Taula de continguts
225 les relacions: Ahmed Hassan Zewail, Alan Guth, Antigravetat, Antimuó, Antineutrí, Antiquark, Antiquark b, Antiquark c, Antiquark d, Antiquark s, Antiquark t, Antiquark u, Axí, Axió, Època de Planck, Àtom, Barió exòtic, Beta, Big Bang, Bosó, Bosó de gauge, Bosó E(38), Bosons X i Y, Buit quàntic, Camillo Golgi, Camp bosònic, Camp de Higgs, Camp escalar, Camp magnètic, Carlo Rubbia, Càrrega elèctrica elemental, Chen Ning Yang, Clyde Cowan, Col·lisionador, Colonització de l'espai, Conducció elèctrica, Confinament de color, Conjugació de càrrega, Constant d'acoblament gravitacional, Corda (física), Correspondència AdS/CFT, D0, David Gross, David Politzer, Densitat de càrrega, Detector de partícules, DGLAP, Dimensions extres, Dinode, Dipol elèctric, ... Ampliar l'índex (175 més) »
Ahmed Hassan Zewail
Ahmed Hassan Zewail Ahmed Hassan Zewail (Damanhur, Egipte, 26 de febrer de 1946 - Pasadena, Estats Units, 2 d'agost de 2016) fou un químic i professor universitari nord-americà, d'origen egipci, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1999.
Veure Partícula elemental і Ahmed Hassan Zewail
Alan Guth
Alan Guth Harvey (nascut el 27 de febrer de 1947) és un físic teòric i cosmòleg estatunidenc.
Veure Partícula elemental і Alan Guth
Antigravetat
Representació artística d'un vehicle antigravetat fictici L'antigravetat és una força teòrica o hipotètica predita per les lleis de la física d'altes energies que consisteix en la repulsió de tots els cossos a causa d'una força que és igual en magnitud a la gravetat, però en comptes de ser atractiva, és repulsiva.
Veure Partícula elemental і Antigravetat
Antimuó
L'antimuó és una partícula de càrrega +1, i massa de 0,1056 GeV/c².
Veure Partícula elemental і Antimuó
Antineutrí
L'antineutrí és l'antipartícula del neutrí.
Veure Partícula elemental і Antineutrí
Antiquark
Els antiquarks són les antipartícules dels quarks; tenen les mateixes característiques i varietats dels quarks a excepció del signe de la seva càrrega de color, que és del color complementari (anomenat anticolor), i subsegüentment el signe de la seva càrrega elèctrica.
Veure Partícula elemental і Antiquark
Antiquark b
L'antiquark b (fons) és un antiquark de tercera generació, semblant a un antiquark d, però més pesant i inestable.
Veure Partícula elemental і Antiquark b
Antiquark c
L'antiquark c és un antiquark de segona generació, semblant a l'antiquark u però més pesant.
Veure Partícula elemental і Antiquark c
Antiquark d
L'antiquark d (avall) és l'antipartícula del quark d. Això vol dir que comparteixen la mateixa massa, però amb els nombres quàntics, com la càrrega, oposats i que, si els dos es troben, es desintegren completament en radiació gamma.
Veure Partícula elemental і Antiquark d
Antiquark s
L'antiquark s (estrany) és un antiquark de la segona generació.
Veure Partícula elemental і Antiquark s
Antiquark t
L'antiquark t (cim) és l'antipartícula del quark t. Té assignat un valor negatiu de cim.
Veure Partícula elemental і Antiquark t
Antiquark u
L'antiquark u (amunt) és l'antipartícula del quark u. Això vol dir que comparteixen la mateixa massa amb càrrega i nombre bariònic oposats i que, si els dos es troben, es desintegren completament.
Veure Partícula elemental і Antiquark u
Axí
L'axí és una partícula elemental hipotètica predita per algunes teories de física de partícules com a company supersimètric de l'axió, introduït per Peccei-Quin per a explicar l'absència de violació CP a la interacció forta.
Veure Partícula elemental і Axí
Axió
Un axió és una partícula elemental hipotètica postulada a la teoria de Peccei–Quinn el 1977 per a resoldre el problema CP fort en cromodinàmica quàntica (QCD).
Veure Partícula elemental і Axió
Època de Planck
L'època de Planck, en cosmologia, és el més primer període en la història de l'univers, el que s'esdevingué entre zero i 10-43 segons (un temps de Planck).
Veure Partícula elemental і Època de Planck
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Veure Partícula elemental і Àtom
Barió exòtic
Els barions exòtics són partícules hipotètiques lligades a tres quarks i a altres partícules elementals.
Veure Partícula elemental і Barió exòtic
Beta
La beta és la segona lletra de l'alfabet grec.
Veure Partícula elemental і Beta
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Veure Partícula elemental і Big Bang
Bosó
Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.
Veure Partícula elemental і Bosó
Bosó de gauge
En física de partícules, un bosó de gauge o bosó intermediari és una partícula (de fet, un bosó) que actua com a portadora d'una interacció fonamental de la natura.
Veure Partícula elemental і Bosó de gauge
Bosó E(38)
El bosó E(38) o bosó E38 és una partícula amb una massa d'aproximadament 38 MeV/c² l'existència de la qual va ser anunciada per ser verificada l'agost del 2012 a l'accelerador de Dubna.
Veure Partícula elemental і Bosó E(38)
Bosons X i Y
En física de partícules, el bosó X i el bosó Y, de vegades anomenats conjuntament bosons X, són noves partícules elementals anàlogues al bosó W i al bosó Z, però que corresponen a un nou tipus de força, pronosticada pel model de Georgi-Glashow, una teoria de gran unificació.
Veure Partícula elemental і Bosons X i Y
Buit quàntic
En teoria de camps quàntics, el buit quàntic (també anomenat buit) és l'estat quàntic amb la menor energia possible.
Veure Partícula elemental і Buit quàntic
Camillo Golgi
Camilo Golgi (Corteno, Brescia, Itàlia 1843 - Pavia 1926) fou un metge i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia l'any 1906.
Veure Partícula elemental і Camillo Golgi
Camp bosònic
En teoria quàntica de camps, un camp bosònic és un camp els quanta del qual són bosons; és a dir, quanta que obeeixen l'estadística de Bose–Einstein. Els camps bosònics obeeixen les relacions de commutació canòniques, a diferència dels camps fermiònics que satisfan les relacions d'anticommutació canòniques.
Veure Partícula elemental і Camp bosònic
Camp de Higgs
El camp de Higgs és un camp quàntic proposat pels físics de partícules.
