Accés més ràpid que el navegador!
109 les relacions: Acaia, Acrísios, Acròpoli d'Atenes, Alexandre el Gran, Antandros, Anticlides, Antiga Corint, Aqueus, Arcadis, Arcas (epònim), Argos, Arne (Tessàlia), Èlida, Època arcaica, Àntif, Àntium, Àrdea, Batalla del Delta, Beòcia, Boville Ernica, Brutis, Caere, Catàleg dels troians, Caucons, Càucon, Cízic, Cil·lene, Cil·lene (mitologia), Cilicis, Cinúria, Cons, Cortona, Crestònia, Cutília, Danaides, Dodona, Elimis, Eneacrunos, Enotris, Escíatos, Esciros, Espina (ciutat), Etòlia, Etrúria, Etruscs, Europa neolítica, Falerii, Fenàreta, Fescennium, Fidip, ..., Gai Hei, Guerra de Troia, Hèlios, Hèrnics, Hefèstia, Hel·lànic de Mitilene, Hel·lenització, Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec, Hermes, Hidrònims de l'antic europeu, Hipòtous, Història de Creta, Ital, Itàlia romana, Jònia, Larisa (Argos), Larisa (desambiguació), Larisa Fricònida, Làpites, Lèleges, Lemnos, Lernea, Liburns, Licaonis, Lidis, Llengües preindoeuropees, Llista de ciutats d'Etrúria, Mar de Màrmara, Mínies, Milcíades el Jove, Mirsil, Nacionalisme albanès, Nucèria Alfaterna, Origen dels etruscs, Pelasg, Pelasgiòtida, Peneu (Tessàlia), Peonis, Perseu (heroi grec), Picentins, Pileu, Pobles de la mar, Pulla, Ravenna, Satúrnia, Saturn (mitologia), Silvà, Sistema de les tres edats, Tarquínia, Tebe (mitologia), Tesprotis, Tessàlia, Tirrens, Tral·les, Tríopas (helíade), Tròada, Tribus gregues, Umbres, Unitat perifèrica d'Acaia. Ampliar l'índex (59 més) »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Nou!!: Pelasgs і Acaia · Veure més »
Acrísios
Acrísios o Acrisi (en grec Άκρίσιος, en llatí Ācrĭsĭus) va ser fill d'Abas, rei d'Argos, i d'Ocalia.
Nou!!: Pelasgs і Acrísios · Veure més »
Acròpoli d'Atenes
Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.
Nou!!: Pelasgs і Acròpoli d'Atenes · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Pelasgs і Alexandre el Gran · Veure més »
Antandros
Antandros (en llatí Antandrus, en grec antic Ἄντανδρος) era una ciutat a la costa de la Tròade, prop del golf d'Adramitium, a la banda nord de la ciutat d'Edremit.
Nou!!: Pelasgs і Antandros · Veure més »
Anticlides
Anticlides (en llatí Anticleides, en grec antic), fou un historiador grec nascut a Atenes, segons Ateneu de Naucratis, que va viure a la part final del després de l'època d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Pelasgs і Anticlides · Veure més »
Antiga Corint
Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.
Nou!!: Pelasgs і Antiga Corint · Veure més »
Aqueus
Combat dels aqueus, Museu Pio-Clementino Els aqueus (Achaei) eren una de les quatre tribus gregues en què els grecs es dividien.
Nou!!: Pelasgs і Aqueus · Veure més »
Arcadis
Els arcadis (en grec antic Αρκάδες) eren el poble que vivia a la regió d'Arcàdia a Grècia.
Nou!!: Pelasgs і Arcadis · Veure més »
Arcas (epònim)
Arcas (en grec antic Ἀρκάς), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim dels arcadis.
Nou!!: Pelasgs і Arcas (epònim) · Veure més »
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Nou!!: Pelasgs і Argos · Veure més »
Arne (Tessàlia)
Arne (en grec antic Ἄρνη) era la ciutat principal dels beocis que vivien a l'antiga Tessàlia.
Nou!!: Pelasgs і Arne (Tessàlia) · Veure més »
Èlida
L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.
Nou!!: Pelasgs і Èlida · Veure més »
Època arcaica
Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').
Nou!!: Pelasgs і Època arcaica · Veure més »
Àntif
Àntif (en grec antic Ἄντιφος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Tèssal rei de Cos, i per tant net d'Hèracles.
