Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Orde mendicant

Índex Orde mendicant

Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal.

128 les relacions: Afat, Alumbrados, Anticlericalisme a Espanya, Arc diafragma, Arnaut de Comenge, Arquebisbat d'Armagh, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Chieti-Vasto, Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét, Arquebisbat de Praga, Arquitectura de Barcelona, Art romànic de la Baixa Cerdanya, Associació de fidels, Beguines i begards, Biblioteca universitària, Bisbat d'Augsburg, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Treviso, Bonaventura de Bagnoregio, Camillo Benso di Cavour, Carmelites, Carmelites descalces, Caterina Colombini, Clergat, Conclave de 1724, Conclave de 1830–1831, Congregacions de l'Orde del Cister, Conquesta de l'Imperi Asteca, Convent, Convent de Sant Domènec (Girona), Convent de Sant Francesc de Montblanc, Convent del Carme de Peralada, Crucífers, Cultura de Croàcia, Deixuplinant, Delme, Ecoanarquisme, Eremites de Joan Bono, Eremites de Sant Guillem, Escultura gòtica, Església catòlica a Mèxic, Església de Sant Genís dels Agudells, Expulsió dels jueus d'Espanya, Família augustiniana, Família carmelita, Família dominica, Família franciscana, Família jerònima, ..., Família mínima, Festa de l'Estendard, Filippo Benizi, Francesc d'Assís, Frare, Frares Crucífers, Frares Penitents de Jesús Natzarè, Gòtic llenguadocià, Germans de la Caritat de Sant Hipòlit, Germans de la Penitència de Jesucrist, Germà llec, Girolamo Savonarola, Guilhem Fabre, Guillem d'Alvèrnia, Hernando de Lerma Polanco, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de l'Església Catòlica al Japó, Història del cristianisme, Història del cristianisme a Espanya, Inquisició medieval, Institut Jaume Vicens Vives, Institut religiós, Instituts de perfecció hospitalers, Jean de Meung, Jean Fouquet, Jesuats, Joana I de Flandes, Llista de convents de Mallorca, Lluís Mercader, Martín de Córdoba y Mendoza, Mateu de París, Mendicitat, Mercedaris descalços, Monestir de la Real, Monges agustinianes, Monges Carmelites, Monges Eremites de l'Orde de Sant Ambròs ad Nemus, Monges Mínimes, Orde (religió), Orde de Cava, Orde de Frares Menors, Orde de Frares Menors Conventuals, Orde de la Mercè, Orde de Pulsano, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Pau Primer Eremita, Orde del Cister, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Germans de Betlem, Orde dels Humiliats, Orde dels Mínims, Orde dels Ministres dels Malalts, Orde dels Predicadors, Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, Orde mendicant, Orde redemptor, Orde Trinitari, Païssi de Hilendar, Papa Innocenci III, Paulaner, Pintura de Portugal, Premonstratesos, Reforma protestant a Espanya, Regla monàstica, Richard FitzRalph, Ruïnes de Caparra, San Felipe el Real, Santa Maria del Mont Carmel de Perpinyà, Serventes de Maria, Servents de Maria, Set Sants Fundadors, Simó Stock, Supressió de la Companyia de Jesús, Tercer Orde Regular de Sant Francesc, Tomàs d'Aquino, Vida consagrada, Vilafranca del Penedès, Vot religiós. Ampliar l'índex (78 més) »

Afat

L'afat és el sisè sentit segons la filosofia de Ramon Llull; «és aquela potència ab la qual animal manifesta ab la vou a altre animal la sua concepció».

Nou!!: Orde mendicant і Afat · Veure més »

Alumbrados

Els alumbrados o "enllumenats" van ser una secta herètica present a Espanya entre 1510 i 1530 i va profetitzar la versió més radical del mètode místic del «recolliment» (la unió de l'ànima amb Déu) propugnat pels franciscans, i que va ser condemnada pel mateix orde mendicant, ressaltava la unió passiva de l'ànima amb Déu, deixar anar completament a l'amor diví, l'home és impecabilitat, és a dir, la impossibilitat de pecar per la qual cosa era coneguda amb el nom de «deixadesa» i als seus seguidors com «deixats» o «enllumenats».

Nou!!: Orde mendicant і Alumbrados · Veure més »

Anticlericalisme a Espanya

Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.

Nou!!: Orde mendicant і Anticlericalisme a Espanya · Veure més »

Arc diafragma

Santes Creus Larc diafragma o diafragmàtic és aquell arc sobre el qual recolzen directament i de manera transversal, les bigues que suporten longitudinalment una coberta de fusta i, normalment de dos aiguavessos.

Nou!!: Orde mendicant і Arc diafragma · Veure més »

Arnaut de Comenge

Arnaut de Comenge o Cumenge (... – després del 1246), fou un trobador occità originari del comtat de Comenge.

Nou!!: Orde mendicant і Arnaut de Comenge · Veure més »

Arquebisbat d'Armagh

L'arquebisbat d'Armagh (gaèlic: Ard-Deoise Ard Mhacha; anglès: Archdiocese of Armagh; llatí: Archidioecesis Armachana) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica del nord d'Irlanda.

Nou!!: Orde mendicant і Arquebisbat d'Armagh · Veure més »

Arquebisbat d'Avinyó

Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: Orde mendicant і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Orde mendicant і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arquebisbat de Chieti-Vasto

cocatedral de San Giuseppe a Vasto Larquebisbat de Chieti-Vasto (italià: Arcidiocesi di Chieti-Vasto; llatí: Archidioecesis Theatina-Vastensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Orde mendicant і Arquebisbat de Chieti-Vasto · Veure més »

Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét

La cocatedral de l'Ascensió del Senyor a Kecskemét Larquebisbat de Kalocsa-Kecskemét (hongarès: Kalocsa-Kecskeméti főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Colocensis-Kecskemetensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria. Al 2016 tenia 364.996 batejats sobre una població de 530.565 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Balázs Bábel.

Nou!!: Orde mendicant і Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét · Veure més »

Arquebisbat de Praga

Escut de l'arquebisbat Larquebisbat de Praga és una jurisdicció eclesiàstica catòlica avui dia a la república Txeca, amb seu a Praga.

Nou!!: Orde mendicant і Arquebisbat de Praga · Veure més »

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Nou!!: Orde mendicant і Arquitectura de Barcelona · Veure més »

Art romànic de la Baixa Cerdanya

Santa Maria de Talló Lart romànic de la Baixa Cerdanya es dona principalment en l'arquitectura religiosa de les seves esglésies.

Nou!!: Orde mendicant і Art romànic de la Baixa Cerdanya · Veure més »

Associació de fidels

Una associació de fidels, abans anomenada pia unió, és, en el si de l'Església Catòlica, un grup de persones, laiques o no, que s'agrupen per a promoure o afavorir una causa espiritual o doctrinal aprovada per l'Església, ja sigui per al seu progrés espritiual o el bé d'altres, o per a consagrar-se a una obra apostòlica o caritativa.

Nou!!: Orde mendicant і Associació de fidels · Veure més »

Beguines i begards

Beguina, gravat xilogràfic de ''Des dodes dantz''. Lübeck, 1489. Beguina i begard foren els noms que, des del, es feren servir per anomenar els membres d'associacions de laics que feien vida religiosa fora de les estructures jeràrquiques de l'Església Catòlica.

Nou!!: Orde mendicant і Beguines i begards · Veure més »

Biblioteca universitària

La biblioteca universitària és una biblioteca adscrita a una institució d'educació superior i té dues finalitats complementàries: donar suport al pla d'estudis i a la recerca del professorat i dels estudiants universitaris.

Nou!!: Orde mendicant і Biblioteca universitària · Veure més »

Bisbat d'Augsburg

El Bisbat d'Augsburg fou un dels bisbats sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic, que pertanyia al Cercle de Suàbia.

Nou!!: Orde mendicant і Bisbat d'Augsburg · Veure més »

Bisbat de Città di Castello

El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: Orde mendicant і Bisbat de Città di Castello · Veure més »

Bisbat de Faenza-Modigliana

El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Orde mendicant і Bisbat de Faenza-Modigliana · Veure més »

Bisbat de Treviso

El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Orde mendicant і Bisbat de Treviso · Veure més »

Bonaventura de Bagnoregio

Bonaventura de Bagnoregio Bonaventura 1221 - 15 de juliol de 1274), nascut Giovanni di Fidanza, fou un franciscà italià medieval, teòleg i filòsof escolàstic. El setè ministre general de l'Orde dels Frares Menors, fou també cardenal bisbe d'Albano. Va ser canonitzat el 14 d'abril de 1482 pel papa Sixt IV i declarat Doctor de l'Església l'any 1588 pel Papa Sixt V. És conegut com el "Doctor serafic" (en llatí: Doctor Seraphicus). El seu dia de festa és el 15 de juliol. Molts escrits que es creien seus a l'edat mitjana són ara recollits amb el nom de Pseudo-Bonaventura.

Nou!!: Orde mendicant і Bonaventura de Bagnoregio · Veure més »

Camillo Benso di Cavour

Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a comte de Cavour o Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític, patriota i empresari italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.

Nou!!: Orde mendicant і Camillo Benso di Cavour · Veure més »

Carmelites

Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).

Nou!!: Orde mendicant і Carmelites · Veure més »

Carmelites descalces

Les Monges Carmelites Descalces (en llatí Moniales Ordinis Carmelitarum Discalceatarum) són un orde religiós catòlic, de tipus mendicant.

