Comunicació

433 les relacions: Abisinio, Acanalat, Adhesiu tissular, Adolescència, Agricultura industrial, Agricultura soviètica, Ajoarriero, Alabama, Al·lèrgia, Al·lergogen, Alfondeguilla, Alga comestible, Aliment, Almoixàvena, Almojàbana (Amèrica llatina), Amanida, Amanida Cèsar, Amanida d'ou, Amanida de patates, Amanida de tonyina, American Egg Board, Aminoàcid essencial, Ançã (Cantanhede), Animals, Anzac biscuit, Apadrinament (agricultura i ramaderia), Arkansas, Arròs amb crosta, Arròs i llet, Arrebossat, Art, Aspic, Ús medicinal d'animals al Llevant entre els segles X i XVIII, Şakşuka, İzmir köfte, Ètica de menjar carn, Çökelek, Çörek, Àcids grassos essencials, Ànecs, Àpat comunitari, Bacalhoada, Badem tatlısı, Bagel, Baix Camp, Baix Ebre, Balık çorbası, Balut, Banitsa, Batut, ..., Bellcaire d'Urgell, Beltane, Bescuit, Bestiar, Binturong, Biscotti, Bistec tàrtar, Blat, Boles de matsà, Boles de picolat, Botàriga, Botifarra, Botifarró, Bouchées à la reine, Bourriquette, Braç de gitano, Braunschweiger Mumme, Bricelet, Brioix, Bull de fetge, Bulz, Bunyol (gastronomia), Bunyols de bacallà, Bunyols de vent, Cachopu, Cafè, Calzones rotos, Cap d'any iazidi, Carbassons farcits, Carbonara, Carme Enguix Sifré, Carn picada, Carnaval, Carnobacteri, Carotè, Carquinyoli, Casca (dolç), Casqueta, Causa a la limeña, Ceramida, Chamin, Chawanmushi, Clafotís, Clara d'ou, Coc cruesà, Coc de nous, Coc ràpid, Coca (pastís), Coca bamba, Coca cristina, Coca de dacsa, Coca de llanda, Coca de Montserrat, Coca de pastanaga, Coca de patata, Coll farcit, Congret, Control de la població, Corbata (rebosteria), Corpus Christi, Corral, Costrera, Cozonac, Creatina, Crema aranesa, Crema de mantega, Crema sabaiona, Cria d'animals, Crostada, Cuina medieval, Cultura d'Ansilta, Cultura d'Eslovàquia, Dango, Düğün çorbası, De re coquinaria, Dia Mundial de l'Alimentació, Dieta atlàntica, Dieta baixa en carbohidrats, Dieta de tipus occidental, Dieta mediterrània, Domesticació, Dotze, Douzhi, Drets dels animals, Eggnog, El gen egoista, Elbasan tava, Elda, Elsie Widdowson, Embaràs, Embotit, Emma Morano, Enciam, Enfornat, Ensalada russa, Entrepà d'hamburguesa, Ertong Leyuan, Escaldat, Escalfat, Escudella i carn d'olla, Esfalerita, Espardenyà, Esparteros, Farciment, Farinetes, Fartó, Fàrfel, Fenilcetonúria, Festa de la Mitja Tardor, Festes d'hivern d'Ibi, Fettuccine, Fideus fregits, Fideus gruixuts, Fideus prims, Filhós, Filloa, Fipronil, Flaó, Flasona, Flonyarda, Fluix vaginal, Fontina, Francesinha, Frittata, Frixuelu, Fuentes Claras, Furikake, Galeta, Garash (pastís), Gargulló, Gastroenteritis, Gastronomia d'Algèria, Gastronomia d'Espanya, Gastronomia d'Israel, Gastronomia d'Occitània, Gastronomia de Bolívia, Gastronomia de l'Azerbaidjan, Gastronomia de l'Uruguai, Gastronomia de la Costera, Gastronomia de la Ribagorça, Gastronomia de la Ribera, Gastronomia de la Safor, Gastronomia de les Illes Balears, Gastronomia de Menorca, Gastronomia de Polònia, Gastronomia de Portugal, Gastronomia de Setmana Santa, Gastronomia de Sri Lanka, Gastronomia de Suècia, Gastronomia de Tunísia, Gastronomia de Xile, Gastronomia dels ibers, Gastronomia peu-negre, Gàbia en bateria per gallines ponedores, Gelat de crema, Gelat de neula, Gelat fregit, Geografia de Letònia, Geografia de Lituània, Geografia de Malta, Gerris lacustris, Gibanica, Glacejat, Gofra, Goigs dels Ous, Gos, Govindes, Granja (comerç), Gratinat, Greix, Greixonera dels darrers dies, Grup Viver de Bell-lloc, Guineu roja, Ha-Mim al-Muftarí, Hachis parmentier, Hamburguesa, Harira, Helicicultura, Hipacrosaure, Història de l'entrepà d'hamburguesa, Història de la sal, Història de la xocolata, Humpty Dumpty, Illa Clipperton, Impost sobre el valor afegit, Indústria avícola de posta, Intoxicació, Kadayıf dolma, Kalács, Kanikama, Königsberger Klopse, Kebab, Kofta, Kugelis, Kuymak, Kuzu haşlama, Kuzu paça, Kvass, L'ou com balla, La cuynera catalana, La terra de Xauxa, Langoš, Lípid, Leah Garcés, Legió romana, Llaminadura, Llibre de Sent Soví, Llibret (cuina), Llibret de pernil i formatge, Llista Swadesh, Loco moco, Macarró, Maine, Maionesa, Maslenitsa, Massa de lioneses, Massapà, Matte Yehuda, Mètode Montignac, Mücver, Melanie Joy, Melindro, Menstruació, Metasilicat de sodi, Milassú, Miso, Mixer de begudes, Molibdè, Mona de Pasqua, Mort, qui t'ha mort?, Mousse, Muffin anglès, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Nürnberger Lebkuchen, Necrobia rufipes, Niacina, Nimbaphrynoides, Nogat de Limós, Nogat de Montelaimar, Norma Plá, Oblia, Ocells, Oden, Okonomiyaki, Oladi, Oliebol, Olla podrida, Orelletes, Orelletes (Pitiüses), Ou, Ou (biologia), Ou bullit, Ou centenari, Ou d'ànec en salaó, Ou escalfat, Ou ferrat, Ou filat, Ou Kinder, Ouera (recipient), Ous al plat, Ovoalbúmina, Pa, Pa de fetge, Pa de pessic, Pad thai, Pandoro, Panificació, Pantāga, Pantxineta, Papa a la huancaína, Pappardelle, Paracota, Paska, Paskalya çöreği, Pasta, Pasta ensucrada, Pasta mantegada, Pasta seca, Pastís, Pastís de formatge, Pastís de llimona merengada, Pastís de Santiago, Pastítsio, Pastis bourrit, Pastisset d'ametlla, Pastisset de pinya, Patates dauphine, Patates duquessa, Púding, Peix fregit, Pelmeni, Pintura, Pintura al tremp, Pintxo, Piperrada, Pisco sour, Pita, Pontin, Prefectura d'Hiroshima, Pretzel, Primer plat, Procés reversible, Puebla de Zaragoza, Putxero, Qualitat proteica, Quenelle, Quesada pasiega, Quetschentaart, Quiche, Ramaderia intensiva, Ramazan pidesi, Ramen, Rebosteria, Recollida selectiva, Remenador, Remenat d'ous, Revolució Alliberadora, Riboflavina, Rosquilla, Rostes de Santa Teresa, Rubiol, Ruibarbre, Sacrifici de pollets, Salmonella Enteritidis, Salmorejo, Salsa, Salsa de Nadal, Salsa de sucar, Salsa rolla, Sandvitx, Sant Celoni, Semmelknödel, Shakshuka, Singapur, Skúvoy, Skordalià, Sopa, Sopa agrepicant, Sopa de menta, Sopa paraguaiana, Spanakópita, Spätzle, Stargazy pie, Stroopwafel, Suflé, Sulu köfte, Surimi, Sushi, Tacuinum sanitatis, Taftan (pa), Tavë kosi, Temporitzador de cuina, The Fat Duck, Tiamina, Tiela, Tnuva, Tonya, Torró, Torta frita, Tortell, Tossut, Toyga, Truita d'ous, Truita de patates, Ulmyeon, Un rescate de huevitos, Vaccí triple víric, Vadillo, Varà del Nil, Vegetarianisme, Verdolaga, Vitamina, Vitamina B, Vitamina B3, Vitamina D, Vla, Xanguet, Xarxa Local de Consum de la Diputació de Barcelona, Ximet, Xipa, Xivito, Yumurtalı ekmek, Zoonosi. Ampliar l'índex (383 més) » « Shrink índex

Abisinio

L'abisinio és un pastís tradicional que consisteix en un congret fregit i farcit de crema.

Nou!!: Ou (aliment) і Abisinio · Veure més »

Acanalat

L'acanalat (en occità, canelat) és un pastisset de la cuina occitana perfumat amb rom, mantega i vainilla.

Nou!!: Ou (aliment) і Acanalat · Veure més »

Adhesiu tissular

Els adhesius tissulars són substàncies o materials que s'usen en medicina per tancament ferides traumàtiques o quirúrgiques amb codi ATC V03A K, i s'usen en la indústria alimentària específicament en l'elaboració de productes carnis.

Nou!!: Ou (aliment) і Adhesiu tissular · Veure més »

Adolescència

Grup d'adolescents. Grup d'adolescents. Ladolescència és en desenvolupament físic i psicològic humà és l'estadi de la transició entre la infància i l'edat adulta.

Nou!!: Ou (aliment) і Adolescència · Veure més »

Agricultura industrial

Agricultura industrialitzada d'una cooperativa de producció agrícola a la República Democràtica Alemanya 1990 L’agricultura industrial (també anomenada agroindústria) és un tipus d'agricultura que utilitza mètodes de producció específics de la indústria.

Nou!!: Ou (aliment) і Agricultura industrial · Veure més »

Agricultura soviètica

Cartell propagandístic. La llegenda diu ''Dones, aneu a les cooperatives'' (1918) LAgricultura a la Unió Soviètica estava organitzada en un sistema de granges estatals i col·lectives, conegudes com a sovkhozes i kolkhozes, respectivament.

Nou!!: Ou (aliment) і Agricultura soviètica · Veure més »

Ajoarriero

Plat de bacallà al ajoarriero. Detall de l'all arriero. L'ajoarriero és una pasta típica d'Aragó, Navarra, Conca, Castella i Lleó, País Basc i la comarca Requena-Utiel elaborada amb patates, all, ou i oli.

Nou!!: Ou (aliment) і Ajoarriero · Veure més »

Alabama

Alabama és un estat dels Estats Units d'Amèrica a la regió sud del país, la capital és la ciutat de Montgomery.

Nou!!: Ou (aliment) і Alabama · Veure més »

Al·lèrgia

L'al·lèrgia és una resposta exagerada de l'organisme quan entra en contacte amb determinades substàncies provinents de l'exterior.

Nou!!: Ou (aliment) і Al·lèrgia · Veure més »

Al·lergogen

Algunes de les fonts al·lergèniques alimentàries més destacades, les quals contenen desenes d'al·lèrgens. Un al·lergogen o al·lergen és una substància química que pot provocar una reacció al·lèrgica en algunes persones, ja que són reconegudes pel sistema immunitari com a «estranyes» o «perilloses», però que, en la majoria de les persones, són innòcues.

Nou!!: Ou (aliment) і Al·lergogen · Veure més »

Alfondeguilla

Alfondeguilla, anomenada també de manera no oficial Fondeguilla o Fondeguilla de Castro, és un municipi del País Valencià, a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Ou (aliment) і Alfondeguilla · Veure més »

Alga comestible

Les algues comestibles s'inclouen dins d'un grup variat d'algues aptes per al consum humà i es poden ingerir senceres, processades, com a additiu alimentari o com a complement dietètic.

Nou!!: Ou (aliment) і Alga comestible · Veure més »

Aliment

Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.

Nou!!: Ou (aliment) і Aliment · Veure més »

Almoixàvena

La monjàvena, que també rep el nom d'almoixàvena o almonxàvena (de l'àrab al-mugábbana, "coca o bunyol de formatge") és un dolç d'origen àrab característic de Xàtiva i de les comarques valencianes de La Costera i La Vall d'Albaida.

Nou!!: Ou (aliment) і Almoixàvena · Veure més »

Almojàbana (Amèrica llatina)

L'almojàbana o almojàbano és un panet dolç típic de la cuina d'alguns països d'Amèrica Llatina.

Nou!!: Ou (aliment) і Almojàbana (Amèrica llatina) · Veure més »

Amanida

Una amanida o ensalada és principalment un plat fred amb ingredients generalment crus, predominant les hortalisses barrejades, tallades en trossos i habitualment condimentades o adobades o trompades o amanides, fonamentalment amb sal, oli d'oliva i vinagre, que es pot prendre com a plat únic, abans o després del plat principal i fins i tot com a complement (per a picar).

Nou!!: Ou (aliment) і Amanida · Veure més »

Amanida Cèsar

L'amanida Cèsar és una amanida mexicana elaborada amb enciam romà condimentat amb suc de llimona, oli d'oliva, ou, salsa Worcestershire, all, i pebre negre, i guarnit amb crostons i formatge parmesà.

Nou!!: Ou (aliment) і Amanida Cèsar · Veure més »

Amanida d'ou

Vista de prop d'una amanida d'ous Lamanida d'ou és part de la tradició anglo-americana d'elaborar amanides que siguin una barreja d'aliments que tinguin un alt grau de proteïnes amb alt contingut de carbohidrats, tot això amanit amb diverses espècies, herbes aromàtiques, i d'altres aliments, i olis o salses basades en olis.

Nou!!: Ou (aliment) і Amanida d'ou · Veure més »

Amanida de patates

tapa. La kartoffelsalat (a Àustria anomenada també Erdäpfelsalat) és un dels plats més coneguts en la cuina alemanya.

Nou!!: Ou (aliment) і Amanida de patates · Veure més »

Amanida de tonyina

Amanida de tonyina amb tomàquet Lamanida de tonyina és un barreja de típicament tres ingredients: tonyina, ou i algun tipus de maionesa o succedani, com aramostassa.

Nou!!: Ou (aliment) і Amanida de tonyina · Veure més »

American Egg Board

Mitjançant l'American Egg Board (AEB), els productors d'ous dels EUA es reuneixen, d'acord amb les autoritats estatutàries, per establir, finançar i executar programes coordinats, en recerca, educació i promoció, tot orientat a impulsar la demanda d'ous i ovoproductes.

Nou!!: Ou (aliment) і American Egg Board · Veure més »

Aminoàcid essencial

Els aminoàcids essencials, centrant la definició en els humans, són aminoàcids proteïnògens que no poden ser sintetitzats pels nostre organisme, i que per tant han de ser ingerits en la nostra dieta.

Nou!!: Ou (aliment) і Aminoàcid essencial · Veure més »

Ançã (Cantanhede)

Ançã és un poble i parròquia portuguesa del municipi de Cantanhede, amb una superfície de 18,1 km² i 2.625 habitants (2011).

Nou!!: Ou (aliment) і Ançã (Cantanhede) · Veure més »

Animals

Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.

Nou!!: Ou (aliment) і Animals · Veure més »

Anzac biscuit

Les Anzac biscuits són unes galetes molt populars que tenen el seu origen a Nova Zelanda i Austràlia.

Nou!!: Ou (aliment) і Anzac biscuit · Veure més »

Apadrinament (agricultura i ramaderia)

Apadrinament (adoption en anglès, apadrinamiento en castellà, parrainage en francès) d'una planta de conreu o d'un animal de granja és un mètode de patrocini comercial que s'està desenvolupant actualment en el món agricultor i ramader.

Nou!!: Ou (aliment) і Apadrinament (agricultura i ramaderia) · Veure més »

Arkansas

Arkansas és un estat del centre-sud-est (regió Sud) dels Estats Units d'Amèrica, amb capital a la ciutat de Little Rock.