Nou!!: Pelasgs і Àntif · Veure més »
Àntium
Gladiador trobat a les restes d'Àntium Àntium (en Antium, en Ἄντιον o Ἄνθιον) va ser una ciutat del Latium a uns 58 km de Roma.
Nou!!: Pelasgs і Àntium · Veure més »
Àrdea
Àrdea és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Roma Capital a la regió del Laci, a uns 4 km de la mar Tirrena.
Nou!!: Pelasgs і Àrdea · Veure més »
Batalla del Delta
La batalla del delta del riu Nil és la primera batalla naval registrada de la història.
Nou!!: Pelasgs і Batalla del Delta · Veure més »
Beòcia
Beòcia és una regió de l'antiga Grècia, situada a l'oest de l'Àtica, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.
Nou!!: Pelasgs і Beòcia · Veure més »
Boville Ernica
Boville Ernica és un comune (municipi) de la província de Frosinone, a la regió italiana del Laci.
Nou!!: Pelasgs і Boville Ernica · Veure més »
Brutis
Els brutis (en Bruttii) foren un antic poble itàlic que habitava entre el país dels lucans i els estrets de Sicília, és a dir, l'actual Calàbria.
Nou!!: Pelasgs і Brutis · Veure més »
Caere
Caere (en llatí Caere, en grec antic Κἱρε, segons Claudi Ptolemeu o Καιρέα segons Estrabó) també anomenada Agilla (Ἄγυλλα) pels grecs, va ser una antiga ciutat d'Etrúria, a poca distància de la costa de la mar Tirrena, a la vora d'un riu anomenat Caeretanus Amnis, segons Plini el Vell, (avui Vaccina).
Nou!!: Pelasgs і Caere · Veure més »
Catàleg dels troians
El catàleg dels troians és una secció del llibre II de la Ilíada d'Homer, que enumera contingents que lluitaren a favor de Troia durant el setge a la que fou sotmesa pels guerrers aqueus.
Nou!!: Pelasgs і Catàleg dels troians · Veure més »
Caucons
Els caucons (en Καύκωνες) van ser un antic poble que Homer esmenta en la Ilíada juntament amb els lèleges i els pelasgs com a aliats dels Troians.
Nou!!: Pelasgs і Caucons · Veure més »
Càucon
Càucon (en grec antic Καύκων), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill de Licàon, i per tant, de la raça dels pelasgs.
Nou!!: Pelasgs і Càucon · Veure més »
Cízic
Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.
Nou!!: Pelasgs і Cízic · Veure més »
Cil·lene
Cil·lene (Κυλλήνη; etnònim Κυλλήνιος, en català cil·leni) fou el port de la ciutat d'Elis, a la regió de l'Èlida.
Nou!!: Pelasgs і Cil·lene · Veure més »
Cil·lene (mitologia)
Cil·lene (en grec antic Κυλλήνη), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa d'Arcàdia, considerada tan aviat l'esposa com la mare de Licàon.
Nou!!: Pelasgs і Cil·lene (mitologia) · Veure més »
Cilicis
Els cilicis en grec antic Κίλικες) eren un poble que va habitar la regió de Cilícia. Segons Heròdot s'anomenaven hipaquis, en una època molt antiga i després van rebre el nom de cilicis de Cílix, el fill d'Agènor i net de Posidó. Segons aquesta tradició eren d'ètnia fenícia. Els cilicis, segons Estrabó, eren d'origen pelàsgic amb influències de la cultura micènica, i es van hel·lenitzar a partir del, i especialment al sota domini selèucida. Es considera que la regió havia estat poblada pels hitites, (els hipaquis que menciona Heròdot) que en aquella part parlaven la llengua luvita. Eren un poble mariner, i durant la invasió de Grècia per Xerxes I de Pèrsia, van proporcionar 100 naus per a l'atac, comandades pel seu rei Siennesis II. Més tard, es van fer famosos per la seva activitat com a pirates, els famosos pirates cilicis, que van començar la seva activitat després del 140 aC i no es va acabar fins després del 67 aC. Ciceró l'any 50 aC els situa només a les zones muntanyoses del país i diu que la resta s'havia hel·lenitzat. Van desaparèixer a la plana però van sobreviure a les muntanyes occidentals unificant-se amb els isauris.
Nou!!: Pelasgs і Cilicis · Veure més »
Cinúria
Cinúria (en Cynuria) era un districte de l'antiga Grècia situat a la part oriental del Peloponnès, entre l'Argòlida, Arcàdia i Lacònia, que prenia el nom de l'antiga tribu dels cinuris, una de les tribus més antigues de la península.
Nou!!: Pelasgs і Cinúria · Veure més »
Cons
* Per la deïtat romana Cons, vegeu: Cons (mitologia) Els cons o conis (Chones Χῶνες) eren un poble de la banda sud d'Itàlia, que van ocupar part de Lucània i Bruttium, a la vora del golf de Tàrent.
Nou!!: Pelasgs і Cons · Veure més »
Cortona
Cortona és una ciutat d'Itàlia a la província d'Arezzo, regió de la Toscana, amb prop de trenta mil habitants.
Nou!!: Pelasgs і Cortona · Veure més »
Crestònia
Crestònia Crestònia —Κρηστωνία en grec antic, Crestonia en llatí— era un districte de Macedònia que limitava amb Migdònia pel nord.
Nou!!: Pelasgs і Crestònia · Veure més »
Cutília
Cutília o Cutílies (en llatí Cutiliae, en grec antic Κοτυλία) va ser una ciutat de la Sabínia entre Reate (de la que depenia) i Interocrea, a la vora d'un petit llac anomenat Cutiliae Lacus, segons Plini el Vell, o Lacus Cutiliensis segons Varró, on hi havia una petita illa flotant que el vent canviava d'emplaçament.
Nou!!: Pelasgs і Cutília · Veure més »
Danaides
Escultura d'una '''danaide''', obra de Johannes Schilling a Dresden D'acord amb la mitologia grega, les danaides (en grec antic Δαναΐδες) van ser les cinquanta filles del rei Dànau que va tenir amb diferents dones i que el van acompanyar quan marxà d'Egipte per por dels cinquanta fills del seu germà Egipte, advertit per un oracle.
Nou!!: Pelasgs і Danaides · Veure més »
Dodona
Santuari de Dodona Dodona (en llatí Dodona, en grec antic Δωδώνη, de vegades Δωδών Dodón) era una ciutat de l'Epir a Tespròcia amb un oracle de Zeus, l'Oracle de Dodona, que era el més antic de Grècia.
Nou!!: Pelasgs і Dodona · Veure més »
Elimis
Els elimis (Elymi) eren un poble de l'extrem occidental de Sicília, natius de l'illa però diferents dels sículs i sicans, segons diuen el Periple de Pseudo-Escílax i Tucídides.
Nou!!: Pelasgs і Elimis · Veure més »
Eneacrunos
L'eneacrunos (la "font de les nou canelles") era una font situada a l'angle sud-oriental de l'àgora d'Atenes.
Nou!!: Pelasgs і Eneacrunos · Veure més »
Enotris
Els enotris (en grec antic Οἰνωτροί o Οἰνώτριοι) van ser els primers habitants d'Enòtria, una zona de límits indefinits que ocupava la part sud d'Itàlia en èpoques antigues.
Nou!!: Pelasgs і Enotris · Veure més »
Escíatos
Port d'Escíatos Escíatos (Σκιάθος, Skiáthos) és una illa de Grècia a la mar Egea, just enfront de la punta sud-est de Magnèsia (Tessàlia) i forma part de les illes Espòrades.
Nou!!: Pelasgs і Escíatos · Veure més »
Esciros
Esciros (en llatí Scyros o Scyrus, en grec antic Σκῦρος) és una illa de la mar Egea, una de les Espòrades Septentrionals, a l'est d'Eubea.
Nou!!: Pelasgs і Esciros · Veure més »
Espina (ciutat)
Espina (en llatí: Spina, en grec antic: Σπίνα) va ser una antiga ciutat d'Itàlia propera a la desembocadura del Padus dins dels límits de la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Pelasgs і Espina (ciutat) · Veure més »
Etòlia
Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.
Nou!!: Pelasgs і Etòlia · Veure més »
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Nou!!: Pelasgs і Etrúria · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Pelasgs і Etruscs · Veure més »
Europa neolítica
Mapa que mostra les expansions neolítiques del mil·lenni VII al mil·lenni V aC, inclosa la cultura de la ceràmica cardial en blau. Figura femenina de Tumba Boigžari, Macedònia del Nord Europa neolítica és el període en què la tecnologia neolítica estava present a Europa, aproximadament entre 7000 aC (època aproximada de les primeres societats agrícoles a Grècia) i c. 1700 aC (començament de l'edat del bronze al nord-oest d'Europa).
Nou!!: Pelasgs і Europa neolítica · Veure més »
Falerii
Localització de ''Falerii'', a 50 km de Roma, amb la qual enllaçava per la via Flamínia. Faleris (en llatí Falerii o Falerium) va ser una antiga ciutat d'Etrúria, situada a l'oest del Tíber i al nord del mont Soracte.
Nou!!: Pelasgs і Falerii · Veure més »
Fenàreta
Fenàreta (en grec antic, Φαιναρέτη) (fl.) és la mare del filòsof atenenc Sòcrates i del seu mig-germà Pàtrocle.
Nou!!: Pelasgs і Fenàreta · Veure més »
Fescennium
Fescennium o Fescenium (en grec antic Φασκένιον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria, propera a Falerii.
Nou!!: Pelasgs і Fescennium · Veure més »
Fidip
Fidip (en grec antic Φείδιππος Feidippos), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tèssal, rei de Cos i per tant net d'Heracles.
Nou!!: Pelasgs і Fidip · Veure més »
Gai Hei
Gai Hei, en llatí Caius Heius, fou un ciutadà notable de Messana, de la principal família de la ciutat i cap de la delegació enviada per la ciutat al judici de Verres, per donar testimoni a favor de l'acusat, que el mateix Verres va convèncer o va obligar els messanencs a formar quan va ser acusat per Ciceró.
Nou!!: Pelasgs і Gai Hei · Veure més »
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Pelasgs і Guerra de Troia · Veure més »
Hèlios
Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.
Nou!!: Pelasgs і Hèlios · Veure més »
Hèrnics
Mapa que mostra el territori històric dels hèrnics al centre de la península Itàlica. Els hèrnics (en grec antic Ἕρνικοι o ῞ερνικες) eren un poble del centre d'Itàlia, que habitava l'alta vall del Trerus (avui Sacco) i la part muntanyosa al nord del riu, en un territori que després es va incorporar al Laci.
Nou!!: Pelasgs і Hèrnics · Veure més »
Hefèstia
Hefèstia (Ἡφαιστία, 'ciutat d'Hefest') és el nom d'una antiga ciutat de l'illa de Lemnos, coneguda ja per les referències d'Heròdot.
Nou!!: Pelasgs і Hefèstia · Veure més »
Hel·lànic de Mitilene
Hel·lànic (Hellanicus) fou un logògraf de l'antiga Grècia que visqué al i era natural de Mitilene, a l'illa de Lesbos.
Nou!!: Pelasgs і Hel·lànic de Mitilene · Veure més »
Hel·lenització
Imperi d'Alexandre el Gran cap a 323 aC Lhel·lenització és l'extensió de la civilització grega, especialment durant el període hel·lenístic, a partir de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Pelasgs і Hel·lenització · Veure més »
Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec
L'estat grec segons les fronteres d'avui en dia D'ençà de la creació del Regne de Grècia el 1832, l'estat grec ha seguit una política dhel·lenització de la toponímia que ha comportat incomptables canvis en els noms de lloc de tot el territori de l'estat.
Nou!!: Pelasgs і Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec · Veure més »
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Nou!!: Pelasgs і Hermes · Veure més »
Hidrònims de l'antic europeu
Mapa hidronímic paleoeuropeu per a l'arrel ''*sal-/*salm-''. Mapa hidronímic paleoeuropeu per a l'arrel ''*al-/*alm-''. Els hidrònims de l'antic europeu (en alemany Alteuropäisch, en anglès Old European), fan referència als hidrònims que han quedat en una llengua arcaica (coneguda també com a paleoeuropeu), que és el terme encunyat per Hans Krahe el 1964 per a designar la llengua europea de l'estrat més antic reconstruïda gràcies a la hidronímia existent a l'Europa Central i Oriental.
Nou!!: Pelasgs і Hidrònims de l'antic europeu · Veure més »
Hipòtous
Hipòtous (Ἱπόθοος) és el nom de diversos personatges de la mitologia grega.
Nou!!: Pelasgs і Hipòtous · Veure més »
Història de Creta
frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.
Nou!!: Pelasgs і Història de Creta · Veure més »
Ital
Ital (Italus), va ser un rei dels pelasgs, sículs i enotris, del qual la península d'Itàlia hauria rebut el seu nom.