Veure Partícula elemental і Camp de Higgs
Camp escalar
En matemàtiques i física, un camp escalar és un camp que associa un valor escalar a cada punt d'un espai.
Veure Partícula elemental і Camp escalar
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Partícula elemental і Camp magnètic
Carlo Rubbia
Carlo Rubbia (Gorizia, Itàlia, 1934) és un físic i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1984.
Veure Partícula elemental і Carlo Rubbia
Càrrega elèctrica elemental
La càrrega elèctrica elemental o quantum elemental d'electricitat és una constant física usada com a unitat natural i equivalent al mòdul de la càrrega elèctrica d'un electró.
Veure Partícula elemental і Càrrega elèctrica elemental
Chen Ning Yang
Chen Ning Franklin Yang (en mandarí: 楊振寧) (Hefei, Xina, 1922) és un físic nord-americà d'origen xinès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1957, i reconegut internacionalment pels seus treballs en la mecànica estadística i els principis de simetria.
Veure Partícula elemental і Chen Ning Yang
Clyde Cowan
Clyde Lorrain Cowan Jr (Detroit, 6 de desembre de 1919 – Bethesda, 24 maig de 1974) fou un físic estatunidenc, codescobridor del neutrí electrònic juntament amb Frederick Reines el 1956.
Veure Partícula elemental і Clyde Cowan
Col·lisionador
Un col·lisionador o col·lidor és un tipus d'accelerador de partícules que utilitza rajos dirigits de partícules.
Veure Partícula elemental і Col·lisionador
Colonització de l'espai
Hàbitat espacial en construcció anomenat Stanford Torus, dibuix artístic per a la NASA, 1975. La colonització de l'espai, o colonització espacial, és el concepte de l'habitabilitat permanent humana fora de la Terra.
Veure Partícula elemental і Colonització de l'espai
Conducció elèctrica
La conducció elèctrica és el moviment de partícules carregades elèctricament a través d'un medi (conductor elèctric).
Veure Partícula elemental і Conducció elèctrica
Confinament de color
El confinament del color, sovint anomenat simplement "confinament", és el fenomen físic pel qual les partícules amb càrrega de color (quarks i gluons) no poden ser aïllades, i per tant no poden ser observades lliures.
Veure Partícula elemental і Confinament de color
Conjugació de càrrega
En física de partícules, la conjugació de càrrega és una operació que canvia una partícula per la seva antipartícula, és a dir canvia el signe de totes les seves càrregues quàntiques (tots els nombres quàntics additius)ː càrrega elèctrica, nombre bariònic i nombre leptònic, i les càrregues de sabor (isoespín, estranyesa, encant, bellesa i veritat), sense afectar la seva massa, espín o moment lineal.
Veure Partícula elemental і Conjugació de càrrega
Constant d'acoblament gravitacional
La constant d'acoblament gravitacional és una constant física fonamental i una constant d'acoblament que caracteritza la intensitat de la gravitació entre partícules elementals típiques.
Veure Partícula elemental і Constant d'acoblament gravitacional
Corda (física)
Una corda és un dels objectes principals d'estudi en el camp de la física teòrica anomenada teoria de cordes.
Veure Partícula elemental і Corda (física)
Correspondència AdS/CFT
Juan Maldacena, el primer a proposar la correspondència AdS/CFT el 1997 En física teòrica, la correspondència anti-de Sitter/teoria-de-camp-conforme (AdS/CFT), també anomenada dualitat gauge-gravetat (o dualitat de Maldacena), és un conjectura que relaciona dues classes de teories físiques.
Veure Partícula elemental і Correspondència AdS/CFT
D0
Sala de control de DØ L'experiment DØ (a voltes escrit D0 o DZero) és una col·laboració internacional de físics de partícules que, junt a l'experiment CDF, va ser operativa al col·lisionador Tevatron del laboratori Fermilab a Batàvia (Illinois, EUA) des del 1989 fins al 2011 La recerca de D0 està focalitzada en l'estudi precís de les interaccions i partícules elementals, descrites pel model estàndard, en col·lisions de protons i antiprotons a energies en el centre de massa de fins a 1.96 TeV.
Veure Partícula elemental і D0
David Gross
David Jonathan Gross (Washington, EUA, 1941) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Veure Partícula elemental і David Gross
David Politzer
Hugh David Politzer (Nova York, EUA, 1949) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Veure Partícula elemental і David Politzer
Densitat de càrrega
La densitat de càrrega lineal, superficial o volúmica és la quantitat de càrrega elèctrica que hi ha en una línia, superfície o un volum.
Veure Partícula elemental і Densitat de càrrega
Detector de partícules
Sumari de detectors de partícules En física de partícules experimental, un detector de partícules, també conegut com detector de radiació, és un dispositiu usat per rastrejar i identificar partícules d'alta energia, com les produïdes per la desintegració radioactiva, la radiació còsmica o les reaccions en un accelerador de partícules.
Veure Partícula elemental і Detector de partícules
DGLAP
DGLAP (Dokshitzer–Gribov–Lipatov–Altarelli–Parisi) és l'acrònim corresponent als quatre físics teòrics que van proposar per primer cop les equacions d'evolució de la QCD, la teoria de la interacció forta.
Veure Partícula elemental і DGLAP
Dimensions extres
En física, les dimensions extres són hipotètiques dimensions espacials més enllà de les tres observades experimentalment.
Veure Partícula elemental і Dimensions extres
Dinode
Dinode a un fotomultiplicador Dues fileres de dinodes en un tub fotomultiplicador. Un dinode és cadascun dels elèctrodes que formen part d'un tub fotomultiplicador.
Veure Partícula elemental і Dinode
Dipol elèctric
En física, un dipol (del grec antic, δίς (dis), «dues vegades»; πόλος (polos), «eix») és un fenomen electromagnètic que es produeix de dues maneres.
Veure Partícula elemental і Dipol elèctric
Dispersió de Thomson
Un fotó de longitud d'ona \lambda \, arriba de l'esquerra, col·lideix amb l'objectiu en repòs, i un nou fotó de longitud d'ona \lambda ' \, emergeix a un angle \theta \,. La dispersió de Thomson és la difusió de radiació electromagnètica, com per exemple els raigs X, sobre una partícula lliure (no lligada a cap àtom) carregada, generalment un electró, que es produeix quan l'energia del fotó és petita en comparació a l'energia equivalent de la massa en repòs de la partícula.
Veure Partícula elemental і Dispersió de Thomson
Disseny intel·ligent
El disseny intel·ligent (DI) és un argument pseudocientífic que sosté que la vida a la Terra i l'origen de l'home són el resultat d'accions racionals empreses de forma deliberada per un o més agents intel·ligents.
