Taula de continguts
61 les relacions: Abraham Abu-l-Afiya, Albert Piccardo della Scala, Arxipreste de la Basílica Vaticana, Bernat de Vilert, Bisbat d'Adria-Rovigo, Bisbat de Cartagena, Bisbat de Lamezia Terme, Bisbat suburbicari d'Albano, Cardenal protodiaca, Carles I d'Anjou, Cesena, Conclave de 1276 (gener), Conclave de 1276 (juliol), Conclave de 1314–16, Copríncep d'Andorra, Coronació papal, Elecció papal de 1254, Elecció papal de 1261, Elecció papal de 1264–65, Elecció papal de 1268–71, Elecció papal de 1276 (setembre), Elecció papal de 1277, Elecció papal de 1280-81, Elecció papal de 1285, Elecció papal de 1287–88, Elecció papal de 1292–94, Escuts d'armes papals, Frederic I Montefeltro, Gran Cisma d'Orient, Guerra de les Vespres Sicilianes, Història de Roma, Infern (La Divina Comèdia), Infern - Cant Dinovè, Infern - Cant vint-i-setè, Joan de Flandes, Jordi Acropolita, Jordi, emperador de Trebisonda, Llista d'eleccions papals, Llista de bisbes d'Urgell, Manfredi, Martinians, Michele de Cesena, Montefeltro, Nicolau III, Nicolau Mirepsos, Orsini, Palau del Papa de Viterbo, Papat de Viterbo, Passetto, Pere d'Urtx, ... Ampliar l'índex (11 més) »
Abraham Abu-l-Afiya
Abraham Abu-l-Afiya o Abraham ben Samuel Abulàfia fou un cabalista aragonès (1240-1291), nascut a Saragossa i que va viure a Tudela.
Veure Papa Nicolau III і Abraham Abu-l-Afiya
Albert Piccardo della Scala
Albert Piccardo della Scala fou fill de Bocca della Scala.
Veure Papa Nicolau III і Albert Piccardo della Scala
Arxipreste de la Basílica Vaticana
LArxipreste de la Basílica Vaticana és el màxim responsable de l'activitat cultural i pastoral de la basílica.
Veure Papa Nicolau III і Arxipreste de la Basílica Vaticana
Bernat de Vilert
Bernat (o Berenguer) de Vilert (? - 8 de maig de 1291) fou bisbe de Girona.
Veure Papa Nicolau III і Bernat de Vilert
Bisbat d'Adria-Rovigo
El bisbat d'Adria-Rovigo (italià: diocesi di Adria-Rovigo; llatí: Dioecesis Adriensis-Rhodigiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Papa Nicolau III і Bisbat d'Adria-Rovigo
Bisbat de Cartagena
El Bisbat de Cartagena és una diòcesi dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Espanya.
Veure Papa Nicolau III і Bisbat de Cartagena
Bisbat de Lamezia Terme
El bisbat de Lamezia Terme (italià: diocesi di Lamezia Terme; llatí: Dioecesis Neocastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Papa Nicolau III і Bisbat de Lamezia Terme
Bisbat suburbicari d'Albano
El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Papa Nicolau III і Bisbat suburbicari d'Albano
Cardenal protodiaca
El cardenal protodicaca és el primer cardenal de l'orde diaconal, és a dir, el cardenal diaca nominat des de fa més temps.
Veure Papa Nicolau III і Cardenal protodiaca
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Veure Papa Nicolau III і Carles I d'Anjou
Cesena
Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Veure Papa Nicolau III і Cesena
Conclave de 1276 (gener)
El Conclave de gener de 1276, celebrat el 21 i 22 de gener, va ser la primera elecció papal que es va celebrar amb les regles de la constitució Ubi periculum publicada pel Papa Gregori X el 1274, que establia els conclaves.
Veure Papa Nicolau III і Conclave de 1276 (gener)
Conclave de 1276 (juliol)
El Conclave de juliol de 1276 fou el segon conclave del 1276, durà del dia 2 a l'11 de juliol i elegí el Papa Adrià V com a successor d'Innocenci V.
Veure Papa Nicolau III і Conclave de 1276 (juliol)
Conclave de 1314–16
El Conclave de 1314-16 es va celebrar de l'1 de maig del 1314 al 7 d'agost del 1316, primer al palau apostòlic de Carpentras i després a la casa dels Dominics de Lió.
Veure Papa Nicolau III і Conclave de 1314–16
Copríncep d'Andorra
Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.
Veure Papa Nicolau III і Copríncep d'Andorra
Coronació papal
arxiudata.
Veure Papa Nicolau III і Coronació papal
Elecció papal de 1254
L'Elecció papal de 1254 se celebrà de l'11 al 12 de desembre, començà tres dies després de la mort d'Innocenci IV i va acabar amb l'elecció de Raynaldus de' Conti, que va prendre el nom d'Alexandre IV.
Veure Papa Nicolau III і Elecció papal de 1254
Elecció papal de 1261
L'elecció papal de 1261 es va celebrar després de la mort del Papa Alexandre IV el 25 de maig, concretament del 26 de maig al 29 d'agost, i va acabar amb l'elecció del Papa Urbà IV com el seu successor.
Veure Papa Nicolau III і Elecció papal de 1261
Elecció papal de 1264–65
L'Elecció papal de 1264–65 fou convocada després de la mort del Papa Urbà IV i va acabar amb l'elecció del seu successor el Papa Climent IV.
Veure Papa Nicolau III і Elecció papal de 1264–65
Elecció papal de 1268–71
Palau Papal de Viterbo, el sostre del qual es va treure per accelerar l'elecció L'Elecció papal de 1268–71, després de la mort del Papa Climent IV, ha estat l'elecció més llarga en la història de l'Església catòlica.
Veure Papa Nicolau III і Elecció papal de 1268–71
Elecció papal de 1276 (setembre)
L'elecció papal de setembre de 1276 és l'única tercera elecció papal en un mateix any, el 1276, que rep el sobrenom dAny dels quatre papaes.
Veure Papa Nicolau III і Elecció papal de 1276 (setembre)
Elecció papal de 1277
L'elecció papal de 1277 es va convocar a Viterbo després de la mort del papa Joan XXI i va durar del 30 de maig al 25 de novembre.
Veure Papa Nicolau III і Elecció papal de 1277
Elecció papal de 1280-81
L'elecció papal de 1280-1281 es va celebrar el 22 de setembre de 1280 al 22 de febrer del 1281 després de la mort del Papa Nicolau III i en va resultar elegit Simon de Brion, que va prendre el nom de Papa Martí IV.
Veure Papa Nicolau III і Elecció papal de 1280-81
Elecció papal de 1285
L'elecció papal de 1285, celebrada a Viterbo després de la mort del Papa Martí IV, elegí el cardenal Giacomo Savelli, que va prendre el nom d'Honori IV.
Veure Papa Nicolau III і Elecció papal de 1285
Elecció papal de 1287–88
Santa Sabina és una església propera a l'indret de l'elecció L'elecció papal de 1287-1288, que es va celebrar del 4 d'abril de 1287 al 22 de febrer del 1288, va ser l'elecció papal més mortífera en la història de l'Església Catòlica, ja que sis (o cinc) dels setze (o quinze) cardenals electors van morir durant les deliberacions.
Veure Papa Nicolau III і Elecció papal de 1287–88
Elecció papal de 1292–94
L'elecció papal de 1292-94 es produí entre el 5 d'abril del 1292 i el 5 de juliol del 1294 i va ser l'última elecció papal sense el format del conclave on els electors estan tancats en reclusió cum clave—sense clau— i amb prohibició d'abandonar la reunió fins que no s'esculli un nou Bisbe de Roma.
Veure Papa Nicolau III і Elecció papal de 1292–94
Escuts d'armes papals
Durant com a mínim 800 anys, cadascun dels papes ha tingut el seu escut d'armes personal, a més de l'escut d'armes de la Santa Seu.
Veure Papa Nicolau III і Escuts d'armes papals
Frederic I Montefeltro
Frederic I Montefeltro és un noble italià que fill de Guiu I Montefeltro que el 1296 va ser investit per l'emperador com a successor de Guiu I. El desembre de 1305 va rebre les senyories sobiranes de Serrungarina i Montecampanaro, i el juliol de 1306 va ser proclamat senyor sobirà de Fano, Pesaro i Senigallia, però les va perdre aviat, si bé el 1317 va recuperar Fano, la va tornar a perdre, la va recuperar el 1318, la va tornar a perdre i la va reconquerir el 1321; va ser proclamat senyor sobirà de Casole a la Val d'Elsa el desembre de 1312 i fins al gener de 1313, senyor sobirà de Recanati i Cingoli del 1317 al 1322, senyor sobirà de Cagli del 1317 al 1319, podestà d'Arezzo el 1277, 1299, 1302, 1303 i 1304, capità del poble de Cesena el maig de 1301, capità de l'exèrcit del Papa des del 1305, podestà de Pisa del 1313 al 1318, vicari imperial a Pisa del 1311 al juny de 1313, vicari imperial d'Arezzo des del juny de 1313, capità del poble de Spoleto des l'agost del 1321.
Veure Papa Nicolau III і Frederic I Montefeltro
Gran Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.
Veure Papa Nicolau III і Gran Cisma d'Orient
Guerra de les Vespres Sicilianes
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Veure Papa Nicolau III і Guerra de les Vespres Sicilianes
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Veure Papa Nicolau III і Història de Roma
Infern (La Divina Comèdia)
''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).
Veure Papa Nicolau III і Infern (La Divina Comèdia)
Infern - Cant Dinovè
El cant dinovè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la tercera fossa del vuitè cercle; l'escenari és un terreny de pedra fosca ("lívida") en la qual s'obren multitud de pous circulars.
Veure Papa Nicolau III і Infern - Cant Dinovè
Infern - Cant vint-i-setè
El Cant vint-i-setè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc al vuitè fossat del vuitè cercle "Malebolge", on són castigats els consellers fraudulents.
Veure Papa Nicolau III і Infern - Cant vint-i-setè
Joan de Flandes
Joan de Dampierre o Joan de Flandes (en neerlandès Jan van Vlaanderen, en francès Jean de Flandres) (nascut envers 1250 - castell d'Anhive prop de Namur, 14 d'octubre de 1291) ja fou prebost de Sant Donacià a Bruges a l'edat de 10/11 anys, bisbe de Metz de 1280 al 1282 i príncep-bisbe del principat de Lieja del 31 d'octubre de 1282 fins a la seva mort.
Veure Papa Nicolau III і Joan de Flandes
Jordi Acropolita
Jordi Acropolita (en llatí Georgius Acropolita, en grec) (Constantinoble, 1220 - desembre del 1282) fou el fill del gran logoteta romà d'Orient Constantí Acropolita i va pertànyer a una família noble romana d'Orient que va tenir estreta relació amb la família imperial dels Ducas.
Veure Papa Nicolau III і Jordi Acropolita
Jordi, emperador de Trebisonda
Jordi Comnè, fou el sisè emperador de Trebisonda.
Veure Papa Nicolau III і Jordi, emperador de Trebisonda
Llista d'eleccions papals
La primera elecció papal seguint ''In nomine Domini'' (1059) va tenir lloc a San Pietro in Vincoli abans que a l'Antiga basílica de Sant Pere per l'oposició secular intensa al nou procés de selecció papal. La llista d'eleccions papals inclou les 110 eleccions papals que han donat com a resultat els papes actualment reconeguts per l'Església catòlica com a legítims.
Veure Papa Nicolau III і Llista d'eleccions papals
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Veure Papa Nicolau III і Llista de bisbes d'Urgell
Manfredi
Els Manfredi foren una família de Faenza que va exercir la senyoria a la ciutat per dos segles.
Veure Papa Nicolau III і Manfredi
Martinians
Els martinians van ser un grup reformat de l'orde de Frares Menors Conventuals, de tendència observant, que va existir entre 1430 i 1517.
Veure Papa Nicolau III і Martinians
Michele de Cesena
Michele de Cesena, nascut el 1270 a Cesena, mort el 23 novembre 1342 a Itàlia, va ser un frare franciscà menor, Ministre General de l'Orde franciscà i teòleg.
Veure Papa Nicolau III і Michele de Cesena
Montefeltro
Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.
Veure Papa Nicolau III і Montefeltro
Nicolau III
* Papa Nicolau III (Roma, 1215 - 1280), Papa de l'Església Catòlica del 1277 al 1280.
Veure Papa Nicolau III і Nicolau III
Nicolau Mirepsos
Nicolau Mirepsos (en llatí Nicolaus Myrepsus, en grec antic o el fabricant de pomades) va ser un metge i escriptor grec autor d'un treball notable sobre farmàcia que va viure al.
Veure Papa Nicolau III і Nicolau Mirepsos
Orsini
El Papa Benet XIII, Pietro Orsini Els Orsini foren una poderosa família aristocràtica de la Roma medieval i renaixentista.
Veure Papa Nicolau III і Orsini
Palau del Papa de Viterbo
El Palau del Papa de Viterbo és un palau situat a la ciutat italiana de Viterbo, al nord del Laci.
Veure Papa Nicolau III і Palau del Papa de Viterbo
Papat de Viterbo
Palau Papal de Viterbo Amb una llarga història com a avantatge per a les forces dels antipapes que amenaçaven Roma, Viterbo es va convertir en una ciutat papal el 1243.
Veure Papa Nicolau III і Papat de Viterbo
Passetto
Passetto di Borgo, o simplement Passetto, és un pas elevat que uneix la Ciutat del Vaticà amb el Castell Sant'Angelo.
Veure Papa Nicolau III і Passetto
Pere d'Urtx
Pere d'Urtx, nom complet: Pere d'Urtx i de Mataplana (Urtx, ? — La Seu d'Urgell, 12 de gener de 1293) fou bisbe d'Urgell (1269-1293) i el primer copríncep d'Andorra (1278-1293).
Veure Papa Nicolau III і Pere d'Urtx
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Papa Nicolau III і Pere el Gran
Premislau II
Premislau II –Przemysł en polonès, també escrit en llatí Premyslas, Premislaus o menys correctament – (14 d'octubre del 1257 - 8 de febrer del 1296), fou Duc de Poznań (1257-1279), de la Gran Polònia (1279-1296), de Cracòvia (1290-1291), i (Pomerània Oriental) de 1294-1296, i a partir de llavors Rei de Polònia des del 1295 fins a la seva mort.
Veure Papa Nicolau III і Premislau II
Protodiaca
Retrat d'un protodiaca ortodox, obra d'Ilià Repin, 1877 (Galeria Tretiakov, Moscou). Un protodiaca, paraula derivada del significat grec proto, primera i diakonos, diaca, és un títol utilitzat a les Esglésies catòlica i ortodoxa.
Veure Papa Nicolau III і Protodiaca
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Papa Nicolau III і Regne de Sicília
Robert Kilwardby
Robert Kilwardby OP (c. 1215, Leicestershire o Yorkshire - 11 de setembre de 1279, Viterbo, Itàlia) fou un frare dominic anglès, filòsof, teòleg i arquebisbe i cardenal de Canterbury.
Veure Papa Nicolau III і Robert Kilwardby
Sant Francesc de Vilafranca de Conflent
Sant Francesc de Vilafranca de Conflent fou la capella del convent dels franciscans de la vila de Vilafranca de Conflent, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
Veure Papa Nicolau III і Sant Francesc de Vilafranca de Conflent
Santa Maria sopra Minerva
Interior de Santa Maria ''sopra Minerva'' La Basílica de Santa Maria sopra Minerva és una basílica de Roma.
Veure Papa Nicolau III і Santa Maria sopra Minerva
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Veure Papa Nicolau III і Simonia
Vaticinia de summis pontificibus
Vaticinia de Summis Pontificibus sota aquest títol en llatí, entre finals del i principis del, va circular una sèrie de profecies escrites a mà relatives als Pontífexs romans, que reuneix retrats i profecies concernents a papes des de Nicolau III en endavant.
Veure Papa Nicolau III і Vaticinia de summis pontificibus
1280
;Països Catalans.
Veure Papa Nicolau III і 1280
22 d'agost
El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Papa Nicolau III і 22 d'agost
També conegut com Giovanni Gaetano Orsini.