Taula de continguts
145 les relacions: Actini, Albert Ghiorso, Alcalinoterri, Alfa (desambiguació), Americi, Antracè, Atmosfera de la Lluna, Aurora polar, Àstat, Àtom, Beril·li, Berkeli, Berta Karlik, Bohri, Bosó escalar, Cadena de desintegració, Calcogen, Californi, Captura neutrònica, Carboni, Centellejador, Ceri, Cicle CNO, Comptador Geiger, Copernici, Curi, Curiosity, Descàrrega de Townsend, Desintegració α, Desintegració β, Diamant, Dmitri Mendeléiev, Dubni, Edat de la Terra, Einsteini, Electró, Elements del període 1, Elizabeth Rona, Emissió, Energia de lligadura, Energia nuclear, Enllaç C-Nb, Ernest Marsden, Ernest Rutherford, Espectròmetre de rajos X de partícules alfa, Estrella de neutrons, Estrella de Przybylski, Evolució estel·lar, Experiment de Rutherford, Física atòmica, ... Ampliar l'índex (95 més) »
Actini
L'actini és un element químic de símbol Ac i nombre atòmic 89.
Veure Partícula α і Actini
Albert Ghiorso
fou un enginyer nuclear estatunidenc codescobridor de 12 elements químics sintètics (americi, curi, berkeli, californi, einsteini, fermi, mendelevi, nobeli, lawrenci, rutherfordi, dubni i seaborgi), que van del nombre atòmic 95 al 106.
Veure Partícula α і Albert Ghiorso
Alcalinoterri
Els metalls alcalinoterris són els elements metàl·lics del grup segon de la taula periòdica, caracteritzats per tenir una configuració electrònica ns².
Veure Partícula α і Alcalinoterri
Alfa (desambiguació)
* Astronomia: estrella més brillant de la seva constel·lació.
Veure Partícula α і Alfa (desambiguació)
Americi
L'americi és un element sintètic que té com a símbol Am i nombre atòmic 95.
Veure Partícula α і Americi
Antracè
L'antracè o antracé és un hidrocarbur aromàtic policíclic que consta de tres anells de benzè fusionats.
Veure Partícula α і Antracè
Atmosfera de la Lluna
L'atmosfera de la Lluna és molt tènue i insignificant en comparació amb la de la Terra: té menys d'una cent trilionèsima part de la densitat de l'atmosfera terrestre al nivell del mar.
Veure Partícula α і Atmosfera de la Lluna
Aurora polar
Aurora boreal a Alaska Laurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.
Veure Partícula α і Aurora polar
Àstat
L'àstat és l'element químic de símbol At i nombre atòmic 85.
Veure Partícula α і Àstat
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Veure Partícula α і Àtom
Beril·li
El beril·li és l'element químic de símbol Be i nombre atòmic 4.
Veure Partícula α і Beril·li
Berkeli
El berkeli és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és el Bk i el seu nombre atòmic és 97.
Veure Partícula α і Berkeli
Berta Karlik
Berta Karlik (24 de gener de 1904, Viena, Imperi austrohongarès - 4 de febrer de 1990, Viena) fou una física austríaca que identificà l'àstat a la natura, tres anys després de la seva síntesi artificial.
Veure Partícula α і Berta Karlik
Bohri
El bohri és un element químic sintètic el símbol del qual és Bh i el seu nombre atòmic és 107.
Veure Partícula α і Bohri
Bosó escalar
Un bosó escalar és un bosó l'espín del qual és zero (és el terme escalar el que fixa aquest valor al zero).
Veure Partícula α і Bosó escalar
Cadena de desintegració
Les quatre cadenes radioactives naturals principals Cadena radioactiva de l'urani 235. La cadena de desintegració, sèrie radioactiva o mode de decaïment és el camí que segueix un radioisòtop inestable fins que acaba convertint-se en un isòtop estable.
Veure Partícula α і Cadena de desintegració
Calcogen
Calcogen és el nom que reben els elements químics del grup 16 de la taula periòdica, constituït per: oxigen (O), sofre (S), seleni (Se), tel·luri (Te), poloni (Po) i livermori (Lv).
Veure Partícula α і Calcogen
Californi
El californi és l'element químic de símbol Cf i nombre atòmic 98.
Veure Partícula α і Californi
Captura neutrònica
La captura neutrònica o captura tèrmica és un tipus de reacció nuclear en la qual un neutró lliure topa amb un nucli atòmic sense produir fissió, de manera que es combinen per formar un nucli més pesant.
Veure Partícula α і Captura neutrònica
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Partícula α і Carboni
Centellejador
Esquema d'un detector de centelleigs Un centellejador o escintil·lador, és un tipus de material orgànic o plàstic particular que s'excita emetent fotons quan per ell passa radiació ionitzant, per la qual cosa és utilitzat per a la detecció i mesura de la radioactivitat per mitjà del registre d'aquesta luminescència.
Veure Partícula α і Centellejador
Ceri
El ceri, de símbol Ce i nombre atòmic 58, és un dels 14 elements químics que segueixen el lantani en la taula periòdica, denominats per això lantanoides.
Veure Partícula α і Ceri
Cicle CNO
Diagrama del cicle CNO El cicle CNO (carboni-nitrogen-oxigen) és una de les dues reaccions de fusió per les quals les estrelles converteixen hidrogen en heli, i n'és l'altra la cadena protó-protó.
Veure Partícula α і Cicle CNO
Comptador Geiger
Comptador Geiger modern. Un comptador Geiger, també anomenat comptador Geiger-Müller, és un detector de partícules que permet mesurar els nivells de radiació ionitzant.
Veure Partícula α і Comptador Geiger
Copernici
El copernici és un element químic sintètic el símbol del qual és Cn i el seu nombre atòmic 112.
Veure Partícula α і Copernici
Curi
El curi és l'element químic de símbol Cm i nombre atòmic 96.
Veure Partícula α і Curi
Curiosity
El Curiosity és un rover que està explorant el cràter Gale a Mart, com a part de la missió Mars Science Laboratory (MSL) duta a terme per la NASA.
Veure Partícula α і Curiosity
Descàrrega de Townsend
La descàrrega de Townsend o descàrrega en cascada, és un procés d'ionització d'un gas on els electrons lliures accelerats per un camp elèctric prou fort augmenten la conductivitat elèctrica a través del gas per un efecte en cascada causat per la ionització de molècules.
Veure Partícula α і Descàrrega de Townsend
Desintegració α
Partícula alfa La desintegració α és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula α i es transforma en un nucli de quatre unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.
Veure Partícula α і Desintegració α
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Veure Partícula α і Desintegració β
Diamant
El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.
Veure Partícula α і Diamant
Dmitri Mendeléiev
Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.
Veure Partícula α і Dmitri Mendeléiev
Dubni
El dubni és l'element químic de símbol Db i nombre atòmic 105.
Veure Partícula α і Dubni
Edat de la Terra
La Terra vista per l'Apollo 17 Ledat de la Terra és d'uns 4.540 milions d'anys Aquesta edat s'ha determinat per datació radiomètrica de material meteorític i és coherent amb l'edat de les mostres de roques terrestres i lunars més antigues que es coneixen.
Veure Partícula α і Edat de la Terra
Einsteini
L'einsteini és l'element químic de símbol Es i nombre atòmic 99.
Veure Partícula α і Einsteini
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Partícula α і Electró
Elements del període 1
Un element del període 1 és un dels elements químics de la primera filera (o període) de la taula periòdica d'elements químics.
Veure Partícula α і Elements del període 1
Elizabeth Rona
Elizabeth Rona (20 de març de 1890 – 27 de juliol de 1981) fou una química nuclear hongaresa nacionalitzada estatunidenca, conegut pel seu treball amb isòtops radioactius.
Veure Partícula α і Elizabeth Rona
Emissió
* Física.
Veure Partícula α і Emissió
Energia de lligadura
Fissió d'un nucli atòmic segons el model de la gota líquida. L'energia de lligadura és la quantitat d’energia necessària per separar una partícula d’un sistema de partícules o per dispersar totes les partícules del sistema.
Veure Partícula α і Energia de lligadura
Energia nuclear
Lenergia nuclear és l'energia que sorgeix de partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.
Veure Partícula α і Energia nuclear
Enllaç C-Nb
Els compostos d'organoniobi (o compostos orgànics del niobi) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i niobi (Nb) (enllaç C-Nb).
Veure Partícula α і Enllaç C-Nb
Ernest Marsden
Experiment de Rutherford Sir Ernest Marsden (Lancashire, 1889 - Wellington, 1970), físic britànic coparticipant del famós experiment de Rutherford amb partícules alfa.
Veure Partícula α і Ernest Marsden
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Veure Partícula α і Ernest Rutherford
Espectròmetre de rajos X de partícules alfa
Un espectròmetre de rajos X de partícules alfa (o APXS per les seves sigles en anglès: alpha particle X-ray spectrometer) és un espectròmetre que analitza la composició d'elements químics d'una mostra de les partícules alfa disperses i els rajos X fluorescents després de la mostra s'irradia amb partícules d'alfa i rajos X de fonts radioactives.
Veure Partícula α і Espectròmetre de rajos X de partícules alfa
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Veure Partícula α і Estrella de neutrons
Estrella de Przybylski
L'estrellla o estel de Przybylski (V816 Centauri) és un estel an la constel·lació de Centaure, Centaurus, de magnitud aparent +8,02.
Veure Partícula α і Estrella de Przybylski
Evolució estel·lar
En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.
Veure Partícula α і Evolució estel·lar
Experiment de Rutherford
Joseph J. Thomson les partícules α travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire. L'equip d'Ernest Rutherford comprovà que algunes es desviaven molt, i d'altres fins i tot rebotaven L'experiment de Rutherford, anomenat també experiment de Geiger-Marsden o experiment de la làmina d'or, és el nom que reben un conjunt d'experiments realitzats pel físic alemany Hans Geiger (1882–1945) i el britànic Ernest Marsden (1889–1970), sota la direcció del britànic Ernest Rutherford (1871–1937), en els Laboratoris de Física de la Universitat de Manchester, Regne Unit, entre 1908 i 1913.
Veure Partícula α і Experiment de Rutherford
Física atòmica
Símbol d'àtom. La física atòmica és una branca de la física que estudia els electrons de l'embolcall electrònic d'un àtom i els fenòmens que hi estan associats (els seus estats energètics i les seves interaccions amb altres partícules i amb camps elèctrics i magnètics).
Veure Partícula α і Física atòmica
Fermi (element)
El fermi és l'element químic de la taula periòdica de nombre atòmic 100 que pertany a la sèrie dels actinoides, i de símbol, Fm.
Veure Partícula α і Fermi (element)
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Veure Partícula α і Fissió nuclear
Flerovi
El flerovi és l'element químic sintètic de símbol Fl i nombre atòmic 114.
Veure Partícula α і Flerovi
Frederick Soddy
fou un radioquímic anglès que va explicar, amb Ernest Rutherford, que la radioactivitat es deu a la transmutació d'elements, que ara se sap que implica reaccions nuclears.
Veure Partícula α і Frederick Soddy
Geostationary Operational Environmental Satellite
SLC-37B, Cape Canaveral Air Force Station, Florida El Geostationary Operational Environmental Satellite (o bé en català satèl·lit geoestacionari ambiental operacional, o GOES abreujat en anglès), és un sistema de satèl·lits meteorològics nord-americans operats per l'agència National Environmental Satellite, Data, and Information Service (NESDIS) dels Estats Units.
