Partit Republicà Radical

El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.

Taula de continguts

404 les relacions: Adolfo Chacón de la Mata, Afer de la Neotipia, Afer Nombela, Agrupació Femenina Radical, Agustín Mora Valero, Alejandro Lerroux García, Alfons Ardura Altuna, Alfonso de Rojas y Pascual de Bonanza, Alfonso Martín de Santa Olalla y Esquerdo, Alfred Sedó i Peris-Mencheta, Aliança Republicana, Alvaro Botella i Pérez, Alzira, Amadeu Aragay i Daví, Amàlia Alegre Arnau, Anarquisme a Espanya, Andrés Orozco Batista, Aniceto Llorente Arregui, Anselm Guasch i Robusté, Anticlericalisme a Espanya, Antoni Comallonge, Antoni Gabinyau Farigola, Antoni Huguet Regué, Antoni Marsà i Bragado, Antoni Maura i Montaner, Antonio Lara Zárate, Antonio Montaner Castaño, Antonio Vázquez Limón, Ascensión Chirivella Marín, Assemblea de Parlamentaris, Assemblea Regionalista Valenciana, Atemptat d'Hostafrancs, Atilano Coco Martín, Álvaro de Albornoz, Àngel Marsà i Beca, Baldomer Bonet Ancejo, Baldomero Sanmartín Arnal, Bartomeu Calderón Font, Basilio Álvarez Rodríguez, Blasquisme, Bloc de Dretes, Bloc Republicà Autonomista, Boy Scouts Radicales, Carlos Esplá Rizo, Carlota Durany Vives, Casimir Giralt i Bullich, Catalanisme, César Jalón Aragón, César Oarrichena Genaro, César Puig Martínez, ... Ampliar l'índex (354 més) » « Shrink índex

Adolfo Chacón de la Mata

Adolfo Chacón de la Mata (Estepona (Màlaga) 1892 - Valladolid, 5 de desembre de 1936) va ser un polític republicà espanyol assassinat pels revoltats en els primers mesos de la Guerra Civil.

Veure Partit Republicà Radical і Adolfo Chacón de la Mata

L'afer de la Neotipia és com es coneix el boicot que van dur a terme els dirigents anarcosindicalistes contra l'òrgan del Partit Republicà Radical El Progreso La Neotipia era una cooperativa tipogràfica creada en juliol de 1905, entre altres, per Ignasi Clarià i Josep M.

Veure Partit Republicà Radical і Afer de la Neotipia

Afer Nombela

L'escàndol Nombela o afer Nombela va ser un cas de corrupció de gran impacte polític que es va produir a Espanya a la fi de 1935 durant el bienni conservador de la Segona República Espanyola, i en el qual es van veure embolicats destacats membres del Partit Republicà Radical i el seu líder Alejandro Lerroux, que en aquells moments era un dels partits que integraven el govern juntament amb la CEDA de José María Gil Robles, i que es va sumar a l'«escàndol de l'estraperlo», que també havia afectat els radicals.

Veure Partit Republicà Radical і Afer Nombela

Agrupació Femenina Radical

LAgrupació Femenina Radical va ser una organització de dones del Partit Republicà Radical a Castelló de la Plana, creada el 1932.

Veure Partit Republicà Radical і Agrupació Femenina Radical

Agustín Mora Valero

Agustín Mora Valero (Alacant, 1899 - Alacant, 1982) fou un empresari i polític valencià, president de la Diputació d'Alacant durant la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Agustín Mora Valero

Alejandro Lerroux García

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Veure Partit Republicà Radical і Alejandro Lerroux García

Alfons Ardura Altuna

fou un militar, dirigent esportiu i polític espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і Alfons Ardura Altuna

Alfonso de Rojas y Pascual de Bonanza

Alfonso de Rojas y Pascual de Bonanza (Alacant, 18 d'agost de 1871 - 3 d'agost de 1942) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Partit Republicà Radical і Alfonso de Rojas y Pascual de Bonanza

Alfonso Martín de Santa Olalla y Esquerdo

Alfonso Martín de Santa Olalla y Esquerdo fou un polític valencià, militant del Partit Republicà Radical a Alacant, del que n'era vocal provincial el 1935.

Veure Partit Republicà Radical і Alfonso Martín de Santa Olalla y Esquerdo

Alfred Sedó i Peris-Mencheta

Alfred Sedó i Peris-Mencheta (Barcelona, 1901-1983) fou un industrial i polític català.

Veure Partit Republicà Radical і Alfred Sedó i Peris-Mencheta

Aliança Republicana

Aliança Republicana va ser una plataforma política espanyola que va agrupar a diversos partits i agrupacions de caràcter republicà durant la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Partit Republicà Radical і Aliança Republicana

Alvaro Botella i Pérez

Alvaro Botella i Pérez (Alacant 187?-Mende Lozère 1939), polític alacantí republicà i socialista, que va ser president de la Diputació d'Alacant, governador civil de Toledo i director general d'Indústria i Comerç.

Veure Partit Republicà Radical і Alvaro Botella i Pérez

Alzira

Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.

Veure Partit Republicà Radical і Alzira

Amadeu Aragay i Daví

Amadeu Aragay i Daví (Sabadell, 6 de desembre de 1886 - Ciutat de Mèxic, 10 d'octubre de 1965) fou un polític, empresari i sindicalista català.

Veure Partit Republicà Radical і Amadeu Aragay i Daví

Amàlia Alegre Arnau

va ser una activista valenciana, que va comandar a Barcelona la revolta de les dones de 1918.

Veure Partit Republicà Radical і Amàlia Alegre Arnau

Anarquisme a Espanya

Anarquisme a Espanya fa referència al desenvolupament de la ideologia anarquista al territori d'Espanya.

Veure Partit Republicà Radical і Anarquisme a Espanya

Andrés Orozco Batista

Andrés Orozco Batista (Santa Cruz de Tenerife, 24 de febrer de 1888 - Arafo, 11 de novembre de 1961) fou un advocat i polític canari.

Veure Partit Republicà Radical і Andrés Orozco Batista

Aniceto Llorente Arregui

Aniceto Llorente Arregui (nascut el 1854 - ?) fou un docent i polític espanyol, diputat a Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Partit Republicà Radical і Aniceto Llorente Arregui

Anselm Guasch i Robusté

Anselm Guasch i Robusté (Valls, 20 d'octubre de 1866 - Tarragona, 7 de febrer de 1932) fou un empresari i polític català, president de la Diputació de Tarragona en el primer quart del.

Veure Partit Republicà Radical і Anselm Guasch i Robusté

Anticlericalisme a Espanya

Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.

Veure Partit Republicà Radical і Anticlericalisme a Espanya

Antoni Comallonge

Antoni Comallonge fou un revoltós i radical català de començaments del.

Veure Partit Republicà Radical і Antoni Comallonge

Antoni Gabinyau Farigola

Antoni Gabinyau Farigola (Barcelona, 9 de juliol de 1861 - Reus, 30 de juny de 1923) va ser un periodista i funcionari català.

Veure Partit Republicà Radical і Antoni Gabinyau Farigola

Antoni Huguet Regué

Antoni Huguet Regué (Barcelona, 7 de gener de 1862 - Reus, 30 de maig de 1937) fou un polític reusenc, de professió mestre.

Veure Partit Republicà Radical і Antoni Huguet Regué

Antoni Marsà i Bragado

Antoni Marsà Bragado (Madrid, 1877 – 12 d'octubre de 1965) fou un polític espanyol d'ascendència catalana.

Veure Partit Republicà Radical і Antoni Marsà i Bragado

Antoni Maura i Montaner

va ser un advocat i polític mallorquí.

Veure Partit Republicà Radical і Antoni Maura i Montaner

Antonio Lara Zárate

Antonio Lara Zárate (Santa Cruz de Tenerife, 1881 - Ciutat de Mèxic, 24 de febrer de 1956) fou un advocat i polític espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і Antonio Lara Zárate

Antonio Montaner Castaño

Antonio Montaner Castaño (Villanueva de la Serena, província de Badajoz, 1880 - ?) fou un jurista i polític extremeny radicat a Barcelona.

Veure Partit Republicà Radical і Antonio Montaner Castaño

Antonio Vázquez Limón

Antonio Vázquez Limón fou un polític valencià de la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Antonio Vázquez Limón

Ascensión Chirivella Marín

Ascensión Chirivella Marín (València, 28 de gener de 1893 - Mèxic, 9 d'abril de 1980) és coneguda per ser la primera llicenciada en Dret que va poder col·legiar-se a Espanya per exercir com a advocada.

Veure Partit Republicà Radical і Ascensión Chirivella Marín

Assemblea de Parlamentaris

Assemblea de Parlamentaris fou el nom que va rebre un conjunt de diputats i senadors que s'ajuntaren en diverses ocasions en reunions a Barcelona i Madrid entre el juliol i l'octubre de 1917.

Veure Partit Republicà Radical і Assemblea de Parlamentaris

Assemblea Regionalista Valenciana

La Primera Assemblea Regionalista Valenciana fou convocada el 1907 per iniciativa de la societat València Nova, presidida per Faustí Barberà i Martí a causa del ressò de l'èxit de la Solidaritat Catalana i amb la idea de crear una Solidaritat Valenciana.

Veure Partit Republicà Radical і Assemblea Regionalista Valenciana

Atemptat d'Hostafrancs

L'atemptat contra els dirigents de Solidaritat Catalana va tenir lloc el 17 d'abril del 1907 a la cantonada del carrer Béjar amb Creu Coberta, a Barcelona.

Veure Partit Republicà Radical і Atemptat d'Hostafrancs

Atilano Coco Martín

Atilano Coco Martín (Guarrate, Zamora, 1902 – Salamanca, 1936) va ser un pastor protestant espanyol, assassinat pels revoltats pocs mesos després de l'inici de la Guerra Civil.

Veure Partit Republicà Radical і Atilano Coco Martín

Álvaro de Albornoz

Álvaro de Albornoz Liminiana (Ḷḷuarca, Astúries, 13 de juny de 1879 - Mèxic, 22 d'octubre de 1954), polític i escriptor espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і Álvaro de Albornoz

Àngel Marsà i Beca

Àngel Marsà i Beca (Girona, 1900 - Barcelona, 1988) va ser un escriptor, crític i promotor d'art català.

Veure Partit Republicà Radical і Àngel Marsà i Beca

Baldomer Bonet Ancejo

Baldomer Bonet Ancejo fou un activista i agitador polític barceloní.

Veure Partit Republicà Radical і Baldomer Bonet Ancejo

Baldomero Sanmartín Arnal

Baldomero Sanmartín Arnal (Madrid, 1845 - Badalona, 1931) fou un polític de tendència republicana, alcalde de Ciudad Real el 1873 i de Badalona el 1930.

Veure Partit Republicà Radical і Baldomero Sanmartín Arnal

Bartomeu Calderón Font

Bartomeu Calderón Font fou un activista republicà català.

Veure Partit Republicà Radical і Bartomeu Calderón Font

Basilio Álvarez Rodríguez

Basilio Álvarez Rodríguez (Ourense, 1877 - Tampa, Florida, 1943) fou un religiós, advocat i polític gallec.

Veure Partit Republicà Radical і Basilio Álvarez Rodríguez

Blasquisme

El blasquisme fou un ideari polític de caràcter republicà aparegut al País Valencià a finals del, propagat per l'escriptor i periodista Vicent Blasco Ibáñez des del diari El Pueblo, que es va accentuar des de l'enfonsament electoral el 1896 del Partit Republicà Democràtic Federal, que defensava les tesis federalistes de Francesc Pi i Margall.

Veure Partit Republicà Radical і Blasquisme

Bloc de Dretes

Bloc de Dretes va ser la coalició electoral fundada en Navarra (Espanya) durant la Segona República Espanyola que va tenir un gran èxit en les dues cites electorals a les Corts que va concórrer, les del 19 de novembre 1933, les del 16 de febrer de 1936 i en la cita electoral per a escollir compromissaris per a escollir President de la República el 26 d'abril de 1936.

Veure Partit Republicà Radical і Bloc de Dretes

Bloc Republicà Autonomista

Bloc Republicà Autonomista (BRA) fou un partit polític català fundat el 1915 per Francesc Layret, Marcel·lí Domingo, Gabriel Alomar, Àngel Samblancat i Salanova, David Ferrer i altres republicans d'esquerra contraris a l'aliança amb el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux (pacte de Sant Gervasi).

Veure Partit Republicà Radical і Bloc Republicà Autonomista

Boy Scouts Radicales

Els Boys Scouts Radicales M. Gabarró 1999 pàg.

Veure Partit Republicà Radical і Boy Scouts Radicales

Carlos Esplá Rizo

fou un polític i periodista valencià.

Veure Partit Republicà Radical і Carlos Esplá Rizo

Carlota Durany Vives

Carlota Durany Vives (Barcelona, 1900 - Buenos Aires, 1945) va ser una sindicalista revolucionària, traductora i militant comunista catalana, en les files del POUM.

Veure Partit Republicà Radical і Carlota Durany Vives

Casimir Giralt i Bullich

Casimir Giralt i Bullich (Barcelona, 23 de juliol de 1883 - 1957) fou un dramaturg, advocat i polític català.

Veure Partit Republicà Radical і Casimir Giralt i Bullich

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Partit Republicà Radical і Catalanisme

César Jalón Aragón

César Jalón Aragón (Nalda, Rioja 1889 - Madrid, 6 de desembre de 1985) va ser un periodista, crític taurí i polític espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і César Jalón Aragón

César Oarrichena Genaro

César Oarrichena Genaro (Alacant, 1888 - 14 de maig de 1954) fou un periodista i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República i membre de l'Agrupació Regionalista Alacantina.

Veure Partit Republicà Radical і César Oarrichena Genaro

César Puig Martínez

César Puig Martínez (Alcoi, ? - † Madrid, 14 de juny de 1934) fou un advocat, periodista i polític valencià.

Veure Partit Republicà Radical і César Puig Martínez

Centre Catalanista Gent Nova

El Centre Catalanista Gent Nova va ser una entitat cultural i política catalanista de Badalona, adherida a la Unió Catalanista, fundada el 1899 i dissolta el 1921 per donar lloc a l'Orfeó Badaloní.

Veure Partit Republicà Radical і Centre Catalanista Gent Nova

Cirilo del Río Rodríguez

Cirilo del Río Rodríguez (Castellar de Santiago, 27 de febrer de 1892 – Madrid, 27 de febrer de 1955) va ser un advocat i polític espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і Cirilo del Río Rodríguez

Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.

Veure Partit Republicà Radical і Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Clara Campoamor Rodríguez

Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 – Lausana, 30 d'abril de 1972) fou una advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona.

Veure Partit Republicà Radical і Clara Campoamor Rodríguez

Claudi Ametlla i Coll

Claudi Ametlla i Coll (Sarral, 22 de maig de 1883 – Barcelona, 8 d'octubre de 1968) fou periodista i polític català.

Veure Partit Republicà Radical і Claudi Ametlla i Coll

Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona

La Comissió de Cultura va ser un òrgan creat per l'Ajuntament de Barcelona el 1915, arran d’unes noves eleccions municipals.

Veure Partit Republicà Radical і Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona

Concepción Gasset Solis

Concepción Gasset Solis (Castelló de la Plana, País Valencià, 1887 - 1960) va ser una burgesa valenciana que es dedicà a la política relacionada amb el Partit Republicà Radical i l'Agrupació Femenina Radical.

Veure Partit Republicà Radical і Concepción Gasset Solis

Corts republicanes

Les Corts republicanes, oficialment denominades simplement Corts—també denominat Congrés dels Diputats—, van ser l'òrgan legislatiu unicameral de la Segona República Espanyola actiu entre 1931 i 1939.

Veure Partit Republicà Radical і Corts republicanes

Crema de convents de 1934 a Espanya

La Crema de convents de 1934 fou una onada de violència contra institucions de l'Església Catòlica, principalment a Astúries i a la província de Palència, durant els fets de la revolució de 1934.

Veure Partit Republicà Radical і Crema de convents de 1934 a Espanya

Crevillent

Crevillent és una població del País Valencià a la comarca del Baix Vinalopó.

Veure Partit Republicà Radical і Crevillent

Daniel Riu i Periquet

Daniel Riu i Periquet (Sort, 1880 - Madrid, 5 de maig de 1961) fou un advocat i polític català, germà d'Emili Riu i Periquet i conegut com "lo Riu segon".

Veure Partit Republicà Radical і Daniel Riu i Periquet

Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya

El conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del departament d'Economia i Hisenda (abans conegut com a Departament d'Economia i Coneixement i Departament d'Economia i Finances).

Veure Partit Republicà Radical і Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya

Derecha de Cataluña

Derecha de Cataluña fou un partit polític català fundat a Barcelona el 6 d'abril de 1933, durant la Segona República espanyola, amb l'objectiu d'agrupar els monàrquics catalans per restaurar la monarquia amb tots els mitjans al seu abast.

Veure Partit Republicà Radical і Derecha de Cataluña

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.

Veure Partit Republicà Radical і Diada Nacional de Catalunya

Diario de Alicante

El Diario de Alicante va ser un periòdic d'Alacant editat des de 1906 a 1937.

Veure Partit Republicà Radical і Diario de Alicante

Dictablanda del general Berenguer

General Dámaso Berenguer La "dictablanda" del general Berenguer és el nom amb què es coneix l'últim període de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII caracteritzat pel govern del general Dámaso Berenguer nomenat pel rei el gener de 1930 perquè restablís la "normalitat constitucional" després de la Dictadura de Primo de Rivera i al que va seguir el breu govern de l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, entre febrer i abril de 1931, que donaria pas a la proclamació de la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Dictablanda del general Berenguer

Diego Hidalgo Durán

Diego Hidalgo Durán (Los Santos de Maimona, província de Badajoz, 13 de febrer de 1886 – Madrid, 31 de gener de 1961) va ser un notari, polític radical i intel·lectual espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і Diego Hidalgo Durán

Diego Martínez Barrio

Diego Martínez Barrio (Sevilla, Espanya, 25 de novembre de 1883 - París, França, 1 de gener de 1962) va ser un polític espanyol que va ostentar els càrrecs de President de les Corts, President del govern espanyol i President de la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Diego Martínez Barrio

Diputació Foral de Navarra

La Diputació Foral de Navarra o Nafarroako Foru Aldundia va ser la institució creada en 1839 per a la província de Navarra com a òrgan representatiu de la província a la que personifica per a la seva gestió econòmico-administrativa de la seva competència amb jurisdicció sobre la totalitat del territori provincial.

Veure Partit Republicà Radical і Diputació Foral de Navarra

Districte electoral d'Arenys de Mar

Localització del districte electoral d'Arenys de Mar (1899-1923) El districte d'Arenys de Mar fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Districte electoral d'Arenys de Mar

Districte electoral d'Olot

El districte d'Olot fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Districte electoral d'Olot

Districte electoral de Barcelona

Localització del districte electoral de Barcelona (1899-1923) El districte de Barcelona fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1879 i 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Districte electoral de Barcelona

Districte electoral de Berga

Localització del districte electoral de Berga (1899-1923) El districte de Berga fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Districte electoral de Berga

Districte electoral de Castellterçol

Localització del districte electoral de Castellterçol (1899-1923) El districte de Castellterçol fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Districte electoral de Castellterçol

Districte electoral de Figueres

El districte de Figueres fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Districte electoral de Figueres

Districte electoral de Gandesa

El districte de Gandesa fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Districte electoral de Gandesa

Districte electoral de Lleida

El districte de Lleida fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Districte electoral de Lleida

Districte electoral de Roquetes

El districte de Roquetes fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Districte electoral de Roquetes

Districte electoral de Sabadell

El districte de Sabadell fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1891 i 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Districte electoral de Sabadell

Districte electoral de Sant Feliu de Llobregat

El districte de Sant Feliu fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Districte electoral de Sant Feliu de Llobregat

Districte electoral de Santa Coloma de Farners

El districte de Santa Coloma de Farners fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Districte electoral de Santa Coloma de Farners

Districte electoral de Solsona

El districte de Solsona fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Districte electoral de Solsona

Districte electoral de Tarragona-Reus-Falset

El districte de Tarragona–Reus–Falset fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1879 i 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Districte electoral de Tarragona-Reus-Falset

Districte electoral de Terrassa

El districte de Terrassa fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Districte electoral de Terrassa

Districte electoral de Tortosa

Localització del districte electoral de Tortosa (1899-1923) El districte de Tortosa fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Districte electoral de Tortosa

Districte electoral de Tremp

El districte de Tremp fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Districte electoral de Tremp

Districte electoral de Valls

El districte de Valls fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Districte electoral de Valls

Districte electoral de Vilafranca del Penedès

El districte de Vilafranca fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Districte electoral de Vilafranca del Penedès

Districte electoral del Vendrell

El districte del Vendrell fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Districte electoral del Vendrell

Dolores Climent

Dolores Climent (Castelló de la Plana, 1880 - Castelló de la Plana, segle XX) fou una burgesa valenciana que es dedicà a la política relacionada amb el Partit Republicà Radical i l'Agrupació Femenina Radical.

Veure Partit Republicà Radical і Dolores Climent

Domènec Alberich Olivé

Domènec Alberich Olivé (Reus 13 de març de 1890 - Reus?) va ser un pedagog català.

Veure Partit Republicà Radical і Domènec Alberich Olivé

Dreta de Catalunya

Dreta de Catalunya va ser una coalició entre monàrquics carlins i alfonsins que va concòrrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, sense obtenir-hi cap escó.

Veure Partit Republicà Radical і Dreta de Catalunya

Dreta Liberal Republicana

Dreta Republicana Liberal va ser un partit polític espanyol liderat per Niceto Alcalá-Zamora, que es va fusionar immediatament amb la incipient formació republicana de Miguel Maura immediatament abans del Pacte de Sant Sebastià, del que van formar part, i Alcalá Zamora fou elegit president del Govern Provisional de la República.

Veure Partit Republicà Radical і Dreta Liberal Republicana

Eduardo Barriobero y Herrán

Eduardo Barriobero y Herrán (Torrecilla en Cameros, La Rioja, 1877 - Barcelona, 10 de febrer de 1939) va ser un polític republicà federal espanyol proper també a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Veure Partit Republicà Radical і Eduardo Barriobero y Herrán

El Consecuente

El Consecuente: órgano del Partido Republicano Radical Autonomista va ser un setmanari que va sortir a Reus el 1908 com a portaveu del Partit Republicà Radical i que, després de diverses etapes on va anar variant ideològicament, el 1932 va catalanitzar el seu nom a El Conseqüent.

Veure Partit Republicà Radical і El Consecuente

El paper de la dona republicana a la Guerra Civil Espanyola

El paper de la dona republicana a la Guerra Civil Espanyola no s'entendria si abans no retrocedim fins a finals del i principis del.

Veure Partit Republicà Radical і El paper de la dona republicana a la Guerra Civil Espanyola

El Poble

El Poble fou un diari matinal i de tendència conservadora nascut a la ciutat de Lleida del que, en total, es van publicar 10 números.

Veure Partit Republicà Radical і El Poble

El Progreso

* El Progreso (Guatemala), departament de Guatemala.

Veure Partit Republicà Radical і El Progreso

El Progreso (diari del Partit Republicà Radical)

El Progreso era un periòdic escrit en castellà fundat pel polític republicà Alejandro Lerroux a Madrid el 1897 i establert a Barcelona el 29 de juny de 1906.

Veure Partit Republicà Radical і El Progreso (diari del Partit Republicà Radical)

El Progreso: semanario republicano radical

El Progreso: semanario republicano radical, va ser una publicació periòdica que va aparèixer a Reus l'any 1915.

Veure Partit Republicà Radical і El Progreso: semanario republicano radical

El Pueblo (diari de València)

El Pueblo, diario republicano de Valencia va ser un periòdic espanyol editat en València entre 1894 i 1939.

Veure Partit Republicà Radical і El Pueblo (diari de València)

Eleccions a Madrid durant la Segona República Espanyola

Durant la Segona República va haver-hi quatre processos electorals de caràcter nacional: tres a Corts i un per a elecció de compromissaris per triar al President de la República. El 1930, Madrid era la capital d'Espanya.

Veure Partit Republicà Radical і Eleccions a Madrid durant la Segona República Espanyola

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric.

Veure Partit Republicà Radical і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932

Eleccions generals espanyoles de 1903

Francisco Silvela (maig-desembre 1903) Raimundo Fernández Villaverde (gener-setembre 1905) Eleccions generals espanyoles de 1903 foren convocades el 30 d'abril de 1903 sota sufragi universal masculí, després de la creació del nou Partit Liberal Conservador de la unió dels conservadors de Francisco Silvela i dels liberals dissidents dirigits per Antoni Maura.

Veure Partit Republicà Radical і Eleccions generals espanyoles de 1903

Eleccions generals espanyoles de 1905

Eugenio Montero Ríos, cap de govern Eleccions generals espanyoles de 1905 foren convocades el 10 de setembre de 1905 sota sufragi universal masculí, després de la crisi de lideratge del Partit Conservador entre Francisco Silvela i Antoni Maura.

Veure Partit Republicà Radical і Eleccions generals espanyoles de 1905

Eleccions generals espanyoles de 1907

Eleccions generals espanyoles de 1907 foren convocades el 21 d'abril de 1907, després de la crisi del govern liberal per la dimissió d'Eugenio Montero Ríos a causa dels Fets del ¡Cu-Cut! de 1906, sota sufragi universal masculí.

Veure Partit Republicà Radical і Eleccions generals espanyoles de 1907

Eleccions generals espanyoles de 1910

El liberal Canalejas, cap de govern fins al seu assassinat el 1912 Eleccions generals espanyoles de 1910 foren convocades el 8 de maig de 1910, després de la crisi del govern conservador d'Antoni Maura a causa de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909, sota sufragi universal masculí.

