Taula de continguts
70 les relacions: Actini, Actinoide, Antoine Henri Becquerel, Àtom, Beta, Bosons W i Z, Càrrega elèctrica elemental, Centellejador, Cobalt 60, Compost de gas noble, Criptó, Datació per termoluminescència, Descàrrega de Townsend, Desintegració β, Detecció de neutrons, Efectes de les armes nuclears, Electró, Energia nuclear, Enginyeria nuclear, Ernest Rutherford, Estronci, Experiment de Millikan, Experiment de Rutherford, Experiment de Wu, Fòsfor, Fissió nuclear, Frederick Soddy, Germani, Guerra nuclear, Hidrogen, Història de la mecànica quàntica, Holmi, Ionització, Isòtops de l'estronci, Isòtops de l'heli, Isòtops del carboni, Isòtops del rubidi, Metroid (videojoc), Model atòmic de Thomson, Neptuni, Neutró, Nucli atòmic, Pierre Curie, Pintura lluminosa, Plutoni, Potassi 40, Procés de combustió del silici, Prometi, Protoactini, Radi (element), ... Ampliar l'índex (20 més) »
Actini
L'actini és un element químic de símbol Ac i nombre atòmic 89.
Veure Partícula β і Actini
Actinoide
La sèrie dels actinoides o actínids comprèn els 15 elements de l'actini fins al lawrenci (nombres atòmics del 89 al 103, ambdós inclosos), que són: actini (Ac), tori (Th), protoactini (Pa), urani (U), neptuni (Np), plutoni (Pu), americi (Am), curi (Cm), berkeli (Bk), californi (Cf), einsteini (Es), fermi (Fm), mendelevi (Md), nobeli (No) i lawrenci (Lr).
Veure Partícula β і Actinoide
Antoine Henri Becquerel
Antoine Henri Becquerel (París, 15 de desembre de 1852 - Le Croisic, 25 d'agost de 1908) fou un físic francès, descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.
Veure Partícula β і Antoine Henri Becquerel
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Veure Partícula β і Àtom
Beta
La beta és la segona lletra de l'alfabet grec.
Veure Partícula β і Beta
Bosons W i Z
En física, els bosons W i Z són partícules elementals que produeixen la interacció de la força nuclear feble.
Veure Partícula β і Bosons W i Z
Càrrega elèctrica elemental
La càrrega elèctrica elemental o quantum elemental d'electricitat és una constant física usada com a unitat natural i equivalent al mòdul de la càrrega elèctrica d'un electró.
Veure Partícula β і Càrrega elèctrica elemental
Centellejador
Esquema d'un detector de centelleigs Un centellejador o escintil·lador, és un tipus de material orgànic o plàstic particular que s'excita emetent fotons quan per ell passa radiació ionitzant, per la qual cosa és utilitzat per a la detecció i mesura de la radioactivitat per mitjà del registre d'aquesta luminescència.
Veure Partícula β і Centellejador
Cobalt 60
Esquema de decaïment del 60Co. El cobalt 60 (60Co o Co-60) és un isòtop radioactiu sintètic del cobalt, amb un període de semidesintegració de 5,27 anys.
Veure Partícula β і Cobalt 60
Compost de gas noble
Els compostos de gas noble són compostos químics que inclouen un element del grup de la taula periòdica, els gasos nobles.
Veure Partícula β і Compost de gas noble
Criptó
El criptó és l'element químic de símbol Kr i nombre atòmic 36.
Veure Partícula β і Criptó
Datació per termoluminescència
La datació amb termoluminescència (TL) és un mètode de datació absoluta que a diferència de la datació basada en el carboni-14 permet datar ceràmiques, el material inorgànic més abundant en els jaciments arqueològics dels últims 10.000 anys; i permet datar materials inorgànics (com el sílex cremat) de fins a 50.000-80.000 anys d'antiguitat, el límit del radiocarboni.
Veure Partícula β і Datació per termoluminescència
Descàrrega de Townsend
La descàrrega de Townsend o descàrrega en cascada, és un procés d'ionització d'un gas on els electrons lliures accelerats per un camp elèctric prou fort augmenten la conductivitat elèctrica a través del gas per un efecte en cascada causat per la ionització de molècules.
Veure Partícula β і Descàrrega de Townsend
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Veure Partícula β і Desintegració β
Detecció de neutrons
La detecció de neutrons és la detecció efectiva dels neutrons que entren en un detector ben posicionat.
Veure Partícula β і Detecció de neutrons
Efectes de les armes nuclears
Les explosions nuclears produeixen molts diversos tipus d'efectes tots ells tremendament destructius en tots els aspectes.
Veure Partícula β і Efectes de les armes nuclears
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Partícula β і Electró
Energia nuclear
Lenergia nuclear és l'energia que sorgeix de partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.
Veure Partícula β і Energia nuclear
Enginyeria nuclear
L'enginyeria nuclear és l'aplicació pràctica del nucli atòmic tractat pels principis de la tecnologia, química, física nuclear, etc.
Veure Partícula β і Enginyeria nuclear
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Veure Partícula β і Ernest Rutherford
Estronci
Lestronci és l'element químic de símbol Sr i nombre atòmic 38.
Veure Partícula β і Estronci
Experiment de Millikan
L'experiment de Millikan o experiment de la gota d'oli és un important experiment que permet determinar la càrrega elèctrica de l'electró.
Veure Partícula β і Experiment de Millikan
Experiment de Rutherford
Joseph J. Thomson les partícules α travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire. L'equip d'Ernest Rutherford comprovà que algunes es desviaven molt, i d'altres fins i tot rebotaven L'experiment de Rutherford, anomenat també experiment de Geiger-Marsden o experiment de la làmina d'or, és el nom que reben un conjunt d'experiments realitzats pel físic alemany Hans Geiger (1882–1945) i el britànic Ernest Marsden (1889–1970), sota la direcció del britànic Ernest Rutherford (1871–1937), en els Laboratoris de Física de la Universitat de Manchester, Regne Unit, entre 1908 i 1913.
Veure Partícula β і Experiment de Rutherford
Experiment de Wu
desmagnetizació adiabàtica. Chien-Shiung Wu, en honor de qui s'anomena l'experiment de Wu, va dissenyar l'experiment i va dirigir l'equip que va dur a terme la prova de la conservació de paritat. L'experiment de Wu va ser un experiment de física nuclear que es va dur a terme el 1956 per la física americano-xinesa Chien-Shiung Wu en col·laboració amb el Grup de Baixa Temperatura de l'Agència Nacional d'Estàndards.
Veure Partícula β і Experiment de Wu
Fòsfor
El fòsfor és l'element químic de símbol P i nombre atòmic 15.
Veure Partícula β і Fòsfor
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Veure Partícula β і Fissió nuclear
Frederick Soddy
fou un radioquímic anglès que va explicar, amb Ernest Rutherford, que la radioactivitat es deu a la transmutació d'elements, que ara se sap que implica reaccions nuclears.
Veure Partícula β і Frederick Soddy
Germani
El germani és l'element químic de símbol Ge i nombre atòmic 32.
Veure Partícula β і Germani
Guerra nuclear
Tità II, en servei amb les Forces Aèries dels Estats Units entre 1962 i 1986. La guerra nuclear és un tipus de guerra que es duu a terme mitjançant l'ús d'armes nuclears, una classe d'arma de destrucció massiva.
Veure Partícula β і Guerra nuclear
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Partícula β і Hidrogen
Història de la mecànica quàntica
llum quàntica de Albert Einstein a 1905 i el descobriment en 1907 del nucli atòmic positiu fet per Ernest Rutherford. La història de la mecànica quàntica entrellaçada amb la història de la química quàntica comença essencialment amb el descobriment dels raigs catòdics realitzat per Michael Faraday el 1838, la introducció del terme cos negre per Gustav Kirchhoff l'hivern de 1859-1860, el suggeriment fet per Ludwig Boltzmann el 1877 sobre la discretització dels estats d'energia d'un sistema físic, i la hipòtesi quàntica de Max Planck el 1900, que deia que qualsevol sistema de radiació d'energia atòmica podia teòricament ser dividit en un nombre d'elements d'energia discrets E\,, de forma que cadascun d'aquests elements d'energia fos proporcional a la freqüència \nu\,, amb les que cadascun d'ells podia irradiar energia de manera individual, resumit en la fórmula: E.
Veure Partícula β і Història de la mecànica quàntica
Holmi
L'holmi és un element químic el símbol del qual és Ho i el seu nombre atòmic és 67.
Veure Partícula β і Holmi
Ionització
Ionització provocada pel xoc de dos àtoms d'hidrogen. Un d'ells perd l'electró: H + H -> H + p^+ + e^- La ionització és el fenomen per mitjà del qual un àtom o una molècula elèctricament neutres es converteixen en un ió.
Veure Partícula β і Ionització
Isòtops de l'estronci
L'estronci (Sr) és un metall alcalinoterri.
Veure Partícula β і Isòtops de l'estronci
Isòtops de l'heli
Encara qu hi ha vuit isòtops coneguts de l'heli (He) (massa atòmica estàndard: 4.002602(2) u), només l'heli-3 (³He) i l'heli-4 (4He) són estables.
Veure Partícula β і Isòtops de l'heli
Isòtops del carboni
Els isòtops del carboni són els núclids o àtoms que tenen el mateix nombre atòmic que l'element químic carboni, és a dir, que tenen sis protons, tot i tenir entre ells un nombre diferent de neutrons i, per tant, diferent nombre màssic.
Veure Partícula β і Isòtops del carboni
Isòtops del rubidi
El rubidi (Rb) té 24 isòtops, tot i que el rubidi natural es compon de només dos; el Rb-85 (72,2%) i el Rb-87 (27,8%) radioactiu.
Veure Partícula β і Isòtops del rubidi
Metroid (videojoc)
és un videojoc de plataformes de Nintendo pensat per a la consola NES i publicat l'any 1986.
Veure Partícula β і Metroid (videojoc)
Model atòmic de Thomson
Model atòmic de Thomson El model atòmic de Thomson és un model d'àtom que proposà el físic anglès Joseph J. Thomson el 1904 per descriure l'estructura dels àtoms arrel del seu descobriment de l'electró.
Veure Partícula β і Model atòmic de Thomson
Neptuni
El neptuni és l'element químic de símbol Np i nombre atòmic 93.
Veure Partícula β і Neptuni
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Veure Partícula β і Neutró
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Partícula β і Nucli atòmic
Pierre Curie
fou un físic francès, pioner en l'estudi de la radioactivitat i descobridor de la piezoelectricitat, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903, juntament amb la seva dona, Marie Curie, en reconeixement dels seus extraordinaris serveis realitzats conjuntament en les investigacions de la radiació descoberta per Henri Becquerel.
Veure Partícula β і Pierre Curie
Pintura lluminosa
Pintura fluorescent La pintura lluminosa o pintura luminescent és una pintura que mostra luminescència.
Veure Partícula β і Pintura lluminosa
Plutoni
El plutoni és l'element químic de símbol Pu i nombre atòmic 94.
Veure Partícula β і Plutoni
Potassi 40
Esquema del procés de desintegració del potassi El potassi 40 (40K o K-40) és un isòtop radioactiu del potassi que té una llarga semivida d'1,248 anys.
Veure Partícula β і Potassi 40
Procés de combustió del silici
En astrofísica, la combustió del silici és una seqüència molt breu de reaccions de fusió nuclear que es produeixen en estels massius amb un mínim de 8 a 11 masses solars.
Veure Partícula β і Procés de combustió del silici
Prometi
El prometi és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Pm i el seu nombre atòmic és 61, i pertany al grup dels lantanoides.
Veure Partícula β і Prometi
Protoactini
El protoactini és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Pa i el seu nombre atòmic és 91.
Veure Partícula β і Protoactini
Radi (element)
El radi és l'element químic de símbol Ra i nombre atòmic 88.
Veure Partícula β і Radi (element)
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Partícula β і Radiació
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Partícula β і Radiació electromagnètica
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Veure Partícula β і Radiació gamma
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Partícula β і Radiació X
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Partícula β і Radioactivitat
Radioisòtop
Un radioisòtop (radionúclid, núclid radioactiu, isòtop radioactiu o isòtop inestable) és un àtom que té un excés d'energia nuclear, cosa que el fa inestable.
Veure Partícula β і Radioisòtop
Radioluminescència
fòsfor. El vial "font lluminosa de triti gasós" que es mostra aquí és nou. La radioluminescència és el fenomen pel que es produeix llum en un material mitjançant el bombardeig amb radiació ionitzant, com per exemple partícules beta.
Veure Partícula β і Radioluminescència
Radiotoxicitat
La radiotoxicitat o toxicitat nuclear és la toxicitat potencial de qualsevol tipus de material radioactiu a causa de la seva absorció, inhalació o ingestió.
Veure Partícula β і Radiotoxicitat
Ruteni
El ruteni és un element químic de nombre atòmic 44 que pertany al grup 8 de la taula periòdica dels elements.
Veure Partícula β і Ruteni
Samari
El samari és un element químic el símbol del qual és Sm i el seu nombre atòmic és 62.
Veure Partícula β і Samari
Seleni
El seleni és l'element químic de símbol Se i nombre atòmic 34.
Veure Partícula β і Seleni
Sodi
El sodi és l'element químic de símbol Na i nombre atòmic 11.
Veure Partícula β і Sodi
Tal·li
El tal·li és l'element químic de símbol Tl i nombre atòmic 81.
Veure Partícula β і Tal·li
Tecnologia nuclear
Un detector de fum residencial és l'objecte més familiar de la tecnologia nuclear per a la majoria de les persones. La tecnologia nuclear és la tecnologia que està relacionada amb les reaccions de nuclis atòmics.
Veure Partícula β і Tecnologia nuclear
Tel·luri
El tel·luri o tel·lur és un element químic el símbol del qual és Te el seu nombre atòmic és 52.
Veure Partícula β і Tel·luri
Tomografia per emissió de positrons
18F, que mostra captació focal anormal en el fetge. Els nivells d'isòtops normals s'observen en el cervell, els sistemes de recollida renal i la bufeta. La tomografia per emissió de positrons, TEP o PET (per les sigles en anglès de positron emission tomography), és l'obtenció d'imatges mitjançant el bombardeig de radiacions beta a un subjecte, per a ús informatiu sanitari, pròpia de la medicina nuclear i de la radiologia.
Veure Partícula β і Tomografia per emissió de positrons
Toshiko Yuasa
fou una física nuclear japonesa que treballà principalment a França.
Veure Partícula β і Toshiko Yuasa
Tub Geiger-Müller
Tub Geiger-Müller Un tub de Geiger-Muller és un instrument de mesura per al registre de la radiació ionitzant, que s'utilitza en un comptador Geiger.
Veure Partícula β і Tub Geiger-Müller
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Veure Partícula β і Urani
Urani 234
Lurani 234 (234U o U-234) és un isòtop de l'urani.
Veure Partícula β і Urani 234
També conegut com Partícula beta, Partícules beta, Radiacions beta, Radiació beta, Radiació β, Radiactivitat beta, Radioactivitat β, Raigs beta.