Accés més ràpid que el navegador!
25 les relacions: Antiguitat tardana, Canaan, Còdex d'Alep, Còdex de Leningrad, David, Diàspora jueva, Edat del bronze, Israel, Jahvè (antic Déu d'Israel i Judà), Jebuseu, Jerusalem, Judaisme, Judaisme hel·lenístic, Judaisme rabínic, Moisès, Monoteisme, Neviïm, Regne de Judà, Religió babilònica, Sincretisme, Talmud, Tanakh, Teologia, Terra promesa, Text masorètic.
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Nou!!: Orígens del judaisme і Antiguitat tardana · Veure més »
Canaan
Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra dels cananeus, a on actualment s'ubiquen Israel, Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.
Nou!!: Orígens del judaisme і Canaan · Veure més »
Còdex d'Alep
El Còdex d'Alep o Codex Aleppo (en hebreu: כֶּתֶר אֲרָם צוֹבָא; Keter Aram Tsova o Corona d'Alep) és un manuscrit medieval vinculat a la Tanakh (Bíblia hebrea).
Nou!!: Orígens del judaisme і Còdex d'Alep · Veure més »
Còdex de Leningrad
Còdex de Leningrad (foli 474a), mostrant una estrella de David portant els noms dels escribes. El Còdex de Leningrad (Còdex Leningradensis), datat el 1008, és la més antiga còpia completa existent del text masorètic de la Bíblia Hebrea.
Nou!!: Orígens del judaisme і Còdex de Leningrad · Veure més »
David
Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel.
Nou!!: Orígens del judaisme і David · Veure més »
Diàspora jueva
La diàspora jueva (en hebreu Galut גלות; en ídix Golus, exili) es refereix a la dispersió dels jueus arreu el món.
Nou!!: Orígens del judaisme і Diàspora jueva · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Orígens del judaisme і Edat del bronze · Veure més »
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Nou!!: Orígens del judaisme і Israel · Veure més »
Jahvè (antic Déu d'Israel i Judà)
Jahvè era el déu nacional de l'antic Israel i Judà.
Nou!!: Orígens del judaisme і Jahvè (antic Déu d'Israel i Judà) · Veure més »
Jebuseu
Els jebuseus segons el relat bíblic eren una tribu canaanea que habitava la regió de Jerusalem i en van ser els fundadors, primer aquesta ciutat va rebre el nom de Jebus (cap al 3000 aC) i uns 500 anys més tard el seu nom canvià a Ur-Salem.
Nou!!: Orígens del judaisme і Jebuseu · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Orígens del judaisme і Jerusalem · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Orígens del judaisme і Judaisme · Veure més »
Judaisme hel·lenístic
El Judaisme hel·lenístic era una forma de Judaisme al món antic que combinava la tradició religiosa jueva amb elements de la cultura grega.
Nou!!: Orígens del judaisme і Judaisme hel·lenístic · Veure més »
Judaisme rabínic
El judaisme rabínic (en hebreu: יהדות רבנית) (transliterat: Yahadut Rabanit) ha estat la forma principal del judaisme des del, com a resultat de la codificació del Talmud de Babilònia.
Nou!!: Orígens del judaisme і Judaisme rabínic · Veure més »
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Nou!!: Orígens del judaisme і Moisès · Veure més »
Monoteisme
El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.
Nou!!: Orígens del judaisme і Monoteisme · Veure més »
Neviïm
Els Neviïm (de l'hebreu נְבִיאִים, «Profetes») és la segona de les tres parts en què es divideix la Tanakh (la Bíblia hebrea, paral·lela a l'Antic Testament dels cristians); posterior a la Torà o Pentateuc, i anterior als Ketuvim.
Nou!!: Orígens del judaisme і Neviïm · Veure més »
Regne de Judà
El Regne de Judà (en hebreu מַלְכוּת יְהוּדָה Malekhot Yəhûdāh) va ser un regne assentat a l'antiga Canaan i que es va crear després de la divisió del Regne d'Israel.
Nou!!: Orígens del judaisme і Regne de Judà · Veure més »
Religió babilònica
Marduk, déu suprem nacional dels babilonis, amb el seu drac Mušḫuššu. La religió babilònica és la pràctica religiosa dels caldeus, des del període babilònic antic de l'Edat del bronze mitjà fins al sorgiment de l'període neoassiri a l'Edat del ferro primerenca.
Nou!!: Orígens del judaisme і Religió babilònica · Veure més »
Sincretisme
El sincretisme és la visió del món o la cultura basada en la fusió d'elements provinents d'altres cultures; és el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica.
Nou!!: Orígens del judaisme і Sincretisme · Veure més »
Talmud
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Nou!!: Orígens del judaisme і Talmud · Veure més »
Tanakh
Tanakh és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al, és a dir: els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel).
Nou!!: Orígens del judaisme і Tanakh · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Orígens del judaisme і Teologia · Veure més »
Terra promesa
Interpretació de les fronteres de la ''Terra Promesa'', basada en la promesa de Yahvé a Abraham al Gènesi 15. La Terra Promesa (hebreu: הארץ המובטחת, tr.:ha-Aretz ha-Muvtakhat) és un dels noms per a la Terra d'Israel, és a dir, la regió que segons la Bíblia Hebrea li va ser promesa per Yahveh a Abraham i els seus descendents.
Nou!!: Orígens del judaisme і Terra promesa · Veure més »
Text masorètic
El Papir Nash (segle II) El Text masorètic ("MT") és un text escrit en hebreu de la Tanakh, utilitzat pel judaisme en la lectura sagrada.
Nou!!: Orígens del judaisme і Text masorètic · Veure més »
