Accés més ràpid que el navegador!
92 les relacions: Alexandre V, Alonso de Egea, Andorra durant l'edat mitjana, Andreu Corsini, Antipapa, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Breslau, Arxiu Secret del Vaticà, Avinyó (Valclusa), Batalla de Marino, Benet XII, Benet XIII, Bernat Riera (mercedari), Bertrand du Pouget, Bisbat d'Autun, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Baiona, Bisbat de Betlem, Bisbat de Carpentràs, Bisbat de Mondovì, Bisbat de Roma, Bisbat de Tursi-Lagonegro, Bisbat suburbicari d'Òstia, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Cardenal de la corona, Catedral de Lió, Catedral de Palerm, Cisma d'Occident, Compromís de Casp, Conclave de 1304–05, Conclave de 1314–16, Conclave de 1334, Conclave de 1342, Conclave de 1352, Conclave de 1362, Conclave de 1370, Conclave de 1378, Coronació papal, Cristianització de Lituània, De Triplici Statu Mundi, El Palau d'Anglesola, En guàrdia!, Església catòlica a França, Felip d'Alençon, Felip I de Tàrent, Gemma di Vergy, Gran Ducat de Lituània, Guerra dels Cent Anys, Història d'Àustria, Història de Txèquia, ..., Història del cristianisme, Història del papat, Horda Blanca, Innocenci VI, Jehan Vaillant, Joan el Caçador, Joan XXII, La abadía del crimen, Llista d'eleccions papals, Llista de papes de Roma, Massís del Montgrí, Mercat de canvi d'Avinyó, Mestre Eckhart, Michele de Cesena, Montefiascone, Orde del Cister, Palau (arquitectura), Palau dels Papes, Palau dels Papes de Sorgues, Papa, Papa Climent V, Papa Climent VI, Papa Gregori XI, Papa Innocenci VII, Papa Urbà V, Papat de Perusa, Papat renaixentista, Pedro Fernández de Frías, Pere de Foix el Vell, Portada/efemèride maig 23, Ramon de Tàrrega, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Sant sudari, Sciarra Colonna, Setge d'Avinyó (1398-1403), Turó Vaticà, Ultratge d'Anagni, Unam Sanctam, Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg, Urbà VI, 1370, 23 de maig. Ampliar l'índex (42 més) »
Alexandre V
fou antipapa del 1409 al 1410.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Alexandre V · Veure més »
Alonso de Egea
Alonso de Egea (Saragossa o Ejea de los Caballeros, ? - Sevilla, 9 de juny de 1417) fou un religiós aragonès, que serví a Castella, sent bisbe de Zamora (1383-1395), d'Àvila (1395-1403) i arquebisbe de Sevilla (1403-1417) i patriarca de Constantinoble (1408-1417).
Nou!!: Papat d'Avinyó і Alonso de Egea · Veure més »
Andorra durant l'edat mitjana
L'edat mitjana és el moment fundador d'Andorra.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Andorra durant l'edat mitjana · Veure més »
Andreu Corsini
Andrea Corsini (Florència, 1301 - Fiesole, 6 de gener de 1374) fou un religiós italià de l'Orde del Carme i bisbe de Fiesole.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Andreu Corsini · Veure més »
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Antipapa · Veure més »
Arquebisbat d'Avinyó
Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »
Arquebisbat de Breslau
Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Arquebisbat de Breslau · Veure més »
Arxiu Secret del Vaticà
Biblioteca Vaticana: detall LArxiu Secret del Vaticà -Archivio Segreto Vaticano en italià, Archivum Secretum Apostolicum Vaticanum en llatí— és l'arxiu de la documentació de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Arxiu Secret del Vaticà · Veure més »
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Avinyó (Valclusa) · Veure més »
Batalla de Marino
La batalla de Marino fou un combat lluitat el 30 d'abril de 1379 al peu del castell de Marino, en aquell moment part dels Estats Pontificis.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Batalla de Marino · Veure més »
Benet XII
Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Benet XII · Veure més »
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Nou!!: Papat d'Avinyó і Benet XIII · Veure més »
Bernat Riera (mercedari)
Bernat Riera o de Riera (segle XIV - després de 1418) va ser un religiós català.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Bernat Riera (mercedari) · Veure més »
Bertrand du Pouget
Bertrand du Pouget —Bertrando del Poggetto — (1280 – 3 de febrer de 1352) va ser un diplomàtic papal i cardenal francès.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Bertrand du Pouget · Veure més »
Bisbat d'Autun
Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Bisbat d'Autun · Veure més »
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »
Bisbat de Baiona
catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Bisbat de Baiona · Veure més »
Bisbat de Betlem
La plaça de la basílica de la Nativitat a Betlem. Clamecy. El bisbat de Betlem (francès: Diocèse de Bethléem, llatí: Dioecesis Bethleemitana) és una seu de l'Església Catòlica suprimida i titular de l'Església catòlica.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Bisbat de Betlem · Veure més »
Bisbat de Carpentràs
La làpida de Boezio, bisbe del 583 al 604, inumat a Venasque. El bisbat de Carpentràs (francès: Diocèse de Carpentras, llatí: Dioecesis Carpentoractensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Bisbat de Carpentràs · Veure més »
Bisbat de Mondovì
El santuari de Vicoforte El bisbat de Mondovì (italià: diocesi di Mondovì; llatí: Dioecesis Montis Regalis in Pedemonte o Montis Vici) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2013 tenia 115.000 batejats d'un total 127.800 habitants. Actualment està regida pel bisbe Egidio Miragoli.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Bisbat de Mondovì · Veure més »
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Bisbat de Roma · Veure més »
Bisbat de Tursi-Lagonegro
La basílica de Sant Egidi Abat a Latronico. basílica de San Biagio a Maratea. El bisbat de Tursi-Lagonegro (italià: diocesi di Tursi-Lagonegro; llatí: Dioecesis Tursiensis-Lacunerulonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Bisbat de Tursi-Lagonegro · Veure més »
Bisbat suburbicari d'Òstia
El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Bisbat suburbicari d'Òstia · Veure més »
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina · Veure més »
Cardenal de la corona
Enric I de Portugal, qui va ser tant cardinal com rei de Portugal. El cardenal Thomas Wolsey Un cardenal de la corona (italià: cardinale della corona) era un cardenal protector d'una nació catòlica romana, designat o finançat per un monarca catòlic per servir com a representant seu dins del Col·legi de Cardenals i, ocasió, per exercir el dret reclamat per alguns monarques per vetar un candidat per a l'elecció del papat.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Cardenal de la corona · Veure més »
Catedral de Lió
La Catedral de Lió és una església catòlica romana que es troba a Lió, Alvèrnia-Roine-Alps, França.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Catedral de Lió · Veure més »
Catedral de Palerm
La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Catedral de Palerm · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Cisma d'Occident · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Compromís de Casp · Veure més »
Conclave de 1304–05
El Conclave de 1304–05 es va convocar després de la mort del Papa Benet XI i va ser un dels conclaves més llargs de la història.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Conclave de 1304–05 · Veure més »
Conclave de 1314–16
El Conclave de 1314-16 es va celebrar de l'1 de maig del 1314 al 7 d'agost del 1316, primer al palau apostòlic de Carpentras i després a la casa dels Dominics de Lió.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Conclave de 1314–16 · Veure més »
Conclave de 1334
El Conclave de 1334 va ser el segon Conclave de l'època del Papat d'Avinyó i el primer que se celebrà a Avinyó, ja que el de 1316 s'havia celebrat a Lió). Va acabar amb l'elecció de Benet XII que succeí Joan XXII.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Conclave de 1334 · Veure més »
Conclave de 1342
El Conclave de 1342 va ser el tercer Conclave de l'anomenat Papat d'Avinyó i el segon celebrat a Avinyó.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Conclave de 1342 · Veure més »
Conclave de 1352
El Conclave de 1352 es va convocar després de la mort del Papa Climent VI, i es va celebrar entre el 16 i el 18 de desembre de 1352.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Conclave de 1352 · Veure més »
Conclave de 1362
El conclave de 1362 acabà amb l'elecció de William Grimoard que prengué el nom d'Papa Urbà V, com a successor del Papa Innocenci VI.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Conclave de 1362 · Veure més »
Conclave de 1370
El Conclave de 1370 es va celebrar després de la mort del papa Urbà V i en resultà elegit el cardenal Pierre Roger de Beaufort, que va prendre el nom de Gregori XI i va ser l'últim papa del Papat d'Avinyó.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Conclave de 1370 · Veure més »
Conclave de 1378
El conclave de 1378 va ser la causa immediata del Cisma d'Occident a l'Església catòlica.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Conclave de 1378 · Veure més »
Coronació papal
arxiudata.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Coronació papal · Veure més »
Cristianització de Lituània
fresc a la catedral de Vílnius, datat en els temps de la cristianització de Lituània. La Cristianització de Lituània (en lituà:Lietuvos krikštas) va ser l'esdeveniment que va tenir lloc en 1387, iniciat pel Gran Duc de Lituània i Rei de Polònia Ladislau II Jagelló amb el seu cosí Vitautas, que va significar l'adopció oficial del cristianisme pels lituans, una de les últimes nacions paganes a Europa.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Cristianització de Lituània · Veure més »
De Triplici Statu Mundi
El De Triplici Statu Mundi («Sobre els tres estats del món») és una obreta de temàtica escatològica atribuïda a Francesc Eiximenis i escrita en llatí entre 1378 i 1379.
Nou!!: Papat d'Avinyó і De Triplici Statu Mundi · Veure més »
El Palau d'Anglesola
El Palau d'Anglesola és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Nou!!: Papat d'Avinyó і El Palau d'Anglesola · Veure més »
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Nou!!: Papat d'Avinyó і En guàrdia! · Veure més »
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Església catòlica a França · Veure més »
Felip d'Alençon
Felip d'Alençon (en francès Philippe d'Alençon) nascut a la regió francesa de Brie el 1338/1339 i mort a Roma el 1397 va ser un arquebisbe i cardenal francès que també va ser canonge a la Seu de Tarragona i Cambrer de la vila de Reus.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Felip d'Alençon · Veure més »
Felip I de Tàrent
Felip I de Tàrent (Nàpols, 10 de novembre, 1278 - 26 de desembre del 1331) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser príncep de Tàrent, senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) i príncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com a dèspota de l'Epir i emperador llatí (Felip II de Constantinoble).
Nou!!: Papat d'Avinyó і Felip I de Tàrent · Veure més »
Gemma di Vergy
Gemma di Vergy és una òpera (tragèdia lírica) en dos actes amb música de Gaetano Donizetti i llibret de Giovanni Emanuele Bidera, estrenada a la La Scala de Milà el 26 de desembre de 1834.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Gemma di Vergy · Veure més »
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Gran Ducat de Lituània · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Història d'Àustria
Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Història d'Àustria · Veure més »
Història de Txèquia
(1) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (2) Retrat de Gengis Khan, responsable d'haver mirat d'envair Txèquia; (3) Estàtua homenatge a Jan Hus; (4) Escut d'armes de la dinastia Premíslida; (5) Manifestació a Praga per la unió de Txèquia i Eslovàquia; (6) Bandera d'Eslovàquia després de l'autodeterminació; (7) Manifestació a Lituània contra la invasió soviètica de Txecoslovàquia; (8) Bandera de Txèquia després de l'autodeterminació eslovaca. Aquest article sobre la història de la República Txeca pretén cobrir la història del territori que pertany avui a la República Txeca, però que ha existit abans amb altres noms: Bohèmia o Bohèmia-Moràvia, País de la corona txeca, en fronteres que són més o menys les de l'estat actual.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Història de Txèquia · Veure més »
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Història del cristianisme · Veure més »
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Història del papat · Veure més »
Horda Blanca
LHorda Blanca fou una de les gran subdivisions dels mongols després de Genguis Khan.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Horda Blanca · Veure més »
Innocenci VI
Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Innocenci VI · Veure més »
Jehan Vaillant
va ser un compositor i teòric musical francès.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Jehan Vaillant · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Papat d'Avinyó і Joan el Caçador · Veure més »
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Joan XXII · Veure més »
La abadía del crimen
La abadía del crimen (L'abadia del crim), fou un videojoc comercialitzat per Ópera Soft en 1988 basat en el llibre d'Umberto Eco El nom de la rosa.
Nou!!: Papat d'Avinyó і La abadía del crimen · Veure més »
Llista d'eleccions papals
La primera elecció papal seguint ''In nomine Domini'' (1059) va tenir lloc a San Pietro in Vincoli abans que a l'Antiga basílica de Sant Pere per l'oposició secular intensa al nou procés de selecció papal. La llista d'eleccions papals inclou les 110 eleccions papals que han donat com a resultat els papes actualment reconeguts per l'Església catòlica com a legítims.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Llista d'eleccions papals · Veure més »
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Llista de papes de Roma · Veure més »
Massís del Montgrí
El massís del Montgrí és un massís muntanyós calcari a la vora del mar Mediterrani al nord-est de la comarca del Baix Empordà i que, de fet, constitueix la separació natural entre aquesta i la de l'Alt Empordà.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Massís del Montgrí · Veure més »
Mercat de canvi d'Avinyó
Plànol de l'antiga ciutat d'Avinyó (1914); La Borsa es troba la''Rue de la République'' des del centre de la ciutat cap a el sud-oest El Mercat de canvi d'Avinyó va ser un dels primers mercats de divises de la història, establert en el Comtat Venassino durant el Papat d'Avinyó.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Mercat de canvi d'Avinyó · Veure més »
Mestre Eckhart
El portal del Mestre Eckhart (Meister Eckhart) de l'església d'Erfurt. Eckhart de Hochheim O.P. (Turíngia, c.1260 - Colònia, 1328), més conegut arreu del món com a Mestre Eckhart, en reconeixement als mèrits acadèmics assolits durant la seva estada a la Universitat de París, fou un frare dominic alemany, teòleg, filòsof i músic, conegut també per les seves visions místiques.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Mestre Eckhart · Veure més »
Michele de Cesena
Michele de Cesena, nascut el 1270 a Cesena, mort el 23 novembre 1342 a Itàlia, va ser un frare franciscà menor, Ministre General de l'Orde franciscà i teòleg.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Michele de Cesena · Veure més »
Montefiascone
Montefiascone és un municipi italià de 13.520 habitants de la província de Viterbo; a una distància de Viterbo de 15 km i és terra de producció de vins DOC.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Montefiascone · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Orde del Cister · Veure més »
Palau (arquitectura)
El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Palau (arquitectura) · Veure més »
Palau dels Papes
El palau dels Papes d'Avinyó és la més gran de les construccions gòtiques de l'edat mitjana.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Palau dels Papes · Veure més »
Palau dels Papes de Sorgues
El Palau dels Papes de Sorgues és la primera residència papal construïda pel Papat d'Avinyó al per Joan XXII i la seva construcció és 18 anys anterior al Palau dels Papes d'Avinyó.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Palau dels Papes de Sorgues · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Papa · Veure més »
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Papa Climent V · Veure més »
Papa Climent VI
Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Papa Climent VI · Veure més »
Papa Gregori XI
Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Papa Gregori XI · Veure més »
Papa Innocenci VII
El papa Innocenci VII (llatí: Innocentius VII; italià: Innocenzo VI; 1339 – 6 de novembre de 1406), nascut Cosimo de' Migliorati, va ser cap de l'Església catòlica des del 17 d'octubre de 1404 fins a la seva mort.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Papa Innocenci VII · Veure més »
Papa Urbà V
Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Papa Urbà V · Veure més »
Papat de Perusa
La tomba del papa Benet XI a Perusa Perusa va ser una residència papal durant molt de temps durant el.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Papat de Perusa · Veure més »
Papat renaixentista
El Papa Lleó X, la quintessència del papa del Renaixement El Papat renaixentista va ser un període de la història papal entre el Cisma d'Occident i la Reforma protestant.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Papat renaixentista · Veure més »
Pedro Fernández de Frías
Pedro Fernández de Frías, conegut a Catalunya per Pere de Frías (Frías, - Florència, 19 de setembre de 1420) va ser un eclesiàstic canonge de la Seu de Tarragona, bisbe d'Osma i de Sabina, cardenal de Santa Prassede i privat d'Enric III de Castella.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Pedro Fernández de Frías · Veure més »
