Accés més ràpid que el navegador!
8 les relacions: Atemptat del Petit-Clamart, Convenció Nacional, El darrer dia d'un condemnat, França, Guillotina, Pena de mort, Rebel·lió malgaixa de 1947, Robert Badinter.
Atemptat del Petit-Clamart
Latemptat del Petit-Clamart, designat pels seus autors sota el nom d'operació Charlotte Corday, fou l'acció d'un grup (OAS-Métropole / OAS-CNR) dirigit pel tinent coronel Jean Bastien-Thiry, amb l'objectiu d'assassinar al general de Gaulle, president de la República francesa, el 22 d'agost de 1962 a Clamart (aleshores al departament del Sena).
Nou!!: Pena de mort a França і Atemptat del Petit-Clamart · Veure més »
Convenció Nacional
Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795).
Nou!!: Pena de mort a França і Convenció Nacional · Veure més »
El darrer dia d'un condemnat
El darrer dia d'un condemnat (títol original en francès, Le dernier jour d'un condamné) és una novel·la romàntica de Victor Hugo publicada l'any 1829 i que descriu els pensaments d'un home condemnat a mort.
Nou!!: Pena de mort a França і El darrer dia d'un condemnat · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Pena de mort a França і França · Veure més »
Guillotina
Guillotina Una guillotina és un instrument de tall consistent en una ganiveta que cau guiada per dos muntants verticals.
Nou!!: Pena de mort a França і Guillotina · Veure més »
Pena de mort
Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.
Nou!!: Pena de mort a França і Pena de mort · Veure més »
Rebel·lió malgaixa de 1947
La Rebel·lió malgaixa o l'Aixecament malgaix (en malgaix: Tolom-bahoaka tamin'ny i en francès: Insurrection malgache) va ser una rebel·lió nacionalista malgaixa contra el domini colonial francès a Madagascar, que va durar quasi dos anys; des de març de 1947 fins a febrer de 1949. A partir de finals de 1945, els primers diputats de l'Assemblea Nacional francesa de Madagascar, Joseph Raseta, Joseph Ravoahangy i Jacques Rabemananjara del partit polític Mouvement démocratique de la rénovation malgaixa (MDRM), van intentar aconseguir la independència de Madagascar per la via legal. El fracàs d'aquesta iniciativa i la dura resposta que va obtenir de l'administració del socialista Paul Ramadier va radicalitzar a diversos sectors de la població malgaixa, inclosos els dirigents de diverses societats secretes nacionalistes militants. En la nit del 29 de març de 1947, els nacionalistes malgaixos van llançar atacs sorpresa coordinats, armats principalment amb llances, contra les bases militars i les plantacions de propietat francesa en la part oriental de l'illa, sobretot als voltants de les ciutats Moramanga i Manakara. La causa nacionalista es va imposar ràpidament al sud i es va estendre a les terres altes centrals i a la capital, Antananarivo, al mes següent. S'estima que el nombre de combatents nacionalistes malgaixos superava al milió. Jean Ralaimongo (1895-1944). Monja Jaona (1910-1994) el 1945. Al maig de 1947 els francesos van començar a contrarestar als nacionalistes. Els francesos van triplicar el nombre de tropes a l'illa fins a 18.000, principalment transferint soldats d'altres colònies franceses d'Àfrica. Les autoritats colonials van tractar de lluitar en els fronts tant de manera física i psicològicament aplicant diverses tàctiques de terror destinades a desmoralitzar a la població. La força militar francesa va dur a terme execucions en massa, tortures, violacions de guerra, l'incendi de pobles sencers, càstigs col·lectius i altres atrocitats com els vols de la mort en que llançaven presoners malgaixos vius des d'un avió. El nombre estimat de víctimes malgaixes varia d'un mínim de 11.000 a un màxim de més de 100.000. Els nacionalistes van matar a uns 550 ciutadans francesos, així com a 1.900 partidaris del Parti des déshérités de Madagascar (PADESM), un partit polític malgaix profrancès creat amb el suport de les autoritats colonials per a competir amb el MDRM. L'agost de 1948, la majoria dels dirigents nacionalistes van ser assassinats o capturats, i l'aixecament va ser efectivament sufocat al desembre de 1948, encara que l'última resistència armada no va ser derrotada fins al febrer de 1949. La violenta repressió de la insurrecció nacionalista va deixar profundes cicatrius en la societat malgaixa. Una generació de la classe dirigent va ser aniquilada, la qual va comportar més dificultats per al país quan va aconseguir la independència en 1960. Els tres primers diputats de Madagascar van ser arrestats, torturats i mantinguts a la presó fins que se'ls va concedir l'amnistia en 1958. Un altre dirigent que va sobreviure al conflicte, Monja Jaona, també va ser empresonat durant nou anys i després va fundar el partit Madagascar per als Malgaixos (MONIMA), que ha tingut una influència considerable en la política malgaixa. França va classificar la majoria dels documents relacionats amb la Rebel·lió, i el govern francès va mantenir el silenci sobre el tema fins que el president francès Jacques Chirac el va qualificar de "inacceptable" durant una visita oficial a Madagascar en 2005. Diversos directors malgaixos han filmat pel·lícules en el període de l'Aixecament. En 1967 el govern malgaix va declarar el 29 de març com a dia festiu anual, i en 2012 es va inaugurar un museu dedicat a l'Aixecament a Moramanga.
Nou!!: Pena de mort a França і Rebel·lió malgaixa de 1947 · Veure més »
Robert Badinter
En Robert Badinter (París, 1928) és un advocat i polític francès.
Nou!!: Pena de mort a França і Robert Badinter · Veure més »
