Accés més ràpid que el navegador!
27 les relacions: Cancelleria Reial, Capeller, Casa de postes, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Català clàssic, Corona d'Aragó, Creu d'Aïnsa, Creu d'Alcoraç, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Escut de l'Aragó, Gilabert de Pròixida i de Centelles, Johan de Barbastro, Llegenda de les quatre barres de sang, Lleis Palatines, Majordom del Regne d'Aragó, Mateu Adrià, Numeració del Casal d'Aragó, Ordinals dels reis d'Aragó, Origen de la Senyera Reial, Pere el Cerimoniós, Principat de Catalunya, Protonotari, Senyal Reial (segle XIII), Senyal Reial (segle XIII-XIV), Senyera reial.
Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Cancelleria Reial · Veure més »
Capeller
Un capeller, barretaire o barreter era un menestral que tenia l'ofici de fer i/o vendre capells.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Capeller · Veure més »
Casa de postes
La zona d'extramurs de la ciutat d'Augsburg on es pot veure la posta (gravat en coure de 1616) Una posta o casa de postes era un establiment on es duien a terme la presa i canvi de cavalleries i assignació de postillons per als correus, viatgers o bestiar.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Casa de postes · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Casal d'Aragó · Veure més »
Català clàssic
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Català clàssic · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Corona d'Aragó · Veure més »
Creu d'Aïnsa
La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Creu d'Aïnsa · Veure més »
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Creu d'Alcoraç · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Escut de l'Aragó
L'escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Llei orgánica 8/1982, 10 d'agost) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Escut de l'Aragó · Veure més »
Gilabert de Pròixida i de Centelles
Gilabert de Pròixida —Próixita o Pròixita— i de Centelles (València, ? – Gènova, 1405) fou un poeta valencià.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Gilabert de Pròixida i de Centelles · Veure més »
Johan de Barbastro
Johan de Barbastro (o Joan de Barbastre).
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Johan de Barbastro · Veure més »
Llegenda de les quatre barres de sang
La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Llegenda de les quatre barres de sang · Veure més »
Lleis Palatines
Leges Palatinae Iacobi III Regis Maioricarum Les Lleis Palatines són el corpus legislatiu publicat per Jaume III de Mallorca el 9 de maig de 1337.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Lleis Palatines · Veure més »
Majordom del Regne d'Aragó
Dins l'ordenació politicoadministrativa de la corona d'Aragó el majordom era el primer funcionari de la cort tot retenint el control sobre gran part dels serveis de la casa reial.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Majordom del Regne d'Aragó · Veure més »
Mateu Adrià
Mateu Adrià (? - 1365) va ser un escriptor i un traductor important de la Cancelleria Reial de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Mateu Adrià · Veure més »
Numeració del Casal d'Aragó
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »
Origen de la Senyera Reial
escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Origen de la Senyera Reial · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Principat de Catalunya · Veure més »
Protonotari
Un protonotari era un oficial de la Cancelleria Reial, cap de la secretaria reial.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Protonotari · Veure més »
Senyal Reial (segle XIII)
Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC''). El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Senyal Reial (segle XIII) · Veure més »
Senyal Reial (segle XIII-XIV)
El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Senyal Reial (segle XIII-XIV) · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Senyera reial · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ordenacions de Pere el Cerimoniós, Ordinacinons fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago, Ordinacinons fetes per lo senyor en pere terç rey darago, Ordinacions de Casa i Cort, Ordinacions de Pere III, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort.