Nou!!: Ou (aliment) і Arkansas · Veure més »

Arròs amb crosta

La crosta (als restaurants exportat com a arròs en crosta o costra) és un plat d'arròs típic del País Valencià, més concretament a la zona de la Marina (Callosa d'en Sarrià i Pego), la Safor, el Baix Segura i el Camp d'Elx (el Baix Vinalopó), ací conegut amb la variant fonètica costra.

Nou!!: Ou (aliment) і Arròs amb crosta · Veure més »

Arròs i llet

L'arròs i llet o arròs amb llet són unes postres fetes amb arròs cuit amb llet ensucrada i aromatitzada amb peles de cítrics (normalment llimona) i amb canyella.

Nou!!: Ou (aliment) і Arròs i llet · Veure més »

Arrebossat

Bacallà arrebossat a Madrid. L'arrebossament, arrebossada (castellanismes) o empanament és una tècnica culinària que consisteix a cobrir un aliment, normalment tallat a llesques fines, primer amb ou batut i després amb pa ratllat o farina, per a després fregir-lo en una paella amb oli.

Nou!!: Ou (aliment) і Arrebossat · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Ou (aliment) і Art · Veure més »

Aspic

Aspic de peus de porc L'aspic és un plat fred que pot consistir en diversos ingredients (carn, aviram, peix, ous, verdures o fruites) embolcallats en una gelea feta amb de brou de carn o de consomé.

Nou!!: Ou (aliment) і Aspic · Veure més »

Ús medicinal d'animals al Llevant entre els segles X i XVIII

Imatge de satèl·lit del Llevant i les regions veïnes Lús medicinal d'animals al Llevant entre els segles  i es refereix a la utilització d'animals i substàncies d'origen animal amb fins medicinals al Llevant, la regió històrica que abasta Israel i parts de Jordània, el Líban i Síria, entre el i el (edat mitjana i domini otomà).

Nou!!: Ou (aliment) і Ús medicinal d'animals al Llevant entre els segles X i XVIII · Veure més »

Şakşuka

Şakşuka simple d'albergínia i pebrot verd. Şakşuka complet. Şakşuka és un plat (meze) de verdures a la cuina turca.

Nou!!: Ou (aliment) і Şakşuka · Veure més »

İzmir köfte

'''İzmir köfte''' a Ankara Les İzmir köfte (en turc també İzmir köftesi) (en grec σουτζουκάκια σμυρνέικα, AFI) o köftes d'Esmirna, són un plat típic de les cuines turca i grega que consisteix en unes mandonguilles allargades de carn, força especiades, servides en una salsa característica.

Nou!!: Ou (aliment) і İzmir köfte · Veure més »

Ètica de menjar carn

Diversos tipus de carn Les converses sobre l'ètica de menjar carn se centren en si és o no moral menjar animals no humans.

Nou!!: Ou (aliment) і Ètica de menjar carn · Veure més »

Çökelek

ou. Çökelek a sobre uns macaroni servit amb köftes turques. Lor peyniri (formatge ''Lor'') és similar al çökelek. El çökelek (mot en turc) és un formatge fet amb llet coagulada.

Nou!!: Ou (aliment) і Çökelek · Veure més »

Çörek

Un çörek comú (de ''mahlep'') Çörek (turc) són uns pans dolços a la cuina turca amb moltes varietats.

Nou!!: Ou (aliment) і Çörek · Veure més »

Àcids grassos essencials

Els àcids grassos essencials (AGE) són aquells àcids grassos que l'organisme no pot sintetitzar per si mateix, per la qual cosa és necessari ingerir-los per a obtenir-los.

Nou!!: Ou (aliment) і Àcids grassos essencials · Veure més »

Ànecs

Lànec o ànet és el nom comú que reben un bon nombre d'espècies d'ocells de la família dels anàtids (Anatidae).

Nou!!: Ou (aliment) і Ànecs · Veure més »

Àpat comunitari

Calçotada de Valls Els àpats comunitaris són convits reglats, és a dir, que tenen una data i uns plats determinats, estan oberts a tothom i els promouen els municipis i entitats.

Nou!!: Ou (aliment) і Àpat comunitari · Veure més »

Bacalhoada

La bacalhoada és un plat a base de bacallà de la cuina portuguesa.

Nou!!: Ou (aliment) і Bacalhoada · Veure més »

Badem tatlısı

Badem tatlısı són unes postres de pasta amb xarop de la cuina turca.

Nou!!: Ou (aliment) і Badem tatlısı · Veure més »

Bagel

El bagel (o de vegades també beigel; en jiddisch בײגל beygl) és un pa elaborat tradicionalment de farina de blat i que acostuma a tenir un forat al centre.

Nou!!: Ou (aliment) і Bagel · Veure més »

Baix Camp

El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.

Nou!!: Ou (aliment) і Baix Camp · Veure més »

Baix Ebre

El Baix Ebre és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Ou (aliment) і Baix Ebre · Veure més »

Balık çorbası

Balık çorbası o sopa de peix a la turca. Balık çorbası és una sopa de peix de la cuina turca.

Nou!!: Ou (aliment) і Balık çorbası · Veure més »

Balut

Un balut (en vietnamita, hột vịt lộn) és un ou d'ànec ja fertilitzat amb el seu embrió a dins que es cou tal com un ou bullit.

Nou!!: Ou (aliment) і Balut · Veure més »

Banitsa

Bànitsa i ayran Bànitsa (búlgar: Баница, també transcrit com a banica i banitza) és un aliment tradicional búlgar preparat per capes amb una mescla d'ous batuts i trossos de formatge entre pasta fil·lo i després cuit en un forn.

Nou!!: Ou (aliment) і Banitsa · Veure més »

Batut

Les típiques bombolletes a la textura dels batuts Un batut és una beguda freda que tradicionalment es fa batent una bola de gelat en un got de llet freda, fins a obtenir un líquid cremós i escumós.

Nou!!: Ou (aliment) і Batut · Veure més »

Bellcaire d'Urgell

Bellcaire d'Urgell és un municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.

Nou!!: Ou (aliment) і Bellcaire d'Urgell · Veure més »

Beltane

Beltane o Beltaine (en irlandès antic: «foguera» o «foc lluminós») és el festival gaèlic del Dia de Maig.

Nou!!: Ou (aliment) і Beltane · Veure més »

Bescuit

Un bescuit, a la majoria dels països, és un producte alimentari amassat i cuit dues vegades a base de farina, la segona fornejada feta a foc lent.

Nou!!: Ou (aliment) і Bescuit · Veure més »

Bestiar

vaca (vedella) pasturen juntes a Sud-àfrica. El bestiar és el conjunt d'animals domèstics d'una determinada espècie que es troben en una explotació ramadera.

Nou!!: Ou (aliment) і Bestiar · Veure més »

Binturong

El binturong (Arctictis binturong) és una espècie de la família dels vivèrrids, la qual inclou les civetes i les genetes.

Nou!!: Ou (aliment) і Binturong · Veure més »

Biscotti

Biscotti (Italià), coneguts també com cantucci, són uns biscotti italians d'ametlla originaris de la ciutat toscana de Prato.

Nou!!: Ou (aliment) і Biscotti · Veure més »

Bistec tàrtar

El bistec tàrtar és un plat principal -a vegades entrant- elaborat amb carn crua de vedella o de cavall acompanyat de verdures i condiments.

Nou!!: Ou (aliment) і Bistec tàrtar · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: Ou (aliment) і Blat · Veure més »

Boles de matsà

Mandonguilles Matzah en una sopa. Les mandonguilles de Matsà o kneydlech (pl.) (kneydel, singular) en Jiddisch, (també boles de Matsà) són una recepta típica de la cuina asquenazita (jueus d'Europa central i oriental) elaborat a força de farina de matsà.

Nou!!: Ou (aliment) і Boles de matsà · Veure més »

Boles de picolat

Les boles de picolat són una mena de mandonguilles típiques del Rosselló, un dels plats més coneguts de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Ou (aliment) і Boles de picolat · Veure més »

Botàriga

Fresa seca a Cadis. Botàriga ("''balık yumurtası''") en cuina turca (darrere, a la dreta). La botàriga és un aliment típic de diverses regions costaneres del Mar Mediterrani consistent en fresa de peix de certs peixos salades i seques.

Nou!!: Ou (aliment) і Botàriga · Veure més »

Botifarra

Una botifarra és un embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal.

Nou!!: Ou (aliment) і Botifarra · Veure més »

Botifarró

Botifarró d'arròs Botifarra negra cuita Botifarrons gruixuts i curts cuits a la plantxa al carrer, amb xoriços i carns, per a unes festes populars a Madrid El botifarró és una mena de botifarra crua de porc que en principi conté sang entre els seus ingredients i sol associar-se tradicionalment a la matança del porc.

Nou!!: Ou (aliment) і Botifarró · Veure més »

Bouchées à la reine

crostades de 10 cm de diàmetre (timbala, paté, bouchée) i dues de 18 cm (vol-au-vent i casserola).Jules Gouffé - Post de «crostades», ''Le livre de pâtisserie'' p.58 (1873) La bouchée à la reine o mos de reina és un embotit pastissera individual i calent, mena de vol-au-vent d'una dotzena de centímetres de diàmetre, servida com aperitiu o entrant a la cuina francesa.

Nou!!: Ou (aliment) і Bouchées à la reine · Veure més »

Bourriquette

La borriqueta o bourriquette és una sopa tradicional occitana a base d'agrella i a la qual s'hi afegeix un ou escaldat.

Nou!!: Ou (aliment) і Bourriquette · Veure més »

Braç de gitano

Braç de gitano de crema Tall prim d'un braç de gitano de la Xina Braç de gitano El braç de gitano és un pastís de forma cilíndrica farcit tradicionalment amb crema més espessaBraç de gitano a La cuina tradicional catalana, pàg.

Nou!!: Ou (aliment) і Braç de gitano · Veure més »

Braunschweiger Mumme

Anunci de la fàbrica de cerveses "Mumme-Brauerei Steger" del 1899. Braunschweiger Mumme (llatí: Mumma Brunsvicensium o Mumia - anglès: Brunswick Mum - francès: Mom de Bronsvic), sovint conegut només com a Mumme, és una forma d'elaborar cervesa, realitzada des de temps immemorials a la ciutat alemanya de Braunschweig amb una àmplia gamma de continguts alcohòlics.

Nou!!: Ou (aliment) і Braunschweiger Mumme · Veure més »

Bricelet

El bricelet (de l'alemany bretzel; a principis del segle XX encara es troben casos d'ús de la grafia brisselet en francès, però està en desús.) és un pastís que consisteix en una massa dolça d'origen suís, sobretot elaborat a l'oest de Suïssa.

Nou!!: Ou (aliment) і Bricelet · Veure més »

Brioix

El brioix (a la dreta) és excel·lent com a àpat lleuger i per acompanyar begudes dolces Un brioix (del francès brioche; pronunciat) o pa de llet (més rarament) és un pa de pasta lleugera moderadament dolça.

Nou!!: Ou (aliment) і Brioix · Veure més »

Bull de fetge

El bull de fetge és un embotit de porc típic de les comarques dels Pirineus (l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Ripollès i el Berguedà) que està fet amb els mateixos ingredients emprats en l'elaboració del popular pa de fetge, i que avui dia fan a moltes cansaladeries d'aquestes comarques.

Nou!!: Ou (aliment) і Bull de fetge · Veure més »

Bulz

Plat de ''bulz'' amb ous i carn. '''Bulz''' tipus ''cocoloși'' fets a la barbacoa amb pastramă El bulz, també anomenat urs de mamaliga (os de mamaliga), és un plat romanès, típicament de pastor, fet amb mamaliga i formatge (brânză en romanès) cuits al forn.

Nou!!: Ou (aliment) і Bulz · Veure més »

Bunyol (gastronomia)

Un bunyol o brunyol és una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment amb, possiblement, algun altre ingredient), fregida en oli.

Nou!!: Ou (aliment) і Bunyol (gastronomia) · Veure més »

Bunyols de bacallà

Els bunyols de bacallà són bunyols salats fets amb una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment, ous i llet) i bacallà dessalat, sovint condimentada amb altres ingredients (com all i julivert), fregida en oli.

Nou!!: Ou (aliment) і Bunyols de bacallà · Veure més »

Bunyols de vent

Madrid. Safata de bunyols farcits de xocolata. Els bunyols de vent són boles de massa elaborades amb farina de blat, llard i ous que resulta ser fregida a oli calent.

Nou!!: Ou (aliment) і Bunyols de vent · Veure més »

Cachopu

El cachopu és un plat característic de la cuina asturiana.

Nou!!: Ou (aliment) і Cachopu · Veure més »

Cafè

El cafè o café (Coffea) és un gènere d'arbres de la família de les rubiàcies.

Nou!!: Ou (aliment) і Cafè · Veure més »

Calzones rotos

Els calzones rotos (literalment, calçons romputs) són un dolç xilè, elaborats a partir d'una massa fregida de farina, llevat químic i ous, empolvorats amb sucre de llustre, i de preparació semblant a la d'una rosquilla.

Nou!!: Ou (aliment) і Calzones rotos · Veure més »

Cap d'any iazidi

El cap d'any iazidi, anomenat Çarşema Sor («dimecres vermell») o Çarşema Serê Nîsanê («dimecres a començament d'abril») en kurd del nord, és la festivitat de cap d'any del iazidisme. Cau a la primavera, el primer dimecres del mes d'abril del calendari julià o el primer dimecres després del 14 d'abril segons el calendari gregorià.

Nou!!: Ou (aliment) і Cap d'any iazidi · Veure més »

Carbassons farcits

Els carbassons farcits és un plat típic de la gastronomia menorquina.

Nou!!: Ou (aliment) і Carbassons farcits · Veure més »

Carbonara

Carbonara, és un plat rústic tradicional de Roma (Itàlia) que consisteix en una salsa que s'usa en plats de pasta, generalment espagueti o bé rigatoni.

Nou!!: Ou (aliment) і Carbonara · Veure més »

Carme Enguix Sifré

Maria del Carme Enguix Sifré (Alzira, anys 30-anys 90) va ser una mestra d'educació primària d'Alzira, Ribera Alta, on té un carrer dedicat a la seua persona.

Nou!!: Ou (aliment) і Carme Enguix Sifré · Veure més »

Carn picada

boví La carn picada, carn capolada, carn picolada, carn trinxada o xixina (castellanisme) (o picolat a la Catalunya del Nord i trinxat a Reus) és una preparació de carn amb objectius culinaris, per a la qual s'esmicolen i es tallen finament els músculs, greixos i nervis mitjançant una màquina de picar carn, un ganivet, una mitjalluna, o més recentment un robot de cuina, etc.

Nou!!: Ou (aliment) і Carn picada · Veure més »

Carnaval

El carnaval de Venècia. El carnaval (o carnestoltes, nom habitual als Països Catalans, també conegut a Mallorca i Menorca com a els Darrers Dies) és una celebració pertanyent al calendari lunar.

Nou!!: Ou (aliment) і Carnaval · Veure més »

Carnobacteri

Carnobacterium és un gènere bacterià dins de ordre de Lactobacialles, formant part dels coneguts bacteris de l'àcid làctic.

Nou!!: Ou (aliment) і Carnobacteri · Veure més »

Carotè

El carotè o caroté és la molècula que dona a la pastanaga i a l'albercoc el seu color taronja.

Nou!!: Ou (aliment) і Carotè · Veure més »

Carquinyoli

Carquinyolis de Sant Quintí de Mediona (50g). Els carquinyolis o carquinyols són bescuits dolços típics de Catalunya, les Balears, el País Valencià, l'Aragó, Occitània, Sicília i la Toscana (cantuccini), totes les variants es fornegen dues vegades.

