Accés més ràpid que el navegador!
258 les relacions: Acefalisme, Aelfric d'Eynsham, Agustí d'Hipona, Aleksei Khomiakov, André-Marie Ampère, Andreu de Creta, Anna Dalassena, Antic Testament, Antoni Melissa, Apel·les (heretge), Apocalipsi, Armand Jean Le Bouthillier de Rancé, Arseni de Constantinoble, Art germànic, Assumpció de Maria, Ateisme, Athanase Auger, Autoria dels escrits joànics, Àgrafa de Jesús, Basílica de Sant Pere, Bernabé apòstol, Biblia pauperum, Biografia, Carpòcrates, Cartago (municipi), Catecisme de l'Església Catòlica, Catedral de Jaén, Catedral de Pamplona, Catedral de San Salvador d'Oviedo, Catedral de Tortosa, Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic, Catilinàries, Cànon (Bíblia), Cebrià de Cartago, Cebrià Maria Pifarré i Clapés, Cerdonians, Cerint, Ciències de la religió, Ciril d'Alexandria, Climent d'Alexandria, Concili de Hièria, Congregació de Sant Maur, Contribucions romanes d'Orient al Renaixement italià, Cristianisme a l'Imperi Romà, Cristianisme nicè, Cultura de l'antiga Roma, Cursa de cavalls, Daredevil (sèrie), Dídim el Cec, Díptic de Melun, ..., Decret de Gracià, Diccionari Grec-Català, Dissabte, Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments, Doctrina compendiosa, Doctrina de l'Església Catòlica, Dons de l'Esperit Sant, Dret religiós, Epífanes (gnòstic), Epifani el Monjo, Epifani Escolàstic, Epifani I de Constància, Església catòlica a França, Església d'Anglaterra, Església de Nakipari, Església de Wies, Església invisible, Església Ortodoxa, Esperit Sant en el cristianisme, Eternitat, Etnarca, Eugeni II de Toledo, Euqueri de Lió, Eutimi Zigabè, Evangeli de Basilides, Evangeli de Marció, Evangeli de Maties, Evangeli dels ebionites, Evangeli dels Hebreus, Evangeli dels Natzarens, Evangeli grec dels Egipcis, Evangeli segons Lluc, Evangelis judeocristians, Exoteologia, Fets de Pau i Tecla, Filosofia occidental, Fonts de la historicitat de Jesús, France Quéré, Francesc Canals i Vidal, Gertrudis d'Helfta, Gian Lorenzo Bernini, Girolamo Savonarola, Girolamo Zanchi, Gregori, Gregori de Nazianz, Gregori Taumaturg, Hegesip de Jerusalem, Heinrich Bullinger, Henry Edward Manning, Hermògenes de Cartago, Herrada de Landsberg, Hipòlit de Roma, Hipòtesi d'Agustí, Història de Barcelona, Història de l'Església Catòlica, Història de l'estètica, Història de la geologia, Història de Sèrbia, Història del cristianisme, Humanisme cristià, Iúlia Danzàs, Iconografia, Ignasi d'Antioquia, Ignasi de Loiola, Ildefons de Toledo, Infern - Cant Quart, Infern - Cant Segon, Interpretació del Coneixement, Isaac Newton, Jacques Paul Migne, Jaume Sala i Moltó, Jean Cauvin, Jean Fouquet, Jean Mabillon, Jean-Baptiste Pitra, Jeroni Xanxo, Joan Dimes Lloris, Joan Doxípater, Joan l'Apòstol, Joan Zonaràs, Job, Jocs romans, John Henry Newman, Jordi del Mont Atos, Josep Capellades, Josep Pujol i Juhí, Judici Final, L'Enterrament del comte d'Orgaz, L'origen de les espècies, La Didakhé, La Transfiguració de Juneda, Las Siete Partidas, Leònides d'Alexandria (sant), Libri Quattuor Sententiarum, Literatura búlgara, Literatura copta, Literatura medieval, Literatura russa, Llatins (edat mitjana), Llengües de l'Imperi Romà, Llibertinatge, Llibre d'Henoc, Llibre de contemplació en Déu, Llibre de les Profecies, Llista cronològica de filòsofs occidentals, Llista de papes sexualment actius, Lluís IV d'Orleans, Logoteta, Louis Ellies Dupin, Ludolf de Saxònia, Lugdúnum, Macari Crisocèfal, Magus, Malquió, Marc Terenci Varró, Maria, mare de Jesús, Mario Grech, Mariologia, Mariologia catòlica, Martí de Lleó, Maximil·la (heretge), Màrtir cristià, Meditació cristiana, Melchor Cano, Melitó de Sardes, Memorial (religió), Metodi de Patara, Mitraisme, Monestir Stavropoleos, Museus Vaticans, Mutí Tití, Naixença, Nicolaisme, Nu (art), Ofites, Olivier Clément, Orígenes, Orde Mequitarista, Osi de Còrdova, Pacià de Barcelona, Paolo Uccello, Papa, Papa Lleó I, Pares Gnòstics, Patrística, Patrologia Graeca, Patrologia Latina, Pere Abelard, Perro callejero, Physiologus, Pietro Bembo, Poltre, Pou de Moisès, Primers centres de la cristiandat, Prioritat de Marc, Priscil·lià, Problema sinòptic, Quadrilateral metodista, Raniero Cantalamessa, Religió a l'antiga Roma, Retaule de la Pietat (la Seu d'Urgell), Revelació, Ritu bizantí, Salvació en el cristianisme, Sant Bartomeu i Santa Tecla, Sant Jeroni penitent (Caravaggio), Sant Pere, Santíssima Trinitat, Sébastien Castellion, Scriptorium, Sepulcre dels Reis Catòlics, Serguei Nikolàievitx Trubetskoi, Set Sagraments, Sexualitat a l'antiga Roma, Silvio Antoniano, Summa, Tabernacle de l'Hospital de Tavera, Teodor d'Ancira, Teologia de l'alliberament, Terenci, Tertul·lià, The First Sex, Tomàs d'Aquino, Traduccions llatines del segle XII, Tres funcions de Crist, Tripo Kokolja, Valentinians, Vida de Jesucrist, Yanun, 13 de juliol, 13 de novembre, 160, 186, 235, 264, 28 d'agost, 296, 315, 329, 331, 354, 390, 391, 394, 430, 460, 547, 667. Ampliar l'índex (208 més) »
Acefalisme
L'acefalisme fou un moviment herètic denominat també dels acèfals o casianistes perquè no tenien jerarquia sobre d’ells, sense caps, ni reconeixen ni obeïen al papa, i deien ser enviats de Roma.
Nou!!: Pare de l'Església і Acefalisme · Veure més »
Aelfric d'Eynsham
s, Museu Britànic, Londres. Aelfric, Elfric, Alfric o Aelfric d'Eynsham (Ælfric d'Eynsham), anomenat també Aelfricus Grammaticus o Aelfric Gramàtic) (vers 955 – vers 1010/1022), va ser un abat anglès d'Eynsham, prop d'Oxford, i un prolífic escriptor en anglès antic. També se'l coneix com a Ælfric Grammaticus, Ælfric de Cerne i Ælfric el de les homilies. No s'ha de confondre amb Ælfric, arquebisbe de Canterbury, mort el 16 de novembre del 1005).
Nou!!: Pare de l'Església і Aelfric d'Eynsham · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Pare de l'Església і Agustí d'Hipona · Veure més »
Aleksei Khomiakov
Aleksei Stepànovitx Khomiakov, Алексе́й Степа́нович Хомяко́в (Moscou -, Ivànskoie, raion de Dankovski, gubèrnia de Riazan, actualment óblast de Lípetsk) - fou un poeta rus, pintor i publicista, teòleg, filòsof i fundador del primer eslavofilisme.
Nou!!: Pare de l'Església і Aleksei Khomiakov · Veure més »
André-Marie Ampère
André-Marie Ampère FRS (Lió, 20 o 22 de gener de 1775 - Marsella, 10 de juny de 1836) fou un físic i matemàtic francès.
Nou!!: Pare de l'Església і André-Marie Ampère · Veure més »
Andreu de Creta
Andreu de Creta o Andreu de Jerusalem va ser un Pare de l'Església, Arquebisbe de Gortina (Creta) i un destacat predicador i autor d'himnes sacres.
Nou!!: Pare de l'Església і Andreu de Creta · Veure més »
Anna Dalassena
Anna Dalassena Comnena —Ἄννα Δαλασσηνή en grec— (c. 1025 – c. 1102) també coneguda com la Mare dels Comnens, va ser una emperadriu romana d'Orient mare de l'emperador Aleix I Comnè D'ascendència armènia per la família de la seva mare, va conservar el cognom Dalassè, per ser més il·lustre que el del seu pare (o fins i tot el del seu espòs).
Nou!!: Pare de l'Església і Anna Dalassena · Veure més »
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Nou!!: Pare de l'Església і Antic Testament · Veure més »
Antoni Melissa
Antoni Melissa (en llatí Antonius Melissa) és el nom donat a un monjo grec que va viure cap al i va escriure una compilació de sentències morals anomenades Loci Communes.
Nou!!: Pare de l'Església і Antoni Melissa · Veure més »
Apel·les (heretge)
Apel·les (Apelles) fou un religiós del, deixeble de Marció, del que va discrepar en diversos punts de l'Antic Testament negant la divinitat del cos humà de Crist i negant la resurrecció.