Nou!!: Orde mendicant і Carmelites descalces · Veure més »

Caterina Colombini

Caterina Colombini (Siena, primer quart del s. XIV - 20 d'octubre de 1387) era una dona sienesa, fundadora de les Germanes Jesuates, branca femenina de la confraria laica dels jesuats, després orde mendicant.

Nou!!: Orde mendicant і Caterina Colombini · Veure més »

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Orde mendicant і Clergat · Veure més »

Conclave de 1724

El conclave de 1724 va ser convocat a la mort del Papa Innocenci XIII.

Nou!!: Orde mendicant і Conclave de 1724 · Veure més »

Conclave de 1830–1831

El conclave de 1830-1831 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VIII, que va tenir lloc a Roma l'1 de desembre de 1830.

Nou!!: Orde mendicant і Conclave de 1830–1831 · Veure més »

Congregacions de l'Orde del Cister

L'orde cistercenc s'organitza en congregacions monastiques i en alguns monestir autònoms, sense lligam amb cap congregació.

Nou!!: Orde mendicant і Congregacions de l'Orde del Cister · Veure més »

Conquesta de l'Imperi Asteca

La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.

Nou!!: Orde mendicant і Conquesta de l'Imperi Asteca · Veure més »

Convent

Convento Concepción, Agreda El convent (de cum venire, "trobar-se") és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells.

Nou!!: Orde mendicant і Convent · Veure més »

Convent de Sant Domènec (Girona)

El convent de Sant Domènec de Girona, fundat el 1253 pel bisbe Berenguer de Castellbisbal i consagrat l'any 1339, és un conjunt monumental format per dos claustres, el convent i una església d'estil gòtic primitiu català.

Nou!!: Orde mendicant і Convent de Sant Domènec (Girona) · Veure més »

Convent de Sant Francesc de Montblanc

El convent de Sant Francesc de Montblanc, podria haver estat fundat a finals de la tercera dècada del s. XIII, potser on és ara (vora el camí ral, en l'illa actual formada pels carrers de la Muralla de Sant Francesc, Miquel Alfonso, Avinguda Manuel Ribé i Mare Vedruna) o a prop i en un edifici interí senzill.

Nou!!: Orde mendicant і Convent de Sant Francesc de Montblanc · Veure més »

Convent del Carme de Peralada

Convent del Carme de Peralada és una església gòtica del municipi de Peralada (Alt Empordà).

Nou!!: Orde mendicant і Convent del Carme de Peralada · Veure més »

Crucífers

N'hi hagué diversos ordes religiosos amb el nom de crucífers o "portadors de la creu"; els més coneguts foren.

Nou!!: Orde mendicant і Crucífers · Veure més »

Cultura de Croàcia

La cultura de Croàcia té arrels en una llarga història pròpia, en la qual el poble croat ha habitat l'àrea de l'actual Croàcia durant catorze segles.

Nou!!: Orde mendicant і Cultura de Croàcia · Veure més »

Deixuplinant

'' Processó de deixuplinants '', de Francisco de Goya. Un deixuplinant és la persona que es flagel·la públicament com a forma de penitència dins de la religió cristiana.

Nou!!: Orde mendicant і Deixuplinant · Veure més »

Delme

Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.

Nou!!: Orde mendicant і Delme · Veure més »

Ecoanarquisme

Tot i que la bandera verda i negra és principalment representativa de l'anarcoprimitivisme, també s'associa amb l'ecoanarquisme, en combinar el verd del ecologisme amb el negre de l'anarquisme. Lecoanarquisme (o anarquisme verd) és una corrent dins de l'anarquisme que posa un especial èmfasi en els temes mediambientals.

Nou!!: Orde mendicant і Ecoanarquisme · Veure més »

Eremites de Joan Bono

Els Eremites de Joan Bono o joanbonites foren un orde mendicant de tipus semieremític que es va difondre des de l'Emília-Romanya al centre i nord d'Itàlia.

Nou!!: Orde mendicant і Eremites de Joan Bono · Veure més »

Eremites de Sant Guillem

LOrde de Sant Guillem o dels Eremites de Sant Guillem va ser un orde religiós catòlic de tipus semieremític, fundat al pels seguidors de Guillem de Malavalle.

Nou!!: Orde mendicant і Eremites de Sant Guillem · Veure més »

Escultura gòtica

policromada, c. 1510. Imatge del Cristo de La Laguna (Tenerife, Espanya) provinent de Flandes i datat entre 1510-1514. Lescultura gòtica representa la segona de les principals escoles internacionals d'escultura europea que es va desenvolupar a l'edat mitjana, aproximadament des de mitjan fins al.

