Taula de continguts
36 les relacions: Arquebisbat de París, Austremoni de Clarmont, Bisbat de Roma, Castell d'Atzeneta, Climent I, Cristianisme a l'Imperi Romà, Deci (emperador romà), Dionís de París, Don Benito, Església de Sant Pere (Fuentes Claras), Eutropi de Saintes, Fabià, Fuentes Claras, Gacià de Tours, Història del papat, Llista de papes de Roma, Llista de personatges històrics d'òpera, Marçal de Llemotges, Moisès de Roma, Motos (localitat), Nom papal, Nombre set, Novacianisme, Panteons i tombes de sobirans a Roma, Papa Poncià, Pau de Narbona, Persecució de Dioclecià, Persecució dels cristians, Sadurní de Tolosa, Sant Sebastià màrtir, Santa Maria in Via Lata, Set apòstols de la Gàl·lia, Tròfim d'Arle, 18 d'agost, 18 de febrer, 20 de gener.
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Veure Papa Fabià і Arquebisbat de París
Austremoni de Clarmont
Austremoni de Clarmont (Itàlia?, - Clarmont d'Alvèrnia, ca. 252) va ser el primer bisbe de Clarmont, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Papa Fabià і Austremoni de Clarmont
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Papa Fabià і Bisbat de Roma
Castell d'Atzeneta
El castell d'Atzeneta del Maestrat, a l'Alt Maestrat, també denominat El Castellar, és una fortalesa musulmana del edificada sobre restes romanes, que es localitza en un promontori a tres quilòmetres de la població, des del qual es tancava i protegia el pas pel serral d'Atzeneta del Maestrat des de les serres de Llucena.
Veure Papa Fabià і Castell d'Atzeneta
Climent I
Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.
Veure Papa Fabià і Climent I
Cristianisme a l'Imperi Romà
Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.
Veure Papa Fabià і Cristianisme a l'Imperi Romà
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Veure Papa Fabià і Deci (emperador romà)
Dionís de París
Dionís o Donís o Dionisi de París (en francés: Saint Denis) fou el primer bisbe, llegendari, de la ciutat de París.
Veure Papa Fabià і Dionís de París
Don Benito
Don Benito és una ciutat d'Extremadura, dintre de la província de Badajoz.
Veure Papa Fabià і Don Benito
Església de Sant Pere (Fuentes Claras)
Sant Pere és una església a Fuentes Claras (Província de Terol, Espanya).
Veure Papa Fabià і Església de Sant Pere (Fuentes Claras)
Eutropi de Saintes
Eutropi de Saintes (Roma o Pèrsia, s. I o III - Saintes, Charente Maritime, s. I o ca. 250) és un sant llegendari que, segons la tradició, el primer bisbe de Saintes (Poitou-Charentes, França).
Veure Papa Fabià і Eutropi de Saintes
Fabià
* Fabià I, papa de Roma.
Veure Papa Fabià і Fabià
Fuentes Claras
Fuentes Claras és un municipi d'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca.
Veure Papa Fabià і Fuentes Claras
Gacià de Tours
Gacià de Tours o Gracià (Itàlia?, - Tours, Aude, ca. 307) va ésser el primer bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Papa Fabià і Gacià de Tours
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Papa Fabià і Història del papat
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Veure Papa Fabià і Llista de papes de Roma
Llista de personatges històrics d'òpera
A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Papa Fabià і Llista de personatges històrics d'òpera
Marçal de Llemotges
Marçal de Llemotges va ser el primer bisbe de Llemotges.
Veure Papa Fabià і Marçal de Llemotges
Moisès de Roma
Moisès de Roma (Roma, s. III - 251) fou un prevere romà, degà del col·legi que governà l'Església catòlica a la mort de Fabià I. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Papa Fabià і Moisès de Roma
Motos (localitat)
Motos és un poble petit de pocs habitants una pedania de Alustante, en l'extrem sud-oriental de la província de Guadalajara, situada a 1.419 msnm en la faldilla de solana del turó de l'Abadia o del Castillo.
Veure Papa Fabià і Motos (localitat)
Nom papal
La llista dels papes de l'Església Catòlica Un nom papal o nom pontifical és el nom regnal que pren un papa.
Veure Papa Fabià і Nom papal
Nombre set
El set és un nombre natural que segueix el sis i precedeix el vuit.
Veure Papa Fabià і Nombre set
Novacianisme
El novacianisme fou una secta cristiana que seguia la doctrina de l'antipapa Novacià, que negava la readmissió en la comunió dels lapsi, els cristians batejats que havien negat la seva fe o realitzat un sacrifici ritual als déus pagans sota la pressió de la persecució sancionada per l'emperador Deci, en 250 dC.
Veure Papa Fabià і Novacianisme
Panteons i tombes de sobirans a Roma
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de la ciutat de Roma.
Veure Papa Fabià і Panteons i tombes de sobirans a Roma
Papa Poncià
Poncià (Roma, ? - Sardenya, c. 236) va ser el divuitè bisbe de Roma.
Veure Papa Fabià і Papa Poncià
Pau de Narbona
Pau de Narbona o Pau Sergi (Itàlia?, - Narbona, Aude, segona meitat del segle III) va ésser el primer bisbe de Narbona, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Papa Fabià і Pau de Narbona
Persecució de Dioclecià
''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes.
Veure Papa Fabià і Persecució de Dioclecià
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Veure Papa Fabià і Persecució dels cristians
Sadurní de Tolosa
Sadurní o, a les contrades pirinenques i prepirinenques Serni, en llatí Saturninus, en occità Sarnin, (mort a Tolosa, ca. 257), va ésser el primer bisbe de Tolosa, considerat un dels apòstols dels gals.
Veure Papa Fabià і Sadurní de Tolosa
Sant Sebastià màrtir
Sebastià (Narbona o Milà, ? - Roma, 288/304) fou un màrtir cristià, tradicionalment considerat, des de l'hagiografia, un soldat de la guàrdia imperial de l'emperador Dioclecià, convertit al cristianisme i martiritzat durant la Gran Persecució.
Veure Papa Fabià і Sant Sebastià màrtir
Santa Maria in Via Lata
L'església Santa Maria in Via Lata és una basílica menor dedicada a la Mare de Déu situada a Roma al rione de Pigna, a la Via del Corso.
Veure Papa Fabià і Santa Maria in Via Lata
Set apòstols de la Gàl·lia
Els set apòstols de la Gàl·lia és el nom que reben els set bisbes que el papa Fabià I va enviar des de Roma a la Gàl·lia, cap a l'any 250, en l'imperi de Deci i Herenni Etrusc, per tal d'evangelitzar la regió.
Veure Papa Fabià і Set apòstols de la Gàl·lia
Tròfim d'Arle
Tròfim d'Arle (Itàlia?, - Arle, Provença, ~252) va ésser el primer bisbe d'Arle, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Papa Fabià і Tròfim d'Arle
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Papa Fabià і 18 d'agost
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Papa Fabià і 18 de febrer
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Veure Papa Fabià і 20 de gener
També conegut com Fabià (papa), Fabià I.