital a Castelló de la Plana.
Veure Peníscola і Província de Castelló
Quersonès (desambiguació)
Quersonès o Querronès (Χερσόνησος, Chersónēsos; en àtic Χερρόνησος) és la transcripció al català del mot grec χερσόνησος, que vol significa 'península'.
Veure Peníscola і Quersonès (desambiguació)
Rafael Escobar i Martínez
Rafael Escobar i Martínez (Burjassot, L'Horta Nord, 1942) és un escriptor valencià.
Veure Peníscola і Rafael Escobar i Martínez
Ramon Guzmán i Martorell
Ramon Guzmán i Martorell (Peníscola, 22 de gener de 1909 - Barcelona, 1 d'abril de 1954) fou un futbolista català dels anys 1920 i 1930.
Veure Peníscola і Ramon Guzmán i Martorell
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Peníscola і Regne de València
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Veure Peníscola і Revolta de les Germanies
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Veure Peníscola і Rodrigo Díaz de Vivar
Sancho de Echevarría
Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola, construïda per desig de Sancho de Echevarría. Sancho de Echevarría (Hondarribia, segle XVII- Vinaròs, 1714) fou un militar d'origen basc, governador militar de la vila de Peníscola durant el setge que van dur a terme les tropes de l'Arxiduc Carles en la Guerra de Successió espanyola.
Veure Peníscola і Sancho de Echevarría
Santa Magdalena de Polpís
Santa Magdalena de Polpís és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Peníscola і Santa Magdalena de Polpís
Saqueig de Cullera (1550)
El saqueig de Cullera de 1550 fou una ràtzia otomana contra el litoral valencià.
Veure Peníscola і Saqueig de Cullera (1550)
Sarsuela de peix
La sarsuela de peix és una preparació molt refinada," un dels grans plats de la restauració catalana", fet amb diferents peixos de roca i mariscs cuinats en una cassola de fang, amb un sofregit i una picada.
Veure Peníscola і Sarsuela de peix
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Veure Peníscola і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Serafí de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea
Serafí de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea (Oliva, 146... - 1536), baró de Nules i segon comte d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València.
Veure Peníscola і Serafí de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea
Serra d'Irta
La serra d'Irta és un massís muntanyós que forma la punta més meridional de la serralada Litoral valenciana i és, des del 2002, parc natural.
Veure Peníscola і Serra d'Irta
Setge d'Alzira
El setge d'Alzira fou una de les accions armades de la Revolta de les Germanies.
Veure Peníscola і Setge d'Alzira
Setge de Barcelona (1697)
El Setge de Barcelona de 1697 fou un esdeveniment militar culminant de la Guerra dels Nou Anys.
Veure Peníscola і Setge de Barcelona (1697)
Setge de Borriana
El Setge de Borriana de 1233 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.
Veure Peníscola і Setge de Borriana
Setge de Casp
El setge de Casp fou un dels combats de la primera guerra carlina.
Veure Peníscola і Setge de Casp
Setge de Girona de 1694
El setge de Girona de 1694 fou un dels episodis de la Guerra dels Nou Anys.
Veure Peníscola і Setge de Girona de 1694
Setge de Lleida (1810)
El setge de Lleida fou una batalla que tingué lloc a Lleida durant la Guerra del Francès l'any 1810.
Veure Peníscola і Setge de Lleida (1810)
Setge de Morella (1232)
La conquesta de Morella fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València amb èxit, l'any 1232.
Veure Peníscola і Setge de Morella (1232)
Setge de Peníscola (1225)
El setge de Peníscola fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València empresa per Jaume I el Conqueridor, que va fracassar.
Veure Peníscola і Setge de Peníscola (1225)
Setge de Roses de 1693
El setge de Roses de 1693 fou un dels episodis de la Guerra dels Nou Anys.
Veure Peníscola і Setge de Roses de 1693
Setge de Tarragona (1813)
Durant el setge de Tarragona del 3-11 de juny de 1813, una aclaparadora força anglo-aliada comandada pel tinent general John Murray no va capturar el port de Tarragona d'una petita guarnició franco-italiana dirigida pel general de brigada Antoine Marc Augustin Bertoletti.
