Accés més ràpid que el navegador!
78 les relacions: Andrei de Pólotsk, Žagarė, Balthasar Russow, Basili III de Moscou, Batalla d'Aizkraukle, Bisbat d'Ösel-Wiek, Bisbat de Curlàndia, Bisbat de Dorpat, Casa Senyorial de Bēne, Casa Senyorial de Zalenieki, Castell d'Aizkraukle, Castell d'Aizpute, Castell d'Alūksne, Castell d'Alsunga, Castell de Šlokenbeka, Castell de Burtnieki, Castell de Dinaburga, Castell de Dobele, Castell de Gaujiena, Castell de Jaunpil, Castell de Krustpils, Castell de Ludza, Castell de Rēzekne, Castell de Riga, Castell de Ventspils, Castell medieval de Sigulda, Cēsis, Cristianització de Lituània, Croada lituana, Croada Livoniana, Croades Bàltiques, Curonians, Dmitri I Starxi, Ducat de Curlàndia i Semigàlia, Església Ortodoxa Russa, Gediminas, Germans Livonians de l'Espasa, Gotthard Kettler, Gran Ducat de Lituània, Gubèrnia de Livònia, Guerra de Livònia, Guerra Nòrdica dels Set Anys, Guerra russo-sueca (1495-1497), Guerres moscovito-lituanes, Història d'Estònia, Història de Lituània, Història de Lituània (1219-1295), Ivan III de Moscou, Ivan IV de Rússia, Jaunutis, ..., Kęstutis, Letgàlia, Limbaži, Livònia, Ludza, Nameisis, Oprítxnina, Orde Livonià, Orde Teutònic, Paide, Palau de Cesvaine, Palau de Preiļi, Pasvalys, Regne de Lituània, Reis curonians, Sabile, Samogítia, Segimon el Vell, Segimon II August, Sudovis, Terra Mariana, Territori de Memel, Tractat de Dovydiškės, Treniota, Tukums, Unió de Lublin, Vaišvilkas, Vitenis. Ampliar l'índex (28 més) »
Andrei de Pólotsk
Andrei de Pólotsk (en belarús: Андрэй Альгердавіч, a lituà: Andrius Algirdaitis, nascut circa 1325 — 12 d'agost de 1399 a la batalla del riu Vorskla) era el fill gran d'Algirdas, Gran Duc de Lituània, i la seva primera dona Maria de Vítebsk.
Nou!!: Orde Livonià і Andrei de Pólotsk · Veure més »
Žagarė
Žagarė (és una ciutat situada al districte municipal de Joniškis, al nord de Lituània, prop de la frontera amb Letònia. Té una població del voltant de 2.000 habitants.
Nou!!: Orde Livonià і Žagarė · Veure més »
Balthasar Russow
Crònica de Russow publicada el 1578 Balthasar Russow (1536-1600) va ser un dels cronistes més importants de la història de Livònia i Estònia.
Nou!!: Orde Livonià і Balthasar Russow · Veure més »
Basili III de Moscou
Basili III Ivanovitx o Basili III de Moscou (en rus: Василий III Иванович) (Moscou, 25 de març de 1479 – Moscou, 3 de desembre de 1533) fou el Gran Príncep de Moscou de 1505 a 1533.
Nou!!: Orde Livonià і Basili III de Moscou · Veure més »
Batalla d'Aizkraukle
La batalla d'Aizkraukle o d'Ascheraden va tenir lloc el 5 de març de 1279 en el marc de la Croada Livoniana i va enfrontar el Gran Ducat de Lituània liderat per Traidenis i l'Orde Livonià prop de la localitat d'Aizkraukle (a l'actual Letònia).
Nou!!: Orde Livonià і Batalla d'Aizkraukle · Veure més »
Bisbat d'Ösel-Wiek
El castell episcopal de Kuressaare. La diòcesi de Ösel-Wiek (estonià: Saare-Lääne piiskopkond; llatí: Dioecesis Osiliensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.
Nou!!: Orde Livonià і Bisbat d'Ösel-Wiek · Veure més »
Bisbat de Curlàndia
Runes del castell episcopal de Piltene. La diòcesi de Curlàndia (letó: Kurzemes bīskapija, llatí: Dioecesis Curoniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.
Nou!!: Orde Livonià і Bisbat de Curlàndia · Veure més »
Bisbat de Dorpat
Escut de la diòcesi La diòcesi de Dorpat (estonià: Tartu piiskopkond; llatí: Dioecesis Tarbatensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.
Nou!!: Orde Livonià і Bisbat de Dorpat · Veure més »
Casa Senyorial de Bēne
La Casa Senyorial de Bēne (en letó: Bēnes muiža) és una casa senyorial a la històrica regió de Semigàlia, al Municipi d'Auce de Letònia.
Nou!!: Orde Livonià і Casa Senyorial de Bēne · Veure més »
Casa Senyorial de Zalenieki
La Casa Senyorial de Zaļenieki (en letó: Zaļenieki muižas pils o Zaļā muiža) és una mansió a la històrica regió de Semigàlia, al Municipi de Jelgava de Letònia.
Nou!!: Orde Livonià і Casa Senyorial de Zalenieki · Veure més »
Castell d'Aizkraukle
El castell d'Aizkraukle (Aizkraukles pils en letó i Ascheraden en alemany) és un castell medieval en runes, situat al costat dret del riu Daugava, a l'oest de la ciutat d'Aizkraukle, a Letònia.
Nou!!: Orde Livonià і Castell d'Aizkraukle · Veure més »
Castell d'Aizpute
El Castell d'Aizpute va ser una propietat de l'Orde Livonià.
Nou!!: Orde Livonià і Castell d'Aizpute · Veure més »
Castell d'Alūksne
El Castell d'Alūksne (en letó:Marienburgas pils, Alūksnes pils; en alemany: Marienburg) són les ruïnes d'un antic castell pertanyent als Cavallers Teutònics situat al municipi d'Alūksne, al costat del llac del mateix nom i al nord-est de Letònia.
Nou!!: Orde Livonià і Castell d'Alūksne · Veure més »
Castell d'Alsunga
Castell d'Alsunga (en letó: Alsungas pilsen; en alemany: Schloss Alschwangen) és un castell situat al poble d'Alsunga (municipi d'Alsunga), a la regió històrica de Curlàndia, a l'oest de Letònia.
Nou!!: Orde Livonià і Castell d'Alsunga · Veure més »
Castell de Šlokenbeka
El Castell de Šlokenbeka (en letó: Šlokenbekas pils) és una edificació fortificada situada en la històrica regió de Zemgale, a Letònia.
Nou!!: Orde Livonià і Castell de Šlokenbeka · Veure més »
Castell de Burtnieki
El Castell de Burtnieki (en estonià: Asti ordulinnus, en alemany: Schloss Burtneck) són les ruïnes d'un antic castell pertanyent a l'Orde Livonià situat a la regió històrica de Vidzeme, actual muncipalitat de Valmiera.
Nou!!: Orde Livonià і Castell de Burtnieki · Veure més »
Castell de Dinaburga
El Castell de Dinaburga (en letó: Dinaburgas pils), era un castell situat a la población de Naujene a prop de Daugavpils en la històrica regió de Letgàlia, a l'extrem sud-est de Letònia a prop de la frontera amb Lituània.
Nou!!: Orde Livonià і Castell de Dinaburga · Veure més »
Castell de Dobele
Castell de Dobele (en letó: Dobeles pils) és un castell en el municipi de Dobele a la històrica regió de Zemgale, a Letònia.
Nou!!: Orde Livonià і Castell de Dobele · Veure més »
Castell de Gaujiena
El Castell de Gaujiena (en estonià:Atsele ordulinnus, en alemany: Schloss Adsel) són les ruïnes d'un antic castell situat a la regió històrica de Vidzeme al nord de Letònia.
Nou!!: Orde Livonià і Castell de Gaujiena · Veure més »
Castell de Jaunpil
Castell de Jaunpil (en letó: Jaunpils pils) és un castell a la històrica regió de Zemgale, a 5 km de Tukums a Letònia.
Nou!!: Orde Livonià і Castell de Jaunpil · Veure més »
Castell de Krustpils
El Castell de Krustpils (en letó: Krustpils pils; en polonés: Krzyżbork) era un castell medieval situat a la població de Jēkabpils a la riba dreta del riu Daugava, al va ser l'únic castell present en la regió històrica de Latgàlia de propietat de l'Arxidiòcesi de Riga a l'est de Letònia.
Nou!!: Orde Livonià і Castell de Krustpils · Veure més »
Castell de Ludza
El Castell de Ludza era un castell medieval construït en estil gòtic, situat al costat d'una església catòlica, i sobre el mateix lloc que va ocupar un antic castell de fusta en el centre de la població de Ludza, a l'est de Latgàlia a Letònia.
Nou!!: Orde Livonià і Castell de Ludza · Veure més »
Castell de Rēzekne
El Castell de Rēzekne són unes ruïnes de l'antic castell que es troben en el centre de Rēzekne, una ciutat de la regió històrica de Latgàlia a Letònia.
Nou!!: Orde Livonià і Castell de Rēzekne · Veure més »
Castell de Riga
El Castell de Riga (en letó, Rīgas pils) és un castell que s'aixeca a la riba del riu Dvinà Occidental, a Riga, la capital de Letònia.
Nou!!: Orde Livonià і Castell de Riga · Veure més »
Castell de Ventspils
El Castell de Ventspils (en letó: Ventspils viduslaiku pils; en alemany: Schloß Windau) es troba a Ventspils, Letònia.
Nou!!: Orde Livonià і Castell de Ventspils · Veure més »
Castell medieval de Sigulda
El Castell medieval de Sigulda (en letó: Siguldas viduslaiku pils) és un castell medieval a Sigulda, a la regió de Vidzeme de Letònia, a la vall del riu Gauja, al costat del Parc Nacional de Gauja.
Nou!!: Orde Livonià і Castell medieval de Sigulda · Veure més »
Cēsis
Cēsis (en alemany: Wenden) és un poble al nord de la regió de Vidzeme Letònia del municipi de Cēsis (antigament Raion de Cesu).
Nou!!: Orde Livonià і Cēsis · Veure més »
Cristianització de Lituània
fresc a la catedral de Vílnius, datat en els temps de la cristianització de Lituània. La Cristianització de Lituània (en lituà:Lietuvos krikštas) va ser l'esdeveniment que va tenir lloc en 1387, iniciat pel Gran Duc de Lituània i Rei de Polònia Ladislau II Jagelló amb el seu cosí Vitautas, que va significar l'adopció oficial del cristianisme pels lituans, una de les últimes nacions paganes a Europa.
Nou!!: Orde Livonià і Cristianització de Lituània · Veure més »
Croada lituana
La croada lituana va ser un seguit de campanyes militars sostingudes entre l'Orde Teutònic i l'Orde Livonià, per convertir al cristianisme el territori del Gran Ducat de Lituània.
Nou!!: Orde Livonià і Croada lituana · Veure més »
Croada Livoniana
La Croada Livoniana és la conquesta i evangelització per part de danesos, suecs i alemanys dels territoris de la Livònia medieval durant les Croades Bàltiques al.
Nou!!: Orde Livonià і Croada Livoniana · Veure més »
Croades Bàltiques
Les Croades Bàltiques o Croades del Nord van ser campanyes de colonització i cristianització realitzades per ordes militars i regnes cristians catòlics a finals de, principalment contra els pobles pagans bàltics, fínics i eslaus occidentals de les costes sud i est del mar Bàltic, i en menor mesura també contra els eslaus cristians ortodoxos (eslaus orientals) i els habitants originals de Prússia coneguts com a antics prussians (o borussians), que també inclouen pobles finoúgrics.
Nou!!: Orde Livonià і Croades Bàltiques · Veure més »
Curonians
Els Curonians o Kurs (en curonià: Kursi; eren una tribu del Bàltic que vivia a la part oest de les actuals Letònia i Lituània des dels segles V a XVI, quan es mesclaren amb altres tribus bàltiques. van donar el nom de la regió de Curlàndia (Kurzeme), i parlaven l'idioma curonià antic. Les terres dels curionians van ser conquerides per l'Orde livonià l'any 1266 i els curionians mesclats amb altres tribus bàltiques van participar en la formació dels pobles letons i lituans.
Nou!!: Orde Livonià і Curonians · Veure més »
Dmitri I Starxi
Dmitri I Starxi o Dmitri I de Briansk (en lituà: Dmitrijus Algirdaitis 1320 - Batalla del riu Vorskla, 12 d'agost de 1399) va ser el segon fill més gran d'Algirdas, Gran Duc de Lituània, i la seva primera dona Maria de Vítebsk.
Nou!!: Orde Livonià і Dmitri I Starxi · Veure més »
Ducat de Curlàndia i Semigàlia
El Ducat de Curlàndia i Semigàlia (en llatí: Ducatus Curlandiæ et Semigalliæ, en polonés: Księstwo Kurlandii i Semigalii, en alemany: Herzogtum Kurland und Semgallen, en letó: Kurzemes un Zemgales hercogiste) és el nom d'un antic ducat a la Regió bàltica que va existir entre 1562 i 1569 com un estat vassall del Gran Ducat de Lituània i entre 1569 i 1726 de la República de les Dos Nacions, estant incorporat a aquesta última pel Sejm el 1726, però finalment annexat per part de l'Imperi Rus el 28 de març de 1795 en la tercera partició de Polònia.
Nou!!: Orde Livonià і Ducat de Curlàndia i Semigàlia · Veure més »
Església Ortodoxa Russa
LEsglésia Ortodoxa Russa (Русская православная церковь Rússkaia pravoslàvnaia tsérkov) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa, sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou (Московский патриархат), i se li estimen uns 90 milions de membres.
Nou!!: Orde Livonià і Església Ortodoxa Russa · Veure més »
Gediminas
Litas commemorativa dedicada a Gedimin Gedimin (ca. 1275 - hivern de 1341) va ser un governant medieval del Gran Ducat de Lituània des de 1316 a 1341, el que significava governar sobre els lituans i sobre una gran part de l'estat de Rus de Kíev.
Nou!!: Orde Livonià і Gediminas · Veure més »
Germans Livonians de l'Espasa
Els Germans Livonians de l'Espasa (en llatí Fratres militiae Christi, literalment la "Fraternitat de l'Exèrcit de Crist"), també coneguts com a Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases o Milícia de Crist de Livònia, foren un orde militar fundat el 1202 per Albert von Buxhoeveden, bisbe de Riga (príncep-bisbe de Livònia), i compost per monjos guerrers alemanys (de Livònia).
Nou!!: Orde Livonià і Germans Livonians de l'Espasa · Veure més »
Gotthard Kettler
Gotthard von Kettler (2 de febrer de 1517 - 17 de maig de 1587) va ser el darrer Mestre de l'Orde Livonià i el primer Duc de Curlàndia i Semigàlia.
Nou!!: Orde Livonià і Gotthard Kettler · Veure més »
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Nou!!: Orde Livonià і Gran Ducat de Lituània · Veure més »
Gubèrnia de Livònia
La gubèrnia de Livònia (Лифляндская губерния Lifliàndskaia gubérnia; en alemany: Livländisches Gouvernement; en estonià: Liivimaa kubermang; en letó: Vidzemes Guberna), també conegut com a Governació de Livònia o Província de Livònia va ser una de les províncies bàltiques de l'Imperi Rus, ara dividida entre la República de Letònia i la República d'Estònia.
Nou!!: Orde Livonià і Gubèrnia de Livònia · Veure més »
Guerra de Livònia
La Guerra de Livònia de 1558 a 1583, també coneguda amb el nom de Primera Guerra del Nord, fou el primer d'una sèrie de conflictes bèl·lics entre Suècia, Polònia, Dinamarca i Rússia per la preponderància a l'espai del Bàltic.
Nou!!: Orde Livonià і Guerra de Livònia · Veure més »
Guerra Nòrdica dels Set Anys
La Guerra Nòrdica dels Set Anys (també coneguda com a Primera Guerra del Nord o Guerra dels Set Anys a Escandinàvia) fou una guerra entre el Regne de Suècia i una coalició de Dinamarca-Noruega, la ciutat hanseàtica de Lübeck i la Confederació de Polònia i Lituània, lliurada entre 1563 i 1570.
Nou!!: Orde Livonià і Guerra Nòrdica dels Set Anys · Veure més »
Guerra russo-sueca (1495-1497)
La Guerra russo-sueca (1495-1497) fou el resultat d'una aliança entre el gran príncep Ivan III del Gran Ducat de Moscou i Joan I de Dinamarca en contra de la família Sture de Suècia amb l'esperança de prendre el tron suec.
Nou!!: Orde Livonià і Guerra russo-sueca (1495-1497) · Veure més »
Guerres moscovito-lituanes
Les Guerres moscovito-lituanes (també conegudes com a guerres russolituanes, o simplement guerres moscovites o guerres lituanes) van ser una sèrie de guerres entre el Gran Ducat de Lituània, aliat amb el Regne de Polònia, i el Gran Ducat de Moscou, que després es convertiria en el Tsarat Rus.
Nou!!: Orde Livonià і Guerres moscovito-lituanes · Veure més »
Història d'Estònia
Friedrich Faehlmann (1839) fundador de la Societat científica estoniana - '''3''' Jaan Tõnisson (1868-1941?) un dels fundadors de l'Estat estonià - '''4''' El primer aniversari de la celebració de la independència el 24 de febrer de 1919 - '''5''' La Via Bàltica, manifestació per la independència dels països bàltics (1989) - '''6''' Edgar Savisaar comunista reformador que va negociar la transició cap a la independència - '''7''' Toomas Hendrik Ilves president d'Estònia el 2010. La història d'Estònia, país situat sobre la riba sud-est de la Mar Bàltica que va accedir a la independència el 1918, comença al mil·lenni IX aC, quan les primeres poblacions nòmades penetren sobre el seu territori alliberat per l'última glaciació.
Nou!!: Orde Livonià і Història d'Estònia · Veure més »
Història de Lituània
Fronteres històriques de Lituània. La història de Lituània comença com a mínim en 1009, quan es coneix el primer ús escrit registrat del terme.
Nou!!: Orde Livonià і Història de Lituània · Veure més »
Història de Lituània (1219-1295)
La història de Lituània entre el 1219 i el 1295 comprèn els orígens del primer estat lituà, el Gran Ducat de Lituània.
Nou!!: Orde Livonià і Història de Lituània (1219-1295) · Veure més »
Ivan III de Moscou
Ivan Vassílievitx (Moscou, 22 de gener de 1440 – Moscou, 27 d'octubre de 1505), anomenat el Gran.
Nou!!: Orde Livonià і Ivan III de Moscou · Veure més »
Ivan IV de Rússia
, nascut Ivan Vassílievitx, fou Tsar de Rússia (1547-1584).
Nou!!: Orde Livonià і Ivan IV de Rússia · Veure més »
Jaunutis
Jaunutis (belarús: Яўнут; literalment home jove; batejat: Ioann, "Jawnuta", "Joan" o "Ivan"; ca. 1300 - després 1366) va ser Gran Duc de Lituània des de la mort del seu pare Gediminas el 1341 fins que va ser deposat pels seus germans grans Algirdas i Kęstutis el 1345.
Nou!!: Orde Livonià і Jaunutis · Veure més »
Kęstutis
Retrat imaginari de Kęstutis Segell de Kęstutis de 1379 Kęstutis (en belarús: Кейстут; circa 1297 - Kreva, 3/15 d'agost de 1382) fou Duc de Trakai i Gran Duc de Lituània de 1342 a 1382, –junt amb el seu germà Algirdas (fins a 1377, i amb el seu nebot Jogaila fins a 1381–. Governava sobre els lituans i els rutès. El nom Kęstutis es deriva de l'antiga forma del nom Kęstas, apòcope de noms lituans com Kęstaras, Kęstautas (a on Kęs-ti significa «adaptar-se»). Fonts històriques escrites reflecteixen diferents pronúncies lituanes.
Nou!!: Orde Livonià і Kęstutis · Veure més »
Letgàlia
Escut oficial, des de 1921 Escut històric, des de 1566 Les quatre regions administratives letonnes: Letgàlia en verd. Regió històrica a Letònia: Latgàlia en blau. Letgàlia o Latgàlia (en idioma letgalià: Latgola) és una de les quatre regions històriques i culturals de Letònia que reconeix la constitució letona.
Nou!!: Orde Livonià і Letgàlia · Veure més »
Limbaži
Limbaži és un poble del municipi homònim, del qual n'és el centre administratiu, al nord de Letònia, està situat a l'antiga regió de Vidzeme.
Nou!!: Orde Livonià і Limbaži · Veure més »
Livònia
Livònia al segle XV Livònia (letó: Livonija; estonià: Liivimaa; alemany: Livland; suec: Livland; polonès: Inflanty; rus: Лифляндия o Lifljandija; lituà: livonija) és un territori històric que va ser l'àrea habitada pels livonians, però en l'edat mitjana designava un territori molt més extens controlat per l'orde de Livònia en les costes orientals del mar Bàltic, en les actuals Letònia i Estònia.
Nou!!: Orde Livonià і Livònia · Veure més »
Ludza
Ludza és un poble de Letònia situat al municipi de Ludza a l'antiga región històrica de Latgàlia.
Nou!!: Orde Livonià і Ludza · Veure més »
Nameisis
Monticle Tērvetes, on es creu va estar la residència de Nameisis. Nameisis (també Nameitis, Namejs o Nameyx, i anomenat el vell) (m. 1281) va ser un dels cabdills més carismàtics i influents dels semigalians, un dels clans bàltics al i un ferotge opositor i hàbil estrateg enfront de les envestides dels croats de l'Orde Teutònic.
Nou!!: Orde Livonià і Nameisis · Veure més »
Oprítxnina
Els oprítxniks. LOprítxnina (опри́чнина) va ser una porció del territori rus controlat directament pel tsar Ivan el Terrible.
Nou!!: Orde Livonià і Oprítxnina · Veure més »
Orde Livonià
LOrde Livonià o Orde de Livònia fou el nom de la branca de Livònia de l'Orde Teutònic, formada pels membres del desaparegut orde militar dels Germans Livonians de l'Espasa, que s'havien integrat al Teutònic; l'orde formà part de la Confederació de Livònia fins que desaparegué el 1561.
Nou!!: Orde Livonià і Orde Livonià · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Orde Livonià і Orde Teutònic · Veure més »
Paide
Paide (en alemany, Weissenstein) és la capital del comtat de Järva, Estònia.
Nou!!: Orde Livonià і Paide · Veure més »
Palau de Cesvaine
El Palau de Cesvaine (en letó: Cesvaines pils; en alemany: Schloss ou Palais Seßwegen) és un castell d'estil historicista a la localitat de Cesvaine a Letònia (fins al 1919: Seßwegen o Sesswegen) a 18 quilòmetres de la ciutat de Madona.
Nou!!: Orde Livonià і Palau de Cesvaine · Veure més »
Palau de Preiļi
La Palau de Preiļi (en letó: Preiļu pils) es troba a la regió històrica de Latgàlia, a Preiļi de l'est de Letònia.
Nou!!: Orde Livonià і Palau de Preiļi · Veure més »
Pasvalys
Pasvalys (en polonès: Pozwoł) és una ciutat del comtat de Panevėžys, Lituània, situada a prop de la riba del riu Svalia.
Nou!!: Orde Livonià і Pasvalys · Veure més »
Regne de Lituània
El Regne de Lituània era una monarquia lituana que va existir des de 1251 fins aproximadament 1263.
Nou!!: Orde Livonià і Regne de Lituània · Veure més »
Reis curonians
Escut d'armes de Lipakein d'acord amb el model històric del Reis curonians. Els Reis curonians (en letó: kuršu ķoniņi; en alemany: Kurische Könige; en rus: Куршские короли) va ser un grup ètnic i social que vivien en set poblacions entre Goldingen (Kuldīga) i Hasenpoth (Aizpute) de Curlàndia.
Nou!!: Orde Livonià і Reis curonians · Veure més »
Sabile
Sabile (en alemany: Zabeln) és un poble del municipi de Talsi, a l'oest de Letònia i localitzat a la regió històrica de Curlàndia.
Nou!!: Orde Livonià і Sabile · Veure més »
Samogítia
Regions ètniques de Lituània. La '''Samogítia''' en verd Samogítia o Samogícia (en samogitià: Žemaitėjė, en lituà: Žemaitija, en llatí: Capitanatus Samogítiae) és el nom d'una regió etnohistòrica corresponent a la major part de l'occident de l'actual Lituània, a la vora del mar Bàltic; té com a límits, al sud el riu Neman, que la separa de la Borússia (actualment óblast de Kaliningrad), al nord el riu Venta, que la separa de la Curlàndia, mentre que els límits orientals amb la resta de Lituània mai no han estat totalment definits.
Nou!!: Orde Livonià і Samogítia · Veure més »
Segimon el Vell
Medalló de '''Segimon I Jagelló el Vell''' Segimon I, Segimon Jagelló o Segimon el Vell —en polonès: Zygmunt I Stary; en lituà: Žygimantas II Senasis— (Kozienice, 1 de gener de 1467 -Cracòvia, 1 d'abril de 1548), fou Rei de Polònia (1506-1548).
Nou!!: Orde Livonià і Segimon el Vell · Veure més »
Segimon II August
Segimon II August (en polonès, Zygmunt II August; en lituà, Žygimantas III Augustas I) (Cracòvia, 1520 – Knyszyn, 1572) fou rei de Polònia i gran duc de Lituània (1548-1572).
Nou!!: Orde Livonià і Segimon II August · Veure més »
Sudovis
Els sudovis, també anomenats jatvis o jatvingis (en lituà: Jotvingiai, Sūduviai; en letó: Jātvingi; en polonès: Jaćwingowie, en alemany: Sudauer), foren una tribu de la regió sud-est del Bàltic que establí relacions amb els lituans i els prussians.
Nou!!: Orde Livonià і Sudovis · Veure més »
Terra Mariana
Terra Mariana cap a 1260. Terra Mariana cap a 1534. Terra Mariana (expressió que en llatí significa: «terra de Maria») era el nom d'un territori de complexa sobirania que va existir entre 1207 i 1561 a la regió denominada Livònia (les actuals Estònia i Letònia); que es denomina en les fonts com «Confederació livoniana», «Livònia medieval» o «antiga Livònia» (en alemany: Alt-Livland, en estonià: Vana-Liivimaa i en letó: Livonija) per distingir-la del Ducat de Livònia i la Governació de Livònia posteriors.
Nou!!: Orde Livonià і Terra Mariana · Veure més »
Territori de Memel
Mapa històric del territori de Memel i part nord de la Prússia Oriental. El territori de Memel (en Memelland o Memelgebiet) o regió de Klaipėda, la part més septentrional de l'antic II Reich, va ser definit en el Tractat de Versalles de 1920.
Nou!!: Orde Livonià і Territori de Memel · Veure més »
Tractat de Dovydiškės
El tractat de Dovydiškės (en lituà: Dovydiškių sutartis; (en polonès: Traktat w lasach dawidyskich o Traktat w Dawidyszkach), Daudiske, o Daudisken, va ser un tractat secret signat el 31 de maig de 1380 entre Jogaila, el Gran duc de Lituània, i Winrich von Kniprode, el Gran mestre de l'orde Teutònic. El tractat estava dirigit contra l'oncle de Jogaila, Kęstutis, i els seus efectes van precipitar la Guerra Civil lituana de 1381-1384.
Nou!!: Orde Livonià і Tractat de Dovydiškės · Veure més »
Treniota
Treniota (en belarús: Транята ; Troniata; ca. 1210-1264) fou Gran duc de Lituània (1263-1264).
Nou!!: Orde Livonià і Treniota · Veure més »
Tukums
Tukums és un poble de Letònia situat al municipi de Tukums (antigament Raion de Tukuma).
Nou!!: Orde Livonià і Tukums · Veure més »
Unió de Lublin
Mapa de la Unió La Unió de Lublin (En polonès: Unia lubelska; en lituà: Liublino unija; en ucraïnès: Люблінська унія; en belarús: Люблінская унія) Es va signar l'1 de juliol de 1569, a Lublin, Polònia, i va crear un sol estat, la Mancomunitat de Polònia-Lituània.
Nou!!: Orde Livonià і Unió de Lublin · Veure més »
Vaišvilkas
Vaišvilkas o Vaišelg (també escrit com a Vojszalak, Vojšalk, Vaišalgas... assassinat el 9 de desembre de 1268) va ser el gran duc de Lituània des de 1264 a 1267.
Nou!!: Orde Livonià і Vaišvilkas · Veure més »
Vitenis
Vitenis, il·lustració de les crònicas d'Alessandro Guagnini, publicades el 1578. Expansió del Gran Ducat de Lituània, segles XIII i XV. Vitenis (belarús: Віцень) va ser un Gran Duc de Lituània des de ca.
Nou!!: Orde Livonià і Vitenis · Veure més »
Redirigeix aquí:
Confederació de Livònia, Orde Livoniana, Orde de Livònia, Orde livonià.