Nou!!: Orde mendicant і Escultura gòtica · Veure més »

Església catòlica a Mèxic

Ameriques LEsglésia catòlica a Mèxic és part de l'Església catòlica universal, sota la direcció espiritual del Papa i de la Santa Seu.

Nou!!: Orde mendicant і Església catòlica a Mèxic · Veure més »

Església de Sant Genís dels Agudells

Lesglésia de Sant Genís dels Agudells és una església al barri de Sant Genís dels Agudells, al barceloní districte d'Horta-Guinardó.

Nou!!: Orde mendicant і Església de Sant Genís dels Agudells · Veure més »

Expulsió dels jueus d'Espanya

Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.

Nou!!: Orde mendicant і Expulsió dels jueus d'Espanya · Veure més »

Família augustiniana

La família augustiniana, anomenada així per Sant Agustí d'Hipona (354 – 430) és el conjunt de comunitats i ordes religiosos cristians, masculins i femenins, que viuen d'acord amb l'anomenada Regla de Sant Agustí.

Nou!!: Orde mendicant і Família augustiniana · Veure més »

Família carmelita

Escut de l'Orde del Carme, comú a molts dels instituts de la família carmelita. La família carmelita o carmelitana és el conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen la regla i espiritualitat de l'Orde del Carmel.

Nou!!: Orde mendicant і Família carmelita · Veure més »

Família dominica

La família dominica és el conjunt de religiosos i seglars que segueixen una vida inspirada en el carisma de Sant Domènec de Guzman i en l'esperit de la regla que va escriure per a l'Orde de Predicadors.

Nou!!: Orde mendicant і Família dominica · Veure més »

Família franciscana

Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.

Nou!!: Orde mendicant і Família franciscana · Veure més »

Família jerònima

La família jerònima és el conjunt de comunitats i ordes religiosos cristians, masculins i femenins, que posats sota l'advocació de Sant Jeroni d'Estridó segueixen les directrius i el carisma que aquest autor dona en alguns escrits, formant-ne una regla o combinant-les amb altres regles.

Nou!!: Orde mendicant і Família jerònima · Veure més »

Família mínima

Emblema de l'Orde dels Mínims i de tota la família mínima. La família mínima és el conjunt de grups i comunitats catòliques (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen regles inspirades per l'obra de sant Francesc de Paula.

Nou!!: Orde mendicant і Família mínima · Veure més »

Festa de l'Estendard

La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.

Nou!!: Orde mendicant і Festa de l'Estendard · Veure més »

Filippo Benizi

Filippo Benizi o Benizzi (Florència, 15 d'agost de 1233 - Todi, 22 d'agost de 1285) fou un religiós toscà, prevere i frare i superior general de l'Orde dels Servents de Maria.

Nou!!: Orde mendicant і Filippo Benizi · Veure més »

Francesc d'Assís

Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).

Nou!!: Orde mendicant і Francesc d'Assís · Veure més »

Frare

Frares Un frare (paraula provinent del llatí frater que significa germà) i una sor (mot vingut del llatí soror que vol dir germana) és, en l'Església Catòlica un membre dels ordes mendicants, nascuts al pregonant la renúncia a les riqueses materials i l'acció apostòlica i evangelitzadora entre la població, en comptes del retir i la vida contemplativa.

Nou!!: Orde mendicant і Frare · Veure més »

Frares Crucífers

Els Pares Crucífers o Fratres Cruciferi formaren un orde religiós de frares mendicants que es difongué a Itàlia al i, potser, a Anglaterra poc després, tot i que aquest orde podria haver estat un altre, de canonges regulars, del mateix nom.

Nou!!: Orde mendicant і Frares Crucífers · Veure més »

Frares Penitents de Jesús Natzarè

L'Orde de Penitents de Jesús Natzarè, en llatí Ordo Poenitentium a Iesu Nazareno o Ordo Fratrum Poenitentiae de Iesu Nazareno, fou un orde mendicant fundat a Salamanca en 1752 i difós sobretot a Itàlia i l'Europa Central.

Nou!!: Orde mendicant і Frares Penitents de Jesús Natzarè · Veure més »

Gòtic llenguadocià

El gòtic llenguadocià, també conegut amb els noms de tolosà o, més comunament, meridional, és un tipus d'arquitectura gòtica que es va desenvolupar al llarg del a les regions occitanes que avui conformen a grans trets el Llenguadoc.

Nou!!: Orde mendicant і Gòtic llenguadocià · Veure més »

Germans de la Caritat de Sant Hipòlit

L'Orde dels Germans de la Caritat de Sant Hipòlit va ésser un orde religiós de tipus mendicant, dedicat a l'assistència hospitalària i fundada a Mèxic el 1569 per Bernardino Álvarez.

Nou!!: Orde mendicant і Germans de la Caritat de Sant Hipòlit · Veure més »

Germans de la Penitència de Jesucrist

Els Germans de la Penitència de Jesucrist, anomenats Frares del Sac o Boni Homines foren un orde mendicant, que es va estendre a Europa durant el.