Veure Peníscola і Setge de Tarragona (1813)
Setge de Tortosa (1650)
El setge de Tortosa de 1650 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Peníscola і Setge de Tortosa (1650)
Simó Salvador
Simó Salvador fou un religiós i diplomàtic català nascut a la Selva del Camp el 1369.
Veure Peníscola і Simó Salvador
Suda de Tortosa
El castell de la Suda, conegut també com la Suda de Tortosa, és un dels principals monuments històrics de la ciutat de Tortosa.
Veure Peníscola і Suda de Tortosa
Suquet de peix
Suquet de peix amb llagostí El suquet de peix, ocasionalment cruet de peix, és un plat fet habitualment en cassola amb trossos de diferents peixos i patata, típic de tota la zona costanera i illenca dels Països Catalans.
Veure Peníscola і Suquet de peix
Tómbol
Tómbol prop de Karystos, Illa d'Eubea, Grècia Un tómbol (terme derivat de l'italià: tombolo i aquest del llatí tumulus) és una formació geogràfica feta per un dipòsit de sediments pel qual una illa s'uneix al continent per una estreta banda de terra.
Veure Peníscola і Tómbol
Temporal de la costa catalana i valenciana de 1911
El temporal de 1911 va ser un dur temporal de mar que assotà del 31 de gener al 3 de febrer de 1911 la costa entre Barcelona i València, amb un resultat de 140 pescadors morts, 37 d'ells només de Peníscola.
Veure Peníscola і Temporal de la costa catalana i valenciana de 1911
Teresa Borràs i Fornell
Teresa Borràs i Fornell (Manresa, 30 de juliol de 1923 - Mataró, 17 de juliol de 2010) fou una compositora, professora i concertista de piano.
Veure Peníscola і Teresa Borràs i Fornell
Terratrèmols de l'Ebre de 2013
Els terratrèmols de l'Ebre de 2013 foren una sèrie de diversos centenars de sismes, la majoria d'ells d'escassa magnitud i imperceptibles, que es van produir entre setembre i octubre de 2013 al sud de Catalunya i nord del País Valencià.
Veure Peníscola і Terratrèmols de l'Ebre de 2013
Tinença de Miravet
La Tinença de Miravet fou una senyoria feudal del regne de València, domini dels bisbes de Tortosa, inicialment centrada en el castell de Miravet, situat en l'actual terme municipal de Cabanes, i a la qual pertanyien les poblacions de Cabanes, Bell-lloc del Pla, Albalat dels Ànecs, Miravet i Torreblanca.
Veure Peníscola і Tinença de Miravet
Topònims romans dels Països Catalans
Restes del teatre romà de Pollentia Aquesta és una llista incompleta dels topònims que van utilitzar els romans per anomenar alguns dels noms de lloc del territori dels Països Catalans, acompanyats del seu nom actual.
Veure Peníscola і Topònims romans dels Països Catalans
Toponímia del País Valencià
Jaume I, en el qual s'esmenta una bona part de la toponímia major actual del País Valencià El poblament del País Valencià té una gran antiguitat, havent-se trobat restes d'éssers humans de fa al voltant de 40.000 anys, tot i que les referències escrites als primers noms de la zona els tenim en escrits de grecs, fenicis i cartaginesos i, especialment, de romans, l'aportació dels quals pel que fa als noms de llocs va esdevenir predominant fins a l'arribada dels àrabs, que va comportar un important poblament amazic.
Veure Peníscola і Toponímia del País Valencià
Torre Badum
La torre Badum (també anomenada Badun, torre d'Almadun, La Torra o La Badum) és una torre de sentinella situada a la serra d'Irta sobre un penya-segat de considerable altura (uns 97 m), entre el barranc del Volante i la platja del Pebret, a uns 6 km al sud del nucli urbà de Peníscola.
Veure Peníscola і Torre Badum
Torre Ebrí
La torre Ebrí, torre d'Ebrí o torre de la Serra Alta, situada en el terme municipal d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat, País Valencià), és una torre de guaita a una altura sobre el nivell del mar de 499 metres, que formava part del sistema d'alerta i vigilància costanera del Regne de València.
Veure Peníscola і Torre Ebrí
Torre Nova
* Torre Nova de cal Pons, edifici de la Colònia Pons, de Puig-reig (Berguedà).
Veure Peníscola і Torre Nova
Torre Nova (Peníscola)
La Torre Nova o Torre Nova de Cap d'Irta és una antiga fortificació defensiva situada al litoral de la serra d'Irta, al terme municipal de Peníscola (Baix Maestrat).
Veure Peníscola і Torre Nova (Peníscola)
Torreblanca
Els Clots, panoràmica del Parc Natural del Prat de Cabanes i Torreblanca Platja Nord de Torreblanca Platja de Torrenostra (Torreblanca) Cocs de magre, llonganisses i cansa-la Torreblanca és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.
Veure Peníscola і Torreblanca
Trinquet (nàutica)
Trirrem grec amb un pal ''artemon'' a proa. Vela de trinquet en un bricbarca de quatre pals. En nàutica el trinquet és el pal situat més a la proa, en els vaixells de més d'un pal sempre que sigui més petit que el pal major.
Veure Peníscola і Trinquet (nàutica)
Vilanòva d'Avinhon
Vilanova d'Avinyó (en francès Villeneuve-lès-Avignon i en occità Vilanòva d'Avinhon) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània, Occitània.
Veure Peníscola і Vilanòva d'Avinhon
Ximeno II d'Urrea
Ximeno II d'Urrea (també Eiximèn d'Urrea o Ximèn d'Urrea i d'Híxar) (?- 1240).
Veure Peníscola і Ximeno II d'Urrea
Zayyan ibn Mardanix
Zayyan ibn Mudafi ibn Yússuf ibn Sad ibn Mardanix al-Judhamí, més conegut simplement com Zayyan ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis, 1270) fou el darrer emir de Balànsiya.
Veure Peníscola і Zayyan ibn Mardanix
11 de febrer
L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Peníscola і 11 de febrer
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Peníscola і 1423
1911
;Països Catalans.
Veure Peníscola і 1911
1974
;Països Catalans.
Veure Peníscola і 1974
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Peníscola і 2003
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Peníscola і 23 de maig
31 de gener
El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Peníscola і 31 de gener
També conegut com ACD Peníscola, Festival Internacional de Música Antiga i Barroca, IDP, Independents de Peníscola, Peniscolana, Penyíscola, Peñíscola, Ciudad en el Mar, Querronès (Peníscola).
, Charles Mathieu Isidore Decaen, Chiringuito de Pepe, Cisma d'Occident, Ciutat, Comanda de Tortosa, Compromís de Casp, Comtat d'Almenara, Concòrdia d'Alcanyís, Concili de Constança, Conlloga Muixeranga de Castelló, Conquesta d'Ares, Conquesta del País Valencià, Consell del País Valencià, Corn amb pues, Coronació papal, Corregiment, Corts de Montsó (1388-1389), Corts de Montsó (1547), Corts de Traiguera-Sant Mateu, Corts de València (1281), Corts de València (1286), Corts de València (1604), Corts del Regne d'Aragó, Corts forals valencianes, Corts Valencianes, Costa dels Tarongers, Cotlliure, Cultura del País Valencià, Dansants de Peníscola, David Meca i Medina, Deu ser que ningú és perfecte, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, El Cid (pel·lícula), El perquè de tot plegat (pel·lícula), Eltaj Safarli, Emirat de Balànsiya, Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola, Ermita de Sant Antoni (Peníscola), Escut d'Alcanar, Escut de Peníscola, Escut de Reus, Escuts i banderes del Baix Maestrat, Església de Santa Maria de Peníscola, Església parroquial dels Sants Joans (Almenara), Eteri de Barcelona, Eugeni de València, Falles de Peníscola, Far de Peníscola, Fauna de la península Ibèrica, Fauna dels Països Catalans, Ferran Bosch i Martí, Festes d'Estiu, Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, Festival Internacional de Cinema de Comèdia de Peníscola, Francesc Betriu i Cabeceran, Francesc Climent Sapera, Francesc Gimeno Barón, Francesc Llançol de Romaní y Exarch, Francesc Thomàs, Game of Thrones, Giovanni Battista Antonelli, Golf de