Nou!!: Ou (aliment) і Carquinyoli · Veure més »

Casca (dolç)

La casca és un dolç típic de la cuina valenciana i mallorquina, realitzat amb ametlla molta, sucre i ous, que es pot farcir de rovell confitat, moniato o carabassa.

Nou!!: Ou (aliment) і Casca (dolç) · Veure més »

Casqueta

Les casquetes, també anomenades pastissets, són un producte típic de les Terres de l'Ebre (Matarranya, els Ports, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià).

Nou!!: Ou (aliment) і Casqueta · Veure més »

Causa a la limeña

La causa a la limeña és un plat típic de la gastronomia del Perú, d'orígens precolombins.

Nou!!: Ou (aliment) і Causa a la limeña · Veure més »

Ceramida

amida. Les ceramides (del llatí cēra 'cera' + amida) són un tipus d’esfingolípid que constitueix l’estructura bàsica de tots els esfingolípids complexos, com ara bé els glicoesfingolípids i els fosfoesfingolípids.

Nou!!: Ou (aliment) і Ceramida · Veure més »

Chamin

Detall d'un plat de ħamín. El ħamín o també hamín (judeocastellà, hammin, ḥamin (חמין, חַמִּי&#1503) és una espècie de bullit servit durant el Sàbat a les cases dels jueus sefardites. La paraula ħamín té el seu origen etimològic en la paraula hebrea חם—"calor", pel fet que roman durant llarg temps en una font de calor: forn, xemeneia, o una olla de cocció lenta. La font de la paraula prové de la Mixnà Xabbat on ħamín es refereix a una font d'"aigua calenta". A algunes parts del món sefardita aquest tipus de plat s'anomena "s'chinah" o "sh'chinah", mot procedent d'una altra paraula hebrea per a "calor".

Nou!!: Ou (aliment) і Chamin · Veure més »

Chawanmushi

El és un plat a base de natilla d'ou típic de la gastronomia del Japó i que utilitza com un dels seus ingredients les llavors del ginkgo biloba.

Nou!!: Ou (aliment) і Chawanmushi · Veure més »

Clafotís

Se sol servir al recipient El clafotís (de clafir, omplir atapeïdament) és un pastís típic de la cuina occitana originari de la regió del Llemosí i en la seva versió més tradicional guarnit amb cireres.

Nou!!: Ou (aliment) і Clafotís · Veure més »

Clara d'ou

Un rovell d'ou envoltat per la clara. La clara d'ou o blanc d'ou (blanc de l'ou) és la part de l'ou, gairebé incolora, que envolta el rovell.

Nou!!: Ou (aliment) і Clara d'ou · Veure més »

Coc cruesà

El coc cruesà, conegut simplement en llemosí com a coc de nous, és un pa de pessic tradicionalment rodó, més aviat estret i molt alt, a l'estil típic dels cocs occitans, perfumat amb nous i ratafia de nou verda i que es menja tebi, sovint acompanyat d'una crema lleugera.

Nou!!: Ou (aliment) і Coc cruesà · Veure més »

Coc de nous

El coc de nous és una coca típica de les Terres de l'Ebre.

Nou!!: Ou (aliment) і Coc de nous · Veure més »

Coc ràpid

El coc ràpid és un tipus de postres en forma de coca, típica dels Ports de Morella, el Baix Maestrat, les Terres de l'Ebre i parts del Camp de Tarragona.

Nou!!: Ou (aliment) і Coc ràpid · Veure més »

Coca (pastís)

reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.

Nou!!: Ou (aliment) і Coca (pastís) · Veure més »

Coca bamba

La coca bamba (també coca de Sant Joan, només a Ciutadella, ja que les festes majors en aquesta ciutat són per Sant Joan) o ensaïmada menorquina és una coca alta enroscada en forma d'espiral típica de les festes patronals a Menorca; se'n sol consumir a l'hivern al País Valencià, mentre la coca de llanda hi és més habitual a l'estiu.

Nou!!: Ou (aliment) і Coca bamba · Veure més »

Coca cristina

La coca Cristina és una coca típica del País Valencià feta amb ou, sucre, ametlla mòlta i ratlladura de llima.

Nou!!: Ou (aliment) і Coca cristina · Veure més »

Coca de dacsa

Ròtova. Les coques escaldades són un plat tipic al poble. Les coques de dacsa o coques de ploure, són unes coques redones i planes que es fan de farina de dacsa, sovint mesclada amb farina de forment, aigua, oli i sal.

Nou!!: Ou (aliment) і Coca de dacsa · Veure més »

Coca de llanda

La coca de llanda, també coneguda com a coca de mida, o coca malfeta a les comarques del nord, és una coca dolça de bescuit feta dins d'una llanda, per la qual agafa una forma rectangular.

Nou!!: Ou (aliment) і Coca de llanda · Veure més »

Coca de Montserrat

La montserratina o coca de Montserrat és una coca esponjosa i senzilla, plana, allargada i coberta de sucre, que es menja tradicionalment per berenar, sovint acompanyada d'un tros de xocolata.

Nou!!: Ou (aliment) і Coca de Montserrat · Veure més »

Coca de pastanaga

La coca de pastanaga és una coca dolça típica de l'Empordà, a base d'ous, sucre, pell de llimona, panses, farina i pastanaga (carlota) ratllada.

Nou!!: Ou (aliment) і Coca de pastanaga · Veure més »

Coca de patata

La coca de patata és una coca dolça típica de Mallorca.

Nou!!: Ou (aliment) і Coca de patata · Veure més »

Coll farcit

El coll farcit (en francès, cou farci) és un companatge occità que es fa amb carn picada de porc, fetge gras, tòfona, molla de pa, llet i ous, tot cuit i conservat en greix d'oca o ànec i embotit a la pell del coll d'un ànec.

Nou!!: Ou (aliment) і Coll farcit · Veure més »

Congret

Un congret, (sovint en plural congrets) és un panellet dolç de pasta seca feta de farina, sucre i ous, de forma oblonga i consistència blana, en certes regions aromatitzat amb licor d'anís o de cassalla.

Nou!!: Ou (aliment) і Congret · Veure més »

Control de la població

0-1 nens Final columnes El control poblacional o control de la població és la pràctica de limitar, mantenir o incrementar el nombre d'individus de determinada població -ja sigui una espècie animal o vegetal- en un territori.

Nou!!: Ou (aliment) і Control de la població · Veure més »

Corbata (rebosteria)

Corbata és el nom amb què es coneix un dels productes típics de la rebosteria de Cantàbria, principalment elaborat a Unquera (Val de San Vicente) i a San Vicente de la Barquera.

Nou!!: Ou (aliment) і Corbata (rebosteria) · Veure més »

Corpus Christi

L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.

Nou!!: Ou (aliment) і Corpus Christi · Veure més »

Corral

Un corral o cort de porcs Un corral és un petit recinte tancat per acollir-hi animals domèstics.

Nou!!: Ou (aliment) і Corral · Veure més »

Costrera

La costrera és una eina per a la preparació d'un arròs i costra, plat habitual a la Marina, el Baix Vinalopó i el Baix Segura.

Nou!!: Ou (aliment) і Costrera · Veure més »

Cozonac

Cozonac(romanès) o Kozunak (en búlgar: козунак) és un pa especial de llevat dolç, tradicional al sud-est d’Europa, Romania, Bulgària i Sèrbia, Macedònia, Grècia, etc.

Nou!!: Ou (aliment) і Cozonac · Veure més »

Creatina

La creatina (també denominada α metil guanid-acètic i freqüentment abreviat en la literatura com Cr) és un àcid orgànic nitrogenat que es troba en els músculs i les cèl·lules nervioses d'alguns organismes vius, és un producte químic derivat dels aminoàcids molt semblant a ells en relació a la seva estructura molecular.

Nou!!: Ou (aliment) і Creatina · Veure més »

Crema aranesa

La crema aranesa són unes postres típiques de la Vall d'Aran que consisteixen en un plat de crema perfumada amb vainilla i a la qual es posen per damunt les clares batudes i ensucrades.

Nou!!: Ou (aliment) і Crema aranesa · Veure més »

Crema de mantega

Un bol de crema de mantega. La crema de mantega és una crema composta per mantega pomada, ous (rovell, blanc o sencer segons les receptes), sucre i, de vegades, llet.

Nou!!: Ou (aliment) і Crema de mantega · Veure més »

Crema sabaiona

La crema sabaiona (de l'italià zabaglione, de l'italià arcaic zabajone), també denominada en castellà sabayón o sambayón a les cuines argentina i uruguaiana, són unes postres tradicionals de la cuina italiana.

Nou!!: Ou (aliment) і Crema sabaiona · Veure més »

Cria d'animals

producció lletera va augmentar però el nombre de vaques lleteres es va reduir notablement. La cria d'animals és una branca de la ciència animal que es dedica a l'avaluació, principalment per mitjà de la millor predicció lineal no esbiaixada, del valor genètic anomenat valor estimat de cria, EBV, del bestiar domèstic.

Nou!!: Ou (aliment) і Cria d'animals · Veure més »

Crostada

La crostada és una pasta de full tradicional estesa al llarg dels Pirineus i que des de l'època medieval forma part de la seva cuina popular d'oest a est d'aquests, tant en el vessant nord com al sud.

Nou!!: Ou (aliment) і Crostada · Veure més »

Cuina medieval

XIV. La cuina medieval és l'exposició dels hàbits alimentaris i els mètodes de cuinar de diverses cultures europees durant l'edat mitjana, un període que aproximadament va des del fins al.

Nou!!: Ou (aliment) і Cuina medieval · Veure més »

Cultura d'Ansilta

Es coneix amb el nom de Cultura d'Ansilta, a un poble aborigen que va habitar des del 1800 a.C. fins al 500, la zona de la serralada d'Ansilta (a l'actual província de San Juan, Argentina), des dels alts cims andins fins a les valls a l'orient d'ells.

Nou!!: Ou (aliment) і Cultura d'Ansilta · Veure més »

Cultura d'Eslovàquia

Església de fusta a Bodružal. Producte artesanal tradicional realitzat amb fil ferro. Exposició permanent al museu del Castell de Budatín. La cultura d'Eslovàquia és el resultat de diferents tradicions populars i, a causa de la seva ubicació central a Europa, també està influïda per la cultura alemanya, austríaca, hongaresa i eslava.

Nou!!: Ou (aliment) і Cultura d'Eslovàquia · Veure més »

Dango

El és un dolç japonès elaborat amb mochiko (farina d'arròs) i estretament relacionat amb el mochi. Es tracta, per tant, d'una mena de pastís d'arròs glutinós que es serveix sovint amb te verd i en una broqueta de tres o quatre dangos.

Nou!!: Ou (aliment) і Dango · Veure més »

Düğün çorbası

Düğün çorbası (lit. sopa de casament) és una çorba (sopa) tradicional de la cuina turca.

Nou!!: Ou (aliment) і Düğün çorbası · Veure més »

De re coquinaria

De Re Coquinaria (en català, L'art de la cuina) o Ars Magirica és el llibre de cuina més antic que es coneix.

Nou!!: Ou (aliment) і De re coquinaria · Veure més »

Dia Mundial de l'Alimentació

El 16 d'octubre de cada any, se celebra el Dia Mundial de l'Alimentació, proclamat en 1979 per la Conferència de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO).

Nou!!: Ou (aliment) і Dia Mundial de l'Alimentació · Veure més »

Dieta atlàntica

Carn de bou Mantega La dieta atlàntica és la dieta pròpia de les cultures europees banyades per l'oceà Atlàntic, que es troben en algunes zones de Portugal, Espanya, França, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos, Dinamarca, Noruega, Regne Unit i Islàndia.

Nou!!: Ou (aliment) і Dieta atlàntica · Veure més »

Dieta baixa en carbohidrats

Les dietes baixes en carbohidrats són els programes nutricionals que restringeixen el consum de carbohidrats, sovint per al tractament de l'obesitat.

Nou!!: Ou (aliment) і Dieta baixa en carbohidrats · Veure més »

Dieta de tipus occidental

La dieta de tipus occidental és un patró dietètic modern que es caracteritza generalment per una ingesta elevada de aliments precuinats, cereals refinats, carn vermella, carn processada, beguda amb alt contingut en sucres, caramels i dolços, aliments fregits, productes animals produïts industrialment, mantega i altres productes lactis rics en greixos, ous, patates, blat de moro i baix consum de fruites, verdures, cereals integrals, productes animals criats en pastures, peix, fruites de closca i llavors.

Nou!!: Ou (aliment) і Dieta de tipus occidental · Veure més »

Dieta mediterrània

Pa Sardines (peix blau) Vi negre Dieta mediterrània és un terme que designa un tipus de dieta que des de fa segles pauta tradicionalment l'alimentació dels països banyats per la Mediterrània i que es basa en el consum de verdures, llegums, fruites, peix, i d'oli d'oliva com a greix (àcids grassos) essencials, també inclou sovint el vi.

Nou!!: Ou (aliment) і Dieta mediterrània · Veure més »

Domesticació

El xai, una de les primeres espècies a ser domesticades La domesticació és l'acció de fer que un organisme esdevingui domèstic, és a dir, que visqui al costat de l'ésser humà i es criï a casa.

Nou!!: Ou (aliment) і Domesticació · Veure més »

Dotze

El dotze és el nombre que segueix l'onze i que precedeix el tretze.

Nou!!: Ou (aliment) і Dotze · Veure més »

Douzhi

El douzhi (豆汁; en pinyin: dòuzhī) o llet de fesol xinès és un plat de la cuina pequinesa.

Nou!!: Ou (aliment) і Douzhi · Veure més »

Drets dels animals

Els drets dels animals són corrents de pensament i al moviment que sostenen que els animals no humans son subjecte de determinats drets.

Nou!!: Ou (aliment) і Drets dels animals · Veure més »

Eggnog

Eggnog (també dit egg nog o llet de gallina) és una beguda làctica endolcida de consum feta amb llet, nata, sucre i ous batuts.

Nou!!: Ou (aliment) і Eggnog · Veure més »

El gen egoista

El gen egoista: les bases biològiques de la nostra conducta (The Selfish Gene en anglès) és una obra divulgativa sobre la teoria de l'evolució, escrita per Richard Dawkins en 1976.

Nou!!: Ou (aliment) і El gen egoista · Veure més »

Elbasan tava

LElbasan tava és un estofat de carn de xai a la cuina turca.

Nou!!: Ou (aliment) і Elbasan tava · Veure més »

Elda

Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.

Nou!!: Ou (aliment) і Elda · Veure més »

Elsie Widdowson

Elsie Widdowson CH CBE FRS (21 d'octubre de 1906 - 14 de juny de 2000), va ser dietista i nutricionista britànica.

Nou!!: Ou (aliment) і Elsie Widdowson · Veure més »

Embaràs

Dona embarassada Lembaràs o gestació es refereix al procés posterior a la fecundació d'un òvul per un espermatozoide, pel qual es desenvolupa un nou individu de l'espècie dins del cos de la mare, fins al moment del part; fa referència a aquest període que transcorre entre la fecundació i el part, sovint específicament als mamífers.

Nou!!: Ou (aliment) і Embaràs · Veure més »

Embotit

Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.

Nou!!: Ou (aliment) і Embotit · Veure més »

Emma Morano

Emma Morano (Civiasco, 29 de novembre de 1899 - Pallanza, 15 d'abril de 2017) fou una supercentenària italiana que visqué 117 anys i 137 dies.

Nou!!: Ou (aliment) і Emma Morano · Veure més »

Enciam

Lenciam (Lactuca sativa) és una planta herbàcia anual de la família de les compostes com el gira-sol o la carxofa.

Nou!!: Ou (aliment) і Enciam · Veure més »

Enfornat

L'enfornament és el procés de cocció per mitjà de calor seca que generalment s'efectua en un forn.

Nou!!: Ou (aliment) і Enfornat · Veure més »

Ensalada russa

Ensalada russa Lensalada russa, o amanida russa, també coneguda com a amanida Olivier, és un plat fred provinent de Rússia que és molt popular també a diferents països europeus entre els quals els Països Catalans.