Veure Partit Republicà Radical і Eleccions generals espanyoles de 1910

Eleccions generals espanyoles de 1914

El conservador Dato, cap de govern fins a la crisi de desembre de 1915 Eleccions generals espanyoles de 1914 foren convocades abans de la Primera Guerra Mundial, en la que Espanya es declararia neutral,sota sufragi universal masculí.

Veure Partit Republicà Radical і Eleccions generals espanyoles de 1914

Eleccions generals espanyoles de 1916

Dato, cap de govern durant la crisi de 1917 Eleccions generals espanyoles de 1916 foren convocades enmig de la Primera Guerra Mundial, en la que Espanya s'havia declarat neutral, sota sufragi universal masculí.

Veure Partit Republicà Radical і Eleccions generals espanyoles de 1916

Eleccions generals espanyoles de 1918

Les Eleccions generals espanyoles de 1918 foren convocades enmig de la crisi política i econòmica provocada per l'Assemblea de Parlamentaris i la vaga general de 1917, sota sufragi universal masculí.

Veure Partit Republicà Radical і Eleccions generals espanyoles de 1918

Eleccions generals espanyoles de 1919

Manuel Allendesalazar Les Eleccions generals espanyoles de 1919 foren convocades enmig d'una crisi política i econòmica sense precedents l'1 de juny de 1919, sota sufragi universal masculí.

Veure Partit Republicà Radical і Eleccions generals espanyoles de 1919

Eleccions generals espanyoles de 1920

Dato, cap de govern, assassinat el 1921 Manuel Allendesalazar José Sánchez Guerra Eleccions generals espanyoles de 1920 foren convocades el 19 de desembre de 1920, convocades sota sufragi universal masculí.

Veure Partit Republicà Radical і Eleccions generals espanyoles de 1920

Eleccions generals espanyoles de 1923

Primo de Rivera va provocar un cop d'estat cinc mesos després de les eleccions i instaurà una Dictadura Eleccions generals espanyoles de 1923 foren convocades el 29 d'abril de 1923, convocades sota sufragi universal masculí.

Veure Partit Republicà Radical і Eleccions generals espanyoles de 1923

Eleccions generals espanyoles de 1931

right Manuel Azaña, cap de govern 1931-1933 El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Eleccions generals espanyoles de 1931

Eleccions generals espanyoles de 1933

El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.

Veure Partit Republicà Radical і Eleccions generals espanyoles de 1933

Eleccions generals espanyoles de 1936

El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Eleccions generals espanyoles de 1936

Eleccions municipals catalanes de 1934

Les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 van celebrades únicament a Catalunya, ja que la competència d'eleccions locals va ser transferida a la Generalitat de Catalunya amb l'Estatut de 1932.

Veure Partit Republicà Radical і Eleccions municipals catalanes de 1934

Eleccions municipals de València de desembre de 1909

Les eleccions municipals de València de desembre de 1909 van ser unes eleccions municipals de València dins del marc de les eleccions municipals espanyoles de desembre de 1909, organitzades pel govern del liberal Segismundo Moret y Prendergast i celebrades el 12 de desembre de 1909.

Veure Partit Republicà Radical і Eleccions municipals de València de desembre de 1909

Eleccions municipals de València de maig de 1909

Les eleccions municipals de València de maig de 1909 van ser unes eleccions municipals de València dins del marc de les eleccions municipals espanyoles de maig de 1909, organitzades pel govern d'Antonio Maura Montaner i celebrades el 2 de maig de 1909.

Veure Partit Republicà Radical і Eleccions municipals de València de maig de 1909

Eleccions municipals espanyoles de 1931

Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.

Veure Partit Republicà Radical і Eleccions municipals espanyoles de 1931

Eloy Vaquero Cantillo

Eloy Vaquero Cantillo (Montalbán de Córdoba, 28 de juny de 1888 - Nova York, 14 de setembre de 1960) va ser un polític, mestre, periodista, poeta i advocat andalús.

Veure Partit Republicà Radical і Eloy Vaquero Cantillo

Emeterio Muga Díez

Emeterio Muga Díez (Saragossa, 1877 - València, 1956) Fou un militar i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i governador civil durant la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Emeterio Muga Díez

Emiliano Iglesias Ambrosio

Emiliano Iglesias Ambrosio (Ponteareas, 28 de juliol de 1878 - Madrid, 3 d'octubre de 1943) fou un advocat, periodista i polític lerrouxista gallec, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República.

Veure Partit Republicà Radical і Emiliano Iglesias Ambrosio

Emilio Novoa González

Emilio Novoa González (Ourense, 10 de febrer de 1895 - Madrid, 1972) fou un radiotelegrafista i polític gallec, governador civil durant la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Emilio Novoa González

Emilio Santa Cruz Chordi

Emilio Santa Cruz Chordi (Múrcia, ?- Madrid, 1925) fou un polític espanyol d'ideologia republicana i maçó, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Partit Republicà Radical і Emilio Santa Cruz Chordi

Enfrontament entre carlins i lerrouxistes de Sant Feliu de Llobregat

L'enfrontament entre carlins i lerrouxistes de Sant Feliu de Llobregat fou un enfrontament armat ocorregut el 28 de maig del 1911 en el qual van morir tres lerrouxistes, dos carlins i un vigilant municipal al voltant de l'estació de Sant Feliu de Llobregat.

Veure Partit Republicà Radical і Enfrontament entre carlins i lerrouxistes de Sant Feliu de Llobregat

Enrique Izquierdo Jiménez

Enrique Izquierdo Jiménez fou un advocat i polític espanyol de la dècada del 1930.

Veure Partit Republicà Radical і Enrique Izquierdo Jiménez

Enrique Jonama Darnaculleta

Enrique Jonama Darnaculleta fou un empresari i polític català, alcalde de l'Hospitalet de Llobregat durant els primers anys del franquisme Fou empleat de Sabadell i Henry sota les ordres de Demetrio Carceller Segura.

Veure Partit Republicà Radical і Enrique Jonama Darnaculleta

Escàndol de l'estraperlo

L'escàndol de l'estraperlo fou un escàndol polític de la Segona República Espanyola, a conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca «Stra-Perlo», acrònim derivat dels cognoms del neerlandès Daniel Strauss i l'italià Perlowitz (Perlo), qui n'eren els promotors.

Veure Partit Republicà Radical і Escàndol de l'estraperlo

Esquerra Valenciana

Esquerra Valenciana va ser un partit valencià d'esquerres fundat en 1934, que propugnava el dret a l'autodeterminació del País Valencià.

Veure Partit Republicà Radical і Esquerra Valenciana

Estatut d'autonomia del País Basc de 1936

Ikurriña adoptada pel Govern d'Euzkadi LEstatut d'autonomia del País Basc de 1936 fou la primera legislació per a l'autogovern del País Basc.

Veure Partit Republicà Radical і Estatut d'autonomia del País Basc de 1936

Evelio Boal López

Evelio Boal (Valladolid, 1884 - Barcelona, 1921) fou un dirigent sindicalista espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і Evelio Boal López

Falange Espanyola de les JONS

Falange Espanyola de les JONS (FE de les JONS) (oficialment en castellà: Falange Española de las JONS, FE de las JONS) fou un partit polític feixista espanyol, fundat el 15 de febrer de 1934 resultat de la unió de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) d'Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos amb la Falange Española (FE) de José Antonio Primo de Rivera.

Veure Partit Republicà Radical і Falange Espanyola de les JONS

Fèlix Azzati i Descalci

Fèlix Azzati i Descalci (Cadis 1874 - València, 20 de juny de 1929) fou un polític i periodista valencià, diputat a Corts durant la restauració borbònica.

Veure Partit Republicà Radical і Fèlix Azzati i Descalci

Federació Local de Sindicats de Sabadell

La Federació Local de Sindicats de Sabadell va ser l'hereva de la Federació Obrera de Sabadell (FOS), la principal organització dels obrers de la ciutat creada a l'últim terç del.

Veure Partit Republicà Radical і Federació Local de Sindicats de Sabadell

Federación Republicana Gallega

La Federación Republicana Gallega (FRG) fou una plataforma política que organitzà la trobada coneguda com a Pacte de Lestrove, celebrada el 26 de març de 1930 al Pazo d'Hermida entre partits i personalidats republicanes gallegues.

Veure Partit Republicà Radical і Federación Republicana Gallega

Fernando García-Berlanga Martí

Fernando García-Berlanga Martí fou un empresari i polític valencià que fou regidor de l'Ajuntament de València i Primer Tinent d'Alcalde de València durant les alcaldies d'Adolfo Rincón de Arellano i Vicente López Rosat.

Veure Partit Republicà Radical і Fernando García-Berlanga Martí

Fernando Gasset Lacasaña

Fernando Gasset Lacasaña (Castelló de la Plana, 1861 - 1941) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i la Segona República, i líder del Partit Republicà de Castelló.

Veure Partit Republicà Radical і Fernando Gasset Lacasaña

Fernando Ramos Cerviño

Fernando Ramos Cerviño fou un advocat i polític gallec.

Veure Partit Republicà Radical і Fernando Ramos Cerviño

Fernando Sasiaín Brau

Fernando Sasiaín Brau (Palència, 25 d'abril de 1894 - Sant Sebastià, 15 de novembre de 1957) va ser un polític republicà federal espanyol, alcalde de Sant Sebastià durant la Segona República.

Veure Partit Republicà Radical і Fernando Sasiaín Brau

Fets del sis d'octubre

Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Fets del sis d'octubre

Francesc Domènech i Munté

Francesc Domènech i Munté (Falset, Tarragona, 22 de novembre de 1886 - el Masnou, Barcelona ?) fou un barber i agitador polític català.

Veure Partit Republicà Radical і Francesc Domènech i Munté

Francesc Julià i Perelló

Francesc Julià i Perelló (Palma, 1879 - 1975) fou un polític mallorquí, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Francesc Julià i Perelló

Francesc Torras i Villà

Francesc Torras i Villà (Granollers, 14 de maig de 1883 – Barcelona, 1979) fou un empresari i polític català, diputat a Corts i alcalde de Granollers.

Veure Partit Republicà Radical і Francesc Torras i Villà

Francesc Xavier Gambús i Ballvé

Francesc Xavier Gambús i Ballvé (Reus, 22 d'agost de 1883 - Aush, Gascunya, 1970) més conegut com a Xavier Gambús va ser un escriptor i polític català.

Veure Partit Republicà Radical і Francesc Xavier Gambús i Ballvé

Francisco Javier Elola y Díaz Varela

Francisco-Javier Elola Díaz-Varela (Monforte de Lemos, província de Lugo, 22 de setembre de 1877 - Barcelona, 12 de maig de 1939) fou un advocat i polític gallec, fiscal general de la República.

Veure Partit Republicà Radical і Francisco Javier Elola y Díaz Varela

Frederic Xifré i Masferrer

Frederic Xifré i Masferrer (Sant Andreu de Palomar, 13 de gener de 1884 - Barcelona, 15 de febrer de 1940) fou un industrial i polític republicà català.

Veure Partit Republicà Radical і Frederic Xifré i Masferrer

Front Català d'Ordre

El Front Català d'Ordre (FCO) fou una coalició electoral formada per les forces polítiques catalanes de dreta que, sota l'hegemonia centrista de Lliga Catalana, va presentar-se a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, on fou derrotada pel Front d'Esquerres de Catalunya.

Veure Partit Republicà Radical і Front Català d'Ordre

Fuentes Claras

Fuentes Claras és un municipi d'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca.

Veure Partit Republicà Radical і Fuentes Claras

Gabriel González Taltabull

Gabriel González Taltabull (Jerez de la Frontera, 1892 - Sevilla, 9 de juliol de 1938) va ser un periodista i polític espanyol, membre del Partit Republicà Radical i d'Unió Republicana.

Veure Partit Republicà Radical і Gabriel González Taltabull

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Veure Partit Republicà Radical і Generalitat de Catalunya

Gerardo Abad Conde

Gerardo Abad Conde (Ordes, La Corunya, 8 d'agost de 1881 - Madrid, 10 de setembre de 1936) fou un advocat i polític gallec, va ser ministre de Marina durant la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Gerardo Abad Conde

Gonçal Ibars Meseguer

Gonçal Ybars Meseguer (Ulldecona, Montsià, 1901-1993) fou un advocat i polític català.

Veure Partit Republicà Radical і Gonçal Ibars Meseguer

Govern de Catalunya 1931-1932

En el període 1931-1932 i després de la instauració de la Segona República Espanyola, a Catalunya es formà un govern de Catalunya, primer el de l'autoproclamada República Catalana i més tard el de la Generalitat Provisional fins a les eleccions al Parlament de 1932.

Veure Partit Republicà Radical і Govern de Catalunya 1931-1932

Governador general de Catalunya

El governador general de Catalunya dirigia l'administració regional que va assumir les funcions del president de la Generalitat de Catalunya i del seu consell executiu després de la suspensió de l'autonomia catalana després de la fallida proclamació de l'Estat català a l'octubre de 1934.

Veure Partit Republicà Radical і Governador general de Catalunya

Governs de la Segona República Espanyola

Escut de la Segona República Espanyola Els Governs de la Segona república Espanyola foren el total de 26 governs que se succeïren entre la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931 i la fi de la Guerra Civil, l'1 d'abril de 1939.

Veure Partit Republicà Radical і Governs de la Segona República Espanyola

Grup d'Acció Republicana

El Grup d'Acció Republicana —inicialment denominat Grup d'Acció Política i conegut també simplement com a Acció Republicana— va ser una agrupació política espanyola sorgida cap a 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Partit Republicà Radical і Grup d'Acció Republicana

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure Partit Republicà Radical і Guerra Civil espanyola

Hermenegildo Casas Jiménez

Hermenegildo Casas Jiménez (Riotinto, Huelva, 10 d'agost de 1892 - Mèxic D.F., 30 de març de 1967) va ser un polític socialista espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і Hermenegildo Casas Jiménez

Hermenegildo Giner de los Ríos

Hermenegildo Giner de los Ríos (Cadis 1847 - Granada, 1923) va ser un pedagog, publicista i polític espanyol vinculat a la Institución Libre de Enseñanza fundada pel seu germà Francisco, diputat per Barcelona a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Partit Republicà Radical і Hermenegildo Giner de los Ríos

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і Història d'Espanya

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Veure Partit Republicà Radical і Història de Barcelona

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Veure Partit Republicà Radical і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Història del republicanisme espanyol

Bandera de la II República Espanyola, utilitzada des de fa més d'un segle pel moviment republicà espanyol. A Espanya ha existit una persistent corrent de pensament republicana al llarg dels segles , i XXI, que no obstant això han cristal·litzat solament en dos curts períodes de la història que sumen menys de 10 anys de la història espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Història del republicanisme espanyol

Ignacio Hidalgo de Cisneros y López de Montenegro

Ignacio Hidalgo de Cisneros y López de Montenegro (Vitòria, 11 de juliol de 1896 – Bucarest, 9 de febrer de 1966) va ser un militar i aviador espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і Ignacio Hidalgo de Cisneros y López de Montenegro

Inicis del moviment feminista a Mallorca

Aquest article explora els inicis del moviment feminista a Mallorca, és a dir, totes aquelles activitats, raonaments i accions de caràcter feminista que es van dur a terme a la dita illa de les Balears des de finals del fins a l'esclat de la Guerra Civil espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Inicis del moviment feminista a Mallorca

Jardins de Clara Campoamor

Els Jardins de Clara Campoamor són un parc urbà situats a l'Avinguda Diagonal, 609-615, al barri de les Corts de la ciutat de Barcelona, foren inaugurats el 3 de desembre de 1994, la seva extensió total és de poc més de mitja hectàrea (0,54 ha), estan dedicats en memòria de la figura històrica de Clara Campoamor.

Veure Partit Republicà Radical і Jardins de Clara Campoamor

Jaume Aguadé Mestres

Jaume Aguadé Mestres (Reus, 19 d'abril de 1834 -17 de març de 1908) va ser un polític català defensor de la República Federal Era apoderat i home de confiança de la senyora Amàlia Bové, persona de gran prestigi, influència i posició econòmica.

Veure Partit Republicà Radical і Jaume Aguadé Mestres

Jaume Anglès Pruñonosa

Jaume Anglès Pruñosa (Sant Martí de Provençals, 1858 - ¿) fou un líder obrer i polític català.

Veure Partit Republicà Radical і Jaume Anglès Pruñonosa

Jaume Carner i Romeu

Jaume Carner i Romeu (el Vendrell, el Baix Penedès, 22 de febrer de 1867 — Barcelona, 27 de setembre 1934) fou un advocat i polític català, avi de Joan Reventós i Carner.

Veure Partit Republicà Radical і Jaume Carner i Romeu

Jaume Martí i Cabot

Jaume Martí i Cabot (Badalona, – ?) va ser un fabricant d'anisats i licors i polític republicà català, que va ser alcalde de Badalona dues vegades, durant breus mandats de 1918 a 1919 i el 1923.

Veure Partit Republicà Radical і Jaume Martí i Cabot

Jaume Sardà i Ferran

Jaume Sardà i Ferran (Reus, 25 de novembre de 1868 - València 6 de juliol de 1939) va ser un militar, polític i escriptor català.

Veure Partit Republicà Radical і Jaume Sardà i Ferran

Jaume Simó i Bofarull

Jaume Simó i Bofarull (Reus, 1884 – Torreón, Mèxic 1958) fou un polític català, germà de l'arquitecte Josep Simó i Bofarull.

Veure Partit Republicà Radical і Jaume Simó i Bofarull

Jaume Utrillo Morlius

Jaume Utrillo Morlius (Reus, 17 de novembre de 1887 - 11 d'octubre de 1976) va ser un farmacèutic i periodista català.

Veure Partit Republicà Radical і Jaume Utrillo Morlius

Javier Bueno

va ser un periodista i actiu militant socialista espanyol, que va desenvolupar bona part de la seva labor entre Astúries i Madrid.

Veure Partit Republicà Radical і Javier Bueno

Jesús Pinilla i Fornell

Jesús Pinilla i Fornell (Navia, 10 de novembre de 1874—Montpeller, 19 d'abril de 1942) fou advocat, periodista, polític i advocat.

Veure Partit Republicà Radical і Jesús Pinilla i Fornell

Joan Barral i Pastor

Joan Barral i Pastor (Pego, Marina Alta 1871 - Paiporta, 1954) fou un advocat i polític valencià.

Veure Partit Republicà Radical і Joan Barral i Pastor

Joan Caballé i Goyeneche

Joan Caballé i Goyeneche (Montevideo, 1863 - Tarragona, 1935) fou un polític català, originari de Móra d'Ebre, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Partit Republicà Radical і Joan Caballé i Goyeneche

Joan Colominas i Maseras

Joan Colominas i Maseras (Barcelona, 10 d'octubre de 1883 - 1956) fou un periodista, mestre i activista polític barceloní.

Veure Partit Republicà Radical і Joan Colominas i Maseras

Joan Dessy i Martos

Joan Dessy Martos fou un polític català d'ideologia republicana, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Partit Republicà Radical і Joan Dessy i Martos

Joan Manent Victory

Joan Manent Victory (Es Castell, Menorca, 1879 - Alaior, 1936) va ser un polític republicà menorquí.

Veure Partit Republicà Radical і Joan Manent Victory

Joan Palau i Mayor

Joan Palau i Mayor (Amposta, ? - 9 d'agost de 1936) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Partit Republicà Radical і Joan Palau i Mayor

Joan Palau i Miralles

Joan Palau i Miralles (Gandesa, 1867 - Amposta, 9 d'agost de 1936) fou un polític català, alcalde d'Amposta.

Veure Partit Republicà Radical і Joan Palau i Miralles

Joan Pich i Pon

Joan Pich i Pon (Barcelona, 1 de març de 1878 - París, 21 de maig de 1937) fou un polític i empresari català que, entre altres càrrecs, fou alcalde de Barcelona (entre gener i octubre de 1935) i governador general de Catalunya (d'abril a octubre del mateix any).

Veure Partit Republicà Radical і Joan Pich i Pon

Joan Romeu i Figueras

Joan Romeu i Figueras (Òdena (Anoia)- 1925) és un promotor cultural i polític català.

Veure Partit Republicà Radical і Joan Romeu i Figueras

Joana Ardiaca i Mas

Joana Ardiaca i Mas (vila de Gràcia, 1881 - ?) va ser una agitadora i activista política barcelonina, força activa durant la Setmana Tràgica de Barcelona de 1909.

Veure Partit Republicà Radical і Joana Ardiaca i Mas

Joaquín de Pablo-Blanco Torres

Joaquín de Pablo-Blanco Torres (Còrdova, 17 de febrer de 1896 – Madrid, 13 de setembre de 1947) fou un advocat i polític andalús.

Veure Partit Republicà Radical і Joaquín de Pablo-Blanco Torres

Joaquim Giralt Verdaguer

Joaquim Giralt Verdaguer (Barcelona 4 octubre 1871 – 20 octubre 1914) fou advocat i regidor de l'Ajuntament de Barcelona.

Veure Partit Republicà Radical і Joaquim Giralt Verdaguer

Joaquim Palay i Jaurés

Joaquim Palay i Jaurés (Montevideo, 1855 - El Masnou, 29 de maig de 1928) va ser un industrial, propietari i polític català, nascut a l'Uruguai.

Veure Partit Republicà Radical і Joaquim Palay i Jaurés

Joaquim Pi i Arsuaga

Joaquim Pi i Arsuaga (1854-1939) fou un metge, periodista i polític català, fill de Francesc Pi i Margall.

Veure Partit Republicà Radical і Joaquim Pi i Arsuaga

José Aparicio Albiñana

José Aparicio Albiñana (l'Alcúdia de Crespins, 1896 - Albacete, 16 de novembre de 1965) al diari ABC, 18 de novembre de 1965 fou un periodista, escriptor i polític valencià, governador civil durant la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і José Aparicio Albiñana

José Calvo Sotelo

José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra).

Veure Partit Republicà Radical і José Calvo Sotelo

José Camón Aznar

José Camón Aznar (Saragossa, 5 d'octubre de 1898 - Madrid 14 de maig de 1979), fou un catedràtic, historiador, literat i pensador espanyol del.

Veure Partit Republicà Radical і José Camón Aznar

José García Ramos y Segond

José García Ramos y Segond (Santiago de Compostel·la, 1875 - La Corunya, 1970) fou un metge i polític gallec, germà d'Alfredo García Ramos.

Veure Partit Republicà Radical і José García Ramos y Segond

José González Fernández de la Bandera

José González y Fernández de la Bandera (Puebla de la Calzada, Badajoz, 1877 - Sevilla, 10 d'agost de 1936) va ser un metge i polític republicà espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і José González Fernández de la Bandera

José Guerra Lozano

José Guerra Lozano (Còrdova, 28 de desembre de 1880 - 19 d'agost de 1936) va ser un polític espanyol, perit agrícola, al començament de la Guerra Civil espanyola era president de la Diputació Provincial de Còrdova.

Veure Partit Republicà Radical і José Guerra Lozano

José Gutiérrez Maesso

José Gutiérrez Maesso (Azuaga, província de Badajoz, 10 de juny de 1920 - Madrid, 1 d'agost de 2016) va ser un guionista, productor i director de cinema espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і José Gutiérrez Maesso

José Juncal Verdulla

José Juncal Verdulla (Pontevedra, 4 de desembre de 1869 - Barcelona, 20 de juny de 1961), fou un pedagog, periodista i escriptor galleg.

Veure Partit Republicà Radical і José Juncal Verdulla

José López Varela

José López Varela fou un advocat i polític gallec nascut a Lugo.

Veure Partit Republicà Radical і José López Varela

José Maldonado González

José Maldonado González (Tinéu, Astúries, 12 de novembre de 1900 - Oviedo, 11 de febrer de 1985) va ser un polític asturià de l'època de la II República Espanyola, que va exercir com a últim president de la República Espanyola en l'exili.

Veure Partit Republicà Radical і José Maldonado González

José María Álvarez Mendizábal

José María Álvarez Mendizabal y Bonilla (Las Pedroñeras, província de Conca 14 d'agost de 1891 - 21 de febrer de 1965) fou un advocat i polític espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і José María Álvarez Mendizábal

José María Gil-Robles y Quiñones

José María Gil-Robles i Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і José María Gil-Robles y Quiñones

José María Ruiz-Pérez Águila

José María Ruiz-Pérez Águila (Torrevella, 1905 - Alacant, 1982) fou un periodista i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Partit Republicà Radical і José María Ruiz-Pérez Águila

José Miñones Bernárdez

José Miñones Bernárdez més conegut com a Pepe Miñones (Corcubión, La Corunya, 1 de maig de 1900 - La Corunya, 2 de desembre de 1936) va ser un advocat, empresari i polític republicà gallec.

Veure Partit Republicà Radical і José Miñones Bernárdez

José Nofre Jesús

José Nofre Jesús (Ulldecona, 1894 - 1 de novembre de 1945) fou un empresari i polític català.

Veure Partit Republicà Radical і José Nofre Jesús

José Pareja Yébenes

José Pareja Yébenes (Granada, 18 d'abril de 1888 - 9 de novembre de 1951) fou un metge i polític espanyol que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і José Pareja Yébenes

José Pérez de Rozas y Masdeu

José Pérez de Rozas y Masdeu (Madrid, 22 de juliol de 1855 - 1955) fou un periodista i polític espanyol, diputat i governador civil durant la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і José Pérez de Rozas y Masdeu

José Pérez Molina

José Pérez Molina (? - Alacant, 1948) fou un polític alacantí, governador civil i president de la Diputació d'Alacant durant la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і José Pérez Molina

Josep Calduch i Almela

José Jesús Calduch Almela (Vila-real, 9 de març de 1900 - 23 d'octubre de 1996) va ser un farmacèutic valencià i el fundador del Vila-real Club de Futbol.