Veure Partícula elemental і Disseny intel·ligent
Doctrina social de Pius XII
Pius XII La doctrina social del papa Pius XII fa referència a encícliques, constitucions apostòliques i discursos del papa Pius XII sobre qüestions no teològiques relacionades amb la medicina, la ciència, l'educació, la justícia social, la família i la sexualitat i les ocupacions.
Veure Partícula elemental і Doctrina social de Pius XII
Dualitat ona-partícula
En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.
Veure Partícula elemental і Dualitat ona-partícula
Dudley Herschbach
Dudley R. Herschbach (San José, EUA 18 de juny de 1932) és un matemàtic, químic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1986.
Veure Partícula elemental і Dudley Herschbach
Electrònica
Esquema d'un circuit amplificador de dues etapes Lelectrònica és la branca de la física i especialització de l'enginyeria, que estudia i empra els dispositius electrònics que funcionen controlant el flux d'electrons i altres partícules carregades elèctricament en dispositius com per exemple semiconductors o altres.
Veure Partícula elemental і Electrònica
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Partícula elemental і Electró
Electricitat
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.
Veure Partícula elemental і Electricitat
Electrodinàmica clàssica
Lelectrodinàmica clàssica o electromagnetisme clàssic és la teoria de l'electromagnetisme que es va desenvolupar al llarg del, de manera destacada per James Clerk Maxwell.
Veure Partícula elemental і Electrodinàmica clàssica
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Veure Partícula elemental і Electromagnetisme
Elephants Dream
Elephants Dream ("Somni elefantàstic") és el primer curt animat de la història generat per ordinador i realitzat mitjançant programari lliure.
Veure Partícula elemental і Elephants Dream
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Veure Partícula elemental і Energia del punt zero
Equació de Weyl
En física, particularment en la teoria quàntica de camps, l'equació de Weyl és una equació d'ona relativista per descriure partícules sense massa de spin-1/2 anomenades fermions de Weyl.
Veure Partícula elemental і Equació de Weyl
Equacions de Faddéiev
Les equacions de Faddéiev són unes equacions que descriuen, a la vegada, tots els possibles canvis en un sistema de tres partícules elementals en mecànica quàntica.
Veure Partícula elemental і Equacions de Faddéiev
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Veure Partícula elemental і Ernest Rutherford
Espal·lació
L'espal·lació com a resultat d'un impacte por ocórrer amb penetració de l'objecte impactant o sense L'espal·lació (de l'anglès spall, 'astella') és, en general, un procés en el qual fragments de material s'ejecten d'un cos a causa de l'impacte o l'estrès.
Veure Partícula elemental і Espal·lació
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Veure Partícula elemental і Espín
Estadística de partícules
L'estadística de partícules es refereix a la descripció particular de partícules en mecànica estadística.
Veure Partícula elemental і Estadística de partícules
Estrany
* Ciència: El quark estrany i l'antiquark estrany són dos tipus de partícula elemental.
Veure Partícula elemental і Estrany
Eugene Paul Wigner
fou un físic i matemàtic estatunidenc, d'origen hongarès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963 pels seus estudis sobre el nucli atòmic i les partícules elementals.
Veure Partícula elemental і Eugene Paul Wigner
Experiment de Stern-Gerlach
A mecànica quàntica, l' experiment de Stern–Gerlach, que rep el nom dels seus creadors Otto Stern i Walther Gerlach, és un cèlebre experiment (dut a terme el 1922) que deflectava partícules en caps magnètics inhomogenis, emprat sovint per il·lustrar els principis bàsics de la mecànica quàntica.
Veure Partícula elemental і Experiment de Stern-Gerlach
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Partícula elemental і Física
Física d'astropartícules
La Física d'Astropartícules o Astrofísica de Partícules és un camp relativament recent d'investigació que es dedica a l'estudi de les partícules elementals d'origen astrofísic.
Veure Partícula elemental і Física d'astropartícules
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Veure Partícula elemental і Física de partícules
Física estadística
Moviment brownià d'una partícula. La física estadística és una branca de la física que usa mètodes de la teoria de la probabilitat i de l'estadística, en particular les eines de la matemàtica per estudiar grans poblacions i aproximacions en la resolució de problemes de la física.
Veure Partícula elemental і Física estadística
Física nuclear
Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.
Veure Partícula elemental і Física nuclear
Fermió
Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.
Veure Partícula elemental і Fermió
Filtració (mètode de separació)
cerveses. La filtració és una operació mecànica o física que, basant-se en la mida diferent de les partícules, permet separar mescles heterogènies (sòlid-líquid) mitjançant filtres.
Veure Partícula elemental і Filtració (mètode de separació)
Fonamental
Allò relatiu als fonaments d'alguna qüestió, és a dir.
Veure Partícula elemental і Fonamental
Forat negre microscòpic
Els forats negres microscòpics són forats negres minúsculs, també anomenats forats negres quàntics o mini forats negres, on els efectes de la mecànica quàntica tenen un paper important.
Veure Partícula elemental і Forat negre microscòpic
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Veure Partícula elemental і Força
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Veure Partícula elemental і Força electromagnètica
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Veure Partícula elemental і Força nuclear feble
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Veure Partícula elemental і Força nuclear forta
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Veure Partícula elemental і Forces fonamentals
Fotí
El fotí és una partícula elemental hipotètica, predita per les teories de supersimetria, que seria una supercompanya del fotó, amb nombre leptònic 0, nombre bariònic 0 i espín 1/2 (fermió), i de massa no nul·la.
Veure Partícula elemental і Fotí
Fotònica
prisma poliquet marí reflecteix la llum groga, vermella i verda per allunyar els seus depredadors. La fotònica és la ciència que estudia la creació, el control i la detecció dels fotons i de les seves interaccions amb la matèria.
Veure Partícula elemental і Fotònica
Frank Wilczek
Frank Wilczek (Mineola, EUA, 1951) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Veure Partícula elemental і Frank Wilczek
Frederick Reines
Frederick Reines (Paterson, EUA, 1918 - íd., 1998) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1995 pel seu descobriment del neutrí.
Veure Partícula elemental і Frederick Reines
Funció de Källén
La funció de Källén, també coneguda com a funció triangle, és una funció polinòmica de tres variables, que apareix en geometria i en física de partícules (on a voltes es denotada pel símbol \lambda).
Veure Partícula elemental і Funció de Källén
Gastroenteritis vírica
miniatura La gastroenteritis vírica, també anomenada grip estomacal, consisteix en la inflamació de l'estómac conjuntament amb el principi de l'intestí prim a causa de diversos virus.