Nou!!: Orde mendicant і Germans de la Penitència de Jesucrist · Veure més »

Germà llec

Els germans llecs o germans conversos eren monjos, per tant membres d'ordes religiosos catòlics, especialment ordes monàstics i ordes mendicants, que s'ocupaven en particular dels treballs manuals i els afers administratius i seculars d'un monestir, mentre que els altres monjos, anomenats monjos de cor, es dedicaven a l'ofici diví i l'estudi.

Nou!!: Orde mendicant і Germà llec · Veure més »

Girolamo Savonarola

Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 – Florència, 23 de maig de 1498) fou un frare dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Boccaccio i Petrarca.

Nou!!: Orde mendicant і Girolamo Savonarola · Veure més »

Guilhem Fabre

Guillem Fabre (fl. mitjans) va ser un trobador i burgès de Narbona.

Nou!!: Orde mendicant і Guilhem Fabre · Veure més »

Guillem d'Alvèrnia

Guillem d'Alvèrnia (1190-1249) fou un filòsof i teòleg, bisbe de París i conseller del rei Lluís IX de França.

Nou!!: Orde mendicant і Guillem d'Alvèrnia · Veure més »

Hernando de Lerma Polanco

Hernando de Lerma Polanco (Sevilla, 1r de novembre de 1541 - Madrid, 1592) va ser un explorador i colonitzador espanyol de mitjan el.

Nou!!: Orde mendicant і Hernando de Lerma Polanco · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Orde mendicant і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de l'Església Catòlica al Japó

martiri de Sant Sebastià, 1590-1600, pintura a la tempera, Japó Els missioners cristians van arribar amb Francesc Xavier i els jesuïtes en la dècada de 1540 i van florir breument, amb més de 100.000 conversos, entre ells molts dàimios de Kyushu.

Nou!!: Orde mendicant і Història de l'Església Catòlica al Japó · Veure més »

Història del cristianisme

Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.

Nou!!: Orde mendicant і Història del cristianisme · Veure més »

Història del cristianisme a Espanya

Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.

Nou!!: Orde mendicant і Història del cristianisme a Espanya · Veure més »

Inquisició medieval

El Papa Gregori IX La Inquisició medieval va ser una sèrie d'inquisicions (cossos de l'Església catòlica encarregades de suprimir l'heretgia) a partir de l'any 1184, incloent la Inquisició episcopal (1184-1230) i després la Inquisició papal (1230).

Nou!!: Orde mendicant і Inquisició medieval · Veure més »

Institut Jaume Vicens Vives

L'Institut Jaume Vicens Vives és un Institut d'Educació Secundària de la ciutat de Girona fundat l'any 1846.

Nou!!: Orde mendicant і Institut Jaume Vicens Vives · Veure més »

Institut religiós

A l'Església Catòlica un institut religiós és un institut de vida consagrada format per persones que professen una vida i estat religiós, és a dir, que fan vots religiosos públics perpetus o temporals i viuen en una comunitat religiosa.

Nou!!: Orde mendicant і Institut religiós · Veure més »

Instituts de perfecció hospitalers

Els instituts de perfecció o ordes hospitalers són comunitats religioses i instituts de perfecció catòlics que tenen com a objectiu principal, guiats per un ideal religiós de servei desinteressat al proïsme, l'atenció a malalts, especialment els que no tenen recursos, i a persones en perill, com necessitats, viatgers, pelegrins, etc.

Nou!!: Orde mendicant і Instituts de perfecció hospitalers · Veure més »

Jean de Meung

Jean de Meung o de Meun, o també Jean Chopinel o Clopinel (cap al 1240 a Meung-sur-Loire - cap al 1305 a París) va ser un poeta francès del.

Nou!!: Orde mendicant і Jean de Meung · Veure més »

Jean Fouquet

Jean Fouquet (Tours, França, 1420 – 1481) és considerat un dels grans pintors del Renaixement primerenc i el renovador de la pintura francesa del.

Nou!!: Orde mendicant і Jean Fouquet · Veure més »

Jesuats

Els jesuats o Frares Jesuats de San Jeroni era un institut religiós, creat cap al 1360 com a confraria de laics.

Nou!!: Orde mendicant і Jesuats · Veure més »

Joana I de Flandes

Joana de Flandes o Joana d'Hainaut o Joana de Constantinoble, (1194 /1200 - abadia del Repos de Notre-Dame de Marquette 5 de desembre de 1244) fou comtessa de Flandes i d'Hainaut de 1205 a 1244.

Nou!!: Orde mendicant і Joana I de Flandes · Veure més »

Llista de convents de Mallorca

Un convent és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells.