Nou!!: Ou (aliment) і Ensalada russa · Veure més »

Entrepà d'hamburguesa

Un entrepà d'hamburguesa és un entrepà que conté una hamburguesa fregida de carn picada dins d'un panet rodó.

Nou!!: Ou (aliment) і Entrepà d'hamburguesa · Veure més »

Ertong Leyuan

Ertong Leyuan fon una revista infantil publicada a Hong Kong entre el 1953 i el 1995.

Nou!!: Ou (aliment) і Ertong Leyuan · Veure més »

Escaldat

mongetes verdes. Festucs escaldats Ametlles escaldades L'escaldada o escaldament (de 'escaldar', del llatí excaldāre, 'introduir alguna cosa en aigua calenta') és una tècnica culinària que consisteix en la cocció dels aliments en aigua o líquid molt calent (entre 70 ℃ i 100 ℃) durant un període breu de temps (entre 10 i 30 segons).

Nou!!: Ou (aliment) і Escaldat · Veure més »

Escalfat

Diego Velázquez: Dona vella que escalfa ous, prop de 1618 L'escalfada o escalfament (o calfada i calfament) és el procés de coure a foc lent aliments en un líquid que no siga oli o aigua, generalment, llet, brou o vi.

Nou!!: Ou (aliment) і Escalfat · Veure més »

Escudella i carn d'olla

L'escudella i carn d'olla és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia catalana.

Nou!!: Ou (aliment) і Escudella i carn d'olla · Veure més »

Esfalerita

L'esfalerita és un mineral de la classe dels sulfurs.

Nou!!: Ou (aliment) і Esfalerita · Veure més »

Espardenyà

LEspardenyà és un guisat, barreja de carn i peix, de l'Horta de València, de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, comarques que voregen l'Albufera de València.

Nou!!: Ou (aliment) і Espardenyà · Veure més »

Esparteros

Els esparteros són uns pastissos fets de farina, sucre, oli, ous i canella amb forma enrotllada i allargada.

Nou!!: Ou (aliment) і Esparteros · Veure més »

Farciment

dolmes (hortalissa farcida d'arròs) i farcellets de fulla de vinya Un farciment, farcit o farcida és, en gastronomia, una barreja d'ingredients amb els quals s'omple atapeïdament un aliment (una verdura, un peix, una au…) i que a la gastronomia dels Països Catalans, típicament, que es considera més ric que el mateix ingredient.

Nou!!: Ou (aliment) і Farciment · Veure més »

Farinetes

Farinetes,FÀBREGA, Jaume: Totes les sopes pàgs.

Nou!!: Ou (aliment) і Farinetes · Veure més »

Fartó

Els fartons són una especialitat de pastisseria d'Alboraia (País Valencià).

Nou!!: Ou (aliment) і Fartó · Veure més »

Fàrfel

El fàrfel (ídix: פֿאַרפֿל, farfl) és un plat elaborat amb farina i ou, de manera que forma una mena de pasta, típic asquenazita.

Nou!!: Ou (aliment) і Fàrfel · Veure més »

Fenilcetonúria

La fenilcetonúria o idiòcia fenilpirúvica (pel seu nom en anglès també anomenada PKU, Phenylketonuria) és una malaltia genètica autosòmica recessiva del metabolisme caracteritzada per una mutació del gen que sintetitza l'enzim hepàtic fenilalanina hidroxilasa (PAH), que en provoca la disfuncionalitat.

Nou!!: Ou (aliment) і Fenilcetonúria · Veure més »

Festa de la Mitja Tardor

La Festa de la Mitja Tardor és una festa celebrada pels vietnamites i els xinesos.

Nou!!: Ou (aliment) і Festa de la Mitja Tardor · Veure més »

Festes d'hivern d'Ibi

Les festes d'hivern són un conjunt d'actes que se celebren en la localitat valenciana d'Ibi (l'Alcoià), entre els dies 13 de desembre i 6 de gener.

Nou!!: Ou (aliment) і Festes d'hivern d'Ibi · Veure més »

Fettuccine

'''Fettuccine''' amb ''"pesto alla genovese"'' Fettuccine, singular "fettuccina", és un tipus de pasta originari del Laci.

Nou!!: Ou (aliment) і Fettuccine · Veure més »

Fideus fregits

''' Yakisoba ''' (tallarines fregits) amb porc, les cebes, col i pastanaga. ''' Yaki-bifun ''' (fideus fregits). Els fideus fregits (anomenats també tallarines fregides) són el tipus de fideus més comú de la cuina d'Àsia.

Nou!!: Ou (aliment) і Fideus fregits · Veure més »

Fideus gruixuts

Plat de fideus gruixuts amb formatge Macarrons, i altres de formes de pasta similars Els fideus gruixuts són un tipus de fideu confeccionat amb aigua, farina de blat i, de vegades, ou, que sol tenir forma tubular no gaire llarga, amb forat longitudinal o no, tall perpendicular i forma una mica còncava.

Nou!!: Ou (aliment) і Fideus gruixuts · Veure més »

Fideus prims

Fideus prims Plat de sopa amb fideus prims d'arròs, típics de Taiwan Els fideus prims, fideus fins, fideus de cabell d'àngel o cabells d'àngel són un tipus de fideu fet amb blat i sovint amb ou que té forma de fil i curta, de dos o tres centímetres de llarg com a molt.

Nou!!: Ou (aliment) і Fideus prims · Veure més »

Filhós

Un filhós (plural filhoses) és un postre tradicional de Nadal a Portugal i al nord-est del Brasil.

Nou!!: Ou (aliment) і Filhós · Veure més »

Filloa

La filloa és un plat típic a les postres de Galícia, conegut també en algunes zones com freixó o marrucho.

Nou!!: Ou (aliment) і Filloa · Veure més »

Fipronil

Fipronil és un insecticida d'ampli espectre que pertany a la família química fenilpirazol.

Nou!!: Ou (aliment) і Fipronil · Veure més »

Flaó

Flaó d'Eivissa. Flaó de Menorca. El flaó és un pastís fet amb pasta de farina farcida de brull o brossat, formatge o crema, amb diferents ingredients i amb diferents formes segons les comarques d'origen.

Nou!!: Ou (aliment) і Flaó · Veure més »

Flasona

La flasona o flausona és una especialitat culinària occitana, del sud de Roergue, a base d'una mena brossat o recuit, lleugerament salat, que és molt típic de Roergue i del Rocafort en general.

Nou!!: Ou (aliment) і Flasona · Veure més »

Flonyarda

La flonyarda, en occità flaunharda o flonharda és un pastís de fruita, típicament de pomes, pertanyent a la cuina occitana i més concretament de la cuina llemosina.

Nou!!: Ou (aliment) і Flonyarda · Veure més »

Fluix vaginal

Vulva depilada i coberta per fluix vaginal El fluix vaginal, o simplement fluix, és un líquid corporal que surt per la vagina a les dones a partir de la pubertat.

Nou!!: Ou (aliment) і Fluix vaginal · Veure més »

Fontina

El fontina és un formatge de pasta premsada semicuita fet amb llet de vaca, i amb gust dolç i delicat.

Nou!!: Ou (aliment) і Fontina · Veure més »

Francesinha

La francesinha és una espècie de sandvitx típic de la cuina portuguesa moderna.

Nou!!: Ou (aliment) і Francesinha · Veure més »

Frittata

La frittata és un plat de la gastronomia italiana a base d'ous.

Nou!!: Ou (aliment) і Frittata · Veure més »

Frixuelu

El frixuelu, fayuelu o frisuelo és un dolç típic d'Astúries, Lleó i Cantàbria fet a base de farina, llet i ou.

Nou!!: Ou (aliment) і Frixuelu · Veure més »

Fuentes Claras

Fuentes Claras és un municipi d'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca.

Nou!!: Ou (aliment) і Fuentes Claras · Veure més »

Furikake

Embalatge de ''furikake'' artesanal. El furikake (en japonès ふりかけ, de 振り掛ける furikakeru, "salpebrar") és, en la cuina japonesa, qualsevol preparació seca que s'utilitza per condimentar l'arròs.

Nou!!: Ou (aliment) і Furikake · Veure més »

Galeta

Galetes variades Una galeta maria Una galeta, galleta, o, si es fornegen dues vegades, bescuit és una pasta dolça i seca que en general se sol fer amb farina, ou, sucre i llet, si bé pot contenir també altres ingredients.

Nou!!: Ou (aliment) і Galeta · Veure més »

Garash (pastís)

El pastís garash és un tipus de pastís de xocolata molt popular en la gastronomia de Bulgària.

Nou!!: Ou (aliment) і Garash (pastís) · Veure més »

Gargulló

El gargulló és un pastís tradicional occità d'hivern, típic de la cuina llemosina, que consta de làmines molt primes de pera lligades amb molt poca massa semblant a un flam o a una crema espessa.

Nou!!: Ou (aliment) і Gargulló · Veure més »

Gastroenteritis

La gastroenteritis o diarrea infecciosa és una malaltia consistent en una inflamació de l'aparell digestiu que pot afectar tant l'estómac com l'intestí prim.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastroenteritis · Veure més »

Gastronomia d'Algèria

La gastronomia d'Algèria és la gastronomia tradicional pròpia d'Algèria.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia d'Algèria · Veure més »

Gastronomia d'Espanya

La gastronomia d'Espanya és la gastronomia tradicional pròpia del conjunt de l'actual Espanya.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia d'Espanya · Veure més »

Gastronomia d'Israel

Típic esmorzar israelià. Amanida israeliana d'albergínies amb maionesa. La gastronomia d'Israel (המטבח הישראלי) és una cuina molt diversa a causa de les diferents influències culturals que la componen.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia d'Israel · Veure més »

Gastronomia d'Occitània

La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia d'Occitània · Veure més »

Gastronomia de Bolívia

La gastronomia de Bolívia és la gastronomia tradicional a les cultures i regions que es troben a Bolívia.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia de Bolívia · Veure més »

Gastronomia de l'Azerbaidjan

Dolma azerbaidjanès. Duchbara. Arròs pilaf. La gastronomia de l'Azerbaidjan és el conjunt de gastronomies tradicionals de les ètnies i cultures de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia de l'Azerbaidjan · Veure més »

Gastronomia de l'Uruguai

La gastronomia de l'Uruguai és la gastronomia tradicional pròpia de l'Uruguai.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia de l'Uruguai · Veure més »

Gastronomia de la Costera

La cuina de la Costera tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia d'aquesta comarca.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia de la Costera · Veure més »

Gastronomia de la Ribagorça

La cuina de la Ribagorça tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina ribagorçana.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia de la Ribagorça · Veure més »

Gastronomia de la Ribera

La cuina de la Ribera tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia riberenca.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia de la Ribera · Veure més »

Gastronomia de la Safor

La cuina de la Safor tracta sobre el menjar, les begudes i els preparats gastronòmics propis dels pobles saforencs.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia de la Safor · Veure més »

Gastronomia de les Illes Balears

La gastronomia de les Illes Balears és fruit de l'herència gastronòmica dels fenicis, romans, àrabs, catalans i altres cultures culinàries properes, i de la seva condició insular i marítima, és sobretot una cuina casolana de pagès i de mariner, amb un ús destacat del porc, de l'aviram, dels llegums, de l'arròs i del peix.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia de les Illes Balears · Veure més »

Gastronomia de Menorca

La gastronomia de Menorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Menorca.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia de Menorca · Veure més »

Gastronomia de Polònia

La gastronomia de Polònia és una barreja de gastronomies d'origen eslau, alemany, així com tradicions culinàries pròpies de la zona.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia de Polònia · Veure més »

Gastronomia de Portugal

La gastronomia de Portugal és la gastronomia tradicional a Portugal.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia de Portugal · Veure més »

Gastronomia de Setmana Santa

El ''pa de pasqua'' (en ucraïnès Kulich) -Pintorː Mykola Pymonenko. La gastronomia de la Setmana Santa es correspon a tots els costums culinaris i tots els aliments permesos durant el període sagrat del cristianisme i sol transcórrer des del Diumenge de Rams fins al Diumenge de Resurrecció, des del punt de vista litúrgic.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia de Setmana Santa · Veure més »

Gastronomia de Sri Lanka

Plat típic de Sri Lanka amb arròs i curri. Plat típic de Sri Lanka amb arròs i gambes. La gastronomia de Sri Lanka ha pres forma al llarg de la història amb grans influències dels mercaders estrangers i els països veïns, així com les influències entre les ètnies locals.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia de Sri Lanka · Veure més »

Gastronomia de Suècia

La gastronomia de Suècia és el menjar tradicional de Suècia.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia de Suècia · Veure més »

Gastronomia de Tunísia

La gastronomia de Tunísia o cuina tunisiana és la gastronomia tradicional pròpia de Tunísia.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia de Tunísia · Veure més »

Gastronomia de Xile

Gastronomia de Xile osobuco''. Cuina xilena es deu principalment a la combinació de la cuina tradicional espanyola, la cultura nativa de Xile i els ingredients locals, amb influències posteriors d'altres cuines europees, especialment d'Alemanya, Itàlia i França.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia de Xile · Veure més »

Gastronomia dels ibers

La gastronomia dels ibers és la que tenien els diferents pobles ibers que vivien, almenys a partir del, a la costa oriental de la península Ibèrica, o més precisament, a la zona costanera que va del sud del Llenguadoc fins a Alacant, que penetra a l'interior per la vall de l'Ebre, per la vall del Segura i per la vall alta del Guadalquivir.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia dels ibers · Veure més »

Gastronomia peu-negre

La gastronomia peu-negre és la cuina pròpia dels francesos algerians (denominats «rapatriés» per l'Estat francès i popularment Pieds-Noirs), colons en l'antiga Algèria francesa.

Nou!!: Ou (aliment) і Gastronomia peu-negre · Veure més »

Gàbia en bateria per gallines ponedores

Gallines ponedores en gàbia en bateria Video de gallines a gàbies en bateria La cria de gallines en gàbies en bateria és una forma de ramaderia intensiva.

Nou!!: Ou (aliment) і Gàbia en bateria per gallines ponedores · Veure més »

Gelat de crema

El gelat de crema, també anomenat gelat de mantecat i sovint amb la castellanització mantecado, és un gelat base fet amb llet, sucre, llima, canyella, rovells d'ou i midó de dacsa amb nata muntada o sense.

Nou!!: Ou (aliment) і Gelat de crema · Veure més »

Gelat de neula

Gelat de neula El gelat de neula és un gelat a base de crema de llet, nata o altres productes lactis com, per exemple, la llet condensada o concentrada, sucre, que pot tenir ous sencers, clara o rovell d'ou, i que industrialment pot tenir colorants, normalment elaborat de forma artesanal, posat en una neula en forma de con.

Nou!!: Ou (aliment) і Gelat de neula · Veure més »

Gelat fregit

El gelat fregit són unes postres que se solen elaborar prenent una bola de gelat a temperatura molt inferior a l'habitual, cobertes d'ou cru, cobrint amb flocs de blat de moro o galetes triturades i fregint lleugerament.

Nou!!: Ou (aliment) і Gelat fregit · Veure més »

Geografia de Letònia

El Lielupe desemboca al mar Bàltic, mentre que el ramal Buļļupe desemboca al riu Daugava Vista des dalt la torre del turó de Gaiziņkalns. Letònia (en letó, Latvijas Republika) és un estat de l'Europa oriental, a la riba del mar Bàltic, entre Estònia i Lituània.

Nou!!: Ou (aliment) і Geografia de Letònia · Veure més »

Geografia de Lituània

Turó de Juozapinė (''Juozapinės Kalnas''), de 292,7 msnm. Llacuna Curoniana. Lituània (en lituà, Lietuvos Respublika) és un estat de l'Europa septentrional situat a la vora del mar Bàltic, entre Letònia i Rússia.

Nou!!: Ou (aliment) і Geografia de Lituània · Veure més »

Geografia de Malta

Cominetto i la "Llacuna Blava". La República de Malta és un estat de l'Europa meridional, format per un conjunt d'illes al centre del mar Mediterrani, a uns 90 km de Sicília (Itàlia).

Nou!!: Ou (aliment) і Geografia de Malta · Veure més »

Gerris lacustris

Gerris lacustris és una espècie d'heteròpter de l'infraordre Gerromorpha.

Nou!!: Ou (aliment) і Gerris lacustris · Veure més »

Gibanica

Un tros de gibanicaGibanica (en ciríl·lic-serbi, гибаница, ˈɡibanit͡sa) és un plat tradicional de la pastisseria sèrbia i popular a tot els Balcans, del qual hi ha variants i plats similars a Macedònia del Nord i Bulgària (on sol anomenar-se banitsa, баница), així com a Bòsnia Hercegovina, Croàcia, Eslovènia i Itàlia (on es diu ghibanizza).

Nou!!: Ou (aliment) і Gibanica · Veure més »

Glacejat

pastís de llimona Palmeres glacejades. El glacejat és una tècnica culinària consistent en recobrir aliments amb una substància brillant, sovint dolça.

Nou!!: Ou (aliment) і Glacejat · Veure més »

Gofra

Una gofra (del francès gaufre i del neerlandès wafel) és una mena de galeta, generalment rectangular, cuita entre dues planxes -anomenades gofreres- que hi graven un dibuix alveolar en relleu.

Nou!!: Ou (aliment) і Gofra · Veure més »

Goigs dels Ous

Els Goigs dels Ous és una tradició popular a tot el Conflent i parts del Rosselló (Catalunya Nord), on cors fan cercaviles a la recerca dels "ous".

Nou!!: Ou (aliment) і Goigs dels Ous · Veure més »

Gos

El gos, ca o quisso (Canis lupus familiaris) és un mamífer carnívor de la família dels cànids.

Nou!!: Ou (aliment) і Gos · Veure més »

Govindes

Un ''Govinda Pathak'' ha format una torre humana de 5 pisos per trencar el ''Dahi Handi''. Els govindes són les torres humanes que s'alcen segons la tradició hinduista durant el festival religiós hindú Janmaashtami, que cau en un dia entre mitjans d'agost i mitjans de setembre del calendari gregorià, per celebrar el naixement de Krixna, també anomenat Govinda.

Nou!!: Ou (aliment) і Govindes · Veure més »

Granja (comerç)

Lúcia Peretto (1890-1987), neboda d'Antoni Gaudí a una granja (Crèmerie Chaude, 96 Boulevard du Montparnasse) a Paris. 1905 Una granja, lleteria o vaqueria és un petit comerç especialitzat principalment en l'elaboració i venda de productes de la llet i ous.

Nou!!: Ou (aliment) і Granja (comerç) · Veure més »

Gratinat

macarrons amb beixamel i bolets. Tros de pastís de treflas. Un gratinat és una preparació gastronòmica amb la part superior torrada de manera que es forma una crosta lleugera i més o menys daurada.

Nou!!: Ou (aliment) і Gratinat · Veure més »

Greix

triglicèrid típic, el principal tipus de greix. Atendre les tres cadenes d’àcids grassos unides a la porció central de glicerol de la molècula. Composició de greixos de diversos aliments, en percentatge del seu greix total En nutrició, biologia i química, el greix o matèria grassa sol significar qualsevol èster (compost orgànic) d’ àcid gras o una barreja d’aquests compostos, que mes freqüentment es produeixen en éssers vius o en aliments.

Nou!!: Ou (aliment) і Greix · Veure més »

Greixonera dels darrers dies

La greixonera dels darrers dies o la greixonera de carnaval és un plat mallorquí típic que es menjava tradicionalment al temps de carnestoltes.

Nou!!: Ou (aliment) і Greixonera dels darrers dies · Veure més »

Grup Viver de Bell-lloc

El Grup Viver de Bell-lloc és un conglomerat d'entitats sense ànim de lucre que treballa en l'àmbit assistencial i de la inclusió social i laboral dintre del món agrícola.

Nou!!: Ou (aliment) і Grup Viver de Bell-lloc · Veure més »

Guineu roja

La guineu roja o rabosa (Vulpes vulpes) és un mamífer de la família dels cànids.

Nou!!: Ou (aliment) і Guineu roja · Veure més »

Ha-Mim al-Muftarí

Ha-Mim ibn Mann-Al·lah ibn Hàfidh ibn Amr, conegut com a al-Muftarí o Ha-Mim al-Muftarí —en àrab حاميمبن من الله آلمفتري, Ḥā-Mīm ibn Mann Allāh al-Muftarī— fou un religiós amazic que s'autoproclamà profeta i que va fundar una religió derivada de l'islam que va existir al.

Nou!!: Ou (aliment) і Ha-Mim al-Muftarí · Veure més »

Hachis parmentier

El hachis parmentier és una especialitat gastronòmica francesa.

Nou!!: Ou (aliment) і Hachis parmentier · Veure més »

Hamburguesa

Una hamburguesa amb salsa marró i patates fregides, al Japó. El bistec rus, raola o hamburguesa és un plat a base de carn picada de boví (algunes ocasions de carn de porc, o fins i tot barreja d'ambdues), la carn picada se sol fer en forma esfèrica i després s'aixafa perquè sembli un filet, se sol fregir o fer a la graella.

Nou!!: Ou (aliment) і Hamburguesa · Veure més »

Harira

La harira (chelja: o) és la sopa tradicional marroquina.

Nou!!: Ou (aliment) і Harira · Veure més »

Helicicultura

Caragol terrestre. L'helicicultura és la tècnica ramadera d'obtenir caragols, generalment terrestres.

Nou!!: Ou (aliment) і Helicicultura · Veure més »

Hipacrosaure

L'hipacrosaure (Hypacrosaurus, "el llangardaix quasi més alt" del grec υπο-/hypo-, "menys"; i ακρος/akros, "alt"; ja que era quasi tan gran com el tiranosaure) és un gènere de dinosaure hadrosàurid (dinosaures de bec d'ànec) externament similar al coritosaure.

Nou!!: Ou (aliment) і Hipacrosaure · Veure més »

Història de l'entrepà d'hamburguesa

verdures i carn picada. American diner''. Els orígens de l'entrepà d'hamburguesa són incerts, però possiblement va ser elaborada per primera vegada en el període que va des de finals del fins a començaments del .

Nou!!: Ou (aliment) і Història de l'entrepà d'hamburguesa · Veure més »

Història de la sal

Aquest camí denominat Alte Salzstraße (vella ruta de la sal) situat al nord d'Alemanya és un exemple de la importància que tingué el transport d'aquest preuat condiment en la majoria de les cultures La història de la sal tracta de l'ús d'una de les poques roques comestibles per a l'ésser humà, al costat només de la silvina i algunes sals que contenen calci (calç), fòsfor i oligoelements, com el fluor, el brom i el iode (sempre en petites quantitats, com en el cas de la sal comuna mateixa).

Nou!!: Ou (aliment) і Història de la sal · Veure més »

Història de la xocolata

Grans de cacau, entesos com a moneda a les cultures de Mesoamèrica La història de la xocolata és la descripció seqüenciada d'esdeveniments sobre com s'ha propagat al llarg del món la xocolata des de la domesticació d'un arbre anomenat cacau (Theobroma cacao) originari de Mesoamèrica La seva elaboració procedeix del processament de la fruita del theobroma cacao.

Nou!!: Ou (aliment) і Història de la xocolata · Veure més »

Humpty Dumpty

Humpty Dumpty és un personatge de les cançons de bressol angleses i un dels personatges més coneguts en el món anglòfon.

Nou!!: Ou (aliment) і Humpty Dumpty · Veure més »

Illa Clipperton

Ubicació Mapa de l'illa Clipperton Lilla Clipperton o illa de la Passió (île de la Passion) és un atol de corall deshabitat de 6 km² de superfície i 8 km de circumferència, situat a l'oceà Pacífic septentrional, 1.100 km al sud-oest de Punta Tejupán, a Michoacán (Mèxic), que és el punt de terra ferma més proper.

Nou!!: Ou (aliment) і Illa Clipperton · Veure més »

Impost sobre el valor afegit

Una factura belga amb IVA. L'IVA (o impost equivalent) als diferents països del món L'impost sobre el valor afegit (o IVA) és un impost indirecte que grava el consum que afecta tant el territori espanyol, com el francès o l'italià.

Nou!!: Ou (aliment) і Impost sobre el valor afegit · Veure més »

Indústria avícola de posta

Gallines ponedores criades en gàbies.La indústria avícola de posta consisteix en la producció d'ous per al consum humà.

Nou!!: Ou (aliment) і Indústria avícola de posta · Veure més »

Intoxicació

La intoxicació o enverinament és un tipus de malaltia deguda a l'exposició a una substància tòxica, sigui sintètica o bé creada per un ésser viu (bacteri, fong…), normalment per ingestió o inhalació.

Nou!!: Ou (aliment) і Intoxicació · Veure més »

Kadayıf dolma

Kadayıf dolma, acompanyada d'una mica de kaymak i un got de te turc. Kadayıf dolması, detall Kadayıf dolma o Kadayıf dolması, (farcit de kadayıf en turc) són unes postres de kadaif de la cuina turca, especialment de la cuina d'Erzurum, on és un menjar de festa (bayram) però estesos a tota Turquia.

Nou!!: Ou (aliment) і Kadayıf dolma · Veure més »

Kalács

kalács, kalach, kalács, kolache, kolac, colac és un pa tradicional d'Europa de l'Est, que se serveix habitualment durant diversos àpats rituals.

Nou!!: Ou (aliment) і Kalács · Veure més »

Kanikama

Palets de cranc. Sugiyo ''"Kaori-hako"'' Els palets de cranc o kanikama (marca vulgaritzada), són un tipus d'aliment processat elaborat a partir de surimi o carn de peix blanc finament picada, que es cura i a la qual es dona forma similar a la de les potes del cranc.

Nou!!: Ou (aliment) і Kanikama · Veure més »

Königsberger Klopse

Königsberger Klopse. Les Königsberger Klopse, denominades també Soß- o Kochklopse en les regions properes a Berlín, són una especialitat de la regió de Prússia Oriental que es cuina com una espècie de mandonguilles de carn amb una salsa base de crema amb tàperes.

Nou!!: Ou (aliment) і Königsberger Klopse · Veure més »

Kebab

El kebab (també anomenat kebap, kabob, kebob o kabab), fa referència a un ampli ventall de plats de carn rostida, generalment cuinats en broquetes, que són originaris d'Orient Mitjà.

Nou!!: Ou (aliment) і Kebab · Veure més »

Kofta

La kofta denominada també köfte, kafta, kufta o kafteh (کوفته en persa) és una família de diferents preparacions fetes amb carn picada (similar en alguns casos a les mandonguilles) i molt habitual en l'Orient Mitjà, l'Índia i els Balcans.

Nou!!: Ou (aliment) і Kofta · Veure més »

Kugelis

''Kugelis'' El kugelis (també bulvių plokštainis, literalment «plat de patata plana», o banda, nom regional en Dzūkija) és un púding de patata al forn considerat un plat nacional de Lituània.

Nou!!: Ou (aliment) і Kugelis · Veure més »

Kuymak

Kuymak en una paella sahan. "Telli peynir" o "kuymak peyniri" s'usa en l'elaboració de kuymak. Kuymak o Muhlama és un plat propi de la cuina de la part central (províncies de Samsun i Ordu) i oriental (províncies de Trebisonda i Rize) de la Regió de la Mar Negra a Turquia.

Nou!!: Ou (aliment) і Kuymak · Veure més »

Kuzu haşlama

Kuzu haşlama en el tradicional "İkbal Restoran" d'Ankara, Turquia. ''Tavuk haşlama'', la versió de pollastre. Kuzu haşlama és un estofat de la cuina turca fet amb carn d'ovella o de xai i patates i pastanages.

Nou!!: Ou (aliment) і Kuzu haşlama · Veure més »

Kuzu paça

Kuzu paça és un plat de la cuina turca fet amb la peülla d'anyell o d'ovella.

Nou!!: Ou (aliment) і Kuzu paça · Veure més »

Kvass

Sense descripció.

Nou!!: Ou (aliment) і Kvass · Veure més »

L'ou com balla

L'ou com balla a la catedral de Barcelona L'ou com balla és una tradició que té lloc en diverses poblacions de Catalunya el dia del Corpus Christi.

Nou!!: Ou (aliment) і L'ou com balla · Veure més »

La cuynera catalana

Digitalització del llibre La cuynera catalana, ó sia reglas útils, fàcils, seguras y económicas per cuynar bé: escullidas dels autors que millor han escrit sobre aquesta materia, més conegut per La cuynera catalana, és un receptari pràctic anònim escrit en català l'any 1835.

Nou!!: Ou (aliment) і La cuynera catalana · Veure més »

La terra de Xauxa

La terra de Xauxa és un quadre del pintor flamenc Pieter Brueghel el Vell, actualment a l'Alte Pinakothek de Múnic, Alemanya.

Nou!!: Ou (aliment) і La terra de Xauxa · Veure més »

Langoš

Langoš de Budapest amb formatge El langoš —lángos, langoš / podplamenník, langoš лангош, langosz — és un àpat d'origen hongarès molt estès a Àustria, Romania, Sèrbia i Eslovàquia.

Nou!!: Ou (aliment) і Langoš · Veure més »

Lípid

Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.

Nou!!: Ou (aliment) і Lípid · Veure més »

Leah Garcés

Leah Garcés és la presidenta de Mercy For Animals i autora de Grilled: Turning Adversaries into Allies to Change the Chicken Industry, publicat per Bloomsbury USA.

Nou!!: Ou (aliment) і Leah Garcés · Veure més »

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Nou!!: Ou (aliment) і Legió romana · Veure més »

Llaminadura

Llaminadures Una llaminadura, llamí, gormanderia o llepolia, i encara infantilment un bobò, és un menjar fet més per a plaure al paladar que per nodrir.

Nou!!: Ou (aliment) і Llaminadura · Veure més »

Llibre de Sent Soví

El Llibre de totes maneres de potatges de menjar, més conegut com a Llibre de Sent Soví (1324) és un receptari medieval d'autor anònim redactat en català.

Nou!!: Ou (aliment) і Llibre de Sent Soví · Veure més »

Llibret (cuina)

El llibret és una recepta, que consisteix en talls de llom de porc, que s'obren com un llibre per posar-hi talls de pernil dolç i formatge entremig, i que es fregeixen arrebossats amb ou i pa ratllat.

Nou!!: Ou (aliment) і Llibret (cuina) · Veure més »

Llibret de pernil i formatge

El llibret de pernil i formatge (en castellà san jacobo), és un plat tradicional consistent en un tall de pernil dolç (el més habitual) o de pernil serrà, al voltant d'un tall de formatge, en el seu origen gruyère, i arrebossada amb pa ratllat i ou, que es fregeix després en oli.

Nou!!: Ou (aliment) і Llibret de pernil i formatge · Veure més »

Llista Swadesh

La llista Swadesh és un document fet per Morris Swadesh que contenia 100 paraules (215 en la versió ampliada) que es consideraven bàsiques en totes les llengües.

Nou!!: Ou (aliment) і Llista Swadesh · Veure més »

Loco moco

Un plate lunch de Loco Moco, amb saimin fregit i amanida de macarrons. Loco moco és un plat que apareix a la cuina hawaiana contemporània.

Nou!!: Ou (aliment) і Loco moco · Veure més »

Macarró

Macarrons Macarrons, i altres de formes de pasta similars El macarró (de l'italià maccherone o maccarone) és un tipus de pasta confeccionat amb aigua, farina de blat i, de vegades, ou.

Nou!!: Ou (aliment) і Macarró · Veure més »

Maine

El penya-segat de Bald Head Maine és un dels estats que conformen els Estats Units i rep el seu nom de la província francesa de Maine.

Nou!!: Ou (aliment) і Maine · Veure més »

Maionesa

La maionesa o baionesa, més correctament maonesa, és una salsa espessa, freda i cremosa que s'utilitza habitualment en hamburgueses, amanides i patates fregides, entre d'altres.

Nou!!: Ou (aliment) і Maionesa · Veure més »

Maslenitsa

Imatge de celebració del Maslenitsa miniatura Maslenitsa, Masnitsya o Maslenica (en rus: Ма́сленица, en ucraïnès: Масниця i en belarús: Масьленіца) conegut com la Setmana de la Mantega, de la Creperia i del Formatge és una festivitat religiosa i folklòrica que se celebra a la zona oriental dels països eslaus (Rússia, Ucraïna, Belarús, etc.). Se celebra durant la darrera setmana que dona pas a la Gran Quaresma.

Nou!!: Ou (aliment) і Maslenitsa · Veure més »

Massa de lioneses

Cuita al forn Fregida La pasta de lioneses (en francès, pâte à choux) o pasta de lioneses i bunyols és una preparació de massa típica d'algunes pastes de pastisseria que es pot coure fregida, i en aquest cas dona pastes fregides del tipus dels bunyols, o bé al forn, donant pastes del tipus lioneses.

Nou!!: Ou (aliment) і Massa de lioneses · Veure més »

Massapà

Massapà de Nadal El massapà és una pasta en parts iguals d'ametlla i sucre rebaixat amb ous, que es fa generalment cuita al forn.

Nou!!: Ou (aliment) і Massapà · Veure més »

Matte Yehuda

Matte Yehuda (en hebreu: מטה יהודה) (en català: La tribu de Judà) és un consell regional que agrupa diferents llogarrets repartits per un territori entre Tel Aviv i Jerusalem.

Nou!!: Ou (aliment) і Matte Yehuda · Veure més »

Mètode Montignac

El Mètode Montignac és una dieta que fou proposada per un llicenciat en ciències polítiques i ciències humanes, Michel Montignac el 1992.

Nou!!: Ou (aliment) і Mètode Montignac · Veure més »

Mücver

Mücver és un plat tradicional de la cuina turca on l'ingredient bàsic és el carabassó (ratllat i fregit).

Nou!!: Ou (aliment) і Mücver · Veure més »

Melanie Joy

Melanie Joy (2 de setembre de 1966) és una psicòloga social i activista pels drets dels animals estatunidenca, coneguda principalment per encunyar i promulgar el terme carnisme.

Nou!!: Ou (aliment) і Melanie Joy · Veure més »

Melindro

Un melindro és una pasta petita i allargada en forma de dit amb les puntes arrodonides, una mica tova i esponjosa, però amb una certa rigiditat.

Nou!!: Ou (aliment) і Melindro · Veure més »

Menstruació

L'endometri s’acumula i es descompon durant el cicle menstrual. La menstruació també anomenada menorrea o regla (familiarment la saó) és un fenomen fisiològic de les dones que es presenta en les dones sanes des de la pubertat fins a la menopausa.

Nou!!: Ou (aliment) і Menstruació · Veure més »

Metasilicat de sodi

El metasilicat de sodi és un compost inorgànic constituït per cations sodi Na+ i anions metasilicat SiO3^2-, la qual fórmula química és Na2SiO3.

Nou!!: Ou (aliment) і Metasilicat de sodi · Veure més »

Milassú

El milassú"Milassú, milhasson, tortèl, borraud i fins i tot farcidura a la Corresa, crica a la Cruesa" a Limousin:Recettes traditionnelles, Ed.

Nou!!: Ou (aliment) і Milassú · Veure més »

Miso

El miso (en japonès みそ o 味噌) és una preparació culinària tradicional japonesa feta a base de soia fermentada, sal marina i sovint diversos cereals, especialment arròs o ordi.

Nou!!: Ou (aliment) і Miso · Veure més »

Mixer de begudes

Els mixers de begudes (del angles: Drink mixers, traduibles com mescladors de begudes) són els ingredients sense alcohol de les begudes mixtes i els còctels.

Nou!!: Ou (aliment) і Mixer de begudes · Veure més »

Molibdè

El molibdèEn els parlars orientals.

Nou!!: Ou (aliment) і Molibdè · Veure més »

Mona de Pasqua

Mona de Pasqua tradicional La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca.

Nou!!: Ou (aliment) і Mona de Pasqua · Veure més »

Mort, qui t'ha mort?

dècada de 1990. «Mort, qui t’ha mort?» és una fórmula medieval andorrana que s’emprà en l’aixecament judicial dels cadàvers fins que s’establí la primera Constitució del Principat d’Andorra l’any 1993.

Nou!!: Ou (aliment) і Mort, qui t'ha mort? · Veure més »

Mousse

Una mousse és un preparat culinari d'origen francès, amb una base que és la clara d'ou muntada a punt de neu, o la crema de llet batuda, les quals li donen la consistència esponjosa que la caracteritza.

Nou!!: Ou (aliment) і Mousse · Veure més »

Muffin anglès

Un muffin anglès. Un muffin (als Estats Units: English muffin), també conegut com a hot muffin o breakfast muffin (muffin d'esmorzar), és un pa, amb llevat de forma rodona gairebé sempre empolvorat amb farina de blat de moro.

Nou!!: Ou (aliment) і Muffin anglès · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Nou!!: Ou (aliment) і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Nürnberger Lebkuchen

La Nürnberger Lebkuchen és un tipus de galeta.

Nou!!: Ou (aliment) і Nürnberger Lebkuchen · Veure més »

Necrobia rufipes

Necrobia rufipes és una espècie de coleòpter de la família Cleridae amb una distribució cosmopolita.

Nou!!: Ou (aliment) і Necrobia rufipes · Veure més »

Niacina

La niacina, també coneguda com a vitamina PP o àcid nicotínic, és una vitamina hidrosoluble incolora molt abundant a la natura.

Nou!!: Ou (aliment) і Niacina · Veure més »

Nimbaphrynoides

Nimbaphrynoides és un petit gènere d'amfibis de la família dels bufònids nadiu de la regió de la Muntanya Nimba a Costa d'Ivori i Guinea.

Nou!!: Ou (aliment) і Nimbaphrynoides · Veure més »

Nogat de Limós

Nogat en un mercat El nogat de Limós és un tipus de nogat tou (no és torró) produït a la vila occitana de Limós que es fa amb ou, mel i ametlla i tradicionalment es talla en triangles.

Nou!!: Ou (aliment) і Nogat de Limós · Veure més »

Nogat de Montelaimar

El nogat de Montelaimar o torró de Montelaimar és un tipus de nogat (no és torró) fet amb ou, mel i ametlla i amb denominació d'origen produït a la vila occitana de Montelaimar, situada al sud de França.

Nou!!: Ou (aliment) і Nogat de Montelaimar · Veure més »

Norma Plá

Norma Beatriz Guimil de Plá (Buenos Aires, Argentina, 7 de setembre de 1932 - Barri San José, Temperley, Argentina, 18 de juny de 1996) va ser una activa militant argentina que reclamava l'augment de les pensions dels jubilats, arribant a encapçalar diverses marxes pels drets dels ancians a l'Argentina.

Nou!!: Ou (aliment) і Norma Plá · Veure més »

Oblia

Reconstrucció gràfica d'un oblia segons el motlle de ferro de la imatge de més avall Una oblia és un pastís que data de l'edat mitjana, de forma prima i rodona, composta de farina i aigua, llet o vi blanc amb ous, sucre i de vegades, mel.

Nou!!: Ou (aliment) і Oblia · Veure més »

Ocells

Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.

Nou!!: Ou (aliment) і Ocells · Veure més »

Oden

Oden casolà Plat d'oden L'Oden (おでん) és un plat japonès, on es couen ingredients diversos, entre els quals poden estar l'ou, el daikon, el konnyaku, i el chikuwa cuits en un brou de konbu o katsuobushi, que a vegades porta mostassa com a condiment.

Nou!!: Ou (aliment) і Oden · Veure més »

Okonomiyaki

Okonomiyaki L'okonomiyaki (お好み焼き) és un plat típic japonès que consisteix en una massa amb diversos ingredients cuinats a la planxa.

Nou!!: Ou (aliment) і Okonomiyaki · Veure més »

Oladi

Oladi amb caviar negre i smetiana Els oladi - oладьи - són unes postres tradicionals russes semblants a les creps, fetes a partir de farina, ous, sucre i llet.

Nou!!: Ou (aliment) і Oladi · Veure més »

Oliebol

Oliebollen / smoutebollen acabats de fer, sense sucre. Dona jove amb una olla plena d'oliebol (obra del pintor neerlandès Aelbert Cuyp, ca. 1652). Oliebol o smoutebollen (literalment 'boles d'oli') és un dolç típic de la cuina neerlandesa.

Nou!!: Ou (aliment) і Oliebol · Veure més »

Olla podrida

Olla podrida és el nom popular d'un plat original de la cuina espanyola present ja en la gastronomia de l'Edat mitjana, i enquadrat dins la família dels bullits.

Nou!!: Ou (aliment) і Olla podrida · Veure més »

Orelletes

Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat.

Nou!!: Ou (aliment) і Orelletes · Veure més »

Orelletes (Pitiüses)

L'orelleta és un dolç típic de les Pitiüses.

Nou!!: Ou (aliment) і Orelletes (Pitiüses) · Veure més »

Ou

* ou (biologia), embolcall que protegeix i permet el desenvolupament d'un zigot.

Nou!!: Ou (aliment) і Ou · Veure més »

Ou (biologia)

Una tortuga sortint de l''''ou'''. miniatura Un ou és un cos arrodonit de mida i duresa variables, que les femelles de diversos grups d'animals produeixen, i que sustenta i protegeix l'embrió quan l'òvul és fecundat, convertint-se així en un zigot.

Nou!!: Ou (aliment) і Ou (biologia) · Veure més »

Ou bullit

Ou bullit. Ou sobre-cuit, es pot veure completament quallats el rovell i la clara Lou bullit (també dit ou dur, com en castellà o francès) és un ou (generalment de gallina) bullit en aigua amb sal.

Nou!!: Ou (aliment) і Ou bullit · Veure més »

Ou centenari

Embolcall de l'ou centenari Ou obert Es denomina ou centenari (松花蛋) un plat considerat una delícia xinesa, i que s'elabora mitjançant la preservació d'un ou d'ànec, de gallina o de guatlla en calç viva, argila, cendres, i diversos minerals (generalment requereix un entorn alcalí) durant diverses setmanes o mesos segons el tipus de processament.

Nou!!: Ou (aliment) і Ou centenari · Veure més »

Ou d'ànec en salaó

Ous d'ànec roigs i salats que es venen a les Filipines. Lou d'ànec en salaó és un ou d'ànec tradicional de la cuina xinesa que es prepara en sal.

Nou!!: Ou (aliment) і Ou d'ànec en salaó · Veure més »

Ou escalfat

Dos ous escalfats servits per a un Brunch. Un ou escalfat, ou escaldat o ou escumat és un mètode de submergir un ou, generalment de gallina, en aigua molt calenta però no bullent.

Nou!!: Ou (aliment) і Ou escalfat · Veure més »

Ou ferrat

L'ou ferrat, ou fregit o frit, ou deixat caure o ou caigut i ou rotllat és una preparació culinària, consistent en un ou trencat, i fregit amb oli o amb llard, fins que la clara es pren.

Nou!!: Ou (aliment) і Ou ferrat · Veure més »

Ou filat

L'ou filat és un menjar dolç fet amb ous (principalment rovells), estirats en forma de fils prims i bullit en xarop de sucre.

Nou!!: Ou (aliment) і Ou filat · Veure més »

Ou Kinder

Els ''Kinder Schoko-Bons'', també de xocolates Kinder, es van inspirar en l'ou Kinder amb joguina Un ou Kinder, comercialitzat com a Kinder Sorpresa, Kinder Surprise i Kinder Überraschung, és un producte de la marca comercial italiana xocolates Kinder, pertanyent al grup empresarial piemontès Ferrero, consistent en un ou de mida natural fet amb dues capes de xocolata, una exterior de xocolata amb llet i una interior de succedani de xocolata blanca a base de greixos animals i vegetals i de llet en pols.

Nou!!: Ou (aliment) і Ou Kinder · Veure més »

Ouera (recipient)

L'ouera és un recipient encarregat de mantenir els ous en un espai sense que es moguin, de vegades elaborades amb coixinets d'escuma (poliestirè) i en la majoria de les vegades es presenta amb cartró ondulat (elaborat amb tècniques de paper maixé).

Nou!!: Ou (aliment) і Ouera (recipient) · Veure més »

Ous al plat

Ous al plat, ous escumats, ous bullits sense closca o ous en flor és una preparació culinària, consistent en uns ous cuits al forn dins d'un plat ad hoc, sovint de terrissa que s'utilitza per a servir el plat tal com surt del forn.

Nou!!: Ou (aliment) і Ous al plat · Veure més »

Ovoalbúmina

Lovoalbúmina és la proteïna més abundant de la clara de l'ou (aproximadament un 55-60% del total de proteïnes de la clara).

Nou!!: Ou (aliment) і Ovoalbúmina · Veure més »

Pa

Pa francès El pa (del llatí panis) és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia, l'Amèrica i Oceania.

Nou!!: Ou (aliment) і Pa · Veure més »

Pa de fetge

El pa de fetge —o la coca de fetge o el formatge de fetge— és una modalitat dels patés de campanya francesos que ha arribat adaptada a la comarca de la Cerdanya i s'ha estès per la resta de comarques dels Pirineus (el Berguedà, el Ripollès, l'Alt Urgell i l'Alta Ribagorça).

Nou!!: Ou (aliment) і Pa de fetge · Veure més »

Pa de pessic

Pa de pessic de xocolata El pa de pessic, bescuit (com es diu al País Valencià i a altres llocs) o pa d'En Pou (com s'anomena a Mallorca) és un tipus de coca de pasta fina, lleugera i esponjosa, feta de farina, ous, sucre i amb freqüència rent.

Nou!!: Ou (aliment) і Pa de pessic · Veure més »

Pad thai

Detall dels ingredients Pad thai o phad thai - ผัดไทย en tailandès - és un dels plats més coneguts de la cuina tailandesa.

Nou!!: Ou (aliment) і Pad thai · Veure més »

Pandoro

Un pandoro casolà El pandoro és un dolç típic de la zona vèneta de Verona que es consumeix principalment durant les vacances de Nadal.

Nou!!: Ou (aliment) і Pandoro · Veure més »

Panificació

Procedent del verb “panificar”, que vol dir transformar la farina en pa, fer els processos de panificació.

Nou!!: Ou (aliment) і Panificació · Veure més »

Pantāga

Pantāga és un plat tradicional de la gastronomia de Letònia que conté ou i espècies.

Nou!!: Ou (aliment) і Pantāga · Veure més »

Pantxineta

La pantxineta (del basca pantxineta) és una darreria típica del País Basc.

Nou!!: Ou (aliment) і Pantxineta · Veure més »

Papa a la huancaína

La papa a la huancaína és un plat típic de la cuina del Perú.

Nou!!: Ou (aliment) і Papa a la huancaína · Veure més »

Pappardelle

Pappardelle Pappardelle, singular "pappardella", és un tipus de pasta originari de la Toscana.

Nou!!: Ou (aliment) і Pappardelle · Veure més »

Paracota

La paracota són unes postres típiques de la gastronomia dels pobles del Delta de l'Ebre (Deltebre, Sant Jaume d'Enveja, etc.). La seva elaboració és simple i ràpida, està composta per farina i ous, també es pot afegir la figa i la mel.

Nou!!: Ou (aliment) і Paracota · Veure més »

Paska

Paska ucraïnesa tradicional Paska El paska és un pa de Pasqua oriünd dels països eslaus i present a Europa oriental i entre la població del Oest mitjà estatunidenc descendent d'emigrants.

Nou!!: Ou (aliment) і Paska · Veure més »

Paskalya çöreği

Paskalya çöreği és un tipus de çörek (pa dolç) de la gastronomia turca.

Nou!!: Ou (aliment) і Paskalya çöreği · Veure més »

Pasta

s La pasta és un tipus d'aliment elaborat amb una massa, l'ingredient bàsic de la qual és la farina de blat barrejada amb aigua, i a la qual es pot afegir sal, ou o altres ingredients, conformant un producte que generalment es cou en aigua bullent.

Nou!!: Ou (aliment) і Pasta · Veure més »

Pasta ensucrada

Pasta en sucrada d'una crostata La pasta ensucrada o dolça és una de les pastes de base de la pastisseria.

Nou!!: Ou (aliment) і Pasta ensucrada · Veure més »

Pasta mantegada

Realització d'una pasta mantegada. En cuina, la pasta mantegada o pasta fina és una de les pastes de base de la pastisseria.

Nou!!: Ou (aliment) і Pasta mantegada · Veure més »

Pasta seca

Una pasta seca és una especialitat de rebosteria, un petit pastís cuit al forn, fet amb una pasta a base de farina, mantega, ous, i, sucre o sal segons el tipus.

Nou!!: Ou (aliment) і Pasta seca · Veure més »

Pastís

Pastís de xocolata Pastís de formatge Un pastís és un aliment elaborat amb una base de pasta i un farcit, dolç o salat, de diversos ingredients.

Nou!!: Ou (aliment) і Pastís · Veure més »

Pastís de formatge

Tall de pastís de formatge Un pastís de formatge són unes postres de textura llisa fetes de formatge fresc, llet, sucre, ous i farina.

Nou!!: Ou (aliment) і Pastís de formatge · Veure més »

Pastís de llimona merengada

Una porció de tarta merengada de llimona El pastís de llimona merengada o tarta de llimona merengada és una tarta de crema de llimona i coberta amb una merenga feta amb algunes de les clares sobrants de fer la crema, que a més servirà per a compensar l'acidesa de la crema de llimona.

Nou!!: Ou (aliment) і Pastís de llimona merengada · Veure més »

Pastís de Santiago

El pastís de Santiago (en gallec: torta de Santiago) és un pastís tradicional de Galícia, elaborat amb ametlles polvoritzades, sucre i ous.

Nou!!: Ou (aliment) і Pastís de Santiago · Veure més »

Pastítsio

El pastítsio (grec: παστίτσιο) és un plat tradicional de la cuina grega que es prepara amb pasta al forn, de forma molt semblant a la lasanya.

Nou!!: Ou (aliment) і Pastítsio · Veure més »

Pastis bourrit

El pastís borrit és un pastís tradicional popular occità, concretament de la zona de les Lanas, a sobre del País Basc.

Nou!!: Ou (aliment) і Pastis bourrit · Veure més »

Pastisset d'ametlla

El pastisset d'ametlla o pastisset de Glòria és un dolç típic del País Valencià.

Nou!!: Ou (aliment) і Pastisset d'ametlla · Veure més »

Pastisset de pinya

El pastisset de pinya és un tipus de pastís dolç popular a Hong Kong, Macau, algunes altres regions del sud de la Xina i les comunitats xineses d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Ou (aliment) і Pastisset de pinya · Veure més »

Patates dauphine

''Patates dauphine''. Les patates dauphine (en francès: pommes dauphine) són una especialitat culinària francesa feta a base de puré de patates i de pasta de lioneses.

Nou!!: Ou (aliment) і Patates dauphine · Veure més »

Patates duquessa

Les patates duquessa o patates duquesses (del francès pommes duchesse) són una especialitat culinària francesa a base de patata.

Nou!!: Ou (aliment) і Patates duquessa · Veure més »

Púding

Púding de Nadal típic anglès. Un púding (de l'anglès, pudding) és un tipus de pastís tou i humit, preparat dins un motlle, amb característiques molt diverses segons els ingredients, quasi sempre a base de civada, pot ser dolç o salat.

Nou!!: Ou (aliment) і Púding · Veure més »

Peix fregit

El peix fregit, peix torrat o sonso fregit, dit també genèricament fritada o frit, és un plat molt tradicional a la cuina catalana i a la mediterrània que consisteix a fregir en oli d'oliva, prèviament passats per farina, peixets petits de platja, de vegades de poc valor comercial però molt gustosos.

Nou!!: Ou (aliment) і Peix fregit · Veure més »

Pelmeni

Pelmeni (pronunciació en rus: ; —Plural, пельмень pronunciació en rus:  —singular) són unes boletes tradicionals de la cuina russa que consisteixen en un farcit embolicat en massa fina i sense llevat.

Nou!!: Ou (aliment) і Pelmeni · Veure més »

Pintura

Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.

Nou!!: Ou (aliment) і Pintura · Veure més »

Pintura al tremp

XII, procedeix de la Seu d'Urgell, actualment en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La pintura al tremp, tremp o tremp d'ou és un tipus de pintura artística i tècniques associades utilitzades com a forma principal per a la pintura sobre taula i els manuscrits il·luminats en el món romà d'Orient i l'edat mitjana a Europa, fins que es reemplaçà per la pintura a l'oli.

Nou!!: Ou (aliment) і Pintura al tremp · Veure més »

Pintxo

Pintxos diversos Un pintxo és un aperitiu originari del País Basc (concretament, va néixer a la forària de la capital donostiarra) i que s'ha estès per tota la geografia espanyola, especialment per Cantabria, La Rioja, Navarra i Castella i Lleó.

Nou!!: Ou (aliment) і Pintxo · Veure més »

Piperrada

La piperrada és una preparació típica del País Basc, en especial les províncies de Guipúscoa i Lapurdi.

Nou!!: Ou (aliment) і Piperrada · Veure més »

Pisco sour

El pisco sour és un còctel preparat amb pisco i suc de llimona amb diversos agregats.

Nou!!: Ou (aliment) і Pisco sour · Veure més »

Pita

Pita amb hummus de carxofa i carn de xai Pita rostida al foc exterior. Pita o pitta és un tipus de pa aplanat i arrodonit fet de blat amb llevat o sense.

Nou!!: Ou (aliment) і Pita · Veure més »

Pontin

El pontin, pounti o pontard (farçon o farçum al nord de l'Avairon) és un pastís de carn occità típic sobretot a la cuina alvernesa.

Nou!!: Ou (aliment) і Pontin · Veure més »

Prefectura d'Hiroshima

La Prefectura d'Hiroshima (広島県, Hiroshima-ken) és a la regió de Chūgoku a l'illa de Honshū, Japó.

Nou!!: Ou (aliment) і Prefectura d'Hiroshima · Veure més »

Pretzel

Un pretzel dur. Un brètzel és un tipus de galeta o brioix enfornat, i retorçat en forma de llaç.

Nou!!: Ou (aliment) і Pretzel · Veure més »

Primer plat

El primer plat és, en la cultura dels Països Catalans, el primer dels dos plats o serveis que se serveixen en un àpat complet tradicional.

Nou!!: Ou (aliment) і Primer plat · Veure més »

Procés reversible

En termodinàmica, un procés reversible o cicle reversible (si el procés és cíclic) és un procés termodinàmic que pot ser "revertit" mitjançant canvis infinitesimals en alguna propietat del sistema sense que hi hagi producció d'entropia o dissipació d'energia.

Nou!!: Ou (aliment) і Procés reversible · Veure més »

Puebla de Zaragoza

La ciutat mexicana de Puebla, el nom oficial de la qual és Heroica Puebla de Zaragoza, també coneguda amb el seu nom de fundació Puebla de los Ángeles o Angelópolis, és la capital i la ciutat més gran de l'estat homònim, i la quarta més gran de Mèxic, amb 1.485.941 milions d'habitants (2005).

Nou!!: Ou (aliment) і Puebla de Zaragoza · Veure més »

Putxero

El putxero o olla de carn és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia valenciana.

Nou!!: Ou (aliment) і Putxero · Veure més »

Qualitat proteica

Estructura de la proteïna: Formació de l'estructura primara a partir de la seqüència d'aminoàcids essencials i no essencials La qualitat proteica és la capacitat d'una proteïna dietètica per satisfer les necessitats d'un metabolisme regular.

Nou!!: Ou (aliment) і Qualitat proteica · Veure més »

Quenelle

''Quenelle'' de lluç de riu en salsa Nantua, servida en un restaurant tradicional de Lió. Com formar una quenelle (il·lustració de 1896). Quenelles de Lió envasades al buit. La quenelle és una especialitat gastronòmica francesa, típica de la regió de Lió i, en menor mesura, de Bourg-en-Bresse.

Nou!!: Ou (aliment) і Quenelle · Veure més »

Quesada pasiega

La quesada pasiega són unes postres típiques dels Valles Pasiegos, una comarca de Cantàbria (Espanya) –especialment de localitats com Selaya, Vega de Pas, Villacarriedo i Alceda-Ontaneda– i un dels més representatius de Cantàbria, Espanya. Porta llet de vaca quallada que s'acompanya de mantega i farina de blat, ous i sucre.

Nou!!: Ou (aliment) і Quesada pasiega · Veure més »

Quetschentaart

Quetschentaart és una especialitat de les postres populars de Luxemburg, és un pastís de fruita amb Zwetschgen o prunes.

Nou!!: Ou (aliment) і Quetschentaart · Veure més »

Quiche

Una quiche (pronunciació, "quix") és una mena de pastís salat d'origen francès.

Nou!!: Ou (aliment) і Quiche · Veure més »

Ramaderia intensiva

Gallines en una bateria de gàbies. La ramaderia intensiva o producció ramadera industrial (o, senzillament, ramaderia industrial), també coneguda pels seus oponents com a macrogranges, és un enfocament de la ramaderia dissenyat per maximitzar la producció, alhora que minimitza els costos.

Nou!!: Ou (aliment) і Ramaderia intensiva · Veure més »

Ramazan pidesi

''Ramazan pidesi'' Ramazan pidesi és un tipus de pa pla típic de la cuina turca, similar al pide que es consumeix durant el mes del Ramadà (en turc: Ramazan).

Nou!!: Ou (aliment) і Ramazan pidesi · Veure més »

Ramen

El ramen (en japonès: 拉麺 o ラーメン; pronunciat aproximadament) és una sopa de fideus japonesa.

Nou!!: Ou (aliment) і Ramen · Veure més »

Rebosteria

Pastís de natalici decorat. La rebosteria és el cojunt de pastissos petits, molt variats de sabor i forma.

Nou!!: Ou (aliment) і Rebosteria · Veure més »

Recollida selectiva

La recollida selectiva consisteix a recollir diferenciadament diferents fraccions dels residus municipals amb la finalitat de poder-les reciclar.

Nou!!: Ou (aliment) і Recollida selectiva · Veure més »

Remenador

Remenadors o batedors de ma. Un remenador, batedor, batedora o deixatador és un estri de cuina emprat en la barreja d'aliments.

Nou!!: Ou (aliment) і Remenador · Veure més »

Remenat d'ous

txec. Remenat d'ous amb cardellets i pa El remenat d'ous, remenat d'ou, els ous remenats o ous menats i ous desmatxats és un plat simple preparat amb ous batuts, amb altres ingredients afegits o no, mentre es cuinen dins d'una paella engreixada amb oli, greix o mantega.

Nou!!: Ou (aliment) і Remenat d'ous · Veure més »

Revolució Alliberadora

L'autoanomenada Revolució Alliberadora (en castellà, Revolución Libertadora) va ser la dictadura cívico-militar que va governar la República Argentina després de derrocar al president Juan Domingo Perón, clausurar el Congreso Nacional, deposar als membres de la Cort Suprema, a les autoritats provincials, municipals i universitàries i posar en comissió tot el Poder JudicialPer Decret 415/55 del 6 d'octubre de 1955 es va disposar el cessament de tots els membres de la Cort Suprema de Justícia de la Nació Argentina.

Nou!!: Ou (aliment) і Revolució Alliberadora · Veure més »

Riboflavina

La riboflavina (E101), també coneguda com a vitamina B2 o lactoflavina, és una vitamina hidrosoluble de color groc.

Nou!!: Ou (aliment) і Riboflavina · Veure més »

Rosquilla

Una rosquilla és un pastís petit fet a base d'ous i de sucre o altra pasta en figura de rosca.

Nou!!: Ou (aliment) і Rosquilla · Veure més »

Rostes de Santa Teresa

Les rostes o torrades de Santa Teresa, també anomenades torradetes, llesquetes en ou, llesques de papa o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament.

Nou!!: Ou (aliment) і Rostes de Santa Teresa · Veure més »

Rubiol

Rubiols dolços oberts, amb sucre en pols per sobre. '''Rubiol'''s (esquerra) i crespells (dreta) en un plat. El rubiol és una pasta típica de Mallorca i Menorca consistent en una peça de pasta de farina fina, pastada amb oli, saïm i ou, doblegada en forma semicircular i amb un farcit dolç o salat.

Nou!!: Ou (aliment) і Rubiol · Veure més »

Ruibarbre

Ruibarbre o rubarbe és el nom de diverses plantes silvestres o conreades del gènere Rheum dintre de la família Polygonaceae originàries d'Àsia.

Nou!!: Ou (aliment) і Ruibarbre · Veure més »

Sacrifici de pollets

Pollets en la cinta transportadora que els du a la trinxadora El sacrifici de pollets o matança de pollets o la matança de pollets no desitjats és el procés de separació i sacrifici de pollets no desitjats (mascles i femelles insalubres) per al qual la indústria de la ramaderia intensiva no té cap utilitat.

Nou!!: Ou (aliment) і Sacrifici de pollets · Veure més »

Salmonella Enteritidis

Salmonella Enteritidis, formalment des d'un punt de vista taxonòmic Salmonella enterica subespècie enterica serovar Enteritidis és una serovar de l'espècie Salmonella enterica.

Nou!!: Ou (aliment) і Salmonella Enteritidis · Veure més »

Salmorejo

El salmorejo és una crema freda i de color carabassa típica d'Andalusia, i concretament de Còrdova.

Nou!!: Ou (aliment) і Salmorejo · Veure més »

Salsa

En la tradició europea, les salses són servides en una salsera. En gastronomia en general, una salsa o mullador és una preparació culinària de consistència pastosa, cremosa o semi-líquida, utilitzada per a l'acompanyament de certs menjars.

Nou!!: Ou (aliment) і Salsa · Veure més »

Salsa de Nadal

La salsa de Nadal és una preparació especial per a les festes de Nadal feta a l'Illa d'Eivissa, i un plat distingit entre la cuina eivissenca.

Nou!!: Ou (aliment) і Salsa de Nadal · Veure més »

Salsa de sucar

Una nena mullant en una salsa "Pico de Gall". Una salsa per sucar (en anglès dipping sauce) és un condiment molt comú que consisteix en un tipus de salsa feta amb diversos ingredients que s'empra per sucar-hi un altre ingredient, generalment més sòlid.

Nou!!: Ou (aliment) і Salsa de sucar · Veure més »

Salsa rolla

La salsa rolla és una salsa de pescadors provençal a l'estil mediterrani, amb oli d'oliva, condiments i, per ajudar a lligar-la, rovell d'ou; que s'associa sobretot a la bullabessa.

Nou!!: Ou (aliment) і Salsa rolla · Veure més »

Sandvitx

Un sandvitx (de l'anglès sandwich) és un aliment que consisteix típicament en verdures, formatge i/o carn, col·locat damunt o entre llesques de pa de motlle.

Nou!!: Ou (aliment) і Sandvitx · Veure més »

Sant Celoni

Sant Celoni és una vila i municipi a l'extrem oriental de la comarca del Vallès Oriental, a la vall mitjana de la Tordera.

Nou!!: Ou (aliment) і Sant Celoni · Veure més »

Semmelknödel

'' Semmelknödel '' Semmelknödel són una mena de boles elaborades amb pa, la paraula es compon del dialecte del sud d'Alemanya de Semmel que significa pa (vegeu Brötchen) i Knödel que significa quelcom rodó.

Nou!!: Ou (aliment) і Semmelknödel · Veure més »

Shakshuka

La shakshuka és un plat d'Orient Mitjà preparat amb tomàquets guisats, espècies i ous.

Nou!!: Ou (aliment) і Shakshuka · Veure més »

Singapur

Singapur és un país insular del sud-est asiàtic que engloba 64 illes (la principal de les quals és Pulau Ujong o illa de Singapur) i illots al capdavall de la península de Malacca.

Nou!!: Ou (aliment) і Singapur · Veure més »

Skúvoy

Skúvoy Ruina de la cabana de ''Rannvá'' Skúvoy és una illa de l'arxipèlag de Fèroe situada al sud de Sandoy i al nord-oest de Stóra Dímun.

Nou!!: Ou (aliment) і Skúvoy · Veure més »

Skordalià

Skordalià (centre) amb hummus, verdures i pa de pita Skordalià (σκορδαλιά, en grec, també s'anomena αλιάδα) és un puré espès o salsa de la cuina grega fets per la combinació d'all aixafat amb una base que pot ser un puré de patata, d'anous, d'ametlles, o de pa dur remullat, i després sucat en oli d'oliva per fer-ne una emulsió suau.

Nou!!: Ou (aliment) і Skordalià · Veure més »

Sopa

Sopa La sopa és un plat alimentós de base líquida, generalment aigua.

Nou!!: Ou (aliment) і Sopa · Veure més »

Sopa agrepicant

Per sopa agrepicant s'entén un tipus de sopa comuna a diverses tradicions culinàries asiàtiques, que conté ingredients que la fan picant i agra.

Nou!!: Ou (aliment) і Sopa agrepicant · Veure més »

Sopa de menta

La sopa de menta és una preparació culinària que emplea menta (Mentha spicata) en la seva elaboració.

Nou!!: Ou (aliment) і Sopa de menta · Veure més »

Sopa paraguaiana

Tatakuá, forn especial on es cuina la sopa. La sopa paraguaiana és un plat típic de la gastronomia de Paraguai, producte del sincretisme guaraní i espanyol.

Nou!!: Ou (aliment) і Sopa paraguaiana · Veure més »

Spanakópita

Spanakópita grec amb feta L'spanakópita (en grec: σπανάκι, espinacs, i πίτα, pastís) és un pastís salat grec farcit d'espinac trossejat, formatge feta –de vegades mesclat amb ricotta–, ceba o ceballot, ou i condiments diversos.

Nou!!: Ou (aliment) і Spanakópita · Veure més »

Spätzle

El spätzle (en alt alamànic) és una preparació culinària de pasta de la regió que s'estén pel sud d'Alemanya, Suïssa, la Itàlia alpina, l'Àustria occidental i Alsàcia - Mosel·la.

Nou!!: Ou (aliment) і Spätzle · Veure més »

Stargazy pie

LStargazy pie és un plat tradicional de la Gastronomia del Regne Unit, provinent de la regió de Cornualla.

Nou!!: Ou (aliment) і Stargazy pie · Veure més »

Stroopwafel

Les stroopwafels (originalment siroopwafels, 'gofres de xarop') són un tipus de gofra molt menjat als Països Baixos. Màquina de fer ''stroopwafels''Consisteix en dues peces rodones de gofra amb un xarop dolç entre les dues. La gofra es cou i després es talla per la meitat. Es cobreix una de les meitats amb xarop i després se li posa l'altra a sobre. Originalment, les stroopwafels tenien un diàmetre d'uns 10 centímetres, però actualment existeixen en una varietat de mides que van de 5 a 25 cm de diàmetre. La stroopwafel fou confeccionada per primera vegada a principis del a Gouda, motiu pel qual també se'l coneix com a Goudse wafel («gofra de Gouda»). En aquella època, les stroopwafels es feien amb restes de galetes i de pasta amb xarop, de manera que eren molt barates. Al també se les coneixia com a «gofres dels pobres». A partir del 1870 es començaren a vendre stroopwafels a fora de Gouda. També es poden comprar les molles resultants de tallar les gofres, així com les galetes defectuoses (també conegudes com a snippers). A l'exterior dels Països Baixos, es poden trobar stroopwafels en botigues i supermercats especialitzats. A vegades, són més petites i cares que als Països Baixos.

Nou!!: Ou (aliment) і Stroopwafel · Veure més »

Suflé

Un suflé o soufflé (del francès soufflé, «bufat» o «inflat») és un plat lleuger originari de França, elaborat a base de clares d'ou batudes a punt de neu i altres ingredients dolços o salats, per la qual cosa el suflé es pot servir com a primer plat o com a postres.

Nou!!: Ou (aliment) і Suflé · Veure més »

Sulu köfte

Sulu köfte Ekşili köfte ''Sebzeli köfte'', versió amb verdures de sulu köfte Sulu köfte (turc per mandonguilles amb aigua) és un plat tradicional a la cuina turca.

Nou!!: Ou (aliment) і Sulu köfte · Veure més »

Surimi

El és un producte d'origen japonès que consisteix en una pasta gelatinosa feta a partir de carn triturada de peixos blancs. Com que aquesta pasta resultant és incolora, inodora i insípida, posteriorment se li afegeixen colorants i saboritzants com ara la clara d'ou, sal, oli vegetal, sucre, derivats làctics i glutamat potàssic.

Nou!!: Ou (aliment) і Surimi · Veure més »

Sushi

El sushi (鮨) és una preparació culinària d'origen japonès a base d'arròs cuit premsat i aromatitzat amb vinagre d'arròs i adornat amb altres ingredients, inclosos mariscs crus o cuits, peix marí cru o ous de peix, verdures, carn cuita o ou a la part superior o enmig, i que pot estar embolicat o no amb algues, habitualment alga nori.

Nou!!: Ou (aliment) і Sushi · Veure més »

Tacuinum sanitatis

El Tacuinum sanitatis (també anomenat Taccuinum sanitatis) es tracta d'un manual medieval principalment sobre salut, dirigit a un públic laic culte, basat en les Taqwim al‑Sihha (en àrab: تقويمالصحة; Taules de salut), un tractat de medicina àrab escrit per Ibn Butlan cap al 1050.

Nou!!: Ou (aliment) і Tacuinum sanitatis · Veure més »

Taftan (pa)

El Taftan, taftoon o taftun és un tipus de pa amb llevat propi de les gastronomies persa, pakistanesa i d'Uttar Pradesh, que és cuit en un forn d'argila.

Nou!!: Ou (aliment) і Taftan (pa) · Veure més »

Tavë kosi

Tavë kosi (de l'albanès, «cassola de llet agra») és un plat nacional d'Albània.

Nou!!: Ou (aliment) і Tavë kosi · Veure més »

Temporitzador de cuina

Comptador mecànic de minuts en forma de gallina El temporitzador de cuina és un dispositiu utilitzat a la cuina per controlar els temps de cocció.

Nou!!: Ou (aliment) і Temporitzador de cuina · Veure més »

The Fat Duck

The Fat Duck és un restaurant dirigit pel xef Heston Blumenthal, a Bray, Berkshire, Anglaterra.

Nou!!: Ou (aliment) і The Fat Duck · Veure més »

Tiamina

La tiamina o vitamina B₁, també anomenada «tio-vitamina» (vitamina que conté sofre) és una vitamina hidrosoluble del complex B. Primerament anomenada aneurin degut als efectes neurològics perjudicials de la seva manca en la dieta, li va ser finalment assignat el nom genèric descriptiu de vitamina B₁.

Nou!!: Ou (aliment) і Tiamina · Veure més »

Tiela

La tiela (en occità, tièla o tièla a la setòria) és una especialitat culinària de Seta.

Nou!!: Ou (aliment) і Tiela · Veure més »

Tnuva

Tnuva (en hebreu: תנובה) (en català: fruita o producte) és una empresa cooperativa i una processadora d'aliments especialitzada en els productes làctics.

Nou!!: Ou (aliment) і Tnuva · Veure més »

Tonya

La tonya, també dita '''mona''', pa socarrat, fogassa, coca bova (a la Marina Alta) o panou (a la Safor), és una coca rodona feta de blat de xeixa, patata, ous, oli i sucre, i que es menja principalment per les festes de Pasqua al País Valencià.

Nou!!: Ou (aliment) і Tonya · Veure més »

Torró

El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.

Nou!!: Ou (aliment) і Torró · Veure més »

Torta frita

La torta frita és un pastís o pa dolḉ el qual es prepara fregit en una paella.

Nou!!: Ou (aliment) і Torta frita · Veure més »

Tortell

El tortell és un pastís típic de la cuina catalana i de la cuina occitana en forma d'anella o cèrcol, fet de pasta de brioix, pasta fullada o d'alguna altra mena i farcit de diversos ingredients com ara massapà, nata, crema, melmelada, cabell d'àngel, etc.

Nou!!: Ou (aliment) і Tortell · Veure més »

Tossut

Imatge d'un saltamartí; Cie Dynamogène Un saltamartí o tossut és un ninot amb la base semiesfèrica que actua de contrapès de manera que després de copejar-lo sempre torna a la posició inicial.

Nou!!: Ou (aliment) і Tossut · Veure més »

Toyga

''Toyga çorbası'' o sopa de "toyga". Toyga o Toyga çorbası (que en turc vol dir sopa de Toyga) és una sopa de la cuina turca feta amb keşkek o yarma, "süzme yoğurt" (iogurt filtrat), cigrons, ou, mantega i una mica de farina de blat.

Nou!!: Ou (aliment) і Toyga · Veure més »

Truita d'ous

Truita d'ou Una truita d'ous, truita, truitada, truita caragolada o ous en truita i ous caragolats és un plat que es prepara deixatant (sacsejant) els ous (rovell i clara) i posteriorment fregint amb poc oli el líquid que en resulta.

Nou!!: Ou (aliment) і Truita d'ous · Veure més »

Truita de patates

La truita de patates (dita de creïlles o pataques al País Valencià) o paret a la Catalunya del Nord i quan és ben grossa, muralla, coneguda a Castella i alguns llocs d'Espanya com a tortilla española (en català, literalment, truita espanyola) és un plat popular, d'origen molt humil, d'àmplia distribució arreu de la península Ibèrica, illes Balears, Occitània i, en versions que afegeixen altres hortalisses, a Catalunya, Itàlia (frittata) i altres països de la Mediterrània.

Nou!!: Ou (aliment) і Truita de patates · Veure més »

Ulmyeon

Lulmyeon (hangul: 울면) és un plat sinocoreà consistent en fideus, verdures (incloent-hi bolets shiitake, xampinyó de París i pastanaga), ou i marisc (incloent-hi cogombre de mar, gamba i calamar o sèpia) en un brou semblant a un chowder que s'espesseix amb fècula de blat de moro. Procedeix d'un plat xinès anomenat wēnlŭmiàn (溫滷麵).

Nou!!: Ou (aliment) і Ulmyeon · Veure més »

Un rescate de huevitos

Un rescate de huevitos (Anteriorment anomenada Huevitos en fuga) una pel·lícula d'animació mexicana, produïda per Producciones Huevocartoon.

Nou!!: Ou (aliment) і Un rescate de huevitos · Veure més »

Vaccí triple víric

El vaccí triple víric o vacuna triple vírica o XRP (MMR vaccine en anglès) és una barreja dels tres virus vius atenuats que s'administra per mitjà d'injeccions d'immunització contra el xarampió, la rubèola i la parotiditis (XRP).

Nou!!: Ou (aliment) і Vaccí triple víric · Veure més »

Vadillo

Vadillo és un municipi de la província de Sòria, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Ou (aliment) і Vadillo · Veure més »

Varà del Nil

El varà del Nil (Varanus niloticus) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels varànids.

Nou!!: Ou (aliment) і Varà del Nil · Veure més »

Vegetarianisme

dieta vegetariana. El vegetarianisme és una dieta basada en vegetals (fruites, verdures, llegums, cereals, etc.) que exclou els aliments carnis (carn, carn vermella, aus de corral, peix i marisc).

Nou!!: Ou (aliment) і Vegetarianisme · Veure més »

Verdolaga

XIX '''Verdolaga''' conreada a Turquia. Varietats cultivars ornamentals La verdolaga (Portulaca oleracea), és una espècie de planta amb flors comestible del gènere Portulaca dins la família monotípica de les portulacàcies.

Nou!!: Ou (aliment) і Verdolaga · Veure més »

Vitamina

Les fruites i verdures són una font de vitamines. Una vitamina és un compost orgànic que l'organisme necessita com a nutrient en petites quantitats.

Nou!!: Ou (aliment) і Vitamina · Veure més »

Vitamina B

La vitamina B és una biomolècula orgànica, que és, en realitat, un grup de vuit vitamines relacionades amb el metabolisme.

Nou!!: Ou (aliment) і Vitamina B · Veure més »

Vitamina B3

Molècula de niacina Molècula de niacinamida La vitamina B3 és una vitamina hidrosoluble incolora molt abundant a la natura que pertany al grup de les vitamines B. Hi ha dues substàncies de comportament físic, químic i farmacològic diferent que actuen però de la mateixa manera des del punt de vista de vitamines, de manera que a ambdues se les considera vitamina B3: són la niacina i la niacinamida.

Nou!!: Ou (aliment) і Vitamina B3 · Veure més »

Vitamina D

Colecalciferol (D₃) La vitamina D, també coneguda com a calciferol, és un heterolípid insaponificable del grup dels esteroides.

Nou!!: Ou (aliment) і Vitamina D · Veure més »

Vla

El vla és un producte lacti típic dels Països Baixos, fet de llet amb additius que n'augmenten la viscositat fins a fer-la similar a la del iogurt.

Nou!!: Ou (aliment) і Vla · Veure més »

Xanguet

El xanguet o cabeçuda (Aphia minuta) és un peix teleosti de la família Gobiidae.

Nou!!: Ou (aliment) і Xanguet · Veure més »

Xarxa Local de Consum de la Diputació de Barcelona

La Xarxa de Consum Local de la Diputació de Barcelona és una iniciativa que busca ajudar els ajuntaments a protegir, defensar, inspeccionar i informar a les persones consumidores.

Nou!!: Ou (aliment) і Xarxa Local de Consum de la Diputació de Barcelona · Veure més »

Ximet

El Ximo o Pepito és un entrepà valencià, farcit de tomata, tonyina, pimentó, ou i pinyons, que es cuina arrebossat i fregit.

Nou!!: Ou (aliment) і Ximet · Veure més »

Xipa

"Chipa almidón" del nord-est argentí, en la seva versió correntina. La chipa o chipá o el chipa o chipá (el mot no té gènere essent un terme en llengua guaraní) és un pa petit fet amb midó de mandioca, formatge dur, llet, ous, llard i sal, també s'hi pot afegir una mica de llevat en pols o un rajolí de suc de taronja o una mica d'oli de gira-sol o les dues o tres coses alhora.

Nou!!: Ou (aliment) і Xipa · Veure més »

Xivito

El Xivito o Chivito és un entrepà, farcit de llomello, formatge, lletuga, ou i maonesa.

Nou!!: Ou (aliment) і Xivito · Veure més »

Yumurtalı ekmek

Yumurtalı ekmek (en turc pa amb ous) és un plat d'ou de la cuina turca semblant al French toast.

Nou!!: Ou (aliment) і Yumurtalı ekmek · Veure més »

Zoonosi

Una zoonosi és una malaltia infecciosa transmesa pels animals no humans (normalment vertebrats) als humans.

Nou!!: Ou (aliment) і Zoonosi · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ou (alimentació), Ou (gastronomia).

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant