Accés més ràpid que el navegador!
225 les relacions: Ajuntament d'Ares del Maestrat, Albocàsser, Alcalatén, Alcalà de Xivert, Alfafara, Allegationes, Antoni Galiana i Moltó, Antoni Olzina, Antoni Peris, Ares del Maestrat, Ares dels Oms, Arnau de Banyuls, Arxiu Municipal de Sueca, Atzeneta del Maestrat, Bandera d'Onda, Baronia de Vallvert, Batalla naval de Barcelona (1359), Benafigos, Benassal, Beniarrés, Benicarló, Benifaraig, Bernat Despuig i Rocafull, Blanca de Nàpols, Borbotó, Casa del Marqués de Benicarló, Casa fortificada dels Templaris (Les Coves de Vinromà), Castell d'Abenromà, Castell d'Ademús, Castell d'Albocàsser, Castell d'Atzeneta, Castell d'Onda, Castell de Boi, Castell de Castielfabib, Castell de Cervera del Maestrat, Castell de Corbó, Castell de Montesa, Castell de Peníscola, Castell de Perputxent, Castell de Polpís, Castell de Sant Jordi d'Alfama, Castell de Vilafamés, Castell de Xert, Castell de Xivert, Castell i muralles de Culla, Castellania d'Amposta, Castellfabib, Catí, Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya, Càlig, ..., Cervera del Maestrat, Condecoracions d'Espanya, Corts de Castelló (1367), Corts de Montsó (1362-1363), Corts de Montsó (1388-1389), Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts de Sant Mateu-València (1369-1370), Corts de Sogorb-Castelló-València, Corts de Traiguera-Sant Mateu, Corts de València (1292), Corts de València (1325), Corts de València (1329-1330), Corts de València (1336-1337), Corts de València (1339), Corts de València (1340), Corts de València (1342), Corts de València (1349), Corts de València (1354), Corts de València (1357-1358), Corts de València (1360), Corts de València (1371), Corts de València (1417-1418), Corts de València (1419), Corts de València (1443-1446), Corts de València (1604), Corts de València-Morvedre, Corts del Regne d'Aragó, Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela, Desamortitzacions espanyoles, Diòcesi de Ciudad Real, Edat mitjana, Escrivà d'Íxer, Escut d'Alcalà de Xivert, Escut d'Alcanar, Escut d'Ares del Maestrat, Escut de Beniarrés, Escut de Benicarló, Escut de Càlig, Escut de Faura, Escut de la Jana, Escut de la Salzadella, Escut de Montesa, Escut de Montroi, Escut de Sant Mateu, Escut de Santa Magdalena de Polpís, Escut de Vallanca, Escut de Vilar de Canes, Escut de Vinaròs, Escut de Vistabella del Maestrat, Escut i bandera d'Alboraig, Escut i bandera de l'Orxa, Escut i bandera de Vallada, Església de l'Assumpció de les Coves de Vinromà, Església de l'Assumpció de Vilafamés, Església de Sant Abdó i Sant Senent (València), Església de Sant Joan de l'Hospital, Església de Sant Jordi (València), Església de Sant Miquel i Sant Sebastià, Església de Sant Pere Intramurs d'Ademús, Església i Palau del Temple, Església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció (Montesa), Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels (Begís), Espartera, Família benedictina, Família cistercenca, Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada, Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela, Francesc Dassió, Francesc Llançol de Romaní y Exarch, Francisco de Borja y Aragón, Gaspar de Villalón, Guerra de l'Estret, Guillem de Vilanova, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Peníscola, Història del cristianisme a Espanya, Jaume d'Aragó i d'Anjou, Jaume el Just, Jaume Joan Falcó i Segura, Jaume March I, Joan Carles I d'Espanya, Joaquín Manglano Cucaló de Montull, Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, Joaquim Setantí i Alzina, José Antonio de Aragón-Azlor y Pignatelli de Aragón, Josep Adrià Viudes i Gardoqui, Josep Folc de Cardona i d'Erill, La Jana, La Pobla de Sant Miquel, La Presó, antic Graner (Culla), La Salzadella, La Torre d'en Doménec, La Vall d'Alba, Les Coves de Vinromà, Lloctinent de Catalunya, Lloctinent General del Regne de València, Llorenç Matheu i Sanç, Lluís-Alexandre Procopi de Bassecourt i Dupire, Lluïsa Saragossà i Rico, Maestrat, Maestrat aragonès, Manuel Ruiz Urriés de Castilla, Marquesat de Mira-sol, Massarrojos, Maulets (1705), Mestre, Miguel Antonio de Iranzo y Peralta, Miguel de la Cueva y Enríquez de Navarra, Monestir de Santes Creus, Montcada (Horta Nord), Montesa, Montesa (desambiguació), Montesa (motocicleta), Montesa A-45, Montroi, Montsoriu (llinatge), Muralles de Benafigos, Muralles de les Coves de Vinromà, Museu d'Art Contemporani de Vilafamés, Navarrés, Nucli històric de Culla, Onda, Orde de Sant Jordi d'Alfama, Orde del Temple, Orde militar, Palau dels Milà i Aragó, Pedro Félix de la Croix de Chevrières, Peníscola, Pere Franquesa i Esteve, Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós, Pere Noguers, Priorat de Catalunya, Ramón García y Menacho, Ràtzia de 1330, Recinte emmurallat medieval de Traiguera, Recinte murat d'Atzeneta del Maestrat, Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera, Restes del Castell i Muralles d'Albocàsser, Retrat del senyor Felip Vives de Canyamars i Mompalau, Revolta de les Germanies, Ricardo Castellví de Ibarrola, Riudoms, Roca (cognom), Romeu de Corbera, Rossell, Sacanyet, Sant Jordi (Baix Maestrat), Sant Mateu (Baix Maestrat), Sant Rafel del Riu, Santa Magdalena de Polpís, Símbols de l'Alcora, Setge d'Amposta, Setge d'Ulldecona, Setge de Guardamar (1331), Silla, Terratrèmol de Montesa del 1748, Torre Amador, Torre Comaro, Torre de Capicorb, Torre de guaita de Sant Cristòfol (Culla), Torre del Palomar (Culla), Torre el Molinar (Xert), Torre Matella, Torre o alqueria de Carabona, Traiguera, Vall de Perputxent, Vallada, Vicente León Barroso de Frías, Vilafamés, Vilafranca (Ports), Vilanova (genealogia), Vilanova d'Alcolea, Vilar de Canes, Xert, 1393. Ampliar l'índex (175 més) »
Ajuntament d'Ares del Maestrat
LAjuntament de d'Ares de Maestrat, també conegut com la Llotja o els Perxes, és un edifici d'arcades gòtiques i elements mudèjars, datat del, http://www.aresdelmaestrat.es/es/content/nucleo-urbano situat al centre del municipi d'Ares del Maestrat, a la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Ajuntament d'Ares del Maestrat · Veure més »
Albocàsser
Albocàsser és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Albocàsser · Veure més »
Alcalatén
Mapa municipal de l'Alcalatén abans de la reforma de 2023 L'Alcalatén és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a l'Alcora.
Nou!!: Orde de Montesa і Alcalatén · Veure més »
Alcalà de Xivert
Alcalà de Xivert és un municipi valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Alcalà de Xivert · Veure més »
Alfafara
Alfafara és una població del País Valencià situada a la comarca del Comtat.
Nou!!: Orde de Montesa і Alfafara · Veure més »
Allegationes
Les Allegationes («Al·legacions») és un petit escrit de Francesc Eiximenis en llengua llatina datat entre 1398 i 1408 i escrit a València.
Nou!!: Orde de Montesa і Allegationes · Veure més »
Antoni Galiana i Moltó
Antoni Galiana i Moltó (Xixona, 9 de gener de 1762 – València, ca. 1840) va ser un matemàtic i físic valencià.
Nou!!: Orde de Montesa і Antoni Galiana i Moltó · Veure més »
Antoni Olzina
Antoni Olzina o Antonio de Olcina fou lloctinent general de Còrsega (1452-1455) en temps d'Alfons el Magnànim, comanador de Montalban de l'Orde de Montesa.
Nou!!: Orde de Montesa і Antoni Olzina · Veure més »
Antoni Peris
''Mare de Déu de Gràcia amb els grans mestres de l'Orde de Montesa'', temple sobre taula, 128 x 105 cm, Madrid, Museu del Prado. Antoni Peris, ''Mare de Déu de l'Esperança'', Església de l'Assumpció Pego Antoni Peris (València, ca. 1365-1422) va ser un pintor valencià d'estil gòtic internacional.
Nou!!: Orde de Montesa і Antoni Peris · Veure més »
Ares del Maestrat
Ares del Maestrat és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Ares del Maestrat · Veure més »
Ares dels Oms
Ares dels Oms és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Serrania.
Nou!!: Orde de Montesa і Ares dels Oms · Veure més »
Arnau de Banyuls
Arnau III de Banyuls (finals del - començaments del segle XIV) fou un guerrer català, cavaller de l'Orde del Temple, comandant de la casa de Gardeny (diòcesi de Lleida) i comandant de Peníscola.
Nou!!: Orde de Montesa і Arnau de Banyuls · Veure més »
Arxiu Municipal de Sueca
L'Arxiu Municipal de Sueca (A.M.S.) és un arxiu que depèn institucionalment de l'Ajuntament de Sueca.
Nou!!: Orde de Montesa і Arxiu Municipal de Sueca · Veure més »
Atzeneta del Maestrat
Atzeneta del Maestrat és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Atzeneta del Maestrat · Veure més »
Bandera d'Onda
La bandera d'Onda és un símbol representatiu oficial del municipi valencià d'Onda (Plana Baixa).
Nou!!: Orde de Montesa і Bandera d'Onda · Veure més »
Baronia de Vallvert
La Baronia de VallvertElenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2014), Instituto Español de Estudios Nobiliarios, Editorial Hidalguía.
Nou!!: Orde de Montesa і Baronia de Vallvert · Veure més »
Batalla naval de Barcelona (1359)
La Batalla naval de Barcelona de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.
Nou!!: Orde de Montesa і Batalla naval de Barcelona (1359) · Veure més »
Benafigos
Benafigos és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Benafigos · Veure més »
Benassal
Benassal és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Benassal · Veure més »
Beniarrés
Beniarrés és una població del País Valencià a la comarca del Comtat.
Nou!!: Orde de Montesa і Beniarrés · Veure més »
Benicarló
Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.
Nou!!: Orde de Montesa і Benicarló · Veure més »
Benifaraig
Benifaraig és una pedania del municipi de València, en plena Horta Nord, a 5 km de ciutat, al límit amb el terme d'Alfara del Patriarca i Montcada.
Nou!!: Orde de Montesa і Benifaraig · Veure més »
Bernat Despuig i Rocafull
Bernat Despuig i Rocafull (Xàtiva, Costera, ? — València, 1537) va ser mestre de l'orde de Montesa (1506-37) i poeta.
Nou!!: Orde de Montesa і Bernat Despuig i Rocafull · Veure més »
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Nou!!: Orde de Montesa і Blanca de Nàpols · Veure més »
Borbotó
Borbotó és una pedania de la ciutat de València, inclosa en el districte de Poblats del Nord, que limita pel nord amb la pedania de Benifaraig, a l'oest amb els municipis de Rocafort i Godella, a l'est amb la pedania de Carpesa, i al sud amb la pedania de Poble Nou.
Nou!!: Orde de Montesa і Borbotó · Veure més »
Casa del Marqués de Benicarló
La Casa del Marqués de Benicarló és un palauet barroc situat al centre històric de la ciutat de Benicarló, declarat Bé d'interès cultural, en la categoria de Monument, en 2007.
Nou!!: Orde de Montesa і Casa del Marqués de Benicarló · Veure més »
Casa fortificada dels Templaris (Les Coves de Vinromà)
La Casa fortificada dels Templaris, a Les Coves de Vinromà, a la comarca de la Plana Alta, és un monument catalogat com Bé d'Interès Cultural, identificat amb el codi 12.05.050-005, en no comptar amb anotació ministerial, i segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.
Nou!!: Orde de Montesa і Casa fortificada dels Templaris (Les Coves de Vinromà) · Veure més »
Castell d'Abenromà
El castell d'Abenromà, a les Coves de Vinromà va existir a la part més alta del turó on se situa la vila.
Nou!!: Orde de Montesa і Castell d'Abenromà · Veure més »
Castell d'Ademús
El Castell d'Ademús o Castell de Santa Bàrbara és una fortalesa situada a la vila d'Ademús, capital del Racó d'Ademús.
Nou!!: Orde de Montesa і Castell d'Ademús · Veure més »
Castell d'Albocàsser
El castell d'Albocàsser és un castell templer, que va ser construït en 1249, i que es troba en el centre del nucli urbà d'Albocàsser.
Nou!!: Orde de Montesa і Castell d'Albocàsser · Veure més »
Castell d'Atzeneta
El castell d'Atzeneta del Maestrat, a l'Alt Maestrat, també denominat El Castellar, és una fortalesa musulmana del edificada sobre restes romanes, que es localitza en un promontori a tres quilòmetres de la població, des del qual es tancava i protegia el pas pel serral d'Atzeneta del Maestrat des de les serres de Llucena.
Nou!!: Orde de Montesa і Castell d'Atzeneta · Veure més »
Castell d'Onda
El castell d'Onda és una fortificació situada a la localitat d'Onda (Plana Baixa, País Valencià).
Nou!!: Orde de Montesa і Castell d'Onda · Veure més »
Castell de Boi
El Castell de Boi es troba al terme municipal de Vistabella del Maestrat, a la comarca de l'Alt Maestrat, al País Valencià, en un promontori de la Serra del Boi, a una altitud de 1200 metres.
Nou!!: Orde de Montesa і Castell de Boi · Veure més »
Castell de Castielfabib
El castell de Castielfabib és un castell existent de la vila de Castielfabib, municipi pertanyent a la comarca del Racó d'Ademús.
Nou!!: Orde de Montesa і Castell de Castielfabib · Veure més »
Castell de Cervera del Maestrat
El castell de Cervera del Maestrat fou un recinte fortificat del qual es conserven algunes restes, que es troba al cim del puig on hi ha el poble de Cervera del Maestrat, ocupant uns 7.500 m².
Nou!!: Orde de Montesa і Castell de Cervera del Maestrat · Veure més »
Castell de Corbó
El Castell de Corbó, es troba al terme municipal de Benassal, comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Castell de Corbó · Veure més »
Castell de Montesa
El Castell de Montesa és un castell de la població valenciana de Montesa, a la comarca de la Costera.
Nou!!: Orde de Montesa і Castell de Montesa · Veure més »
Castell de Peníscola
El castell de Peníscola, també anomenat castell del Papa Luna, és una fortalesa d'origen templer al punt més elevat del penyal de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià), sobre el qual s'assenta la localitat homònima, que envolta el castell.
Nou!!: Orde de Montesa і Castell de Peníscola · Veure més »
Castell de Perputxent
El castell de Perputxent (de l'àrab hins burbudjân) és un castell situat al terme municipal de l'Orxa (el Comtat), a les proximitats del nucli urbà i en una situació estratègica des d'on es domina part del curs del riu Serpis.
Nou!!: Orde de Montesa і Castell de Perputxent · Veure més »
Castell de Polpís
El castell de Polpís és un recinte fortificat del qual es conserven algunes restes, que es troba al cim d'un puig a la serra d'Irta, a 2 km de Santa Magdalena de Polpís, ocupant més de 2.000 m².
Nou!!: Orde de Montesa і Castell de Polpís · Veure més »
Castell de Sant Jordi d'Alfama
El Castell de Sant Jordi d'Alfama és una fortalesa de defensa construïda a la primera meitat del a un dels caps de costa del golf de Sant Jordi al municipi de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre).
Nou!!: Orde de Montesa і Castell de Sant Jordi d'Alfama · Veure més »
Castell de Vilafamés
El castell i muralles de Vilafamés daten del.
Nou!!: Orde de Montesa і Castell de Vilafamés · Veure més »
Castell de Xert
El Castell de Xert, a la comarca del Baix Maestrat, és com el seu nom indica un castell, però actualment no queda res d'ell, ja que sobre el mateix es va realitzar l'edificació de l'anomenada Església vella de Xert, la qual es localitza en el nucli antic del municipi de Xert.
Nou!!: Orde de Montesa і Castell de Xert · Veure més »
Castell de Xivert
El castell de Xivert es troba a la serra d'Irta, al terme municipal d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat, País Valencià).
Nou!!: Orde de Montesa і Castell de Xivert · Veure més »
Castell i muralles de Culla
El castell i la muralla de Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat, és un conjunt fortificat format per les restes del castell de Culla i del recinte emmurallat de la mateixa localitat.
Nou!!: Orde de Montesa і Castell i muralles de Culla · Veure més »
Castellania d'Amposta
XIV. La Castellania d'Amposta era un priorat de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que deu el seu origen a la donació que el comte Ramon Berenguer IV va fer als frares hospitalers del castell d'Amposta (1154) en agraïment a la seva ajuda en les campanyes contra els àrabs per recuperar el sud de Catalunya.
Nou!!: Orde de Montesa і Castellania d'Amposta · Veure més »
Castellfabib
Castellfabib (en castellà i oficialment: Castielfabib, i en la parla xurra, Castiel) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó.
Nou!!: Orde de Montesa і Castellfabib · Veure més »
Catí
Catí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Catí · Veure més »
Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya
Creu paté vermella de l'Orde del Temple. La Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya (en llatí: Militia Templi in Aragonia et Catalonia) fou la província de l'Orde del Temple que agrupava les comandes templeres d'Aragó, de Catalunya i de Navarra (temporalment, també la de Provença), al capdavant de la qual hi havia el Mestre de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya.
Nou!!: Orde de Montesa і Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya · Veure més »
Càlig
Càlig (IPA) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Càlig · Veure més »
Cervera del Maestrat
Cervera del Maestrat (en castellà i oficialment Cervera del Maestre) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Cervera del Maestrat · Veure més »
Condecoracions d'Espanya
Sense descripció.
Nou!!: Orde de Montesa і Condecoracions d'Espanya · Veure més »
Corts de Castelló (1367)
Les Corts de Castelló de 1367, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, presidides per l'infant Joan, duc de Girona, i celebrades entre el 5 de febrer, i la darrera data coneguda, el 21 de març.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de Castelló (1367) · Veure més »
Corts de Montsó (1362-1363)
Les Corts de Montsó de 1362-1363, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Perpinyà estant, el 10 d'octubre de 1362, per a celebrar-se el 10 de novembre a Montsó, amb l'objectiu d'aconseguir ràpidament recursos per a fer front a la nova fase de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, després de la ruptura de la pau de Deza-Terrer.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de Montsó (1362-1363) · Veure més »
Corts de Montsó (1388-1389)
Les Corts de Montsó de 1388-1389, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Joan I, a Saragossa estant, el 7 de setembre de 1388, per a celebrar-se el 3 de novembre a Montsó, però foren posposades fins al 13 de novembre, quan el rei presenta la proposició on expressa la seva intenció de recaptar dels presents consell i ajuda.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de Montsó (1388-1389) · Veure més »
Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga
Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga · Veure més »
Corts de Sant Mateu-València (1369-1370)
Les corts de Sant Mateu-València de 1369-1370, corts generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 28 d'abril de 1369, per iniciar-se el 7 de maig a Sant Mateu, després es traslladaren a València, on van prosseguir, i retornaren a Sant Mateu, on van cloure el 20 de febrer de 1370,Montesa 1863: p. 493.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de Sant Mateu-València (1369-1370) · Veure més »
Corts de Sogorb-Castelló-València
Les Corts de Sogorb-Castelló-València de 1401-1407, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Martí l'Humà, des d'Altura, el 18 de juliol de 1401, per a celebrar-se a Sogorb el 14 d'agost del mateix any; dia en què es reuneixen les corts.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de Sogorb-Castelló-València · Veure més »
Corts de Traiguera-Sant Mateu
Les Corts de Traiguera-Sant Mateu de 1429, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 11 d'octubre de 1429, a Peníscola estant, per a reunir-se a Traiguera el 3 de novembre.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de Traiguera-Sant Mateu · Veure més »
Corts de València (1292)
Les Corts de València de 1292, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II per al dia 7 de gener, i celebrades entre el 8 i el 20 de gener.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de València (1292) · Veure més »
Corts de València (1325)
Les Corts de València de 1325, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II d'Aragó.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de València (1325) · Veure més »
Corts de València (1329-1330)
Les Corts de València de 1329-1330, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Benigne, en Sogorb estant, el 15 de març de 1329, quan es dirigia a València, per al dia 1 d'abril.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de València (1329-1330) · Veure més »
Corts de València (1336-1337)
Les Corts de València de 1336-1337, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 14 d'agost de 1336, poc després d'arribar a València, al 10 de setembre del mateix any.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de València (1336-1337) · Veure més »
Corts de València (1339)
Les Corts de València de 1339, Corts Generals del regne de València, foren convocades el 30 de desembre de 1338 per Pere el Cerimoniós, per a l'1 de febrer de 1339, per a tractar sobre l'afer de l'homenatge exigit pel rei a Jaume III de Mallorca, i per a tractar la qüestió de les donacions territorial fetes per Alfons el Benigne a la reina Elionor i als seus fills.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de València (1339) · Veure més »
Corts de València (1340)
Les Corts de València de 1340, Corts Generals del regne de València, foren convocades l'1 de maig de 1340 per Pere el Cerimoniós, per a reunir-se el 16 del mateix mes a la ciutat de València, per a obtenir un subsidi general del regne que li permetés participar en la guerra contra l'emir marínida de Fes, després de la desfeta cristiana de la badia d'Algesires, produïda a principis d'abril.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de València (1340) · Veure més »
Corts de València (1342)
Les Corts de València de 1342, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 21 d'agost, des de Barcelona, per al 29 de setembre, per tal d'aconseguir un subsidi per a finançar la guerra contra Jaume III de Mallorca.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de València (1342) · Veure més »
Corts de València (1349)
Les Corts de València de 1349, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós l'11 de desembre de 1348, sols entrar a València després d'haver-hi derrotar la Unió, per al dia 28 de desembre, amb l'objectiu de netejar la legislació foral de tota norma que tornés a possibilitar un conflicte semblant, al mateix temps que s'iniciava la repressió contra els principals líders unionistes.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de València (1349) · Veure més »
Corts de València (1354)
Les Corts de València de 1354, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Sant Mateu estant, el 20 de febrer de 1354, per a celebrar-se a València el 19 de març, per tal de jurar el primogènit Joan com a successor al tron, en previsió que el rei pogués morir en la imminent campanya de Sardenya.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de València (1354) · Veure més »
Corts de València (1357-1358)
Les Corts de València de 1357-1358, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 16 de desembre de 1357, a València estant, per al 30 de desembre, amb l'objectiu d'obtenir recursos per a finançar la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de València (1357-1358) · Veure més »
Corts de València (1360)
Les Corts de València de 1360, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 24 d'abril de 1360 per a celebrar-se el 12 de maig, amb l'objectiu de renovar l'aportació valenciana aprovada en les Corts de 1357-1358 a la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de València (1360) · Veure més »
Corts de València (1371)
Les Corts de València de 1371, Corts Generals del regne de València, foren convocades a València per Pere el Cerimoniós el 26 d'abril de 1371, van començar el 8 de maig, el 19 de maig el monarca fa el seu parlament inaugural en el palau bisbal, i van cloure el 24 o el 25 de setembre, amb l'objectiu d'aconseguir un donatiu per fer front a les despeses ocasionades amb l'enviament d'una expedició militar a Sardenya per a reprimir la rebel·lió del jutge d'Arborea.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de València (1371) · Veure més »
Corts de València (1417-1418)
Les Corts de València de 1417-1418, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 2 d'abril de 1417 estant a Barraques, per a celebrar-se a València el 27 d'abril, però es van anar prorrogant.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de València (1417-1418) · Veure més »
Corts de València (1419)
Les Corts de València de 1419, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 20 d'agost de 1419, a Orpesa estant, per a reunir-se a València el 28 d'agost, i foren finalitzades el 18 de setembre del mateix any.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de València (1419) · Veure més »
Corts de València (1443-1446)
Les Corts de València de 1443-1446, corts generals del regne de València, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca, el dia 24 de febrer de 1443, a Traiguera estant, per a reunir-se a València el 15 de març, al palau reial.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de València (1443-1446) · Veure més »
Corts de València (1604)
Convent de Sant Doménec de València, seu de les Corts Les Corts de València de 1604, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Felip III el 4 de desembre de 1603, per a iniciar-se a Dénia el 2 de gener de 1604.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de València (1604) · Veure més »
Corts de València-Morvedre
Les Corts de València-Morvedre de 1428, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 26 de gener de 1428, a Barraques estant, per a reunir-se a València el 20 de febrer.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts de València-Morvedre · Veure més »
Corts del Regne d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.
Nou!!: Orde de Montesa і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »
Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela
Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela, també denominat Cristóbal (Sant Mateu, València, 1599-Madrid, Castella, 1672) va ser un jurisconsult i polític valencià, amb importants càrrecs en les institucions reials del regne de València i també a la cort de Madrid durant el regnat de Felip IV i Carles II.
Nou!!: Orde de Montesa і Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela · Veure més »
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Nou!!: Orde de Montesa і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »
Diòcesi de Ciudad Real
La Diòcesi de Ciudad Real (llatí Diœcesis Civitatis Regalensis) és una diòcesi espanyola erigida el 4 de febrer de 1980 pel papa Joan Pau II sobre l'antiga prelatura creada el 18 de novembre de 1875 per Lleó XIII.
Nou!!: Orde de Montesa і Diòcesi de Ciudad Real · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Orde de Montesa і Edat mitjana · Veure més »
Escrivà d'Íxer
Els Escrivà d'Íxer van ser un important clan nobiliari valencià dels segles i, descendent dels Escrivà de Romaní i dels Íxer.
Nou!!: Orde de Montesa і Escrivà d'Íxer · Veure més »
Escut d'Alcalà de Xivert
L'escut d'Alcalà de Xivert és el símbol oficial d'Alcalà de Xivert, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Escut d'Alcalà de Xivert · Veure més »
Escut d'Alcanar
L'escut oficial d'Alcanar té el següent blasonament.
Nou!!: Orde de Montesa і Escut d'Alcanar · Veure més »
Escut d'Ares del Maestrat
L'escut d'Ares del Maestrat és el símbol representatiu oficial d'Ares del Maestrat, municipi del País Valencià, a la comarca del l'Alt Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Escut d'Ares del Maestrat · Veure més »
Escut de Beniarrés
L'escut de Beniarrés és un símbol representatiu oficial de Beniarrés, municipi del País Valencià, a la comarca del Comtat.
Nou!!: Orde de Montesa і Escut de Beniarrés · Veure més »
Escut de Benicarló
L'escut de Benicarló és un símbol representatiu oficial de Benicarló, municipi del País Valencià, de la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Escut de Benicarló · Veure més »
Escut de Càlig
L'escut de Càlig és un símbol representatiu oficial de Càlig, municipi del País Valencià, de la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Escut de Càlig · Veure més »
Escut de Faura
L'escut de Faura és un símbol representatiu oficial de Faura, municipi del País Valencià, a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Orde de Montesa і Escut de Faura · Veure més »
Escut de la Jana
L'escut de la Jana és un símbol representatiu oficial de la Jana, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Escut de la Jana · Veure més »
Escut de la Salzadella
L'escut de la Salzadella és un símbol representatiu oficial de la Salzadella, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Escut de la Salzadella · Veure més »
Escut de Montesa
L'escut de Montesa és un símbol representatiu oficial de Montesa, municipi del País Valencià, a la comarca de la Costera.
Nou!!: Orde de Montesa і Escut de Montesa · Veure més »
Escut de Montroi
L'escut de Montroi és un símbol representatiu oficial del municipi valencià de Montroi (Ribera Alta).
Nou!!: Orde de Montesa і Escut de Montroi · Veure més »
Escut de Sant Mateu
L'escut de Sant Mateu és un símbol representatiu oficial de Sant Mateu, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Escut de Sant Mateu · Veure més »
Escut de Santa Magdalena de Polpís
L'escut de Santa Magdalena de Polpís és un símbol representatiu oficial de Santa Magdalena de Polpís, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Escut de Santa Magdalena de Polpís · Veure més »
Escut de Vallanca
L'escut de Vallanca és un símbol representatiu oficial de Vallanca, municipi del País Valencià, a la comarca del Racó d'Ademús.
Nou!!: Orde de Montesa і Escut de Vallanca · Veure més »
Escut de Vilar de Canes
L'escut de Vilar de Canes és el símbol representatiu oficial de Vilar de Canes, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Escut de Vilar de Canes · Veure més »
Escut de Vinaròs
L'escut de Vinaròs és el símbol representatiu oficial de Vinaròs, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Escut de Vinaròs · Veure més »
Escut de Vistabella del Maestrat
L'escut de Vistabella del Maestrat és el símbol representatiu oficial de Vistabella del Maestrat, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Escut de Vistabella del Maestrat · Veure més »
Escut i bandera d'Alboraig
L'escut i la bandera d'Alboraig són els símbols representatius d'Alboraig, municipi del País Valencià, a la comarca de la Foia de Bunyol.
Nou!!: Orde de Montesa і Escut i bandera d'Alboraig · Veure més »
Escut i bandera de l'Orxa
L'escut i la bandera de l'Orxa són els símbols representatius de l'Orxa, municipi del País Valencià, a la comarca del Comtat.
Nou!!: Orde de Montesa і Escut i bandera de l'Orxa · Veure més »
Escut i bandera de Vallada
L'escut i la bandera de Vallada són els símbols representatius oficials de Vallada, municipi del País Valencià, a la comarca de la Costera.
Nou!!: Orde de Montesa і Escut i bandera de Vallada · Veure més »
Església de l'Assumpció de les Coves de Vinromà
L'Església de l'Assumpció de les Coves de Vinromà, està situada al centre de la població, al carrer dels Desemparats.
Nou!!: Orde de Montesa і Església de l'Assumpció de les Coves de Vinromà · Veure més »
Església de l'Assumpció de Vilafamés
L'església de l'Assumpció de Vilafamés, sub invocatione Assumptionis Beatae Mariae Virginis, com era costum al S. XIII, d'estil renaixentista amb importants transformacions barroques, està situada al centre de la població.
Nou!!: Orde de Montesa і Església de l'Assumpció de Vilafamés · Veure més »
Església de Sant Abdó i Sant Senent (València)
L'Església Parroquial de Sant Abdó i Sant Senent és un temple parroquial catòlic pertanyent a l'Arxidiòcesi de València i localitzada al barri/poble de Carpesa, al districte dels Pobles del Nord, a la ciutat de València.
Nou!!: Orde de Montesa і Església de Sant Abdó i Sant Senent (València) · Veure més »
Església de Sant Joan de l'Hospital
L'església de Sant Joan de l'Hospital, gòtica cistercenca amb alguns elements romànics, és la més antiga de la ciutat de València.
Nou!!: Orde de Montesa і Església de Sant Joan de l'Hospital · Veure més »
Església de Sant Jordi (València)
L'església de Sant Jordi va ser una església de la ciutat de València situada a l'actual plaça de Josep Rodrigo Botet, consagrada el 1401 i desapareguda a mitjans del segle XIX.
Nou!!: Orde de Montesa і Església de Sant Jordi (València) · Veure més »
Església de Sant Miquel i Sant Sebastià
L'Església Parroquial de Sant Miquel i Sant Sebastià, també coneguda com a Antic Convent de Sant Francesc de Paula, és un edifici neoclàssic situat al número 97 del carrer de Quart, a València.
Nou!!: Orde de Montesa і Església de Sant Miquel i Sant Sebastià · Veure més »
Església de Sant Pere Intramurs d'Ademús
L'Església de sant Pere Intramurs d'Ademús és una església desapareguda de la vila d'Ademús, País Valencià.
Nou!!: Orde de Montesa і Església de Sant Pere Intramurs d'Ademús · Veure més »
Església i Palau del Temple
El conjunt format pel convent, col·legi i església de l'orde de Montesa a la ciutat de València, conegut popularment com el Temple per haver pertangut a l'orde del Temple, fou manat construir el 1761 per ordre de Carles III, després que el castell de Montesa fos destruït per un terratrèmol el 1748 i deixara l'orde sense casa mare.
Nou!!: Orde de Montesa і Església i Palau del Temple · Veure més »
Església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció (Montesa)
Lesglésia parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció és un temple catòlic situat a la plaça de la Vila, al municipi de Montesa, a la comarca de La Costera.
Nou!!: Orde de Montesa і Església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció (Montesa) · Veure més »
Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels (Begís)
L'Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels de Begís, a la comarca de l'Alt Palància, és un temple catòlic que està catalogat com a Bé de Rellevància Local amb codi identificatiu: 12.07.022-001, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.
Nou!!: Orde de Montesa і Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels (Begís) · Veure més »
Espartera
Espartera és un despoblat del terme municipal d'Onda.
Nou!!: Orde de Montesa і Espartera · Veure més »
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Nou!!: Orde de Montesa і Família benedictina · Veure més »
Família cistercenca
La família cistercenca és el conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet segons les constitucions i reglaments propis de l'Orde del Cister.
Nou!!: Orde de Montesa і Família cistercenca · Veure més »
Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada
Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada (Madrid, 30 d'octubre de 1644 - ibídem, 11 de novembre de 1713) fou el VIII duc de Montalto, duc de Bivona i VI príncep de Paterna, Gran d'Espanya.
Nou!!: Orde de Montesa і Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada · Veure més »
Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela
Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela (Sant Mateu, 23 de novembre de 1601-Barcelona, 30 de maig de 1662) va ser un eclesiàstic valencià.
Nou!!: Orde de Montesa і Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela · Veure més »
Francesc Dassió
Francesc Dassió, també conegut en la forma llatinitzada del cognom Deci, Decius o Decio, (Regne de València, segle XVI - Regne de València, segle XVI) fou un escriptor i professor universitari humanista valencià.
Nou!!: Orde de Montesa і Francesc Dassió · Veure més »
Francesc Llançol de Romaní y Exarch
Francesc Llançol de Romaní y Exarch (València, segle XVI - València, 12 de març de 1544) fou un noble, erudit i humanista valencià.
Nou!!: Orde de Montesa і Francesc Llançol de Romaní y Exarch · Veure més »
Francisco de Borja y Aragón
va ser un noble, militar, escriptor i poeta espanyol, II comte de Mayalde i conegut, pel seu matrimoni, com el Príncep d'Esquilache, va ser fill de Juan de Borja y Castro, I comte de Mayalde (tercer fill de Sant Francesc de Borja), i de Francisca de Aragón y Barreto, I comtessa de Ficalho, i descendent del rei Ferran el Catòlic.
Nou!!: Orde de Montesa і Francisco de Borja y Aragón · Veure més »
Gaspar de Villalón
Gaspar de Villalón (? - València, 1622) fou un poeta en llengua castellana.
Nou!!: Orde de Montesa і Gaspar de Villalón · Veure més »
Guerra de l'Estret
La Batalla de l'Estret fou una guerra entre la Corona de Castella i la dinastia marínida pel domini d'ambdues ribes de l'estret de Gibraltar.
Nou!!: Orde de Montesa і Guerra de l'Estret · Veure més »
Guillem de Vilanova
Guillem de Vilanova fill de Ramón fou canonge de València i de Barcelona.
Nou!!: Orde de Montesa і Guillem de Vilanova · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Orde de Montesa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de Peníscola
1969 La història de Peníscola és la història del municipi de Peníscola, amb el títol de ciutat des de l'any 1709, i del territori on es troba, des de l'antiguitat fins als nostres dies.
Nou!!: Orde de Montesa і Història de Peníscola · Veure més »
Història del cristianisme a Espanya
Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.
Nou!!: Orde de Montesa і Història del cristianisme a Espanya · Veure més »
Jaume d'Aragó i d'Anjou
Jaume d'Aragó i d'Anjou dit “el Dissortat” (1296 - Tarragona, 1334) fou príncep d'Aragó.
Nou!!: Orde de Montesa і Jaume d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Orde de Montesa і Jaume el Just · Veure més »
Jaume Joan Falcó i Segura
Jaume Joan Falcó i Segura, Jaime Juan Falcó y Segura o Iacobus Falco (València, 1522-Madrid, 31 d'agost de 1594) fou un humanista, matemàtic i poeta en llatí del Renaixement.
Nou!!: Orde de Montesa і Jaume Joan Falcó i Segura · Veure més »
Jaume March I
Jaume March I (Barcelona, vers 1300 - 1375) fou senyor d'Eramprunyà i Albalat, i cavaller de Sant Jordi.
Nou!!: Orde de Montesa і Jaume March I · Veure més »
Joan Carles I d'Espanya
Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.
Nou!!: Orde de Montesa і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »
Joaquín Manglano Cucaló de Montull
Joaquín Manglano i Cucaló de Montull (València, 23 d'agost de 1892 - 26 de febrer de 1985) fou un noble, propietari rural i polític valencià, baró de Càrcer i baró de Llaurí, diputat a les Corts Espanyoles i alcalde de València durant el franquisme.
Nou!!: Orde de Montesa і Joaquín Manglano Cucaló de Montull · Veure més »
Joaquim de Montserrat i de Cruïlles
Joaquín Joan de Montserrat i de Cruïlles, I marquès de Cruïlles (València, 26 de juny de 1700 – ibídem, 21 de novembre de 1771) va ser un noble, militar i governador colonial espanyol.
Nou!!: Orde de Montesa і Joaquim de Montserrat i de Cruïlles · Veure més »
Joaquim Setantí i Alzina
Joaquim Setantí i Alzina (Barcelona, 1550? — Barcelona, 1617) fou un militar, polític, escriptor i filòsof català.
Nou!!: Orde de Montesa і Joaquim Setantí i Alzina · Veure més »
José Antonio de Aragón-Azlor y Pignatelli de Aragón
José Antonio de Aragón-Azlor y Pignatelli de Aragón (Madrid, 21 d'octubre de 1785 – 3 de maig de 1852) fou un aristòcrata i historiador espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Nou!!: Orde de Montesa і José Antonio de Aragón-Azlor y Pignatelli de Aragón · Veure més »
Josep Adrià Viudes i Gardoqui
fou un aristòcrata i polític valencià, II Marquès de Rio-Florido.
Nou!!: Orde de Montesa і Josep Adrià Viudes i Gardoqui · Veure més »
Josep Folc de Cardona i d'Erill
Josep Folc de Cardona i d'Erill (Madrid, 1651 - Viena, 16 de juliol de 1729), comte de Cardona del Sacre Imperi i posteriorment Príncep imperial de Cardona, fou un noble vinculat a la Casa d'Àustria, que passà els primers anys de la seva vida entre les Corts de Madrid i de Viena, si bé amb fort arrelament al Regne de València, on hi desenvolupà la seva principal activitat política durant el regnat de l'Arxiduc Carles.
Nou!!: Orde de Montesa і Josep Folc de Cardona i d'Erill · Veure més »
La Jana
La Jana és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і La Jana · Veure més »
La Pobla de Sant Miquel
La Pobla de Sant Miquel (en castellà i oficialment, Puebla de San Miguel) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó d'Ademús.
Nou!!: Orde de Montesa і La Pobla de Sant Miquel · Veure més »
La Presó, antic Graner (Culla)
L'antic Graner del Comanador, a Culla, comarca de l'Alt Maestrat, també anomenat la Presó, és un graner que, en l'època de les Guerres carlines, va començar a emprar-se com a presó, cosa que va donar lloc al seu nom actual.
Nou!!: Orde de Montesa і La Presó, antic Graner (Culla) · Veure més »
La Salzadella
La Salzadella (o la Salzedella) és un municipi i vila del País Valencià situada a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і La Salzadella · Veure més »
La Torre d'en Doménec
Ermita de la Mare de Déu de la Font (la Torre d'en Doménec) La Torre d'en Doménec, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta, encara que històricament era del Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і La Torre d'en Doménec · Veure més »
La Vall d'Alba
La Vall d'Alba és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta que té 2.809 habitants (INE 2016).
Nou!!: Orde de Montesa і La Vall d'Alba · Veure més »
Les Coves de Vinromà
Les Coves de Vinromà és un municipi del País Valencià situat a la Plana Alta.
Nou!!: Orde de Montesa і Les Coves de Vinromà · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Orde de Montesa і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Lloctinent General del Regne de València
El Lloctinent General del Regne de València era la més alta magistratura de la Corona al Regne de València, una mena d'alter ego del rei, qui el nomenava entre els membres de la família reial, primer, i més tard, entre els membres de l'alta noblesa.
Nou!!: Orde de Montesa і Lloctinent General del Regne de València · Veure més »
Llorenç Matheu i Sanç
Llorenç Matheu i Sanç (València, 12 de juliol de 1618 - Madrid, 31 de gener de 1680) va ser un jurista, poeta, humanista i polígraf valencià.
Nou!!: Orde de Montesa і Llorenç Matheu i Sanç · Veure més »
Lluís-Alexandre Procopi de Bassecourt i Dupire
Martín-Lanuza:Luis Alejandro Bassecourt y Dupire fou un militar espanyol d'origen francès que va participar activament en diversos escenaris de la Guerra del Francès.
Nou!!: Orde de Montesa і Lluís-Alexandre Procopi de Bassecourt i Dupire · Veure més »
Lluïsa Saragossà i Rico
Lluïsa Saragossà o Luisa Zaragozá (Carlet, la Ribera Alta, 25 d'agost de 1647 - València, 2 de febrer de 1727) fou una dona valenciana, famosa per la seva religiositat i tinguda en el seu temps per una persona santa.
Nou!!: Orde de Montesa і Lluïsa Saragossà i Rico · Veure més »
Maestrat
Dominis dels castells del Maestrat El Maestrat és una comarca que s'estén pel nord de la província de Castelló, per bé que d'ençà de les carlinades alguns autors hi inclouen el Maestrat aragonès al sud-est de la província de Terol.
Nou!!: Orde de Montesa і Maestrat · Veure més »
Maestrat aragonès
El Maestrat, en la parla xurra, Maestrau u Las Baylías, és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Orde de Montesa і Maestrat aragonès · Veure més »
Manuel Ruiz Urriés de Castilla
Manuel María José Joaquín Benito Pascual Clemente Fermín Ruiz Urriés de Castilla y Pujadas (Ortiella, 23 de novembre de 1734 - Quito, 18 de juny de 1812) I comte de Ruiz de Castilla, fou un militar i funcionari colonial aragonès.
Nou!!: Orde de Montesa і Manuel Ruiz Urriés de Castilla · Veure més »
Marquesat de Mira-sol
El Marquesat de Mira-sol és un títol nobiliari espanyol creat el 15 de juliol de 1689 pel rei Carles II a favor d'Antoni Carròs i de Castellví, cavaller de Montesa i lloctinent del batlle general de València.
Nou!!: Orde de Montesa і Marquesat de Mira-sol · Veure més »
Massarrojos
Massarrojos és una poble de la ciutat de València, pertanyent al districte dels Poblats del Nord.
Nou!!: Orde de Montesa і Massarrojos · Veure més »
Maulets (1705)
Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.
Nou!!: Orde de Montesa і Maulets (1705) · Veure més »
Mestre
* Oficis.
Nou!!: Orde de Montesa і Mestre · Veure més »
Miguel Antonio de Iranzo y Peralta
Miguel Antonio de Iranzo y Peralta (Utiel, Plana d'Utiel, 16 de novembre de 1765 - ?) fou un aristòcrata i militar castellá, capità general de Catalunya durant la guerra del francès.
Nou!!: Orde de Montesa і Miguel Antonio de Iranzo y Peralta · Veure més »
Miguel de la Cueva y Enríquez de Navarra
Miguel José María de la Cueva y Enríquez de Navarra (Madrid, 22 de setembre de 1743 – Arenas, 20 d'octubre de 1803) va ser un aristòcrata i militar espanyol titular de la Casa d'Alburquerque que va exercir el càrrec de capità general d'Aragó, coronel del Regiment de Dragons de Lusitania i capità de les Reials Guàrdies d'Alabarders.
Nou!!: Orde de Montesa і Miguel de la Cueva y Enríquez de Navarra · Veure més »
Monestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).
Nou!!: Orde de Montesa і Monestir de Santes Creus · Veure més »
Montcada (Horta Nord)
Montcada (oficialment Montcada/Moncada, també conegut com a Montcada de l'Horta) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: Orde de Montesa і Montcada (Horta Nord) · Veure més »
Montesa
Montesa és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.
Nou!!: Orde de Montesa і Montesa · Veure més »
Montesa (desambiguació)
* Municipi.
Nou!!: Orde de Montesa і Montesa (desambiguació) · Veure més »
Montesa (motocicleta)
Montesa fou una empresa catalana dedicada a la producció de motocicletes que tingué activitat entre 1944 i 1986.
Nou!!: Orde de Montesa і Montesa (motocicleta) · Veure més »
Montesa A-45
La Montesa A-45 de 1945 fou el primer model de motocicleta que fabricà, abans i tot de constituir-se legalment com a societat.
Nou!!: Orde de Montesa і Montesa A-45 · Veure més »
Montroi
Montroi (oficialment Montroi/Montroy) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: Orde de Montesa і Montroi · Veure més »
Montsoriu (llinatge)
Els Montsoriu, o també Monsoriu, van ser un llinatge nobiliari català, que es va estendre per altres territoris de la Corona d'Aragó en distints moments de l'edat mitjana.
Nou!!: Orde de Montesa і Montsoriu (llinatge) · Veure més »
Muralles de Benafigos
Les Muralles de Benafigos, situades a la població del mateix nom, de la comarca de l'Alcalatén, són, per declaració genèrica, Bé d'Interès Cultural, amb codi: 12.04.025-001, no presentant encara nombre d'anotació ministerial, i així consta en la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.
Nou!!: Orde de Montesa і Muralles de Benafigos · Veure més »
Muralles de les Coves de Vinromà
Les Muralles de les Coves de Vinromà, són unes muralles localitzades a la localitat de Coves de Vinromà, a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: Orde de Montesa і Muralles de les Coves de Vinromà · Veure més »
Museu d'Art Contemporani de Vilafamés
El Museu d'Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni (MACVAC) de Vilafamés (Plana Alta), també Museu Popular d'Art Contemporani de Vilafamés està ubicat en l'anomenada Casa del Batlle, palau del gòtic civil construït a mitjans del segle XV i reformat en el.
Nou!!: Orde de Montesa і Museu d'Art Contemporani de Vilafamés · Veure més »
Navarrés
Navarrés és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.
Nou!!: Orde de Montesa і Navarrés · Veure més »
Nucli històric de Culla
Baix lo mur, restes de la muralla que envoltava Culla El Perxet de Culla El nucli històric de Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat, està constituït pel nucli antic de Culla, el qual ofereix un recorregut amb diferents edificis rehabilitats carregats d'història, carrers i carrerons, places i placetes plenes de tradició, que van ser catalogats com un Bé d'Interès Cultural, presentant anotació ministerial número: RI-53-0000593, i data d'anotació 21 de maig de 2004.
Nou!!: Orde de Montesa і Nucli històric de Culla · Veure més »
Onda
Onda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Orde de Montesa і Onda · Veure més »
Orde de Sant Jordi d'Alfama
Castell de Sant Jordi d'Alfama. L'Orde de Sant Jordi d'Alfama és un orde militar que fou fundat l'any 1201, per Pere I el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Orde de Montesa і Orde de Sant Jordi d'Alfama · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Orde de Montesa і Orde del Temple · Veure més »
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Nou!!: Orde de Montesa і Orde militar · Veure més »
Palau dels Milà i Aragó
El palau dels Milà i Aragó, també anomenat palau dels marquesos d'Albaida, és l'edifici més emblemàtic d'Albaida.
Nou!!: Orde de Montesa і Palau dels Milà i Aragó · Veure més »
Pedro Félix de la Croix de Chevrières
Pedro Félix de la Croix de Chevrières, comte de Sayve (17 de febrer de 1686 - 1775) fou un militar francès al servei de la corona espanyola.
Nou!!: Orde de Montesa і Pedro Félix de la Croix de Chevrières · Veure més »
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Peníscola · Veure més »
Pere Franquesa i Esteve
Pere Franquesa i Esteve, primer Comte de Vilallonga, (Igualada, 29 juny 1547 — presó de Lleó, Castella, novembre 1614) conegut a Castella com Pedro Franqueza, va ser un funcionari i buròcrata, secretari de la cort de Felip III i col·laborador del Duc de Lerma.
Nou!!: Orde de Montesa і Pere Franquesa i Esteve · Veure més »
Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós
Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós (també Galçeran, Garçeran o Garceran) (Gandia, 1528 — Barcelona, 1592) fou lloctinent de Catalunya (1590-92), darrer mestre de l'orde de Montesa (1540-87) i primer marquès de Navarrés.
Nou!!: Orde de Montesa і Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós · Veure més »
Pere Noguers
Pere Noguers (Reus, 1551 - Santes Creus, 1608) va ser un abat cistercenc del Monestir de Santes Creus.
Nou!!: Orde de Montesa і Pere Noguers · Veure més »
Priorat de Catalunya
Creu de Malta El Priorat de Catalunya (o Gran Priorat de Catalunya) fou la demarcació que l'orde de Sant Joan de Jerusalem va crear a partir de 1317 quan la major part dels béns de l'orde del Temple van passar a la primera, així es va dividir el priorat històric que hi havia hagut a la Corona d'Aragó, la Castellania d'Amposta, en dues entitats: la Castellania d'Amposta i el Priorat de Catalunya, (i encara deixant el regne de València per al nou orde de Montesa).
Nou!!: Orde de Montesa і Priorat de Catalunya · Veure més »
Ramón García y Menacho
fou un militar valencià, Capità general de Catalunya en 1918.
Nou!!: Orde de Montesa і Ramón García y Menacho · Veure més »
Ràtzia de 1330
La ràtzia de 1330 fou una de les campanyes de la Guerra de l'Estret.
Nou!!: Orde de Montesa і Ràtzia de 1330 · Veure més »
Recinte emmurallat medieval de Traiguera
Les restes de la Muralla de Traiguera, a la comarca del Baix Maestrat, i la seva ampliació abaluartada del, disseminats al llarg del nucli més antic de la població, es troben catalogats, de manera genèrica, com Bé d'Interès Cultural, amb anotació ministerial R-I-51-0011155, i data d'anotació: 4 de març de 2004.
Nou!!: Orde de Montesa і Recinte emmurallat medieval de Traiguera · Veure més »
Recinte murat d'Atzeneta del Maestrat
El Recinte murat d'Atzeneta del Maestrat, a la comarca de l'Alt Maestrat, és un monument catalogat com Bé d'Interès Cultural, per declaració genèrica, que presenta el codi 12.04.001-008, estant anotat ministerialment amb el nombre d'anotació 28114, del 15 de juny de 2011, segons consta en la Direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.
Nou!!: Orde de Montesa і Recinte murat d'Atzeneta del Maestrat · Veure més »
Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera
LErmita, lErmitori i, finalment, el Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera, és un conjunt devocional catòlic amb un temple i diverses edificacions annexes, d'estil renaixentista i barroc, amb restes gòtiques.
Nou!!: Orde de Montesa і Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera · Veure més »
Restes del Castell i Muralles d'Albocàsser
Les restes del castell i muralles d'Albocàsser estan situats al municipi del mateix nom, de la comarca de l'Alt Maestrat, i estan catalogats en el seu conjunt com un Bé d'Interès Cultural, amb declaració genèrica i anotació ministerial número RI-51-011208 i data d'aquesta: 27 de juliol de 2004 http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble.
Nou!!: Orde de Montesa і Restes del Castell i Muralles d'Albocàsser · Veure més »
Retrat del senyor Felip Vives de Canyamars i Mompalau
Retrat del senyor Felip Vives de Canyamars i Mompalau és un oli sobre tela de 207 × 110 cm realitzat per Jeroni Jacint Espinosa l'any 1634.
Nou!!: Orde de Montesa і Retrat del senyor Felip Vives de Canyamars i Mompalau · Veure més »
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Nou!!: Orde de Montesa і Revolta de les Germanies · Veure més »
Ricardo Castellví de Ibarrola
Ricardo Castellví de Ibarrola (Torí, 1 de setembre de 1836 – Madrid, 17 d'abril de 1876) fou un aristòcrata i polític espanyol, X comte de Carlet, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Nou!!: Orde de Montesa і Ricardo Castellví de Ibarrola · Veure més »
Riudoms
Església de Sant Jaume de Riudoms Ermita de Sant Antoni de Riudoms La Soleiada, edifici noucentista Cal Gallissà, casa pairal dels Germans Nebot Casa de la Vila de Riudoms Capella del Santíssim, a l'església de Riudoms, on s'hi guarden les restes del Beat Bonaventura Gran Antoni Gaudí convent de Sant Joan Riudoms és una vila i municipi de Tarragona de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Orde de Montesa і Riudoms · Veure més »
Roca (cognom)
El cognom Roca és un cognom d'origen català, molt estès per tota la península ibèrica.
Nou!!: Orde de Montesa і Roca (cognom) · Veure més »
Romeu de Corbera
Romeu de Corbera (Barcelona, ? - València, 1445) fou un almirall i general de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó Acompanyà Martí l'Humà en la recuperació de l'illa de Sardenya el 1409 i com a pagament pels seus serveis fou nomenat mestre de l'orde de Montesa en 1410.
Nou!!: Orde de Montesa і Romeu de Corbera · Veure més »
Rossell
Rossell és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Rossell · Veure més »
Sacanyet
Sacanyet (en castellà i oficialment, Sacañet, i en la parla xurra, Secañet) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Orde de Montesa і Sacanyet · Veure més »
Sant Jordi (Baix Maestrat)
Sant Jordi (en castellà i cooficialment, San Jorge) és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Sant Jordi (Baix Maestrat) · Veure més »
Sant Mateu (Baix Maestrat)
Sant Mateu, també conegut com a Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Sant Mateu (Baix Maestrat) · Veure més »
Sant Rafel del Riu
Sant Rafel del Riu (oficialment en castellà San Rafael del Río), també conegut com a Sant Rafael del Riu i Sant Rafel del Maestrat, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat, al límit del País Valencià amb Catalunya.
Nou!!: Orde de Montesa і Sant Rafel del Riu · Veure més »
Santa Magdalena de Polpís
Santa Magdalena de Polpís és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Santa Magdalena de Polpís · Veure més »
Símbols de l'Alcora
L'escut i la bandera de l'Alcora són els símbols representatius de l'Alcora, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alcalatén.
Nou!!: Orde de Montesa і Símbols de l'Alcora · Veure més »
Setge d'Amposta
El setge d'Amposta fou un episodi bèl·lic de la Guerra Civil catalana.
Nou!!: Orde de Montesa і Setge d'Amposta · Veure més »
Setge d'Ulldecona
El setge d'Ulldecona fou un episodi bèl·lic de la Guerra Civil Catalana.
Nou!!: Orde de Montesa і Setge d'Ulldecona · Veure més »
Setge de Guardamar (1331)
El setge de Guardamar de 1331 fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret.
Nou!!: Orde de Montesa і Setge de Guardamar (1331) · Veure més »
Silla
Silla és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.
Nou!!: Orde de Montesa і Silla · Veure més »
Terratrèmol de Montesa del 1748
El terratrèmol de 1748 fou un terratrèmol que assolà les Comarques Centrals del País Valencià el 23 de març.
Nou!!: Orde de Montesa і Terratrèmol de Montesa del 1748 · Veure més »
Torre Amador
La Torre Amador, també coneguda com a Torre Madoc, és una torre defensiva en el denominat Paratge Mola, al terme municipal de Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Torre Amador · Veure més »
Torre Comaro
La Torre Comaro o dels Pepos, al municipi de Xert, a la comarca del Baix Maestrat, és una torre de defensa, ubicada a la Rambla Cervera, davant de la "Masia dels Cantinells", que havia de formar part de les fortificacions i torres de vigilància i defensa del nucli poblacional.
Nou!!: Orde de Montesa і Torre Comaro · Veure més »
Torre de Capicorb
La Torre de Capicorb és una torre de guaita del llogaret de Capicorb, en el terme municipal d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat, País Valencià).
Nou!!: Orde de Montesa і Torre de Capicorb · Veure més »
Torre de guaita de Sant Cristòfol (Culla)
La Torre de guaita de Sant Crtistòfol a Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat, és una torre militar de guaita i defensa de l'interior, que forma part de la fortalesa de Culla, que està catalogada com Bé d'Interès Cultural, no presentant anotació ministerial, sinó un codi identificador, el 12.02.051-002.
Nou!!: Orde de Montesa і Torre de guaita de Sant Cristòfol (Culla) · Veure més »
Torre del Palomar (Culla)
La Torre del Palomar a Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat, és una torre de vigilància i defensa de l'interior, que està catalogat com un Bé d'Interès Cultural, no presentant anotació ministerial, identificant-se amb el codi: 12.02.051-003.
Nou!!: Orde de Montesa і Torre del Palomar (Culla) · Veure més »
Torre el Molinar (Xert)
La Torre el Molinar o Masia Fortificada Torreta del Molinàs, anomenada també Torreta del Molinar, o Torre del Molinar de Baix, http://www.xn--castillosdeespaa-lub.es/es/content/torre-el-molinar és un complex format per una antiga Torre de sentinella i una masia d'ús agrícola fortificada, adossada a aquesta, que es troba pròxima a la carretera CN - 232, al seu pas pel terme municipal de Xert, a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Torre el Molinar (Xert) · Veure més »
Torre Matella
La Torre Matella a Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat, també coneguda com l'Hostalet, masia fortificada Torre de la Marquesa, fins i tot Torre de la Marquesa, és una torre civil que forma part d'una residència fortificada, que està catalogada com Bé d'Interès Cultural, presentant anotació ministerial: RI-51-0011256, i data d'anotació 28 de desembre de 2004.
Nou!!: Orde de Montesa і Torre Matella · Veure més »
Torre o alqueria de Carabona
La Torre de Carabona, també anomenada Alqueria de Carabona, és un Bé d'Interès Cultural, que es troba al municipi de Borriana, junt al Camí del Palmerar, a uns 250 metres del Camí Vell de València, a la comarca de la Plana Baixa, amb anotació ministerial número: RI - 51-0010939, i data d'anotació 4 de desembre de 2002; segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.
Nou!!: Orde de Montesa і Torre o alqueria de Carabona · Veure més »
Traiguera
Traiguera és un municipi del País Valencià a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Traiguera · Veure més »
Vall de Perputxent
El castell de Perputxent vist des de lluny La vall de Perputxent és una subcomarca d'uns 50 km² inclosa administrativament a la comarca del Comtat (País Valencià).
Nou!!: Orde de Montesa і Vall de Perputxent · Veure més »
Vallada
Vallada és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.
Nou!!: Orde de Montesa і Vallada · Veure més »
Vicente León Barroso de Frías
Vicente León Barroso de Frías (València, 23 d'octubre de 1804 - 1883) fou un militar, terratinent i polític valencià, alcalde de València durant el regnat d'Isabel II d'Espanya i senador durant la restauració borbònica.
Nou!!: Orde de Montesa і Vicente León Barroso de Frías · Veure més »
Vilafamés
Vilafamés és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: Orde de Montesa і Vilafamés · Veure més »
Vilafranca (Ports)
Vilafranca (cooficialment en castellà, Villafranca del Cid) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.
Nou!!: Orde de Montesa і Vilafranca (Ports) · Veure més »
Vilanova (genealogia)
Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.
Nou!!: Orde de Montesa і Vilanova (genealogia) · Veure més »
Vilanova d'Alcolea
Vilanova d'Alcolea és un municipi del País Valencià que pertany a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: Orde de Montesa і Vilanova d'Alcolea · Veure més »
Vilar de Canes
Vilar de Canes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Vilar de Canes · Veure més »
Xert
Poble vell Xert és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde de Montesa і Xert · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Orde de Montesa і 1393 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Orde Militar de Santa Maria de Montesa, Orde de Santa Maria de Montesa, Orde militar de Montesa, Ordre de Montesa, Santa Maria de Montesa.