Veure Partícula α і Geostationary Operational Environmental Satellite
Grup 12 de la taula periòdica
Zinc. El grup 12 de la taula periòdica, o grup del zinc, està constituïda pels quatre elements que tenen configuració electrònica (n-1)d¹⁰ ns² i són: zinc (Zn), cadmi (Cd), mercuri (Hg) i copernici (Cn), dels períodes 4, 5, 6 i 7, respectivament.
Veure Partícula α і Grup 12 de la taula periòdica
Halogen
Els halògens són els elements del grup 17 de la taula periòdica i que tenen configuració electrònica ns² np⁵, i són: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I), àstat (At) i tennes (Ts).
Veure Partícula α і Halogen
Hassi
L'hassi és un element químic sintètic el símbol del qual és Hs i el seu nombre atòmic és 108.
Veure Partícula α і Hassi
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Partícula α і Heli
Heli 4
L'àtom d'heli. A la imatge es mostren el nucli atòmic (en rosa) i la distribució del núvol d'electrons (en negre). El nucli (a dalt a la dreta) de l'heli 4 és, en realitat, esfèricament simètric i s'assembla molt al núvol d'electrons, encara que quan es tracta de nuclis més complicats això no sempre es compleix.
Veure Partícula α і Heli 4
Història de la mecànica quàntica
llum quàntica de Albert Einstein a 1905 i el descobriment en 1907 del nucli atòmic positiu fet per Ernest Rutherford. La història de la mecànica quàntica entrellaçada amb la història de la química quàntica comença essencialment amb el descobriment dels raigs catòdics realitzat per Michael Faraday el 1838, la introducció del terme cos negre per Gustav Kirchhoff l'hivern de 1859-1860, el suggeriment fet per Ludwig Boltzmann el 1877 sobre la discretització dels estats d'energia d'un sistema físic, i la hipòtesi quàntica de Max Planck el 1900, que deia que qualsevol sistema de radiació d'energia atòmica podia teòricament ser dividit en un nombre d'elements d'energia discrets E\,, de forma que cadascun d'aquests elements d'energia fos proporcional a la freqüència \nu\,, amb les que cadascun d'ells podia irradiar energia de manera individual, resumit en la fórmula: E.
Veure Partícula α і Història de la mecànica quàntica
Ionització
Ionització provocada pel xoc de dos àtoms d'hidrogen. Un d'ells perd l'electró: H + H -> H + p^+ + e^- La ionització és el fenomen per mitjà del qual un àtom o una molècula elèctricament neutres es converteixen en un ió.
Veure Partícula α і Ionització
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Veure Partícula α і Isòtop
Isòtops de l'actini
L'Actini (Ac) natural no presenta cap isòtop estable i està compost d'un isòtop radioactiu, el 227Ac amb un període de semidesintegració de 21,772 anys.
Veure Partícula α і Isòtops de l'actini
Isòtops de l'argó
Els principals isòtops de l'argó (Ar) que poden trobar a la Terra són l'40Ar, l'36Ar, i l' 38Ar.
Veure Partícula α і Isòtops de l'argó
Isòtops de l'europi
L'europi natural es compon d'un isòtop estable, el 153Eu amb una abundància natural del 52,2%, i un radioisòtop inestable, el 151 amb un període de semidesintegració de 5_^\times 10^ anys i que es desintegra mitjançant emissió alfa.
Veure Partícula α і Isòtops de l'europi
Isòtops de l'heli
Encara qu hi ha vuit isòtops coneguts de l'heli (He) (massa atòmica estàndard: 4.002602(2) u), només l'heli-3 (³He) i l'heli-4 (4He) són estables.
Veure Partícula α і Isòtops de l'heli
Isòtops de l'urani
Lurani (U) natural no presenta cap isòtop estable però té dos isòtops primordials, l'238U amb un període de semidesintegració de 4,51 x 109 anys (pràcticament l'edat de la Terra i l'235U amb un període de semidesintegració de 7,13 x 108 anys i que es troben en quantitats apreciables en l'escorça terrestre, juntament amb el producte de desintegració 234U, tots tres radioactius.
Veure Partícula α і Isòtops de l'urani
Isòtops del bismut
El bismut (Bi) no presenta cap isòtop estable, tot i que durant molt de temps s'havia pensat que el 209Bi ho era, uns experiments duts a terme el 2002 van descobrir que es desintegrava en 205Th per emissió alfa.
Veure Partícula α і Isòtops del bismut
Isòtops del franci
El franci (Fr) no té cap isòtop estable.
Veure Partícula α і Isòtops del franci
Isòtops del gadolini
El gadolini (Gd) natural es compon de sis isòtops estables, el 154Gd, el 155Gd, el 156Gd, el 157Gd, el 158Gd i el 160Gd, i un radioisòtop, el 152Gd, sent el 158Gd el més abundant amb una abundància natural del 24,84%.
Veure Partícula α і Isòtops del gadolini
Isòtops del luteci
El luteci (Lu) natural es compon d'un isòtop estable el 175Lu amb una abundància natural del 97,41%.
Veure Partícula α і Isòtops del luteci
Isòtops del neptuni
El neptuni (Np) no té cap isòtop estable.
Veure Partícula α і Isòtops del neptuni
Isòtops del plutoni
El plutoni (Pu) no té cap isòtop estable.
Veure Partícula α і Isòtops del plutoni
Isòtops del poloni
El poloni (Po) té 33 isòtops, tots ells radioactius.
Veure Partícula α і Isòtops del poloni
Isòtops del protoactini
El protoactini (Pa) no té cap isòtop estable.
Veure Partícula α і Isòtops del protoactini
Isòtops del radó
El radó (Rn) té 34 isòtops coneguts.
Veure Partícula α і Isòtops del radó
Isòtops del samari
El samari (Sm) natural es compon de quatre isòtops estables, el 144Sm, 150Sm, el 152Sm i el 154Sm, i tres radioisòtops de llarg període de semidesintegració, el 147Sm (1,06x1011anys), el 148Sm (7x1015 anys) i el 149Sm 2x1015 anys), sent el 152Sm el més abundant amb un 26,75% d'abundància natural).
Veure Partícula α і Isòtops del samari
Isòtops del seaborgi
El seaborgi (Sg) no té cap isòtop estable.
Veure Partícula α і Isòtops del seaborgi
Isòtops del tungstè
El tungstè (W) natural es compon de cinc isòtops amb uns períodes de semidesintegració tan llargs que es poden considerar estables.
Veure Partícula α і Isòtops del tungstè
James Chadwick
Sir James Chadwick CH (Manchester, Anglaterra 1891 - Cambridge 1974) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física de l'any 1935 pel descobriment del neutró.
Veure Partícula α і James Chadwick
Joaquín Catalá de Alemany
Joaquín Catalá de Alemany (Manresa, 14 de setembre de 1911-Madrid, 27 de setembre de 2009) va ser un físic, meteoròleg, catedràtic i acadèmic espanyol, pioner de la física de partícules a Espanya.
Veure Partícula α і Joaquín Catalá de Alemany
Kurt Diebner
Kurt Diebner (13 de maig del 1905 - 13 de juny de 1964) fou un físic nuclear alemany, conegut per dirigir i administrar el Projecte Nuclear Alemany (Projecte Urani) durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Partícula α і Kurt Diebner
Lawrenci
El lawrenci és un element sintètic de la taula periòdica que pertany a la sèrie dels actinoides, el símbol del qual és el Lr i el seu nombre atòmic és 103.
Veure Partícula α і Lawrenci
Liti
El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.
Veure Partícula α і Liti
Livermori
El livermori és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és Lv i el seu nombre atòmic és 116.
Veure Partícula α і Livermori
Marietta Blau
Marietta Blau (29 April 1894 – 27 gener 1970) va ser una física austríaca.
Veure Partícula α і Marietta Blau
Mars Science Laboratory
El Mars Science Laboratory (Laboratori de Ciència de Mart o MSL), és una missió de la NASA amb la finalitat de posar i operar un vehicle robòtic anomenat Curiosity (Curiositat), sobre la superfície de Mart.
Veure Partícula α і Mars Science Laboratory
Meitneri
El meitneri és un element químic sintètic el símbol del qual és Mt i el seu nombre atòmic és 109.
Veure Partícula α і Meitneri
Memòria ECC
La memòria de codi de correcció d'errors (memòria ECC) és un tipus d' emmagatzematge de dades de l'ordinador que utilitza un codi de correcció d'errors (ECC) per detectar i corregir la corrupció de dades de n bits que es produeix a la memòria.
Veure Partícula α і Memòria ECC
Mendelevi
El mendelevi és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és Md (anteriorment Mv) i el seu nombre atòmic és 101.
Veure Partícula α і Mendelevi
Model atòmic de Rutherford
A sobre, el model atòmic de Thomson i, a sota, el de Rutherford El 1911 Ernest Rutherford va publicar un model atòmic, ja que l'evidència demostrava que el model atòmic de Thomson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu famós experiment.
Veure Partícula α і Model atòmic de Rutherford
Moscovi
El moscovi és el nom de l'element sintètic de la taula periòdica el símbol temporal del qual és Mc i el seu nombre atòmic és 115.
Veure Partícula α і Moscovi
Neptuni
El neptuni és l'element químic de símbol Np i nombre atòmic 93.
Veure Partícula α і Neptuni
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Veure Partícula α і Neutró
Nihoni
El nihoniNo confondre amb el niponi (en anglès nipponium), nom proposat per Masataka Ogawa per un suposat nou element que al final es va identificar amb el reni.
Veure Partícula α і Nihoni
Nobeli
El nobeli és l'element químic sintètic de símbol No i nombre atòmic 102.
Veure Partícula α і Nobeli
Nois de la via Panisperna
Els nois de la Via Panisperna (Italià: I ragazzi di Via Panisperna) fou un grup de joves científics liderats per Enrico Fermi.
Veure Partícula α і Nois de la via Panisperna
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Veure Partícula α і Nombre atòmic
Nombre d'Avogadro
'''Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro''' (1776–1856), comte de Quaregna e Cerreto. El nombre d'Avogadro, o constant d'Avogadro, (símbol NA o L) és una constant física fonamental que representa el nombre d'entitats elementals que hi ha en un mol.
Veure Partícula α і Nombre d'Avogadro
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Partícula α і Nucli atòmic
Osmi
Losmi és un element químic de nombre atòmic 76, que es troba en el grup 8 de la taula periòdica dels elements i en el 7è període.
Veure Partícula α і Osmi
Partícula β
Desintegració β Una partícula β és un electró o un positró que s'emet en un succés radioactiu a gran velocitat.
Veure Partícula α і Partícula β
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Veure Partícula α і Partícula subatòmica
Pic de Bragg
El pic de Bragg és un pic pronunciat a la corba de Bragg que representa la pèrdua d'energia de la radiació ionitzant durant el seu viatge a través de la matèria.
Veure Partícula α і Pic de Bragg
Pierre Curie
fou un físic francès, pioner en l'estudi de la radioactivitat i descobridor de la piezoelectricitat, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903, juntament amb la seva dona, Marie Curie, en reconeixement dels seus extraordinaris serveis realitzats conjuntament en les investigacions de la radiació descoberta per Henri Becquerel.
Veure Partícula α і Pierre Curie
Plutoni
El plutoni és l'element químic de símbol Pu i nombre atòmic 94.
Veure Partícula α і Plutoni
Plutoni-238
El plutoni-238 (238 Pu o Pu-238) és un isòtop radioactiu del plutoni fissil que té una vida mitjana de 87,7 anys.
Veure Partícula α і Plutoni-238
Poloni
El poloni és l'element químic de símbol Po i nombre atòmic 84.
Veure Partícula α і Poloni
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Veure Partícula α і Positró
Procés alfa
El procés alfa és un dels dos tipus de reaccions de fusió nuclear pels quals els estels converteixen l'heli en elements més pesants; l'altre és el procés triple alfa.
Veure Partícula α і Procés alfa
Procés de combustió del neó
El procés de combustió del neó és un conjunt de reaccions de fusió nuclear que tenen lloc a estels massius (de com a mínim 8 masses solars).
Veure Partícula α і Procés de combustió del neó
Procés S
El procés S o captura lenta de neutrons és un tipus de nucleosíntesi que requereix condicions de menor densitat neutrònica i menor temperatura en les estrelles que el procés R. En aquestes condicions, l'índex de captura neutrònica pels nuclis és lent si el comparem amb la velocitat de desintegració beta.
Veure Partícula α і Procés S
Procés triple-alfa
Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.
Veure Partícula α і Procés triple-alfa
Programa Surveyor
Fotografia de la nau Surveyor 3 descansant sobre la superfície de la Lluna, presa pels astronautes de l'Apollo 12 (descripcions afegides). No es mostren els retrocoets principals i la unitat de radar, que van ser expulsades abans d'aterrar. (NASA) El programa Surveyor de la NASA és un programa d'exploració de la Lluna per mitjà de màquines automàtiques que van tenir un paper important en la preparació de les missions del programa Apollo.
Veure Partícula α і Programa Surveyor
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Partícula α і Protó
Protoactini
El protoactini és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Pa i el seu nombre atòmic és 91.
Veure Partícula α і Protoactini
Punta de la branca gegant vermella
En astrofísica, la punta de la branca vermella gegant, designat en general a la literatura pel seu equivalent anglès Tip of the Red Giant Branch i abreujat TRGB, és un mètode d'avaluació de distàncies extragalàctiques utilitzant llum infraroja (Banda I) màxim de les gegants vermelles de població II.
Veure Partícula α і Punta de la branca gegant vermella
Química nuclear
reprocessament el 95% del combustible gastat podria ser reciclat per ser retornat pel seu ús en una central nuclear (4). La química nuclear és la part de la química que estudia les propietats i aplicacions dels nuclis atòmics mitjançant mètodes químics.
Veure Partícula α і Química nuclear
Radó
El radó és l'element químic de símbol Rn i nombre atòmic 86.
Veure Partícula α і Radó
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Veure Partícula α і Radiació gamma
Radiació ionitzant
Senyal de perill per radiació. Una radiació ionitzant és aquella radiació que té prou energia per provocar l'excitació i la ionització dels àtoms de la matèria al seu pas.
Veure Partícula α і Radiació ionitzant
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Partícula α і Radioactivitat
Radioisòtop
Un radioisòtop (radionúclid, núclid radioactiu, isòtop radioactiu o isòtop inestable) és un àtom que té un excés d'energia nuclear, cosa que el fa inestable.
Veure Partícula α і Radioisòtop
Radioquímica
Marie Skłodowska-Curie (7 novembre 1867 – 4 juliol 1934) La radioquímica és una part de la química nuclear que té per objectiu general l'estudi de les propietats químiques dels materials radioactius i, en particular, la producció de radionúclids i els seus composts mitjançant el processament de materials irradiats o materials radioactius naturals, l'aplicació de tècniques químiques pels estudis del nucli atòmic, i l'aplicació de la radioactivitat a la investigació química, bioquímica i biomèdica.
Veure Partícula α і Radioquímica
Raigs còsmics
Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.
Veure Partícula α і Raigs còsmics
Reactor nuclear de fusió
toroide Un reactor de fusió nuclear és un reactor nuclear que obté energia nuclear a partir de reaccions nuclears de fusió.
Veure Partícula α і Reactor nuclear de fusió
Reni
El reni és un element químic amb el símbol Re i el nombre atòmic 75.
