Taula de continguts
274 les relacions: Abadia de Passignano, Ad maiorem Dei gloriam, Agnès de Bohèmia, Agustines Descalces, Agustines Recol·lectes, Anarquia de l'Any XX, Andreu Gallerani, Antic convent dels Pares Dominics (Calanda), Anticlericalisme a Espanya, Antoni Vicenç Domènec, Antonio Cesti, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Dublín, Arquebisbat de Luxemburg, Arquebisbat de Santiago de Xile, Art cistercenc, Arxiu eclesiàstic, Època de Rosas, Basílica de San Paolo Maggiore, Basílica de Sant Pere, Basilians, Bé nacional, Beatriz da Silva, Benet d'Avinyó, Benet Viñes Martorell, Bernardino Álvarez, Bernardo Tolomei, Bisbat de Cefalù, Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano, Bisbat de Chalon, Bisbat de Digne, Bisbat de Faenza-Modigliana, Butlla, Caergybi, Calendari romà general, Camil de Lel·lis, Camino Real (Califòrnia), Canonges regulars de la Santa Creu, Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats, Cantor, Carles Borromeo, Carlisme, Carmelites, Carmelites descalces, Castell de l'Espluga, Català Fabri i Pere Pasqual, Catedral, Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic, Catello de Castellammare, Caudiel, ... Ampliar l'índex (224 més) »
Abadia de Passignano
L'Abadia de Passignano, també anomenada Abadia de San Michele Arcangelo a Passignano, és una històrica abadia benedictina situada al cim d'una muntanya, envoltada de xiprers, a l'est de la ciutat de Tavarnelle Val di Pesa, ciutat metropolitana de Florència, Itàlia.
Veure Orde (religió) і Abadia de Passignano
Ad maiorem Dei gloriam
''Ad maiorem Dei gloriam'' al voltant del cristograma IHS a l'entrada del Col·legi Sant Ignasi - Sarrià, de la Companyia de Jesús. Ad maiorem Dei gloriam, expressió també coneguda per la seva abreviatura AMDG, és la divisa de la Companyia de Jesús, un orde religiós catòlic.
Veure Orde (religió) і Ad maiorem Dei gloriam
Agnès de Bohèmia
Agnès de Bohèmia (Praga, 1211 - ibídem, 2 de març de 1282) va ser una religiosa bohèmia de l'Orde de Santa Clara, fundadora del monestir i hospital de Sant Francesc de Praga i de l'orde religiós dels Canonges Regulars de la Creu amb l'Estrella Roja.
Veure Orde (religió) і Agnès de Bohèmia
Agustines Descalces
Les Agustines Descalces són un orde religiós femení de clausura, fundat per Joan de Ribera en 1597.
Veure Orde (religió) і Agustines Descalces
Agustines Recol·lectes
Les monges agustines recol·lectes són un orde religiós femení de clausura, branca femenina de l'Orde dels Agustins Recol·lectes, que són una reforma de l'Orde de Sant Agustí.
Veure Orde (religió) і Agustines Recol·lectes
Anarquia de l'Any XX
En la història de l'Argentina, s'anomena Anarquia de l'Any XX al procés polític i militar ocorregut entre els anys 1819 i 1823, que va des de la descomposició del Directori fins, un cop desaparegut el govern nacional, l'estabilització dels governs de les províncies argentines.
Veure Orde (religió) і Anarquia de l'Any XX
Andreu Gallerani
Andrea Gallerani (Siena, Toscana, començament del - 19 de març de 1251) va ésser un noble toscà, laic, que va fundar l'Hospital de la Misericòrdia i una associació laica dedicada a la caritat, els Frares de la Misericòrdia.
Veure Orde (religió) і Andreu Gallerani
Antic convent dels Pares Dominics (Calanda)
Claustre de l'antic Convent de Caputxins de Calanda. El denominat antic Convent dels Pares Dominics de Calanda, antic Convent de Sant Antoni de Pàdua i actual Casa de Cultura de la vila, és un edifici exempt, de grans dimensions, construït en estil barroc. Situat a la part alta d'un promontori en la part sud-oriental de la localitat.
Veure Orde (religió) і Antic convent dels Pares Dominics (Calanda)
Anticlericalisme a Espanya
Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.
Veure Orde (religió) і Anticlericalisme a Espanya
Antoni Vicenç Domènec
Antoni Vicenç Domènec (parròquia de Sant Gabriel de Grions, Principat de Catalunya, 1553 - Girona, 30 d'octubre del 1607) fou un historiador i dominic.
Veure Orde (religió) і Antoni Vicenç Domènec
Antonio Cesti
Pietro Antonio Cesti (5 d'agost de 1623 - 14 d'octubre de 1669), conegut avui principalment com a compositor italià d'òperes del Barroc, fou també tenor i organista, i un dels més cèlebres músics italians de la seva generació.
Veure Orde (religió) і Antonio Cesti
Arquebisbat de Bolonya
La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Orde (religió) і Arquebisbat de Bolonya
Arquebisbat de Dublín
Santíssima Trinitat de Dublín, avui pertanyent a l'Església d'Irlanda. Sant Kevin de Glendalough, patró de l'arxidiòcesi. Sant Llorenç O'Toole, patró de l'arxidiòcesi. Larquebisbat de Dublín (gaèlic: Ard-Deoise Bhaile Átha Cliath; anglès: Archdiocese of Dublin; llatí: Archidioecesis Dublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Irlanda.
Veure Orde (religió) і Arquebisbat de Dublín
Arquebisbat de Luxemburg
El complex de l'abadia de Sants Maurici i Maur de Clervaux, edificada entre el 1909 i el 1910. La tomba de sant Villibrord, conservada a l'interior de l'església de l'abadia d'Echternach. Larquebisbat de Luxemburg (francès: Archidiocèse de Luxemburg, alemany: Erzdiözese Luxemburg; flamenc: Erzdiözees Lëtzebuerg; llatí: Archidioecesis Luxemburgensis) és una seu de l'Església Catòlica a Luxemburg, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Veure Orde (religió) і Arquebisbat de Luxemburg
Arquebisbat de Santiago de Xile
Seu central de la Pontifícia Universitat Catòlica del Xile. Larquebisbat de Santiago de Xile (castellà: Arquidiócesis de Santiago de Chile; llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Chile) és una seu metropolitana de l'Església catòlica.
Veure Orde (religió) і Arquebisbat de Santiago de Xile
Art cistercenc
L'Abadia de Sénanque Claustre de l'Abadia de Fontenay. Farga de l'Abadia de Fontenay. Es denomina art cistercenc al desenvolupat pels monjos cistercencs en la construcció de les seues abadies a partir del, moment de l'expansió inicial d'aquest orde religiós.
Veure Orde (religió) і Art cistercenc
Arxiu eclesiàstic
El Crismó Els arxius eclesiàstics, també anomenats arxius de l'església, són els responsables de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per l'Església Catòlica, l'Església Protestant i altres comunitats cristianes, agrupades sota la denominació d'esglésies cristianes.
Veure Orde (religió) і Arxiu eclesiàstic
Època de Rosas
L'època de Rosas va ser un període en la història de l'Argentina en la primera meitat del, en què el poder polític va estar controlat directament o indirectament pel general Juan Manuel de Rosas, governador de la província de Buenos Aires.
Veure Orde (religió) і Època de Rosas
Basílica de San Paolo Maggiore
La basílica de San Paolo Maggiore (en italià, Basilica di San Paolo Maggiore) és una basílica de Nàpols, al sud d'Itàlia, situada a la plaça de San Gaetano del centre històric.
Veure Orde (religió) і Basílica de San Paolo Maggiore
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Veure Orde (religió) і Basílica de Sant Pere
Basilians
Els monjos basilians són monjos que segueixen la regla de Sant Basili el Gran (330 - 379).
Veure Orde (religió) і Basilians
Bé nacional
Carignan Els béns nacionals (en francès, biens nationaux) o dominis nacionals (en francès, domaines nationaux) són els dominis i les possessions de l'Església (edificis, objectes, terres de conreu i boscos) que van ser confiscats durant la Revolució Francesa, en virtut del decret de 2 de novembre de 1789.
Veure Orde (religió) і Bé nacional
Beatriz da Silva
Beatriu de Silva, nascuda Beatriz de Menezes da Silva (Ceuta o Campo Maior, Portugal, 1424 - Toledo, 17 d'agost de 1491), va ser una santa portuguesa, fundadora de l'Orde de la Immaculada Concepció o de les monges concepcionistes.
Veure Orde (religió) і Beatriz da Silva
Benet d'Avinyó
Benet d'Avinyó, en provençal Beneset (Burzet, Ardecha, ca. 1165? - Avinyó, Provença, 1184), o Benet el Constructor de Ponts (Pontifex), va ser un jove laic que va construir el Pont d'Avinyó per facilitar el pas dels pelegrins.
Veure Orde (religió) і Benet d'Avinyó
Benet Viñes Martorell
, sacerdot de la Companyia de Jesús, va ser un científic altruista que, destinat per l'orde al seu col·legi de l'Havana, va dur a terme estudis meteorològics que establiren els mètodes per al pronòstic de ciclons, de fet, va ser el primer a efectuar-ne un, formulat científicament, l'any 1875; les seves prediccions estalviaren moltes pèrdues materials i humanes.
Veure Orde (religió) і Benet Viñes Martorell
Bernardino Álvarez
Bernardino Álvarez (Utrera, Sevilla, 1514 - Mèxic, 12 d'agost de 1584) va ésser un laic espanyol, militar i aventurer a Mèxic que, convertit a la vida cristiana, dedicà els seus béns a la beneficència i a la fundació d'hospitals i d'una congregació religiosa d'atenció als malalts, especialment els malalts mentals, l'Orde dels Germans de la Caritat.
Veure Orde (religió) і Bernardino Álvarez
Bernardo Tolomei
Bernardo Tolomei (Siena, 1272 - 1348) va ser un religiós italià, fundador de la congregació religiosa benedictina de Santa Maria di Monte Oliveto (olivetans).
Veure Orde (religió) і Bernardo Tolomei
Bisbat de Cefalù
Porta del palau episcopal Entrada del seminari episcopal El bisbat de Cefalù (italià: Diocesi di Cefalù; llatí: Dioecesis Cephaludensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Orde (religió) і Bisbat de Cefalù
Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano
El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Orde (religió) і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano
Bisbat de Chalon
El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure Orde (religió) і Bisbat de Chalon
Bisbat de Digne
L'ex catedral de Digne, dedicada a ''Notre-Dame-du-Bourg''. La ciutat d'Entrevaux, amb l'ex catedral en primer pla L'ex catedral de Sisteron L'ex catedral de Riez El bisbat de Digne (francès: Diocèse de Digne, llatí: Dioecesis Diniensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Veure Orde (religió) і Bisbat de Digne
Bisbat de Faenza-Modigliana
El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Orde (religió) і Bisbat de Faenza-Modigliana
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Orde (religió) і Butlla
Caergybi
Caergybi (Mot d'origen gal·lès: "El fort de Sant Cybi"; en anglès, Holyhead) és la ciutat més gran del comtat d'Anglesey, en el nord-oest de Gal·les.
Veure Orde (religió) і Caergybi
Calendari romà general
El calendari romà general és el calendari litúrgic que indica les dates de celebracions de sants i "misteris del senyor" en el ritu romà, onsevulga que aquest ritu litúrgic estigui en ús.
Veure Orde (religió) і Calendari romà general
Camil de Lel·lis
Sant Camil de Lel·lis (Bucchianico, Chieti, Itàlia, 25 de maig de 1550 - Roma, 14 de juliol de 1614) fou un eclesiàstic italià, fundador dels camils. Canonitzat en 1746, és patró dels hospitals, els malalts i el personal sanitari en general, juntament amb Sant Joan de Déu.
Veure Orde (religió) і Camil de Lel·lis
Camino Real (Califòrnia)
Missió de '''San Diego de Alcalá''' a Califòrnia El Camino Real era la via de comunicació terrestre que unia les missions de la Baixa Califòrnia i l'Alta Califòrnia, fundades entre 1683 i 1834.
Veure Orde (religió) і Camino Real (Califòrnia)
Canonges regulars de la Santa Creu
Lorde de canonges regulars de la Santa Creu o Germans de la Creu (en llatí Ordo Canonicorum Regularium Sanctae Crucis) és un orde religiós de canonges regulars.
Veure Orde (religió) і Canonges regulars de la Santa Creu
Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats
L'Orde dels Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats (en llatí: Sacer et Apostolicus Ordo Canonicorum Regularium Sancti Augustini, amb les sigles C.R.S.A.) són un orde religiós catòlic de canonges regulars, concretament, una federació de congregacions de canonges, constituïda per Joan XXIII en 1959 mitjançant la carta apostòlica Caritas unitas del 4 de maig.
Veure Orde (religió) і Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats
Cantor
Esperit Sant que li dicta el cant gregorià En l'antiguitat i en l'edat mitjana, el cantor, també conegut com a psalmista, era el terme genèric que designava el cantor de música sagrada o profana (en grec, psaltēs).
Veure Orde (religió) і Cantor
Carles Borromeo
Carles Borromeo (Arona, província de Novara, Piemont, 2 d'octubre de 1538 – Milà, 3 de novembre de 1584) va ser un arquebisbe de Milà i cardenal, proclamat sant en 1610 i venerat per l'Església catòlica.
Veure Orde (religió) і Carles Borromeo
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Veure Orde (religió) і Carlisme
Carmelites
Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).
Veure Orde (religió) і Carmelites
Carmelites descalces
Les Monges Carmelites Descalces (en llatí Moniales Ordinis Carmelitarum Discalceatarum) són un orde religiós catòlic, de tipus mendicant.
Veure Orde (religió) і Carmelites descalces
Castell de l'Espluga
Castell de l'Espluga és un monument del municipi de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Orde (religió) і Castell de l'Espluga
Català Fabri i Pere Pasqual
Català Fabri i el seu company Pere Pasqual (morts a Valença, 1321) foren dos frares franciscans que exerciren d'inquisidor a l'Occitània i moriren màrtir.
Veure Orde (religió) і Català Fabri i Pere Pasqual
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Orde (religió) і Catedral
Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic
La Catedral Metropolitana de l'Assumpció de la Santíssima Verge Maria al Cel és l'església catedralícia de l'arxidiòcesi catòlica romana de Mèxic.
Veure Orde (religió) і Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic
Catello de Castellammare
fou bisbe de la diòcesi d'Èstàbia i és venerat com a sant per l'Església catòlica.
Veure Orde (religió) і Catello de Castellammare
Caudiel
Caudiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Veure Orde (religió) і Caudiel
Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja
Els Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja o Orde Militar dels Croats de l'Estrella Roja o Canonges Regulars de la Santíssima Creu de l'Estrella Roja, en llatí Ordo Militaris Crucigerorum cum Rubea Stella o Canonici Regulares Sanctissimae Crucis a Stella Rubea, coneguts també com a Crucífers de l'Estrella Roja (en llatí Crucigeri a Stella Rubea o Stellaferi) són un orde religiós, nascut com a fraternitat laica i convertit en orde de canonges regulars, originari de Bohèmia i dedicat a l'assistència als malalts.
Veure Orde (religió) і Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja
Ciència medieval
principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.
Veure Orde (religió) і Ciència medieval
Cilici
miniatura Cilici de ferro de la segona meitat del segle XIXMuseu Soler Blasco (Xàbia) Un cilici és una camisa aspra, cinyell de cerres o de cadenetes de ferro amb garfins, portats damunt la pell.
Veure Orde (religió) і Cilici
Ciril d'Escitòpolis
Ciril d'Escitòpolis (vers 524-558), fou un monjo palestí del nascut a Escitòpolis.
Veure Orde (religió) і Ciril d'Escitòpolis
Clarisses Caputxines
Les Clarisses Caputxines (en llatí Moniales Clarisae Cappucinae o Ordo Santae Clarae Capuccinarum) són un institut femení de vida consacrada de l'Església catòlica, concretament un orde religiós mendicant de clausura.
Veure Orde (religió) і Clarisses Caputxines
Clarisses Farnesianes
Les Clarisses de la Més Estricta Observança o Clarisses Farnesianes són un institut femení de vida consacrada de l'Església catòlica, concretament un orde religiós mendicant de clausura.
Veure Orde (religió) і Clarisses Farnesianes
Classificacions sociològiques dels moviments religiosos
''Herättäjäjuhlat'', el festival del moviment religiós finlandès Herännäisyys, a Seinäjoki, Finlàndia el 2009 Els estudiosos han proposat diverses classificacions sociològiques dels moviments religiosos.
Veure Orde (religió) і Classificacions sociològiques dels moviments religiosos
Clergues Regulars de la Mare de Déu
Els Clergues Regulars de la Mare de Déu (en llatí Ordo Clericorum Regularium Matris Dei) és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde religiós de clergues regulars.
Veure Orde (religió) і Clergues Regulars de la Mare de Déu
Clergues Regulars de les Escoles Pies
Els Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies formen un institut religiós masculí de dret pontifici: un orde de clergues regulars dedicat a l'ensenyament gratuït, els membres del qual són anomenats popularment escolapis i posposen al seu nom les sigles S.P.
Veure Orde (religió) і Clergues Regulars de les Escoles Pies
Clergues Regulars de Sant Pau
La Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau (Clerici Regulares Sancti Pauli) és un orde religiós de clergues regulars fundat per Sant Antoni Maria Zaccaria, el Venerable Bartolomeo Ferrari i el Venerable Giacomo Antonio Morigia, i aprovat per Climent VII al breu Vota per quae vos de 1533.
Veure Orde (religió) і Clergues Regulars de Sant Pau
Clergues Regulars de Somasca
Els Clergues Regulars de Somasca (en llatí Ordo Clericorum Regularium a Somascha) són un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars fundat per Sant Jeroni Emiliani en 1532.
Veure Orde (religió) і Clergues Regulars de Somasca
Climent XI
Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.
Veure Orde (religió) і Climent XI
Cluny
* Cluny (Saona i Loira), municipi francès del departament de Saona i Loira.
Veure Orde (religió) і Cluny
CMF
* Fills del Cor de Maria (de l'acrònim en llatí Cordis Mariae Filius), orde religiós també conegut com a Missioners Claretians.
Veure Orde (religió) і CMF
Color polític
Imatge de la Plaça Roja de Moscou. Nom erròniament associat al vermell polític, puix que ja es deia així abans de l'arribada del comunisme. Els colors polítics són una sèrie de colors que, associats a les diverses ideologies polítiques, s'utilitzen com a signe i símbol d'identificació i com a afirmació identitària, en la major part dels casos coincidint amb el de les banderes o algun altre aspecte de la simbologia política, particularment el color de les camises.
Veure Orde (religió) і Color polític
Comanador (religiós)
El comanador (en llatí medieval: commendator), en l'entorn religiós, era una dignitat dotada de renda que administrava una casa religiosa d'un orde religiós, als ordes de l'Hospital, de la Mercè i de Sant Antoni Abat es deia “preceptor”.
Veure Orde (religió) і Comanador (religiós)
Comanadores
Comanadores són els ordes religiosos, generalment monàstics i de vida contemplativa, dels monestirs femenins dels ordes militars o militars hospitalers.
Veure Orde (religió) і Comanadores
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure Orde (religió) і Companyia de Jesús
Comunitat de l'Anyell
La Comunitat de l'Anyell és una comunitat religiosa contemplativa i missionera.
Veure Orde (religió) і Comunitat de l'Anyell
Concili del Laterà IV
El concili del Laterà IV és el dotzè concili ecumènic de l'Església catòlica, mantingut el 1215 a iniciativa del papa Innocenci III.
Veure Orde (religió) і Concili del Laterà IV
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Veure Orde (religió) і Concili Vaticà II
Concordat de 1851
El Concordat de 1851 va ser un tractat signat entre Espanya i la Santa Seu.
Veure Orde (religió) і Concordat de 1851
Confessor
Confessor és un terme propi del cristianisme, que pot utilitzar-se en dos sentits diferents: Confessor de la fe, un grau previ al de màrtir en el l'Església primitiva, o el sacerdot que administra el sagrament de la penitència.
Veure Orde (religió) і Confessor
Congregació clerical
Les congregacions clericals són, en l'Església Catòlica Romana, els instituts de vida consagrada on els membres s'hi vinculen pronunciant vots religiosos simples (a diferència dels ordes religiosos, on es pronuncien vots solemnes i a perpetuïtat) i la finalitat dels quals és permetre'ls l'accés al sacerdoci.
Veure Orde (religió) і Congregació clerical
Congregació de Feuillant
La Congregació de Feuillant, en llatí Congregatio Fuliensis, va ésser una reforma observant de l'Orde del Cister nascuda a l'abadia de Notre-Dame de Feuillant, prop de Tolosa de Llenguadoc, sota l'impuls del venerable Jean de La Barrière en 1577.
Veure Orde (religió) і Congregació de Feuillant
Congregació de la Missió
La Congregació de la Missió, en llatí Congregatio Missionis, és una societat de vida apostòlica masculina fundada a París el 1625 per Vicenç de Paül.
Veure Orde (religió) і Congregació de la Missió
Congregació laica
Una congregació laica és un institut de vida consagrada de l'Església Catòlica els membres de la qual han fet vots simples i les finalitats de la qual no requereixen que els membres siguin sacerdots.
Veure Orde (religió) і Congregació laica
Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica
La Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica és una Congregació de la Cúria Romana responsable de tot el que fa referència als Instituts de vida consagrada (ordes, congregacions religioses masculines o femenines i instituts seculars), així com les Societats de vida apostòlica en referència al règim, la disciplina, els estudis, els béns, els drets i els privilegis.
Veure Orde (religió) і Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica
Congregació religiosa
Una Congregació religiosa és una companyia de religiosos o religioses que només fan vots simples (a diferència dels ordes religiosos, que els fan complets), que poden ésser perpetus o temporals.
Veure Orde (religió) і Congregació religiosa
Conquesta i colonització espanyola de l'Argentina
Felip IV, incloent els territoris cartografiats i reclamats, reclamacions marítimes ''(mare clausum)'' i altres aspectes Una part de l'actual territori de l'Argentina va ser conquerit i colonitzat per l'Imperi espanyol entre el i principis del.
Veure Orde (religió) і Conquesta i colonització espanyola de l'Argentina
Constitució religiosa
Les constitucions (del llatí constituere, és a dir ordenar, disposar) són el codi fonamental que regula la vida d'un institut religiós, que en conté les normes espirituals i jurídiques, segons el Codi de dret canònic: "les normes fonamentals relatives al govern de l'institut i a la disciplina dels membres, a llur incorporació i formació i també l'objecte propi dels vincles sagrats" (Codex iuris canonici, can.
Veure Orde (religió) і Constitució religiosa
Contemplació
La contemplació és l'estat espiritual que apareix en l'ésser humà quan practica el silenci mental.
Veure Orde (religió) і Contemplació
Curat
Curat es refereix al càrrec d'un capellà (el sacerdot amb cura d'ànimes en una parròquia), així com al territori sobre el qual, especialment a l'Antic Règim, exercia la seva jurisdicció espiritual i la seva capacitat d'extreure rendes, que constituïen el seu benefici eclesiàstic.
Veure Orde (religió) і Curat
Diòcesi de Lugo
La diòcesi de Lugo, en llatí, Dioecesis Lucensis in Hispània, és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Santiago de Compostel·la.
Veure Orde (religió) і Diòcesi de Lugo
Dixit Dominus (Vivaldi)
Dixit Dominus és una obra religiosa d'Antonio Vivaldi, un motet sobre els salms de les Vespres.
Veure Orde (religió) і Dixit Dominus (Vivaldi)
Doctrina de l'Església Catòlica
La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.
Veure Orde (religió) і Doctrina de l'Església Catòlica
Educació primària
Mestra d'escola (Sud-àfrica). L'educació primària és l'etapa de l'ensenyament formal que s'encarrega de l'alfabetització de l'alumne i de transmetre-li els continguts culturals més bàsics de manera que pugui entendre el món que l'envolta i motivar-se per aprendre.
Veure Orde (religió) і Educació primària
Emparedades
Perceval visita una emparedada. Les emparedades, murades o recluses, foren dones dedicades a la vida espiritual que, al llarg de l'Època Medieval i començament de l'Època Moderna, decidiren recloure's voluntàriament com a anacoretes entre quatre parets, majoritàriament als murs exteriors de les esglésies.
Veure Orde (religió) і Emparedades
Enrique Villalba Muñoz
Enrique Villalba Muñoz (Valladolid, 10 de febrer de 1878 - ?) fou un religiós i compositor espanyol, germà d'Alberto, Luis i Marcelino.
Veure Orde (religió) і Enrique Villalba Muñoz
Eparquia de Lungro
L'eparquia de Lungro dels italo-albanesos (italià: eparchia di Lungro degli Italo-Albanesi; llatí: Eparchia Lungrensis) és una seu de l'Església ítalo-albanesa, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Orde (religió) і Eparquia de Lungro
Eremites Camaldulesos de Monte Corona
Els Eremites Camaldolesos de Monte Corona, en llatí Congregatio Eremitarum Camaldulensium Montis Coronae, són un orde religiós masculí de tipus monàstic.
Veure Orde (religió) і Eremites Camaldulesos de Monte Corona
Eremites de Sant Guillem
LOrde de Sant Guillem o dels Eremites de Sant Guillem va ser un orde religiós catòlic de tipus semieremític, fundat al pels seguidors de Guillem de Malavalle.
Veure Orde (religió) і Eremites de Sant Guillem
Escola
Escola d'Alemanya. Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.
Veure Orde (religió) і Escola
Escola primària
Una escola primària o primera etapa de l'educació bàsica dona educació per a nens de quatre a onze anys, i de vegades fins a tretze anys.
Veure Orde (religió) і Escola primària
Escut de Mònaco
L'escut de Mònaco són les armes de la Casa de Grimaldi, representats actualment per Sa Altesa Serena el príncep Albert II.
Veure Orde (religió) і Escut de Mònaco
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure Orde (religió) і Església (arquitectura)
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Veure Orde (religió) і Església catòlica a França
Esquerra Radical Socialista
Esquerra Radical Socialista (ERS) va ser un partit polític espanyol, nascut en 1932 fruit de l'escissió del sector més esquerrà del Partit Republicà Radical Socialista, encapçalada per Juan Botella Asensi.
Veure Orde (religió) і Esquerra Radical Socialista
Esquieu de Floyran
va ser un prior de Montfaucon, una dependència de l'abadia de Sant Marçal de Llemotges.
Veure Orde (religió) і Esquieu de Floyran
Esteve de Grandmont
Esteve de Muret, de Grandmont o de Tièrn (Tièrn, Alvèrnia, 1046 - Muret, 8 de febrer de 1124) fou un religiós occità, inspirador (habitualment se'n considera fundador) de l'orde monàstic de Grandmont. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Veure Orde (religió) і Esteve de Grandmont
Família augustiniana
La família augustiniana, anomenada així per Sant Agustí d'Hipona (354 – 430) és el conjunt de comunitats i ordes religiosos cristians, masculins i femenins, que viuen d'acord amb l'anomenada Regla de Sant Agustí.
Veure Orde (religió) і Família augustiniana
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Veure Orde (religió) і Família benedictina
Família jerònima
La família jerònima és el conjunt de comunitats i ordes religiosos cristians, masculins i femenins, que posats sota l'advocació de Sant Jeroni d'Estridó segueixen les directrius i el carisma que aquest autor dona en alguns escrits, formant-ne una regla o combinant-les amb altres regles.
Veure Orde (religió) і Família jerònima
Fèlix de Valois
Fèlix de Valois (Comtat de Valois?, 9 d'abril de 1127 - Cerfroid, Aisne, Picardia, 4 de novembre de 1212) era considerat com el cofundador, amb sant Joan de Mata, de l'Orde dels Trinitaris i, després, com el seu primer col·laborador.
Veure Orde (religió) і Fèlix de Valois
Félix de Latassa y Ortín
Félix de Latassa y Ortín (Saragossa, 1735-1805) va ser un erudit, historiador, biògraf i el més important bibliògraf aragonès, molt cèlebre per la seva obra biogràfica d'autors aragonesos publicada entre 1796 i 1802.
Veure Orde (religió) і Félix de Latassa y Ortín
Formació de l'Estat Argentí
XIX Es coneix com el procés de formació de l'Estat argentí al període de la història de l'Argentina durant el qual l'autoritat de la monarquia espanyola arriba a la seva fi en el virregnat del Riu de la Plata, el qual es disgrega en diverses unitats polítiques i es produeix la conformació juridicopolítica del que avui és la República Argentina.
Veure Orde (religió) і Formació de l'Estat Argentí
Francesco Caracciolo
Sant Francesc Caracciolo, o de Caracciolo, de seglar Ascanio Caracciolo (Villa Santa Maria, Chieti, 13 d'octubre de 1563 - Agnone, Campobasso, 4 de juny de 1608), fou un sacerdot catòlic italià cofundador de l'Orde dels Clergues Regulars Menors (pares "caracciolins" o d'Adorno).
Veure Orde (religió) і Francesco Caracciolo
Francinaina Cirer i Carbonell
Francinaina Cirer i Carbonell (Sencelles, 1 de juny de 1781 - Sencelles, 27 de febrer de 1855) va ésser una religiosa mallorquina, també coneguda com sa tia Xiroia, i Francinaina de la Mare de Déu dels Dolors.
Veure Orde (religió) і Francinaina Cirer i Carbonell
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja (Tordesillas, 1553 — Valladolid, 1625) més conegut com a Duc de Lerma, fou ministre espanyol, 5è marquès de Dénia i primer duc de Lerma.
Veure Orde (religió) і Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Veure Orde (religió) і Francisco Jiménez de Cisneros
Frare
Frares Un frare (paraula provinent del llatí frater que significa germà) i una sor (mot vingut del llatí soror que vol dir germana) és, en l'Església Catòlica un membre dels ordes mendicants, nascuts al pregonant la renúncia a les riqueses materials i l'acció apostòlica i evangelitzadora entre la població, en comptes del retir i la vida contemplativa.
Veure Orde (religió) і Frare
Frares Crucífers
Els Pares Crucífers o Fratres Cruciferi formaren un orde religiós de frares mendicants que es difongué a Itàlia al i, potser, a Anglaterra poc després, tot i que aquest orde podria haver estat un altre, de canonges regulars, del mateix nom.
Veure Orde (religió) і Frares Crucífers
Frares Menors Observants
LOrde de Frares Menors de l'Observança Regular (o Ordo Fratris Menoris Regularis Observantia) és un orde religiós aparegut al si de l'orde franciscà com a moviment de reforma tendint a una major austeritat i rigor de la vida conventual.
Veure Orde (religió) і Frares Menors Observants
Frares Menors Recol·lectes
L'Orde de Frares Menors Recol·lectes (en llatí Ordo Fratrum Minorum Recollectorum) és un orde religiós, reforma observant de l'orde franciscà, originat cap a 1580 al si de l'Orde de Frares Menors Observants a França.
Veure Orde (religió) і Frares Menors Recol·lectes
Frares Penitents de Jesús Natzarè
L'Orde de Penitents de Jesús Natzarè, en llatí Ordo Poenitentium a Iesu Nazareno o Ordo Fratrum Poenitentiae de Iesu Nazareno, fou un orde mendicant fundat a Salamanca en 1752 i difós sobretot a Itàlia i l'Europa Central.
Veure Orde (religió) і Frares Penitents de Jesús Natzarè
General superior de la Companyia de Jesús
El General superior de la Companyia de Jesús és el títol oficial del cap de la Companyia de Jesús: l'orde religiós catòlic romà, que també es coneix com a jesuïtes.
Veure Orde (religió) і General superior de la Companyia de Jesús
Germanes de l'Esperit Sant
Les Germanes Hospitalàries de l'Esperit Sant (a França), Canongesses de l'Esperit Sant (a Polònia) o, a Espanya, Comanadores de l'Esperit Sant són un orde monàstic femení format per una federació de comunitats independents, amb noms diferents en cada lloc.
Veure Orde (religió) і Germanes de l'Esperit Sant
Germans Alexians
Els Germans Alexians, Germans Cel·lites o Alexians d'Aquisgrà, en llatí Congregatio Fratrum Cellitarum seu Alexianorum són un institut religiós masculí de dret pontifici, congregació laica.
Veure Orde (religió) і Germans Alexians
Germans de la Caritat de Sant Hipòlit
L'Orde dels Germans de la Caritat de Sant Hipòlit va ésser un orde religiós de tipus mendicant, dedicat a l'assistència hospitalària i fundada a Mèxic el 1569 per Bernardino Álvarez.
Veure Orde (religió) і Germans de la Caritat de Sant Hipòlit
Germans de la Misericòrdia
Els Fratri della Misericordia o Frares de la Misericòrdia van ésser una associació benèfica de laics, fundada a Siena pel beat Andreu Gallerani a mitjan, amb l'objectiu de fer obres de caritat i viure la perfecció cristiana sense necessitat de fer vots ni viure en comunitat.
Veure Orde (religió) і Germans de la Misericòrdia
Germà llec
Els germans llecs o germans conversos eren monjos, per tant membres d'ordes religiosos catòlics, especialment ordes monàstics i ordes mendicants, que s'ocupaven en particular dels treballs manuals i els afers administratius i seculars d'un monestir, mentre que els altres monjos, anomenats monjos de cor, es dedicaven a l'ofici diví i l'estudi.
Veure Orde (religió) і Germà llec
Gerolamo Emiliani
Jeroni Emiliani, nascut Gerolamo Emiliani o Miani, conegut com a Jeroni Emilià, (Venècia, 1481 - Somasca, Llombardia, 8 de febrer de 1537) va ser un prevere italià, fundador de l'orde dels Clergues Regulars de Somasca.
Veure Orde (religió) і Gerolamo Emiliani
Gilbert de Sempringham
Gilbert de Sempringham (Sempringham, prop de Bourne, ca. 1083 - 4 de febrer de 1189) va ser un sacerdot anglès, fundador de l'orde monàstic dels gilbertins, l'únic orde religiós nascut a la Gran Bretanya.
Veure Orde (religió) і Gilbert de Sempringham
Giovanni Colombini
Giovanni Colombini (Siena, Toscana, 1304 - San Salvatore sull'Amiata, de camí a Acquapendente, 31 de juliol de 1367) fou un mercader toscà que, molt devolt, va fundar l'orde religiós dels jesuats.
Veure Orde (religió) і Giovanni Colombini
Golf de Mèxic
El golf de Mèxic en 3D pàgina.
Veure Orde (religió) і Golf de Mèxic
Govern Provisional de la Segona República Espanyola
Bandera de la Segona República Espanyola El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ser el govern que va posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 fins a l'aprovació de la Constitució de 1931 el 9 de desembre i la formació del primer govern ordinari el 15 de desembre.
Veure Orde (religió) і Govern Provisional de la Segona República Espanyola
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Orde (religió) і Guerra dels Cent Anys
Guillem el Gran
Guillem el Gran o Guillem de Malavalle (mort el 10 de febrer de 1157) va ser un anacoreta que va inspirar la fundació, pels seus seguidors, de l'orde religiós dels Eremites de Sant Guillem, branca dels Eremites de Sant Agustí.
Veure Orde (religió) і Guillem el Gran
Hàbit religiós
Lhàbit religiós és una vestimenta emprada pels ordes religiosos.
Veure Orde (religió) і Hàbit religiós
Història d'Eslovàquia
(1) Coronació de Maria Teresa a la catedral de Sant Martí; (2) Cova de Dominica; (3) Bandera de Txecoslovàquia; (4) Edifici de l'antiga Universitat d'Istropolitana; (5) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (6) Solimà I; (7) Castell de Spiš; (8) Bandera republicana eslovaca de l'entreguerres; (9) Bandera de la República d'Eslovàquia independent La història d'Eslovàquia explica els canvis socials, econòmics i polítics esdevinguts a Eslovàquia de la prehistòria mateixa fins als nostres dies.
Veure Orde (religió) і Història d'Eslovàquia
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Veure Orde (religió) і Història d'Hongria
Història de l'Argentina
La història de l'Argentina és la cronologia de successos des del començament del primigeni poblament humà en l'actual territori de la República Argentina fins als nostres dies.
Veure Orde (religió) і Història de l'Argentina
Història de l'educació a Espanya
La història de l'educació a Espanya és la història de l'educació als territoris que pertanyen a Espanya, des de l'època moderna i l'humanisme fins a l'actualitat.
Veure Orde (religió) і Història de l'educació a Espanya
Història de l'italià
La història de la llengua italiana és la descripció diacrònica de les transformacions que la llengua italiana ha conegut al llarg del temps.
Veure Orde (religió) і Història de l'italià
Història del suec
La història del suec és el progrés que portà de l'antic nòrdic medieval al suec actual.
Veure Orde (religió) і Història del suec
Homofòbia
Manifestant amb un cartell homòfob. Lhomofòbia és l'aversió o discriminació contra les persones homosexuals.
Veure Orde (religió) і Homofòbia
Iesu Communio
Iesu Communio és un orde religiós catòlic contemplatiu fundat a l'Arquebisbat de Burgos el 8 de desembre de 2010, solemnitat de la Immaculada Concepció, per la religiosa clarissa Sor Verònica, germana del bisbe de Ciutat Rodrigo Raúl Berzosa.
Veure Orde (religió) і Iesu Communio
Ignace Berten
Ignace Berten (1940) és un teòleg catòlic romà.
Veure Orde (religió) і Ignace Berten
Ignasi de Loiola
Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.
Veure Orde (religió) і Ignasi de Loiola
Il·lustració a Espanya
Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.
Veure Orde (religió) і Il·lustració a Espanya
Imprimi potest
Imprimi potest és una aprovació oficial pel superior major d'un orde religiós o congregació catòliques del contingut d'una obra escrita per un dels membres, necessària abans d'autoritzar la seva publicació.
Veure Orde (religió) і Imprimi potest
Independència de l'Argentina
El Con Sud, en un mapa publicat el 1818. La divisió territorial correspon a l'any 1814Es marca el límit entre Córdoba i la Intendència de Cuyo, creada el novembre de 1813, però no entre Salta i la Intendència de San Miguel de Tucumán, creada l'octubre de 1814; d'això es dedueix que la informació fa al període entre aquestes dues dates.
Veure Orde (religió) і Independència de l'Argentina
Institut religiós
A l'Església Catòlica un institut religiós és un institut de vida consagrada format per persones que professen una vida i estat religiós, és a dir, que fan vots religiosos públics perpetus o temporals i viuen en una comunitat religiosa.
Veure Orde (religió) і Institut religiós
Institut secular
Un institut secular és una associació de l'Església Catòlica de laics o clergues consagrats, amb l'objectiu de practicar els consells evangèlics enmig del món per a fer apostolat en ambients que en el moment de la seva aparició eren poc accessibles als religiosos.
Veure Orde (religió) і Institut secular
Interdicte venecià
Linterdicte venecià de 1606 i 1607 va ser l'expressió en termes de dret canònic, a través d'un interdicte papal, d'un conflicte diplomàtic i d'un enfrontament entre la cúria papal i la República de Venècia, que va tenir lloc entre el 1605 i el 1607.
Veure Orde (religió) і Interdicte venecià
Invasió francesa de Venècia
possessions d'ultramar (Dalmàcia Veneciana i les Illes venecianes de Ionia) La invasió francesa de Venècia compren una sèrie d'esdeveniments del 1797 que van conduir a la dissolució i desmembrament de la República de Venècia a mans de Napoleó Bonaparte i l'Imperi Habsburg d'Àustria.
Veure Orde (religió) і Invasió francesa de Venècia
Jeanne-Françoise Frémiot de Chantal
Jeanne-Françoise Frémiot de Chantal (Dijon, 28 de gener de 1572 - Moulins-sur-Allier, 13 de desembre de 1641) va ser una religiosa francesa, fundadora, amb Sant Francesc de Sales, de l'Orde de la Visitació de Santa Maria (monges Visitandines o Saleses).
Veure Orde (religió) і Jeanne-Françoise Frémiot de Chantal
Jerarquia de l'Església Catòlica
El terme de jerarquia de l'Església Catòlica es fa servir per referir-se als membres de l'Església Catòlica Romana que desenvolupen la funció de governar en la fe i guiar en les qüestions morals i de vida cristiana als fidels catòlica.
Veure Orde (religió) і Jerarquia de l'Església Catòlica
Joan Bono de Màntua
Giovanni Bono (Màntua, 1168 - 23 (o 16?) d'octubre de 1249) fou un religiós italià, fundador de l'orde dels Eremites de Joan Bono o joanbonites.
Veure Orde (religió) і Joan Bono de Màntua
Joan de Déu
Joan de Déu (Montemor-o-Novo, Portugal, 8 de març de 1495 - Granada, 8 de març de 1550) va ser un religiós portuguès, fundador de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu.
Veure Orde (religió) і Joan de Déu
Joan de Mata
Joan de Mata (Faucon dau Caire o Faucon-de-Barcelonnette,: Situé près de Barcelonnette, Faucon est le village de naissance de Saint Jean de Matha, fondateur de l'ordre des Trinitaires en 1193. À l'altitude de 1150 mètres, c'est le plus vieux village de la vallée de l'Ubaye.
Veure Orde (religió) і Joan de Mata
Joan Leonardi
Sant Joan Leonardi, nascut com a Giovanni Leonardi (Diecimo, Borgo a Mozzano, ca. 1541 - Roma, 9 d'octubre de 1609), va ser un sacerdot italià, fundador de l'orde dels Clergues Regulars de la Mare de Déu, també anomenats leonardins, i promotor del Col·legi Missioner de Propaganda Fide.
Veure Orde (religió) і Joan Leonardi
Joan Tomàs de Rocabertí
Joan Tomàs de Rocabertí, citat també com Tomàs de Rocabertí, (Peralada, 4 de març de 1627 - Madrid, 13 de juny de 1699) fou un religiós català que va exercir diversos càrrecs eclesiàstics i civils rellevants.
Veure Orde (religió) і Joan Tomàs de Rocabertí
Joaquim Rosselló i Ferrà
Joaquim Rosselló i Ferrà (Palma, 28 de juny de 1833 — Monestir de la Real, Mallorca, 20 de desembre de 1909) fou un eclesiàstic, prevere i fundador dels Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.
Veure Orde (religió) і Joaquim Rosselló i Ferrà
João Braz de Aviz
João Braz de Aviz (nascut el 24 d'abril de 1947) és el prefecte de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica d'ençà el seu nomenament pel Papa Benet XVI el 4 de gener de 2011.
Veure Orde (religió) і João Braz de Aviz
José Martínez de Velasco
José Martínez de Velasco y Escolar (Madrid, 16 de juny de 1875 - Madrid, 23 d'agost de 1936) va ser un advocat i polític espanyol.
Veure Orde (religió) і José Martínez de Velasco
Josep Pujol Capsada
Josep Pujol Capsada (Reus, 1 de maig de 1869 - 15 de juliol de 1944) fou un metge, escriptor i alcalde del Prat de Llobregat.
Veure Orde (religió) і Josep Pujol Capsada
Juan Antonio Llorente
Juan Antonio Llorente (Rincón de Soto, La Rioja, 30 de març de 1756 - Madrid, 7 de febrer de 1823) va ser un erudit, polític i eclesiàstic apóstata espanyol, un dels principals historiadors antics de la Inquisició, no obstant això ell mateix va confessar que va cremar totes les dades oficials que va fer servir per a la seva obra.
Veure Orde (religió) і Juan Antonio Llorente
Juan Álvarez Mendizábal
Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790 – Madrid, 1853) fou un polític, comerciant i financer espanyol.
Veure Orde (religió) і Juan Álvarez Mendizábal
Juan Carreño de Miranda
Juan Carreño de Miranda (Avilés, 1614 - Madrid, 1685) va ser un pintor asturià que va destacar com a retratista a la cort espanyola al.
Veure Orde (religió) і Juan Carreño de Miranda
Judit Mascó i Palau
Judit Mascó i Palau (Barcelona, 12 d'octubre de 1969) és una model i presentadora de televisió.
Veure Orde (religió) і Judit Mascó i Palau
La abadía del crimen
La abadía del crimen (L'abadia del crim), fou un videojoc comercialitzat per Ópera Soft en 1988 basat en el llibre d'Umberto Eco El nom de la rosa.
Veure Orde (religió) і La abadía del crimen
La Garduña
La Garduña va ser suposadament una societat secreta criminal o grup de crim organitzat que hauria operat a Espanya des de mitjans del fins al.
Veure Orde (religió) і La Garduña
Laïcat
En les organitzacions religioses, el laïcat està format per tots els membres que no formen part del clergat, normalment inclosos els membres no ordenats d'ordes religiosos.
Veure Orde (religió) і Laïcat
Leżajsk
Leżajsk (en polonès: Leżajsk) (en yidis: ליזענסק, Lizhensk) (en ucraïnès: Лежайськ, Lezháisk) és una ciutat del sud-est de Polònia, en el nord del voivodat de subcarpàcia, la capital del powiat de Leżajsk. Es troba a la vall del riu San a prop del bosc de Sandomierz.
Veure Orde (religió) і Leżajsk
Litúrgia de les hores
Monjos pregant alguna de les pregàries de la litúrgia de les hores La litúrgia de les hores o ofici diví és la pràctica quotidiana de la pregària per part dels catòlics, en diferents hores al llarg del dia (anomenades hores canòniques), amb uns continguts definits per a cada hora.
Veure Orde (religió) і Litúrgia de les hores
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Veure Orde (religió) і Literatura catalana
Literatura espanyola del Renaixement
Loçana andaluza'', Venecia, 1528. Página del título.1ª edición, exemplar únic. La Literatura espanyola del Renaixement està estretament vinculada a les relacions polítiques, militars, religioses i literàries entre Itàlia i Espanya des de mitjan XV que van suposar un floreixent intercanvi cultural entre aquests dos territoris.
Veure Orde (religió) і Literatura espanyola del Renaixement
Llei del Cadenat
José Canalejas, promotor de la Llei del Cadenat La Llei del Cadenat (del castellà Ley del Candado), és el terme col·loquial, que també empra la historiografia, per designar una llei de desembre de 1910, promoguda pel president espanyol, José Canalejas, que prohibia que durant dos anys s'establissin noves congregacions religioses.
Veure Orde (religió) і Llei del Cadenat
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Veure Orde (religió) і Llista de papes de Roma
Luis Villalba Muñoz
Luis Villalba Muñoz (Valladolid, 22 de setembre de 1873 - Madrid, 9 de gener de 1921) fou un compositor i crític musical espanyol de l'Orde de Sant Agustí.
Veure Orde (religió) і Luis Villalba Muñoz
Manuel González García
Manuel González García (Sevilla, 25 de febrer de 1877 - Madrid, 4 de gener de 1940) fou un eclesiàstic espanyol, bisbe de Màlaga i de Palència.
Veure Orde (religió) і Manuel González García
Manuel Irurita Almandoz
Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 19 d'agost de 1876 - Montcada i Reixac?, Vallès Occidental, 3 de desembre de 1936) va ser un eclesiàstic navarrès, doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, que fou nomenat bisbe de Lleida el 1927 i posteriorment bisbe de Barcelona el 1930.
Veure Orde (religió) і Manuel Irurita Almandoz
Manuel Marcillo
Portada de Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras Manuel Marcillo (Olot, Garrotxa, 1656 - la Seu d'Urgell, 1694) fou un historiador, escriptor, professor i jesuïta català.
Veure Orde (religió) і Manuel Marcillo
Mare de Déu de la Mercè
La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a Pere Moragues. La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218.
Veure Orde (religió) і Mare de Déu de la Mercè
Matança de frares a Madrid de 1834
La matança de frares a Madrid de 1834 va ser un motí anticlerical que es va produir el dia 17 de juliol de 1834 a Madrid durant la Regència de Maria Cristina de Borbó i la primera guerra carlina (1833-1840) en el qual van ser assaltats diversos convents del centre de Madrid, foren assassinats 73 frares i 11 van resultar ferits, a causa del rumor que es va estendre per la ciutat: que l'epidèmia de còlera que l'assolava des de la fi de juny, i que havia empitjorat el dia 15 de juliol, s'havia produït perquè «l'aigua de les fonts públiques havia estat enverinada pels frares».
Veure Orde (religió) і Matança de frares a Madrid de 1834
Menologi
El Menologi (en llatí menologium, en grec μηνολόγιον, menológion), és un recull de textos litúrgics i hagiogràfics utilitzats a l'Església Ortodoxa i a les Esglésies Catòliques Orientals que segueixen el ritus de Constantinoble.
Veure Orde (religió) і Menologi
Mequitar
Mequitar (Sivas, antiga Sebaste, Petita Armènia, 7 de febrer de 1676 - Venècia, Itàlia, 27 d'abril de 1749), nascut com a Petros Manuk o Manouk Petrosian, també esmentat com Mkhitar o Mekhitar (de l'armeni Մխիթար Սեբաստացի, "Mekhitar de Sebaste") fou un monjo de l'Església Catòlica Armènia, teòleg i erudit, que fundà l'Orde Mequitarista, orde monàstic inspirat per l'orde benedictí.
Veure Orde (religió) і Mequitar
Missions jesuïtes a Amèrica
milícies armades. El missioner espanyol José de Anchieta va ser, juntament amb Manuel de Nóbrega, el primer jesuïta que Ignasi de Loiola va enviar a Amèrica. Les missions jesuítiques a Amèrica, també anomenades reduccions, eren els assentaments indígenes organitzats i administrats pels sacerdots jesuïtes al Nou Món, com a part de la seva obra civilitzadora i evangelitzadora.
Veure Orde (religió) і Missions jesuïtes a Amèrica
Missions jesuïtes de Chiquitos
Les missions jesuítiques de Bolívia, també anomenades reduccions, van ser pobles missionals fundats per la Companyia de Jesús amb la finalitat d'evangelitzar la regió, en el que actualment és l'estat de Bolívia.
Veure Orde (religió) і Missions jesuïtes de Chiquitos
Mlada
Mlada va ser una abadessa benedictina i fundadora del primer monestir a Bohèmia.
Veure Orde (religió) і Mlada
Monestir de Pombeiro
El Monestir de Santa Maria de Pombeiro és un monestir que es troba a Pombeiro de Ribavizela, al municipi de Felgueiras, a Portugal.
Veure Orde (religió) і Monestir de Pombeiro
Monestir Shaolin
El monestir Shaolin o temple Shaolin és un temple budista zen xinès situat al mont Song, prop de la ciutat de Zhengzhou, a la província de Henan a Dengfeng.
Veure Orde (religió) і Monestir Shaolin
Monges agustinianes
Les monges agustinianes (en llatí Moniales Ordinis Sancti Augustini) són les monges de vida contemplativa que pertanyen al segon orde de Sant Agustí, com a branca femenina de l'orde.
Veure Orde (religió) і Monges agustinianes
Monges Cistercenques de l'Estricta Observança
Les Cistercenques de l'Estricta Observança, en llatí Ordo Monialium Cisterciensium Strictioris Observantiae, conegudes com a Trapenques, són un orde religiós monàstic femení, branca femenina dels Trapencs.
Veure Orde (religió) і Monges Cistercenques de l'Estricta Observança
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Veure Orde (religió) і Monjo
Museu Nacional d'Art Antic
El Museu Nacional d'Art Antic, en portuguès Museu Nacional de Arte Antiga (sigla MNAA) és un museu d'art que està localitzat a Lisboa, capital de Portugal.
Veure Orde (religió) і Museu Nacional d'Art Antic
Noviciat
Un noviciat és un període de prova que les congregacions i ordes religiosos cristians posen com a preparació immediata abans de fer els primers vots monàstics.
Veure Orde (religió) і Noviciat
Oblat
Oblat és la denominació que rep al si de l'Església Catòlica aquell creient que, sense professar els vots d'un orde religiós, sense deixar de ser laic, s'ofereix a Déu i es compromet a complir part dels compromisos dels religiosos d'algun orde.
Veure Orde (religió) і Oblat
OCD
* Orde de les Carmelites Descalces, orde religiós catòlic femení fundat per Santa Teresa de Jesús.
Veure Orde (religió) і OCD
Odium theologicum
Odium theologicum és una expressió llatina que, literalment, significa 'odi teològic'.
Veure Orde (religió) і Odium theologicum
OIC
* Organització d'Esquerra Comunista (del seu nom en castellà Organización de Izquierda Comunista), partit polític històric d'Espanya.
Veure Orde (religió) і OIC
Orde
* Orde (religió), institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.
Veure Orde (religió) і Orde
Orde Camaldulès
LOrde de la Camàldula o dels camaldulesos és un orde religiós de tipus orde monàstic, reforma observant de l'Orde de Sant Benet dedicada a la vida purament contemplativa i eremítica.
Veure Orde (religió) і Orde Camaldulès
Orde de canonges regulars
Un orde de canonges regulars (o Ordo Canonicorum Regularium en llatí) és un orde religiós format pels canonges (és a dir, preveres) d'una comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida en comú, segons una regla, i la combinen amb l'ofici clerical i la vida apostòlica.
Veure Orde (religió) і Orde de canonges regulars
Orde de Cavallers de Sant Tomàs
Els Hospitalers de Sant Tomàs de Canterbury a Acre o Cavallers de Sant Tomàs formaren un orde militar cristià.
Veure Orde (religió) і Orde de Cavallers de Sant Tomàs
Orde de Fonte Avellana
LOrde de Fonte Avellana fou un orde religiós de tipus monàstic eremític, ja que els seus membres eren eremites que feien algunes activitats en comunitat.
Veure Orde (religió) і Orde de Fonte Avellana
Orde de la Immaculada Concepció
LOrde de la Immaculada Concepció (en llatí Ordo Immaculatae Conceptionis) és un orde religiós de monges dedicades a la vida contemplativa fundat a Toledo per Beatriu de Silva (1424-1491).
Veure Orde (religió) і Orde de la Immaculada Concepció
Orde de la Mercè
LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.
Veure Orde (religió) і Orde de la Mercè
Orde de Nostra Senyora de la Caritat
LOrde de Nostra Senyora de la Caritat (abans Orde de Nostra Senyora de la Caritat del Refugi) és un orde religiós femení.
Veure Orde (religió) і Orde de Nostra Senyora de la Caritat
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Orde (religió) і Orde de Sant Agustí
Orde de Sant Jeroni
LOrde de sant Jeroni (Ordo Sancti Hieronymi) és un orde religiós de tipus monàstic fundat el 1373 a San Bartolomé de Lupiana, a partir d'una comunitat d'anacoretes castellans.
Veure Orde (religió) і Orde de Sant Jeroni
Orde de Sant Pau Primer Eremita
LOrde de Sant Pau Primer Eremita (en llatí: Ordo Sancti Pauli Primi Eremitae) és un orde monàstic catòlic fundat el a Hongria per Eusebi d'Esztergom.
Veure Orde (religió) і Orde de Sant Pau Primer Eremita
Orde de Santa Úrsula
L'article tracta de l'orde monàstic de les monges ursulines.
Veure Orde (religió) і Orde de Santa Úrsula
Orde de Santa Clara
Les monges de lOrde de Santa Clara o Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o clarisses (claresses segons Joan Coromines) (en llatí Ordo Sanctae Clarae, O.S.C.) són les religioses de vots solemnes que pertanyen a l'orde religiós fundat per Sant Francesc d'Assís i Santa Clara d'Assís (de qui en deriva el nom "clarissa") en 1212.
Veure Orde (religió) і Orde de Santa Clara
Orde dels Agustins Descalços
L'Orde dels Agustins Descalços o Orde dels Frares Eremites Descalços de Sant Agustí (Ordo Fratrum Eremitarum Discalceatorum Sancti Augustini o Ordo Augustiniensium Discalceatorum) és una branca de l'Orde de Sant Agustí, sorgit d'una reforma, paral·lela a la de l'Orde dels Agustins Recol·lectes i que volia renovar l'espiritualitat de l'orde augustinià; es va iniciar a Nàpols en 1592, per obra del frare agustí Andrés Díaz i va tenir, sobretot, expansió a Itàlia.
Veure Orde (religió) і Orde dels Agustins Descalços
Orde dels Agustins Recol·lectes
LOrde dels Agustins Recol·lectes (Ordo Augustinianorum Recollectorum) és una branca de l'Orde de Sant Agustí, sorgit d'una reforma, paral·lela a la de l'Orde dels Agustins Descalços i que volia renovar l'espiritualitat de l'orde augustinià; es va iniciar a la Corona de Castella en 1588 i va tenir, sobretot, expansió als territoris d'Espanya, Amèrica i les Filipines.
Veure Orde (religió) і Orde dels Agustins Recol·lectes
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Veure Orde (religió) і Orde dels Frares Menors Caputxins
Orde dels Germans de Betlem
LOrde dels Germans de Betlem, en llatí Ordo Fratrum Bethlemitarum i fundat com a Orden de los Hermanos de Belén, és un orde mendicant de l'Església Catòlica, fundat a Guatemala per Sant Pere Betancur en 1658.
Veure Orde (religió) і Orde dels Germans de Betlem
Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant
L'Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant, en llatí Ordo Sancti Spiritus, és un orde religiós catòlic, de tipus militar hospitaler, fundat per Guiu de Montpeller al final del per a l'atenció als pobres, malalts i nens abandonats.
Veure Orde (religió) і Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant
Orde dels Ministres dels Malalts
L'Orde dels Clergues Regulars Ministres dels Malalts, en llatí Ordo Clericorum Regularium Ministrantium Infirmis és un orde religiós de clergues regulars fundat a Roma per Camillo de Lellis en 1582 i confirmat per Sixt V el 1586.
Veure Orde (religió) і Orde dels Ministres dels Malalts
Orde Gilbertí
L'Orde Gilbertí va ser un orde religiós doble, compost per comunitats monàstiques femenines sota la regla cistercenca i comunitats de canonges regulars, sota la Regla de Sant Agustí, que dirigien espiritualment les comunitats femenines; a més, hi havia germans i germanes llecs.
Veure Orde (religió) і Orde Gilbertí
Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu
Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu (Ordo Hospitalarius Sancti Joannis de Deo, O.H.), és un orde mendicant de l'Església Catòlica, fundat per Sant Joan de Déu. L'orde fou aprovat pel papa Pius V el 1572. Els seus membres es coneixen com a Germans de Sant Joan de Déu i fan servir les sigles O.H.
Veure Orde (religió) і Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu
Orde mendicant
Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal.
Veure Orde (religió) і Orde mendicant
Orde Mequitarista
LOrde Mequitarista, en llatí: Ordo Mechitaristarum, Monachorum Armenorum sub Regula Sancti Benedicti (en armeni Մխիթարեան), és un orde monàstic catòlic, fundat enl 1700 pel monjo armeni Mequitar.
Veure Orde (religió) і Orde Mequitarista
Orde monàstic
Un orde monàstic és un orde religiós format per monjos o monges que viuen en comunitat, separats del món i dedicats al treball per a la mateixa comunitat o l'estudi, la pregària i la vida contemplativa.
Veure Orde (religió) і Orde monàstic
Orde Sobirà i Militar de Malta
El Sobirà Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta, més conegut com l'Orde Sobirà i Militar de Malta, és un orde religiós catòlic amb un caràcter, tradicionalment, militar, cavalleresc i noble.
Veure Orde (religió) і Orde Sobirà i Militar de Malta
Ordinariat militar d'Itàlia
Escut de l'ordinariat Lordinariat militar d'Itàlia (italià: Ordinariato militare in Italia (OMI)) és una església particular equiparada a una diòcesi i un ofici de l'Estat; té jurisdicció sobre tots els militars de les forces armades italianes, sobre els familiars que conviuen i sobre els civils en servei a les forces armades.
Veure Orde (religió) і Ordinariat militar d'Itàlia
Organització fraternal
Una organització fraternal (del llatí frater: "germà"; d'on, "fraternitat") o fraternitat és una organització, societat, club o ordre fraternal tradicionalment d'homes associats entre si per a diversos objectius religiosos o seculars.
Veure Orde (religió) і Organització fraternal
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Orde (religió) і Papa
Papat Reformista
Octavi Farnese, Duc de Parma. El papat va experimentar canvis importants des del 1517 fins al 1585 durant la Reforma protestant i la Contrareforma.
Veure Orde (religió) і Papat Reformista
Partit Agrari (Espanya)
El Partido Agrario Español va ésser un partit polític fundat al gener del 1934 pels diputats de la minoria agrària i liderat per José Martínez de Velasco.
Veure Orde (religió) і Partit Agrari (Espanya)
Pau Ballester i Convalia
Pau de Ballester i Convalia (Barcelona, 1927 – Ciutat de Mèxic, 31 de gener de 1984) fou un religiós català.
Veure Orde (religió) і Pau Ballester i Convalia
Pedro Betancur
El germà Pedro de San José Betancur (Vilaflor, Tenerife, 21 de març de 1626 - Antigua, Guatemala, 25 d'abril de 1667), anomenat Hermano Pedro o Pedro de Vilaflor, va ésser un frare terciari canari, missioner a Guatemala i fundador de l'Orde dels Germans de Betlem.
Veure Orde (religió) і Pedro Betancur
Període de les autonomies provincials
El període de la història de l'Argentina conegut com el Període de les autonomies provincials, o Període de les guerres civils, transcorregut entre la dissolució del govern central després de la batalla de Cepeda (1820) i l'organització d'un nou govern nacional després de la batalla de Caseros (1852), té característiques pròpies, ben diferenciades del període immediatament anterior, la Independència de l'Argentina, i del període que li va succeir, l'Organització Nacional.
Veure Orde (religió) і Període de les autonomies provincials
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Veure Orde (religió) і Persecució dels cristians
Pietro Gambacorta
Pietro Gambacorta o Pere de Pisa (Pisa, República de Pisa, 1355 - Venècia, 17 de juny de 1435) fou un eremita italià, cofundador de l'orde religiós dels Pobres Eremites de Sant Jeroni.
Veure Orde (religió) і Pietro Gambacorta
Pobres Eremites de Sant Jeroni
Els Pobres Eremites de Sant Jeroni o Congregació del Beat Pere de Pisa de l'Orde dels Eremites de Sant Jeroni, en italià Poveri eremiti della Congregazione di frate Pietro da Pisa. i en llatí Ordo Fratrum Eremitarum S. Hieronymi Congregationis b. Petri de Pisis i també anomenats Eremites de Fra Pere de Pisa i, a Itàlia, Girolamiti (jeronimites), van ésser un orde religiós de tipus semieremític, fundat el 1377 per Pere Gambacorta de Pisa.
Veure Orde (religió) і Pobres Eremites de Sant Jeroni
Premonstratesos
Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.
Veure Orde (religió) і Premonstratesos
Província d'Aragó-Sant Rafael
La Província d'Aragó-Sant Rafael és una de les tres províncies eclesiàstiques amb les que es divideix organitzativament l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu (OHSJD) a escala espanyola.
Veure Orde (religió) і Província d'Aragó-Sant Rafael
Província religiosa
La província religiosa és una divisió territorial pròpia del cristianisme i fa referència a cadascun dels districtes en què divideixen un territori els ordes religiosos i que abasta un determinat nombre de cases i de convents.
Veure Orde (religió) і Província religiosa
Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931
Segell de correus commemoratiu de l'obertura de les Corts Constituents, el 14 de juliol de 1931, en el qual apareix el colom de la pau sobre l'edifici del Palau del Congrés i una al·legoria de la República representada per una dona tocada amb el capell frigi La qüestió religiosa en la Constitució de 1931 és la forma com es va abordar la relació entre l'Estat i l'Església Catòlica i els temes connexos, com la llibertat de consciència i la llibertat de cultes, la regulació del matrimoni i del divorci i l'educació, en la carta magna de la Segona República Espanyola.
Veure Orde (religió) і Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931
Regió eclesiàstica Sardenya
Situació de Sardenya a Itàlia La regió eclesiàstica Sardenya és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Orde (religió) і Regió eclesiàstica Sardenya
Regió eclesiàstica Toscana
Situació de la Toscana a Itàlia La regió eclesiàstica Toscana és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Orde (religió) і Regió eclesiàstica Toscana
Regla monàstica
Les regles monàstiques són les regles per les quals es regeixen els ordes monàstics (monàstic fa referència al monacat, la condició dels monjos i els seus monestirs històricament fundats al desert, en entorns allunyats del món), però també altres ordes religiosos com els ordes conventuals o ordes mendicants (les dels frares i els seus convents, històricament fundats en entorns urbans, amb major o menor grau de cloenda), i en general s'utilitzen en l'anomenada vida consagrada i en les institucions del clergat regular.
Veure Orde (religió) і Regla monàstica
Religioses de la Passió de Jesucrist
Les Monges Passionistes són religioses de vots solemnes, dedicades a la vida contemplativa i pertanyents a l'orde religiós fundat el 1771 per Pau de la Creu i Maria Crucificada Costantini com a branca femenina de la Congregació de la Passió de Jesucrist.
Veure Orde (religió) і Religioses de la Passió de Jesucrist
Rerum Novarum
La Rerum Novarum (llatí: De les noves realitats) és una encíclica publicada pel Papa Lleó XIII el 15 de maig de 1891.
Veure Orde (religió) і Rerum Novarum
Retaule de la Puríssima Concepció
El Retaule de la Puríssima Concepció és una escultura barroca realitzada per l'artista Agustí Pujol, amb la col·laboració de Gregori Farré i Ramón Borràs, de l'any 1623 al 1626.
Veure Orde (religió) і Retaule de la Puríssima Concepció
Retrat de Fra Hortensio Félix Paravicino
Fra Hortensio Félix Paravicino és una obra d'El Greco, realitzada en 1609 durant el seu últim període toledà. Es conserva en el Museu de Belles arts de Boston.
Veure Orde (religió) і Retrat de Fra Hortensio Félix Paravicino
Sagra
Sagra és un municipi a la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.
Veure Orde (religió) і Sagra
Saltiri (instrument)
El saltiri és un instrument musical cordòfon de la família de les cítares, sense trasts.
Veure Orde (religió) і Saltiri (instrument)
Salve Regina
''Madonna dell Granduca'', pintura sobre la Verge Maria de Raffaello Sanzio. Partitura del "Salve Regina". La "Salve Regina" és una de les quatre antífones dedicades a la Verge Maria.
Veure Orde (religió) і Salve Regina
San Lourenzo de Carboeiro
San Lourenzo de Carboeiro és un antic monestir benedictí actualment abandonat i en procés de restauració a la vora del riu Deza, a la parròquia de Santa María de Carboeiro, (municipi de Silleda, província de Pontevedra, Galícia).
Veure Orde (religió) і San Lourenzo de Carboeiro
Sant Francesc de Berga
Sant Francesc de Berga és l'església d'un antic convent de la ciutat de Berga (comarca del Berguedà).
Veure Orde (religió) і Sant Francesc de Berga
Sant Jeroni de la Murtra
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de Sant Jeroni de Nostra Senyora de la Vall de BetlemAquest és el nom que Joaquim Font i Cussó transcriu de l'obra Història de Badalona, del clergue badaloní Josep Barriga, escrita a finals del, el qual esmenta que aquest és el nom correcte per referir-se al monestir.
Veure Orde (religió) і Sant Jeroni de la Murtra
Sant Joan de l'Hospital
* Orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem.
Veure Orde (religió) і Sant Joan de l'Hospital
Santa Maria de Mijaran
L església de Santa Maria de Mijaran és un edifici religiós, restes d'un monestir d'origen romànic de començaments del i enderrocat l'any 1835, situat al nord de la vila de Viella, del municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).
Veure Orde (religió) і Santa Maria de Mijaran
Santa Maria del Masdéu
La capella de Santa Maria del Masdéu Santa Maria del Masdéu és l'església romànica de la Comanda del Masdéu, inicialment de l'orde del templers, situada en el terme de Trullars, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya Nord.
Veure Orde (religió) і Santa Maria del Masdéu
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Veure Orde (religió) і Seminari
Servents de Maria
L'Orde dels Servents de Maria, també anomenada dels Servites, en llatí Ordo Servorum Beatae Virginis Mariae, és un orde mendicant fundat a Florència el 1233 per un grup de set persones, els Set Sants Fundadors.
Veure Orde (religió) і Servents de Maria
Set Sants Fundadors
Els Set Sants Fundadors van ésser els set fundadors i primers membres de l'Orde dels Servents de Maria.
Veure Orde (religió) і Set Sants Fundadors
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Veure Orde (religió) і Suec
Teatines de la Immaculada Concepció
Les Religioses Teatines de la Immaculada Concepció o Germanes Teatines de la Immaculada Concepció de Maria Verge formen un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa.
Veure Orde (religió) і Teatines de la Immaculada Concepció
Teatins
Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.
Veure Orde (religió) і Teatins
Temple Expiatori de la Sagrada Família
Reconstrucció de les escoles NA.
Veure Orde (religió) і Temple Expiatori de la Sagrada Família
Temple satànic
El Temple Satànic (The Satanic Temple) és una organització religiosa no teista i organització no governamental dedicada a l'activisme polític i cultural amb seu a Salem, Massachusetts.
Veure Orde (religió) і Temple satànic
Teodor de Celles
Teodor de Celles (Castell de Vêves a Celles, prop de Dinant, principat de Lieja, avui a Bèlgica, ca. 1166 - Clairlieu, prop d'Huy, 18 d'agost de 1236) fou un canonge de Lieja, fundador de l'orde dels Canonges Regulars de l'Orde de la Santa Creu.
Veure Orde (religió) і Teodor de Celles
Tercer orde
El terme tercer orde o orde tercer designa els grups de persones que viuen d'acord amb la regla d'un orde religiós, però sense viure necessàriament en comunitat ni haver de fer vots públics.
Veure Orde (religió) і Tercer orde
Tercer Orde Regular de Sant Francesc
El Tercer Orde Regular de Sant Francesc (en llatí Tertius Ordo Regularis Sancti Francisci) és un institut de vida consagrada de l'Església catòlica.
Veure Orde (religió) і Tercer Orde Regular de Sant Francesc
Tonsura
Sant Domènec amb la '''tonsura''' a la romana, en una pintura de Fra Angelico del segle XV La tonsura és una pràctica adoptada per algunes Esglésies cristianes consistent a afaitar una part dels cabells d'un clergue.
Veure Orde (religió) і Tonsura
Toribi Duran i Garrigolas
Toribi Duran i Garrigolas (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 30 d'abril de 1814 – Barcelona, 16 de setembre de 1888) fou un filantrop i industrial català.
Veure Orde (religió) і Toribi Duran i Garrigolas
Torre del Fang
Torre del Fang és un edifici de Barcelona en origen dedicat al conreu, que ha patit moltes transformacions al llarg del temps, i que actualment es compon d'una sèrie de cossos que es clouen en un pati obert a llevant.
Veure Orde (religió) і Torre del Fang
Tractat germano-espanyol
El Tractat germano-espanyol de 1899 va ser l'acord pel qual Espanya va vendre les seves últimes possessions a Oceania a l'Imperi alemany.
Veure Orde (religió) і Tractat germano-espanyol
TRAPPIST-1
Posició de TRAPPIST-1 (en roig) a la constel·lació d'Aquari.TRAPPIST-1, coneguda també com a 2MASS J23062928-0502285, és una estrella nana ultra-freda de tipus espectral M8 V (nana roja de tipus avançat) ubicada a de la Terra, a la constel·lació d'Aquari.
Veure Orde (religió) і TRAPPIST-1
Universitat Catòlica d'Amèrica
La Universitat Catòlica d'Amèrica (CUA) és una universitat privada, catòlica i pontifícia ubicada a Washington DC (Estats Units d'Amèrica).
Veure Orde (religió) і Universitat Catòlica d'Amèrica
Universitat Pontifícia Urbana
La Universitat Pontifícia Urbana, també anomenada Urbaniana, a partir de la seva denominació en llatí i en italià, és una universitat pontifícia sota l'autoritat de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles.
Veure Orde (religió) і Universitat Pontifícia Urbana
Vicari general
Model d'escut d'armes dels vicaris generals. El vicari general (antigament ardiaca) és el diputat principal del bisbe d'una diòcesi per a l'exercici de l'autoritat administrativa i posseeix el títol de corrent ordinari.
Veure Orde (religió) і Vicari general
Vida consagrada
L'estat vida consagrada o vida de consagració és aquell que l'Església Catòlica reconeix a qui viu en una comunitat que professa i practica els consells evangèlics (castedat, pobresa i obediència).
Veure Orde (religió) і Vida consagrada
Vot de silenci
El vot de silenci és una pràctica piadosa o de penitència, però que no constitueix un dels vots monàstics (els tres vots de pobresa, obediència i castedat).
Veure Orde (religió) і Vot de silenci
Vot religiós
Ofrena en compliment d'un vot. Exvot de vaixell a una capella. Professió solemne dels vots monàstics. Vot (del llatí votum, promesa o compromís) és una promesa solemne o jurament que distingeix un religiós d'un seglar dins l'Església Catòlica.
Veure Orde (religió) і Vot religiós
Wilhelm Emmanuel von Ketteler
Wilhelm Emmanuel Freiherr von Ketteler (Münster, 25 de desembre de 1811 – Burghausen, 13 de juliol de 1877) va ser un teòleg i polític alemany, que va servir com a bisbe de Magúncia.
Veure Orde (religió) і Wilhelm Emmanuel von Ketteler
1128
El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Orde (religió) і 1128
1766
;Països Catalans.
Veure Orde (religió) і 1766
46 màrtirs maristes de Montcada
Els 46 màrtirs de Montcada són un grup de germans maristes de diferents procedències que foren afusellats el 8 d'octubre de 1936 al cementiri de Montcada i Reixac.
Veure Orde (religió) і 46 màrtirs maristes de Montcada
També conegut com Orde religiosa, Orde religiós, Orde religiós catòlic, Ordes religioses, Ordes religiosos, Ordre religiosa, Ordre religiós.
, Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja, Ciència medieval, Cilici, Ciril d'Escitòpolis, Clarisses Caputxines, Clarisses Farnesianes, Classificacions sociològiques dels moviments religiosos, Clergues Regulars de la Mare de Déu, Clergues Regulars de les Escoles Pies, Clergues Regulars de Sant Pau, Clergues Regulars de Somasca, Climent XI, Cluny, CMF, Color polític, Comanador (religiós), Comanadores, Companyia de Jesús, Comunitat de l'Anyell, Concili del Laterà IV, Concili Vaticà II, Concordat de 1851, Confessor, Congregació clerical, Congregació de Feuillant, Congregació de la Missió, Congregació laica, Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica, Congregació religiosa, Conquesta i colonització espanyola de l'Argentina, Constitució religiosa, Contemplació, Curat, Diòcesi de Lugo, Dixit Dominus (Vivaldi), Doctrina de l'Església Catòlica, Educació primària, Emparedades, Enrique Villalba Muñoz, Eparquia de Lungro, Eremites Camaldulesos de Monte Corona, Eremites de Sant Guillem, Escola, Escola primària, Escut de Mònaco, Església (arquitectura), Església catòlica a França, Esquerra Radical Socialista, Esquieu de Floyran, Esteve de Grandmont, Família augustiniana, Família benedictina, Família jerònima, Fèlix de Valois, Félix de Latassa y Ortín, Formació de l'Estat Argentí, Francesco Caracciolo, Francinaina Cirer i Carbonell, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja, Francisco Jiménez de Cisneros, Frare, Frares Crucífers, Frares Menors Observants, Frares Menors Recol·lectes, Frares Penitents de Jesús Natzarè, General superior de la Companyia de Jesús, Germanes de l'Esperit Sant, Germans Alexians, Germans de la Caritat de Sant Hipòlit, Germans de la Misericòrdia, Germà llec, Gerolamo Emiliani, Gilbert de Sempringham, Giovanni Colombini, Golf de Mèxic, Govern Provisional de la Segona República Espanyola, Guerra dels Cent Anys, Guillem el Gran, Hàbit religiós, Història d'Eslovàquia, Història d'Hongria, Història de l'Argentina, Història de l'educació a Espanya, Història de l'italià, Història del suec, Homofòbia, Iesu Communio, Ignace Berten, Ignasi de Loiola, Il·lustració a Espanya, Imprimi potest, Independència de l'Argentina, Institut religiós, Institut secular, Interdicte venecià, Invasió francesa de Venècia, Jeanne-Françoise Frémiot de Chantal, Jerarquia de l'Església Catòlica, Joan Bono de Màntua, Joan de Déu, Joan de Mata, Joan Leonardi, Joan Tomàs de Rocabertí, Joaquim Rosselló i Ferrà, João Braz de Aviz, José Martínez de Velasco, Josep Pujol Capsada, Juan Antonio Llorente, Juan Álvarez Mendizábal, Juan Carreño de Miranda, Judit Mascó i Palau, La abadía del crimen, La Garduña, Laïcat, Leżajsk, Litúrgia de les hores, Literatura catalana, Literatura espanyola del Renaixement, Llei del Cadenat, Llista de papes de Roma, Luis Villalba Muñoz, Manuel González García, Manuel Irurita Almandoz, Manuel Marcillo, Mare de Déu de la Mercè, Matança de frares a Madrid de 1834, Menologi, Mequitar, Missions jesuïtes a Amèrica, Missions jesuïtes de Chiquitos, Mlada, Monestir de Pombeiro, Monestir Shaolin, Monges agustinianes, Monges Cistercenques de l'Estricta Observança, Monjo, Museu Nacional d'Art Antic, Noviciat, Oblat, OCD, Odium theologicum, OIC, Orde, Orde Camaldulès, Orde de canonges regulars, Orde de Cavallers de Sant Tomàs, Orde de Fonte Avellana, Orde de la Immaculada Concepció, Orde de la Mercè, Orde de Nostra Senyora de la Caritat, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Jeroni, Orde de Sant Pau Primer Eremita, Orde de Santa Úrsula, Orde de Santa Clara, Orde dels Agustins Descalços, Orde dels Agustins Recol·lectes, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Germans de Betlem, Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant, Orde dels Ministres dels Malalts, Orde Gilbertí, Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, Orde mendicant, Orde Mequitarista, Orde monàstic, Orde Sobirà i Militar de Malta, Ordinariat militar d'Itàlia, Organització fraternal, Papa, Papat Reformista, Partit Agrari (Espanya), Pau Ballester i Convalia, Pedro Betancur, Període de les autonomies provincials, Persecució dels cristians, Pietro Gambacorta, Pobres Eremites de Sant Jeroni, Premonstratesos, Província d'Aragó-Sant Rafael, Província religiosa, Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931, Regió eclesiàstica Sardenya, Regió eclesiàstica Toscana, Regla monàstica, Religioses de la Passió de Jesucrist, Rerum Novarum, Retaule de la Puríssima Concepció, Retrat de Fra Hortensio Félix Paravicino, Sagra, Saltiri (instrument), Salve Regina, San Lourenzo de Carboeiro, Sant Francesc de Berga, Sant Jeroni de la Murtra, Sant Joan de l'Hospital, Santa Maria de Mijaran, Santa Maria del Masdéu, Seminari, Servents de Maria, Set Sants Fundadors, Suec, Teatines de la Immaculada Concepció, Teatins, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Temple satànic, Teodor de Celles, Tercer orde, Tercer Orde Regular de Sant Francesc, Tonsura, Toribi Duran i Garrigolas, Torre del Fang, Tractat germano-espanyol, TRAPPIST-1, Universitat Catòlica d'Amèrica, Universitat Pontifícia Urbana, Vicari general, Vida consagrada, Vot de silenci, Vot religiós, Wilhelm Emmanuel von Ketteler, 1128, 1766, 46 màrtirs maristes de Montcada.