Accés més ràpid que el navegador!
32 les relacions: Abdisar d'Armènia, Aravenian, Armènia Sofene, Arsames I d'Armènia, Arsames II d'Armènia, Arsamosata, Artanes d'Armènia Sofene, Artaxes I d'Armènia, Artàxides, Artsakh, Artsruní, Arxakuní, Bagean, Bagratuní, Cavalls de Sant Marc, Commagena, Erevan, Ervanduni, Gugarq, Hidarnes III, Història d'Armènia, Llista de reis d'Armènia, Mamikonian, Mirian I d'Ibèria, Nebròtida, Orontes I, Ptolemeu de Commagena, Regne d'Armènia (antiguitat), Sames d'Armènia, Vahevuní, Xerxes d'Armènia, Zarehavanian.
Abdisar d'Armènia
Abdisar o Abdisares fou un rei orontida de la Sofene o Armènia Sofene conegut per monedes datades vers el 212-210 aC. El coneixement d'Abdisares, desconegut de les fonts occidentals, és únicament derivada de les seves monedes, en les quals el rei era representat a l'anvers en bust portant una tiara punxeguda i portant al revers la llegenda en grec « ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΑΒΔΙΣΣΑΡΟΥ » (Basileos Abdissarou).
Nou!!: Oròntida і Abdisar d'Armènia · Veure més »
Aravenian
Els Aravenian van ser una família o dinastia de nakharark a Armènia que governaven el cantó de l'Aranean d'on van prendre el seu nom.
Nou!!: Oròntida і Aravenian · Veure més »
Armènia Sofene
Armènia Sofene fou el nom donat a una regió de l'occident d'Armènia (al sud-oest).
Nou!!: Oròntida і Armènia Sofene · Veure més »
Arsames I d'Armènia
Arsames I o Arsabes I (en armeni) o Artavasdes I (Արզամես Ա, Arzames I); mort cap a 228 av.
Nou!!: Oròntida і Arsames I d'Armènia · Veure més »
Arsames II d'Armènia
Arsames II d'Armènia fou un suposat rei d'Armènia, Sofene i Commagene, introduït per una hipòtesi: a la genealogia dels oròntides hi ha un salt d'una generació entre Mitridates I Cal·linic de Commagena (109-86 aC) i la seva esposa la princesa selèucida Laòdice VII Tea.
Nou!!: Oròntida і Arsames II d'Armènia · Veure més »
Arsamosata
Arsamosata (en grec antic Ἀρσαμόσατα, en armeni Արշամշատ, Aršamšat, Ašmušat, Šimšat) va ser una ciutat d'Armènia a la Sofene, vora el riu Eufrates, de fet a la branca mare sud de l'alt Eufrates, l'Arzànies (Arsanias) o Murat Suyu.
Nou!!: Oròntida і Arsamosata · Veure més »
Artanes d'Armènia Sofene
Artanes d'Armènia Sofene va ser un dinasta d'Armènia Sofene o Menor de la família dels Zariàdrides.
Nou!!: Oròntida і Artanes d'Armènia Sofene · Veure més »
Artaxes I d'Armènia
Artaxes I o Artàxias - en armeni Artašēs - (? - ~159 aC) fou rei d'Armènia del 190/189 al 159 aC i abans estrateg-sàtrapa de vers el 210/201 aC al 189 aC.
Nou!!: Oròntida і Artaxes I d'Armènia · Veure més »
Artàxides
Els artàxides foren una dinastia que va governar l'Armènia Sofene, de fet des del 200 aC i de dret des del 188 aC.
Nou!!: Oròntida і Artàxides · Veure més »
Artsakh
Artsakh o Artzakh (de vegades Khatchen, Khachen o Khatshen) va ser la desena província (nahang) del Regne d'Armènia des del c. 189 aC fins al 387 dC, quan va passar a formar part de l'Albània caucàsica, un principat subjecte de l'Imperi Sassànida, després de la pau d'Acilisene.
Nou!!: Oròntida і Artsakh · Veure més »
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Nou!!: Oròntida і Artsruní · Veure més »
Arxakuní
Els Arxakuní (en armeni Արշակունիներ) van ser una família de nakharark d'Armènia que van governar per un temps un principat a l'Imperi Romà en l'antic regne d'Armènia Occidental a la zona de la Carenitis (Karin).
Nou!!: Oròntida і Arxakuní · Veure més »
Bagean
Bagean va ser el nom d'una dinastia de prínceps (nakharark) armenis que existien al regne arsàcida d'Armènia.
Nou!!: Oròntida і Bagean · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Oròntida і Bagratuní · Veure més »
Cavalls de Sant Marc
Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.
Nou!!: Oròntida і Cavalls de Sant Marc · Veure més »
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Nou!!: Oròntida і Commagena · Veure més »
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Nou!!: Oròntida і Erevan · Veure més »
Ervanduni
Els Ervanduni o Eruandhuni van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb feu hereditari al districte d'Haiots Tzor, a la província de Vaspurakan.
Nou!!: Oròntida і Ervanduni · Veure més »
Gugarq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).
Nou!!: Oròntida і Gugarq · Veure més »
Hidarnes III
Hidarnes III (mort l'any 410 aC) va ser un sàtrapa d'Armènia a la Pèrsia aquemènida, entre els anys 450 aC i 428 aC.
Nou!!: Oròntida і Hidarnes III · Veure més »
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Nou!!: Oròntida і Història d'Armènia · Veure més »
Llista de reis d'Armènia
Sense descripció.
Nou!!: Oròntida і Llista de reis d'Armènia · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: Oròntida і Mamikonian · Veure més »
Mirian I d'Ibèria
Mirian o Mirvan I d'Ibèria fou el tercer rei d'Ibèria del Caucas de la dinastia anomenada Farnabàzida (o Kartlòsida pel seu origen a la regió de Kartli) Era gendre de Saurmag o Sauromaces I i encara que fou adoptat com a fill de fet va fundar una nova dinastia que fou anomenada Nebròtida o Nemròdida, ja que el nou sobirà apareix qualificat a les cròniques com Nebrot'iani (ნებროთიანი), que vol dir "de l'estirp de Nimrod" que sembla era un terme genèric aplicat a tots els nobles iranians.
Nou!!: Oròntida і Mirian I d'Ibèria · Veure més »
Nebròtida
La dinastia Nebròtida fou una nissaga que va governar el regne d'Ibèria de vers el 162 aC fins al 90 aC.
Nou!!: Oròntida і Nebròtida · Veure més »
Orontes I
Orontes (Orontes fou un príncep persa, fill o més probablement gendre d'Artaxerxes II de Pèrsia. El nom Orontes era equivalent en armeni a Ervant. En la retirada dels grecs de Cir el Jove, quan se'ls va unir Tissafernes 20 dies després de signar un tractat amb ells, Orontes el va acompanyar i fou probablement part de la traïció que es preparava en la qual els generals grecs foren capturats (400 aC). Va governar la satrapia d'Armènia (401 aC a 344 aC) i segons Diodor de Sicília fou nomenat el 386 aC com a comandant de les forces terrestres perses contra Evàgores II de Salamina, contra el que s'enviaven també forces navals dirigides per Tiribazos que fou l'hiparc d'Orontes per l'Armènia occidental. El 385 aC Tiribazos va oferir condicions de pau a Evàgores; aquest exigia ser reconegut rei i no com un simple governador vassall de Pèrsia però estava quasi disposat a acceptar les propostes del persa. Orontes va escriure a la cort i va acusar a Tirabazos de traïció i va rebre l'orde d'arrestar al seu col·lega i assolir el comandament únic dels perses. Però Tirabazos tenia el suport de l'exèrcit i una part d'aquest, quan Orontes va reprendre l'atac contra Evàgores, va començar a desertar. Finalment Orontes va fer la pau amb Evàgores no sols amb els mateixos termes que abans havia rebutjat sinó amb els quals demanava el xipriota. Tirabazos fou jutjat i absolt i Orontes va perdre el favor de la família reial. La família va arrelar a Armènia si bé Orontes sembla que fou traslladat a Mísia. Allí es va implicar en la gran revolta de sàtrapes de l'Àsia Menor del 366-361 aC, amb Mausol de Cària, Datames de Capadòcia i Ariobarzanes que havia sigut sàtrapa de Frígia. Orontes dominava una part de la zona occidental d'Anatòlia a l'entorn de Pèrgam. Va combatre contra el sàtrapa de Dascilios i va encunyar monedes al seu nom a Jònia. Després Orontes hauria traït als seus aliats per tornar al favor del rei, ara Artaxerxes III. Va recollir diners per aixecar un exèrcit de mercenaris i va contactar amb el faraó Teos, i llavors va lliurar als mercenaris a Artaxerxes III per obtenir el seu perdó. Aquest li va encarregar una expedició a Egipte que va acabar amb la rendició de Tacos. Orontes va morir el 344 aC. El seu fill Orontes II fou sàtrapa d'Armènia vers el 336 aC a 331 aC i la seva dinastia va seguir fins vers l'any 200 aC. Entre el 344 aC i el 336 aC la satrapia va estar en mans del príncep Darios, que el 336 aC fou el rei Darios III de Pèrsia. Vegeu Oròntides.
Nou!!: Oròntida і Orontes I · Veure més »
Ptolemeu de Commagena
Ptolemeu de Commagena (en grec antic Πτολεμαῖος) va ser un príncep arsàcida (part) emparentat amb els selèucides (probablement casat amb una princesa selèucida).
Nou!!: Oròntida і Ptolemeu de Commagena · Veure més »
Regne d'Armènia (antiguitat)
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.
Nou!!: Oròntida і Regne d'Armènia (antiguitat) · Veure més »
Sames d'Armènia
Sames o Samos d'Armènia (en armeni; en grec Σάμος) va ser un rei oròntida que va portar sempre el títol reial i no el de sàtrapa.
Nou!!: Oròntida і Sames d'Armènia · Veure més »
Vahevuní
Els Vahevuní foren una família de nakharark (nobles) d'Armènia que governaven el Mardali, a l'oest del Tauruberan i a l'est del Mananali.
Nou!!: Oròntida і Vahevuní · Veure més »
Xerxes d'Armènia
Xerxes (Շավարշ – Šavarš, Ξέρξης – Xérxēs) va ser rei d'Armènia Sofene amb seu a Arsamosata (armeni Shimshat), regne que comprenia bàsicament el país de Kharpurt (Hanzith o Anzitene).
Nou!!: Oròntida і Xerxes d'Armènia · Veure més »
Zarehavanian
Els Zarehavanian o Zarevanian van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb feu hereditari a la comarca del Zarehavan (Zarevan) i a Her, a l'oest del Llac Urmia.
Nou!!: Oròntida і Zarehavanian · Veure més »
Redirigeix aquí:
Orontida, Orontides, Oròntides.