Nou!!: Pare de l'Església і Apel·les (heretge) · Veure més »
Apocalipsi
LApocalipsi de Joan o Llibre de les Revelacions és l'últim llibre del Nou Testament, escrit vers el 95 dC.
Nou!!: Pare de l'Església і Apocalipsi · Veure més »
Armand Jean Le Bouthillier de Rancé
Armand Jean Le Bouthillier de Rancé, pintat per Jacint Rigau (Abadia de La Grande Trappe). Armand Jean Le Bouthillier de Rancé (París, 9 de gener de 1626 - Abadia de La Trappe, Soligny-la-Trappe, 27 d'octubre de 1700), fou un monjo francès, precursor de l'Orde Cistercenc de l'Estricta Observança o dels Trapencs, que es fundaria en 1892.
Nou!!: Pare de l'Església і Armand Jean Le Bouthillier de Rancé · Veure més »
Arseni de Constantinoble
Arseni de Constantinoble anomenat Arseni Autorià va ser un religiós grec que va viure al.
Nou!!: Pare de l'Església і Arseni de Constantinoble · Veure més »
Art germànic
Altar gòtic tardà realitzat per Tilman Riemenschneider a Creglingen. LArt germànic té una llarga i gran tradició en les arts visuals, des de la més prematura obra coneguda de l'art figuratiu fins al corrent de l'art contemporani.
Nou!!: Pare de l'Església і Art germànic · Veure més »
Assumpció de Maria
L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.
Nou!!: Pare de l'Església і Assumpció de Maria · Veure més »
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Nou!!: Pare de l'Església і Ateisme · Veure més »
Athanase Auger
Athanase Auger (12 de desembre de 1734, París - 7 de febrer de 1792, París) fou un pedagog, hel·lenista i traductor francès.
Nou!!: Pare de l'Església і Athanase Auger · Veure més »
Autoria dels escrits joànics
Joan Evangelista, Evangeliari de Rabbula. Els escrits joànics són l'Evangeli segons Joan, la Segona carta de Joan, la Tercera carta de Joan i l'Apocalipsi.
Nou!!: Pare de l'Església і Autoria dels escrits joànics · Veure més »
Àgrafa de Jesús
Els Àgrafa (en singular ἄγραφον agrafon, una paraula grega que significa "no escrit") són les dites de Jesús que no es troben als evangelis canònics.
Nou!!: Pare de l'Església і Àgrafa de Jesús · Veure més »
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Pare de l'Església і Basílica de Sant Pere · Veure més »
Bernabé apòstol
Bernabé o Bernabeu (illa de Xipre - Salamina, ~60), és un sant i predicador del cristianisme del.
Nou!!: Pare de l'Església і Bernabé apòstol · Veure més »
Biblia pauperum
Antic i el Nou Testament: Eva i la serp, l'Anunciació i el miracle de Gedeó. La Biblia pauperum -expressió en llatí que significa «Bíblia dels pobres») és una col·lecció d'imatges que afronten escenes de la vida de Crist amb les corresponents paral·leles a les de la història antiga d'Israel -Antic Testament i Profetes-, que segons la tradició cristiana són anticipacions de la vida de Jesús. Com Bíblia amb imatges es va desenvolupar amb força a la fi de l'edat mitjana. Cercava representar la Bíblia visualment, però de forma diferent a una simple il·lustració, on en lloc de que les imatges estiguin subordinades al text, aquí és al revés, les imatges tenen un breu text o no el tenen en absolut. Les paraules parlades pels personatges en les miniatures surten escrites en rotlles de pergamins que semblen sortir de les seves boques, com si es tractés d'una historieta moderna. Aquesta forma és una simplificació de les «Bíblies moralitzants», que es poden considerar similars, però amb més text. Com aquestes, les Bíblies pauperum van estar escrites en la llengua vernacla, en lloc del llatí.
Nou!!: Pare de l'Església і Biblia pauperum · Veure més »
Biografia
Una biografia és un gènere de la literatura (o d'altres mitjans, com el cinema) que consisteix en la narració de la vida d'algun personatge, escollit generalment per la seva activitat o el seu ressò públics.
Nou!!: Pare de l'Església і Biografia · Veure més »
Carpòcrates
Carpòcrates d'Alexandria (Καρποκράτης) va ser el fundador d'una secta gnòstica primitiva de la primera meitat del anomenada carpocratisme.
Nou!!: Pare de l'Església і Carpòcrates · Veure més »
Cartago (municipi)
Els ports púnics de Cartago Cartago és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, situada uns 10 km al nord-est de Tunis.
Nou!!: Pare de l'Església і Cartago (municipi) · Veure més »
Catecisme de l'Església Catòlica
isbn.
Nou!!: Pare de l'Església і Catecisme de l'Església Catòlica · Veure més »
Catedral de Jaén
La catedral de Jaén, seu de la diòcesi de Jaén, és una catedral situada a la plaça de Santa Maria de la ciutat de Jaén.
Nou!!: Pare de l'Església і Catedral de Jaén · Veure més »
Catedral de Pamplona
Vista de l'interior del temple La Catedral de Santa María la Real de Pamplona, situada a la ciutat de Pamplona (Comunitat Foral de Navarra, Espanya), seu de l'arxidiòcesi de Pamplona i Tudela, és un conjunt arquitectònic eclesiàstic únic, per tractar-se del complex catedralici més complet que es conserva a Espanya.
Nou!!: Pare de l'Església і Catedral de Pamplona · Veure més »
Catedral de San Salvador d'Oviedo
La Santa Església Basílica Catedral Metropolitana de San Salvador d'Oviedo és una catedral d'estil gòtic que es troba a la ciutat d'Oviedo (Principat d'Astúries, Espanya).
Nou!!: Pare de l'Església і Catedral de San Salvador d'Oviedo · Veure més »
Catedral de Tortosa
La catedral de Tortosa és un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre.
Nou!!: Pare de l'Església і Catedral de Tortosa · Veure més »
Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic
La Catedral Metropolitana de l'Assumpció de la Santíssima Verge Maria al Cel és l'església catedralícia de l'arxidiòcesi catòlica romana de Mèxic.
Nou!!: Pare de l'Església і Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic · Veure més »
Catilinàries
Les Catilinàries (en llatí: Orationes in Catilinam) són quatre discursos de l'escriptor i polític romà Ciceró, que pronuncià a finals del 63 aC amb motiu de la conjuració de Catilina, un cop d'estat que volia derrocar el govern legal i adquirir el poder de la república amb el suport de les classes baixes, esclaus i descontents.
Nou!!: Pare de l'Església і Catilinàries · Veure més »
Cànon (Bíblia)
Còdex Vaticà Cànon és un conjunt de llibres que integren la Bíblia segons una religió concreta que els considera així divinament inspirats i els distingeix d'altres llibres que no es consideren revelats.
Nou!!: Pare de l'Església і Cànon (Bíblia) · Veure més »
Cebrià de Cartago
Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.
Nou!!: Pare de l'Església і Cebrià de Cartago · Veure més »
Cebrià Maria Pifarré i Clapés
Cebrià Maria Pifarré i Clapés (Barcelona, 16 d'abril de 1940 - Monestir de Montserrat, 5 de gener de 2016) fou un monjo del Monestir de Montserrat doctor en Teologia i professor de Teologia patrística i Teologia espiritual.
Nou!!: Pare de l'Església і Cebrià Maria Pifarré i Clapés · Veure més »
Cerdonians
Els Cerdonians van ser una secta gnòstica fundada per Cerdó, un sirià que va arribar a Roma aproximadament l'any 137, i segons diu Ireneu, quan el bisbe de Roma era el Papa Higini, però la seva biografia és poc coneguda.
Nou!!: Pare de l'Església і Cerdonians · Veure més »
Cerint
Cerint (Cerinthus, Kérintos, Κήρινθος) fou un filòsof grec del, encara que alguns el situen al.
Nou!!: Pare de l'Església і Cerint · Veure més »
Ciències de la religió
Diversos símbols de religions Les ciències de la religió o estudis religiosos es refereixen a l'estudi científic, neutral i multidisciplinari de les religions; abastant els seus mites, ritus, valors, actituds, comportaments, doctrines, creences i institucions.
Nou!!: Pare de l'Església і Ciències de la religió · Veure més »
Ciril d'Alexandria
Ciril d'Alexandria (vers 380-444) va ser el patriarca d'Alexandria del 412 al 444.
Nou!!: Pare de l'Església і Ciril d'Alexandria · Veure més »
Climent d'Alexandria
Titus Flavi Clement (Titus Flavius Clemens), més conegut com a Climent d'Alexandria (Κλήμης ὁ Ἀλεξανδρεύς) (c. 150 - c. 215 dC), va ser un teòleg i filòsof cristià que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria.
Nou!!: Pare de l'Església і Climent d'Alexandria · Veure més »
Concili de Hièria
El Concili de Hièria fou un concili convocat per l'emperador romà d'Orient Constantí V l'any 754 dC per condemnar l'iconodulisme.
Nou!!: Pare de l'Església і Concili de Hièria · Veure més »
Congregació de Sant Maur
La Congregació de Sant Maur, coneguda popularment com els mauristes, fou una congregació religiosa catòlica de monjos benedictins francesos existent entre el 1618 i el 1790, coneguda per l'alt nivell d'erudició dels seus membres, que redactaren i publicaren una ingent quantitat d'obres literàries sobre diferents branques de les humanitats.
Nou!!: Pare de l'Església і Congregació de Sant Maur · Veure més »
Contribucions romanes d'Orient al Renaixement italià
llengua.
Nou!!: Pare de l'Església і Contribucions romanes d'Orient al Renaixement italià · Veure més »
Cristianisme a l'Imperi Romà
Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.
Nou!!: Pare de l'Església і Cristianisme a l'Imperi Romà · Veure més »
Cristianisme nicè
emperador Constantí (centre) i els Pares de l'Església del Primer Concili de Nicea (325) sostenint el credo nicè-constantinopolità del 381 El cristianisme nicè és el corrent del cristianisme primitiu sorgit del Primer Concili de Nicea.
Nou!!: Pare de l'Església і Cristianisme nicè · Veure més »
Cultura de l'antiga Roma
Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).
Nou!!: Pare de l'Església і Cultura de l'antiga Roma · Veure més »
Cursa de cavalls
Pintura a la cova de Doushe a Lorstan, Iran 8000 aC representant un cavall i el seu genet Les curses de cavalls són un esport eqüestre de competició, que normalment inclou dos o més cavalls muntats per jockeys,o de vegades conduïts sense genets, a una distància determinada.
Nou!!: Pare de l'Església і Cursa de cavalls · Veure més »
Daredevil (sèrie)
Daredevil és una sèrie de suspens i acció de ''vigilantes'' basada en la historieta de Marvel Comics que duu el mateix nom.
Nou!!: Pare de l'Església і Daredevil (sèrie) · Veure més »
Dídim el Cec
Dídim el Cec o Dídim d'Alexandria (Δίδυμος; Alexandria, Egipte, 311 - 396) va ser un religiós grecoegipci del, diferent d'un monjo del mateix nom esmentat per Sòcrates Escolàstic.
Nou!!: Pare de l'Església і Dídim el Cec · Veure més »
Díptic de Melun
La Marededéu de Melun o Verge amb el Nen i àngels forma part d'un díptic elaborat pel pintor francès Jean Fouquet.
Nou!!: Pare de l'Església і Díptic de Melun · Veure més »
Decret de Gracià
Il·luminació d'un manuscrit del s. XIII El Decret de Gracià (en llatí Concordia discordantium canonum, «concòrdia dels cànons discordants», més conegut amb el títol de Decretum Gratiani) és una obra major de dret canònic, redactada entre 1140 i 1150, que recull més de 3800 textos: cànons dits apostòlics, textos patrístics, decretals pontifícies, decrets dels concilis, lleis romanes i franques, etc.
Nou!!: Pare de l'Església і Decret de Gracià · Veure més »
Diccionari Grec-Català
El Diccionari Grec-Català.
Nou!!: Pare de l'Església і Diccionari Grec-Català · Veure més »
Dissabte
El dissabte és el sisè dia de la setmana civil, o setè en el còmput antic i cristià.
Nou!!: Pare de l'Església і Dissabte · Veure més »
Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments
Moisès rebent les Taules de la Llei (pintat per João Zeferino da Costa, 1868) La doctrina catòlica sobre els Deu Manaments són els ensenyaments oficials que l'Església Catòlica recull al seu Catecisme sobre els manaments que figuren a l'Èxode 20:1-17 i al Deuteronomi 5:2-21.
Nou!!: Pare de l'Església і Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments · Veure més »
Doctrina compendiosa
La Doctrina Compendiosa és una obreta de temàtica política atribuïda a Francesc Eiximenis i escrita en català a València entre finals del i principis del.
Nou!!: Pare de l'Església і Doctrina compendiosa · Veure més »
Doctrina de l'Església Catòlica
La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.
Nou!!: Pare de l'Església і Doctrina de l'Església Catòlica · Veure més »
Dons de l'Esperit Sant
En la teologia cristiana, l'Esperit Sant —o equivalents com són, entre d'altres, Esperit de Déu, Esperit de Veritat o Paràclit: acció o presència de Déu, del grec παράκλητον, ‘aquell que és invocat’, del llatí Spiritus Sanctus— és una expressió bíblica que es refereix a una complexa noció teològica a través de la qual es descriu una "realitat espiritual" suprema, que ha patit múltiples interpretacions en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.
Nou!!: Pare de l'Església і Dons de l'Esperit Sant · Veure més »
Dret religiós
El dret religiós inclou codis ètics i morals ensenyats per les tradicions religioses.
Nou!!: Pare de l'Església і Dret religiós · Veure més »
Epífanes (gnòstic)
Epífanes (Ἐπιφάνης) va ser l'autor d'un text gnòstic conegut com La Justícia o Sobre la Rectitud, segons Climent d'Alexandria.
Nou!!: Pare de l'Església і Epífanes (gnòstic) · Veure més »
Epifani el Monjo
Epifani el Monjo, també anomenat Epifani Hagiopolita o de Jerusalem, fou un escriptor religiós grec d'època desconeguda encara que es conjectura que podria ser del, ja que menciona a Joan de Tessalònica el Vell i a Andreu de Creta, que van viure als segles i i els situa entre els Pares de l'Església.
Nou!!: Pare de l'Església і Epifani el Monjo · Veure més »
Epifani Escolàstic
Epifani Escolàstic (en llatí Epiphanius Scholasticus, en grec antic Ἐπιφάνιος), fou un religiós grec (segons Sixt de Sena) o italià (segons Ceillier i Cave) del principi del.
Nou!!: Pare de l'Església і Epifani Escolàstic · Veure més »
Epifani I de Constància
Epifani I de Constància o Epifani de Salamina (Eleuteròpolis, actual Bayt Djibrin, Palestina, ca. 315 - al mar, camí de Xipre, 403) fou un bisbe de Constància, antiga Salamina de Xipre (Xipre), considerat Pare de l'Església.
Nou!!: Pare de l'Església і Epifani I de Constància · Veure més »
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Nou!!: Pare de l'Església і Església catòlica a França · Veure més »
Església d'Anglaterra
L'Església d'Anglaterra és l'església principal cristiana a Anglaterra.
Nou!!: Pare de l'Església і Església d'Anglaterra · Veure més »
Església de Nakipari
L'església de Nakipari o església de Sant Jordi de Nakipari (en georgià: ნაკიფარის წმინდა გიორგის სახელობის ეკლესია), i també coneguda localment com a Jgrag (ჯგრაგ), és una església medieval situada al municipi de Mestia, a la regió de Samegrelo-Zemo Svaneti, Geòrgia.
Nou!!: Pare de l'Església і Església de Nakipari · Veure més »
Església de Wies
L'Església de Wies (en alemany Wieskirche) és una església de peregrinació en el districte de Weilheim-Schongau a l'estat federat de Baviera, Alemanya.
Nou!!: Pare de l'Església і Església de Wies · Veure més »
Església invisible
L'Església invisible o l'Església mística, és un concepte teològic d'una Església cristiana "invisible" dels elegits que només són coneguts per Déu, en contrast amb l'"Església visible", és a dir, el cos institucional a la terra que predica l'Evangeli i administra els sagraments.
Nou!!: Pare de l'Església і Església invisible · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Pare de l'Església і Església Ortodoxa · Veure més »
Esperit Sant en el cristianisme
LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.
Nou!!: Pare de l'Església і Esperit Sant en el cristianisme · Veure més »
Eternitat
L'eternitat, en llenguatge comú, significa el temps infinit que no s'acaba mai o la qualitat, la condició o el fet de ser sempre present o etern.
Nou!!: Pare de l'Església і Eternitat · Veure més »
Etnarca
Etnarca (ἐθνάρχης) es refereix generalment a un lideratge polític d'un grup ètnic comú o regne homogènia.
Nou!!: Pare de l'Església і Etnarca · Veure més »
Eugeni II de Toledo
Eugeni de Toledo (Eugenius, vers 605-657) fou bisbe metropolità de Toledo del 646 al 657.
Nou!!: Pare de l'Església і Eugeni II de Toledo · Veure més »
Euqueri de Lió
Euqueri de Lió (Lugdúnum?, ca. 380 - 449) va ser bisbe de Lió a la primera meitat del.
Nou!!: Pare de l'Església і Euqueri de Lió · Veure més »
Eutimi Zigabè
Eutimi Zigabè (en llatí Euthymius Zigabenus) fou un monjo grec del convent de la verge Maria a Constantinoble que va viure al, a l'època de l'emperador Aleix I Comnè, amb qui tenia íntima amistat, i ell mateix diu que va escoltar dues vegades com l'emperador disputava contra els enemics de l'església grega, probablement contra els llatins.
Nou!!: Pare de l'Església і Eutimi Zigabè · Veure més »
Evangeli de Basilides
LEvangeli de Basilides és un evangeli apòcrif perdut escrit per Basilides, un gnòstic grec que va viure a Alexandria al.
Nou!!: Pare de l'Església і Evangeli de Basilides · Veure més »
Evangeli de Marció
LEvangeli de Marció és un evangeli apòcrif escrit per Marció autor considerat gnòstic i declarat heretge per l'església.
Nou!!: Pare de l'Església і Evangeli de Marció · Veure més »
Evangeli de Maties
LEvangeli de Maties o també Tradicions de Maties és un text fragmentari que es considera que forma part dels evangelis apòcrifs.
Nou!!: Pare de l'Església і Evangeli de Maties · Veure més »
Evangeli dels ebionites
L'Evangeli dels ebionites o Evangeli dels Dotze és el nom convencional donat pels estudiososCameron, 1982, pàg.
Nou!!: Pare de l'Església і Evangeli dels ebionites · Veure més »
Evangeli dels Hebreus
L'Evangeli dels Hebreus, o segons els Hebreus, és un evangeli apòcrif escrit probablement en el.
Nou!!: Pare de l'Església і Evangeli dels Hebreus · Veure més »
Evangeli dels Natzarens
LEvangeli dels Natzarens és un evangeli apòcrif escrit probablement al.
Nou!!: Pare de l'Església і Evangeli dels Natzarens · Veure més »
Evangeli grec dels Egipcis
LEvangeli grec dels Egipcis és un evangeli gnòstic escrit entre la segona meitat del segle I i la primera meitat del segle II en llengua grega.
Nou!!: Pare de l'Església і Evangeli grec dels Egipcis · Veure més »
Evangeli segons Lluc
LEvangeli segons Lluc és el tercer dels evangelis canònics i sinòptics (acceptats per l'església cristiana i referint els fets consensuats sobre Jesús de Natzaret).
Nou!!: Pare de l'Església і Evangeli segons Lluc · Veure més »
Evangelis judeocristians
Sermó de la muntanya de Carl Bloch, 1890. Els Evangelis judeocristians eren evangelis d'un caràcter jueu cristià citats per Clement d'Alexandria, Orígenes, Eusebi de Cesàrea, Epifani de Salamina, Jeroni d'Estridó i probablement Dídim d'Alexandria.
Nou!!: Pare de l'Església і Evangelis judeocristians · Veure més »
Exoteologia
L'Exoteologia és un concepte encunyat a la dècada de 1960 o a principis de la de 1970 per a l'examen de qüestions teològiques relacionades amb la vida extraterrestre.
Nou!!: Pare de l'Església і Exoteologia · Veure més »
Fets de Pau i Tecla
Els Fets de Pau i Tecla (Acta Pauli et Theclae) és un text apòcrif neotestamentari cristià del segle II, escrit en grec, que narra la vida de Tecla d'Iconi, una jove verge d'Anatòlia, a partir de la seva conversió al Cristianisme després d'escoltar la prèdica de Pau de Tars.
Nou!!: Pare de l'Església і Fets de Pau i Tecla · Veure més »
Filosofia occidental
Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.
Nou!!: Pare de l'Església і Filosofia occidental · Veure més »
Fonts de la historicitat de Jesús
La Pedra de Pilat de Cesarea actualment s'exposa al Museu d'Israel. Les fonts de la historicitat de Jesús són principalment cristianes, però també n'hi ha d'altres de rellevants.
Nou!!: Pare de l'Església і Fonts de la historicitat de Jesús · Veure més »
France Quéré
France Jaulmes Quéré (27 d'abril de 1936, Montpeller - 14 d'abril de 1995) fou una teòloga protestant francesa.
Nou!!: Pare de l'Església і France Quéré · Veure més »
Francesc Canals i Vidal
Francesc Canals i Vidal (Barcelona, 30 de maig de 1922 - ibídem, 7 de febrer de 2009) fou un filòsof i teòleg català, professor de la Universitat de Barcelona.
Nou!!: Pare de l'Església і Francesc Canals i Vidal · Veure més »
Gertrudis d'Helfta
Gertrudis d'Helfta (o Santa Gertrudis la Gran) (6 de gener de 1256 - 1302) va ser una mística i teòloga benedictina alemanya.
Nou!!: Pare de l'Església і Gertrudis d'Helfta · Veure més »
Gian Lorenzo Bernini
Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 7 de desembre de 1598 – Roma, 28 de novembre de 1680) fou un dels artistes més importants del barroc italià.
Nou!!: Pare de l'Església і Gian Lorenzo Bernini · Veure més »
Girolamo Savonarola
Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 – Florència, 23 de maig de 1498) fou un frare dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Boccaccio i Petrarca.
Nou!!: Pare de l'Església і Girolamo Savonarola · Veure més »
Girolamo Zanchi
fou un teòleg italià.
Nou!!: Pare de l'Església і Girolamo Zanchi · Veure més »
Gregori
* Sants i beats.
Nou!!: Pare de l'Església і Gregori · Veure més »
Gregori de Nazianz
Gregori de Nazianz (grec: Γρηγόριος ὁ Ναζιανζηνός, Grigórios ho Nazianzinós) o Gregori el Teòleg (grec: Γρηγόριος ὁ Θεολόγος, Grigórios ho Theologos; 329, Arianz - ib., 25 de gener del 390) fou un teòleg i Doctor de l'Església.
Nou!!: Pare de l'Església і Gregori de Nazianz · Veure més »
Gregori Taumaturg
Gregori Taumaturg (Gregorius Thaumaturgus) o de Neocesarea (Neocesarea, ca. 213 - ca. 270), va ser un religiós, teòleg i un dels Pares de l'Església.
Nou!!: Pare de l'Església і Gregori Taumaturg · Veure més »
Hegesip de Jerusalem
Hegesip de Jerusalem (Hegesippus; Palestina? - Jerusalem, ca. 180) fou un escriptor paleocristià, considerat el primer historiador de l'Església i un dels Pares apologètics de l'Església.
Nou!!: Pare de l'Església і Hegesip de Jerusalem · Veure més »
Heinrich Bullinger
Heinrich Bullinger (18 de juliol de 1504, Bremgarten, Suïssa - 17 de setembre de 1575, Zúric, Suïssa) fou un reformador suís, successor de Huldrych Zwingli i pastor de Grossmünster.
Nou!!: Pare de l'Església і Heinrich Bullinger · Veure més »
Henry Edward Manning
Henry Edward Manning (15 de juliol de 1808 - 14 de gener de 1892) va ser un cardenal anglès de l'Església catòlica romana i el segon arquebisbe de Westminster des de 1865 fins a la seva mort el 1892.
Nou!!: Pare de l'Església і Henry Edward Manning · Veure més »
Hermògenes de Cartago
Hermògenes de Cartago (Hermogenes) va ser un teòleg que va viure en temps de Marc Aureli i que va ensenyar a Síria.
Nou!!: Pare de l'Església і Hermògenes de Cartago · Veure més »
Herrada de Landsberg
Herrada de Landsberg fou una monja alsaciana que nasqué cap a l'any 1130, en el castell de Landsberg, situat a la regió del Baix Rin.
Nou!!: Pare de l'Església і Herrada de Landsberg · Veure més »
Hipòlit de Roma
Hipòlit o Hipòlit de Roma o Hipòlit de Portus Romanus fou un dels primers escriptors cristians posteriors als apòstols, un dels pares apologètics de l'Església.
Nou!!: Pare de l'Església і Hipòlit de Roma · Veure més »
Hipòtesi d'Agustí
La hipòtesi d'Agustí suggereix que l'Evangeli segons Mateu va ser escrit primer. L'Evangeli segons Marc va ser escrit fent servir Mateu com a font. Després l'Evangeli segons Lluc va ser escrit utilitzant el de Marc i el de Mateu. La hipòtesi d'Agustí o hipòtesi agustiniana és una solució al problema sinòptic que es refereix a l'origen dels Evangelis del Nou Testament.
Nou!!: Pare de l'Església і Hipòtesi d'Agustí · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Pare de l'Església і Història de Barcelona · Veure més »
Història de l'Església Catòlica
Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església Catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània.
Nou!!: Pare de l'Església і Història de l'Església Catòlica · Veure més »
Història de l'estètica
''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.
Nou!!: Pare de l'Església і Història de l'estètica · Veure més »
Història de la geologia
William Smith, publicat l'any 1815 Frontispici de ''Principis de geologia'' de Charles Lyell, 1830. La història de la geologia estudia el desenvolupament al llarg de la història de la geologia com a ciència —que avui s'ocupa de la composició, estructura, història i evolució de les capes internes i externes de la Terra i dels processos que la conformen—.
Nou!!: Pare de l'Església і Història de la geologia · Veure més »
Història de Sèrbia
La història de Sèrbia es pot considerar que comença amb el primer estat serbi, Raška, que va ser fundat al per la casa de Vlastimirović; es va desenvolupar dins del Regne i l'Imperi serbi sota la casa de Nemanjić.
Nou!!: Pare de l'Església і Història de Sèrbia · Veure més »
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Nou!!: Pare de l'Església і Història del cristianisme · Veure més »
Humanisme cristià
L'humanisme cristià considera els principis humanistes la dignitat humana universal, la llibertat individual i la importància de la felicitat com a components essencials i principals dels ensenyaments de Jesús. Va sorgir durant el Renaixement amb fortes arrels en el període patrístic.
Nou!!: Pare de l'Església і Humanisme cristià · Veure més »
Iúlia Danzàs
Iúlia Nikolàievna Danzàs, Ю́лия Никола́евна Данза́с (9 de maig de 1879, Atenes - 13 d'abril de 1942, Roma) fou una historiadora de la religió teòloga catòlica, publicista i figura religiosa pertanyent a l'apostolat rus a l'estranger.
Nou!!: Pare de l'Església і Iúlia Danzàs · Veure més »
Iconografia
s La iconografia (paraula composta dicona i grafe, 'descripció') és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes.
Nou!!: Pare de l'Església і Iconografia · Veure més »
Ignasi d'Antioquia
Ignasi d'Antioquia (província romana de Síria, c. 35 dC - Roma, 108) conegut com a Ignasi el Teòfor o Ignasi el Deifer (epítet que vol dir —segons ell mateix— ‘aquell que porta Déu al cor’), fou un dels pares de l'Església del, mort vers l'any 107/116.
Nou!!: Pare de l'Església і Ignasi d'Antioquia · Veure més »
Ignasi de Loiola
Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.