Veure Partit Republicà Radical і Josep Calduch i Almela

Josep Capdevila i Ventosa

Josep Capdevila Ventosa (Barcelona, 1879 – 1970) fou un músic i polític català.

Veure Partit Republicà Radical і Josep Capdevila i Ventosa

Josep Carbonell Alsina

Josep Carbonell Alsina (Reus, Baix Camp, 1873 - Galícia, segle XX) va ser un escriptor i periodista català.

Veure Partit Republicà Radical і Josep Carbonell Alsina

Josep Casas i Costa

Josep Casas i Costa (Badalona, 1874- gener de 1950) va ser un impressor i polític català.

Veure Partit Republicà Radical і Josep Casas i Costa

Josep Costa Font

va ser un obrer tèxtil i sindicalista cenetista català.

Veure Partit Republicà Radical і Josep Costa Font

Josep Estadella i Arnó

Josep Estadella i Arnó (Lleida, 13 de maig de 1880 - 6 de desembre de 1951) fou un metge, poeta i polític català.

Veure Partit Republicà Radical і Josep Estadella i Arnó

Josep Folch i Folch

Josep Folch i Folch (Montblanc, Conca de Barberà, 1897 - 1985) fou un polític i propietari agrícola català.

Veure Partit Republicà Radical і Josep Folch i Folch

Josep Jorge i Vinaixa

Josep Jorge i Vinaixa (València, 6 de gener de 1866 - Madrid, 23 d'abril de 1934) fou un periodista i polític valencià establert a Barcelona.

Veure Partit Republicà Radical і Josep Jorge i Vinaixa

Josep Llunas i Pujals

va ser un dels principals protagonistes del moviment obrerista a Catalunya durant la segona meitat del, alhora també obertament reconegut com a maçó, lliurepensador, catalanista i un dels pioners de l’anarcosindicalisme a Catalunya.

Veure Partit Republicà Radical і Josep Llunas i Pujals

Josep Maria Constantí Zamora

Josep Maria Constantí Zamora (Reus, 6 de desembre de 1899 - 1 d'abril de 1975) va ser un pintor i impressor català.

Veure Partit Republicà Radical і Josep Maria Constantí Zamora

Josep Maria Serraclara i Costa

Josep Maria Serraclara i Costa (Barcelona, 1862 - 1938) fou un advocat i polític català, germà de Gonçal Serraclara i Costa.

Veure Partit Republicà Radical і Josep Maria Serraclara i Costa

Josep Negre i Oliveras

Josep Negre i Oliveras (Lludient, Alt Millars, 13 de maig del 1875 - Argelers de la Marenda, Rosselló, 24 de desembre del 1939) fou un dirigent anarcosindicalista valencià.

Veure Partit Republicà Radical і Josep Negre i Oliveras

Josep Puig d'Asprer

José Puig d'Asprer (Barcelona, 24 d'agost de 1870 – Madrid, 13 de novembre de 1938) fou un advocat i polític català.

Veure Partit Republicà Radical і Josep Puig d'Asprer

Josep Puig i Miracle

Josep Puig i Miracle fou un empresari i polític català, alcalde de l'Hospitalet de Llobregat en els primers anys del franquisme.

Veure Partit Republicà Radical і Josep Puig i Miracle

Josep Teodor Canet Menéndez

Josep Teodor Canet Menéndez (Ciutadella de Menorca, 1877 - Ferreries, 1936) fou un polític menorquí, membre d'Unió Republicana.

Veure Partit Republicà Radical і Josep Teodor Canet Menéndez

Josep Ulled i Altemir

Josep Ulled i Altemir (Sariñena, 1888 - Barcelona, 1929) fou un advocat i polític català d'origen aragonès.

Veure Partit Republicà Radical і Josep Ulled i Altemir

Josep Viadiu i Valls

Josep Viadiu i Valls (Igualada, 6 d'abril de 1890 - Ciutat de Mèxic, 23 de desembre de 1973) fou un dirigent sindical de tendència anarcosindicalista i periodista català.

Veure Partit Republicà Radical і Josep Viadiu i Valls

Juan Andrade Rodríguez

Juan Andrade Rodríguez (Madrid, 3 de febrer de 1898 – 1 de maig de 1981) va ser un polític, periodista i editor comunista espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і Juan Andrade Rodríguez

Juan Bautista Bellido Tirado

Juan Bautista Bellido Tirado (Castelló de la Plana, 20 d'agost de 1878 - 19 de maig de 1953) va ser un destacat metge i polític valencià, víctima de la repressió durant la dictadura franquista.

Veure Partit Republicà Radical і Juan Bautista Bellido Tirado

Juan José Rocha i García

Juan José Rocha García (Cartagena (Regió de Múrcia), 1877 - Barcelona, 1938) va ser un advocat i polític espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і Juan José Rocha i García

Juan Usabiaga Lasquívar

Juan Usabiaga Lasquivar (* Sant Sebastià, 15 de novembre de 1879 - 16 de juny de 1953) fou un enginyer industrial i polític basc.

Veure Partit Republicà Radical і Juan Usabiaga Lasquívar

Juli Marial i Tey

Juli Marial i Tey (Barcelona, 20 d'abril de 1853 - id, 16 d'agost de 1929) fou un arquitecte i polític català, diputat a Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Partit Republicà Radical і Juli Marial i Tey

Julià Nougués Subirà

Julià Nougués Subirà (Reus, Baix Camp, 7 d'agost de 1867 - Calataiud, Aragó, 11 de febrer de 1928) va ser un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Partit Republicà Radical і Julià Nougués Subirà

Julián Besteiro Fernández

Julián Besteiro (Madrid, 1870 - Carmona, Sevilla, 27 de setembre de 1940) fou un líder històric del socialisme espanyol durant la dècada dels anys trenta.

Veure Partit Republicà Radical і Julián Besteiro Fernández

Justo Villanueva Gómez

Justo Villanueva Gómez (Corcubión, 1893 - Madrid, 1952) fou un advocat i polític gallec.

Veure Partit Republicà Radical і Justo Villanueva Gómez

La Defensa

La Defensa va ser una publicació republicana quinzenal editada a Igualada entre els anys 1932 i 1933.

Veure Partit Republicà Radical і La Defensa

La Lucha: semanario republicano radical

La Lucha: semanario republicano radical va ser una publicació periòdica que va sortir a Reus el 5 de juny de 1910.

Veure Partit Republicà Radical і La Lucha: semanario republicano radical

La Noche

El diari vespertí barcelonès La Noche va ser fundat el 1924 per Joan Pich i Pon i pertanyia a l'empresa Publicaciones Gráficas.

Veure Partit Republicà Radical і La Noche

La Premsa a Reus 1813 - 1939

Reus, com és prou sabut i com constaten els diversos inventaris monogràfics publicats, és després de Barcelona, la ciutat catalana que més publicacions periòdiques va publicar al llarg dels segles XIX i XX.

Veure Partit Republicà Radical і La Premsa a Reus 1813 - 1939

La República (Homenatge a Pi i Margall)

La República (Homenatge a Pi i Margall) és un monument escultòric situat a la plaça de la República de Barcelona, al districte de Nou Barris.

Veure Partit Republicà Radical і La República (Homenatge a Pi i Margall)

La República: semanario democrático, eco de las aspiraciones de la juventud

La República: semanario democrático, eco de las aspiraciones de la juventud va ser un setmanari d'ideologia republicana que va aparèixer a Reus el 29 de setembre de 1903.

Veure Partit Republicà Radical і La República: semanario democrático, eco de las aspiraciones de la juventud

La Voz de Menorca

La Veu de Menorca va ser un periòdic menorquí editat a Maó entre 1906 i 1939.

Veure Partit Republicà Radical і La Voz de Menorca

La Voz del Pueblo (1911)

La Voz del Pueblo: Semanario Republicano Radical era un setmanari publicat a Tarragona.

Veure Partit Republicà Radical і La Voz del Pueblo (1911)

Laureà Miró i Trepat

Laureà Miró i Trepat (Barcelona, 31 de desembre de 1882 - Barcelona, 15 de març de 1916) fou un advocat i polític català.

Veure Partit Republicà Radical і Laureà Miró i Trepat

Leandro Pita Romero

Leandro Pita Romero (Ortigueira, província de La Corunya, 22 de novembre de 1898 - Buenos Aires, 25 de juny de 1985) va ser un polític, diplomàtic, periodista i escriptor gallec.

Veure Partit Republicà Radical і Leandro Pita Romero

Lerrouxisme

El lerrouxisme és la denominació aplicada a l'ideari del republicanisme espanyolista iniciat pel polític Alejandro Lerroux els anys 1901-09 a Barcelona.

Veure Partit Republicà Radical і Lerrouxisme

Llei de Defensa de la República

La Llei de Defensa de la República va ser una llei aprovada el 21 d'octubre de 1931 per les Corts Constituents de la Segona República Espanyola per dotar al Govern Provisional de la Segona República Espanyola d'un instrument d'excepció al marge dels tribunals de justícia per actuar contra els qui cometessin actes d'agressió contra la República.

Veure Partit Republicà Radical і Llei de Defensa de la República

Llei de mancomunitats provincials

La llei de mancomunitats provincials va ser una norma estatal espanyola promulgada per Reial Decret el 18 de desembre de 1913 que va regular i permetre la constitució i organització dels poders i recursos econòmics de les diputacions provincials.

Veure Partit Republicà Radical і Llei de mancomunitats provincials

Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.

Veure Partit Republicà Radical і Lliga Regionalista

Llista d'alcaldes de Badalona

Ajuntament de Badalona L''''alcalde''' o '''alcaldessa de Badalona''' dirigeix el govern i l'administració municipal, representa a l'ajuntament en qualsevol acte oficial.

Veure Partit Republicà Radical і Llista d'alcaldes de Badalona

Llista d'alcaldes de Castelló de la Plana

Façana del palau municipal de Castelló de la Plana Lalcalde de Castelló de la Plana és la màxima autoritat del municipi de Castelló de la Plana, a la comarca de la Plana Alta, al País Valencià.

Veure Partit Republicà Radical і Llista d'alcaldes de Castelló de la Plana

Llista d'alcaldes de Còrdova

Escut de Còrdova Aquesta és la llista d'alcaldes de Còrdova, que són els encarregats de presidir l'Ajuntament de Còrdova, Andalusia.

Veure Partit Republicà Radical і Llista d'alcaldes de Còrdova

Llista d'alcaldes de Huelva

L'alcalde de Huelva és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Huelva.

Veure Partit Republicà Radical і Llista d'alcaldes de Huelva

Llista d'alcaldes de l'Hospitalet de Llobregat

Escut de'Hospitalet de Llobregat Núria Marín, alcaldessa (2014). L'Alcalde de l'Hospitalet de Llobregat és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.

Veure Partit Republicà Radical і Llista d'alcaldes de l'Hospitalet de Llobregat

Llista d'alcaldes de Montmeló

Llista d'alcaldes de Montmeló.

Veure Partit Republicà Radical і Llista d'alcaldes de Montmeló

Llista d'alcaldes de Reus

Joan Mas el 1601 Medalla que portaven els alcaldes i regidors de l'Ajuntament de Reus entre el 1899 i el 1940 A continuació es mostra una Llista d'Alcaldes de Reus des del.

Veure Partit Republicà Radical і Llista d'alcaldes de Reus

Llista d'alcaldes de Sevilla

Bandera de Sevilla Escut de Sevilla Lalcalde de Sevilla és la màxima autoritat municipal de la ciutat de Sevilla.

Veure Partit Republicà Radical і Llista d'alcaldes de Sevilla

Llista d'alcaldes de Valladolid

Escut de Valladolid Aquesta és la llista d'alcaldes de la ciutat espanyola de Valladolid, des de 1875 fins a l'actualitat.

Veure Partit Republicà Radical і Llista d'alcaldes de Valladolid

Llista de batlles d'Alacant

ajuntament de la ciutat. Esta llista mostra els alcaldes d'Alacant des de 1868 fins a l'actualitat.

Veure Partit Republicà Radical і Llista de batlles d'Alacant

Llista de batlles de Barcelona

El batlle o alcalde de Barcelona és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Barcelona.

Veure Partit Republicà Radical і Llista de batlles de Barcelona

Llista de batlles de Cornellà de Llobregat

El batlle o alcalde de Cornellà de Llobregat és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

Veure Partit Republicà Radical і Llista de batlles de Cornellà de Llobregat

Llista de batlles de Tarragona

A continuació es mostra la llista d'alcaldes contemporanis de Tarragona (1822-actualitat).

Veure Partit Republicà Radical і Llista de batlles de Tarragona

Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya

Aquesta és la llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya des del regnat de Josep I Bonaparte fins a l'actualitat.

Veure Partit Republicà Radical і Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya

Llista de ministres d'educació, ciència i esport d'Espanya

Aquesta és la Llista de ministres d'educació, ciència i esport d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (ministre d'Educació, inbstrucció pública, educació i ciència, etc) des de 1900 fins a l'actualitat.

Veure Partit Republicà Radical і Llista de ministres d'educació, ciència i esport d'Espanya

Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya

Aquesta és la llista dels ministres d'Hisenda d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (ministre d'Hisenda, ministre d'hisenda i competitivitat, ministeri d'economia i hisenda, etc) des de 1717 fins a l'actualitat.

Veure Partit Republicà Radical і Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya

Llista de ministres de Defensa d'Espanya

Aquesta és la llista de ministres de Defensa d'Espanya des del regnat de Carles IV d'Espanya fins a l'actualitat.

Veure Partit Republicà Radical і Llista de ministres de Defensa d'Espanya

Llista de ministres de Foment d'Espanya

Aquesta és la llista dels ministres de Foment d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (Obres Públiques, Urbanisme, Comunicacions, etc) des del regnat de Ferran VII fins a l'actualitat.

Veure Partit Republicà Radical і Llista de ministres de Foment d'Espanya

Llista de ministres de justícia d'Espanya

Aquesta és la llista de ministres de Justícia d'Espanya des del regnat de Josep I Bonaparte (1808) fins a l'actualitat.

Veure Partit Republicà Radical і Llista de ministres de justícia d'Espanya

Llista de ministres de l'interior d'Espanya

Aquesta llista dels ministres de l'interior d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (ministre de l'Interior, ministre de la governació, etc.) des del regnat de Ferran VII fins als nostres dies.

Veure Partit Republicà Radical і Llista de ministres de l'interior d'Espanya

Llista de ministres de Treball d'Espanya

Aquesta és la llista dels ministres de Treball d'Espanya des de la seva creació en 1920 fins ara.

Veure Partit Republicà Radical і Llista de ministres de Treball d'Espanya

Llista de presidents d'Espanya

Aquesta és la llista dels Presidents del Consell de Ministres (1823 - 1874) i dels Presidents del Govern (d'ençà 1874) d'Espanya.

Veure Partit Republicà Radical і Llista de presidents d'Espanya

Llorenç Serra i Badosa

Llorenç Serra i Badosa (Santa Coloma de Gramenet, 1866-9 de setembre de 1918), fou un pagès que va exercir el càrrec d'Alcalde de Santa Coloma de Gramenet durant dos períodes: entre 1906 i 1913 i des del 1916 fins a la seva mort.

Veure Partit Republicà Radical і Llorenç Serra i Badosa

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Veure Partit Republicà Radical і Lluís Companys i Jover

Lluís Ferrer Arbona

Lluís Ferrer Arbona va ser un polític mallorquí que ocupà la batlia de Palma La seva ideologia s'identificava amb el republicanisme conservador.

Veure Partit Republicà Radical і Lluís Ferrer Arbona

Lluís Massó i Simó

Lluís Massó i Simó (Riudoms, 1867 - Madrid, 21 d'octubre de 1946) va ser un polític i granger català D'idees anarquistes, en la seva primera joventut s'instal·la a Reus on va fer amistat amb polítics republicans i on va ser dirigent del Partit Republicà Federal.

Veure Partit Republicà Radical і Lluís Massó i Simó

Lluís Vila i d'Abadal

Lluís Vila i d'Abadal (Vic, Osona, 1889 - Barcelona, 10 de setembre de 1937) fou un polític i metge català.

Veure Partit Republicà Radical і Lluís Vila i d'Abadal

Lorenzo Ardid Bernal

Lorenzo Ardid Bernal (Herrera de los Navarros, 1844 - Barcelona, 1914) fou un metge i polític republicà aragonès.

Veure Partit Republicà Radical і Lorenzo Ardid Bernal

Luis Bardají López

Luis Bardají López (Tarragona, 14 de maig de 1880 - Badajoz, 16 de març de 1942), fou un advocat i polític espanyol, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts durant la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Luis Bardají López

Luis Fábrega Coello

Luis Fábrega Coello (Ourense, 1876 - ?) fou un farmacèutic i polític gallec.

Veure Partit Republicà Radical і Luis Fábrega Coello

Luis García Berlanga

Luis García-Berlanga Martí (València, 12 de juny de 1921 - Pozuelo de Alarcón, Madrid, 13 de novembre de 2010) fou un guionista i director de cinema valencià.

Veure Partit Republicà Radical і Luis García Berlanga

Luis Zurdo de Olivares

Luis Zurdo de Olivares (Madrid, 28 de maig de 1859 – Barcelona, 1927) fou un sindicalista i polític madrileny establert a Barcelona.

Veure Partit Republicà Radical і Luis Zurdo de Olivares

Manuel Azaña Díaz

Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).

Veure Partit Republicà Radical і Manuel Azaña Díaz

Manuel Becerra Fernández

Manuel Becerra Fernández (Màlaga, 22 de maig de 1867 - Madrid, 10 de maig de 1940) fou un enginyer i polític espanyol que va ser Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts i Ministre de Justícia durant la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Manuel Becerra Fernández

Manuel Blasco Garzón

Manuel Blasco Garzón (Sevilla, 17 de gener de 1885 - Buenos Aires, 21 de novembre de 1954) va ser un advocat i polític i persona molt polifacètica pel que va desenvolupar diversos càrrecs importants tant a Sevilla com a Madrid.

Veure Partit Republicà Radical і Manuel Blasco Garzón

Manuel Frías Enciso

Manuel Frías Enciso (Munilla, La Rioja, 20 de maig de 1880 – ?) fou un polític basc d'origen riojà, alcalde de Bilbao.

Veure Partit Republicà Radical і Manuel Frías Enciso

Manuel Giró i Minguella

va ser un empresari català, membre de la família propietària d'OSSA i responsable del canvi d'orientació d'aquesta empresa, que havia començat com a fabricant d'equips cinematogràfics i per mitjà de la seva iniciativa va passar a fabricar motocicletes al tombant de la dècada de 1950.

Veure Partit Republicà Radical і Manuel Giró i Minguella

Manuel Goded Llopis

Manuel Goded Llopis (San Juan de Puerto Rico, 15 d'octubre de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 12 d'agost de 1936) fou un militar d'ascendència catalana nascut a Puerto Rico, que capitanejà la revolta militar a Barcelona a l'inici de la Guerra Civil espanyola, motiu pel qual fou detingut, jutjat de manera sumaríssima i afusellat per les forces fidels a la república espanyola al Castell de Montjuïc de Barcelona.

Veure Partit Republicà Radical і Manuel Goded Llopis

Manuel Marraco Ramón

Manuel Marraco Ramón (Saragossa, 16 de juny de 1870 - 29 de setembre de 1956) fou un empresari i polític aragonès.

Veure Partit Republicà Radical і Manuel Marraco Ramón

Manuel Morales i Pareja

Manuel Morales Pareja (Granada, Andalusia, 1864 — Barcelona, 24 d'octubre de 1932) fou un artista i polític d'origen andalús, nebot d'Hermenegildo Giner de los Ríos.

Veure Partit Republicà Radical і Manuel Morales i Pareja

Manuel Peláez Edo

Manuel Peláez Edo (València, 25 de Julio de 1865 - † la Pobla de Valverde, província de Terol, 1936) fou un polític valencià., alcalde de Castelló de la Plana i governador civil d'Alacant.

Veure Partit Republicà Radical і Manuel Peláez Edo

Manuel Pomares Monleón

Manuel Pomares Monleón (Alacant, 1904 - ciutat de Mèxic, 28 de novembre de 1972) fou un escriptor i polític valencià, governador civil durant la Segona República Espanyola i exiliat pel franquisme.

Veure Partit Republicà Radical і Manuel Pomares Monleón

Manuel Torres Campañá

Manuel Torres Campañá (Cervera, 1891? -) va ser un professor mercantil i polític republicà espanyol, diputat membre del Congrés dels Diputats d'Espanya per la província de Madrid durant dues legislatures del període republicà Diputat per elecció parcial de 12 de juliol com a membre del Partit Republicà Radical.

Veure Partit Republicà Radical і Manuel Torres Campañá

Manuel Vega i March

Manuel Vega i March (Granollers, 1871 - Barcelona, 1931) fou un arquitecte i polític català.

Veure Partit Republicà Radical і Manuel Vega i March

Mariano Ruiz-Funes García

Mariano Ruiz-Funes García (Múrcia, 24 de febrer de 1889 - Mèxic, 1953) va ser un jurista i polític espanyol, membre d'Izquierda Republicana.

Veure Partit Republicà Radical і Mariano Ruiz-Funes García

Martí Matons i Bofill

Martí Matons i Bofill (? - Barcelona, 1930) fou un polític català.

Veure Partit Republicà Radical і Martí Matons i Bofill

Màrius Jordana Llevat

Màrius Jordana Llevat (Reus, 20-X-1920 - 4-VII-2010) va ser un dibuixant català.

Veure Partit Republicà Radical і Màrius Jordana Llevat

Miguel Cabanellas Ferrer

va ser un general de l'exèrcit espanyol i un dels capitosts del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que va desembocar en la Guerra Civil espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Miguel Cabanellas Ferrer

Miguel de Cámara Cendoya

Miguel de Cámara Cendoya fou un advocat i polític valencià, fill polític d'Augusto Gómez Porta, metge i alcalde de Dénia entre 1899 i 1901 i 1924 i 1925.

Veure Partit Republicà Radical і Miguel de Cámara Cendoya

Ministeri de Guerra d'Espanya

Seu a Madrid del Ministeri de la Guerra en 1880. El Ministeri de la Guerra (o de Guerra) va ser un departament governamental encarregat dels assumptes militars de terra que va estar vigent en Espanya entre 1851 i 1939.

Veure Partit Republicà Radical і Ministeri de Guerra d'Espanya

Ministeri de la Governació

El Ministeri de la Governació va ser un departament del Govern d'Espanya que es va formar per primera vegada amb les Corts de Cadis amb intermitència en les seves funcions i denominació fins a 1977 en què és substituït pel Ministeri de l'Interior.

Veure Partit Republicà Radical і Ministeri de la Governació

Miquel dels Sants Cunillera i Rius

Miquel dels Sants Cunillera i Rius (el Palau d'Anglesola, Pla d'Urgell, 1904 - Escaldes-Engordany, Andorra, 1978) fou un metge i polític català.

Veure Partit Republicà Radical і Miquel dels Sants Cunillera i Rius

Nou Velòdrom de Barcelona

El Nou Velòdrom de Barcelona, també anomenat Velòdrom del carrer Aragó, fou una instal·lació esportiva de Barcelona que acollí proves de ciclisme i partits de futbol entre 1901 i 1903.

Veure Partit Republicà Radical і Nou Velòdrom de Barcelona

Octavio Ruiz-Manjón Cabeza

Octavio Ruiz-Manjón Cabeza (Còrdova, 1945) és un historiador espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і Octavio Ruiz-Manjón Cabeza

Organització Republicana Gallega Autònoma

Resultat de les eleccions generals espanyoles de 1931 (24 de juny de 1931). ORGA, en blau fosc, va obtenir 14 escons. L'Organització Republicana Gallega Autònoma (ORGA) fou un partit polític gallec, de caràcter republicà i autonomista que es fundà a la tardor de 1929 a La Corunya per Santiago Casares Quiroga i Antón Villar Ponte amb la participació de les Irmandades da Fala locals.

Veure Partit Republicà Radical і Organització Republicana Gallega Autònoma

Pablo Aznar Cuartero

Pablo Aznar CuarteroTambé és citat com Pau Aznar Cuartero, per exemple en el Diccionari del Moviment Obrer dels Països Catalans.

Veure Partit Republicà Radical і Pablo Aznar Cuartero

Pablo Barrera Ozámiz

Pablo María Barrera Ozámiz (Bilbao, 15 de gener de 1899 – 8 de novembre de 1957) fou un polític basc, alcalde de Bilbao.

Veure Partit Republicà Radical і Pablo Barrera Ozámiz

Pacte de Lestrove

Pazo de Hermida El pacte de Lestrove va ser una reunió política que va tenir lloc el dia 26 de març de 1930 al pazo d'Hermida situat en la localitat corunyesa de Lestrove entre polítics galleguistes i republicans gallecs.

Veure Partit Republicà Radical і Pacte de Lestrove

Pacte de Sant Gervasi

El Pacte de Sant Gervasi fou una aliança electoral acordada entre el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) per presentar-se les eleccions legislatives del 8 de març de 1914.

Veure Partit Republicà Radical і Pacte de Sant Gervasi

Pacte de Sant Sebastià

El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.

Veure Partit Republicà Radical і Pacte de Sant Sebastià

Partido de Democracia Social

El Partido de Democracia Social va ésser un partit polític fundat el 1930 a Barcelona i liderat per Federico Albadalejo Bravo.

Veure Partit Republicà Radical і Partido de Democracia Social

Partido Republicano Radical Autonomista

El Partido Republicano Radical Autonomista va ésser la denominació emprada ocasionalment per les organitzacions del Partido Republicano Radical a la província de Girona des de 1930 i durant l'etapa republicana, en un gest d'adaptació formal al nou clima sociopolític català.

Veure Partit Republicà Radical і Partido Republicano Radical Autonomista

Partido Republicano Radical Independiente

El Partido Republicano Radical Independiente va ésser un partit polític republicà i federal fundat a l'abril del 1933 a Barcelona, arran de l'escissió del Partit Republicà Radical de l'Ateneo Republicano Radical del districte V de Barcelona.

Veure Partit Republicà Radical і Partido Republicano Radical Independiente

Partit Agrari (Espanya)

El Partido Agrario Español va ésser un partit polític fundat al gener del 1934 pels diputats de la minoria agrària i liderat per José Martínez de Velasco.

Veure Partit Republicà Radical і Partit Agrari (Espanya)

Partit Comunista d'Espanya

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.

Veure Partit Republicà Radical і Partit Comunista d'Espanya

Partit d'Unió Republicana Autonomista

Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA) fou un partit polític valencià format el 1908 d'una escissió d'Unió Republicana, a causa de les diferències entre Vicente Blasco Ibáñez i Nicolás Salmerón primer, i Alejandro Lerroux i Félix Azzati posteriorment.

Veure Partit Republicà Radical і Partit d'Unió Republicana Autonomista

Partit d'Unió Republicana de Mallorca

Partit d'Unió Republicana de Mallorca (PURM) fou un partit polític constituït a Palma pel setembre del 1896, escindit del Partit Republicà Democràtic Federal, al que acabà arraconant a les Illes Balears.

Veure Partit Republicà Radical і Partit d'Unió Republicana de Mallorca

Partit Liberal Fusionista

El Partit Liberal Fusionista o simplement Partit Liberal fou un dels dos partits, juntament amb el Partit Conservador, que participaren en el sistema turnista imposat per la Restauració borbònica de 1874.

Veure Partit Republicà Radical і Partit Liberal Fusionista

Partit Radical

* Partit Radical (Itàlia), partit polític italià actiu entre 1955 i 1989, quan canvià el nom pel de Partit Radical Transnacional.

Veure Partit Republicà Radical і Partit Radical

Partit Radical (Demòcrata-Radical)

El Partit Radical, o més formalment Partit Demòcrata-Radical va ser una formació política espanyola de l'últim terç del.

Veure Partit Republicà Radical і Partit Radical (Demòcrata-Radical)

Partit Radical Autònom de les Comarques Tarragonines

El Partit Radical Autònom de les Comarques Tarragonines va ésser un partit polític fundat a Reus com a resultat d'una escissió del Partit Republicà Radical Autonomista, organització del Partit Republicà Radical a Tarragona.

Veure Partit Republicà Radical і Partit Radical Autònom de les Comarques Tarragonines

Partit Radical Demòcrata

El Partit Radical Demòcrata va ser un partit polític de la Segona República Espanyola, d'ideologia republicana i radical, el líder del qual va ser Diego Martínez Barrio.

Veure Partit Republicà Radical і Partit Radical Demòcrata

Partit Radical Socialista Independent

El Partit Republicà Radical Socialista Independent (PRRSI) va ser un partit polític espanyol d'ideologia republicana d'esquerres i de breu existència durant la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Partit Radical Socialista Independent

Partit Republicà

* Partit Republicà dels Estats Units, un dels dos grans partits polítics dels Estats Units.

Veure Partit Republicà Radical і Partit Republicà

Partit Republicà Autònom Navarrès

El Partit Republicà Autònom Navarrès (PRAN) va ser creat el 23 de maig de 1914 per Gregorio Huder, seguint el pas a altres PRA d'arreu d'Espanya.

Veure Partit Republicà Radical і Partit Republicà Autònom Navarrès

Partit Republicà Federal de Mallorca

El Partit Republicà Federal de Mallorca va ser una formació política republicana de Mallorca apareguda el 1868 i que sota diverses formes arribà fins a 1936.

Veure Partit Republicà Radical і Partit Republicà Federal de Mallorca

Partit Republicà Progressista

Partit Republicà Progressista fou el nom que adoptà el partit que agrupava les forces republicanes després de la caiguda de la Primera República Espanyola el 1874, i que fou refundat a l'exili per Manuel Ruiz Zorrilla i Nicolás Salmerón el 1880 amb la finalitat d'aplegar totes les forces republicanes (centristes de Salmerón, progressistes democràtics de Cristino Martos Balbi, etc.).

Veure Partit Republicà Radical і Partit Republicà Progressista

Partit Republicà Radical Socialista

Partit Republicà Radical Socialista (PRRS) fou un partit polític creat a Madrid el 1929 per Marcel·lí Domingo i Sanjuan, Álvaro de Albornoz i Félix Gordón Ordás, com a escissió del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, fundat el 1908.

Veure Partit Republicà Radical і Partit Republicà Radical Socialista

Pío del Río Hortega

Pío del Río Hortega (Portillo, 5 de maig de 1882 – Buenos Aires, 1 de juny de 1945) va ser un neurocientífic espanyol que va descobrir la micròglia.

Veure Partit Republicà Radical і Pío del Río Hortega

Pedro Rico López

Pedro Rico López (Madrid, 1888 - Ais de Provença, 1957) va ser un advocat i polític republicà espanyol, alcalde de Madrid en dues ocasions (1931-1934 i 1936).

Veure Partit Republicà Radical і Pedro Rico López

Pere Balañà i Espinós

Registre de Naixements de Sants,.

Veure Partit Republicà Radical і Pere Balañà i Espinós

Pere Borràs i Milà

Pere Borràs Milà (Badalona, 1889-1961) fou un contractista d'obres badaloní, militant de la Lliga Regionalista, president de la patronal local i alcalde-gestor de Badalona durant el període entre 1934 i 1936.

Veure Partit Republicà Radical і Pere Borràs i Milà

Pere Coromines i Montanya

Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 6 de maig de 1870 - Buenos Aires, 30 de novembre de 1939) fou un escriptor, polític i economista català, marit de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils i pare del filòleg Joan Coromines i Vigneaux, del matemàtic Ernest Coromines i Vigneaux, de la psicòloga Júlia Coromines i Vigneaux i de cinc fills més.

Veure Partit Republicà Radical і Pere Coromines i Montanya

Pere Domènech i Seriñana

Pere Domènech i Seriñana, mort a Barcelona el 1955, fou un industrial, propietari i polític fidel a l'acció del republicanisme lerrouxista.

Veure Partit Republicà Radical і Pere Domènech i Seriñana

Pere Ferré Solanes

Pere Ferré Solanes (Reus, 1873 - Lleida, 1941) va ser un poeta i dramaturg català.

Veure Partit Republicà Radical і Pere Ferré Solanes

Pere Huguet i Puigderrajols

Pere Huguet i Puigderrajols (Banyoles, 1886 - Barcelona, 1953) fou un metge català i polític del Partit Republicà Radical.

Veure Partit Republicà Radical і Pere Huguet i Puigderrajols

Pere Jordana Borràs

Pere Jordana Borràs (Reus, 3 de gener de 1882 - 2 de març de 1967) va ser un polític i periodista català.

Veure Partit Republicà Radical і Pere Jordana Borràs

Pere Rahola i Molinas

Pere Rahola i Molinas (Roses, Alt Empordà, 16 de juliol 1877 - Barcelona, 2 de març de 1956) va ser un polític i advocat català, membre de la Lliga Regionalista.

Veure Partit Republicà Radical і Pere Rahola i Molinas

Pilar Pons i Lax

Pilar Pons i Lax (Cornellà de Llobregat, 1921 – 15 de maig de 2017) fou una administrativa, regidora municipal i activista cultural catalana que va tenir un rol cabdal en el desenvolupament municipal, cultural i esportiu de Cornellà de Llobregat durant la segona meitat del, del qual en va ser una dona pionera en diversos càrrecs.

Veure Partit Republicà Radical і Pilar Pons i Lax

Plaça del Cinc d'Oros

La plaça del Cinc d'Oros, anteriorment anomenada plaça de Joan Carles I, es troba al districte de l'Eixample de Barcelona.

Veure Partit Republicà Radical і Plaça del Cinc d'Oros

Política i govern a l'Ajuntament de Sant Joan d'Alacant

La Política i govern a l'Ajuntament de Sant Joan d'Alacant des de la Dictadura de Primo de Rivera incorpora els resultats de les eleccions democràtiques des de 979.

Veure Partit Republicà Radical і Política i govern a l'Ajuntament de Sant Joan d'Alacant

Politicon

Politicon: periódic ultraradical, va ser un quinzenari que va sortir a Reus el 1916.

Veure Partit Republicà Radical і Politicon

Primer Govern Provisional de la Segona República Espanyola

Escut de la Segona República Espanyola El Primer Govern Provisional de la Segona República Espanyola presidit per Niceto Alcalá Zamora de la Dreta Liberal Republicana es va constituir el 14 d'abril de 1931, fins a la crisi del 14 d'octubre de 1931.

Veure Partit Republicà Radical і Primer Govern Provisional de la Segona República Espanyola

Primer Govern Radical de la Segona República Espanyola

Escut de la Segona República Espanyola El Primer Govern Radical de la Segona República Espanyola del bienni social-azañista va estar presidit per Alejandro Lerroux i es va constituir el 12 de setembre de 1933.

Veure Partit Republicà Radical і Primer Govern Radical de la Segona República Espanyola

Proclamació de la Segona República Espanyola

Bandera republicana hissada en el 77 aniversari de la proclamació de la República a Eibar. La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).

Veure Partit Republicà Radical і Proclamació de la Segona República Espanyola

PRR

* Partit Republicà Radical, partit polític històric espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і PRR

Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931

Segell de correus commemoratiu de l'obertura de les Corts Constituents, el 14 de juliol de 1931, en el qual apareix el colom de la pau sobre l'edifici del Palau del Congrés i una al·legoria de la República representada per una dona tocada amb el capell frigi La qüestió religiosa en la Constitució de 1931 és la forma com es va abordar la relació entre l'Estat i l'Església Catòlica i els temes connexos, com la llibertat de consciència i la llibertat de cultes, la regulació del matrimoni i del divorci i l'educació, en la carta magna de la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931

Rafael Alberola Herrera

Rafael Alberola Herrera (Alacant, 1901 - 1977) fou un periodista i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Partit Republicà Radical і Rafael Alberola Herrera

Rafael de Vega Barrera

Rafael de Vega Barrera (Zazuar, Ribera del Duero, província de Burgos, 1889 - Lugo, octubre de 1936) fou un metge i polític espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і Rafael de Vega Barrera

Rafael Guerra del Río

Rafael Guerra del Río (Las Palmas de Gran Canaria, 1885 - Madrid, 1955) va ser un polític espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і Rafael Guerra del Río

Rafael Rodríguez Méndez

Rafael Rodríguez Méndez (Granada, 1845 - Barcelona, 1919) fou un metge i polític andalús establert a Catalunya.

Veure Partit Republicà Radical і Rafael Rodríguez Méndez

Rafael Rubio Carrión

Rafael Rubio Carrión (Sevilla, 1882 - 1941) va ser un polític republicà espanyol, governador civil durant la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Rafael Rubio Carrión

Rafael Salazar Alonso

Rafael Salazar Alonso (Madrid, 1895 - 23 de setembre de 1936) va ser un polític radical espanyol, ministre de Governació (1934) durant la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Rafael Salazar Alonso

Rafael Terol Maluenda

Rafael Terol Maluenda (Alacant, 14 de maig de 1842 - 13 de gener de 1902) fou un empresari i polític valencià, alcalde d'Alacant i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Partit Republicà Radical і Rafael Terol Maluenda

Rafael Ulled i Altemir

Rafael Ulled i Altemir (Sariñena, 1885 - Barcelona, 1937) fou un advocat i polític català d'origen aragonès.

Veure Partit Republicà Radical і Rafael Ulled i Altemir

Ramón Feced Gresa

Ramón Feced Gresa (Aliaga, Terol, 4 de desembre de 1885 – Madrid, 10 de maig de 1959) fou un advocat i polític aragonès.

Veure Partit Republicà Radical і Ramón Feced Gresa

Ramón Franco y Bahamonde

Ramón Franco y Bahamonde (Ferrol, Galícia, 2 de febrer de 1896 - Mar Mediterrani, 28 d'octubre de 1938) fou un polític, militar i aviador espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і Ramón Franco y Bahamonde

Ramón Gil Roldán

Ramón Gil-Roldán y Martín (Santa Cruz de Tenerife, 28 de febrer de 1881 - 23 d'octubre de 1940) fou un polític, advocat, periodista i escriptor canari.

Veure Partit Republicà Radical і Ramón Gil Roldán

Ramón González Sicilia y de la Corte

Ramón González Sicília y de la Corte, va ser un catedràtic i polític espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і Ramón González Sicilia y de la Corte

Ramón Salgado Pérez

Ramón Salgado Pérez (Carril, Vilagarcía de Arousa, 1894 - pazo d'A Moroza, Paradela-Meis, 1972) fou un advocat i polític gallec.

Veure Partit Republicà Radical і Ramón Salgado Pérez

Ramon Barbat i Miracle

Ramon Barbat i Miracle (Valls, 19 de setembre de 1900 – Barcelona, 15 de gener de 1982) fou un enginyer, empresari i polític català.

Veure Partit Republicà Radical і Ramon Barbat i Miracle

Ramon Carreras i Pons

Ramón Carreras i Pons (la Jonquera, 2 de febrer de 1893 - Còrdova, 1971) fou un mestre i polític català.

Veure Partit Republicà Radical і Ramon Carreras i Pons

Ramon Font i Folch

Ramon Font i Folch fou un agitador polític barceloní de començaments del.

Veure Partit Republicà Radical і Ramon Font i Folch

Ramon Riera i Guardiola

fou un empresari i polític barceloní vinculat al carlisme, soci de Foment del Treball Nacional i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.

Veure Partit Republicà Radical і Ramon Riera i Guardiola

Ramon Riu i Vendrell

Ramon Riu i Vendrell (Solsona, s. XIX - dècada de 1940) fou un polític català, president de la Diputació de Lleida.

Veure Partit Republicà Radical і Ramon Riu i Vendrell

Regionalisme valencià

El regionalisme valencià és un moviment cultural i polític que propugna la recuperació de la identitat pròpia (idioma, història, tradicions i altres peculiaritats) del País Valencià.

Veure Partit Republicà Radical і Regionalisme valencià

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.

Veure Partit Republicà Radical і República Catalana

Republicanisme espanyol

Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.

Veure Partit Republicà Radical і Republicanisme espanyol

Revolta militar de 1936 a la Guinea Espanyola

La revolta militar de juliol de 1936 a Espanya no va tenir una immediata repercussió en les colònies espanyoles del golf de Guinea, conegudes com a Guinea Espanyola (en l'actualitat Guinea Equatorial).

Veure Partit Republicà Radical і Revolta militar de 1936 a la Guinea Espanyola

Revolució d'Astúries de 1934

La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista.

Veure Partit Republicà Radical і Revolució d'Astúries de 1934

Revolució de Cantàbria de 1934

La Revolució de 1934 a Cantàbria (llavors Província de Santander) no va arribar a tenir la gravetat que a la veïna Astúries (veure Revolució d'Astúries de 1934) o Catalunya (Fets del sis d'octubre).

Veure Partit Republicà Radical і Revolució de Cantàbria de 1934

Ricardo Gasset Alzugaray

Ricardo Gasset y Alzugaray (Madrid, 1894 - Madrid, 22 de juliol del 1966) fou un advocat i polític gallec, fill de Rafael Gasset Chinchilla.

Veure Partit Republicà Radical і Ricardo Gasset Alzugaray

Rita Fernández Queimadelos

Rita Eugenia Benedicta Fernández Queimadelos (A Cañiza, 12 d'abril de 1911Vílchez Luzón, Javier (2013). «Rita Queimadelos». Matilde Ucelay: primera mujer arquitecta en España. Tesis doctoral. Universidad de Granada..Pág. 788 - Barcelona, 26 de setembre de 2008) va ser una arquitecta espanyola, la segona a obtenir el títol en aquest país.

Veure Partit Republicà Radical і Rita Fernández Queimadelos

Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar

Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar (Sant Sebastià, Guipúscoa, 1868 - Santiago de Xile, 2 de desembre de 1944) fou un polític, diplomàtic i escriptor espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República i ambaixador a Xile.

Veure Partit Republicà Radical і Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar

Salvador Murall i Monclús

Salvador Murall i Monclús (Roquetes, Baix Ebre, finals del - Barcelona, 25 de gener de 1929), fou un capità de marina mercant i polític català.

Veure Partit Republicà Radical і Salvador Murall i Monclús

Santa Eulàlia (barri de l'Hospitalet)

Santa Eulàlia és un dels barris de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Veure Partit Republicà Radical і Santa Eulàlia (barri de l'Hospitalet)

Santiago Alba Bonifaz

Santiago Alba Bonifaz (Zamora, 23 de desembre de 1872 - Sant Sebastià, 8 d'abril de 1949) fou un advocat, periodista i polític espanyol, va ser ministre de Marina, Instrucció Pública i Belles Arts, de Governació, d'Hisenda i d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Partit Republicà Radical і Santiago Alba Bonifaz

Santiago Valentí i Camp

Santiago Valentí i Camp (Barcelona, 18 de desembre de 1875 - Barcelona, 4 de març de 1934) fou un periodista, escriptor, editor, sociòleg i polític català.

Veure Partit Republicà Radical і Santiago Valentí i Camp

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Veure Partit Republicà Radical і Saragossa

Segon Govern Provisional de la Segona República Espanyola

Escut de la Segona República Espanyola El Segon Govern Provisional de la Segona República Espanyola, també conegut com l'el "Primer Govern Reformista" del bienni social-azañista va estar presidit per Manuel Azaña Díaz i es va constituir el 14 d'octubre de 1931.

Veure Partit Republicà Radical і Segon Govern Provisional de la Segona República Espanyola

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Veure Partit Republicà Radical і Segona República Espanyola

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Veure Partit Republicà Radical і Setmana Tràgica

Societat Abolicionista Espanyola

Cartell de la funció extraordinària del Teatre Novetats de Madrid dedicada a la Societat Abolicionista Espanyola amb l'anunci de l'estrena de ''Trencar cadenes'', drama en tres actes de Luis Blanc presentat el 14 de gener de 1873. Biblioteca Nacional d'Espanya.

Veure Partit Republicà Radical і Societat Abolicionista Espanyola

Solidaritat Badalonina

Solidaritat Badalonina fou una coalició de partits de dretes i esquerres formada entre 1911-1913 a Badalona.

Veure Partit Republicà Radical і Solidaritat Badalonina

Sorianisme

Sorianisme és el nom que va rebre un moviment polític d'ideologia republicana al País Valencià, impulsat el 1903 per un sector valencià del Partit Republicà Radical oposat al blasquisme.

Veure Partit Republicà Radical і Sorianisme

Sufragi a Espanya

El sufragi a Espanya està establit per la Constitució espanyola de 1978.

Veure Partit Republicà Radical і Sufragi a Espanya

Sufragi femení

Manifestació de sufragistes a la ciutat de Nova York, 1912 El moviment internacional pel sufragi femení dut a terme per les sufragistes va ser un moviment reformista social, econòmic i polític que promovia l'extensió del sufragi (això és, el dret al vot) a les dones, advocant pel «sufragi igual» (abolició de la diferència de capacitat de votació per gènere) en lloc del «sufragi universal» (abolició de la discriminació deguda principalment a l'ètnia), ja que aquest últim era considerat massa revolucionari.

Veure Partit Republicà Radical і Sufragi femení

Teresa Giménez Selma

Teresa Giménez Selma (Castelló de la Plana, País Valencià, 1898 - segle XX) va ser una sindicalista i feminista valenciana.

Veure Partit Republicà Radical і Teresa Giménez Selma

Teresa Giner

Teresa Giner (Castelló de la Plana, País Valencià, - segle XX) va ser una política i feminista valenciana.

Veure Partit Republicà Radical і Teresa Giner

Tiburcio Osácar Echalecu

Tiburcio Osácar Echalecu (Pamplona, 14 d'abril de 1869 - Ibero, 6 d'agost de 1936) va ser un polític i editor navarrès d'ideologia socialista i membre de la junta del Partit Socialista Obrer Espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і Tiburcio Osácar Echalecu

Tomàs Martí Torcal

Tomàs Martí Torcal (Reus, 1892 - Barcelona, 1957) va ser un comerciant i escriptor català.

Veure Partit Republicà Radical і Tomàs Martí Torcal

Toribio Sánchez Beltrán de Guevara

Toribio Sánchez Beltrán de Guevara (mort en 1928) fou un metge i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Partit Republicà Radical і Toribio Sánchez Beltrán de Guevara

Tribunal de Garanties Constitucionals

Escut oficial durant la Segona República Espanyola. El Tribunal de Garanties Constitucionals va ser un òrgan constitucional espanyol, antecedent de l'actual Tribunal Constitucional d'Espanya, existent durant la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Tribunal de Garanties Constitucionals

Trinitat Alted i Fornet

Trinidad Alted Fornet (Alacant, 18 de novembre de 1858 - ?) fou un periodista alacantí establert a Catalunya.

Veure Partit Republicà Radical і Trinitat Alted i Fornet

Ubaldo Azpiazu y Artazu

Ubaldo Azpiazu y Artazu († 4 de març de 1934) fou un militar i polític espanyol.

Veure Partit Republicà Radical і Ubaldo Azpiazu y Artazu

Unió Republicana (1903)

Unió Republicana (UR) fou un partit polític fundat a Madrid el 1903 amb el propòsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauració, tots ells molt heterogenis ideològicament i sovint enfrontats a nivell personal, gràcies a les bones perspectives electorals aconseguides per les aliances republicanes de 1893 i 1900.

Veure Partit Republicà Radical і Unió Republicana (1903)

Unió Republicana (1934)

La Unió Republicana o Partido de Unión Republicana fou un partit polític espanyol sorgit després de la fusió, al setembre de 1934, de diversos grups radicals: el Partit Radical Demòcrata de Diego Martínez Barrio, escindit el 16 de maig d'aquest mateix any del Partit Radical de Lerroux en protesta pel seu acostament a la CEDA; l'Esquerra Radical-Socialista de Joan Botella Asensi, escindida del PRS; i l'ala dreta del Partit Radical Socialista, liderat per Félix Gordón Ordás.

Veure Partit Republicà Radical і Unió Republicana (1934)

Vaga revolucionària d'octubre de 1934

La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària d'octubre de 1934 fou un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República.

Veure Partit Republicà Radical і Vaga revolucionària d'octubre de 1934

Vangarda Nazonalista Galega

Vangarda Nazonalista Galega va ser un petit partit polític independentista gallec que fou creat el 25 de juliol de 1933.

Veure Partit Republicà Radical і Vangarda Nazonalista Galega

Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra

Al Parc de la Memòria de Sartaguda s'han erigit diverses obres en homenatge a les '''víctimes de la guerra civil a Navarra'''. En la imatge la de Néstor Basterretxea Arzadun. Les víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra es van produir en la seva majoria a causa de la repressió directa exercida pels revoltats contra la Segona República Espanyola, en un territori que va anar ràpidament controlat pel denominat bàndol nacional, sense produir-s'hi front de guerra.

Veure Partit Republicà Radical і Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra

Vicent Blasco Ibáñez

Vicent Blasco Ibáñez (València, 29 de gener del 1867- Menton, 28 de gener del 1928) va ser un polític, periodista i escriptor en llengua castellana valencià.

Veure Partit Republicà Radical і Vicent Blasco Ibáñez

Vicent Cantos Figuerola

Vicent Cantos Figuerola (Borriana, Plana Baixa, 10 de desembre de 1868 - Madrid, 26 de desembre de 1943) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República Espanyola.

Veure Partit Republicà Radical і Vicent Cantos Figuerola

Vicent Marco Miranda

Vicent Marco i Miranda (Castelló de la Plana, 20 de març 1880 - València, 23 de desembre de 1946) fou un polític valencià, alcalde de València i diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Partit Republicà Radical і Vicent Marco Miranda

Vicent Tirado Gimeno

Vicent Tirado Gimeno (Castelló de la Plana 1886 - 1944) fou un polític valencià, avi d'Antonio Tirado Jiménez.

Veure Partit Republicà Radical і Vicent Tirado Gimeno

Vicente Alejandro Guillamón

Vicente Alejandro Guillamón (Onda, 1930 - Collado Villalba, 2021) va ser un periodista i escriptor en llengua castellana valencià.

Veure Partit Republicà Radical і Vicente Alejandro Guillamón

Vicente Sierra Martínez

Vicente Sierra Martínez (Pontecesures, província de Pontevedra, 1900 - Vigo, 1981) fou un advocat i polític gallec.

Veure Partit Republicà Radical і Vicente Sierra Martínez

Virgilio Leret Ruiz

Vigilio Leret Ruiz (Pamplona, 23 d'agost de 1902 - melilla, 18 de juliol de 1936) va ser un militar, aviador, enginyer i inventor espanyol, que es va mantenir lleial a la República després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, i fou possiblement el primer oficial executat pels revoltats en aquesta guerra.

Veure Partit Republicà Radical і Virgilio Leret Ruiz

També conegut com P. Republicà Radical, Partido Republicano Radical.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

Idiomes

Partit Republicà Radical

Taula de continguts