Pere de Foix el Vell
fou legat papal a Avinyó (1433-1464) i cardenal.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Pere de Foix el Vell · Veure més »
Portada/efemèride maig 23
23.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Portada/efemèride maig 23 · Veure més »
Ramon de Tàrrega
Ramon o Raimon de Tàrrega (principis del, Tàrrega, l'Urgell, llavors bisbat de Vic i ara de Solsona - Barcelona, 20 de setembre de 1371) anomenat per alguns el “Ramon Llull de Tàrrega”, fou un rabí, jueu convers, frare dominic i teòleg acusat d'heretgia.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Ramon de Tàrrega · Veure més »
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Papat d'Avinyó і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Sant sudari
El Sant Sudari o Síndone. A l'esquerra, imatge en positiu. A la dreta, en negatiu. Cal tenir en compte que és la impressió directa en la tela, de manera que l'esquerra de la imatge correspon a l'esquerra real. Per tant, si fos una foto o veiéssim Jesús en la realitat, caldria veure aquesta imatge invertida, és a dir, veuríem davant un "3" en lloc d'una "E" El Sant Sudari de Torí també conegut com la Síndone de Torí, o el Llençol Sant és una tela de lli que mostra la imatge d'un home que presenta marques i traumes físics propis d'una crucifixió.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Sant sudari · Veure més »
Sciarra Colonna
Sciarra Colonna - de nom original Giacomo, Sciarra, en la parla popular de l'època significava "busca-raons" - (1270 - c. 1329, Venècia)) va ser un militar italià. Colonna és recordat, sobretot, perquè al setembre de 1303, al costat de Guillaume de Nogaret, canceller del rei Felip el Bell, va marxar sobre Roma amb tres-cents genets. No obstant això, el Papa Bonifaci VIII (pertanyent a la família Caetani, enemiga acèrrima dels Colonna, i que tenia litigis amb el monarca gal) no hi era, havia anat a Anagni, cap a on es van dirigir les tropes. Davant la passivitat de la gent, van arrasar el poble i van fer presoner al Papa. Durant aquest captiveri, el cap dels Colonna el va colpejar, fet que es coneix amb el nom de Ultratge d'Anagni (Oltraggio di Anagni).Tots els implicats en aquests fets van ser excomunicats i emplaçats a presentar-se davant un tribunal pontifici. La solució va ser de compromís: amb una butlla que mostrar la innocència del rei francès i Sciarra Colonna i els habitants de Anagni van ser absolts, excepte els responsables del saqueig del tresor papal.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Sciarra Colonna · Veure més »
Setge d'Avinyó (1398-1403)
El Setge d'Avinyó de 1398 a 1403 fou un dels combats del Cisma d'Occident.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Setge d'Avinyó (1398-1403) · Veure més »
Turó Vaticà
El turó Vaticà (en llatí Collis Vaticanus, en italià Colle Vaticano) és el nom donat, molt abans de l'inici de la cristiandat, a un dels turons situats a l'oest del riu Tíber, el costat oposat a aquell on se situen els set turons tradicionals de Roma.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Turó Vaticà · Veure més »
Ultratge d'Anagni
Dibuix que representa el moment de la suposada bufetada de Sciarra Colonna al papa. L'ultratge d'Anagni o també la bufetada d'Anagni és un episodi succeït a la ciutat de Anagni el 7 de setembre de 1303.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Ultratge d'Anagni · Veure més »
Unam Sanctam
Unam Sanctam és una butlla papal promulgada pel papa Bonifaci VIII el 18 de novembre de 1302, que els historiadors consideren una de les declaracions de supremacia espiritual més forta mai feta pel papat.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Unam Sanctam · Veure més »
Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg
La Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg (alemany: Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg; també coneguda simplement com a Universitat de Heidelberg), la més antiga de les universitats alemanyes, es va crear a la ciutat de Heidelberg, Baden-Württemberg.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg · Veure més »
Urbà VI
Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Urbà VI · Veure més »
1370
Sense descripció.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1370 · Veure més »
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 23 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Captivitat d'Avinyó, Papa d'Avinyó, Papat a Avinyó, Papat d'Avinyó (Valclusa), Papes d'Avinyó.