Nou!!: Pare de l'Església і Ignasi de Loiola · Veure més »
Ildefons de Toledo
Ildefons de Toledo o Sant Ildefons (Toledo, ca. 607 - 667) va ser un religiós visigot, arquebisbe de Toledo.
Nou!!: Pare de l'Església і Ildefons de Toledo · Veure més »
Infern - Cant Quart
400x400px El quart Cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el primer cercle, els Llimbs on són els virtuosos no batejats; estem en la nit entre el 8 i 9 d'abril del 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes entre el 25 i el 26 de març de 1300.
Nou!!: Pare de l'Església і Infern - Cant Quart · Veure més »
Infern - Cant Segon
El segon cant de lInfern de Dante Alighieri serveix de pròleg al poema, i té lloc fora del bosc; estem al vespre del 8 abril de 1300 (divendres sant), o segons altres comentaristes del 25 de març de 1300 (aniversari de l'Encarnació de Jesucrist).
Nou!!: Pare de l'Església і Infern - Cant Segon · Veure més »
Interpretació del Coneixement
El manuscrit conegut com a Interpretació del Coneixement és un text gnòstic que s'ha conservat en una traducció en llengua copta en el primer text del Còdex XI dels Manuscrits de Nag Hammadi trobats el 1945.
Nou!!: Pare de l'Església і Interpretació del Coneixement · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Pare de l'Església і Isaac Newton · Veure més »
Jacques Paul Migne
Jacques Paul Migne, dit l'abat Migne, fou un sacerdot i prestigiós editor francès que va viure al.
Nou!!: Pare de l'Església і Jacques Paul Migne · Veure més »
Jaume Sala i Moltó
Jaume Sala i Moltó (Cocentaina, el Comtat, 24 de maig de 1871 - Madrid, 18 de febrer de 1914) fou un franciscà, valencià, sacerdot i historiador.
Nou!!: Pare de l'Església і Jaume Sala i Moltó · Veure més »
Jean Cauvin
Joan Calví (en francès, Jean Cauvin) (Noyon, 10 de juliol de 1509 - Ginebra, 27 de maig de 1564) fou un teòleg francès, impulsor de la Reforma Protestant que posteriorment va ser anomenada calvinisme.
Nou!!: Pare de l'Església і Jean Cauvin · Veure més »
Jean Fouquet
Jean Fouquet (Tours, França, 1420 – 1481) és considerat un dels grans pintors del Renaixement primerenc i el renovador de la pintura francesa del.
Nou!!: Pare de l'Església і Jean Fouquet · Veure més »
Jean Mabillon
Jean Mabillon (Saint-Pierremont (Ardenes), 23 de novembre del 1632 - Saint-Germain-des-Prés (París), 27 de desembre del 1707) fou un monjo benedictí francès i un historiador considerat erudit al seu temps.
Nou!!: Pare de l'Església і Jean Mabillon · Veure més »
Jean-Baptiste Pitra
Jean-Baptiste Pitra (Champforgeuil, Borgonya, França, 1 d'agost de 1812 — Roma, Itàlia, 9 de febrer de 1889) fou un cardenal de l'Esglesia Catòlica, teòleg, historiador, bibliotecari francès.
Nou!!: Pare de l'Església і Jean-Baptiste Pitra · Veure més »
Jeroni Xanxo
Porta plateresca d'entrada a la capella Santa Maria l'Antiga al claustre de la La Seu Vella de Lleida, realitzada per Xeroni Xanxo Jeroni Xanxo o Xeroni Xanxo, fou un escultor, es creu originari de la ciutat de Barcelona, documentat entre 1537 i 1575, les seves obres conegudes són totes realitzades a Catalunya.
Nou!!: Pare de l'Església і Jeroni Xanxo · Veure més »
Joan Dimes Lloris
Joan Dimes Lloris (Barcelona, segle XVI - 8 d'agost de 1598) fou bisbe d'Urgell entre 1572 i 1576, sacerdot de Barcelona, arxipreste de la Basílica de Santa Maria de Mataró, regent del Consell d'Aragó i Canceller de Catalunya.
Nou!!: Pare de l'Església і Joan Dimes Lloris · Veure més »
Joan Doxípater
Joan Doxípater (en llatí Joannes Doxipater o Doxopater, en grec), fou un escriptor o retòric grec probablement del, que va escriure un comentari sobre Aftoni.
Nou!!: Pare de l'Església і Joan Doxípater · Veure més »
Joan l'Apòstol
Joan l'Apòstol - ܝܘܚܢܢ ܫܠܝܚܐ Yohanan Shliha en arameu; יוחנן בן זבדי Yohanan Ben Zavdai- 6 dC - c. 100) va ser un dels Dotze Apòstols de Jesús d'acord amb el Nou Testament. Era el fill de Zebedeu i Maria Salomé. El seu germà era Jaume, que era un altre dels Dotze Apòstols. La tradició cristiana sosté que ell va sobreviure als apòstols restants i que fou l'únic que no va morir com un màrtir. Els Pares de l'Església el consideraren la mateixa persona que Joan Evangelista, Joan de Patmos, i el Deixeble Estimat. La tradició de moltes denominacions cristianes sosté que és l'autor de diversos llibres del Nou Testament.
Nou!!: Pare de l'Església і Joan l'Apòstol · Veure més »
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Nou!!: Pare de l'Església і Joan Zonaràs · Veure més »
Job
Job és el protagonista del Llibre de Job, profeta per als jueus i cristians (és venerat com a sant a tota la cristiandat), i profeta de Déu a l'Alcorà per als musulmans. Ha esdevingut símbol i personificació de la paciència en la cultura popular. El Llibre de Job presenta el personatge com un home just, beneït per Déu per la seva virtut. Job té quatre virtuts fonamentals: és íntegre i recte; té temor de Déu; i s'allunya del mal. Déu i el diable parlen i el segon diu que Job estima Déu només perquè l'afavoreix i té la sort de cara. Per demostrar que no, Déu deixa que Satanàs faci el que vulgui: fa que Job perdi la seva fortuna, els seus fills, la seva salut i tot el que gaudia fins llavors. Malgrat això, Job no retreu res a Déu ni l'abandona, al contrari, confia en la seva justícia. Finalment, Job torna a la seva condició anterior i és beneït; té set fills i tres filles: Jemima (que vol dir "colom"), Keziah ("canyella") i Keren-happuch ("maquillatge de l'ull"), que foren les dones més belles del país. Va viure feliç fins als 140 anys i morí santament. Job apareix també al Llibre d'Ezequiel (14, 14-18), lEpístola de Jaume (5, 11), a l'Alcorà, on es presenta com a profeta, i a l'apòcrif Testament de Job.
Nou!!: Pare de l'Església і Job · Veure més »
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Nou!!: Pare de l'Església і Jocs romans · Veure més »
John Henry Newman
John Henry Newman C.O. (Londres, 21 de febrer de 1801 - Birmingham, 11 d'agost de 1890) fou un sacerdot anglicà convertit al catolicisme en 1845; més tard, fou nomenat cardenal.
Nou!!: Pare de l'Església і John Henry Newman · Veure més »
Jordi del Mont Atos
Jordi l'Hagiorita (de la Muntanya Santa) o l'Atonita (del Mont Atos), en georgià გიორგი მთაწმინდელი, გიორგი ათონელი (Giorgi Mt'ats'mindeli, At'oneli) (Trialeti, Geòrgia, 1009 – Atenes, 29 de juny de 1065), fou un monjo i autor eclesiàstic georgià, que visqué al monestir dels Ibers del Mont Atos, on fou hegumen.
Nou!!: Pare de l'Església і Jordi del Mont Atos · Veure més »
Josep Capellades
Josep Capellades (Martorell, 1610 - Montserrat, 1 de gener de 1688) va ser un monjo benedictí, membre de la comunitat de Montserrat, escriptor i músic català.
Nou!!: Pare de l'Església і Josep Capellades · Veure més »
Josep Pujol i Juhí
Josep Pujol i Juhí (Folgueroles, 1734 - Sant Llorenç de Morunys, 1809) fou un escultor català.
Nou!!: Pare de l'Església і Josep Pujol i Juhí · Veure més »
Judici Final
El Judici Final o Dia del Judici Final és la denominació religiosa de la fi del món, en què tota la humanitat serà jutjada pels seus actes.
Nou!!: Pare de l'Església і Judici Final · Veure més »
L'Enterrament del comte d'Orgaz
L'enterrament del comte d'Orgaz o L'enterrament del senyor d'Orgaz és un gran quadre a l'oli pintat per El Greco (Domenikos Theotokopoulos, 1541-1614), d'estil manierista, realitzat per la parròquia de Santo Tomé de Toledo entre els anys 1586 i 1588.
Nou!!: Pare de l'Església і L'Enterrament del comte d'Orgaz · Veure més »
L'origen de les espècies
L'origen de les espècies (The origin of species, en anglès) és un llibre escrit per Charles Darwin, publicat el 24 de novembre del 1859; és una obra fonamental de la literatura científica, considerada com la base de la biologia evolutiva.
Nou!!: Pare de l'Església і L'origen de les espècies · Veure més »
La Didakhé
La Didakhé (en grec Διδαχὴ), és un manuscrit cristià primitiu.
Nou!!: Pare de l'Església і La Didakhé · Veure més »
La Transfiguració de Juneda
La Transfiguració de Juneda és una església de Juneda (Garrigues) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Pare de l'Església і La Transfiguració de Juneda · Veure més »
Las Siete Partidas
Las Siete Partidas (o simplement Partidas) és un cos normatiu redactat en la Corona de Castella, durant el regnat d'Alfons X (1252-1284), amb l'objectiu d'aconseguir una certa uniformitat jurídica del Regne.
Nou!!: Pare de l'Església і Las Siete Partidas · Veure més »
Leònides d'Alexandria (sant)
Orígenes, fill de Leònides Leònides d'Alexandria (grec: Λεωνίδης) va ser un màrtir i sant cristià que va viure al i va morir circa 202 d.C. La festivitat de Leònides se celebra el 22 d'abril.
Nou!!: Pare de l'Església і Leònides d'Alexandria (sant) · Veure més »
Libri Quattuor Sententiarum
Libri Quattuor Sententiarum és un tractat de teologia escrit per Pere Llombard en el.
Nou!!: Pare de l'Església і Libri Quattuor Sententiarum · Veure més »
Literatura búlgara
La literatura búlgara és la literatura escrita en búlgar des del moment de la seva aparició com a llengua literària fins a l'actualitat.
Nou!!: Pare de l'Església і Literatura búlgara · Veure més »
Literatura copta
Mudil Psalter, trobat el 1984, al cementiri d'Al-Mudil, Egipte. La literatura copta és una de les literatures cristianes d'Orient, escrita en llengua copta, la forma més recent de l'antic egipci.
Nou!!: Pare de l'Església і Literatura copta · Veure més »
Literatura medieval
El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.
Nou!!: Pare de l'Església і Literatura medieval · Veure més »
Literatura russa
llengua literària russa.Borís Tomaixevski. ''Voprossi iazika v tvortxestve Puixkina'' ("Qüestions sobre llengua a Puixkin" //: Recerca i materials / URSS. Institut de literatura russa. (Casa Puixkin). - Moscou; Leningrad: Editorial de l'Acadèmia Russa de Ciències, 1956. - T. 1. - P. 126-184 ru Gravat de Vassili Maté, 1899 La literatura russa fa referència al conjunt d'obres literàries escrites en antic eslau oriental i en rus.
Nou!!: Pare de l'Església і Literatura russa · Veure més »
Llatins (edat mitjana)
El nom llatí fou un gentilici comú entre els fidels de l'Església Llatina de la cristiandat occidental durant l'edat mitjana.
Nou!!: Pare de l'Església і Llatins (edat mitjana) · Veure més »
Llengües de l'Imperi Romà
Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.
Nou!!: Pare de l'Església і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »
Llibertinatge
El libertinatge o el moviment dels llibertins va ser un moviment filosòfic a Europa occidental des del final del, FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos, fins a la revolució francesa, del qual el tret bàsic era el «refús de tot autoritarisme, especialment eclesiàstic.» «Adopten, sense massa unanimitat ni excessiu rigor intel·lectual, una actitud de racionalisme crític, materialisme i oposició a la intolerància religiosa, junt amb un sentit hedonista o epicuri de la vida.» En reacció contra la concepció antisexual i ascètica de les religions cristianes preconitzen una liberalització del goig, que sigui sexual o altre, entre adults consentidors, per a la primera vegada des de l'ocàs de l'imperi romà.
Nou!!: Pare de l'Església і Llibertinatge · Veure més »
Llibre d'Henoc
El Llibre d'Henoc o Llibre d'Enoc (abreujat 1Enoc) és un llibre apòcrif pseudoepigràfic, intertestamentari, que forma part del cànon de l'Església ortodoxa etíop, però que no és acceptat com a canònic per les altres esglésies cristianes.
Nou!!: Pare de l'Església і Llibre d'Henoc · Veure més »
Llibre de contemplació en Déu
El Llibre de contemplació o Llibre de contemplació en Déu (en) és una de les primeres produccions (1271-1274) i una obra enciclopèdica i mística escrita per Ramon Llull.
Nou!!: Pare de l'Església і Llibre de contemplació en Déu · Veure més »
Llibre de les Profecies
Al·legoria del descobriment d'Amèrica El Llibre de les profecies és un manuscrit de l'obra de Cristòfor Colom que interpreta la grandiositat del descobriment d'Amèrica a la vista dels profetes de l'Antic Testament i d'altres escrits escatològics justificant una futura croada per a conquerir Jerusalem.
Nou!!: Pare de l'Església і Llibre de les Profecies · Veure més »
Llista cronològica de filòsofs occidentals
En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental.
Nou!!: Pare de l'Església і Llista cronològica de filòsofs occidentals · Veure més »
Llista de papes sexualment actius
Aquesta és una llista de papes sexualment actius, sacerdots catòlics que no eren celibes abans que es convertissin en papes, i papes casats legalment.
Nou!!: Pare de l'Església і Llista de papes sexualment actius · Veure més »
Lluís IV d'Orleans
El príncep Lluís d'Orleans, quart duc Lluís d'Orleans i tercer duc de la seva nissaga Lluís IV d'Orleans, duc d'Orleans i II de Valois, dit «el Pietós», va néixer a Versalles el 4 d'agost de 1703 i va morir a París a l'abadia de Santa Ginebra el 4 de febrer de 1752.
Nou!!: Pare de l'Església і Lluís IV d'Orleans · Veure més »
Logoteta
Logoteta, en grec medieval λογοθέτης, plural λογοθέται, va ser un títol administratiu de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Pare de l'Església і Logoteta · Veure més »
Louis Ellies Dupin
Louis Ellies Dupin (17 de juny de 1657 - 6 de juny de 1719) fou doctor per la Sorbona, fill d'una família noble de Normandia.
Nou!!: Pare de l'Església і Louis Ellies Dupin · Veure més »
Ludolf de Saxònia
Ludolf de Saxònia (Ludolf el Cartoixà o Landulf de Saxònia), fou un escriptor religiós germànic del.
Nou!!: Pare de l'Església і Ludolf de Saxònia · Veure més »
Lugdúnum
Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).
Nou!!: Pare de l'Església і Lugdúnum · Veure més »
Macari Crisocèfal
Macari Crisocèfal (en llatí: Macarius Chrysocephalus i en grec: Μακάριος Χρυσοκέφαλος) fou un escriptor grec romà d'Orient de temes eclesiàstics, de gran reputació.
Nou!!: Pare de l'Església і Macari Crisocèfal · Veure més »
Magus
El terme ''magus'' va evolucionar adquirint diferents accepcions, una d'elles la de «home savi», emprada als evangelis. Magus (plural magī) és un terme trobat en textos llatins, però que sembla que és de procedència oriental (persa) i era emprat per designar alguns sacerdots del zoroastrisme.
Nou!!: Pare de l'Església і Magus · Veure més »
Malquió
Malquió fou un sacerdot d'Antioquia Pare de l'Església encarregat de l'ensenyament de la retòrica a les escoles d'aquesta ciutat, versat a més a més en la dialèctica.
Nou!!: Pare de l'Església і Malquió · Veure més »
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Nou!!: Pare de l'Església і Marc Terenci Varró · Veure més »
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Nou!!: Pare de l'Església і Maria, mare de Jesús · Veure més »
Mario Grech
és un cardenal i bisbe catòlic maltès, des del 15 de setembre de 2020 secretari general del Sínode dels Bisbes.
Nou!!: Pare de l'Església і Mario Grech · Veure més »
Mariologia
88-370-2755-9 page 54 La mariologia és una branca de la teologia catòlica dedicada a l'estudi de Maria, mare de Jesús.
Nou!!: Pare de l'Església і Mariologia · Veure més »
Mariologia catòlica
La Benaurada Verge Maria descrita en un jardí de roses amb els angels tocant música. Les roses són un símbol de Maria. La Mariologia Catòlica es refereix a la Mariologia —estudi sistemàtic de la persona de Maria, mare de Jesús, i del seu lloc a l'economia de la salvació —amb la teologia catòlica.
Nou!!: Pare de l'Església і Mariologia catòlica · Veure més »
Martí de Lleó
Martí de Lleó o San Martino (Tierras de León, ca. 1130 – Lleó, 12 de gener de 1203) va ésser un sacerdot i canonge regular de Sant Agustí.
Nou!!: Pare de l'Església і Martí de Lleó · Veure més »
Maximil·la (heretge)
Maximil·la, "nom terribilíssim, salvatge i bàrbar" segons Epifani, va ser una profetessa deixeble de Montà.
Nou!!: Pare de l'Església і Maximil·la (heretge) · Veure més »
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Nou!!: Pare de l'Església і Màrtir cristià · Veure més »
Meditació cristiana
''El filòsof meditant'', de Rembrandt. La meditació cristiana és el procés d'enfocar-se deliberadament en pensaments sobre Déu, la seva paraula i la seva obra.
Nou!!: Pare de l'Església і Meditació cristiana · Veure més »
Melchor Cano
Melchor Cano O.P. (1509, Tarancón, Conca - 30 de setembre del 1560, Madridejos, Toledo) fou un frare dominic, teòleg i bisbe espanyol.
Nou!!: Pare de l'Església і Melchor Cano · Veure més »
Melitó de Sardes
Melitó, en llatí Melito, en grec antic Μελίτων, mort a Sardes cap al 190, fou un escriptor cristià eminent que va viure al.
Nou!!: Pare de l'Església і Melitó de Sardes · Veure més »
Memorial (religió)
L'expressió memorial és una categoria teològica emprada per l'Església Catòlica presa de les celebracions hebrees per descriure millor la participació dels fidels en els misteris de la vida de Crist, sobretot el Sant Sopar i el sacrifici a la creu, a través de la litúrgia.
Nou!!: Pare de l'Església і Memorial (religió) · Veure més »
Metodi de Patara
Metodi de Patara o d'Olimpos o Metodi Eubuli (Methodius Patarensis o Eubulius, Μεθόδιος; Lícia, ca. 250 - Calcis, Eubea, 311) va ser un bisbe grec, autor eclesiàstic i teòleg.
Nou!!: Pare de l'Església і Metodi de Patara · Veure més »
Mitraisme
''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment. El mitraisme o misteris de Mitra era una religió mistèrica molt difosa pels territoris de l'Imperi Romà entre el segle I i el IV dC.
Nou!!: Pare de l'Església і Mitraisme · Veure més »
Monestir Stavropoleos
Icona de l’arcàngel Miquel (1756) a la col·lecció del monestir. És un dels sants patrons de l'església. Monestir Stavropoleos (en), també conegut com a Església Stavropoleos (en) durant el segle passat, quan es va dissoldre el monestir, és un monestir ortodox oriental per a monges al centre de Bucarest (Romania).
Nou!!: Pare de l'Església і Monestir Stavropoleos · Veure més »
Museus Vaticans
Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.
Nou!!: Pare de l'Església і Museus Vaticans · Veure més »
Mutí Tití
Mutí Tití (en llatí Mutinus Titinus o també Mutunus Tutunus) va ser, segons la mitologia romana, una divinitat fàl·lica del matrimoni, que en alguns aspectes s'assimilava a Príap, el déu grec, però no tenia les mateixes funcions.
Nou!!: Pare de l'Església і Mutí Tití · Veure més »
Naixença
Naixença d'un infant La naixença o naixement (o naiximent) és el moment d'inici de l'existència autònoma (fora de la matriu o d'un ou) d'un ésser viu.
Nou!!: Pare de l'Església і Naixença · Veure més »
Nicolaisme
El nicolaisme va ser una secta llibertina gnòstica que ràpidament es va estendre per Àsia Menor fins que, al final del, es va fondre amb altres sectes.
Nou!!: Pare de l'Església і Nicolaisme · Veure més »
Nu (art)
Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.
Nou!!: Pare de l'Església і Nu (art) · Veure més »
Ofites
Ofites (del grec ofis, 'serp') és un nom genèric per diverses sectes gnòstiques de Síria i Egipte que es desenvoluparen als voltants de l'any 100dC.
Nou!!: Pare de l'Església і Ofites · Veure més »
Olivier Clément
Olivier-Maurice Clément (Aniane, 1921 - París, 2009) fou un teòleg ortodox francès.
Nou!!: Pare de l'Església і Olivier Clément · Veure més »
Orígenes
Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.
Nou!!: Pare de l'Església і Orígenes · Veure més »
Orde Mequitarista
LOrde Mequitarista, en llatí: Ordo Mechitaristarum, Monachorum Armenorum sub Regula Sancti Benedicti (en armeni Մխիթարեան), és un orde monàstic catòlic, fundat enl 1700 pel monjo armeni Mequitar.
Nou!!: Pare de l'Església і Orde Mequitarista · Veure més »
Osi de Còrdova
Hosi (Hosius) també Osi (Osius) o Hosi de Còrdova (Còrdova, 256 - 357) fou un bisbe hispà, Pare de l'Església i conseller de l'emperador Constantí I. És venerat com a sant per certes confessions cristianes.
Nou!!: Pare de l'Església і Osi de Còrdova · Veure més »
Pacià de Barcelona
Pacià de Barcelona o de Bàrcino (en llatí Pacianus; Bàrcino o rodalia, ? - Bàrcino, ca. 390) fou un religiós cristià romà, bisbe de Barcelona entre c. 365/373 i c. 386.
Nou!!: Pare de l'Església і Pacià de Barcelona · Veure més »
Paolo Uccello
Museu Metropolità d'Art de Nova York Paolo Uccello, nascut Paolo di Dono (Florència, 1397 - Florència, 10 de desembre de 1475), va ser un pintor italià, enquadrat dins de l'estil de la pintura gòtica internacional.
Nou!!: Pare de l'Església і Paolo Uccello · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Pare de l'Església і Papa · Veure més »
Papa Lleó I
Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.
Nou!!: Pare de l'Església і Papa Lleó I · Veure més »
Pares Gnòstics
Pares Gnòstics fa referència als primers autors cristians gnòstics dels que tenim coneixement.
Nou!!: Pare de l'Església і Pares Gnòstics · Veure més »
Patrística
La patrística és la fase en la història de l'organització i la teologia cristianes que abasta des de la fi del cristianisme primitiu, amb la consolidació del cànon neotestamentari, fins al voltant del.
Nou!!: Pare de l'Església і Patrística · Veure més »
Patrologia Graeca
La Patrologia Graeca o Patrologiae Cursus Completus Series Graeca (en català:«Patrologia grega»).
Nou!!: Pare de l'Església і Patrologia Graeca · Veure més »
Patrologia Latina
Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.
Nou!!: Pare de l'Església і Patrologia Latina · Veure més »
Pere Abelard
Pere Abelard (en francès: Pierre Abélard, en llatí: Petrus Abelardus, Ar Palez, Bretanya, 1079 - Abadia de Cluny, Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó.
Nou!!: Pare de l'Església і Pere Abelard · Veure més »
Perro callejero
Perro callejero és una pel·lícula mexicana produïda per Gilberto Gazcón de Anda i protagonitzada pel seu nebot Valentín Trujillo.
Nou!!: Pare de l'Església і Perro callejero · Veure més »
Physiologus
El Physiologus és un text didàctic escrit o compilat en grec per un autor desconegut, a Alexandria; la seva composició ha estat tradicionalment datadat al segle II dC per lectors que veuen paral·lelismes amb escriptures de Climent d'Alexandria, qui sembla que coneixia aquest text.
Nou!!: Pare de l'Església і Physiologus · Veure més »
Pietro Bembo
Pietro Bembo (Venècia, 20 de maig de 1470 - Roma, 18 de gener de 1547) fou un cardenal, humanista, filòleg, escriptor, poeta, traductor i erudit italià.
Nou!!: Pare de l'Església і Pietro Bembo · Veure més »
Poltre
Poltre a la Torre de Londres El poltre és una màquina de tortura que consisteix en un marc rectangular, generalment de fusta, lleugerament inclinat cap a terra, amb un corró en un o ambdós extrems.
Nou!!: Pare de l'Església і Poltre · Veure més »
Pou de Moisès
El Pou de Moisès és el vestigi d'un Calvari situat al bell mig d'un pou antigament situat al centre del gran claustre de la Cartoixa de Champmol.
Nou!!: Pare de l'Església і Pou de Moisès · Veure més »
Primers centres de la cristiandat
El cristianisme primitiu (generalment es considera el període des del seu origen fins al 325) s'estengué des de la Mediterrània Oriental per tot l'Imperi Romà i més enllà, arribant tant a l'est com a l'Índia.
Nou!!: Pare de l'Església і Primers centres de la cristiandat · Veure més »
Prioritat de Marc
segons Lluc. La prioritat de Marc és la hipòtesi que l'Evangeli segons Marc va ser el primer dels tres evangelis sinòptics a escriure's i que es va fer servir com a font per als altres dos, el de Mateu i el de Lluc.
Nou!!: Pare de l'Església і Prioritat de Marc · Veure més »
Priscil·lià
Orosi, al seu ''Communitorium d'errore Priscillianistarum et Origenistarum''. Priscil·lià d'Àvila (Gal·lècia?, vers 340 - Civitas Treverorum, actual Trèveris 385) fou bisbe hispà, fundador del priscil·lianisme considerada heretgia per l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Pare de l'Església і Priscil·lià · Veure més »
Problema sinòptic
Dos passatges paral·lels de Mateu i Lluc. La redacció idèntica es representa en vermell.Mateu 3:7-10 & Lluc 3:7-9. Text del 1894 Scrivener New Testament La gran similitud literària entre els evangelis sinòptics (Lluc, Marc i Mateu) porta a la necessitat d'una investigació profunda de la seva interrelació redaccional, paraules comunes i fonts literàries o orals en una recerca per determinar la dependència o independència dels textos entre si.
Nou!!: Pare de l'Església і Problema sinòptic · Veure més »
Quadrilateral metodista
La Biblia o Escritura és la font primària de l'autoritat teològica de la Quadriteral. La Quadrilateral metodista o Quadrilateral Wesleyan és una metodologia per a la reflexió teològica que s'acredita a John Wesley, líder del moviment metodista a la fi del.
Nou!!: Pare de l'Església і Quadrilateral metodista · Veure més »
Raniero Cantalamessa
Raniero Cantalamessa (Colli del Tronto, 22 de juliol de 1934) és un cardenal italià, teòleg i predicador de l'orde dels Frares Menors Caputxins, predicador de la Casa Pontifícia des del 23 de juny de 1980.
Nou!!: Pare de l'Església і Raniero Cantalamessa · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Pare de l'Església і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
Retaule de la Pietat (la Seu d'Urgell)
El retaule de la Pietat és una de les obres d'estil Renaixentista, realitzada per l'escultor Jeroni Xanxo (1548-1550), que no va ser pintat i daurat fins anys més tard, el 1753, per Antoni Peitaví, pintor de Tolosa establert a Perpinyà i Miquel Verdaguer.
Nou!!: Pare de l'Església і Retaule de la Pietat (la Seu d'Urgell) · Veure més »
Revelació
En les religions que es consideren d'origen diví, s'anomena revelació el procés comunicatiu pel qual Déu es faria conèixer i manifestaria la seva voluntat als homes.