Veure Partícula elemental і Gastroenteritis vírica
Generació (física de partícules)
A la física de partícules, una generació és una divisió de les partícules elementals.
Veure Partícula elemental і Generació (física de partícules)
George Porter
Sir George Porter, Baró Porter de Luddenham Kt OM, FRS (Stainforth, South Yorkshire, Anglaterra, 1920 - Canterbury, 2002) fou un químic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1967.
Veure Partícula elemental і George Porter
Gerardus 't Hooft
Gerardus 't Hooft (Den Helder, Països Baixos, 1946) és un físic i professor universitari neerlandès de la Universitat d'Utrecht, als Països Baixos.
Veure Partícula elemental і Gerardus 't Hooft
Glenn Theodore Seaborg
Glenn Theodore Seaborg (Ishperming, Michigan, 1912 - Lafayette, Califòrnia, 1999) fou un físic, químic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1951.
Veure Partícula elemental і Glenn Theodore Seaborg
Gran Col·lisionador d'Hadrons
Dins del túnel del GCH al CERN El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) (en anglès: Large Hadron Collider, LHC) és un accelerador de partícules de tipus col·lisionador, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'hadrons (protons i nuclis pesants de plom).
Veure Partícula elemental і Gran Col·lisionador d'Hadrons
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Partícula elemental і Gravetat
Gravitó
El gravitó és bosó intermediari hipotètic, una partícula elemental que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons ''W'' i ''Z'' per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta.
Veure Partícula elemental і Gravitó
Grup ortogonal
En matemàtiques, el grup ortogonal de dimensió n, denotat O(n), és el grup de transformacions isomètriques (que preserven la distància) d'un espai Euclidià de dimensió n que preserven un punt fix, on l'operació de grup és donada per la composició de transformacions.
Veure Partícula elemental і Grup ortogonal
Grup unitari especial
En matemàtiques, el grup unitari especial (o grup especial unitari) de grau n, denominat SU(n), és el grup de matrius unitàries n x n i amb determinant igual a 1, amb nombres complexos als elements del cos C i amb l'operació de grup donada per la multiplicació de matrius.
Veure Partícula elemental і Grup unitari especial
Hans Georg Dehmelt
Hans Georg Dehmelt (Görlitz, 9 de setembre de 1922 - Seattle, 7 de març de 2017) fou un físic i professor universitari estatunidenc d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1989.
Veure Partícula elemental і Hans Georg Dehmelt
Helen Quinn
Helen Rhoda Quinn (19 de maig de 1943, Melbourne) és una física teòrica nascuda a Austràlia.
Veure Partícula elemental і Helen Quinn
Henry Way Kendall
Henry Way Kendall (Boston, EUA, 9 de desembre de 1926 - Wakulla Springs, 15 de febrer de 1999) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1990.
Veure Partícula elemental і Henry Way Kendall
Howard Georgi
Howard Mason Georgi III (6 de gener de 1947, San Bernardino, Califòrnia) és un físic teòric, professor de Física a la Universitat Harvard.
Veure Partícula elemental і Howard Georgi
Iàkov Zeldóvitx
Iàkov Boríssovitx Zeldovitx, FRS (Я́каў Бары́савіч Зяльдо́віч, Я́ков Бори́сович Зельдо́вич; 8 de març de 1914 - 2 de desembre de 1987), també conegut com a YaB,fou un físic soviètic, conegut per les seves prolífiques contribucions a la cosmologia i a la física dels fenòmens termonuclears i hidrodinàmics.
Veure Partícula elemental і Iàkov Zeldóvitx
Ió pesant
Un ió pesant és un àtom ionitzat que sol ser més pesant que l'heli.
Veure Partícula elemental і Ió pesant
Inflació còsmica
En cosmologia, la inflació còsmica (també coneguda com a univers inflacionari) és un model cosmològic que teoritza que l'Univers, poc després del seu naixement, passà per una fase d'expansió exponencial extremadament ràpida i accelerant (entre 10-36 i 10-33 segons després del Big Bang), a causa d'una energia del buit positiva (que ofereix una pressió negativa; vegeu també relativitat general, teoria quàntica de camps).
Veure Partícula elemental і Inflació còsmica
Inflató
L'inflató és una partícula hipotètica, un tipus particular de bosó de Higgs, que, segons el model inflacionari, donà origen a la inflació; és a dir, la ràpida i dràstica acceleració en l'expansió de l'univers tan sols 10-35 segons després del big bang.
Veure Partícula elemental і Inflató
Institut Tata de Recerca Fonamental
L'Institut Tata de Recerca Fonamental, també conegut per les sigles TIFR (en anglès: Tata Institute of Fundamental Research, en hindi: टाटा मूलभूत अनुसंधान संस्थान), és una institució pública de recerca ubicada a Bombai (Índia), que es dedica a la investigació bàsica en matemàtiques i ciències.
Veure Partícula elemental і Institut Tata de Recerca Fonamental
Interacció electrofeble
La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.
Veure Partícula elemental і Interacció electrofeble
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Partícula elemental і Isaac Newton
Jack Steinberger
fou un químic, físic i professor universitari nord-americà, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1988 pels seus treballs sobre el neutrí.
Veure Partícula elemental і Jack Steinberger
James Joyce
Corea vista des del satèl·lit James Augustine Aloysius Joyce (Dublín, 2 de febrer de 1882 - Zúric, 13 de gener de 1941), o Seamus Seoighe com se'l coneix a vegades en irlandès, es un poeta i escriptor irlandès, conegut mundialment com un dels mes importants i influents del.
Veure Partícula elemental і James Joyce
Jerome Isaac Friedman
Jerome Isaac Friedman (Chicago, EUA, 1930) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1990.
Veure Partícula elemental і Jerome Isaac Friedman
Jogesh Pati
Jogesh C. Pati (1937, Baripada, Orissa, Índia) és un físic teòric estatunidenc d'origen indi.
Veure Partícula elemental і Jogesh Pati
José Ignacio Latorre
José Ignacio Latorre (Barcelona, 1959) és catedràtic de física teòrica a la Universitat de Barcelona i director del Centre de Ciències de Benasque Pedro Pascual.
Veure Partícula elemental і José Ignacio Latorre
Julian Schwinger
, o Julian Seymour Schwinger, fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1965 juntament amb Richard Feynman i Sin-Itiro Tomonaga pel seu treball en electrodinàmica quàntica.
Veure Partícula elemental і Julian Schwinger
Lawrence Krauss
Lawrence Krauss és un físic teòric i escriptor, la seva recerca se centra en l'origen i l'evolució de l'univers.
Veure Partícula elemental і Lawrence Krauss
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Veure Partícula elemental і Línia espectral
Leon Max Lederman
Leon Max Lederman (Nova York, EUA, 15 de juliol de 1922 - Rexburg, 3 d'octubre de 2018) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1988 pels seus treballs sobre els neutrins.
Veure Partícula elemental і Leon Max Lederman
Leonard Susskind
Leonard Susskind Stanford (2013) Leonard Susskind (n. Nova York, 1940)seu 60è aniversari va ser celebrat amb un simposi especial a la Universitat de Stanford durant la vetllada del 20 a 21 maig 2000.
Veure Partícula elemental і Leonard Susskind
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter.
Veure Partícula elemental і Leptó
Leptó tau
El tauó, leptó τ o partícula τ és una partícula elemental amb càrrega negativa (–e), espín d' i massa igual a 1 777 MeV/c².
Veure Partícula elemental і Leptó tau
Llei de Coulomb
La Llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.
Veure Partícula elemental і Llei de Coulomb
Llibertat asimptòtica
En física, la llibertat asimptòtica és una propietat d'algunes interaccions descrites per teories de gauge on la força entre partícules disminueix a mesura que la seva energia creix o, equivalentment, la seva separació disminueix.
Veure Partícula elemental і Llibertat asimptòtica
Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física
El Premi Nobel de Física va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel. El Premi Nobel de Física (en suec: Nobelpriset i fysik) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la física».
Veure Partícula elemental і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física
Llista de partícules
La llista següent mostra els diferents tipus de partícules conegudes o hipotètiques.
Veure Partícula elemental і Llista de partícules
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Partícula elemental і Llum
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Veure Partícula elemental і Longitud
Longitud d'atenuació
En física, la longitud d'atenuació o d'absorció és la distància \lambda que una partícula recorre dins d'un material sense ser absorbida amb una probabilitat d'1/e (≈ 0.37).
Veure Partícula elemental і Longitud d'atenuació
Longitud d'ona Compton
La longitud d'ona Compton és una propietat mecànica quàntica d'una partícula.
Veure Partícula elemental і Longitud d'ona Compton
Macrobiòtica
La macrobiòtica (del grec μακρός, "gran" i βίος, "vida") és un ensenyament creat pel pensador japonès Georges Ohsawa (1893-1966) i difós a continuació per diversos dels seus estudiants.
Veure Partícula elemental і Macrobiòtica
Magnetisme
Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).
Veure Partícula elemental і Magnetisme
Marcos Moshinsky
Marcos Moshinsky Borodiansky (Kíev, 1921 - Ciutat de Mèxic, 2009) fou un destacat físic mexicà d'origen soviètic, les investigacions del qual en el camp de la física de les partícules elementals el van fer guanyador del Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica el 1988.
Veure Partícula elemental і Marcos Moshinsky
Martin Lewis Perl
Martin Lewis Perl (Nova York, EUA 1927 -. Palo Alto 2014) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1995 pels seus estudis sobre el leptó.
Veure Partícula elemental і Martin Lewis Perl
Massa en repòs
'''l'altra''' presenta massa. La massa en repòs, massa invariant, o massa intrínseca és la mesura de la massa d'un cos que és constant per a qualsevol sistema de referència, per això es defineix com invariant.
Veure Partícula elemental і Massa en repòs
Matèria fosca
En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.
Veure Partícula elemental і Matèria fosca
Mecanisme de Brout-Englert-Higgs
El mecanisme de Brout-Englert-Higgs, ideat per Peter Higgs, és el model més simple de teoria de gauge amb ruptura espontània de la simetria.
Veure Partícula elemental і Mecanisme de Brout-Englert-Higgs
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Partícula elemental і Mecànica quàntica
Mecànica quàntica relativista
En física, la mecànica quàntica relativista (RQM) és qualsevol formulació covariant de Poincaré de la mecànica quàntica (QM).
Veure Partícula elemental і Mecànica quàntica relativista
Medalla d'Or Lomonóssov
La Medalla Lomonósov, anomenada així en honor del científic i polimàtic rus Mikhaïl Lomonóssov és un guardó concedit anualment des de 1959 pels avenços en les Ciències naturals i les Humanitats, primer per l'Acadèmia Soviètica de Ciències i després per l'Acadèmia Russa de les Ciències.
Veure Partícula elemental і Medalla d'Or Lomonóssov
Melvin Schwartz
Melvin Schwartz (Nova York, 1932 - Twin Falls 2006) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1988 pels seus estudis sobre el neutrins.
Veure Partícula elemental і Melvin Schwartz
Michael Green
Michael Boris Green FRS (Londres, 22 de maig de 1946) és un físic britànic i un dels pioners de la teoria de cordes.
Veure Partícula elemental і Michael Green
Model de Georgi-Glashow
En física teòrica, el model Georgi-Glashow és un model de Gran Teoria d'Unificació (GUT) de les interaccions i partícules fonamentals, basat en el grup de simetria SU(5), desenvolupat el 1974 pel premi Nobel Sheldon Glashow i Howard Georgi.
Veure Partícula elemental і Model de Georgi-Glashow
Model de quarks
En física, el model de quarks és un sistema de classificació dels hadrons en termes del seu quark de valència -els quarks i els antiquarks que donen lloc als nombres quàntics dels hadrons-.
Veure Partícula elemental і Model de quarks
Model estàndard de física de partícules
alt.
Veure Partícula elemental і Model estàndard de física de partícules
MoEDAL
L'experiment MoEDAL (Monopole and Exotics Detector At the LHC, «Detector de Monopols i Exòtics al GCH») és un experiment de física de partícules al Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) al CERN.
Veure Partícula elemental і MoEDAL
Moment magnètic
En física, el moment magnètic o moment dipolar magnètic és una mesura de la força d'una font magnètica.
Veure Partícula elemental і Moment magnètic
Moment magnètic del nucleó
Els moments magnètics del nucleó són els moments dipolars magnètics intrínsecs del protó i el neutró, símbols μp i μn.
Veure Partícula elemental і Moment magnètic del nucleó
Moment magnètic spin
En física, principalment mecànica quàntica i física de partícules, un moment magnètic spin és el moment magnètic causat pel spin de partícules elementals.
Veure Partícula elemental і Moment magnètic spin
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Veure Partícula elemental і Monopol magnètic
Muó
El muó, símbol μ–, és una partícula de càrrega elèctrica –1 i massa de 105,66 MeV/c².
Veure Partícula elemental і Muó
Murray Gell-Mann
Murray Gell-Mann a la Universitat Harvard va ser un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1969.
