Taula de continguts
97 les relacions: Aeci, Ambròs de Milà, Anatoli de Constantinoble, Armentari d'Antíbol, Arquebisbat d'Arle, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Palerm, Èutiques de Constantinoble, Àtila, Basílica de Sant Pere, Basili de Selèucia, Bassià d'Efes, Bisbat d'Albenga-Imperia, Bisbat d'Ascoli Piceno, Bisbat de Grenoble-Vienne, Bisbat de Niça, Bisbat de Novara, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat de Viviers, Bisbat de Volterra, Catedral de Palerm, Chronicon Pictum, Col·lecció Clàssics del Cristianisme, Concili d'Arle del 451, Concili de Calcedònia, Constanci d'Usès, Cronologia de l'antiga Roma, Damià d'Alexandria, Doctor de l'Església, Doctrina de l'Església Catòlica, Dominium mundi, Església catòlica a Itàlia, Eulogi d'Alexandria, Eusebi de Dorilèon, Eusebi de Milà, Flavià de Constantinoble, Genseric, Gran Cisma d'Orient, Grutes Vaticanes, Hermes de Narbona, Hilari d'Arle, Història del papat, Imperi Romà d'Occident, Innocenci X, Joan II de Constantinoble, Joan Pau II, Lex orandi, lex credendi, Lleó (desambiguació), ... Ampliar l'índex (47 més) »
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Papa Lleó I і Aeci
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Veure Papa Lleó I і Ambròs de Milà
Anatoli de Constantinoble
Anatoli de Constantinoble (Alexandria, - Constantinoble, 3 de juliol de 458) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 449 fins a la seva mort.
Veure Papa Lleó I і Anatoli de Constantinoble
Armentari d'Antíbol
Armentari o Hermenteri d'Antíbol o de Lerina (Gàl·lia, s. IV - Antíbol, 451) va ser bisbe d'Antíbol entre 442 i 451.
Veure Papa Lleó I і Armentari d'Antíbol
Arquebisbat d'Arle
El bisbat i després arquebisbat d'Arle fou una antiga diòcesi catòlica que tenia seu a la ciutat d'Arle, a Provença.
Veure Papa Lleó I і Arquebisbat d'Arle
Arquebisbat d'Avinyó
Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Veure Papa Lleó I і Arquebisbat d'Avinyó
Arquebisbat de Càpua
Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Papa Lleó I і Arquebisbat de Càpua
Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Veure Papa Lleó I і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
Arquebisbat de Palerm
Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Papa Lleó I і Arquebisbat de Palerm
Èutiques de Constantinoble
Èutiques (Eutyches) fou un prevere i abat de Constantinoble del que va encapçalar el patit oposat a Nestori.
Veure Papa Lleó I і Èutiques de Constantinoble
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Veure Papa Lleó I і Àtila
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Veure Papa Lleó I і Basílica de Sant Pere
Basili de Selèucia
Basili de Selèucia (en llatí Basilius, en grec antic Βασίλιος o Βασιλείος) va ser bisbe de Selèucia d'Isàuria del 448 al 458.
Veure Papa Lleó I і Basili de Selèucia
Bassià d'Efes
Bassià fou bisbe d'Efes (444-448).
Veure Papa Lleó I і Bassià d'Efes
Bisbat d'Albenga-Imperia
La cocatedral de San Maurizio, a Porto Maurizio, Imperia El bisbat d'Albenga-Imperia (en italià, Diocesi de Albenga-Imperia; en llatí, Dioecesis Albingaunensis-Imperiae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Liguria.
Veure Papa Lleó I і Bisbat d'Albenga-Imperia
Bisbat d'Ascoli Piceno
El bisbat d'Ascoli Piceno (italià: Diocesi di Ascoli Piceno; llatí: Dioecesis Asculana in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Papa Lleó I і Bisbat d'Ascoli Piceno
Bisbat de Grenoble-Vienne
L'ex catedral de sant Maurici a Vienne El santuari marià de La Salette El monestir de la ''Grande Chartreuse'' El bisbat de Grenoble-Vienne (francès: Diocèse de Grenoble-Vienne, llatí: Dioecesis Gratianopolitana-Viennensis Allobrogorum) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Veure Papa Lleó I і Bisbat de Grenoble-Vienne
Bisbat de Niça
catedral de Santa Reparata a Niça. Vence. Grasse. L'antiga abadia de Sant Ponç de Niça, avui seu d'un hotel. El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Veure Papa Lleó I і Bisbat de Niça
Bisbat de Novara
El Palau episcopal El bisbat de Novara (italià: Diocesi di Novara; llatí: Dioecesis Novariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure Papa Lleó I і Bisbat de Novara
Bisbat de Viena del Delfinat
Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.
Veure Papa Lleó I і Bisbat de Viena del Delfinat
Bisbat de Viviers
Estàtua del Sagrat Cor a Viviers El bisbat de Viviers (francès: Diocèse de Viviers, llatí: DioecesisVivariensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Veure Papa Lleó I і Bisbat de Viviers
Bisbat de Volterra
El bisbat de Volterra (italià: diocesi di Volterra; llatí: Dioecesis Volaterrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure Papa Lleó I і Bisbat de Volterra
Catedral de Palerm
La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.
Veure Papa Lleó I і Catedral de Palerm
Chronicon Pictum
La Crònica Il·luminada d'Hongria (també coneguda com a Chronicum Pictum, Chronica Picta o Chronica de Gestis Hungarorum) és una crònica il·lustrada medieval del Regne d'Hongria del.
Veure Papa Lleó I і Chronicon Pictum
Col·lecció Clàssics del Cristianisme
Col·lecció Clàssics del Cristianisme és una col·lecció de textos cristians de tots els temps que formen part de la història de la filosofia i el pensament, de totes les escoles i confessions.
Veure Papa Lleó I і Col·lecció Clàssics del Cristianisme
Concili d'Arle del 451
El concili d'Arle fou una reunió de bisbes gals celebrada al final del 451 a la ciutat d'Arle.
Veure Papa Lleó I і Concili d'Arle del 451
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Veure Papa Lleó I і Concili de Calcedònia
Constanci d'Usès
Constanci o Constantí fou el primer bisbe d'Uzès que va exercir des de vers el 419 a la seva mort el 462.
Veure Papa Lleó I і Constanci d'Usès
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Veure Papa Lleó I і Cronologia de l'antiga Roma
Damià d'Alexandria
Damià d'Alexandria va ser Patriarca Copte d'Alexandria de l'any 578 al 12 de juny del 607.
Veure Papa Lleó I і Damià d'Alexandria
Doctor de l'Església
En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.
Veure Papa Lleó I і Doctor de l'Església
Doctrina de l'Església Catòlica
La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.
Veure Papa Lleó I і Doctrina de l'Església Catòlica
Dominium mundi
Dominium mundi és el nom amb què es coneix la idea de domini universal desenvolupada a l'edat mitjana.
Veure Papa Lleó I і Dominium mundi
Església catòlica a Itàlia
L'Església Catòlica a Itàlia està constituïda per les institucions eclesiàstiques catòliques presents a Itàlia.
Veure Papa Lleó I і Església catòlica a Itàlia
Eulogi d'Alexandria
Eulogi d'Alexandria (Síria, - Alexandria, 608) va ser patriarca d'Alexandria entre els anys 580 i 608.
Veure Papa Lleó I і Eulogi d'Alexandria
Eusebi de Dorilèon
Eusebi de Dorilèon (Eusebius, Eusebios Εὐσέβιος) fou un eclesiàstic bizantí opositor de Nestori, nascut cap a la fi del.
Veure Papa Lleó I і Eusebi de Dorilèon
Eusebi de Milà
Eusebi de Milà (Grècia?, començament del - Milà, 465) fou un bisbe de Milà venerat com a sant a l'Església catòlica.
Veure Papa Lleó I і Eusebi de Milà
Flavià de Constantinoble
Flavià de Constantinoble (en Flavianus, en Φλαβιανός) (Constantinoble?, final del s. IV - Lídia, 17 de febrer de 449) va ser un patriarca romà d'Orient, successor de Procle com a bisbe de Constantinoble l'any 446.
Veure Papa Lleó I і Flavià de Constantinoble
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Veure Papa Lleó I і Genseric
Gran Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.
Veure Papa Lleó I і Gran Cisma d'Orient
Grutes Vaticanes
Les Grutes vaticanes s'estenen per sota d'una part de la nau de la basílica de Sant Pere del Vaticà tres metres per sota del sòl actual, des de l'altar major (l'anomenat altar papal) fins aproximadament la meitat del passadís; formant una veritable església subterrània que ocupa l'espai entre el pis actual de la basílica i el de l'antiga basílica constantiniana del.
Veure Papa Lleó I і Grutes Vaticanes
Hermes de Narbona
Hermes (en francès Herme) fou un bisbe gal successor a la diòcesi de Narbona de sant Rústic.
Veure Papa Lleó I і Hermes de Narbona
Hilari d'Arle
Hilari d'Arle - Hilarius Arelatensis - (començaments del, Gàl·lia Belga - 449, Arle) fou un eclesiàstic gal, de noble família.
Veure Papa Lleó I і Hilari d'Arle
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Papa Lleó I і Història del papat
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Veure Papa Lleó I і Imperi Romà d'Occident
Innocenci X
Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.
Veure Papa Lleó I і Innocenci X
Joan II de Constantinoble
Joan II de Constantinoble, Joan de Capadòcia, Joannes Cappadox, va ser patriarca de Constantinoble el segon de nom Joan (el primer va ser Joan Crisòstom) del 517 o 518 fins al 520.
Veure Papa Lleó I і Joan II de Constantinoble
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Veure Papa Lleó I і Joan Pau II
Lex orandi, lex credendi
Lex orandi, lex credendi ("la llei del que es resa la llei del que es creu" en llatí), de vegades ampliada a lex orandi, lex credendi, lex vivendi ("la llei del que es prega el que es creu i el que es viu"), és un principi de la tradició cristiana que vol dir que l'oració i la fe són integrants mútuament i que la litúrgia no és diferent de la teologia.
Veure Papa Lleó I і Lex orandi, lex credendi
Lleó (desambiguació)
* Zoologia.
Veure Papa Lleó I і Lleó (desambiguació)
Lleó I
* Lleó I o Flavi Valeri Lleó (401 – 474), emperador romà d'Orient (457–74).
Veure Papa Lleó I і Lleó I
Llibre litúrgic del ritu romà
Breviari. Els llibres litúrgics del ritu romà són una sèrie d'obres que contenen les pregàries i cerimònies determinades per l'Església catòlica per a l'administració dels sagraments, la celebració de la missa i l'exercici de les altres funcions sagrades.
Veure Papa Lleó I і Llibre litúrgic del ritu romà
Llista d'autors antics en llatí de tradició directa
Llista d'autors antics en llatí de transmissió directa, és a dir, autors dels quals s'han conservat manuscrits que contenen obres seves completes.
Veure Papa Lleó I і Llista d'autors antics en llatí de tradició directa
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Veure Papa Lleó I і Llista de papes de Roma
Llista de personatges històrics d'òpera
A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Papa Lleó I і Llista de personatges històrics d'òpera
Mamert de Viena
Mamert de Viena (Viena del Delfinat?, ca. 400 - Arle o Viena, 475) fou un arquebisbe de Viena del Delfinat.
Veure Papa Lleó I і Mamert de Viena
Marcià
Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.
Veure Papa Lleó I і Marcià
Mincio
El Mincio és un riu del nord d'Itàlia afluent del riu Po (antic Padus).
Veure Papa Lleó I і Mincio
Museus Vaticans
Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.
Veure Papa Lleó I і Museus Vaticans
Nom papal
La llista dels papes de l'Església Catòlica Un nom papal o nom pontifical és el nom regnal que pren un papa.
Veure Papa Lleó I і Nom papal
Panteons i tombes de sobirans a Roma
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de la ciutat de Roma.
Veure Papa Lleó I і Panteons i tombes de sobirans a Roma
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Papa Lleó I і Papa
Papa Hilari
Hilari (Sardenya? - Roma 468) va ser bisbe de Roma de 461 a 468.
Veure Papa Lleó I і Papa Hilari
Pascasí
Pascasí (Paschasinus) fou un eclesiàstic romà, de posició desconeguda, que el 451 fou enviat juntament a Lucentilis (bisbe d'Asculum) i el prevere Bonifaci, per representar al papa Lleó I al concili de Calcedònia.
Veure Papa Lleó I і Pascasí
Pasquier Quesnel
Pasquier Quesnel (París, 14 de juliol del 1634 - Amsterdam, 2 de desembre del 1718) fou un teòleg francès, el qual, havent-se doctorat en teologia a la Sorbona, va entrar el 1657 a lOratori de Jesús, on els seus superiors el van distingir confiant-li la direcció de la casa de París.
Veure Papa Lleó I і Pasquier Quesnel
Patriarca Copte d'Alexandria
El patriarca copte d'Alexandria és el cap de l'Església Ortodoxa Copta, titulat Papa d'Alexandria i Patriarca de la Predicació de Sant Marc Evangelista i de tota l'Àfrica, amb seu a Alexandria.
Veure Papa Lleó I і Patriarca Copte d'Alexandria
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Veure Papa Lleó I і Patriarca de Constantinoble
Patrologia
La Patrologia és la part de la història de la teologia cristiana que estudia els antics escriptors cristians (Pares) i llurs obres (exceptuant els llibres canònics, concretament del període comprès entre els inicis del cristianisme i el a Occident (Isidor de Sevilla) i el a Orient (Joan Damascè).
Veure Papa Lleó I і Patrologia
Patrologia Latina
Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.
Veure Papa Lleó I і Patrologia Latina
Pere Crisòleg
Pere Crisòleg (Petrus Chrysologus, Pétros) fou un eclesiàstic i bisbe de Ravenna.
Veure Papa Lleó I і Pere Crisòleg
Pere Miquel Carbonell i Soler
fou un historiador, humanista, notari i poeta, arxiver reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1476-1517).
Veure Papa Lleó I і Pere Miquel Carbonell i Soler
Pròsper d'Aquitània
Pròsper d'Aquitània (Llemotges?, ca. 390 - Marsella, 460) o Prosperus Tyro o Aquitanus o també Aquitanicus, va ser un escriptor eclesiàstic romà que va florir a la primera meitat del.
Veure Papa Lleó I і Pròsper d'Aquitània
Primer Concili de Constantinoble
Medalla de Teodosi I el Gran, que convocà el Primer Concili de Constantinoble Primer Concili de Constantinoble (381, 2n general o ecumènic) fou convocat per l'emperador Teodosi I el Gran.
Veure Papa Lleó I і Primer Concili de Constantinoble
Priscil·lià
Orosi, al seu ''Communitorium d'errore Priscillianistarum et Origenistarum''. Priscil·lià d'Àvila (Gal·lècia?, vers 340 - Civitas Treverorum, actual Trèveris 385) fou bisbe hispà, fundador del priscil·lianisme considerada heretgia per l'Església Catòlica Romana.
Veure Papa Lleó I і Priscil·lià
Província eclesiàstica Tarraconense
Mapa de la Província eclesiàstica Tarraconense La Província eclesiàstica Tarraconense és una demarcació territorial eclesiàstica basada en l'antiga província romana civil de la Tarraconense.
Veure Papa Lleó I і Província eclesiàstica Tarraconense
Rústic de Narbona
Rústic de Narbona (Marsella, Tolosa o Narbona, ca. 390 - Narbona, 461) fou monjo de l'abadia de Lérins i bisbe de Narbona de 427 a 461.
Veure Papa Lleó I і Rústic de Narbona
Sales de Rafael
Les quatre Stanze di Raffaello ("Estances de Rafael") al segon pis del Palau del Vaticà formen un conjunt de sales de recepció, la part pública dels apartaments papals.
Veure Papa Lleó I і Sales de Rafael
Saloni de Ginebra
Saloni (Salonius) fou bisbe de Ginebra a la meitat del.
Veure Papa Lleó I і Saloni de Ginebra
San Pietro in Vincoli
La Basílica de San Pietro in Vincoli o de Sant Pere in Vincoli (‘Sant Pere encadenat’) és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel.
Veure Papa Lleó I і San Pietro in Vincoli
Sant Lleó
* Sant Lleó o Papa Lleó I, (Toscana, 400 - Roma, 461), Papa de l'Església Catòlica (440-461).
Veure Papa Lleó I і Sant Lleó
Sant Pau Extramurs
Sant Pau Extramurs és una de les quatre esglésies considerades com les més antigues de Roma.
Veure Papa Lleó I і Sant Pau Extramurs
Sant Sergi I
Sergi I (Palerm, Sicília, s. VII - Roma, 8 de setembre de 701) fou Papa de 687 a 701.
Veure Papa Lleó I і Sant Sergi I
Saqueig de Roma (455)
El saqueig de Roma de l'any 455 fou el segon dels tres saquejos de Roma duts a terme pels pobles bàrbars, en aquest cas pels vàndals, que estaven en guerra amb Petroni Màxim, emperador romà durant poc temps l'any 455.
Veure Papa Lleó I і Saqueig de Roma (455)
Segle V
El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.
Veure Papa Lleó I і Segle V
Set Sagraments
La distribució de les gràcies divines per mitjà de l'Església catòlica i els sagraments (Johannes Hopffe, Hildesheim, abans del 1615) Els sagraments, a la teologia de l'Església catòlica, són signes sensibles i eficaços (és a dir, perceptibles i que basten en si mateixos) de la gràcia invisible de Déu.
Veure Papa Lleó I і Set Sagraments
Suacri, Armentari, Escutari, Aureli i Benigne del Velai
Aureli, Suacri, Escutari, Armentari i Benigne són els bisbes de Lo Puèi de Velai que succeeixen Evodi del Velai a la seu episcopal entre 385 i mitjan segle VII.
Veure Papa Lleó I і Suacri, Armentari, Escutari, Aureli i Benigne del Velai
Toribi d'Astorga
fou un bisbe d'Astorga.
Veure Papa Lleó I і Toribi d'Astorga
Translatio imperii
La translatio imperii és una locució llatina que resumeix el concepte que fa referència al traspàs de poder, sovint de caràcter diví, entre monarques i civilitzacions.
Veure Papa Lleó I і Translatio imperii
Turibi
Turibi (Turibius) fou un bisbe hispanoromà.
Veure Papa Lleó I і Turibi
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Veure Papa Lleó I і Valentinià III
Valerià de Cemelium
Valerià (Valerianus) fou un bisbe que apareix com a autor d'un discurs titulat De Bono Disciplinae, amb el títol Episcopus Cemeliensis, és a dir bisbe de la ciutat de Cemelium que era propera a la ciutat de Niça.
Veure Papa Lleó I і Valerià de Cemelium
Verà de Vença
Verà de Vença (Lió?, primera meitat del s. V - Vença, ca. 449 o 480) fou un bisbe de Vença.
Veure Papa Lleó I і Verà de Vença
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Veure Papa Lleó I і Verona
10 de novembre
El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.
Veure Papa Lleó I і 10 de novembre
1574
;Països Catalans.
Veure Papa Lleó I і 1574
400
El 400 (CD) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Papa Lleó I і 400
461
El 461 (CDLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Papa Lleó I і 461
També conegut com Lleó I papa, Lleó el Gran.