Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Patagònia argentina

Índex Patagònia argentina

Badia Toro La Patagònia argentina, o regió patagona argentina, és una de les quatre regions integrades de la República Argentina.

25 les relacions: Argyromanis patagonica, Austrocedrus, Bajo bandera, Bárbara Hernández Huerta, Caballos salvajes, Deseadà, El conquistador del fin del mundo, Gününa-këna, Història de Xile, Historias mínimas, Juan de Cartagena, La Patagonia rebelde, Llengües cèltiques, Maureen Dunlop de Popp, Mollie Robertson, Muntanya San Valentín, Pablo César, Pastís gal·lès, Pobles indígenes de l'Argentina, Quique Aguilar, Revolució Alliberadora, Submarins de Frondizi, Talenkauen santacrucensis, Tetro, Zoològic humà.

Argyromanis patagonica

Argyromanis patagonica és una espècie extinta de mamífers xenartres que visqueren a Sud-amèrica durant el Miocè.

Nou!!: Patagònia argentina і Argyromanis patagonica · Veure més »

Austrocedrus

Austrocedrus és un gènere monotípic de conífera de la família de les cupressàcies.

Nou!!: Patagònia argentina і Austrocedrus · Veure més »

Bajo bandera

Bajo bandera és una pel·lícula argentina dramàtica i de suspens de 1997 dirigida per Juan José Jusid i protagonitzada per Miguel Ángel Solá, Federico Luppi, Omero Antonutti, Daniele Liotti, Andrea Tenuta i Andrea Pietra.

Nou!!: Patagònia argentina і Bajo bandera · Veure més »

Bárbara Hernández Huerta

Bàrbara Milenka Hernández Huerta (Santiago de Xile, 31 de desembre de 1985) és una nedadora xilena especialitzada en natació en aigües obertes.

Nou!!: Patagònia argentina і Bárbara Hernández Huerta · Veure més »

Caballos salvajes

Caballos salvajes és una pel·lícula argentina estrenada el 10 d'agost de 1995.

Nou!!: Patagònia argentina і Caballos salvajes · Veure més »

Deseadà

El Deseadà és un estatge faunístic de l'escala d'edats sud-americanes de mamífers terrestres.

Nou!!: Patagònia argentina і Deseadà · Veure més »

El conquistador del fin del mundo

El conquistador del fin del mundo és un programa de telerealitat d'aventura, produït per Hostoil (la filial basca de Globomedia) i emès per la cadena ETB2 d'Euskal Telebista.

Nou!!: Patagònia argentina і El conquistador del fin del mundo · Veure més »

Gününa-këna

El gününa-këna ((a vegades anomenat pueltxe) (autoglotònim: gününa yajïč // o gününa iajëch) fou parlada pels gününa-këna (a vegades anomenats pueltxes), un poble nòmada de l'actual Patagònia argentina i les valls muntanyenques del sud de Xile. Des d'un punt de vista filogenètic, no s'ha pogut establir un parentiu completament clar amb cap altra família, per la qual cosa sovint es considera com una llengua aïllada, encara que es conjectura que podria estar relacionada amb les llengües chon parlades per grups veïns, com els tehueltxes o patagons.

Nou!!: Patagònia argentina і Gününa-këna · Veure més »

Història de Xile

Els anomenats ''«fundadors de la República de Xile»'' (d'esquerra a dreta): José Miguel Carrera, Bernardo O'Higgins, José de San Martín i Diego Portales; oli de 1854 d'Otto Grashof La història de Xile es divideix generalment en dotze períodes que abasten des del començament del poblament humà del territori de l'actual Xile fins a l'actualitat.

Nou!!: Patagònia argentina і Història de Xile · Veure més »

Historias mínimas

Historias mínimas és una pel·lícula argentina dramàtica de 2002 dirigida per Carlos Sorín i amb guió de Pablo Solarz.

Nou!!: Patagònia argentina і Historias mínimas · Veure més »

Juan de Cartagena

Juan de Cartagena va ser un marí i era explorador espanyol de finals de i principis del.

Nou!!: Patagònia argentina і Juan de Cartagena · Veure més »

La Patagonia rebelde

La Patagonia rebelde és una pel·lícula argentina dramàtica-històrica de acció de 1974 dirigida per Héctor Olivera.

