Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Íhor Turtxín, Benjamin Markarian, Claudie Haigneré, Condecoracions de la Unió Soviètica, Eduard Khil, Eldar Riazànov, Emil Guílels, Fazu Alíeva, Garri Kaspàrov, Grigori Aleksàndrov, Helen Sharman, Heroi de la Unió Soviètica, Ielena Petuixkova, Irina Bogatxova, Iuri Averbakh, Iuri Titov, Ivan Papanin, Joan Antoni Samaranch i Torelló, Kiríl·l Kondraixin, Lev Kerbel, Maksim Munzuk, Mark Reizen, Mikhaïl Anikuixin, Mikhaïl Bubennov, Mikhaïl Kalàixnikov, Mikhaïl Tal, Natàlia Petrussiova, Nikita Simonian, Nikolai Fedorenko, Nikolai Stàrostin, Nikolai Zimiàtov, Orde de la Insígnia d'Honor, Oscar Niemeyer, Pelagueia Kótxina, Portada/article febrer 12, Raïssa Smetànina, Serguei Krikaliov, Sulxan C'inc'aje, Tatevik Sazandarian, Tatiana Ovetxkina, Tigran Petrossian, Víktor Sanéiev, Veniamín Kaverin, Vladímir Tsigal.
Íhor Turtxín
Íhor Ièvdokimovitx Turtxín (16 de novembre de 1936 - 7 de novembre de 1993) va ser un entrenador d'handbol ucraïnès, que va dirigir les seleccions soviètiques i després ucraïneses del 1973 al 1993, guanyant tres medalles olímpiques i cinc campionats del món.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Íhor Turtxín · Veure més »
Benjamin Markarian
Benjamin Markarian (Veniamin Yeghishevich Markaryan (armeni: Բենիամին Մարգարյան), nascut el 12 de desembre de 1913 a Shulaveri, a l'antiga Rússia tsarista, actual Geòrgia, va morir el 29 de setembre de 1985 a Erevan, RSS d'Armènia, URSS. Va ser un astrofísic soviètic armeni que va créixer i va treballar a la Unió Soviètica. Va estudiar matemàtiques i astrofísica a les universitats d'Erevan i Leningrad. Després de la Segona Guerra Mundial, va ser un dels fundadors de l'Observatori de Biurakan, on va investigar i va ser sots-cap d'investigació. L'observatori va treballar àmpliament en la classificació de les galàxies i Benjamin Markarian va donar nom a les galàxies Markarianes, que són galàxies que radien fortament a la llum ultraviolada, les anomenades galàxies actives. També ha donat el seu nom a la cadena Markarian del cúmul de la Verge. Va ser acadèmic de lAcadèmia Nacional de Ciències d'Armènia (1971), científic honorat de la RSS d'Armènia (1961). Membre del Consell Astronòmic de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS (1964), vicepresident de la Comissió "Galàxies" de la Unió Astronòmica Internacional (1973-1976), i el seu president (1976-1979). Els treballs científics de Markarian fan referència a la física de les estrelles, els cúmuls estel·lars i les galàxies. Va participar en l'elaboració de la teoria de les fluctuacions observades en la distribució d'estrelles tenint en compte l'absorció interestel·lar. A partir de dades observacionals, va confirmar que les associacions estel·lars s'expandeixen. Markarian va elaborar una nova classificació de cúmuls estel·lars i el 1952 va compilar i publicar "Un atles de diferents tipus de cúmuls estel·lars". El 1963 va revelar 73 galàxies amb un color inusual al seu tipus espectral. Va elaborar un mètode especial (per seleccionar galàxies amb excés d'ultravioleta) sobre la base del qual es va obtenir una observació del cel espectral 1965-1980 a l'Observatori de Biurakan. Va revelar 1.500 objectes de classe especial que s'anomenen pel seu nom (galàxies Markarian o galàxies amb excés d'ultraviolat). Des del 1968, amb l'ajut de grans telescopis de l'URSS i els EUA, es van dur a terme observacions espectrals d'aquestes galàxies i es van descobrir un gran nombre de galàxies actives, essencialment canviant la nostra comprensió sobre la població de l'Univers i l'activitat de les galàxies. Més tard, des del 1974 fins al 1991, de nou per iniciativa de Markarian, es va dur a terme el segon estudi Byurakan en què es van revelar un gran nombre de quàsars i altres nuclis galàctics actius. El catàleg de galàxies de Markarian va ser publicat després de la seva mort pels seus col·legues als EUA el 1986 i a l'URSS el 1989. B. Markarian va publicar més de 100 articles científics. És guanyador del premi estatal de l'URSS (1950). Va rebre les ordres de la "Insignia d'Honor" (1955) i la de l"Amistat dels Pobles" (1983), així com diverses medalles i diplomes dels Comités de direcció de les Acadèmies de Ciències de l'URSS i de la RSS Armenia i del Consell Suprem de la RSS armènia. Fins al final de la seva vida, malgrat la seva mala salut, va treballar activament fent la feina principal de la seva vida científica; els estudis Byurakan.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Benjamin Markarian · Veure més »
Claudie Haigneré
és una metgessa, política i exastronauta francesa del Centre National d'Études Spatiales (1985-1999) i de l'Agència Espacial Europea (1999-2002).
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Claudie Haigneré · Veure més »
Condecoracions de la Unió Soviètica
Condecoracions de la Unió Soviètica són els ordes i condecoracions de l'antiga Unió Soviètica que reconeixien els mèrits i èxits personals, tant civils com militars.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Condecoracions de la Unió Soviètica · Veure més »
Eduard Khil
Eduard Anatólievitx Khil (Эдуард Анатольевич Хиль) (Smolensk, 4 de setembre de 1934 - Sant Petersburg 4 de juny de 2012) fou un baríton rus.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Eduard Khil · Veure més »
Eldar Riazànov
Eldar Aleksàndrovitx Riazànov (en rus, Эльда́р Алекса́ндрович Ряза́нов) (Samara, 18 de novembre de 1927 – Moscou, 30 de novembre de 2015) fou un director de cinema, guionista, actor, poeta, dramaturg, presentador de televisió, professor i productor soviètic i rus.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Eldar Riazànov · Veure més »
Emil Guílels
Emil (Samuïl) Grigórievitx Guílels (en rus: Эми́ль (Самуи́л) Григо́рьевич Ги́лельс, 19 d'octubre (6 d'octubre segons el calendari julià) de 1916, Odessa, Imperi Rus – 14 d'octubre de 1985, Moscou, URSS) va ser un pianista soviètic i rus d'origen jueu-ucraïnès.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Emil Guílels · Veure més »
Fazu Alíeva
Fazu Gamzàtovna Alíeva, Фазу Гамзатовна Али́ева, (5 de desembre de 1932 - Makhatxkalà, Daguestan, 1 de gener de 2016) va ser una poetessa, novel·lista i periodista russa.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Fazu Alíeva · Veure més »
Garri Kaspàrov
Garri Kímovitx Kaspàrov (en rus: Га́рри Ки́мович Каспа́ров), nascut com a Garri Kímovitx Vainxtein (en rus: Га́рри Ки́мович Вайнште́йн) el 13 d'abril de 1963 a Bakú (RSS de l'Azerbaidjan, actualment Azerbaidjan) és un jugador d'escacs, escriptor, i activista polític rus, (soviètic fins al 1991), que té el títol de Gran Mestre des de 1980.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Garri Kaspàrov · Veure més »
Grigori Aleksàndrov
Grigori Vassílievitx Aleksàndrov (en rus: Григо́рий Васи́льевич Алекса́ндров; el nom familiar original era Mormonenko (Мормоненко); 23 gener 1903 – 16 desembre 1983) fou un director de pel·lícules soviètic que va ser anomenat artista del poble de l'URSS el 1947 i Heroi de Treball Socialista el 1973.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Grigori Aleksàndrov · Veure més »
Helen Sharman
Helen Patricia Sharman, CMG, OBE, HonFRSC, (nascuda el 30 de maig de 1963) és una química que es va convertir en la primera astronauta britànica (i en particular, la primera cosmonauta britànica), així com la primera dona que va visitar l'estació espacial Mir el maig de 1991.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Helen Sharman · Veure més »
Heroi de la Unió Soviètica
L'Estel d'Or d'Heroi de la Unió Soviètica (en rus: Геро́й Сове́тского Сою́за, transliterat com Geroy Sovetskogo Soyuza) era el títol honorífic superior i el màxim grau de distinció de la Unió Soviètica instaurat per Stalin el 16 d'abril de 1934, i era atorgada per les extraordinàries accions d'heroisme en servei a l'estat.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Heroi de la Unió Soviètica · Veure més »
Ielena Petuixkova
Ielena Vladimirovna Petuixhkova (en rus: Елена Владимировна Петушкова) (17 de novembre de 1940 - 9 de gener de 2007, Moscou) fou una amazona russa i anteriorment soviética de doma clàssica, guanyadora de tres medalles (una d'or i dues de plata) als Jocs Olímpics, en la disciplina de doma.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Ielena Petuixkova · Veure més »
Irina Bogatxova
Irina Petrovna Bogatxova, Ири́на Петро́вна Богачёва (2 de març de 1939, Leningrad – 19 de setembre de 2019, Sant Petersburg), fou una mezzosoprano russa al Teatre Mariïnski i professora de cant al Conservatori de Sant Petersburg.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Irina Bogatxova · Veure més »
Iuri Averbakh
fou un jugador i escriptor d'escacs rus, que va jugar la major part de la seva carrera sota bandera soviètica.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Iuri Averbakh · Veure més »
Iuri Titov
Yuri Titov (en rus: Юрий Титов) (Omsk, Unió Soviètica 1935) és un gimnasta artístic rus, guanyador de nou medalles olímpiques.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Iuri Titov · Veure més »
Ivan Papanin
Ivan Dmítrievitx Papanin (Ива́н Дми́триевич Папа́нин,, Sebastòpol – 30 de gener de 1986, Moscou) fou un explorador de l'Àrtic soviètic, doctor en ciències geogràfiques (1938), contraalmirall (1943) i dues vegades Heroi de la Unió Soviètica (1937, 1940).
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Ivan Papanin · Veure més »
Joan Antoni Samaranch i Torelló
Joan Antoni Samaranch i Torelló, I marquès de Samaranch, (Barcelona, 17 de juliol de 1920 - Barcelona, 21 d'abril de 2010) fou un dirigent esportiu, polític franquista i empresari català.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Joan Antoni Samaranch i Torelló · Veure més »
Kiríl·l Kondraixin
Kiríl·l Petróvitx Kondraixin (en rus: Кири́лл Петро́вич Кондра́шин; Moscou (Rússia), 6 de març.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Kiríl·l Kondraixin · Veure més »
Lev Kerbel
Monument al soldat soviètic. Berlín Lev Efímovitx Kerbel (en rus: Лев Ефи́мович Ке́рбель) (Semenivka, actual Ucraïna, 7 de novembre de 1917 - Moscou, 14 d'agost de 2003) fou un escultor, pedagog i professor soviètic.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Lev Kerbel · Veure més »
Maksim Munzuk
Maxim Monguzhukovich Munzuk (tuvinià: Максим Монгужук-оглу Мунзук) fou un actor rus, fundador del teatre regional tuvià.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Maksim Munzuk · Veure més »
Mark Reizen
Mark Óssipovitx Reizen, Марк О́сипович Ре́йзен (1895 - 1992), fou un cantant d'òpera rus i soviètic amb una destacada veu de baix.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Mark Reizen · Veure més »
Mikhaïl Anikuixin
Mikhaïl Konstantínovitx Anikuixin, (Михаи́л Константи́нович Анику́шин; Moscou, 2 d'octubre de 1917-Sant Petersburg, 18 de març de 1997) fou un escultor soviètic i rus.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Mikhaïl Anikuixin · Veure més »
Mikhaïl Bubennov
Mikhaïl Semiónovitx Bubennov (en rus Михаил Семёнович Бубеннов) (Vtoroie Polomoixnevo, territori de l'Altai, 21 de novembre de 1909 - Moscou, 3 d'octubre de 1983) fou un escriptor rus.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Mikhaïl Bubennov · Veure més »
Mikhaïl Kalàixnikov
Mikhaïl Timoféievitx Kalàixnikov (Михаи́л Тимофе́евич Кала́шников), Kurià (República de l'Altai, Rússia), 10 de novembre de 1919 – Ijevsk (Udmúrtia, Rússia), 23 de desembre de 2013, fou un dissenyador d'armes i un militar rus conegut principalment per inventar el fusell d'assalt AK-47, sovint anomenat simplement fusell Kalàixnikov.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Mikhaïl Kalàixnikov · Veure més »
Mikhaïl Tal
Mikhaïl Tal (en letó: Mihails Tāls); (en rus: Михаил Нехемьевич Таль), Mikail Nechem'evič Tal',; també transliterat com a Mihails Tals o bé Mihail Tal) (9 de novembre de 1936 - 28 de juny de 1992)La làpida de Tal indica que va morir el dia 27 de juny, però totes les fonts consultades indiquen que el dia de la mort fou el 28 de juny, incloses My Great Predecessors, part II, pàg. 382, de Garri Kaspàrov i The Life and Games of Mikhail Tal, pàg. 6, i fou un jugador d'escacs jueu de Letònia, ciutadà soviètic, Gran Mestre, i el vuitè Campió del món d'escacs. Va rebre el títol de Mestre Honorífic de l'Esport (1960), així com els ordes de l'Amistat dels Pobles (1981) i de la Insígnia d'Honor (1960) Sovint era anomenat "Misha" (un diminutiu de Mikhaïl) i també "El màgic de Riga" a causa del seu sorprenent estil de joc combinatori. Diversos llibres d'escacs, entre d'altres, dues de les obres de referència en anglès, com The Mammoth Book of the World's Greatest Chess Games (Burgess, Nunn, i Emms, 2004) i Modern Chess Brilliancies (Evans, 1970) inclouen més partides d'en Tal que de cap altre jugador. Tal fou també un destacat escriptor d'escacs (la seva feina era la de reporter d'escacs). Té els rècords de la primera i la segona sèrie més llarga de partides jugades sense derrota en tota la història de les competicions escaquístiques. A més, molts autors el consideren com al més gran jugador d'atac d'alt nivell de tots els temps, i és àmpliament reconegut com el millor jugador d'atac de tots els temps; jugava amb un estil combinatori i agosarat. El seu joc era conegut principalment per la seva improvisació i impredictibilitat. Cada partida, com un cop va dir, era tan inimitable i invalorable com un poema. El seu màxim Elo va ser de 2705 punts, el gener de 1980, quan tenia 43 anys. Des del 2006 se celebra a Moscou un torneig, el Memorial Mikhaïl Tal, en la seva memòria.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Mikhaïl Tal · Veure més »
Natàlia Petrussiova
Natàlia Anatólievna Petrussiova, citada de vegades com a Nataliya Petrusyova o Natalya Petrusyova (en rus: Ната́лья Анато́льевна Петрусёва) (Moscou, Unió Soviètica 1955) és una patinadora de velocitat sobre gel soviètica, ja retirada.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Natàlia Petrussiova · Veure més »
Nikita Simonian
Nikita Pavlovitx Simonian (en rus: Никита Павлович Симонян; en armeni: Նիկիտա (Մկրտիչ) Սիմոնյան) (Armavir, URSS, 12 d'octubre de 1926) fou un futbolista soviètic d'origen armeni.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Nikita Simonian · Veure més »
Nikolai Fedorenko
Nikolai Trofímovitx Fedorenko (Николай Трофимович Федоренко; 9 de novembre de 1912 - 2 d'octubre del 2000) fou un filòleg i orientalista soviètic, membre de l'Acadèmia Russa de les Ciències, diplomàtic i representant permanent de la Unió Soviètica a les Nacions Unides entre el 1963 i el 1968.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Nikolai Fedorenko · Veure més »
Nikolai Stàrostin
Nikolai Petróvitx Stàrostin (Никола́й Петро́вич Ста́ростин; a Moscou, Imperi Rus; † 17 de febrer de 1996, Moscou, Rússia) fou un jugador de futbol i hoquei sobre gel i entrenador de futbol.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Nikolai Stàrostin · Veure més »
Nikolai Zimiàtov
Nikolay Zimiàtov (en rus: Никола́й Семёнович Зимя́тов) (Moscou, Unió Soviètica 1955) és un esquiador de fons rus, ja retirat que va competir sota bandera de la Unió Soviètica durant la dècada del 1980.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Nikolai Zimiàtov · Veure més »
Orde de la Insígnia d'Honor
L'Orde de la Insígnia d'Honor (rus: орден «Знак Почёта») és un orde de la Unió Soviètica instituït l'25 de novembre de 1935 per la Presidència del Consell Superior de l'URSS.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Orde de la Insígnia d'Honor · Veure més »
Oscar Niemeyer
va ser un arquitecte brasiler, considerat una de les figures més rellevants en el desenvolupament de l'arquitectura moderna.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Oscar Niemeyer · Veure més »
Pelagueia Kótxina
(de soltera Pelagueia Iàkovlevna Polubàrinova) fou una matemàtica aplicada russa i soviètica, coneguda pel seu treball sobre mecànica dels fluids i hidrodinàmica, i en particular en l'aplicació de les equacions fucsianes, així com en la història de les matemàtiques.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Pelagueia Kótxina · Veure més »
Portada/article febrer 12
Categoria:Articles del dia de febrer de la portada 600k.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Portada/article febrer 12 · Veure més »
Raïssa Smetànina
Raïssa Petrovna Smetànina (Mokhtxa, Unió Soviètica, 29 de febrer del 1952) és una esquiadora de fons russa, una de les millors esportistes de tots els temps, ja que fou la primera dona a guanyar 10 medalles olímpiques, fita que assolí en cinc participacions olímpiques.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Raïssa Smetànina · Veure més »
Serguei Krikaliov
, nom complet amb patronímic Serguei Konstantínovitx Krikaliov, Сергей Константинович Крикалёв, també transcrit com a Sergei Krikalev, és un cosmonauta rus i enginyer mecànic.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Serguei Krikaliov · Veure més »
Sulxan C'inc'aje
Sulkhan Ivanovich Nasidze (Georg. სულხან ივანეს ძე ნასიძე; Tbilisi, (Geòrgia), 17 de març 1927 - Idem. 21 de setembre, 1996), va ser un compositor, pianista i professor soviètic i georgià.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Sulxan C'inc'aje · Veure més »
Tatevik Sazandarian
va ser una cantant d'òpera mezzosoprano i professora de música soviètica i armènia que va esdevenir membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica el 1958.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Tatevik Sazandarian · Veure més »
Tatiana Ovetxkina
és una exjugadora de bàsquet russa que va competir sota bandera soviètica durant la dècada de 1970.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Tatiana Ovetxkina · Veure més »
Tigran Petrossian
Tigran Vartànovitx Petrossian (en armeni: Տիգրան Պետրոսյան, en rus: Тигран Вартанович Петросян); (Tiflis, 17 de juny de 1929 - Moscou, 13 d'agost de 1984), fou un jugador d'escacs soviètic, Campió del món entre 1963 i 1969.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Tigran Petrossian · Veure més »
Víktor Sanéiev
va ser un atleta georgià que dominà el final de la dècada del 1960 i la dècada del 1970 en el triple salt.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Víktor Sanéiev · Veure més »
Veniamín Kaverin
Veniamín Aleksàndrovitx Kaverin, (Вениами́н Алекса́ндрович Каве́рин, nascut Veniamín Abélevitx Zílber, Вениамин Абелевич Зильбер 1902—1989) fou un escriptor, dramaturg i guionista soviètic i rus.
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Veniamín Kaverin · Veure més »
Vladímir Tsigal
Vladímir Iefimòvitx Tsigal (Odessa, 17 de setembre de 1917 - Moscou, 4 de juliol de 2013) fou un escultor ucraïnès, Artista del Poble de l'URSS (1978), Premi Lenin (1984), Premi Stalin en primer grau (1950), Membre titular de l'Acadèmia Russa de Ciències (1978).
Nou!!: Orde de l'Amistat dels Pobles і Vladímir Tsigal · Veure més »
Redirigeix aquí:
Orde de l’Amistat dels Pobles.
