Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Pel·la (Macedònia)

Índex Pel·la (Macedònia)

Pel·la (Pella, en Πέλλα) era la capital del Regne de Macedònia.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

  1. 60 les relacions: Agesípolis I, Alexandre el Gran, Alexandrium, Aloros, Amfíon, Amintes III de Macedònia, Antic macedoni, Arístides de Tebes, Art de l'antiga Grècia, Èsquines d'Atenes, Èumenes de Càrdia, Bellesa de Durrës, Berea de Macedònia, Botieus, Cersobleptes I, Cleòpatra de Macedònia (princesa), Demetri Poliorceta, Dinastia argèada, Diodor d'Amfípolis, Dionís, Eges (Macedònia), Eurípides, Filip II de Macedònia, Grec antic, Hefestió de Pel·la, Léon Alexandre Heuzey, Lisímac de Tràcia, Lleonat, Lliga Calcídica, Macedònia (província romana), Macedònia (regió), Màrsies de Pel·la, Mònim de Macedònia, Menandre I, Menes (sàtrapa), Mosaic de la caça del cervol, Mosaics de Delos, Museu Arqueològic de Pel·la, Nícies (militar), Ofel·les, Olint, Paulí el Penitent, Pel·la, Perea, Perseu de Cítion, Perseu de Macedònia, Pièria de Tràcia, Pieres, Regne de Macedònia, Riu Haliàcmon, ... Ampliar l'índex (10 més) »

Agesípolis I

Agesípolis I (Agesipolis)fou rei d'Esparta, el 22è rei agíade.

Veure Pel·la (Macedònia) і Agesípolis I

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Veure Pel·la (Macedònia) і Alexandre el Gran

Alexandrium

Alexandrium, també coneguda amb el nom de Sartaba, fou el nom d'una fortificació construïda pels asmoneus a dalt d'una muntanya entre les ciutats d'Escitòpolis i Jerusalem, a prop de la Vall del Jordà.

Veure Pel·la (Macedònia) і Alexandrium

Aloros

Aloros (en Ἄλωρος) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada al territori de la Bòtia (Macedònia).

Veure Pel·la (Macedònia) і Aloros

Amfíon

Segons la mitologia grega, Amfíon (grec antic: Ἀμφίων, gen.: Ἀμφίονος; llatí: Amphīōn -īŏnis) va ser un heroi, fill de Zeus i d'Antíope.

Veure Pel·la (Macedònia) і Amfíon

Amintes III de Macedònia

Amintes o Amintas III (en llatí Amyntas, en grec antic Ἀμύντας) fou rei de Macedònia cap a l'any 393 aC.

Veure Pel·la (Macedònia) і Amintes III de Macedònia

Antic macedoni

L'antic macedoni va ser la llengua dels antics macedonis.

Veure Pel·la (Macedònia) і Antic macedoni

Arístides de Tebes

Arístides de Tebes (Aristeides), fill d'Aristodem, va ser un destacat pintor grec.

Veure Pel·la (Macedònia) і Arístides de Tebes

Art de l'antiga Grècia

Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.

Veure Pel·la (Macedònia) і Art de l'antiga Grècia

Èsquines d'Atenes

Bust d'Èsquines (inscripció). Marbre, còpia romana d'un original hel·lenístic grec, segle III aC. Bitolia, Macedònia. Èsquines (Aeschines) (Atenes, ~390 aC — Rodes, 314 aC) fou un polític i orador atenenc, nascut el 389 aC, fill de Tromes i Glaucotea.

Veure Pel·la (Macedònia) і Èsquines d'Atenes

Èumenes de Càrdia

Èumenes de Càrdia (Εὐμένης, Eumenes) (362 aC-316 aC) fou un general grec de Càrdia, al Quersonès, i un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.

Veure Pel·la (Macedònia) і Èumenes de Càrdia

Bellesa de Durrës

La Bellesa de Durrës és un mosaic policromàtic del, el més antic i important descobert a Albània.

Veure Pel·la (Macedònia) і Bellesa de Durrës

Berea de Macedònia

Berea(Beroea) era una ciutat de Macedònia situada a la part nord del país al districte d'Emàtia, a la vora d'un afluent de l'Haliacmó i al peu del Mont Bèrmion, tal com diu Estrabó. La tradició deia que la va fundar Beres, fill del mític Macèdon, o la filla del mític rei de Berea, fill al seu torn de Macèdon.

Veure Pel·la (Macedònia) і Berea de Macedònia

Botieus

Els botieus (Bottiæi, en Βοττιαῖοι) eren un poble de mític origen cretenc segons Estrabó (encara que probablement eren tracis) que vivia al districte macedoni de Bòtia o Botiea.

Veure Pel·la (Macedònia) і Botieus

Cersobleptes I

Cersobleptes I (en grec antic Κερσοβλέπτης) va ser rei dels odrisis.

Veure Pel·la (Macedònia) і Cersobleptes I

Cleòpatra de Macedònia (princesa)

Cleòpatra (356 aC-308 aC) fou princesa de Macedònia i regent de l'Epir.

Veure Pel·la (Macedònia) і Cleòpatra de Macedònia (princesa)

Demetri Poliorceta

Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorceta. Demetri Poliorceta, o Demetri l’Assetjador, (Demetrius Poliorcetes) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC) fou rei de Macedònia.

Veure Pel·la (Macedònia) і Demetri Poliorceta

Dinastia argèada

La dinastia argèada (en grec antic οἱ Ἀργεάδαι) fou la primera dinastia reial de Macedònia entre aproximadament l'any 700 aC i el 310 aC.

Veure Pel·la (Macedònia) і Dinastia argèada

Diodor d'Amfípolis

Diodor d'Amfípolis (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) fou un militar grec de l'exèrcit de Perseu de Macedònia, que era comandant d'Amfípolis vers el 169 aC.

Veure Pel·la (Macedònia) і Diodor d'Amfípolis

Dionís

Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

Veure Pel·la (Macedònia) і Dionís

Eges (Macedònia)

Eges (Aigái) fou l'antiga capital del Regne de Macedònia, situada a la via Egnàcia, a la regió que unia les províncies de la costa amb l'alta Macedònia, Lincestis i Pelagònia.

Veure Pel·la (Macedònia) і Eges (Macedònia)

Eurípides

'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.

Veure Pel·la (Macedònia) і Eurípides

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Veure Pel·la (Macedònia) і Filip II de Macedònia

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Veure Pel·la (Macedònia) і Grec antic

Hefestió de Pel·la

Darrere d'Alexandre el Gran apareix Hefestió assenyalant el rei amb el dit. ''La família de Darius III davant Alexandre el Gran'', obra de Joost Susterman i conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Hefestió (en llatí Hephaestion, en grec antic Ἡφαιστίων), fill d'Amintor de Pel·la, fou un macedoni de Pel·la amic i amant d'Alexandre el Gran.

Veure Pel·la (Macedònia) і Hefestió de Pel·la

Léon Alexandre Heuzey

Léon Alexandre Heuzey (Rouen, 1 de desembre de 1831 - Auteuil, 8 de febrer de 1922) va ser un arqueòleg francès que va ser rebut el 1885 membre libre a l'Acadèmia de belles arts, i membre a l'Acadèmia de les inscripcions i belles lettres franceses.

Veure Pel·la (Macedònia) і Léon Alexandre Heuzey

Lisímac de Tràcia

Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.

Veure Pel·la (Macedònia) і Lisímac de Tràcia

Lleonat

Lleonat o Leonat o Leonnat (en llatí Leonnatus, en grec antic Λεοννάτος "Leonnátos") fou un macedoni de Pel·la, un dels generals d'Alexandre el Gran.

Veure Pel·la (Macedònia) і Lleonat

Lliga Calcídica

La lliga Calcídica fou una aliança de ciutats calcídiques encapçalada per Olint, que fou fundada el 421 aC.

Veure Pel·la (Macedònia) і Lliga Calcídica

Macedònia (província romana)

La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.

Veure Pel·la (Macedònia) і Macedònia (província romana)

Macedònia (regió)

Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.

Veure Pel·la (Macedònia) і Macedònia (regió)

Màrsies de Pel·la

Màrsies de Pel·la (en llatí Marsyas, en grec antic) fou un escriptor grec nadiu de Pel·la (Macedònia), contemporani d'Alexandre el Gran.

Veure Pel·la (Macedònia) і Màrsies de Pel·la

Mònim de Macedònia

Mònim (en llatí Monimus, en grec antic Μόνιμος "Mónimos") fill de Fitió, fou un oficial macedoni que va viure al.

Veure Pel·la (Macedònia) і Mònim de Macedònia

Menandre I

Menandre I o Menandre I Sòter (també esmentat com Menandre de Bactriana i a les fonts índies com Milinda) (Menander) fou rei indogrec (sembla que mai va governar a tota Bactriana) vers 150 aC a 135 aC.

Veure Pel·la (Macedònia) і Menandre I

Menes (sàtrapa)

Menes (en grec antic Μένης), fill de Dionisi, fou un militar macedoni nascut a Pel·la, al servei d'Alexandre el Gran.

Veure Pel·la (Macedònia) і Menes (sàtrapa)

Mosaic de la caça del cervol

El Mosaic de la caça al cérvol és un mosaic existent a l'interior de la "Casa de la violació d'Elena" a Pella, antiga capital del Regne de Macedònia.

Veure Pel·la (Macedònia) і Mosaic de la caça del cervol

Mosaics de Delos

Els mosaics de Delos són un conjunt significatiu de paviments realitzats amb la tècnica del mosaic durant el període de l'antiga Grècia que provenen de Delos, una illa grega de l'arxipèlag de les Cíclades.

Veure Pel·la (Macedònia) і Mosaics de Delos

Museu Arqueològic de Pel·la

El Museu Arqueològic de Pel·la és un dels museus de Macedònia Central, a Grècia.

Veure Pel·la (Macedònia) і Museu Arqueològic de Pel·la

Nícies (militar)

Nícies (en llatí Nicias, en grec antic "Nikías") fou un oficial macedoni al servei del rei Perseu de Macedònia.

Veure Pel·la (Macedònia) і Nícies (militar)

Ofel·les

Ofel·las o Ofel·les (en llatí Ophellas, en grec antic ̓Οφέλλας) era un macedoni governant de Cirene del 322 aC al 308 aC.

Veure Pel·la (Macedònia) і Ofel·les

Olint

Olint (Olynthus, en Ὄλυνθος) fou una ciutat del golf Toronaic, entre la península de Pal·lene i la de Sitònia.

Veure Pel·la (Macedònia) і Olint

Paulí el Penitent

Paulí de Pel·la o Paulí el Penitent, en llatí Paulinus o Paulinus Poenitens, en grec antic, (Pel·la, Macedònia vers 376-?) fou un escriptor eclesiàstic romà, fill de Hesperi, prefecte del pretori romà i procònsol d'Àfrica, i net del poeta Ausoni.

Veure Pel·la (Macedònia) і Paulí el Penitent

Pel·la

* Pel·la (Macedònia), capital del Regne de Macedònia.

Veure Pel·la (Macedònia) і Pel·la

Perea

Perea i el seu entorn en el segle I Perea (en llatí Peraea, en grec antic Περαία) és el nom donat pels israelites a la regió a l'est del Jordà entre el llac Tiberíades i la mar Morta.

Veure Pel·la (Macedònia) і Perea

Perseu de Cítion

Perseu (en Persaeus) fou un filòsof grec natural de Cítion (Xipre).

Veure Pel·la (Macedònia) і Perseu de Cítion

Perseu de Macedònia

Perseu de Macedònia (en Perseus; vers 212 aC-165 aC) fou el darrer rei de Macedònia, fill gran de Filip V de Macedònia.

Veure Pel·la (Macedònia) і Perseu de Macedònia

Pièria de Tràcia

La Pièria (Homer.||Pieria o Pieris) era un districte de Tràcia habitat pels pieris.

Veure Pel·la (Macedònia) і Pièria de Tràcia

Pieres

Els pieris (Πίερες) foren un poble de Tràcia que vivia en una franja plana i estreta entre les desembocadures dels rius Peneu i Haliacmó, al peu dels vessants boscosos de l'Olimp, segons Tucídides i Estrabó.

Veure Pel·la (Macedònia) і Pieres

Regne de Macedònia

El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Veure Pel·la (Macedònia) і Regne de Macedònia

Riu Haliàcmon

El riu Haliàcmon (en Αλιάκμονας, Aliàkmonas; en Бистрица, Vistritza) és un riu de la regió grega de Macedònia que neix a les muntanyes del Pindos i desemboca al Golf Termaic, a prop de Tessalònica.

Veure Pel·la (Macedònia) і Riu Haliàcmon

Tauleta de maledicció de Pel·la

La ''Maledicció de Pel·la'', del professor Radcliffe G. Edmonds III (Bryn Mawr College). La tauleta de maledicció de Pel·la és una maledicció o encanteri grec: κατάδεσμος, katàdesmos, inscrita en una planxa de plom, que data del segle IV o III aC.

Veure Pel·la (Macedònia) і Tauleta de maledicció de Pel·la

Teofrastita

La teofrastita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la brucita.

Veure Pel·la (Macedònia) і Teofrastita

Tercera Guerra Macedònica

La Tercera Guerra Macedònica (171 aC - 168 aC) va ser una contesa entre la República Romana i el Regne de Macedònia.

Veure Pel·la (Macedònia) і Tercera Guerra Macedònica

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Veure Pel·la (Macedònia) і Tessalònica

Themis Bazaka

és una actriu grega de teatre, televisió i cinema originària de Xifiani Almopia a la unitat regional de Pel·la.

Veure Pel·la (Macedònia) і Themis Bazaka

Tiberi Semproni Grac (cònsol 177 aC)

Tiberi Semproni Grac (en llatí Tiberius Sempronius P. F. TIB. N. Gracchus), va ser un magistrat romà, i el pare dels Gracs.

Veure Pel·la (Macedònia) і Tiberi Semproni Grac (cònsol 177 aC)

Vardar

Vardar (en macedònic: Вардар; Axius) és un riu de Macedònia del Nord i de Grècia.

Veure Pel·la (Macedònia) і Vardar

Vergina

Vergina (Βεργίνα) és una localitat grega situada al nord, a la regió muntanyenca de Pieria, en la Macedònia Central, a l'oest del golf de Salònica. Pertany al municipi de Véria.

Veure Pel·la (Macedònia) і Vergina

Via Egnàcia

Antiga ruta de la Via Egnàcia La Via Egnàcia (en albanès Rruga Egnatia, en macedònic Виа Игнација Via Ignacija, en grec Εγνατία Οδός Egnatia Odós) era una via construïda pels romans al voltant del 146 aC.

Veure Pel·la (Macedònia) і Via Egnàcia

Zeuxis d'Heraclea

Zeuxis d'Heraclea (en llatí Zeuxis, en grec antic) fou un famós pintor grec, el més gran del seu temps després de Parrasi (Parrhasius).

Veure Pel·la (Macedònia) і Zeuxis d'Heraclea

També conegut com Pel.la (Macedònia), Pella de Macedònia, Pel•la (Macedònia), Peŀla (Macedònia).

, Tauleta de maledicció de Pel·la, Teofrastita, Tercera Guerra Macedònica, Tessalònica, Themis Bazaka, Tiberi Semproni Grac (cònsol 177 aC), Vardar, Vergina, Via Egnàcia, Zeuxis d'Heraclea.