València, Golondrina, GR 92, Guerra dels catalans, Guerra dels Nou Anys, Guillem Ramon I de Montcada, Hilari Salvadó i Castell, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la sal, Història de Peníscola, Història del cristianisme a Espanya, Història del País Valencià, Ilercavons, Illa Grossa, Jaume Cabré i Fabré, Jaume Pomerol, Javier Moliner Gargallo, Jean-Pierre Drucker, Jesús Guzmán Gareta, Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga, José Antonio Boix González, José Escudé Claramunt, José María Meliá Bernabeu, Josep Maria Subirachs i Sitjar, La alegría del batallón, La crisi, Línia 6 (Rodalies València), Línia ER02 (Rodalia València), Llista d'agermanaments de municipis valencians, Llista d'eleccions papals, Llista d'escuts del País Valencià, Llista d'espais naturals de la província de Castelló, Llista de fars del País Valencià, Llista de festes d'interés turístic del País Valencià, Llista de festes declarades d'interès turístic, Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades, Llista de microreserves de flora de la província de Castelló, Llista de municipis de la província de Castelló, Llista de municipis valencians per població, Llista de platges de la Costa dels Tarongers, Llista de sigles de tres lletres, Llista de societats musicals del País Valencià, Llista de zones humides del País Valencià, Llista dels decrets que oficialitzen els topònims en valencià, Llista dels municipis del País Valencià, Llista dels municipis del País Valencià que han adaptat el topònim en valencià, Llista dels municipis del País Valencià que tenen el topònim oficial diferent de la forma tradicional en valencià, Lluís de Prades i d'Arenós, Lluís Oliver i de Boteller, Llum de les Imatges, Manuel Buceta del Villar, Marc de Vilalba, Maria Muzitxuk, Marjal de Peníscola, Mataharis, Música Trobada, Michael Eaude, Moixiganga, Moros i Cristians de Biar, Muhàmmad ibn Mardanix, Muixeranga, Muralles de Benicarló, Museu de la Mar, Museu de la Mar (Peníscola), N-340, Nèstor de Palència, Operació Copèrnic, Orde de Montesa, Orde del Temple, País Valencià, Paco López Albert, Palau de Congressos de Peníscola, Palau Episcopal de Tortosa, Pal·ladi Calvet, París-Tombuctú, Parc Natural de la Serra d'Irta, Partits judicials del País Valencià, Pedro Legallois de Grimarest y Oller, Península, Peníscola, Peníscola Futbol Sala, Període iber a Catalunya, Plana de Vinaròs, Platja de la Caracola, Platja de les Viudes, Platja de Ribamar, Platja del Pebret, Platja del Russo, Platja Nord (Peníscola), Platja Sud (Peníscola), Plenari de Parlamentaris del País Valencià, Poblat ibèric de la Moleta del Remei, Port de Peníscola, Primera batalla naval de Tarragona, Projecte Castor, Província de Castelló, Quersonès (desambiguació), Rafael Escobar i Martínez, Ramon Guzmán i Martorell, Regne de València, Revolta de les Germanies, Rodrigo Díaz de Vivar, Sancho de Echevarría, Santa Magdalena de Polpís, Saqueig de Cullera (1550), Sarsuela de peix, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Serafí de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea, Serra d'Irta, Setge d'Alzira, Setge de Barcelona (1697), Setge de Borriana, Setge de Casp, Setge de Girona de 1694, Setge de Lleida (1810), Setge de Morella (1232), Setge de Peníscola (1225), Setge de Roses de 1693, Setge de Tarragona (1813), Setge de Tortosa (1650), Simó Salvador, Suda de Tortosa, Suquet de peix, Tómbol, Temporal de la costa catalana i valenciana de 1911, Teresa Borràs i Fornell, Terratrèmols de l'Ebre de 2013, Tinença de Miravet, Topònims romans dels Països Catalans, Toponímia del País Valencià, Torre Badum, Torre Ebrí, Torre Nova, Torre Nova (Peníscola), Torreblanca, Trinquet (nàutica), Vilanòva d'Avinhon, Ximeno II d'Urrea, Zayyan ibn Mardanix, 11 de febrer, 1423, 1911, 1974, 2003, 23 de maig, 31 de gener.