Accés més ràpid que el navegador!
10 les relacions: Conflicte nord-irlandès, Districte de Belfast, Districte de Derry, Districte de Lisburn, Districte de Newtownabbey, Eleccions generals d'Irlanda del Nord de 1998, Eleccions per al Fòrum d'Irlanda del Nord de 1996, Lleialisme de l'Ulster, Partit Demòcrata, Ulster Freedom Fighters.
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Nou!!: Partit Democràtic de l'Ulster і Conflicte nord-irlandès · Veure més »
Districte de Belfast
El districte de Belfast és un districte que ocupa la major part de la ciutat de Belfast, capital d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Partit Democràtic de l'Ulster і Districte de Belfast · Veure més »
Districte de Derry
El Districte de la ciutat de Derry (gaèlic irlandès Comhairle Cathrach Dhoire; Ulster-Scots: Derry Cittie Cooncil) és l'autoritat de govern local de la ciutat de Derry a Irlanda del Nord.
Nou!!: Partit Democràtic de l'Ulster і Districte de Derry · Veure més »
Districte de Lisburn
El districte de Lisburn és un districte que cobreix part del comtat d'Antrim i part del comtat de Down a Irlanda del Nord.
Nou!!: Partit Democràtic de l'Ulster і Districte de Lisburn · Veure més »
Districte de Newtownabbey
El districte de Newtownabbey és un districte del comtat d'Antrim a Irlanda del Nord.
Nou!!: Partit Democràtic de l'Ulster і Districte de Newtownabbey · Veure més »
Eleccions generals d'Irlanda del Nord de 1998
Les eleccions generals a Irlanda del Nord de 1998 foren les primeres eleccions a la nova Assemblea d'Irlanda del Nord de 108 membres i es van celebrar el 25 de juny de 1998.
Nou!!: Partit Democràtic de l'Ulster і Eleccions generals d'Irlanda del Nord de 1998 · Veure més »
Eleccions per al Fòrum d'Irlanda del Nord de 1996
Les eleccions per al Fòrum d'Irlanda del Nord es van celebrar el 30 de maig de 1996, després de l'Acord de Divendres Sant.
Nou!!: Partit Democràtic de l'Ulster і Eleccions per al Fòrum d'Irlanda del Nord de 1996 · Veure més »
Lleialisme de l'Ulster
Banderes lleialistes a Newbuildings: la bandera britànica, la bandera provincial de l'Ulster i la bandera de l'Orde d'Orange Reina mare d'Anglaterra Bandera lleialista amb la Mà Vermella de l'Ulster i l'eslogan lleialista "For God and Ulster" A la nació constituent britànica d'Irlanda del Nord, el terme lleialisme defineix una ideologia que s'oposa a la unificació de l'illa d'Irlanda en un sol estat.
Nou!!: Partit Democràtic de l'Ulster і Lleialisme de l'Ulster · Veure més »
Partit Demòcrata
* Països Catalans.
Nou!!: Partit Democràtic de l'Ulster і Partit Demòcrata · Veure més »
Ulster Freedom Fighters
Els Ulster Freedom Fighters (en català, Combatents de la llibertat de l'Ulster) són la branca armada de l'Ulster Defence Association i de l'Ulster Democratic Party, fundat el 1973.
Nou!!: Partit Democràtic de l'Ulster і Ulster Freedom Fighters · Veure més »