Nou!!: Orde mendicant і Llista de convents de Mallorca · Veure més »

Lluís Mercader

Lluís Mercader Escolano (Sagunt, 1444 - Bunyol, 9 de juliol de 1516) va ser un religiós cartoixà valencià, bisbe de Tortosa i inquisidor general als regnes d'Aragó i de Navarra.

Nou!!: Orde mendicant і Lluís Mercader · Veure més »

Martín de Córdoba y Mendoza

Martín de Córdoba y Mendoza (Còrdova, ~ 1510 - 5 de juny de 1581) fou un religiós dominic que ocupà els bisbats de Tortosa, Plasència i Còrdova.

Nou!!: Orde mendicant і Martín de Córdoba y Mendoza · Veure més »

Mateu de París

Mateu de París (en llatí: Matthæus Parisiensis; ca. 1200 - 1259) va ser un monjo benedictí i historiador anglès, que va viure a l'abadia de Sant Albà de Hertfordshire.

Nou!!: Orde mendicant і Mateu de París · Veure més »

Mendicitat

Guanajuato, Mèxic). Captaire a Teheran, Iran, ca. 1880 Escultura d'un captaire a l'Hospital San Spirito de Roma La mendicitat la practiquen aquells que necessiten almoines per al seu suport econòmic.

Nou!!: Orde mendicant і Mendicitat · Veure més »

Mercedaris descalços

L'Orde dels Descalços de la Mare de Déu de la Mercè és un orde mendicant, originat en 1603 a Madrid com a reforma observant de l'Orde de la Mercè.

Nou!!: Orde mendicant і Mercedaris descalços · Veure més »

Monestir de la Real

El Monestir de la Real o Monestir de Santa Maria de la Real és un antic monestir cistercenc al barri del Secar de la Real i a tres quilòmetres de les murades de la ciutat de Palma.

Nou!!: Orde mendicant і Monestir de la Real · Veure més »

Monges agustinianes

Les monges agustinianes (en llatí Moniales Ordinis Sancti Augustini) són les monges de vida contemplativa que pertanyen al segon orde de Sant Agustí, com a branca femenina de l'orde.

Nou!!: Orde mendicant і Monges agustinianes · Veure més »

Monges Carmelites

Les Monges Carmelites (en llatí Moniales Ordinis Carmelitarum) són religioses de vots solemnes; pertanyen a un orde mendicant femení que és el segon orde de l'Orde de la Mare de Déu del Mont Carmel.

Nou!!: Orde mendicant і Monges Carmelites · Veure més »

Monges Eremites de l'Orde de Sant Ambròs ad Nemus

Les Monges Eremites de l'Orde de Sant Ambròs ad Nemus o Eremites Ambrosianes són religioses de vots solemnes pertanyents a un orde mendicant femení de clausura i dedicades a la vida contemplativa.

Nou!!: Orde mendicant і Monges Eremites de l'Orde de Sant Ambròs ad Nemus · Veure més »

Monges Mínimes

Les Monges de l'Orden dels Mínims o Segon Orde dels Mínims (en llatí Moniales Ordini Minimorum) és un orde mendicant femení de clausura, branca femenina de l'Orde dels Mínims. Les monges mínimes posposen al seu nom les sigles O.M.

Nou!!: Orde mendicant і Monges Mínimes · Veure més »

Orde (religió)

Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.

Nou!!: Orde mendicant і Orde (religió) · Veure més »

Orde de Cava

L'Orde de Cava, estrictament Congregació de Cava de' Tirreni, en llatí Ordo Cavensis, era un orde monàstic que volia tornar al rigor original de la Regla de Sant Benet, formant part, tot i que era autònom, de l'orde benedictí.

Nou!!: Orde mendicant і Orde de Cava · Veure més »

Orde de Frares Menors

L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.

Nou!!: Orde mendicant і Orde de Frares Menors · Veure més »

Orde de Frares Menors Conventuals

LOrde dels Frares Menors Conventuals (en llatí: Ordo Fratrum Minorum Conventualium, que fa servir les sigles O.F.M.Conv.), és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana i que van néixer com una branca dintre de l'Orde dels Frares Menors original, fundat per Sant Francesc d'Assís el 1209.

Nou!!: Orde mendicant і Orde de Frares Menors Conventuals · Veure més »

Orde de la Mercè

LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.

Nou!!: Orde mendicant і Orde de la Mercè · Veure més »

Orde de Pulsano

LOrde dels Eremites de Pulsano o dels Pulsanencs fou un orde monàstic amb components de vida eremítica dels monjos, que seguia la Regla de Sant Benet observada amb el màxim rigor.

Nou!!: Orde mendicant і Orde de Pulsano · Veure més »

Orde de Sant Agustí

LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).

Nou!!: Orde mendicant і Orde de Sant Agustí · Veure més »

Orde de Sant Pau Primer Eremita

LOrde de Sant Pau Primer Eremita (en llatí: Ordo Sancti Pauli Primi Eremitae) és un orde monàstic catòlic fundat el a Hongria per Eusebi d'Esztergom.

Nou!!: Orde mendicant і Orde de Sant Pau Primer Eremita · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: Orde mendicant і Orde del Cister · Veure més »

Orde dels Frares Menors Caputxins

L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.

Nou!!: Orde mendicant і Orde dels Frares Menors Caputxins · Veure més »

Orde dels Germans de Betlem

LOrde dels Germans de Betlem, en llatí Ordo Fratrum Bethlemitarum i fundat com a Orden de los Hermanos de Belén, és un orde mendicant de l'Església Catòlica, fundat a Guatemala per Sant Pere Betancur en 1658.

Nou!!: Orde mendicant і Orde dels Germans de Betlem · Veure més »

Orde dels Humiliats

LOrde dels Humiliats fou un orde monàstic, originat en un moviment religiós laic de tendència espiritualista, nascut a Llombardia al.

Nou!!: Orde mendicant і Orde dels Humiliats · Veure més »

Orde dels Mínims

LOrde dels Mínims (en llatí Ordo Minimorum) és un orde mendicant catòlic fundat per sant Francesc de Paula entre el 1435 i 1444.

Nou!!: Orde mendicant і Orde dels Mínims · Veure més »

Orde dels Ministres dels Malalts

L'Orde dels Clergues Regulars Ministres dels Malalts, en llatí Ordo Clericorum Regularium Ministrantium Infirmis és un orde religiós de clergues regulars fundat a Roma per Camillo de Lellis en 1582 i confirmat per Sixt V el 1586.

Nou!!: Orde mendicant і Orde dels Ministres dels Malalts · Veure més »

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Nou!!: Orde mendicant і Orde dels Predicadors · Veure més »

Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu

Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu (Ordo Hospitalarius Sancti Joannis de Deo, O.H.), és un orde mendicant de l'Església Catòlica, fundat per Sant Joan de Déu. L'orde fou aprovat pel papa Pius V el 1572. Els seus membres es coneixen com a Germans de Sant Joan de Déu i fan servir les sigles O.H.

Nou!!: Orde mendicant і Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu · Veure més »

Orde mendicant

Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal.

Nou!!: Orde mendicant і Orde mendicant · Veure més »

Orde redemptor

Un orde redemptor és un institut de perfecció catòlic, sobretot ordes mendicants, els membres del qual tenen com a missió i carisma l'alliberament i rescat (la redempció) de cristians captius.

Nou!!: Orde mendicant і Orde redemptor · Veure més »

Orde Trinitari

LOrde de la Santíssima Trinitat o Orde dels Trinitaris (en llatí Ordo Sanctissimae Trinitatis), fundada com a Orde de la Santíssima Trinitat i de Redempció de Captius, és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde mendicant.

Nou!!: Orde mendicant і Orde Trinitari · Veure més »

Païssi de Hilendar

Païssi de Hilendar o Païssi Hilendarski Свети Паисий Хилендарски Sveti Païssi Hilendarski, sovint anomenat Pare Païssi, Отец Паисий Otets Païssi (1722–1773) fou un popular clergue búlgar, autor de la Istòria Slavianobolgàrskaia, la segona història búlgara moderna després de l'obra de Petar Bogdan de 1667, "Història de Bulgària".

Nou!!: Orde mendicant і Païssi de Hilendar · Veure més »

Papa Innocenci III

Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.

Nou!!: Orde mendicant і Papa Innocenci III · Veure més »

Paulaner

Cerveseria Paulaner a Múnic Paulaner és una cerveseria alemanya que es va establir a principis del a Múnic per monjos de l'orde dels Mínims del monestir de Neudeck ob der Au.

Nou!!: Orde mendicant і Paulaner · Veure més »

Pintura de Portugal

Nuno Gonçalves: Paanell del ''Políptico de São Vicente'', c.1470 i 1480. Museu Nacional d'Art Antic L'escassetat de relíquies pictòriques a Portugal anteriors al segle XV va dur a la formulació d'una creença segons la qual en aquest país la pintura va aflorar a partir del Renaixement, no obstant això, l'absència d'exemples concrets no significa que les societats locals de temps remots, precursores de l'actual estat portuguès, no practiquessin aquest art i que, contràriament al que sovint se suposa, la pintura de Portugal té una tradició antiquíssima.

Nou!!: Orde mendicant і Pintura de Portugal · Veure més »

Premonstratesos

Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.

Nou!!: Orde mendicant і Premonstratesos · Veure més »

Reforma protestant a Espanya

espanyola, per la qual cosa probablement sigui el llibre escrit en castellà amb major nombre d'exemplars de la història. Reforma protestant a Espanya. La història de la reforma protestant a Espanya es remunta al, quan diversos creients espanyols es van sentir plenament d'acord amb els plantejaments de la Reforma protestant iniciada per Martí Luter a Alemanya.

Nou!!: Orde mendicant і Reforma protestant a Espanya · Veure més »

Regla monàstica

Les regles monàstiques són les regles per les quals es regeixen els ordes monàstics (monàstic fa referència al monacat, la condició dels monjos i els seus monestirs històricament fundats al desert, en entorns allunyats del món), però també altres ordes religiosos com els ordes conventuals o ordes mendicants (les dels frares i els seus convents, històricament fundats en entorns urbans, amb major o menor grau de cloenda), i en general s'utilitzen en l'anomenada vida consagrada i en les institucions del clergat regular.

Nou!!: Orde mendicant і Regla monàstica · Veure més »

Richard FitzRalph

Richard FitzRalph (també Fitz Ralph; c. 1300 a Irlanda – 16 de desembre de 1360 en Avinyó) fou un teòleg, professor universitari irlandès i arquebisbe d'Armagh que visqué durant el.

Nou!!: Orde mendicant і Richard FitzRalph · Veure més »

Ruïnes de Caparra

Caparra és un jaciment arqueològic ubicat al municipi de Guaynabo, Puerto Rico.

Nou!!: Orde mendicant і Ruïnes de Caparra · Veure més »

San Felipe el Real

El convent de San Felipe el Real va ser un antic cenobi de l'orde dels agustins, fundat el 1547 a Madrid, afectat per la desamortització del 1835 i enderrocat el 1838.

Nou!!: Orde mendicant і San Felipe el Real · Veure més »

Santa Maria del Mont Carmel de Perpinyà

Santa Maria del Mont Carmel de Perpinyà, anomenada també Els Grans Carmes o Mare de Déu de la Concepció, és el nom de l'antic convent, així com de la seva església conventual, dels Carmelites de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Orde mendicant і Santa Maria del Mont Carmel de Perpinyà · Veure més »

Serventes de Maria

L'Orde de les Serventes de Maria, també anomenada de les Monges Servites, en llatí Ordo Servarum Beatae Virginis Mariae, és un institut de vida consagrada, concretament un orde mendicant femení, branca femenina monàstica de l'Orde dels Servents de Maria.

Nou!!: Orde mendicant і Serventes de Maria · Veure més »

Servents de Maria

L'Orde dels Servents de Maria, també anomenada dels Servites, en llatí Ordo Servorum Beatae Virginis Mariae, és un orde mendicant fundat a Florència el 1233 per un grup de set persones, els Set Sants Fundadors.

Nou!!: Orde mendicant і Servents de Maria · Veure més »

Set Sants Fundadors

Els Set Sants Fundadors van ésser els set fundadors i primers membres de l'Orde dels Servents de Maria.

Nou!!: Orde mendicant і Set Sants Fundadors · Veure més »

Simó Stock

Simon Stock (Aylesford, Anglaterra, ca. 1165 - Bordeus, 1265) va ser un carmelita anglès, prior general de l'orde i venerat com a sant a l'Església Catòlica que en celebra la festa el 16 de maig.

Nou!!: Orde mendicant і Simó Stock · Veure més »

Supressió de la Companyia de Jesús

La supressió de la Companyia de Jesús a l'Imperi Portuguès (1759), França (1764), les Dues Sicílies, Malta, Parma, l'Imperi Espanyol (1767) i Àustria i Hongria (1782) és un tema complex.

Nou!!: Orde mendicant і Supressió de la Companyia de Jesús · Veure més »

Tercer Orde Regular de Sant Francesc

El Tercer Orde Regular de Sant Francesc (en llatí Tertius Ordo Regularis Sancti Francisci) és un institut de vida consagrada de l'Església catòlica.

Nou!!: Orde mendicant і Tercer Orde Regular de Sant Francesc · Veure més »

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Nou!!: Orde mendicant і Tomàs d'Aquino · Veure més »

Vida consagrada

L'estat vida consagrada o vida de consagració és aquell que l'Església Catòlica reconeix a qui viu en una comunitat que professa i practica els consells evangèlics (castedat, pobresa i obediència).

Nou!!: Orde mendicant і Vida consagrada · Veure més »

Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Orde mendicant і Vilafranca del Penedès · Veure més »

Vot religiós

Ofrena en compliment d'un vot. Exvot de vaixell a una capella. Professió solemne dels vots monàstics. Vot (del llatí votum, promesa o compromís) és una promesa solemne o jurament que distingeix un religiós d'un seglar dins l'Església Catòlica.

Nou!!: Orde mendicant і Vot religiós · Veure més »

Redirigeix aquí:

Frares mendicants, Ordes mendicants.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »