Taula de continguts
117 les relacions: Abadia de Cluny, Abadia territorial de Subiaco, Alfons el Bataller, Anselm de Canterbury, Arnoul de Chocques, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Gaeta, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Tours, Arxiu Diocesà de Barcelona, Basílica de Sant Climent del Laterà, Basílica de Santa Cecília in Trastevere, Basílica de Santa Maria del Popolo, Basílica dels Sants XII Apòstols, Berenguer Dalmau, Bertran de Sant Gèli, Bisbat d'Avezzano, Bisbat d'Orange, Bisbat de Betlem, Bisbat de Carpi, Bisbat de Cassano all'Ionio, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Fiesole, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Mazara del Vallo, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Parma, Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbat suburbicari de Frascati, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Canut IV de Dinamarca, Catedral de Lund, Catedral de Parma, Celestí II, Civita Castellana, Climent III, Cori (municipi), Croada del 1101, Croada pisano-catalana, Daimbert de Pisa, Diòcesi de Lleó, Diòcesi de Torcello, Elecció papal de 1088, ... Ampliar l'índex (67 més) »
Abadia de Cluny
Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.
Veure Pasqual II і Abadia de Cluny
Abadia territorial de Subiaco
Labadia territorial de Subiaco (italià: abbazia territoriale di Subiaco; llatí: Abbatia Territorialis Sublacensis); també coneguda com a Abadia de Santa Escolàstica és una abadia de l'orde benedictí de l'Església catòlica, fundada al per sant Benet de Núrsia, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Pasqual II і Abadia territorial de Subiaco
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Veure Pasqual II і Alfons el Bataller
Anselm de Canterbury
Anselm de Canterbury (1033 o 1034 - 21 d'abril, 1109), també conegut com a Sant Anselm, Anselm d'Aosta o Anselm de Bec, va ser un monjo benedictí, filòsof i teòleg que ocupà l'arquebisbat de Canterbury entre 1093 i 1109.
Veure Pasqual II і Anselm de Canterbury
Arnoul de Chocques
Arnau de Cocques també dit Arnoul Malcouronne, i Arnoul de Rœux, fou un patriarca llatí de Jerusalem, el primer nomenat per aquest càrrec, que tingué des del 1099.
Veure Pasqual II і Arnoul de Chocques
Arquebisbat d'Acerenza
Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure Pasqual II і Arquebisbat d'Acerenza
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Veure Pasqual II і Arquebisbat de Bourges
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Pasqual II і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Arquebisbat de Gaeta
Larquebisbat de Gaeta (italià: arcidiocesi di Gaeta; llatí: Archidioecesis Caietana) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Pasqual II і Arquebisbat de Gaeta
Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo
La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Pasqual II і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Pasqual II і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Veure Pasqual II і Arquebisbat de Milà
Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure Pasqual II і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Veure Pasqual II і Arquebisbat de Tours
Arxiu Diocesà de Barcelona
L'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) és la institució que custodia el fons documental emanat de l'activitat del bisbe i de la seva cúria diocesana, i gestiona la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit.
Veure Pasqual II і Arxiu Diocesà de Barcelona
Basílica de Sant Climent del Laterà
La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.
Veure Pasqual II і Basílica de Sant Climent del Laterà
Basílica de Santa Cecília in Trastevere
Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.
Veure Pasqual II і Basílica de Santa Cecília in Trastevere
Basílica de Santa Maria del Popolo
Part frontal de la basílica. Interior de la basílica. El Duomo. La Basílica de Santa Maria del Popolo és una església de Roma, Itàlia de l'Orde de Sant Agustí.
Veure Pasqual II і Basílica de Santa Maria del Popolo
Basílica dels Sants XII Apòstols
La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.
Veure Pasqual II і Basílica dels Sants XII Apòstols
Berenguer Dalmau
Berenguer Dalmau fou bisbe de Girona (1114-1146).