Veure Partícula elemental і Murray Gell-Mann
Neutralí
El neutralí és una partícula elemental hipotètica de tipus fermiònic i elèctricament neutra que apareix en algunes versions de les teories o models de partícules amb supersimetria.
Veure Partícula elemental і Neutralí
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Veure Partícula elemental і Neutrí
Neutrí electrònic
El neutrí electrònic és una partícula elemental que pertany al grup dels leptons.
Veure Partícula elemental і Neutrí electrònic
Neutrí muònic
El neutrí muònic és una partícula elemental de la família dels leptons representada pel símbol ν i, a diferència del muó, desproveïda de càrrega elèctrica.
Veure Partícula elemental і Neutrí muònic
Neutrí tau
El neutrí tau o neutrí tauònic (símbol ντ) és una partícula elemental subatòmica de tipus neutrí que no té cap càrrega elèctrica, ni càrrega de color, i per tant només interacciona mitjançant la interacció feble.
Veure Partícula elemental і Neutrí tau
Nombre quàntic d'espín
En física atòmica, el nombre quàntic d'espín (amb símbol) és el nombre quàntic que descriu el moment angular intrínsec (o moment angular d'espín o espín) d'una partícula donada.
Veure Partícula elemental і Nombre quàntic d'espín
Nova (programa de televisió)
Nova (estilitzat com a NOVΛ) és un programa de televisió de ciència popular estatunidenc produït per WGBH a Boston des de 1974.
Veure Partícula elemental і Nova (programa de televisió)
Nucleó
Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.
Veure Partícula elemental і Nucleó
Operador de moment angular
En mecànica quàntica, l'operador de moment angular és un dels diversos operadors relacionats anàlegs al moment angular clàssic.
Veure Partícula elemental і Operador de moment angular
Owen Chamberlain
Owen Chamberlain (San Francisco, EUA 1920 - Berkeley 2006) fou un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1959, juntament amb Emilio Segrè, gràcies al descobriment de l'antiprotó, una de les partícules fonamentals.
Veure Partícula elemental і Owen Chamberlain
Panpsiquisme
Absolut, d'alguna manera un precursor del panpsiquisme modern En filosofia de la ment, el panpsiquisme és l'opinió que la ment o un aspecte semblant a la ment és una característica fonamental i ubiqua de la realitat.
Veure Partícula elemental і Panpsiquisme
Paritat C
En física, la C paritat o paritat de càrrega és un nombre quàntic multiplicatiu associat al comportament d'una partícula sota l'operació de simetria de conjugació de càrrega, és a dir sota l'operació de canvi de tots els seus nombres quàntics pels de la seva antipartícula.
Veure Partícula elemental і Paritat C
Partícula
estrelles del cel nocturn. En ciències físiques, una partícula és un petit objecte localitzat al qual se li poden atribuir diverses propietats físiques tals com volum o massa.
Veure Partícula elemental і Partícula
Partícula (desambiguació)
* Física.
Veure Partícula elemental і Partícula (desambiguació)
Partícula hipotètica
A Física de partícules, una partícula hipotètica és un tipus de partícula elemental l'existència és conjecturat o predita per alguna teoria física, però l'existència no ha estat corroborada empíricament ni ha estat detectada.
Veure Partícula elemental і Partícula hipotètica
Partícula massiva d'interacció feble
En astrofísica les, WIMP o Weakly Interacting Massive Particles (partícules massives d'interacció dèbil) serien unes partícules teòriques que interaccionarien molt dèbilment amb la matèria ordinària (nucleons, electrons) i que formarien part de l'anomenada matèria fosca.
Veure Partícula elemental і Partícula massiva d'interacció feble
Partícula puntual
En física, una partícula puntual és un objecte idealitzat que no té volum i constitueix una aproximació adequada per a qualsevol objecte real les dimensions del qual siguin irrellevants en la situació o problema considerat.
Veure Partícula elemental і Partícula puntual
Partícula relativista
En física de partícules, una partícula relativista és una partícula elemental, de la qual l'energia cinètica és comparable o supera l'energia en repòs-massa donada per la relació d'Einstein, E.
Veure Partícula elemental і Partícula relativista
Partícula sense massa
En física de partícules, una partícula sense massa és una partícula elemental la massa invariant de la qual és zero.
Veure Partícula elemental і Partícula sense massa
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Veure Partícula elemental і Partícula subatòmica
Partícula virtual
Una partícula virtual és en general una partícula elemental que existeix durant un temps tan curt que, a causa del principi d'incertesa de Heisenberg, no és possible mesurar les seves propietats de forma exacta.
Veure Partícula elemental і Partícula virtual
Partícula X17
La partícula X17 és una hipotètica partícula subatòmica proposada per Attila Krasznahorkay i els seus col·legues per explicar certs resultats de mesura anòmals.
Veure Partícula elemental і Partícula X17
Partícules idèntiques
Les partícules idèntiques són partícules que no es poden distingir les unes de les altres.
Veure Partícula elemental і Partícules idèntiques
PDG
* Parlament de la Comunitat Germanòfona de Bèlgica (del seu nom en alemany Parlament der Deutschsprachigen Gemeinschaft), assemblea legislativa de la Comunitat Germanòfona de Bèlgica.
Veure Partícula elemental і PDG
Peter Higgs
Peter Ware Higgs FRS (Newcastle upon Tyne, 29 de maig de 1929) és un físic anglès, conegut per la seva explicació del mecanisme de ruptura de la simetria en la teoria electrofeble en els anys 60, explicant l'origen de la massa de les partícules elementals en general i dels bosons W i Z particularment.
Veure Partícula elemental і Peter Higgs
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Veure Partícula elemental і Positró
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Veure Partícula elemental і Principi d'incertesa de Heisenberg
Principi de correspondència (física)
El principi de correspondència va ser formulat per primer cop per Niels Bohr el 1923.
Veure Partícula elemental і Principi de correspondència (física)
Problema CP fort
En física de partícules, el problema CP fort (on CP representa la combinació de les simetries d'intercanvi de Càrrega i Paritat d'una partícula) adreça el problema de per què la teoria de la interacció forta (cromodinàmica quàntica, QCD) no trenca la simetria CP.
Veure Partícula elemental і Problema CP fort
Quantitat de substància
La quantitat de substància és una quantitat definida de forma estàndard que mesura la mida d'un conjunt de partícules elementals, com són els àtoms, molècules, electrons, i altres partícules.