Veure Partícula α і Reni
Roentgeni
El roentgeni és l'element químic sintètic de símbol Rg i nombre atòmic 111.
Veure Partícula α і Roentgeni
Samari
El samari és un element químic el símbol del qual és Sm i el seu nombre atòmic és 62.
Veure Partícula α і Samari
Seaborgi
El seaborgi és un element químic sintètic el símbol del qual és Sg i el seu nombre atòmic és 106.
Veure Partícula α і Seaborgi
Sievert
El sievert (Sv) és la unitat derivada del Sistema Internacional per mesurar la radiació absorbida per un organisme viu i els seus efectes, Més concretament, és la unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per a mesurar una dosi equivalent, una dosi eficaç o un flux de dosi radioactiva (Sv/s, Sv/h o Sv/an), és a dir, per a avaluar quantitativament l'impacte biològic d'una exposició humana a radiacions ionitzants.
Veure Partícula α і Sievert
STEREO
Una de les naus STEREO. Les naus STEREO a la sala blanca del Goddard Space Flight Center. STEREO (Solar TErrestrial RElations Observatory, Observatori de Relacions Solars Terrestres) és una missió d'exploració del Sol que fou llançada el 25 d'octubre de 2006 amb un coet Delta II des de Cap Canaveral.
Veure Partícula α і STEREO
Surveyor 7
Surveyor 7 va ser el setè i últim mòdul d'allunatge lunar del programa nord-americà Surveyor no tripulat enviat per explorar la superfície lunar.
Veure Partícula α і Surveyor 7
Tecnologia nuclear
Un detector de fum residencial és l'objecte més familiar de la tecnologia nuclear per a la majoria de les persones. La tecnologia nuclear és la tecnologia que està relacionada amb les reaccions de nuclis atòmics.
Veure Partícula α і Tecnologia nuclear
Teoria atòmica
La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.
Veure Partícula α і Teoria atòmica
Teoria de la dispersió
A dalt: la part real d'una ona plana que viatja cap amunt. A baix: la part real d'un camp després d'inserir en el camí de l'ona un petit disc transparent amb índex de refracció més alt que l'índex del mitjà que li envolta. Aquest objecte dispersa part del camp de l'ona, encara que en qualsevol punt individual, la freqüència i la longitud d'ona es mantenen intactes.
Veure Partícula α і Teoria de la dispersió
Tikvah Alper
Tikvah Alper (Sud-àfrica, 1909 – Anglaterra, 1995) fou física i radiobiòloga; va descobrir els mecanismes de transmissió de l'encefalopatia espongiforme.
Veure Partícula α і Tikvah Alper
Timothy C. May
Timothy C. May, més conegut com a Tim May (21 de desembre de 1951 - 13 de desembre de 2018) va ser un escriptor tècnic, polític nord-americà, enginyer electrònic i científic principal d'Intel en la història primerenca de la companyia, així com el fundador del moviment cripto-anarquista.
Veure Partícula α і Timothy C. May
Tori
El tori és l'element químic de símbol Th i nombre atòmic 90.
Veure Partícula α і Tori
Toshiko Yuasa
fou una física nuclear japonesa que treballà principalment a França.
Veure Partícula α і Toshiko Yuasa
Tub Geiger-Müller
Tub Geiger-Müller Un tub de Geiger-Muller és un instrument de mesura per al registre de la radiació ionitzant, que s'utilitza en un comptador Geiger.
Veure Partícula α і Tub Geiger-Müller
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Veure Partícula α і Urani
Urani 234
Lurani 234 (234U o U-234) és un isòtop de l'urani.
Veure Partícula α і Urani 234
Walther Bothe
Walther Wilhelm Georg Bothe (Oranienburg, Brandenburg, 8 de gener de 1891 - Heidelberg, 8 de febrer de 1957) fou un físic, matemàtic, químic i professor universitari alemany.
Veure Partícula α і Walther Bothe
També conegut com Emissió alfa, Partícula alfa, Partícules alfa.