Veure Pasqual II і Berenguer Dalmau
Bertran de Sant Gèli
Bertran de Saint-Gilles (Bertran de Tolosa o Bertran I de Tolosa o de Sant Gèli), (vers 1065 -† 1112) fou comte de Tolosa, comte de Rouergue i Sant Gèli, comte d'Albi, Carcí i Nimes, marquès i duc de Gòtia i Septimània o Narbona (on de fet governaven els vescomtes) i comte i marquès de Provença del 1096 al 1108 com a Bertran II.
Veure Pasqual II і Bertran de Sant Gèli
Bisbat d'Avezzano
El bisbat d'Avezzano (o dels Marsos) (italià: diocesi di Avezzano o dei Marsi; llatí: Dioecesis Marsorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Veure Pasqual II і Bisbat d'Avezzano
Bisbat d'Orange
Orange - Diocèse d'Orange, Dioecesis Arausiensis -) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.
Veure Pasqual II і Bisbat d'Orange
Bisbat de Betlem
La plaça de la basílica de la Nativitat a Betlem. Clamecy. El bisbat de Betlem (francès: Diocèse de Bethléem, llatí: Dioecesis Bethleemitana) és una seu de l'Església Catòlica suprimida i titular de l'Església catòlica.
Veure Pasqual II і Bisbat de Betlem
Bisbat de Carpi
El bisbat de Carpi (italià: diocesi di Carpi; llatí: Dioecesis Carpensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Pasqual II і Bisbat de Carpi
Bisbat de Cassano all'Ionio
El bisbat de Cassano all'Ionio —Diocesi di Cassano all'Ionio; Dioecesis Cassanensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragàni de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Pasqual II і Bisbat de Cassano all'Ionio
Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti
catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Pasqual II і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti
Bisbat de Faenza-Modigliana
El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Pasqual II і Bisbat de Faenza-Modigliana
Bisbat de Fiesole
El bisbat de Fiesole (italià: diocesi di Fiesole; llatí: Dioecesis Faesulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure Pasqual II і Bisbat de Fiesole
Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino
La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Pasqual II і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino
Bisbat de Mazara del Vallo
El seminari de Mazara del Vallo Columna de l'antiga església normanda El bisbat de Mazara del Vallo (italià: diocesi di Mazara del Vallo; llatí: Dioecesis Mazariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Pasqual II і Bisbat de Mazara del Vallo
Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure Pasqual II і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
Bisbat de Parma
Davallament de la creu'' de Benedetto Antelami dins de la catedral de Parma. L'església de San Bernard de ll'abadia de Fontevivo. El baptisteri de Parma. palau episcopal. El bisbat de Parma (italià: diocesi di Parma; llatí: Dioecesis Parmensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Pasqual II і Bisbat de Parma
Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux
XII). XII. El bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux (francès: Diocèse de Saint-Paul-Trois-Châteaux, llatí: Dioecesis Tricastrinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica.
Veure Pasqual II і Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux
Bisbat suburbicari d'Albano
El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Pasqual II і Bisbat suburbicari d'Albano
Bisbat suburbicari de Frascati
El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Pasqual II і Bisbat suburbicari de Frascati
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Pasqual II і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
Canut IV de Dinamarca
Canut (o Knud) IV (ca. 1043 – 10 de juliol de 1086), conegut com a Canut el Sant o Sant Canut, fou rei de Dinamarca entre 1080 i 1086.
Veure Pasqual II і Canut IV de Dinamarca
Catedral de Lund
La catedral de Lund (Lunds domkyrka) es un temple luterà de culte pertanyent a l'Església de Suècia i seu de la diòcesi de Lund.
Veure Pasqual II і Catedral de Lund
Catedral de Parma
La Catedral de Parma (Duomo) és un temple i seu episcopal de Parma, Emília-Romanya (Itàlia).
Veure Pasqual II і Catedral de Parma
Celestí II
Teobaldo Boccapecci o Boccapeconai - en Thebaldus Buccapecuc - fou elegit papa de Roma després de la mort del papa Calixt II el 13 de desembre de 1124 i prengué el nom de Celestí II, però esclatà una arravatament partidista durant la cerimònia d'investidura i dimití abans de ser consagrat o entronitzat per tal d'evitar el cisma.
Veure Pasqual II і Celestí II
Civita Castellana
Civita Castellana és una comuna d'Itàlia situada a la província de Viterbo, a la regió del Laci, al centre de la península italiana.
Veure Pasqual II і Civita Castellana
Climent III
Climent III (centre) amb Enric IV (esquerra), imatge del ''Codex Jenesis Bose'' Guibert o Wibert de Ravenna (c. 1029 - 8 de setembre de 1100) va ser un prelat italià, arquebisbe de Ravenna, que va ser elegit Papa en 1080 en oposició al papa Gregori VII.
Veure Pasqual II і Climent III
Cori (municipi)
Cori, antigament Cora, és un municipi italià de la província de Latina, a la regió del Laci.
Veure Pasqual II і Cori (municipi)
Croada del 1101
La Croada del 1101 (1100 - 1101) va ser una expedició militar promoguda pel papa Pasqual II enviada com a reforç per la conquesta de Terra Santa, que arribà en dos grups.
Veure Pasqual II і Croada del 1101
Croada pisano-catalana
La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.
Veure Pasqual II і Croada pisano-catalana
Daimbert de Pisa
Daimbert de Pisa (o Dagobert) (?-- mort el 1105) fou el primer arquebisbe de Pisa i el segon patriarca llatí de Jerusalem.
Veure Pasqual II і Daimbert de Pisa
Diòcesi de Lleó
La diòcesi de León té la seu episcopal a la ciutat de Lleó, depenent des de 1955 de l'arxidiòcesi d'Oviedo.
Veure Pasqual II і Diòcesi de Lleó
Diòcesi de Torcello
La diòcesi de Torcello (en llatí: Dioecesis Torcellana) és una seu suprimida i actual seu titular de l'Església Catòlica.
Veure Pasqual II і Diòcesi de Torcello
Elecció papal de 1088
L'elecció papal de març de 1088 va ser convocada després de la mort de Víctor III, i acabà amb l'elecció del cardenal Otó de Chantillon, qui va prendre el nom d'Urbà II.
Veure Pasqual II і Elecció papal de 1088
Elecció papal de 1099
L'Elecció papal de 1099 va ser una elecció papal convocada després de la mort d'Urbà II, que acabà amb l'elecció de Pasqual II.
Veure Pasqual II і Elecció papal de 1099
Elecció papal de 1118
L'Elecció papal de 1118 va ser el procés pel qual s'escollí fou escollit el papa Gelasi II com a successor de Pasqual II, que havia mort el 21 de gener del 1118 a Roma després de 18 anys de pontificat.
Veure Pasqual II і Elecció papal de 1118
Elecció papal de 1124
L'elecció papal de 1124 es convocà per elegir el successor de Calixte II, mort el 12 de desembre de 1124, i acabà amb l'elecció del papa Honori II.
Veure Pasqual II і Elecció papal de 1124
Elecció papal de 1145
L'elecció papal de 1145 va seguir la mort del papa Luci II i acabà amb l'elecció del Papa Eugeni III, el primer papa de l'Orde del Cister.
Veure Pasqual II і Elecció papal de 1145
Elecció papal de 1153
L'elecció papal de 1153 va seguir la mort del papa Eugeni III i acabà amb l'elecció del papa Anastasi IV.
Veure Pasqual II і Elecció papal de 1153
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Veure Pasqual II і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric V (11 d'agost de 1086 - 23 de maig de 1125) va ser rei d'Alemanya (des de 1099) i emperador del Sacre Imperi Romà (des del 1111), el quart governant de la dinastia sàlica.
Veure Pasqual II і Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic
Erik Gnupsson
Erik Gnupsson o Eiríkr Gnúpsson, també conegut com a Henricus (finals s. XI - començament s. XII) va néixer a Islàndia, es va convertir en clergue i més tard va ser nomenat Bisbe de Groenlàndia, amb seu a Garðar.
Veure Pasqual II і Erik Gnupsson
Geoffroi de Vendôme
Geoffroi de Vendôme (1070, Angers - 26 de març del 1132, íd.) fou un prelat i escriptor francès.
Veure Pasqual II і Geoffroi de Vendôme
Gerard (beat)
Gerard (ca. 1035-1040 - 3 de setembre de 1120), amb diversos possibles cognoms Tum, Tunc, Tenque o Thom o fins i tot Sasso, fou un noble que marxà a les Croades i hi esdevingué fundador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital i primer gran mestre de l'orde, i també fundador de l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem.
Veure Pasqual II і Gerard (beat)
Gerard de Braga
Gerard de Braga o Guerau de Moissac (Caors, Òlt, França, s. XI - Bornes, Portugal, 5 de desembre de 1108) fou un monjo benedictí, bisbe de Braga.
Veure Pasqual II і Gerard de Braga
Godofreu I de Lovaina
Godofreu I de Lovaina, dit el Barbut, el Coratjós, el Valent, o el Gran (però és recomanable no utilitzar el malnom del Barbut, ja que pot ser confós amb el duc Godofreu II de Baixa Lotaríngia, dit també el Barbut, que va viure uns anys abans) (nascut al voltant de 1060, va morir el 25 de gener de 1139), fou comte de Lovaina i Brussel·les i landgravi de Ducat de Brabant de 1095 a 1139, i després duc de la Baixa Lotaríngia des de 1106 a 1125 (sota el nom de Godofreu V) i marcgravi o marquès d'Anvers des 1106 a 1139.
Veure Pasqual II і Godofreu I de Lovaina
Goffredo Alberti
Goffredo Alberti (Toscana, ca. 1803-1142/1143), també anomenat Gottifredo o Gotifredo, va ser un noble i religiós italià.
Veure Pasqual II і Goffredo Alberti
Gonçal de Mondoñedo
Gonçal o Gundisalvus (ca. 1040–ca. 1108), va ser un clergue gallec, bisbe de Mondoñedo.
Veure Pasqual II і Gonçal de Mondoñedo
Gregori VIII (antipapa)
Gregori VIII (Llemosí, ? - Abadia de Cluny, 29 de gener del 1119) Antipapa de nom de baptisme Maurice Bourdin (Bardinus), al que l'emperador germànic Enric V, feu proclamar Papa en lloc de Gelasi II, i prengué el nom de Gregori VIII.
Veure Pasqual II і Gregori VIII (antipapa)
Guido della Gherardesca
Guido della Gherardesca (Pisa, 1060 - Bolgheri, Castagneto Carducci, Livorno, 20 de maig de 1140) fou un eremita toscà.
Veure Pasqual II і Guido della Gherardesca
Guiu II de Toscana
Guiu Guerra, Guido Guerra, o Guiu II de Toscana (mort cap al 1124) fou marquès de Toscana o Túscia, fill d'un comte Guiu de Florència, fou adoptat per la marquesa Matilde de Canossa, que era la seva padrina de bateig.
Veure Pasqual II і Guiu II de Toscana
Hipòtesi dels lemniscs
La hipòtesi dels lemniscs o hipòtesi de l'origen vaticanoaragonèsAlbertí 2010, pàg.
Veure Pasqual II і Hipòtesi dels lemniscs
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure Pasqual II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Veure Pasqual II і Història de Roma
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Pasqual II і Història del papat
Hug VI de Lusignan
Hug VI, dit el Dimoni (c. 1039/1043 – c. 1103/1110), fou senyor de Lusignan i comte de La Marca (com a Hug I).
Veure Pasqual II і Hug VI de Lusignan
Innocenci II
Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.
Veure Pasqual II і Innocenci II
Joan IX de Constantinoble
Joan IX anomenat Agapet o Hieromnemon (en grec medieval Ἰωάννης Θ΄ Ἀγαπητός or Ἱερομνήμων) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1111 al 1134.
Veure Pasqual II і Joan IX de Constantinoble
Liber Maiolichinus
Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.
Veure Pasqual II і Liber Maiolichinus
Llúcia de Rochefort
Llúcia de Rochefort (v 1088 - d 1137), reina consort de França (1104-1107).
Veure Pasqual II і Llúcia de Rochefort
Lleó d'Òstia
Lleó d'Òstia (Leo Ostiensis) o Lleó de Marsi (Leo Marsicanus) (Marsica, 1046 – Òstia, 1115) fou un noble i monjo de Montecassino cap al 1061, i cardenal italià del.
Veure Pasqual II і Lleó d'Òstia
Lliga CaixaBank d'Escala i Corda
La Lliga CaixaBank —abans coneguda successivament com a Circuit Bancaixa i Lliga Bankia— és la màxima competició professional de la modalitat d'escala i corda de pilota valenciana jugada en trinquet (esport).
Veure Pasqual II і Lliga CaixaBank d'Escala i Corda
Llista d'eleccions papals
La primera elecció papal seguint ''In nomine Domini'' (1059) va tenir lloc a San Pietro in Vincoli abans que a l'Antiga basílica de Sant Pere per l'oposició secular intensa al nou procés de selecció papal. La llista d'eleccions papals inclou les 110 eleccions papals que han donat com a resultat els papes actualment reconeguts per l'Església catòlica com a legítims.
Veure Pasqual II і Llista d'eleccions papals
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Veure Pasqual II і Llista de papes de Roma
Llorenç màrtir
Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l'any 258.
Veure Pasqual II і Llorenç màrtir
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Pasqual II і Monestir
Monestir de Troclar
El monestir de Troclar fou un antic monestir de l'Albigès fundat el per Cramsici, pare de santa Segolena, com a lloc pel retir espiritual de la seva filla que en va esdevenir la primera abadessa.
Veure Pasqual II і Monestir de Troclar
Narni
Narni és una ciutat d'Itàlia, a la regió de l'Úmbria, província de Terni, situada a uns 240 metres sobre el nivell del mar.
Veure Pasqual II і Narni
Nom papal
La llista dels papes de l'Església Catòlica Un nom papal o nom pontifical és el nom regnal que pren un papa.
Veure Pasqual II і Nom papal
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Veure Pasqual II і Normands
Oleguer de Barcelona
Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
Veure Pasqual II і Oleguer de Barcelona
Orde de Fontevrault
LOrde de Fontevrault és un orde monàstic, fundat per Robert d'Arbrissel en 1100 que va existir fins al 1792.
Veure Pasqual II і Orde de Fontevrault
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Veure Pasqual II і Orde de Sant Joan de Jerusalem
Orde de Vallombrosa
L'Orde de Vallombrosa o Congregació Benedictina de Vallombrosa és un orde monàstic fundat a Vallombrosa (Toscana), el 1039 per sant Joan Gualbert, com a reforma observant de l'orde benedictí i avui integrada en aquest orde com a congregació.
Veure Pasqual II і Orde de Vallombrosa
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Pasqual II і Orde del Cister
Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.
Veure Pasqual II і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
Ot d'Urgell
Tomba d'Ot d'Urgell a Santa Maria de Gerri Ot —també Odó o Dot— anomenat Ot d'Urgell (Sort, ca. 1065 - Monestir de Santa Maria de Gerri, 7 de juliol de 1122) fou bisbe d'Urgell i venerat com a sant al si de l'Església catòlica.
Veure Pasqual II і Ot d'Urgell
Otbert de Lieja
Otbert de Lieja (també Obert o Obbert), (mort a Lieja el 31 de gener de 1119) era canonge al capítol de la catedral de Sant Lambert, prebost de la col·legiata de la Santa Creu de Lieja i canonge de la col·legiata de Juda i Simó a Goslar.
Veure Pasqual II і Otbert de Lieja
Panteons i tombes de sobirans a Roma
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de la ciutat de Roma.
Veure Pasqual II і Panteons i tombes de sobirans a Roma
Papat de Viterbo
Palau Papal de Viterbo Amb una llarga història com a avantatge per a les forces dels antipapes que amenaçaven Roma, Viterbo es va convertir en una ciutat papal el 1243.
Veure Pasqual II і Papat de Viterbo
Pasqual
* Biografies.
Veure Pasqual II і Pasqual
Patrologia Latina
Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.
Veure Pasqual II і Patrologia Latina
Pecq
Pecq (en való Pêk) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona a cavall a l'Escalda, que hi és rectificat i canalitzat per a les necessitats del transport fluvial.
Veure Pasqual II і Pecq
Pere Crisolà
Pere Crisolà (Petrus Chrysolanus o Grosolanus, Pétros) fou bisbe de Milà el 1110 i abans havia estat bisbe a altres seus menys importants.
Veure Pasqual II і Pere Crisolà
Piazza del Popolo
La Piazza del Popolo és una de les places més famoses de Roma, als peus del Pincio.
Veure Pasqual II і Piazza del Popolo
Principat de Tàrent
Pierre Mortier: Tàrent cap al 1704 El Principat de Tàrent amb capital a Tàrent va existir des de 1088 fins a 1465.
Veure Pasqual II і Principat de Tàrent
Ramon de Roda
Ramon de Roda, de Ribagorça, de Barbastre o Ramon del Monte (Durban, Gascunya, 1067 - Osca, 1126) va ser bisbe de Roda-Barbastre.
Veure Pasqual II і Ramon de Roda
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Veure Pasqual II і Regne de Castella
Robert d'Arbrissel
Robert d'Arbrissel (Arbrissel, Illa i Vilaine, 1047 - Orsan, Berry, 1116) fou un religiós bretó, predicador i anacoreta.
Veure Pasqual II і Robert d'Arbrissel
Roger de Cannes
Roger de Cannes (1060 - 30 de desembre de 1129) (en italià: Ruggero di Canne) va ser bisbe de Canes.
Veure Pasqual II і Roger de Cannes
Roger II de Foix
Roger II de Foix (? - 1124) fou comte de Foix (1071-1124).
Veure Pasqual II і Roger II de Foix
Rotrou III de Perche
Rotrou III de Perche (abans de 1080 - † 20 de gener/6 de maig de 1144), de vegades conegut amb l'epítet de "el Gran", fou un noble normand, comte de Perche i de Mortagne des del 1099.
Veure Pasqual II і Rotrou III de Perche
Sant Mateu de Vilademires
Sant Mateu és l'església parroquial del veïnat dispers de Vilademires, a l'oest del municipi de Cabanelles al qual pertany.
Veure Pasqual II і Sant Mateu de Vilademires
Santa Maria de Badalona
L'església arxiprestal de Santa Maria de Badalona és un temple parroquial catòlic protegit com a bé cultural d'interès local de Badalona (Barcelonès).
Veure Pasqual II і Santa Maria de Badalona
Santa Maria de Lavaix
Santa Maria de Lavaix és un antic monestir cistercenc del s X, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Veure Pasqual II і Santa Maria de Lavaix
Santa Maria de Viu de Llevata
Santa Maria de Viu de Llevata és l'església parroquial romànica del poble de Viu de Llevata, en el municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Veure Pasqual II і Santa Maria de Viu de Llevata
Tractat de Devol
El Tractat de Devol (en grec: συνθήκη της Δεαβόλεως) va ser un acord signat el 1108 entre Bohemond I d'Antioquia i l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a conseqüència de la Primera Croada.
Veure Pasqual II і Tractat de Devol
Troia (Itàlia)
Troia (de vegades escrit Troja) és un municipi italià de la província de Foggia a la regió de la Pulla.
Veure Pasqual II і Troia (Itàlia)
Urbà II
Urbà II, (±1035 Châtillon-sur-Marne – Roma, 1099), nascut Otó de Chantillon o Eudes de Lagery, va ser el 159è papa de l'Església Catòlica durant onze anys entre 1088 i 1099.
Veure Pasqual II і Urbà II
Vreta
Vreta, a l'actual municipi de Linköping a Östergötland, fou el primer convent de monges de Suècia, en funcionament des del principi del fins al 1582, inicialment benedictí i més tard cistercenc, i un dels més antics d'Escandinàvia.
Veure Pasqual II і Vreta
Zagarolo
Zagarolo és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat a uns 30 km al nord-oest de Roma.
Veure Pasqual II і Zagarolo
També conegut com Papa Pasqual II.