Nou!!: Pelasgs і Ital · Veure més »
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Nou!!: Pelasgs і Itàlia romana · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Pelasgs і Jònia · Veure més »
Larisa (Argos)
Larisa (Λάρισα) era el nom que rebia l'acròpoli d'Argos, que probablement conservava el seu nom anterior d'origen pelàsgic, amb el significat de 'ciutadella'.
Nou!!: Pelasgs і Larisa (Argos) · Veure més »
Larisa (desambiguació)
Larisa o Larissa (Lárīsa; menys sovint, Λάρισσα) és un topònim referit a diversos llocs de l'antiga Grècia que té origen pre-grec o pelàsgic, usat per anomenar una ciutadella.
Nou!!: Pelasgs і Larisa (desambiguació) · Veure més »
Larisa Fricònida
Larisa Fricònida (ἡ Φρικωνὶς Λάρισα) era una ciutat de l'Eòlida, a l'Àsia Menor, que originàriament pertangué als pelasgs.
Nou!!: Pelasgs і Larisa Fricònida · Veure més »
Làpites
Làpita lluitant contra un centaure: una metopa del Partenó Segons la mitologia grega, els làpites (Lapithae) foren un poble de Tessàlia que vivien, en origen, a les serralades del Pindos, del Pèlion i de l'Ossa, d'on havien expulsat els pelasgs, que n'eren els primers pobladors.
Nou!!: Pelasgs і Làpites · Veure més »
Lèleges
Els lèleges (en Λέλεγες) era un poble de l'antiguitat estès, segons les fonts clàssiques, per tota Grècia i per les illes adjacents, i fins a la costa asiàtica.
Nou!!: Pelasgs і Lèleges · Veure més »
Lemnos
Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.
Nou!!: Pelasgs і Lemnos · Veure més »
Lernea
Lernea (en grec antic Λέρναια) eren uns misteris celebrats a Lerna a l'Argòlida en honor de Demèter.
Nou!!: Pelasgs і Lernea · Veure més »
Liburns
Els liburns (en llatí Liburni, en grec antic Λιβυρνοί) eren un poble de la part nord d'Il·líria que ocupava el districte de Libúrnia ((Λιβυρνὶς χώρα), segons Escílax de Carianda o Λιβουρνία (Liburnia), segons Claudi Ptolemeu. Els liburns eren un poble molt antic que juntament amb els sículs havien ocupat la costa oposada al Picè. La seva capital era Truentum (Trieste), segons Plini el Vell. Se suposa que eren una ètnia dels pelasgs. S'havia estès molt, i aquest poble ocupava Issa, Melita i altres illes, i havia poblat Còrcira, segons Estrabó, abans de què hi arribessin els grecs. Sembla que havien arribat, cap al nord, fins a la Nòrica, on se sap que hi havia població il·lírica. Estrabó els distingeix dels breunes i dels genauns, que també eren pobles il·lírics. Virgili sembla que anomena als vènets, liburns, i diu que el seu país era el lloc on va arribar Antènor des de Troia. Van ser expulsats dels territoris que ocupaven entre Panònia i el país dels vènets pels invasors gals i van quedar reduir a un districte petit que va agafar el nom de Libúrnia. Es van dedicar a la pirateria, i per les seves incursions feien servir les "naves Liburnicae", els lembus, amb una vela llatina molt gran que després els romans van adoptar en la seva lluita contra Cartago, i a la Segona guerra macedònica van substituir les grans naus que fins llavors s'havien utilitzat. Libúrnia es va incorporar després a Il·líria, i aquesta regió com a província romana es va dir també Dalmàcia. La seva capital, Iadera va ser una colònia romana. Altres ciutats dels liburns eren Scardona (cap d'un convent jurídic) segons Plini el Vell que reunia els habitants de catorze pobles, Alvona, Flanona, Tarsatica, Senia, Lopsica, Ortopula, Vegium, Argyruntum, Corinium, Aenona, i Civitas Pasini. L'any 634 l'emperador romà d'Orient Heracli va invitar als corbats (chorvates o khrobati) que vivien al nord dels Carpats (al sud de Polònia) per ocupar la regió com a vassalls bizantins. Els nouvinguts van adoptar el cristianisme al segle VII.
Nou!!: Pelasgs і Liburns · Veure més »
Licaonis
Els licaonis o licaons (en llatí licaoni, en grec antic Λυκαόνιος) era el nom que rebien els habitants de la regió de Licaònia.
Nou!!: Pelasgs і Licaonis · Veure més »
Lidis
Els lidis (en grec antic λύδιος) eren el poble que vivia a Lídia.
Nou!!: Pelasgs і Lidis · Veure més »
Llengües preindoeuropees
Localització de diverses llengües preindoeuropees documentades Les llengües preindoeuropees són un conjunt de llengües no classificades, que va existir a l'Europa prehistòrica i el sud d'Àsia abans de l'arribada dels portadors de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Pelasgs і Llengües preindoeuropees · Veure més »
Llista de ciutats d'Etrúria
Aquesta és una llista de ciutats d'Etrúria:; Ameria: Ameria és considerada la ciutat més antiga d'Úmbria.
Nou!!: Pelasgs і Llista de ciutats d'Etrúria · Veure més »
Mar de Màrmara
La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.
Nou!!: Pelasgs і Mar de Màrmara · Veure més »
Mínies
Els mínies (en Minyae) foren un poble semillegendari de l'antiga Grècia, relacionats principalment amb Beòcia i la ciutat d'Orcomen.
Nou!!: Pelasgs і Mínies · Veure més »
Milcíades el Jove
Milcíades el Jove (en llatí Miltiades, en grec antic) (al voltant de l'any 550 aC - 489 aC) va ser un general i polític atenenc, arcont epònim d'Atenes l'any 524 aC, governant del Quersonès traci i estrateg a la batalla de Marató l'any 490 aC.
Nou!!: Pelasgs і Milcíades el Jove · Veure més »
Mirsil
Mirsil (Myrsilus) fou un historiador grec nadiu de Lesbos d'època desconeguda.
Nou!!: Pelasgs і Mirsil · Veure més »
Nacionalisme albanès
Bandera nacional d'Albània. El nacionalisme albanès és un grup d'idees i conceptes generals entre els albanesos ètnics. Es va formar a principis del, durant l'anomenat Despertar Nacional Albanès. El terme també s'associa amb conceptes similars, com el albanesismeOne World Divisible: A Global History Since 1945 (The Global Century Series) by David Reynolds, 2001, page 233: "...
Nou!!: Pelasgs і Nacionalisme albanès · Veure més »
Nucèria Alfaterna
Situació de Nucèria Alfaterna en un mapa antic (''Taula de Peutinger'') Nucèria Alfaterna o Nucèria de Campània fou una ciutat de Campània a uns 25 km al sud-est de Nola, a la vora el riu Sarnus i a 15 km de la seva desembocadura.
Nou!!: Pelasgs і Nucèria Alfaterna · Veure més »
Origen dels etruscs
Un mapa que mostra l'extensió d'Etrúria i la civilització etrusca. El mapa inclou les 12 ciutats de la lliga etrusca i les ciutats etrusques més notables. Hi ha dues hipòtesis principals respecte als orígens de la civilització etrusca en la primera Edat del ferro: desenvolupament autòcton in situ fora de la cultura de Villanova, o colonització d'Itàlia des del Pròxim Orient.
Nou!!: Pelasgs і Origen dels etruscs · Veure més »
Pelasg
Pelasg (Pelasgus), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Zeus i de Níobe.
Nou!!: Pelasgs і Pelasg · Veure més »
Pelasgiòtida
La Pelasgiòtida (Πελασγιῶτις) era un districte de Tessàlia habitat pels pelasgiotes o pelasgs, que s'estenia per la vall del riu Tempe, al nord de la ciutat de Feres.
Nou!!: Pelasgs і Pelasgiòtida · Veure més »
Peneu (Tessàlia)
El Peneu (en Πηνειός, pronunciat Piniós en grec modern i Pēneiós en grec clàssic) és un riu de la regió grega de Tessàlia.
Nou!!: Pelasgs і Peneu (Tessàlia) · Veure més »
Peonis
Els peonis (en Παίονες, Pàiones) van ser un poble del nord de Grècia que va ocupar el país que després es va dir Macedònia, amb centre al riu Àxios.
Nou!!: Pelasgs і Peonis · Veure més »
Perseu (heroi grec)
Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.
Nou!!: Pelasgs і Perseu (heroi grec) · Veure més »
Picentins
sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.
Nou!!: Pelasgs і Picentins · Veure més »
Pileu
Pileu (en grec antic Πύλαιος) era, segons la mitologia grega, fill de Letos, un descendent de Pelasg, del que deriva l'epònim "pelasgs".
Nou!!: Pelasgs і Pileu · Veure més »
Pobles de la mar
Els pobles de la mar són un conjunt de pobles que emprengueren un moviment migratori entre mitjans del i principis del.
Nou!!: Pelasgs і Pobles de la mar · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Pelasgs і Pulla · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Pelasgs і Ravenna · Veure més »
Satúrnia
Satúrnia (en llatí Saturnia, en grec antic Σατουπνία) va ser una antiga ciutat d'Etrúria a la vall de lAlbinia (Albegna) a uns 40 km de la desembocadura.
Nou!!: Pelasgs і Satúrnia · Veure més »
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Nou!!: Pelasgs і Saturn (mitologia) · Veure més »
Silvà
En la mitologia romana Silvà (en llatí Silvanus, o 'dels boscos') era l'esperit tutelar dels camps i dels boscos.
Nou!!: Pelasgs і Silvà · Veure més »
Sistema de les tres edats
Carro Solar de Trundholm, edat del Bronze Nòrdica japonesa Claus de casa de l'edat de ferro de la Cova de les cartes, ''Nahal Hever Canyon'', Museu d'Israel, Jerusalem El sistema de les tres edats va ser un concepte metodològic utilitzat en història, arqueologia i antropologia física, adoptat durant el, segons el qual els artefactes i els esdeveniments de la prehistòria i la història antiga podien ser ordenats en una cronologia reconeixible.
Nou!!: Pelasgs і Sistema de les tres edats · Veure més »
Tarquínia
Tarquínia (Tarkynia) és un municipi d'Itàlia, famós pel seu passat històric quan era una ciutat d'Etrúria.
Nou!!: Pelasgs і Tarquínia · Veure més »
Tebe (mitologia)
Tebes (en grec antic Θήβη), fou un personatge bastant discutit en la mitologia clàssica.
Nou!!: Pelasgs і Tebe (mitologia) · Veure més »
Tesprotis
Tribus de l'Epir en l'antiguitat Els tesprotis (en llatí thesproti o thesprotii grec Θεσπρωτοί) eren una tribu de l'Epir que habitava la part central de la costa de l'Epir i cap a l'interior fins al riu Aractos, deixant al sud als cassopis.
Nou!!: Pelasgs і Tesprotis · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Pelasgs і Tessàlia · Veure més »
Tirrens
Tirrens o tirsens (grec àtic: Τυρρήνιοι, Tyrrēnioi, grec jònic: Τυρσήνιοι Tyrsēnioi, grec dòric: Τυρσάνιοι, Tyrsānioi) era un exònim usat pels autors de l'antiga Grècia per al·ludir a un poble no grec.
Nou!!: Pelasgs і Tirrens · Veure més »
Tral·les
Tral·les o Tral·lis o Tralleis (en llatí Tralles o Trallis, en grec antic Τράλλεις, Τράλλις) era una ciutat de Cària del districte de Tràl·lia, al sud de les muntanyes Messogis i una mica al nord de l'Escamandre, un afluent del qual, l'Eudon, passava per la ciutat.
Nou!!: Pelasgs і Tral·les · Veure més »
Tríopas (helíade)
Tríopas (en grec antic Τριόπας) va ser, segons la mitologia grega, un dels helíades, fill d'Hèlios i la nimfa Rode.
Nou!!: Pelasgs і Tríopas (helíade) · Veure més »
Tròada
'''''Troas''''' La Tròada o Tròade (Τρῳάς) és l'antic territori del nord-oest de l'Àsia Menor governat pels reis de Troia o Ílion.
Nou!!: Pelasgs і Tròada · Veure més »
Tribus gregues
El terme tribu, aplicat als antics pobles d'origen grec, se sol emprar per a designar dues realitats diferents, que responen a diferents substantius grecs, "ètnia" (ἔθνος) i "tribu" (φυλή).
Nou!!: Pelasgs і Tribus gregues · Veure més »
Umbres
sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).
Nou!!: Pelasgs і Umbres · Veure més »
Unitat perifèrica d'Acaia
La unitat perifèrica d'Acaia (en grec modern: Αχαΐα, en grec antic: Ἀχαΐα) és una unitat perifèrica situada al nord de la península del Peloponnès, la capital de la qual és Patres; es correspon a l'antiga prefectura d'Acaia.
Nou!!: Pelasgs і Unitat perifèrica d'Acaia · Veure més »