Veure Partícula elemental і Quantitat de substància
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Veure Partícula elemental і Quark
Quark b
El quark b, també anomenat quark fons o quark bellesa (del seu nom anglès bottom o beauty), és un quark de la tercera generació amb una càrrega elèctrica elemental de –⅓e, essent e la càrrega elemental 1,602 × 10–19 C. Malgrat que la cromodinàmica quàntica descriu tots els quarks de manera similar, el quark b té una massa força gran, al voltant de 4,18 GeV/c², una mica més de quatre vegades la massa d'un protó (0,938 GeV/c²).
Veure Partícula elemental і Quark b
Quark c
El quark c (simbolitzat per la lletra c, pel seu nom anglès charmed, 'encantat') és un quark, una partícula elemental de segona generació.
Veure Partícula elemental і Quark c
Quark d
El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.
Veure Partícula elemental і Quark d
Quark s
El quark s, simbolitzat s, també anomenat quark estrany, és un dels sis tipus o aromes de quark.
Veure Partícula elemental і Quark s
Quark t
El quark t, simbolitzat t, i també conegut com a quark cim o quark veritat (del nom anglès top o truth), és un partícula elemental i un dels elements fonamentals constitutius de la matèria.
Veure Partícula elemental і Quark t
Quark u
El quark u (amunt o dalt), en anglès quark up, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks.
Veure Partícula elemental і Quark u
Quasipartícula
En física, una quasipartícula és una entitat de tipus particular que és possible identificar en certs sistemes físics de partícules interaccionant.
Veure Partícula elemental і Quasipartícula
Radiació de frenada
Radiació de frenada produïda per un electró d'alta energia desviat en el camp elèctric d'un nucli atòmic emet un fotó de raigs X. La radiació de frenada o bremsstrahlung (de l'alemany bremsen «frenar» i Strahlung «radiació») és la radiació electromagnètica d'espectre continu produïda per la desacceleració d'una partícula carregada, sovint un electró, quan interacciona amb un nucli atòmic, amb una altra partícula o amb un camp electromagnètic.
Veure Partícula elemental і Radiació de frenada
Ramon Pascual de Sans
Ramon Pascual de Sans (Barcelona, 1942) és un físic teòric català, fill del químic mataroní Josep Pascual i Vila.
Veure Partícula elemental і Ramon Pascual de Sans
Recorregut lliure mitjà
Camí lliure mitjà, conegut com a recorregut lliure mitjà, (1 /u) o longitud de relaxació, és donat per la inversa del coeficient d'atenuació lineal o i és la distància mitjana en la qual viatja una partícula en un mitjà atenuant, abans que aquesta interaccioni.
Veure Partícula elemental і Recorregut lliure mitjà
Richard Edward Taylor
va ser un físic canadenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1990.
Veure Partícula elemental і Richard Edward Taylor
Robert Brout
Robert Brout (14 de juny 1928 - 3 de maig de 2011) fou un físic teòric belga que va fer importants contribucions a la física de les partícules elementals.
Veure Partícula elemental і Robert Brout
Robert J. Van de Graaff
Robert Van de Graaff (Alabama, 20 de desembre de 1901 - 16 de gener de 1967) va ser un físic nord-americà. Format a la Universitat d'Alabama, va estudiar durant alguns anys a la Universitat de la Sorbona de París, així com a la universitat d'Oxford, en la qual es va doctorar l'any 1928.
Veure Partícula elemental і Robert J. Van de Graaff
Sabor (física)
Segons el Model estàndard de física de partícules el saborFísica nuclear I, de Jaume Jorba i Bisbal, ETSEIB, Edicions UPC, 2000, o aroma és l'atribut que distingeix a cada un dels sis quarks: u (up, a dalt), d (down, a sota), s (strange, estrany), c (charm, encantat), b (bottom, fons) i t (top, cim).
Veure Partícula elemental і Sabor (física)
Satyendra Nath Bose
fou un físic indi especialitzat en física matemàtica.
Veure Partícula elemental і Satyendra Nath Bose
Saxió
El saxió és una partícula elemental hipotètica predita en models de supersimetria de física de partícules.
Veure Partícula elemental і Saxió
Sheldon Lee Glashow
Sheldon Lee Glashow (Nova York, EUA, 5 de desembre de 1932) és un físic i catedràtic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Veure Partícula elemental і Sheldon Lee Glashow
Simetria C
En física, la simetria C és la propietat que tenen certes teories de ser invariants respecte a una transformació de conjugació de càrrega, és a dir un canvi de partícules per antipartícules.
Veure Partícula elemental і Simetria C
Simon van der Meer
Simon van der Meer (La Haia, Països Baixos 1925 - Ginebra, Suïssa 2011) és un físic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1984.
Veure Partícula elemental і Simon van der Meer
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Partícula elemental і Sol
Spin-1/2
Un únic punt de l'espai pot girar contínuament sense enredar-se. Observeu que després d'una rotació de 360°, l'espiral gira entre les orientacions en sentit horari i en sentit contrari. Torna a la seva configuració original després de girar 720°.
Veure Partícula elemental і Spin-1/2
Steven Weinberg
va ser un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Veure Partícula elemental і Steven Weinberg
Supercompany
En física teòrica de partícules, un supercompany (també spartícula o superpartícula) és una partícula elemental hipotètica, predita en teories supersimètriques.
Veure Partícula elemental і Supercompany
Teoria de camp unificat
En física, una teoria de camp unificat és un tipus de teoria de camp que permet a totes les forces fonamentals entre partícules elementals ser escrites en termes d'un únic camp.
Veure Partícula elemental і Teoria de camp unificat
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Veure Partícula elemental і Teoria de cordes
Teoria de cordes bosònica
La teoria de cordes bosònica és la versió original de la teoria de cordes, desenvolupada a finals de la dècada del 1960 i que porta el nom de Satyendra Nath Bose.
Veure Partícula elemental і Teoria de cordes bosònica
Teoria de gauge
En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.
Veure Partícula elemental і Teoria de gauge
Teoria de la dispersió
A dalt: la part real d'una ona plana que viatja cap amunt. A baix: la part real d'un camp després d'inserir en el camí de l'ona un petit disc transparent amb índex de refracció més alt que l'índex del mitjà que li envolta. Aquest objecte dispersa part del camp de l'ona, encara que en qualsevol punt individual, la freqüència i la longitud d'ona es mantenen intactes.
Veure Partícula elemental і Teoria de la dispersió
Teoria de Peccei-Quinn
En física de partícules, la Teoria de Peccei–Quinn és el model més conegut per a la resolució del problema CP fort.
Veure Partícula elemental і Teoria de Peccei-Quinn
Teoria de Yang–Mills
En física teòrica, la teoria de Yang-Mills és una teoria de gauge basada en el grup unitari especial SU(N), o de forma general en qualsevol grup semi-simple de Lie compacte.
Veure Partícula elemental і Teoria de Yang–Mills
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998.
Veure Partícula elemental і Termodinàmica
Tevatró
El Tevatró (o Tevatron en anglès) fou un accelerador de partícules circular, actiu fins al 2011, situat al Laboratori de l'Accelerador Nacional Fermi (Fermilab) a l'est de Batàvia (Illinois, Estats Units) que va ser el col·lisionador més energètic del món abans de l'entrada en operació del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) al CERN de Ginebra.
Veure Partícula elemental і Tevatró
Unitat natural
En física, les unitats naturals (un) són unitats de mesura definides en termes de constants físiques universals, a fi que algunes constants físiques triades tinguen el valor d'1 quan s'expressa en termes d'un conjunt particular de la unitat natural.
Veure Partícula elemental і Unitat natural
Val Logsdon Fitch
Val Logsdon Fitch (Merriman, Nebraska 1923 - Princeton, New Jersey 2015) és un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1980.
Veure Partícula elemental і Val Logsdon Fitch
Velocitat relativista
γ → ∞). Es considera una velocitat relativista aquella que representa un percentatge significatiu de la velocitat de la llum i que per això obliga a tenir en compte els efectes de la relativitat especial a l'hora de l'estudi científic.
Veure Partícula elemental і Velocitat relativista
Walther Bothe
Walther Wilhelm Georg Bothe (Oranienburg, Brandenburg, 8 de gener de 1891 - Heidelberg, 8 de febrer de 1957) fou un físic, matemàtic, químic i professor universitari alemany.
Veure Partícula elemental і Walther Bothe
Weí
En física teòrica de partícules, el Weí ('Wino' en anglès) és una partícula elemental hipotètica supercompanya del bosó W (mediador de la interacció nuclear feble).
Veure Partícula elemental і Weí
Wolfgang Paul
Wolfgang Paul (Lorenzkirch, Alemanya, 1913 - Bonn, 1993) fou un físic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1989.
Veure Partícula elemental і Wolfgang Paul
Yoichiro Nambu
Yoichiro Nambu (南部 陽一郎; Nambu Yōichirō) (Fukui, Japó, 18 de gener de 1921-Osaka, 15 de juliol de 2015) fou un físic i professor universitari estatunidenc d'origen japonès que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2008.
Veure Partícula elemental і Yoichiro Nambu
Zetí
En física teòrica de partícules, el Zetí ('Zino' en anglès) és una partícula elemental hipotètica supercompanya del bosó Z (mediador de la interacció nuclear feble).
Veure Partícula elemental і Zetí
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Partícula elemental і 8 de setembre
També conegut com Partícula fonamental, Partícules elementals.
, Dispersió de Thomson, Disseny intel·ligent, Doctrina social de Pius XII, Dualitat ona-partícula, Dudley Herschbach, Electrònica, Electró, Electricitat, Electrodinàmica clàssica, Electromagnetisme, Elephants Dream, Energia del punt zero, Equació de Weyl, Equacions de Faddéiev, Ernest Rutherford, Espal·lació, Espín, Estadística de partícules, Estrany, Eugene Paul Wigner, Experiment de Stern-Gerlach, Física, Física d'astropartícules, Física de partícules, Física estadística, Física nuclear, Fermió, Filtració (mètode de separació), Fonamental, Forat negre microscòpic, Força, Força electromagnètica, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Fotí, Fotònica, Frank Wilczek, Frederick Reines, Funció de Källén, Gastroenteritis vírica, Generació (física de partícules), George Porter, Gerardus 't Hooft, Glenn Theodore Seaborg, Gran Col·lisionador d'Hadrons, Gravetat, Gravitó, Grup ortogonal, Grup unitari especial, Hans Georg Dehmelt, Helen Quinn, Henry Way Kendall, Howard Georgi, Iàkov Zeldóvitx, Ió pesant, Inflació còsmica, Inflató, Institut Tata de Recerca Fonamental, Interacció electrofeble, Isaac Newton, Jack Steinberger, James Joyce, Jerome Isaac Friedman, Jogesh Pati, José Ignacio Latorre, Julian Schwinger, Lawrence Krauss, Línia espectral, Leon Max Lederman, Leonard Susskind, Leptó, Leptó tau, Llei de Coulomb, Llibertat asimptòtica, Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física, Llista de partícules, Llum, Longitud, Longitud d'atenuació, Longitud d'ona Compton, Macrobiòtica, Magnetisme, Marcos Moshinsky, Martin Lewis Perl, Massa en repòs, Matèria fosca, Mecanisme de Brout-Englert-Higgs, Mecànica quàntica, Mecànica quàntica relativista, Medalla d'Or Lomonóssov, Melvin Schwartz, Michael Green, Model de Georgi-Glashow, Model de quarks, Model estàndard de física de partícules, MoEDAL, Moment magnètic, Moment magnètic del nucleó, Moment magnètic spin, Monopol magnètic, Muó, Murray Gell-Mann, Neutralí, Neutrí, Neutrí electrònic, Neutrí muònic, Neutrí tau, Nombre quàntic d'espín, Nova (programa de televisió), Nucleó, Operador de moment angular, Owen Chamberlain, Panpsiquisme, Paritat C, Partícula, Partícula (desambiguació), Partícula hipotètica, Partícula massiva d'interacció feble, Partícula puntual, Partícula relativista, Partícula sense massa, Partícula subatòmica, Partícula virtual, Partícula X17, Partícules idèntiques, PDG, Peter Higgs, Positró, Principi d'incertesa de Heisenberg, Principi de correspondència (física), Problema CP fort, Quantitat de substància, Quark, Quark b, Quark c, Quark d, Quark s, Quark t, Quark u, Quasipartícula, Radiació de frenada, Ramon Pascual de Sans, Recorregut lliure mitjà, Richard Edward Taylor, Robert Brout, Robert J. Van de Graaff, Sabor (física), Satyendra Nath Bose, Saxió, Sheldon Lee Glashow, Simetria C, Simon van der Meer, Sol, Spin-1/2, Steven Weinberg, Supercompany, Teoria de camp unificat, Teoria de cordes, Teoria de cordes bosònica, Teoria de gauge, Teoria de la dispersió, Teoria de Peccei-Quinn, Teoria de Yang–Mills, Termodinàmica, Tevatró, Unitat natural, Val Logsdon Fitch, Velocitat relativista, Walther Bothe, Weí, Wolfgang Paul, Yoichiro Nambu, Zetí, 8 de setembre.