Nou!!: Pare de l'Església і Revelació · Veure més »
Ritu bizantí
Un iconostasi separa el santuari de la nau a les esglésies de ritu grec. Es mostra una part de l'iconostasi de sis columnes de la catedral d'Uglich. A l'esquerra hi ha la Porta del Diaca i a la dreta la Porta Santa. El ritu bizantí, també conegut com a ritu grec, ritu de Constantinoble o ritu constantinopolità, és el ritu litúrgic utilitzat actualment per l'Església ortodoxa oriental i algunes Esglésies catòliques orientals.
Nou!!: Pare de l'Església і Ritu bizantí · Veure més »
Salvació en el cristianisme
En el cristianisme, la salvació (també anomenada alliberament o redempció) és l'"alliberament de la persona del pecat i les seves conseqüències, que inclouen la mort i la separació de Déu" per la mort i la resurrecció de Crist, i justificant aquesta salvació.
Nou!!: Pare de l'Església і Salvació en el cristianisme · Veure més »
Sant Bartomeu i Santa Tecla
Sant Bartomeu i Santa Tecla és una església parroquial del amb nombroses modificacions posteriors.
Nou!!: Pare de l'Església і Sant Bartomeu i Santa Tecla · Veure més »
Sant Jeroni penitent (Caravaggio)
Sant Jeroni penitent és una pintura a l'oli de Caravaggio pintat entre el 1605 i 1606, i que es conserva al Museu de Montserrat, a Montserrat.
Nou!!: Pare de l'Església і Sant Jeroni penitent (Caravaggio) · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Pare de l'Església і Sant Pere · Veure més »
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Nou!!: Pare de l'Església і Santíssima Trinitat · Veure més »
Sébastien Castellion
Sébastien Castellion o Châteillon (1515, Saint-Martin-du-Frêne, Savoia - 29 de desembre del 1563, Basilea) fou un humanista, biblista i teòleg protestant francès.
Nou!!: Pare de l'Església і Sébastien Castellion · Veure més »
Scriptorium
Aquesta miniatura del segle XV de Jean Miélot (mort el 1472)Cf Christopher De Hamel, '' Scribe and Illuminators '', Toronto: U Toronto Press, 1992, pàg. 36. representa el mateix autor treballant, precisament mentre compila els seus '' Miracles de Nostre Dame '', en els quals aquesta miniatura apareix. El terme scriptorium, literalment «un lloc per escriure», es fa servir habitualment per referir-se a l'habitació dels monestirs de l'Europa medieval dedicada a la còpia de manuscrits per part dels escribes monàstics.
Nou!!: Pare de l'Església і Scriptorium · Veure més »
Sepulcre dels Reis Catòlics
El sepulcre dels Reis Catòlics és un monument funerari concebut per a l'enterrament dels reis Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó que fou acabat el 1517.
Nou!!: Pare de l'Església і Sepulcre dels Reis Catòlics · Veure més »
Serguei Nikolàievitx Trubetskoi
, nom complet amb patronímic Serguei Nikolàievitx Trubetskoi, fou un filòsof rus publicista i figura pública de la Casa de Trubetskoi professor i rector de la Universitat Imperial de Moscou.
Nou!!: Pare de l'Església і Serguei Nikolàievitx Trubetskoi · Veure més »
Set Sagraments
La distribució de les gràcies divines per mitjà de l'Església catòlica i els sagraments (Johannes Hopffe, Hildesheim, abans del 1615) Els sagraments, a la teologia de l'Església catòlica, són signes sensibles i eficaços (és a dir, perceptibles i que basten en si mateixos) de la gràcia invisible de Déu.
Nou!!: Pare de l'Església і Set Sagraments · Veure més »
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Nou!!: Pare de l'Església і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »
Silvio Antoniano
Silvio Antoniano (Roma, 31 de desembre de 1540 - 16 d'agost de 1603) fou un jurista, literat, músic, humanista, pedagog, polític, eclesiàstic, cardenal i membre destacat de la cúria romana.
Nou!!: Pare de l'Església і Silvio Antoniano · Veure més »
Summa
La summa és un gènere literari didàctic medieval escrit en llatí que nasqué a finals del i es desenvolupà durant el i posteriors.
Nou!!: Pare de l'Església і Summa · Veure més »
Tabernacle de l'Hospital de Tavera
El Tabernacle de l'Hospital de Tavera és una estructura de fusta daurada, obra d'El Greco, que estava situada davant del retaule central, a l'església de l'Hospital de Tavera, a Toledo.
Nou!!: Pare de l'Església і Tabernacle de l'Hospital de Tavera · Veure més »
Teodor d'Ancira
Teodor d'Ancira, en llatí Theodorus, en grec antic, fou segons Fabricius un escriptor eclesiàstic romà d'Orient que diu que és esmentat als Catenae (comentaris sobre textos bíblics o evangèlics) dels Pares de l'Església sobre els Fets dels Apòstols.
Nou!!: Pare de l'Església і Teodor d'Ancira · Veure més »
Teologia de l'alliberament
La teologia de l'alliberament (TA) és una reflexió teològica que va començar a Amèrica Llatina després del Concili Vaticà II i la Conferència de Medellín (Colòmbia, 1968).
Nou!!: Pare de l'Església і Teologia de l'alliberament · Veure més »
Terenci
Publi Terenci Àfer (Publius Terentius Afer), conegut simplement com a Terenci (Cartago, c. 184 aC - Estimfal, Arcàdia, ~159 aC), va ser un comediògraf en llatí d'origen amazic.
Nou!!: Pare de l'Església і Terenci · Veure més »
Tertul·lià
Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.
Nou!!: Pare de l'Església і Tertul·lià · Veure més »
The First Sex
The First Sex (en català El primer sexe) és un llibre de la bibliotecària estatunidenca Elizabeth Gould Davis del 1971, considerat part de la segona onada del feminisme.
Nou!!: Pare de l'Església і The First Sex · Veure més »
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Nou!!: Pare de l'Església і Tomàs d'Aquino · Veure més »
Traduccions llatines del segle XII
Johannes HIspalensis, 1546. Les traduccions llatines del segle XII van estimular una important recerca dels investigadors europeus a través de nous coneixements que no existien a l'Europa occidental en aquell moment.
Nou!!: Pare de l'Església і Traduccions llatines del segle XII · Veure més »
Tres funcions de Crist
Jesús predicant el Sermó de la muntanya. Icona del "Crist el Gran Summe Sacerdot", vestit com a bisbe, assegut a la càtedra i beneint com a sacerdot Vitrall de Crist Rei, Tipperary, Irlanda Les tres funcions de Crist (en llatí: munus triplex) és una doctrina cristiana basada en els ensenyaments de l'Antic Testament, sobre les quals els mantenen diverses opinions.
Nou!!: Pare de l'Església і Tres funcions de Crist · Veure més »
Tripo Kokolja
va ser un pintor de la badia de Kotor.
Nou!!: Pare de l'Església і Tripo Kokolja · Veure més »
Valentinians
Els Valentinians van ser un dels principals moviments cristians gnòstics.
Nou!!: Pare de l'Església і Valentinians · Veure més »
Vida de Jesucrist
Inici del manuscrit de la ''Vida de Jesucrist'' de Francesc Eiximenis de la Biblioteca Universitària de València (Ms. 209. F. 1r). La Vida de Jesucrist és un llibre escrit possiblement entre 1399 i 1406, tot i que l'eminent estudiós Albert Hauf el data en 23 de juny de 1403, per Francesc Eiximenis en català a València i dedicat a Pere d'Artés, mestre racional de la Corona d'Aragó, a qui Eiximenis ja havia dedicat el Llibre dels àngels.
Nou!!: Pare de l'Església і Vida de Jesucrist · Veure més »
Yanun
Yanun és un vila palestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 12 kilòmetres al sud-est de Nablus.
Nou!!: Pare de l'Església і Yanun · Veure més »
13 de juliol
El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pare de l'Església і 13 de juliol · Veure més »
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pare de l'Església і 13 de novembre · Veure més »
160
Sense descripció.
Nou!!: Pare de l'Església і 160 · Veure més »
186
L'any 186 (CLXXXVI) va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Pare de l'Església і 186 · Veure més »
235
Sense descripció.
Nou!!: Pare de l'Església і 235 · Veure més »
264
Sense descripció.
Nou!!: Pare de l'Església і 264 · Veure més »
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pare de l'Església і 28 d'agost · Veure més »
296
Sense descripció.
Nou!!: Pare de l'Església і 296 · Veure més »
315
Sense descripció.
Nou!!: Pare de l'Església і 315 · Veure més »
329
Sense descripció.
Nou!!: Pare de l'Església і 329 · Veure més »
331
Sense descripció.
Nou!!: Pare de l'Església і 331 · Veure més »
354
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Pare de l'Església і 354 · Veure més »
390
Sense descripció.
Nou!!: Pare de l'Església і 390 · Veure més »
391
Sense descripció.
Nou!!: Pare de l'Església і 391 · Veure més »
394
Sense descripció.
Nou!!: Pare de l'Església і 394 · Veure més »
430
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Pare de l'Església і 430 · Veure més »
460
Sense descripció.
Nou!!: Pare de l'Església і 460 · Veure més »
547
Sense descripció.
Nou!!: Pare de l'Església і 547 · Veure més »
667
Sense descripció.
Nou!!: Pare de l'Església і 667 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Pare de l'església, Pares de l'Església, Pares de l'Església Catòlica, Pares de l'Església llatins.