Nou!!: Patagònia argentina і La Patagonia rebelde · Veure més »

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Nou!!: Patagònia argentina і Llengües cèltiques · Veure més »

Maureen Dunlop de Popp

, va ser una aviadora argentina, nacionalitzada britànica, que va formar part de la Royal Air Force (la Força Aèria del Regne Unit) durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Patagònia argentina і Maureen Dunlop de Popp · Veure més »

Mollie Robertson

Mollie Robertson, nascuda com Clarice Mary Hobson (n. Stockport, Anglaterra, el 28 de setembre de 1907), va ser una escriptora anglesa que va publicar The Sand, The Wind and the Serres - Days in Patagònia, de caràcter autobiogràfic, el 1964 a Londres, amb il·lustracions de Maurice Wilson. The Sand...

Nou!!: Patagònia argentina і Mollie Robertson · Veure més »

Muntanya San Valentín

La Muntanya San Valentin, igualment coneguda amb el nom de Muntanya San Clemente, amb 4.058 m. és la muntanya més alta de la Patagònia xilena i la muntanya més alta al sud dels 40° Sud fora de l'Antàrtida.

Nou!!: Patagònia argentina і Muntanya San Valentín · Veure més »

Pablo César

Pablo César (Buenos Aires, 26 de febrer de 1962) és un director, productor, guionista i professor universitari argentí de cinema.

Nou!!: Patagònia argentina і Pablo César · Veure més »

Pastís gal·lès

Els pastissos gal·lesos o coques gal·leses (en anglès Welsh cakes, en gal·lès picau ar i maen, pice bach, cacin gri o teisen radell) són aperitius tradicionals de la cuina gal·lesa.

Nou!!: Patagònia argentina і Pastís gal·lès · Veure més »

Pobles indígenes de l'Argentina

població indígena de l'Argentina Els indígenes de l'Argentina són el conjunt d'individus i pobles amerindis que habitaven el territori actual de l'Argentina al moment de l'arribada dels europeus al, així com també els seus descendents actuals i passats (barrejats o no amb no-indígenes) i aquells d'iguals condicions en països limítrofs que van migrar cap a l'actual territori argentí a partir d'aquell moment.

Nou!!: Patagònia argentina і Pobles indígenes de l'Argentina · Veure més »

Quique Aguilar

Carlos Aguilar (San Juan; 3 de desembre de 1971), conegut com Quique Aguilar, és un cineasta i actor argentí, també productor, guionista i editor, que ha incursionat en cinema, televisió i teatre.

Nou!!: Patagònia argentina і Quique Aguilar · Veure més »

Revolució Alliberadora

L'autoanomenada Revolució Alliberadora (en castellà, Revolución Libertadora) va ser la dictadura cívico-militar que va governar la República Argentina després de derrocar al president Juan Domingo Perón, clausurar el Congreso Nacional, deposar als membres de la Cort Suprema, a les autoritats provincials, municipals i universitàries i posar en comissió tot el Poder JudicialPer Decret 415/55 del 6 d'octubre de 1955 es va disposar el cessament de tots els membres de la Cort Suprema de Justícia de la Nació Argentina.

Nou!!: Patagònia argentina і Revolució Alliberadora · Veure més »

Submarins de Frondizi

província de Chubut; al sud, el Golf Nou. Els submarins de Frondizi és el nom posat pels mitjans de comunicació a un episodi que va esdevenir durant el govern del president argentí Arturo Frondizi.

Nou!!: Patagònia argentina і Submarins de Frondizi · Veure més »

Talenkauen santacrucensis

Talenkauen santacrucensis és una espècie extinta de dinosaure ornitòpode del grup dels iguanodonts que visqueren a Sud-amèrica durant el Cretaci superior, fa entre 72,1 i 83,6 milions d'anys.

Nou!!: Patagònia argentina і Talenkauen santacrucensis · Veure més »

Tetro

Tetro és una pel·lícula estatunidenca-argentino-espanyola de drama i suspens de 2009 escrita, produïda i dirigida per Francis Ford Coppola.

Nou!!: Patagònia argentina і Tetro · Veure més »

Zoològic humà

Nadius de la Terra del Foc (Patagònia argentina) portats a París pel Maître l'any 1889. Un zoològic humà és un espectacle en què es mostraven aborígens reproduint la seva vida quotidiana en escenaris reconstituïts per al públic.

Nou!!: Patagònia argentina і Zoològic humà · Veure més »

Redirigeix aquí:

Regió patagònica argentina.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »