Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Orientalisme

Índex Orientalisme

''Semiramide, llegendària reina de Babilònia'', obra de 1905 de gust orientalista i simbolista del tortonaí Cesare Saccaggi. Semíramis sempre s'ha considerat la personificació del pecat de luxúria, representat en aquest gran quadre per les mandíbules del felí ferotge domesticat per la reina. L'orientalisme és l'interès i l'estudi de les societats del Pròxim Orient i de l'Orient Llunyà per la cultura occidental sobretot pel món musulmà, que van convertir a aquest afany en un important gènere temàtic, protagonista de milers d’obres d’art del segle XIX.

152 les relacions: Alfred Barye, Ali Barbouyou et Ali Bouf à l'huile, Antoine Galland, Antoni Fabrés i Costa, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura eclèctica, Arthur Waley, Òpera als Països Catalans, Évariste Lévi-Provençal, Başkale, Badea Cârțan, Bernard Lewis, Borís Godunov (Mússorgski), Cala Forn, Cambra fosca, Carlo Alfonso Nallino, Carlos Alberto Blanco Pérez, Carmen, Casa Bruno Cuadros, Casa de los Tiros, Casa Ferran Guardiola, Casa Vicens, Cavaller àrab (Guillemin), Cándido María Trigueros, Chinoiserie, Ciències de la religió, Cinema colonial, Comerç àrab d'esclaus, Confederació de Polònia i Lituània, Dai Jinhua, Dansa expressionista, Dansa oriental, Domènec Corbella i Llobet, Don Quixot (ballet), Dona amb tamborí, Edward Pococke, Edward Said, Edward William Lane, El regal del sultà, Elisabet Abeyà Lafontana, Emili Sivillà Torres, Enric Monserdà i Vidal, Ersilia Caetani Lovatelli, Estudis islàmics, Eugène Delacroix, Eugène Girardet, Eulogio Díaz del Corral, Francesc Torrescassana i Sallarés, Francisco Fernández y González, Francisco García Ayuso, ..., Francisco Javier Simonet, Franciscus Gomarus, Fu Manxú, George Edward Bonsor Saint Martin, Giuseppe Signorini, Gran sinagoga de Bordeus, Gustav Weil, Gustave Boulanger, Helene von Druskowitz, Henri Frankfort, Henry Thomas Colebrooke, Història de la literatura, Història del nu artístic, Horace Vernet, Ibn Taymiyya, Ievgueni Polivànov, Iosif Orbeli, Isaac Frenkel Frenel, Islamofòbia, Japonisme, Jean-Joseph Benjamin-Constant, Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy, Jean-Léon Gérôme, Jenaro Pérez Villaamil, Johann Gottfried Eichhorn, John G. White, Josep Tapiró i Baró, Joseph Needham, Joseph von Hammer-Purgstall, Jove òrfena al cementiri, Kir Bulitxov, La Baiadera, La batalla de Tetuan, La caça del lleó, La llibertat guiant el poble, La noche del terror ciego, Les dones d'Alger, Les Hallucinations du baron de Münchhausen, Les mil i una nits, Literatura postcolonial, Literatura romàntica, Llista de finlandesos, Llista de quadres de Marià Fortuny, Luis Ricardo Falero, Madama Butterfly, Maderas de Oriente, Mahdi Amel, Mandeisme, Manga, Manuel Mujica Láinez, Manuelí, Marcos Jiménez de la Espada, Maria Zakhàrova, Marianne Beth, Mary Wortley Montagu, Medes, Moviment nabí, Museu de Ceràmica (Barcelona), Museu de la Casa de Leighton, Nikolai Fedorenko, Noces jueves al Marroc, Nocturn de París, Odalisca blava o L'esclava blanca, Olivia Manning, Orient, Palau de Monserrate, Parc de la Ciutadella, Pascual de Gayangos y Arce, Paul de Lagarde, Paul Deussen, Pipa llarga, Postcolonialisme, Primitivisme, Ramon Amado i Bernadet, Raymonda, Reuven Amitai, Revista Ibérica de exlibris, Ricardo de Madrazo y Garreta, Richard Francis Burton, Salsitxa, Samir Khalil Samir, Sard, Seis piezas sobre cantos populares españoles, Serrall, Silvestre de Sacy, Temple d'Eshmun, The Rains of Ranchipur, Theodor Nöldeke, Tomàs Moragas i Torras, Topless, Turcologia, Venus Victrix, Victor Chauvin, Vital Cuinet, Vladímir Minorski, Wacław Seweryn Rzewuski, Wilhelm Gesenius, Willem de Famars Testas, William Foxwell Albright, William-Adolphe Bouguereau, Zap 275, 2018. Ampliar l'índex (102 més) »

Alfred Barye

Alfred Barye "Le Fils" o Alf Barye (París, França, 21 de gener de 1839 – París, França, 1882) fou un escultor francès, de la Belle Époque, deixeble del seu pare, l'artista Antoine-Louis Barye.

Nou!!: Orientalisme і Alfred Barye · Veure més »

Ali Barbouyou et Ali Bouf à l'huile

Ali Barbouyou et Ali Bouf à l'huile va ser un curtmetratge mut francès del 1907 dirigit per Georges Méliès.

Nou!!: Orientalisme і Ali Barbouyou et Ali Bouf à l'huile · Veure més »

Antoine Galland

Antoine Galland (Rollot, 4 d'abril de 1646 – 17 de febrer de 1715) va ser un orientalista i arqueòleg francès i el primer traductor europeu de Les mil i una nits.

Nou!!: Orientalisme і Antoine Galland · Veure més »

Antoni Fabrés i Costa

fou un aquarel·lista, pintor i escultor català que va desenvolupar la seva carrera entre Mèxic, Catalunya i Roma.

Nou!!: Orientalisme і Antoni Fabrés i Costa · Veure més »

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Nou!!: Orientalisme і Arquitectura de Barcelona · Veure més »

Arquitectura eclèctica

L'arquitectura eclèctica pren les seves arrels de l'arquitectura historicista.

Nou!!: Orientalisme і Arquitectura eclèctica · Veure més »

Arthur Waley

Arthur David Waley CH CBE (19 d'agost, 1889 – 27 de juny, 1966) va ser un important orientalista i sinòleg anglès.

Nou!!: Orientalisme і Arthur Waley · Veure més »

Òpera als Països Catalans

Òpera al Liceu de Barcelona, any 2012 Lòpera als Països Catalans inclou les produccions d'òpera realitzades al territori catalanoparlant.

Nou!!: Orientalisme і Òpera als Països Catalans · Veure més »

Évariste Lévi-Provençal

Évariste Lévi-Provençal fou un historiador, escriptor, orientalista arabista i traductor francés nascut el 1894 i mort el 1956.

Nou!!: Orientalisme і Évariste Lévi-Provençal · Veure més »

Başkale

Başkale (Elbak en kurd, antigament Adamakert en armeni) és un districte i una vila de Turquia, situada al sud-est de la província de Van.

Nou!!: Orientalisme і Başkale · Veure més »

Badea Cârțan

Badea Cârțan (en català germà Cârțan – el sobrenom comú de Gheorghe Cârțan; 24 de gener de 1849 – 7 d'agost de 1911) va ser un pastor d'ètnia romanesa autodidacta que va lluitar per la independència dels romanesos de Transsilvània (aleshores sota el domini hongarès dins Àustria-Hongria), distribuint llibres en llengua romanesa que portava secretament de Romania als seus pobles. En total va passar de contraban uns 200.000 llibres per a alumnes, sacerdots, mestres i pagesos; va utilitzar diverses rutes per passar per les muntanyes de Făgăraş. Va néixer a Cârțișoara, l'actual comtat de Sibiu, segon fill de camperols pobres (Nicolae i Ludovica) antics serfs, i va passar la seva infantesa pastant ovelles a la vora del seu poble. Entre els seus posteriors raspalls amb la fama, sempre tornaria a aquesta activitat. Va esdevenir el cap de la seva família el 2 d'octubre de 1865 amb la mort del seu pare. Badea Cârțan a Roma, a la base de la Columna de Trajà. Cârţan va creuar per primera vegada les muntanyes cap a l'Antic Imperi Romanès amb les seves ovelles i un amic als 18 anys, i va ser en aquell moment quan el seu interès per la unitat nacional romanesa es va fer poderós. El 1877 es va inscriure com a voluntari a la Guerra de la Independència de Romania, servint fins al 1881.Răzvan Moceanu:, Radio România Cultural, 7 august 2020 (consultat al 2 de desembre de 2020) El 1895 va viatjar a Vác i Szeged per visitar romanesos empresonats, inclosos els signants del Memoràndum de Transsilvània. El mateix Badea Cârțan va ser arrestat dues vegades: una perquè va demanar a l'emperador, el rei Franz Joseph de Viena, l'autodeterminació de Transsilvània, i una altra perquè va demanar permís a les autoritats per vendre llibres romanesos. Cârțan va fer un viatge a peu fins a Roma, i quan va arribar a la vora de la ciutat després de 45 dies, va dir: "Bine te-am găsit, maica Roma" ("Encantat de conèixer-te, mare Roma"). Volia veure amb els seus propis ulls la Columna de Trajà, així com altres evidències de l'origen llatí del poble romanès. Després d'abocar terra romanesa i blat a la base de la columna, es va embolicar amb un abric de pagès (cojoc) i es va adormir a la base de la columna. L'endemà va ser despertat per un policia que va cridar meravellat: "Un daci ha caigut de la columna!", ja que Cârţan anava vestit igual que els dacis esculpits a la columna; l'esdeveniment va ser informat als diaris romans i Duiliu Zamfirescu, representant romanès a Itàlia, li va mostrar per la ciutat i li va presentar a les seves personalitats importants. Aquest viatge de gener-febrer de 1896 no va ser sinó una de les tres visites a Roma; el darrer, l'octubre de 1899, amb motiu d'una reunió del Congrés Internacional dels Orientalistes, va dipositar una corona de flors a la base de la columna. Cârțan també va visitar França, Espanya, Bèlgica, Suïssa, Alemanya, Egipte i Jerusalem. Va ser enterrat a Sinaia, en sòls de la Romania independent (Transsilvània encara està a set anys de la seva unió amb Romania després de la Primera Guerra Mundial); a la creu de pedra sobre la seva tomba hi ha inscrita la frase: "Aici doarme Badea Cârțan visând întregirea neamului său" ("Aquí rau Badea Cârțan somiant amb la unitat del seu poble").

Nou!!: Orientalisme і Badea Cârțan · Veure més »

Bernard Lewis

Bernard Lewis (Stoke Newington, Londres, 31 de maig de 1916 - 19 de maig de 2018) fou un historiador i orientalista britànic, amb doble nacionalitat israeliana i estatunidenca.

Nou!!: Orientalisme і Bernard Lewis · Veure més »

Borís Godunov (Mússorgski)

Borís Godunov és una òpera en un pròleg i quatre actes de Modest Mússorgski, amb llibret del mateix autor basat en l'obra homònima d'Aleksandr Puixkin, així com dels fets històrics del regnat del tsar Borís recollits per Nikolai Karamzín a Història de l'Imperi Rus.

Nou!!: Orientalisme і Borís Godunov (Mússorgski) · Veure més »

Cala Forn

Cala Forn és una pintura a l'oli realitzada per Joaquim Sunyer l'any 1917 que actualment es troba a les sales d'Art Modern del Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona.

Nou!!: Orientalisme і Cala Forn · Veure més »

Cambra fosca

L'estudi fotogràfic portàtil de William Barton Micklethwaite, pare de FW Micklethwaite, a Irlanda. El procés del col·lodió humit requeria que la imatge fos revelada mentre la placa estava encara mullada, el procés posterior també requeria foscor, pel que van merèixer aquest nom de cambres fosques. Una cambra fosca (també coneguda com a cambra obscura, amb etimologia llatina, de cambra.

Nou!!: Orientalisme і Cambra fosca · Veure més »

Carlo Alfonso Nallino

Carlo Alfonso Nallino (Torí, 1872 — Roma, 1939) va ser un orientalista italià.

Nou!!: Orientalisme і Carlo Alfonso Nallino · Veure més »

Carlos Alberto Blanco Pérez

és egiptòleg, filòsof, orientalista, escriptor i professor universitari.

Nou!!: Orientalisme і Carlos Alberto Blanco Pérez · Veure més »

Carmen

Carmen és una òpera en quatre actes de Georges Bizet, composta el 1875, sobre un llibret d'Henri Meilhac i Ludovic Halévy, basada en la novel·la Carmen, de Prosper Mérimée.

Nou!!: Orientalisme і Carmen · Veure més »

Casa Bruno Cuadros

La Casa Bruno Cuadros o dels Paraigües és un edifici situat a la Rambla, el Pla de la Boqueria i el carrer del Cardenal Casañas de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Orientalisme і Casa Bruno Cuadros · Veure més »

Casa de los Tiros

La Casa de los Tiros és un immoble al carrer Pavaneras al barri del Realejo, a la ciutat espanyola de Granada, comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Orientalisme і Casa de los Tiros · Veure més »

Casa Ferran Guardiola

La Casa Ferran Guardiola o Casa Xinesa és un edifici barceloní situat al número 54 del carrer de Muntaner (a la cantonada amb el carrer del Consell de Cent).

Nou!!: Orientalisme і Casa Ferran Guardiola · Veure més »

Casa Vicens

La Casa Vicens és un edifici modernista situat a Barcelona, al districte de Gràcia.

Nou!!: Orientalisme і Casa Vicens · Veure més »

Cavaller àrab (Guillemin)

Cavaller àrab és una estàtua feta en bronze per Émile Guillemin i Alfred Barye a París el 1884.

Nou!!: Orientalisme і Cavaller àrab (Guillemin) · Veure més »

Cándido María Trigueros

Cándido Melchor María Trigueros Díaz de Lara y Luján (Orgaz, Toledo, 4 de setembre de 1736 - Madrid, 20 de maig de 1798), va ser un escriptor, hebraista, traductor i dramatug espanyol.

Nou!!: Orientalisme і Cándido María Trigueros · Veure més »

Chinoiserie

Torre xinesa (Chinesischer Turm) en el Englischer Garten (Múnic). El terme Chinoiserie (del francès: 'xinesada') es refereix a un estil artístic europeu que arreplega la influència de la Xina i es caracteritza per l'ús de dissenys propis de la Xina, l'asimetria, capritxosos canvis de grandària, l'ús de materials lacats i abundant decoració.

Nou!!: Orientalisme і Chinoiserie · Veure més »

Ciències de la religió

Diversos símbols de religions Les ciències de la religió o estudis religiosos es refereixen a l'estudi científic, neutral i multidisciplinari de les religions; abastant els seus mites, ritus, valors, actituds, comportaments, doctrines, creences i institucions.

Nou!!: Orientalisme і Ciències de la religió · Veure més »

Cinema colonial

El cinema colonial és el nom donat a la producció cinematogràfica realitzada per una potència colonial.

Nou!!: Orientalisme і Cinema colonial · Veure més »

Comerç àrab d'esclaus

Les principals rutes de comerç d'esclaus a Àfrica durant l'edat mitjana. El comerç àrab d'esclaus era la pràctica de l'esclavitud al món àrab, sobretot a Àsia Occidental, Àfrica del Nord, Àfrica Oriental, la Banya d'Àfrica i certes parts d'Europa (com Ibèria i Sicília).

Nou!!: Orientalisme і Comerç àrab d'esclaus · Veure més »

Confederació de Polònia i Lituània

La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.

Nou!!: Orientalisme і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »

Dai Jinhua

Dai Jinhua 戴锦华 (Pequín, 1959) és Catedràtica a la Universitat de Pequín.

Nou!!: Orientalisme і Dai Jinhua · Veure més »

Dansa expressionista

Loie Fuller 1902. Ruth Saint Denis, 1910. Isadora Duncan alpasseis marítim el 1915. Hilde Holger 1926. ''Totentanz der Mary Wigman'', Ernst Ludwig Kirchner, 1926. Dansa per estudiants de Rudolf von Laban, 1930. ''Die Tanzende Mary Wigman'', Ernst Ludwig Kirchner, 1933. Emmy Towsey (Taussig) i Evelyn Ippen, Bodenwieser Ballet al Centennial Park a Sydney, Austràlia ca. 1939.http://trove.nla.gov.au/people/676087 Bodenwieser Ballet Mary Wigman amb estudiants, 1959. Dansa expressionista (en llengua alemanya: Ausdruckstanz o Neuer Tanz, en llengua sueca: Fridans) és un terme empleat per definir un moviment que va sorgir el 1900 com una protesta contra l'estancament artístic del ballet clàssic i cap a la maduresa en el futur de l'art en general.

Nou!!: Orientalisme і Dansa expressionista · Veure més »

Dansa oriental

Dansa oriental, 1920 La dansa oriental és un conjunt de danses tradicionals i populars de diferents pobles i cultures des del Marroc, passant per tota la Mediterrània sud, Turquia (Grècia també, en part, per raons històriques), el mar Negre, la península Aràbiga i el golf Pèrsic.

Nou!!: Orientalisme і Dansa oriental · Veure més »

Domènec Corbella i Llobet

Domènec Corbella i Llobet (Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1946) és un artista català dedicat a la pintura i al dibuix.

Nou!!: Orientalisme і Domènec Corbella i Llobet · Veure més »

Don Quixot (ballet)

El ''Don Quixot'' del ballet de l'Òpera de París, en 2010 Una escena de ''Don Quixot'' Don Quixot és un ballet en quatre actes i vuit escenes, coreografiat per Màrius Petipà i amb música de Ludwig Minkus, que es va estrenar al Teatre Imperial de Bolxoi de Moscou en 1869.

Nou!!: Orientalisme і Don Quixot (ballet) · Veure més »

Dona amb tamborí

Dona amb tamborí (Femme au tambourin) és un oli sobre tela de 97 × 130 cm pintat per Pablo Picasso l'any 1925 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.

Nou!!: Orientalisme і Dona amb tamborí · Veure més »

Edward Pococke

Edward Pococke o Pocock (8 de novembre de 1604, Oxford - † 10 de setembre de 1691, ibíd.) fou un orientalista britànic, professor i traductor de llengües orientals a Oxford.

Nou!!: Orientalisme і Edward Pococke · Veure més »

Edward Said

'''Edward Said''' i la seva germana Rosemarie l'any 1940. Edward Said o Edward Saïd —— (Jerusalem, 1 de novembre de 1935 - Nova York, 24 de setembre de 2003) va ser un crític i teòric literari i polític, professor universitari i activista palestí i, posteriorment, estatunidenc.

Nou!!: Orientalisme і Edward Said · Veure més »

Edward William Lane

Edward William Lane (17 de setembre de 1801, Hereford, Anglaterra - 19 d'agost de 1876, Worthing, Anglaterra) fou un orientalista, traductor i lexicògraf britànic, conegut per la seva traducció de Les mil i una nits.

Nou!!: Orientalisme і Edward William Lane · Veure més »

El regal del sultà

El Regal del Sultà és una obra pictòrica d'Antoni Fabrés, realitzada en els anys 1885 i 1886 durant la primera estada del pintor a París, l'any abans de tornar cap a la seva ciutat natal.

Nou!!: Orientalisme і El regal del sultà · Veure més »

Elisabet Abeyà Lafontana

Elisabet Abeyà Lafontana (Barcelona, 20 de maig de 1951) és una mestra, psicòloga, escriptora i traductora catalana.

Nou!!: Orientalisme і Elisabet Abeyà Lafontana · Veure més »

Emili Sivillà Torres

Emili Sivillà i Torres (Barcelona el 16 de novembre de 1845 - va ser un pintor català del que treballà entre Espanya i Marroc.

Nou!!: Orientalisme і Emili Sivillà Torres · Veure més »

Enric Monserdà i Vidal

Decoració del Saló de Cent. Projecte d'Enric Monserdà. Enric Monserdà i Vidal (Barcelona 24 de maig de 1850 – 13 d'abril de 1926), fou pintor, projectista i director artístic.

Nou!!: Orientalisme і Enric Monserdà i Vidal · Veure més »

Ersilia Caetani Lovatelli

Ersilia Caetani Lovatelli (Roma, 12 d'octubre de 1840 - 22 de desembre de 1925) fou una historiadora de l'art i arqueòloga italiana.

Nou!!: Orientalisme і Ersilia Caetani Lovatelli · Veure més »

Estudis islàmics

Estudis islàmics és un terme ambigu per a diverses àrees de coneixement.

Nou!!: Orientalisme і Estudis islàmics · Veure més »

Eugène Delacroix

Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix (Charenton-Saint-Maurice, França, 26 d'abril de 1798 - París, 13 d'agost de 1863) fou un pintor francès, considerat el líder de l'escola romàntica francesa.

Nou!!: Orientalisme і Eugène Delacroix · Veure més »

Eugène Girardet

El venedor de fruita Eugène Alexis Girardet (París, 31 de maig de 1853 − París, 5 de maig de 1907) va ser un pintor orientalista francès.

Nou!!: Orientalisme і Eugène Girardet · Veure més »

Eulogio Díaz del Corral

Eulogio Díaz del Corral és un pintor, poeta i educador, nascut a Zarza la Mayor (Extremadura) l'any 1950, però mallorquí d'adopció.

Nou!!: Orientalisme і Eulogio Díaz del Corral · Veure més »

Francesc Torrescassana i Sallarés

Francesc Torrescassana i Sallarés (Barcelona, 5 de setembre de 1845 - Barcelona, 1 de març de 1918) fou un pintor català, principalment dins del corrent del realisme, alumne de Ramon Martí i Alsina.

Nou!!: Orientalisme і Francesc Torrescassana i Sallarés · Veure més »

Francisco Fernández y González

Francisco Fernández y González (Albacete; 26 de setembre de 1833 - Madrid, 30 de juny de 1917) és un escriptor, filòleg, arabista, orientalista i historiador espanyol.

Nou!!: Orientalisme і Francisco Fernández y González · Veure més »

Francisco García Ayuso

Francisco García Ayuso (Valverde del Majano, Segòvia, 1835 - Madrid, 1897) va ser un orientalista i filòleg español, probablement el major expert espanyol en llengües semítiques del.

Nou!!: Orientalisme і Francisco García Ayuso · Veure més »

Francisco Javier Simonet

Francisco Javier Simonet y Baca (Màlaga, 1 de juny de 1829 — Madrid, 9 de juliol de 1897) va ser un orientalista, arabista, lexicògraf i historiador espanyol.

Nou!!: Orientalisme і Francisco Javier Simonet · Veure més »

Franciscus Gomarus

Franciscus Gomarus, François Gomaer, Franz Gomar o Francesc Gomar (Bruges, 30 de gener de 1563 - Groningen 11 de gener de 1641) va ser un teòleg i orientalista holandès, d'estricte calvinisme, que es va oposar a Jacobus Arminius, la condemna del qual va aconseguir en el Sínode de Dort (1618–1619).

Nou!!: Orientalisme і Franciscus Gomarus · Veure més »

Fu Manxú

El Dr.

Nou!!: Orientalisme і Fu Manxú · Veure més »

George Edward Bonsor Saint Martin

va ser un pintor, arqueòleg i historiador membre de la Reial Acadèmia de la Història d'origen anglès.

Nou!!: Orientalisme і George Edward Bonsor Saint Martin · Veure més »

Giuseppe Signorini

"''La justícia al Marroc''" de Giuseppe Signorini al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona Giuseppe Signorini (Roma, 1857 - Roma, 23 de desembre de 1932) va ser un pintor i aquarel·lista italià, principalment de temes orientalistes.

Nou!!: Orientalisme і Giuseppe Signorini · Veure més »

Gran sinagoga de Bordeus

La gran sinagoga de Bordeus és el principal lloc de culte del israélite de Bordeus.

Nou!!: Orientalisme і Gran sinagoga de Bordeus · Veure més »

Gustav Weil

Gustav Weil (25 d'abril de 1808, Sulzburg, Alemanya - 29 d'agost de 1889, Friburg de Brisgòvia, Alemanya) fou un lingüista, professor universitari i orientalista alemany.

Nou!!: Orientalisme і Gustav Weil · Veure més »

Gustave Boulanger

Gustave Rodolphe Clarence Boulanger (París, 1824 – 1888), fou un pintor acadèmic i orientalista francès.

Nou!!: Orientalisme і Gustave Boulanger · Veure més »

Helene von Druskowitz

, Helena Maria Druschkovitx fou una filòsofa austríaca, escriptora i crítica musical.

Nou!!: Orientalisme і Helene von Druskowitz · Veure més »

Henri Frankfort

Henri Hans Frankfort (Amsterdam, 24 de febrer de 1897 - Londres 16 de juliol de 1954) va ser un egiptòleg, arqueòleg i orientalista neerlandès.

Nou!!: Orientalisme і Henri Frankfort · Veure més »

Henry Thomas Colebrooke

Henry Thomas Colebrooke (15 de juny de 1765, Londres - 18 de març de 1837, ibíd.) fou un orientalista i botànic anglès.

Nou!!: Orientalisme і Henry Thomas Colebrooke · Veure més »

Història de la literatura

La història de la literatura estudia l'evolució de la literatura al llarg del temps, des de les primeres manifestacions orals fins a l'actualitat.

Nou!!: Orientalisme і Història de la literatura · Veure més »

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Nou!!: Orientalisme і Història del nu artístic · Veure més »

Horace Vernet

Panteó darrere), a París, juny de 1848. Il·lustrant les anomenades Jornades de juny. Emile Jean Horace Vernet (París, 30 de juny de 1789 - París, 17 de gener de 1863) va ser un pintor francès de batalles, esportista, i orientalista àrab.

Nou!!: Orientalisme і Horace Vernet · Veure més »

Ibn Taymiyya

Ibn Taymiyya (Harran, actual Turquia, 22 de gener de 1263 – Damasc, 26 de setembre de 1328) fou un famós teòleg musulmà que va viure al temps de les invasions mongòliques.

Nou!!: Orientalisme і Ibn Taymiyya · Veure més »

Ievgueni Polivànov

va ser un lingüista, orientalista i poliglot soviètic.

Nou!!: Orientalisme і Ievgueni Polivànov · Veure més »

Iosif Orbeli

va ser un orientalista i acadèmic soviètic que es va especialitzar en la història medieval de Transcaucàsia i va ser director del museu de l'Hermitage de Leningrad des de 1934 fins a 1951.

Nou!!: Orientalisme і Iosif Orbeli · Veure més »

Isaac Frenkel Frenel

, també conegut com Yitzhak Frenkel o Alexandre Frenel, va ser un pintor i escultor israelià, considerat com “el pare” de l'art modern a Israel.

Nou!!: Orientalisme і Isaac Frenkel Frenel · Veure més »

Islamofòbia

Manifestació de Pegida a Alemanya el 2015 La islamofòbia consisteix en un prejudici negatiu categòric contra els musulmans, contra l'islam globalment o contra una part de la fe musulmana.

Nou!!: Orientalisme і Islamofòbia · Veure més »

Japonisme

litogràfic de 1892. Japonisme és un terme que es refereix a la influència de l'art japonès a l'art occidental.

Nou!!: Orientalisme і Japonisme · Veure més »

Jean-Joseph Benjamin-Constant

Jean-Joseph Benjamin-Constant (també escrit Benjamin Constant), nascut Jean-Joseph Constant el 10 de juny de 1845 a París (França) i mort a la mateixa ciutat el 26 de maig de 1902, va ser un pintor i gravador francès, conegut pels seus retrats i temes orientalistes, i va escriure estudis sobre pintors francesos contemporanis.

Nou!!: Orientalisme і Jean-Joseph Benjamin-Constant · Veure més »

Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy

1.

Nou!!: Orientalisme і Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy · Veure més »

Jean-Léon Gérôme

Jean-Léon Gérôme., fou un pintor i escultor francès academicista.

Nou!!: Orientalisme і Jean-Léon Gérôme · Veure més »

Jenaro Pérez Villaamil

Jenaro Pérez Villaamil (Ferrol, 3 de febrer de 1807 – Madrid, 5 de juny de 1854) va ser un pintor espanyol del.

Nou!!: Orientalisme і Jenaro Pérez Villaamil · Veure més »

Johann Gottfried Eichhorn

Johann Gottfried Eichhorn (1752-1827) va ser un orientalista i historiador alemany, que fa part del grup de racionalistes sobrenaturalistes.

Nou!!: Orientalisme і Johann Gottfried Eichhorn · Veure més »

John G. White

John Griswold White (1845 – 1928) fou un prominent advocat de Cleveland, gran bibliòfil i aficionat als escacs i l'antropologia.

Nou!!: Orientalisme і John G. White · Veure més »

Josep Tapiró i Baró

Josep Tapiró i Baró (Reus, el Baix Camp, 7 de febrer de 1836 - Tànger, el Marroc, 4 d'octubre de 1913) fou un pintor català, conegut per les aquarel·les amb què retratà persones de Tànger.

Nou!!: Orientalisme і Josep Tapiró i Baró · Veure més »

Joseph Needham

Noel Joseph Terence Montgomery Needham CH FRS, FBA (Londres, 9 de desembre de 1900 - Cambridge, 24 de març de 1995), també conegut com a Li Yuese (xinès tradicional 李約瑟, simplificat 李约瑟, pinyin Lǐ Yuēsè Wade-Giles Li Yüeh-Sê) va ser un bioquímic britànic, però fou més conegut en la seva faceta d'historiador preeminent de la ciència i la tecnologia a la Xina.

Nou!!: Orientalisme і Joseph Needham · Veure més »

Joseph von Hammer-Purgstall

Joseph Freiherr von Hammer-Purgstall (9 de juny de 1774, Graz - 23 de novembre de 1856, Viena, Àustria) fou un orientalista austríac.

Nou!!: Orientalisme і Joseph von Hammer-Purgstall · Veure més »

Jove òrfena al cementiri

Jove òrfena al cementiri, també coneguda com a Òrfena al cementiri,Orphan Girl at the Cemetery (Òrfena al cementiri), Eugéne Delacroix, 1823, segons (en francès, (Jeune) orpheline au cimetière) és una pintura del romàntic francès Eugène Delacroix realitzada durant la seva joventut que durant molt de temps ha estat considerat un estudi pel seu posterior La massacre de Quios.

Nou!!: Orientalisme і Jove òrfena al cementiri · Veure més »

Kir Bulitxov

Kir Bulitxov, Кир Булычёв (nom real Ígor Vsévolodovitx Mojeiko, И́горь Все́володович Може́йко; 18 d'octubre del 1934, Moscou — 5 de setembre del 2003, ibíd.) fou un escriptor, dramaturg, guionista i crític literari soviètic i rus.

Nou!!: Orientalisme і Kir Bulitxov · Veure més »

La Baiadera

El príncep guerrer Solor, Royal Ballet, 2009 Segon acte de ''La Baiadera'', Ballet Imperial, 1900 Anna Pàvlova caracteritzada com a esperit de la baiadera, en 1902 La baiadera al primer acte, any 1900 La Baiadera (en francès, La Bayadère) és un ballet de dansa clàssica en tres actes i cinc escenes, coreografiat originalment per Màrius Petipà sobre música de Ludwig Minkus i amb llibret de Sergei Khudekov.

Nou!!: Orientalisme і La Baiadera · Veure més »

La batalla de Tetuan

La batalla de Tetuan és un quadre pintat per Marià Fortuny i Marsal per encàrrec de la Diputació de Barcelona entre el 1862 i el 1864, on es reflectien els fets de la batalla de Tetuan, durant la Guerra d'Àfrica.

Nou!!: Orientalisme і La batalla de Tetuan · Veure més »

La caça del lleó

La caça del lleó (en francès, La Chasse aux lions) és una pintura orientalista del romàntic francès Eugène Delacroix, pintat cap a la fi de la seva carrera i que es troba a l'Institut d'Art de Chicago.

Nou!!: Orientalisme і La caça del lleó · Veure més »

La llibertat guiant el poble

La llibertat guiant el poble (en francès, La Liberté guidant le peuple) és una obra del pintor francès Eugène Delacroix.

Nou!!: Orientalisme і La llibertat guiant el poble · Veure més »

La noche del terror ciego

La noche del terror ciego és una pel·lícula de terror de 1971 dirigida per Amando de Ossorio.

Nou!!: Orientalisme і La noche del terror ciego · Veure més »

Les dones d'Alger

Les dones d'Alger o Les dones d'Alger al seu pis (en francès, Femmes d'Alger dans leur appartement) és una pintura romàntica de grans dimensions (1,80 m × 2,29 m) d'Eugène Delacroix, feta el 1834.

Nou!!: Orientalisme і Les dones d'Alger · Veure més »

Les Hallucinations du baron de Münchhausen

Les Hallucinations du baron de Münchausen, també conegut com Les Aventures de baron de Munchausen i Monsieur le Baron a trop bien dîné, és un curtmetratge mut de comèdia francès del 1911 dirigit per Georges Méliès.

Nou!!: Orientalisme і Les Hallucinations du baron de Münchhausen · Veure més »

Les mil i una nits

Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (Hazār-o yak xab) és el nom que rep una antologia de contes orientals de tradició oral escrits en àrab.

Nou!!: Orientalisme і Les mil i una nits · Veure més »

Literatura postcolonial

Imperialisme i colonització al 1900. La literatura postcolonial és la literatura dels països que van ser colonitzats, principalment per països europeus.

Nou!!: Orientalisme і Literatura postcolonial · Veure més »

Literatura romàntica

La literatura romàntica, part d'un moviment més gran de la història de les idees que abasta tan diverses disciplines de les arts com tota una nova visió del món i una filosofia, anomenat Romanticisme és la que es va donar a Europa, des de les darreres dècades del fins al.

Nou!!: Orientalisme і Literatura romàntica · Veure més »

Llista de finlandesos

Aquesta és una llista dels finlandesos més notables.

Nou!!: Orientalisme і Llista de finlandesos · Veure més »

Llista de quadres de Marià Fortuny

Retrat de Marià Fortuny realitzat per Vincenzo Gemito. Aquesta llista de quadres de Marià Fortuny és una selecció d'obres del pintor nascut l'11 de juny de 1838 a Reus i mort a Roma el 21 de novembre de 1874, als trenta-sis anys.

Nou!!: Orientalisme і Llista de quadres de Marià Fortuny · Veure més »

Luis Ricardo Falero

va ser un pintor espanyol del.

Nou!!: Orientalisme і Luis Ricardo Falero · Veure més »

Madama Butterfly

Madama Butterfly és una òpera en tres actes (inicialment en dos) escrita per Giacomo Pucciniiu amb llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica.

Nou!!: Orientalisme і Madama Butterfly · Veure més »

Maderas de Oriente

Maderas de Oriente fou una colònia fabricada per l'empresa Myrurgia des del 1918.

Nou!!: Orientalisme і Maderas de Oriente · Veure més »

Mahdi Amel

Hassan Abdullah Hamdan (en àrab: حسن عبد الله حمدان), més conegut pel pseudònim de Mahdi Amel o Mahdi 'Amel (en àrab: مهدي عامل), (Harouf, 1936 - Beirut, 18 de maig de 1987) fou un professor universitari i activista polític comunista libanès.

Nou!!: Orientalisme і Mahdi Amel · Veure més »

Mandeisme

El mandeisme (tr), també conegut com a sabeisme (tr) és una religió gnòstica, monoteista i ètnica.

Nou!!: Orientalisme і Mandeisme · Veure més »

Manga

Wikipe-tan, un personatge típicament manga.El manga (漫画, en kanji; まんが, en hiragana; マンガ, en katakana) és el còmic d'origen japonès, desenvolupat al final del.

Nou!!: Orientalisme і Manga · Veure més »

Manuel Mujica Láinez

Manuel Bernabé Mujica Láinez (Buenos Aires, 11 de setembre del 1910 -La Cumbre, Córdoba, 21 d'abril del 1984) va ser un escriptor, crític d'art i periodista argentí.

Nou!!: Orientalisme і Manuel Mujica Láinez · Veure més »

Manuelí

El monestir dels Jerònims de Belém, un dels millors exemples Manuelí fou un estil arquitectònic desenvolupat a Portugal entre finals del i començaments del, que deu el seu nom al rei Manuel I de Portugal.

Nou!!: Orientalisme і Manuelí · Veure més »

Marcos Jiménez de la Espada

Marcos Jiménez de la Espada (Cartagena, 5 de març de 1831 - Madrid, 3 d'octubre de 1898) va ser un zoòleg, explorador i escriptor espanyol.

Nou!!: Orientalisme і Marcos Jiménez de la Espada · Veure més »

Maria Zakhàrova

Maria Vladímirovna Zakhàrova, Мари́я Влади́мировна Заха́рова (Moscou, 24 de desembre de 1975), és una diplomàtica i periodista russa directora del Departament d'Informació i Premsa del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia des del 10 d'agost de 2015.

Nou!!: Orientalisme і Maria Zakhàrova · Veure més »

Marianne Beth

Marianne Beth (6 de març de 1889, Viena-19 d'agost de 1984, Nova York) va ser una advocada i feminista austrojueva.

Nou!!: Orientalisme і Marianne Beth · Veure més »

Mary Wortley Montagu

Mary Wortley Montagu, de soltera Mary Pierrepoint (Thoresby, Nottingham, 26 de maig de 1689 - 21 d'agost de 1762) va ser una aristòcrata, viatgera i escriptora britànica, autora d'una famosa correspondència.

Nou!!: Orientalisme і Mary Wortley Montagu · Veure més »

Medes

V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.

Nou!!: Orientalisme і Medes · Veure més »

Moviment nabí

''L'Aven al Bois d'Amour, o El talismà'' (1888), Paul Sérusier El moviment nabí o Els Nabís fou un cercle d'artistes postimpressionistes de París de la dècada del 1890.

Nou!!: Orientalisme і Moviment nabí · Veure més »

Museu de Ceràmica (Barcelona)

El Museu de Ceràmica de Barcelona estava ubicat al Palau Nacional de Pedralbes.

Nou!!: Orientalisme і Museu de Ceràmica (Barcelona) · Veure més »

Museu de la Casa de Leighton

El Museu de la Casa de Leighton (Leighton House Museum) és un museu d'art en l'àrea del Holland Park del Royal Borough de Kensington i Chelsea a l'oest de Londres.

Nou!!: Orientalisme і Museu de la Casa de Leighton · Veure més »

Nikolai Fedorenko

Nikolai Trofímovitx Fedorenko (Николай Трофимович Федоренко; 9 de novembre de 1912 - 2 d'octubre del 2000) fou un filòleg i orientalista soviètic, membre de l'Acadèmia Russa de les Ciències, diplomàtic i representant permanent de la Unió Soviètica a les Nacions Unides entre el 1963 i el 1968.

Nou!!: Orientalisme і Nikolai Fedorenko · Veure més »

Noces jueves al Marroc

Noces jueves al Marroc (en francès, Noce juive au Maroc) és una pintura del romàntic francès Eugène Delacroix que va fer potser en 1839 amb apunts i esboços fets durant el seu viatge al Marroc.

Nou!!: Orientalisme і Noces jueves al Marroc · Veure més »

Nocturn de París

Nocturn de París és un quadre d'Hermen Anglada Camarasa que mostra un ambient parisenc nocturn, ubicat a un exterior on s'hi representa una dona fantasmagòrica en primer pla que mira i interacciona directament amb l'espectador.

Nou!!: Orientalisme і Nocturn de París · Veure més »

Odalisca blava o L'esclava blanca

Odalisca blava o L'esclava blanca (Odalisque bleue ou L'Esclave blanche) és un oli sobre tela de 82 × 54 cm pintat per Henri Matisse vers els anys 1921-1922 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.

Nou!!: Orientalisme і Odalisca blava o L'esclava blanca · Veure més »

Olivia Manning

Olivia Mary Manning (2 de març de 1908-23 de juliol de 1980) va ser una novel·lista, poetessa, escriptora i crítica britànica. Els arguments dels seus llibres, ficticis i realistes, giraven entorn de viatges i odissees personals, ambientades principalment a Europa (sobretot Anglaterra i Irlanda) i Orient Mitjà.

Nou!!: Orientalisme і Olivia Manning · Veure més »

Orient

Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).

Nou!!: Orientalisme і Orient · Veure més »

Palau de Monserrate

El Palau de Monserrate és un palau que es troba dins el Parc de Monserrate, a Sâo Martinho, Sintra, districte de Lisboa, Portugal.

Nou!!: Orientalisme і Palau de Monserrate · Veure més »

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Orientalisme і Parc de la Ciutadella · Veure més »

Pascual de Gayangos y Arce

Pascual de Gayangos y Arce (Sevilla, Andalusia, 21 de juny de 1809 - Londres, Regne Unit, 5 d'octubre de 1897) fou un savi orientalista i historiador espanyol.

Nou!!: Orientalisme і Pascual de Gayangos y Arce · Veure més »

Paul de Lagarde

Paul Anton de Lagarde (Berlín, 2 de novembre de 1827- Göttingen, 22 de desembre de 1891), nascut Paul Anton Bötticher (Lagarde era el cognom de la mare), va ser un acadèmic i professor alemany, estudiós de la Bíblia i orientalista, estava especialitzat en l'estudi de les llengües d'Orient Pròxim, per exemple de l'arameu o del persa.

Nou!!: Orientalisme і Paul de Lagarde · Veure més »

Paul Deussen

Paul Deussen (Oberdreis, Renània-Palatinat, 7 de gener de 1845 - Kiel, 6 de juliol de 1919) fou un filòsof, historiador, orientalista i professor universitari alemany.

Nou!!: Orientalisme і Paul Deussen · Veure més »

Pipa llarga

Pipa llarga Savinelli (a dalt) comparada amb una pipa curta recta (a sota) Una pipa llarga (a vegades també anomenada de llegir per influència centreeuropea) és una pipa de fumar tabac amb una tija llarga.

Nou!!: Orientalisme і Pipa llarga · Veure més »

Postcolonialisme

''La Pàtria'', de William-Adolphe Bouguereau: representació al·legòrica de la metròpoli i els seus subjectes colonials com els seus fills dependents. Retrat de Gayatri Spivak al Goldsmiths College de Londres, una de les principals intel·lectuals de la condició postcolonial. El postcolonialisme i els estudis postcolonials són una disciplina acadèmica específicament postmoderna en discurs que s'ocupa de la reacció al colonialisme i la seva anàlisi, particularment en l'àmbit dels països descolonitzats, tractant les relacions de poder, imperialisme, neocolonialisme i la tensió cultural entre colonitzadors i colonitzats.

Nou!!: Orientalisme і Postcolonialisme · Veure més »

Primitivisme

Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg El primitivisme és un moviment artístic occidental que manlleva formes visuals de pobles no occiedentals o prehistòrics, tals com les inclusions de motius tahitians de Paul Gauguin en pintures i ceràmiques.

Nou!!: Orientalisme і Primitivisme · Veure més »

Ramon Amado i Bernadet

Ramon Amado i Bernadet (Barcelona, 1844 - 8 de gener de 1888) fou un pintor català de l'escola fortunyista.

Nou!!: Orientalisme і Ramon Amado i Bernadet · Veure més »

Raymonda

Adolescent interpretant ''Raymonda'' per al Premi de Lausanne, en 2009 Raymonda és un ballet de dansa clàssica en tres actes i quatre escenes, coreografiat per Màrius Petipà per al Ballet Imperial de Sant Petersburg sobre música d'Alexander Glazunov i que es va estrenar el 1898.

Nou!!: Orientalisme і Raymonda · Veure més »

Reuven Amitai

Reuven Amitai o Reuven Amitai-Preiss (Filadèlfia, 1955) és un historiador i orientalista israeloestatunidenc.

Nou!!: Orientalisme і Reuven Amitai · Veure més »

Revista Ibérica de exlibris

La Revista Ibérica de Exlibris va ser una publicació catalana dedicada a la divulgació i estudi de l'exlibrisme, corrent molt estès en l’Europa de començament del.

Nou!!: Orientalisme і Revista Ibérica de exlibris · Veure més »

Ricardo de Madrazo y Garreta

Ricardo de Madrazo y Garreta (Madrid, 1852 - Madrid, 18 d'agost de 1917), va ser un pintor espanyol, fill i deixeble de Federico Madrazo, germà de Raimundo de Madrazo i net de José de Madrazo.

Nou!!: Orientalisme і Ricardo de Madrazo y Garreta · Veure més »

Richard Francis Burton

Sir Richard Francis Burton (Torquay, Regne Unit, 19 de març de 1821 - Trieste, Imperi Austrohongarès, 20 d'octubre de 1890), va ser un cònsol britànic, explorador, traductor i orientalista, famós per les seves exploracions a Àsia i Àfrica, així com pel seu extraordinari coneixement de llengües i cultures.

Nou!!: Orientalisme і Richard Francis Burton · Veure més »

Salsitxa

El nom salsitxa (del llatí salsus, «salat») denomina una classe d'embotit allargat i cilíndric amb significat ampli que es presenta en diverses varietats i aparences.

Nou!!: Orientalisme і Salsitxa · Veure més »

Samir Khalil Samir

Samir Khalil Samir SJ (el Caire, 10 de gener de 1938) és un estudiós de l'islam, orientalista i teòleg catòlic egipci.

Nou!!: Orientalisme і Samir Khalil Samir · Veure més »

Sard

El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.

Nou!!: Orientalisme і Sard · Veure més »

Seis piezas sobre cantos populares españoles

Seis piezas sobre cantos populares españoles (Sis peces sobre cants populars espanyols) és una col·lecció de peces per a piano del compositor i pianista lleidatà Enric Granados, composta cap al 1895 i dedicades “a mi queridísima y respetable amiga Dª Cecilia Gómez de Conde”, nora d’Eduardo Conde.

Nou!!: Orientalisme і Seis piezas sobre cantos populares españoles · Veure més »

Serrall

XIX. El terme serrall pot tenir diverses definicions.

Nou!!: Orientalisme і Serrall · Veure més »

Silvestre de Sacy

Antoine-Isaac, baró Silvestre de Sacy (21 de març de 1758 - 21 de febrer de 1838) fou un lingüista i orientalista francès, pare d'Ustazade Silvestre de Sacy.

Nou!!: Orientalisme і Silvestre de Sacy · Veure més »

Temple d'Eshmun

El temple d'Eshmun és un antic lloc de culte dedicat a Eshmun, el déu fenici del guariment.

Nou!!: Orientalisme і Temple d'Eshmun · Veure més »

The Rains of Ranchipur

The Rains of Ranchipur és una pel·lícula dramàtica de desastres estatunidenca del 1955 realitzada per 20th Century Fox.

Nou!!: Orientalisme і The Rains of Ranchipur · Veure més »

Theodor Nöldeke

Theodor Nöldeke (Harburg, 2 de març del 1836 — Karlsruhe, 25 de desembre del 1930), va ser un orientalista alemany conegut pels seus estudis semítics i islàmics, que inclouen una història de l'Alcorà (1859).

Nou!!: Orientalisme і Theodor Nöldeke · Veure més »

Tomàs Moragas i Torras

Tomàs Moragas i Torras (Girona, 14 de juny de 1837 - Barcelona, 20 d'octubre de 1906) fou un pintor català.

Nou!!: Orientalisme і Tomàs Moragas i Torras · Veure més »

Topless

El topless fa referència a l'estat en què els pits d'una dona, incloses les arèoles i els mugrons, estan exposats, especialment en un lloc públic o en un mitjà visual.

Nou!!: Orientalisme і Topless · Veure més »

Turcologia

La turcologia és la ciència de les llengües, literatures, la història, les religions i la cultura intel·lectual i material dels pobles turquesos en el passat i el present.

Nou!!: Orientalisme і Turcologia · Veure més »

Venus Victrix

Venus Victrix és una pel·lícula francesa escrita per Irène Hillel-Erlanger, dirigida per Germaine Dulac i estrenada el 28 d'agost de 1917.

Nou!!: Orientalisme і Venus Victrix · Veure més »

Victor Chauvin

Victor Chauvin (1844-1913) fou un orientalista belga.

Nou!!: Orientalisme і Victor Chauvin · Veure més »

Vital Cuinet

Tomba de Vital Cuinet a Istanbul Vital-Casimir Cuinet, conegut habitualment com a Vital Cuinet (Longuevilles -Doubs-, 19 de desembre de 1833 - Istanbul, 6 de setembre de 1896) fou un geògraf i orientalista francès.

Nou!!: Orientalisme і Vital Cuinet · Veure més »

Vladímir Minorski

Vladímir Fiódorovitx Minorski, habitualment transcrit com a Minorsky (Владимир Фёдорович Минорский; 17 de febrer de 1877 - 25 de març de 1966) fou un orientalista rus, conegut especialment per les seves contribucions a l'estudi de les històries kurda (com un dels més destacats kurdologistes del seu temps) i iraniana, així com de la seva geografia, literatura i cultura.

Nou!!: Orientalisme і Vladímir Minorski · Veure més »

Wacław Seweryn Rzewuski

El comte Wacław Seweryn Rzewuski (Lviv, 1785 - desaparegut el 14 de maig de 1831 a la batalla de Daszow (a Podíl·lia, prop de Bila Tserkva) fou un orientalista polonès. Fill d'un hetman o general polonès, el seu pare es va exiliar amb la partició de Polònia el 1793 i es va criar a Àustria; va estar influir pel seu oncle Jan Potocki i fou col·laborador de l'orientalista Josef von Hammer. Des de 1809 va publicar un recull titulat Die Fundgruben des Orients (Els Tresors d'Orient). El 1817 va visitar Turquia i Síria arribant fins al Nedjd, i amb el suport de tribus beduïnes va fer el pelegrinatge a la Meca sense ser musulmà. El 1822 va publicar el relat dels seus viatges.

Nou!!: Orientalisme і Wacław Seweryn Rzewuski · Veure més »

Wilhelm Gesenius

Heinrich Friedrich Wilhelm Gesenius (3 de febrer de 1786- 23 d'octubre de 1842) va ser un orientalista alemany i crític bíblic originari de Nordhausen, una ciutat a la vessant sud de les muntanyes Harz, a Turíngia, Alemanya.

Nou!!: Orientalisme і Wilhelm Gesenius · Veure més »

Willem de Famars Testas

Willem de Famars Testas (Utrecht, 30 d'agost de 1834 – Arnhem, 24 de març de 1896), fou un pintor neerlandès del, especialitzat en orientalisme.

Nou!!: Orientalisme і Willem de Famars Testas · Veure més »

William Foxwell Albright

William Foxwell Albright (24 de maig de 1891, Coquimbo, Xile - 20 de setembre de 1971, Baltimore, Maryland, EUA) va ser un destacat orientalista nord-americà, pioner de l'arqueologia, lingüista i expert en ceràmica.

Nou!!: Orientalisme і William Foxwell Albright · Veure més »

William-Adolphe Bouguereau

William-Adolphe Bouguereau (La Rochelle, 30 de novembre de 1825 - ibídem, 19 d'agost de 1905) fou un pintor academicista francès.

Nou!!: Orientalisme і William-Adolphe Bouguereau · Veure més »

Zap 275

Zap 275 fou una llibreria de Barcelona especialitzada en còmic underground, còmic alternatiu i publicacions contraculturals oberta el desembre de 1974 per Jaume Fargas.

Nou!!: Orientalisme і Zap 275 · Veure més »

2018

L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Orientalisme і 2018 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Orientalismo, Orientalista.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »