Taula de continguts
46 les relacions: Acambay, Acambay de Ruiz Castañeda, Amèrica del Nord, Botos, Ciutat de Mèxic, Congrés Internacional d'Americanistes, Conquesta de l'Imperi Asteca, Demografia de Mèxic, Doris Bartholomew, Guachichil, Himno Nacional Mexicano, Independència de Mèxic, Juan de Tovar, L'Assumpció de Pachuca, Llengües de Mèxic, Llengües mesoamericanes, Llengües otopame, Llista de primeres òperes, Llista de Swadesh en llengües otomang, Mazahua, Mazahues, Mèxic, Miguel Hidalgo y Costilla, Mineral del Monte, OTN, Otomang, Otomí clàssic, Otomí de la Sierra, Otomí Ixtenco, Otomí mezquital, Otomí Temoaya, Otomí Tilapa, Otomís, OTZ, Pahñú, Pame, Paper amate, Peña de Bernal, Pobles indígenes de Mèxic, Purépetxa, Regne de Coliman, Regne de Xalisco, República de Tlaxcala, Tequisquiapan, Tortilla, Yolanda Lastra de Suárez.
Acambay
Acambay és un dels 125 municipis de l'estat de Mèxic.
Veure Otomí і Acambay
Acambay de Ruiz Castañeda
Acambay és un poble al nord-oest de l'estat de Mèxic i capçalera municipal del municipi homónim.
Veure Otomí і Acambay de Ruiz Castañeda
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Veure Otomí і Amèrica del Nord
Botos
Els botos, també anomenats votos, foren un poble indígena de Costa Rica, pertanyent a les cultures de l'Àrea Intermèdia.
Veure Otomí і Botos
Ciutat de Mèxic
La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.
Veure Otomí і Ciutat de Mèxic
Congrés Internacional d'Americanistes
El Congrés Internacional d'Americanisteas es va dur a terme per primera vegada en Nancy, França, del 18 de juny al 18 de juliol de 1875, mitjançant la iniciativa de la Société Américaine de France que va emetre la seva convocatòria el 25 d'agost de 1874.
Veure Otomí і Congrés Internacional d'Americanistes
Conquesta de l'Imperi Asteca
La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.
Veure Otomí і Conquesta de l'Imperi Asteca
Demografia de Mèxic
El 2005, Mèxic tenia una població de 103.263.388, fent-lo el país castellanoparlant més poblat del món, el segon més poblat de l'Amèrica Llatina després del Brasil, i el segon més poblat de Nord-amèrica després dels Estats Units.
Veure Otomí і Demografia de Mèxic
Doris Bartholomew
Doris Aileen Bartholomew (nascuda el 1930) és un lingüista estatunidenca, la investigació publicada de la qual s'especialitza en la lexicografia, lingüística històrica i lingüística descriptiva de les llengües de Mèxic, en particular les otomang.
Veure Otomí і Doris Bartholomew
Guachichil
Els guachichils van ser una ètnia nòmada mexicana de gran extensió territorial entre tots els pobles Txitximeques, parlaven una llengua que actualment jeu extinta pertanyent probablement a les llengües corachol, de la família uto-asteca.
Veure Otomí і Guachichil
Himno Nacional Mexicano
L'himne nacional mexicà, Himno Nacional Mexicano, va ser escrit per Francisco González Bocanegra el novembre de 1853 i la música va ser composta pel català Jaume Nunó, l'agost de 1854.
Veure Otomí і Himno Nacional Mexicano
Independència de Mèxic
miniatura La Independència de Mèxic va ser la conseqüència d'un procés polític i social d'emancipació, que buscava independitzar-se del govern central de l'Imperi Espanyol.
Veure Otomí і Independència de Mèxic
Juan de Tovar
Còdex de Tovar Juan de Tovar (1543 - 1623) va ser un sacerdot jesuïta i escriptor mexicà. Fou un dels nombrosos fills del capità Juan de Tovar, qui va arribar juntament amb Pàmfil de Narváez durant la conquesta de Mèxic. La seva mare va ser una mestissa, neta del conqueridor Diego de Colio.
Veure Otomí і Juan de Tovar
L'Assumpció de Pachuca
Parròquia de l'Assumpció (Pachuca). La Parròquia de l'Assumpció, és una parròquia situada a la ciutat de Pachuca de Soto, a l'estat d'Hidalgo Mèxic.
Veure Otomí і L'Assumpció de Pachuca
Llengües de Mèxic
Localització de les llengües ameríndies mexicanes amb més de 100 parlants i menys de 20.000Mèxic té una sorprenent diversitat lingüística; a més del castellà, el govern reconeix 68 llengües indígenes com a llengües nacionals.
Veure Otomí і Llengües de Mèxic
Llengües mesoamericanes
Palenque, Mèxic. Un exemple de text en una llengua mesoamericana escrit en un dels sistemes d'escriptura de Mesoamèrica Llengües mesoamericanes són les llengües indígenes de l'àrea cultural mesoamericana, que abasta el sud de Mèxic, tot Guatemala i Belize i part d'Hondures i El Salvador.
Veure Otomí і Llengües mesoamericanes
Llengües otopame
Les llengües otopame són una subfamília de llengües otomang del centre de Mèxic parlades en els estats de Mèxic, Hidalgo.
Veure Otomí і Llengües otopame
Llista de primeres òperes
Es mostren les primeres òperes o obres de teatre líric representades en un lloc, en una llengua determinada i amb música d'una persona nascuda en un lloc.
Veure Otomí і Llista de primeres òperes
Llista de Swadesh en llengües otomang
La llista de Swadesh en llengües otomang permet una comparació del vocabulari bàsic d'aquesta família de llengües.
Veure Otomí і Llista de Swadesh en llengües otomang
Mazahua
Territoris de parla mazahua El mazahua és una llengua que es parla al centre de Mèxic.
Veure Otomí і Mazahua
Mazahues
Els mazahues són un poble indígena de Mèxic que habita la regió nord-est de l'estat de Mèxic, i una petita àrea a l'est de l'estat de Michoacán.
Veure Otomí і Mazahues
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Otomí і Mèxic
Miguel Hidalgo y Costilla
Don Miguel Hidalgo, de nom complet Miguel Gregorio Antonio Ignacio Hidalgo y Costilla Mandarte Villaseñor y Lomelí (Corralejo, Guanajuato, 8 de maig, 1753 – San Cristóbal Ecatepec, 30 de juliol, 1811), fou el cap de la revolta novohispana a favor de la igualtat de totes les ètnies del virregnat i la redistribució de la terra, a més del suport a Ferran VII contra les forces invasores de Napoleó.
Veure Otomí і Miguel Hidalgo y Costilla
Mineral del Monte
Mineral del Monte (conegut també sota el nom de Real del Monte) és un dels vuitanta-quatre municipis de l'estat d'Hidalgo que es troba a la zona nord-central d'Hidalgo, a l'oest de la Sierra Madre Oriental.
Veure Otomí і Mineral del Monte
OTN
* Objecte transneptunià, objecte del sistema solar l'òrbita del qual té un radi mitjà més gran que la del planeta Neptú.
Veure Otomí і OTN
Otomang
L'otomang és una família de llengües ameríndies parlades avui dia en Mèxic i, abans de la colonització europea en Amèrica Central.
Veure Otomí і Otomang
Otomí clàssic
Otomí clàssic és el nom utilitzat per a l'otomí com era parlat en els primers segles de domini colonial espanyol a Mèxic i documentat pels frares espanyols que van aprendre l'idioma per tal de catequitzar als pobles otomís.
Veure Otomí і Otomí clàssic
Otomí de la Sierra
Otomí de la Sierra és un continu dialectal de la llengua otomí parlat a Mèxic per uns 70.000 individus a les muntanyes de la zona oriental de l'estat d'Hidalgo, Veracruz occidental i Puebla septentrional.
Veure Otomí і Otomí de la Sierra
Otomí Ixtenco
L'otomí Ixtenco, també conegut com a otomí de Tlaxcala, és una llengua ameríndia varietat de l'otomí parlada a la vila de San Juan Bautista Ixtenco a l'estat de Tlaxcala, Mèxic.
Veure Otomí і Otomí Ixtenco
Otomí mezquital
Otomí mezquital o otomí del nord-oest és una varietat local de l'otomí, llengua ameríndia de Mèxic.
Veure Otomí і Otomí mezquital
Otomí Temoaya
L'otomí Temoaya, també conegut com a otomí de Toluca o Otomi de San Andrés Cuexcontitlan és una varietat d'otomí, una llengua ameríndia parlada per unes 37.000 persones als voltants del municipi de Temoaya, i a tres comunitats del municipi de Toluca: San Andrés Cuexcontitlán, San Pablo Autopan i San Cristóbal Huichochitlan.
Veure Otomí і Otomí Temoaya
Otomí Tilapa
Otomí Tilapa és una varietat local de l'otomí, llengua ameríndia de Mèxic.
Veure Otomí і Otomí Tilapa
Otomís
Els otomí són un dels pobles indígenes de Mèxic, també coneguts com a Ñahñú o hñä hñü, però és una designació ampla del grup de pobles de parla otopame, complex otomí.
Veure Otomí і Otomís
OTZ
* Ostthüringer Zeitung, diari publicat a Gera, a l'estat de Turíngia (Alemanya).
Veure Otomí і OTZ
Pahñú
Pahñú o Pañhú (“Camí calent” en otomí) és un lloc arqueològic localitzat a la comunitat de La Mesilla, Municipi de Tecozautla a l'estat d'Hidalgo, Mèxic.
Veure Otomí і Pahñú
Pame
Territoris de parla pame-jonaz El pame o, més pròpiament, les llengües pames és un grup de llengües ameríndies que es parlen en el centre-nord de Mèxic per les ètnies pames.
Veure Otomí і Pame
Paper amate
còdex'' de Huexotzinco'', pintat sobre paper amate El paper amate (náhuatl: ámatl?) és un tipus de suport vegetal amb un ús que es remunta a l'època precolombina de Mesoamèrica.
Veure Otomí і Paper amate
Peña de Bernal
La Peña de Bernal és el tercer monòlit més gran del món; està situat al poble de Bernal, que pertany al municipi d'Ezequiel Montes, a l'estat de Querétaro, Mèxic.
Veure Otomí і Peña de Bernal
Pobles indígenes de Mèxic
Nens chatins Mèxic s'ha definit a si mateix en la seva constitució com a nació "pluricultural" en reconeixement de les diverses ètnies que la conformen.
Veure Otomí і Pobles indígenes de Mèxic
Purépetxa
Distribució actual del pꞌurhépecha a Mèxic. El purépetxa, tarasc o michoacà (purépetxa: Pꞌurhépecha, pronunciació), és una llengua parlada pels tarascos de l'occident de Mèxic.
Veure Otomí і Purépetxa
Regne de Coliman
El Regne de Coliman (nàhuatl: Tlatocayotl Colimotl), segons els antics jeroglífics, es representava per mitjà d'un braç amb la seva mà, que simbolitza el domini exercit per la força i equivaldria a la terra conquistada pels alcohues.
Veure Otomí і Regne de Coliman
Regne de Xalisco
Conquistadors Espanyols i aliats Tlaxcalteques envaïxen Xalisco. El regne de Xalisco estava habitada per tribus ambulants, conegudes sota el nom genèric de Txitximeques, on els espanyols van conquistar aquest regne, fundant les colònies de Tlatenango, Teul, Xuchipila, Teocaltiche i poblacions adjacents, i que després d'arribar al riu Tololotlan, van entrar per les terres dels Tarascos i es van dirigir a la seva destinació final, la vall de Mèxic.
Veure Otomí і Regne de Xalisco
República de Tlaxcala
La República de Tlaxcala, també coneguda com a Confederació de Tlaxcala, va ser la unió de quatre estats de llengua nàhuatl: Tepeticpac, Tizatlán, Ocotelulco i Quiahuiztlán, que se situaven en la part oriental de la vall de Mèxic, en els actuals estats de Tlaxcala i Pobla.
Veure Otomí і República de Tlaxcala
Tequisquiapan
Plaça Miguel Hidalgo. Tequisquiapan, Querétaro. Globus Aerostàtics a Tequisquiapan. Tequisquiapan és una ciutat localitzada a Mèxic considerada com a Poble Màgic, situada a l'Estat de Querétaro i capçalera del municipi homònim.
Veure Otomí і Tequisquiapan
Tortilla
A Mèxic i Amèrica Central una tortilla és una preparació alimentària elaborada a base de massa de blat de moro nixtamalitzat.
Veure Otomí і Tortilla
Yolanda Lastra de Suárez
Yolanda Lastra de Suárez (nascuda el 1932) és una lingüista mexicana especialitzada en lingüística descriptiva de les llengües indígenes de Mèxic.
Veure Otomí і Yolanda Lastra de Suárez