Onomàstica

L'onomàstica és la part de la lingüística que estudia els noms propis, és a dir, els no comuns.

Acadèmia de l'Aragonès

L'Acadèmia de l'Aragonès (en aragonès: Academia de l'Aragonés) és una associació cultural creada per donar acompliment als acords del II Congrés de l'Aragonès el 15 de juliol de 2006, organitzat per Chuntos por L'aragonés, amb l'objectiu de ser l'autoritat lingüística de la llengua aragonesa.

Nou!!: Onomàstica і Acadèmia de l'Aragonès · Veure més »

Accident ferroviari de Castelldefels del 2010

Un Alaris ETR-490, similar al tren implicat en l'accident L'estació de Platja de Castelldefels, en una fotografia de 2018. L'accident ferroviari de Platja de Castelldefels del 2010 es va produir a l'estació de rodalia de Platja de Castelldefels, a la localitat catalana de Castelldefels, al Baix Llobregat, el 23 de juny de 2010.

Nou!!: Onomàstica і Accident ferroviari de Castelldefels del 2010 · Veure més »

Agènor

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Agènor · Veure més »

Ahazià de Judà

Segons la Bíblia, Ahazià (en hebreu אחזיהו בן-יהורם Ahazyahu ben Yehoram) o Ocozies (seguint la tradició onomàstica de la Vulgata) va ser el sisè rei de Judà.

Nou!!: Onomàstica і Ahazià de Judà · Veure més »

Akira

* Art: un manga futurista.

Nou!!: Onomàstica і Akira · Veure més »

Albí

* Geografia: Albí és una forma afrancesada del topònim Albi, ciutat d'Occitània.

Nou!!: Onomàstica і Albí · Veure més »

Albert Turull i Rubinat

Albert Turull i Rubinat (Cervera, 16 de març de 1963) és un filòleg català i professor de la Universitat de Lleida.

Nou!!: Onomàstica і Albert Turull i Rubinat · Veure més »

Alexandra

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Alexandra · Veure més »

Alistair (nom)

Alistair és un nom propi masculí.

Nou!!: Onomàstica і Alistair (nom) · Veure més »

Amhares

Rei Sahla Selassie Menelik II Zewditu Haile SelassieLa mare de Haile Selassie era filla d'un oromo i una gurage, i el seu pare era un oromo i la mare amhara, i per tant hauria d'haver estat considerat oromo en una societat patrilineal o gurage en una matrilineal, però de fet fou considerat amhara, per la seva àvia que era de llinatge reial i a través de la qual va adquirir els drets al tron. Tewodros II d'Etiòpia Els amhares (gueez: አምሐራ) són un grup ètnic que habita les muntanyes centrals d'Etiòpia.

Nou!!: Onomàstica і Amhares · Veure més »

Antínous (desambiguació)

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Antínous (desambiguació) · Veure més »

Antoni Maria Badia i Margarit

Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 30 de maig de 1920 - 16 de novembre de 2014) fou un filòleg i lingüista català especialista en història de la llengua i gramàtica catalana.

Nou!!: Onomàstica і Antoni Maria Badia i Margarit · Veure més »

Antonius

* Onomàstica: equivalent llatí d'Antoni.

Nou!!: Onomàstica і Antonius · Veure més »

Antroponímia

Lantroponímia és la part de l'onomàstica que estudia els antropònims o noms propis de persones.

Nou!!: Onomàstica і Antroponímia · Veure més »

Apollonias (desambiguació)

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Apollonias (desambiguació) · Veure més »

Asnar

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Asnar · Veure més »

Associació d'Estudis Reusencs

L'Associació d'Estudis Reusencs és una entitat cultural de la ciutat de Reus, dedicada a la publicació de llibres i articles que facin referència a la història o la societat reusenca, o bé d'escriptors locals, en una col·lecció coneguda com a "Edicions de la Rosa de Reus".

Nou!!: Onomàstica і Associació d'Estudis Reusencs · Veure més »

Ateneu (desambiguació)

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Ateneu (desambiguació) · Veure més »

Aureli Ferrando Muria

Aureli Ferrando Muria (Albocàsser, Alt Maestrat, 3 de març de 1952) és un filòleg, professor de secundària i polític valencià, militant entre d'altres, a Unitat del Poble Valencià.

Nou!!: Onomàstica і Aureli Ferrando Muria · Veure més »

Avià (desambiguació)

Geografia.

Nou!!: Onomàstica і Avià (desambiguació) · Veure més »

Badis

* Geografia.

Nou!!: Onomàstica і Badis · Veure més »

Bernat de Foix

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Bernat de Foix · Veure més »

Berta de Laon

Berta de Laon o Bertrada de Laon, tradicionalment anomenada Berta del Peu Gran, nascuda cap al 720, morta el 12 de juliol del 783 a Choisy prop de Compiègne, fou una aristòcrata franca de l'època carolíngia, esposa de Pipí I el Breu i mare de Carlemany.

Nou!!: Onomàstica і Berta de Laon · Veure més »

Bidlisi

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Bidlisi · Veure més »

Botris (desambiguació)

Geografia.

Nou!!: Onomàstica і Botris (desambiguació) · Veure més »

Burden

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Burden · Veure més »

Caia (desambiguació)

* Geografia: riu Caia.

Nou!!: Onomàstica і Caia (desambiguació) · Veure més »

Calendari amazic

Iḍ n innayr Muntanyes atles el gener i l'abril. El calendari amazic és el calendari agrari tradicional que s'usa en algunes regions del Nord de l'Àfrica.

Nou!!: Onomàstica і Calendari amazic · Veure més »

Canet

* Numismàtica: Canet era el nom popular de l'antiga moneda de cinc cèntims de pesseta.

Nou!!: Onomàstica і Canet · Veure més »

Capel·la

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Capel·la · Veure més »

Capreolus (desambiguació)

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Capreolus (desambiguació) · Veure més »

Cares

* Geografia.

Nou!!: Onomàstica і Cares · Veure més »

Castelltort (desambiguació)

* Edificis.

Nou!!: Onomàstica і Castelltort (desambiguació) · Veure més »

Cat

* Botànica: Catha edulis, planta amb acció farmacològica.

Nou!!: Onomàstica і Cat · Veure més »

Càntabre (idioma preromà)

El càntabre preromà era la llengua parlada pels antics càntabres.

Nou!!: Onomàstica і Càntabre (idioma preromà) · Veure més »

Càstor

* Mitologia.

Nou!!: Onomàstica і Càstor · Veure més »

Cecina (desambiguació)

* Geografia.

Nou!!: Onomàstica і Cecina (desambiguació) · Veure més »

Cepasi

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Cepasi · Veure més »

Cesi (desambiguació)

* Química: Nom de l'element número 55, de símbol Cs; vegeu Cesi.

Nou!!: Onomàstica і Cesi (desambiguació) · Veure més »

Charles Rostaing

Charles Rostaing (Istres, 9 d'octubre de 1904 - Saint-Mitre-les-Remparts, 24 d'abril de 1999) fou un romanista, occitanista i especialista en onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Charles Rostaing · Veure més »

Cluenci

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Cluenci · Veure més »

Complex de Samotràcia

El Complex de Samotràcia és un dels principals santuaris panhel·lènics, situat en l'illa de Samotràcia, a Tràcia.

Nou!!: Onomàstica і Complex de Samotràcia · Veure més »

Comtat de Saint Pol

El comtat de Saint Pol fou una jurisdicció feudal del nord de França, a la regió del Ternois, al departament de Pas de Calais entre l'Artois i la Picardia, dependent del comtat de Flandes.

Nou!!: Onomàstica і Comtat de Saint Pol · Veure més »

Comtessa de Ségur

Sophie Rostopchine, comtessa de Ségur (segons l'onomàstica russa Sófia Fiódorovna Rostoptxinà, ciríl·lic Со́фья Фёдоровна Ростопчина́), nascuda l'1 d'agost del 1799 (el 19 de juliol del calendari julià llavors en vigor a Rússia) a Sant Petersburg, morta el 9 de febrer de 1874 a París, fou una escriptora francesa d'origen rus.

Nou!!: Onomàstica і Comtessa de Ségur · Veure més »

Corint (desambiguació)

* Pansa de Corint.

Nou!!: Onomàstica і Corint (desambiguació) · Veure més »

Cornut

* Cornut, proveït de corns.

Nou!!: Onomàstica і Cornut · Veure més »

Cortès

* Entitats de Població.

Nou!!: Onomàstica і Cortès · Veure més »

Corvus

* Antiga Roma.

Nou!!: Onomàstica і Corvus · Veure més »

Costa de Granit Rosa

La costa de granit rosa (en bretó, literalment " costa de pedra vermella ") és una zona costanera del canal de la Mànega situada a Côtes-d'Armor al nord de Bretanya, a la regió històrica de Trégor prop de Lannion.

Nou!!: Onomàstica і Costa de Granit Rosa · Veure més »

Cotis

* Mitologia: Cotito (Κοτυττώ, Κότυς) una deïtat tràcia.

Nou!!: Onomàstica і Cotis · Veure més »

Cotta

* Isoperla cotta, insecte plecòpter de la família dels perlòdids.

Nou!!: Onomàstica і Cotta · Veure més »

Crassipes

* Botànica.

Nou!!: Onomàstica і Crassipes · Veure més »

Cristòfor

Festes.

Nou!!: Onomàstica і Cristòfor · Veure més »

Cristina (desambiguació)

* Onomàstica i biografies: Cristina (nom).

Nou!!: Onomàstica і Cristina (desambiguació) · Veure més »

Cronquist

* Botànica: Sistema Cronquist taxonòmic per a les plantes.

Nou!!: Onomàstica і Cronquist · Veure més »

Curi (desambiguació)

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Curi (desambiguació) · Veure més »

Cursor (desambiguació)

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Cursor (desambiguació) · Veure més »

Dínies

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Dínies · Veure més »

Dia de Tatiana

Dia de Tatiana (Татья́нин день, Tatianin den) és una festa religiosa russa observada el 25 de gener segons el calendari gregorià (el 12 de gener segons el calendari julià).

Nou!!: Onomàstica і Dia de Tatiana · Veure més »

Dia del mestre

El dia del mestre és una festivitat commemorativa dedicada als mestres, catedràtics i professors.

Nou!!: Onomàstica і Dia del mestre · Veure més »

Diada de Sant Josep

La diada de Sant Josep, el 19 de març, és el dia en el qual se celebra el dia del pare. Es tracta d'una festa antiga que recentment, per paral·lelisme, ha inspirat la creació d'un dia de la mare que se celebra el primer diumenge de maig.

Nou!!: Onomàstica і Diada de Sant Josep · Veure més »

Die Meistersinger von Nürnberg

Die Meistersinger von Nürnberg (en alemany, Els mestres cantaires de Nuremberg) és una òpera en tres actes, escrita i composta per Richard Wagner. És una de les òperes més populars del repertori, i una de les més llargues habitualment representades, amb una durada de gairebé cinc hores. Va ser estrenada al Teatre Nacional de Múnic, el 21 de juny de 1868 pel director Hans von Bülow. La història té lloc a Nuremberg a mitjan. En aquell temps, Nuremberg era una Ciutat Lliure Imperial i un dels centres del Renaixement a Europa del Nord. L'argument es basa en l'històric gremi de Meistersinger (Mestres Cantaires), una associació de poetes i músics afeccionats, molts d'ells pertanyents a la petita burgesia, sovint mestres artesans de les seues respectives professions. Els mestres cantaires conreaven la creació musical amb una orientació artesanal, amb un intricat sistema de regles pel que feia a la composició i interpretació de cançons. L'òpera deu molt del seu encís a l'amable descripció del Nuremberg de l'època i de les tradicions del gremi dels mestres cantaires. Un dels personatges principals, el poeta i sabater Hans Sachs, està basat en una figura històrica: Hans Sachs (1494 - 1576), el més cèlebre dels mestres cantaires històrics. En el primer Acte, l'orfebre de la ciutat, Veit Pogner, anuncia que el guanyador del certamen de cançons del dia de Sant Joan obtindrà la mà de la seua filla Eva. L'únic requisit és que el guanyador siga, o esdevinga, mestre cantaire. Walther, un jove cavaller que ja està enamorat dEva, decideix participar en el concurs, però la seua cançó és massa radical, i fracassa en el seu intent d'esdevenir mestre cantaire. En el segon acte, el funcionari municipal Beckmesser determina participar en el certamen amb l'objectiu de casar-se amb Eva, però inconscientment provoca un avalot. En el tercer acte, el sabater Hans Sachs ajuda a Walther a compondre una excel·lent cançó, amb la qual aconsegueix vèncer el seu contrincant Beckmesser i guanyar la mà dEva. Die Meistersinger von Nürnberg ocupa un lloc únic en la producció de Wagner. És l'única comèdia entre les seues òperes de maduresa (havent arribat a rebutjar la seva primerenca Das Liebesverbot), i l'única que té per marc un temps i lloc històric ben definit, en lloc d'un context mític o llegendari. També és l'única òpera de maduresa del compositor que està basada en una història absolutament original, escrita pel mateix Wagner. Incorpora tots els convencionalismes de l'òpera tradicional dels quals Wagner havia abominat en els seus precedents assajos de teoria de l'òpera: versos rimats, àries, cors, un quintet i fins i tot un ballet. Des del punt de vista tècnic, Wagner, que en la precedent òpera Tristan und Isolde havia assolit les màximes quotes de cromatisme i una harmonia que fregava l'atonalitat, amb Die Meistersinger fa una regressió a l'estricta escala diatònica. Die Meistersinger és també intertextual: com a L'Orfeo i Die Zauberflöte es tracta d'una composició musical en la qual la música mateixa és el centre de la història.

Nou!!: Onomàstica і Die Meistersinger von Nürnberg · Veure més »

Dindsenchas

Dindsenchas o Dindshenchas (segons l'ortografia moderna: Dinnseanchas o Dinnsheanchas o Dinnṡeanċas), significant "tradició dels llocs" (la paraula irlandesa moderna dinnseanchas significa " topografia "), és una classe de text onomàstic en l'antiga literatura irlandesa dels orígens dels noms de llocs i les tradicions respecte a esdeveniments i caràcters associats amb els llocs en qüestió.

Nou!!: Onomàstica і Dindsenchas · Veure més »

Divertimento núm. 11 (Mozart)

El Divertiment n.º 11 en re major, K. 251, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart.

Nou!!: Onomàstica і Divertimento núm. 11 (Mozart) · Veure més »

Domícia

* Via Domícia.

Nou!!: Onomàstica і Domícia · Veure més »

Dones a Etrúria

Mapa que mostra l'extensió d'Etrúria i la civilització etrusca. El mapa inclou les dotze ciutats de la Lliga Etrusca i ciutats notables fundades pels etruscs El rol de la dona a la societat etrusca és important en la vida quotidiana d'aquest poble, a diferència de les dones gregues i romanes.

Nou!!: Onomàstica і Dones a Etrúria · Veure més »

Drepani

Botànica.

Nou!!: Onomàstica і Drepani · Veure més »

Eburons

Els eburons (llatí: Eburones) foren un poble dels belgae establert entre el Mosa i el Rin.

Nou!!: Onomàstica і Eburons · Veure més »

El català, mare de totes les llengües

El català, mare de totes les llengües és un joc lingüístic de parèmies que utilitza una combinació de mots catalans amb caricatures fonètiques percebudes com a característiques d'una altra llengua.

Nou!!: Onomàstica і El català, mare de totes les llengües · Veure més »

El Vendrell

El Vendrell és una vila de la regió del Penedès, capital de la comarca del Baix Penedès.

Nou!!: Onomàstica і El Vendrell · Veure més »

Emília Lèpida

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Emília Lèpida · Veure més »

Emili Casanova Herrero

Emili Casanova Herrero (Agullent, 1956) és un filòleg valencià.

Nou!!: Onomàstica і Emili Casanova Herrero · Veure més »

Emilià

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Emilià · Veure més »

Enric Moreu-Rey

Enric Moreu-Rey (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1917 - 26 de febrer de 1992) va ser un filòleg i escriptor català.

Nou!!: Onomàstica і Enric Moreu-Rey · Veure més »

Escílax

* Geografia: Escílax (riu), riu del Pont.

Nou!!: Onomàstica і Escílax · Veure més »

Escobar

* Onomàstica: cognom d'origen castellà.

Nou!!: Onomàstica і Escobar · Veure més »

Església de Sant Felip Neri de Palma

L'actual església de Sant Felip Neri correspon al que antigament fou el convent i església del Sant Esperit.

Nou!!: Onomàstica і Església de Sant Felip Neri de Palma · Veure més »

Esop

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Esop · Veure més »

Espanya (desambiguació)

* Geografia.

Nou!!: Onomàstica і Espanya (desambiguació) · Veure més »

Etrusc (desambiguació)

Lingüística.

Nou!!: Onomàstica і Etrusc (desambiguació) · Veure més »

Euskaltzaindia

L'Euskaltzaindia, en català Reial Acadèmia de la Llengua Basca, és la institució acadèmica oficial que regula les normatives (gramàtiques, diccionaris, etc.) del basc.

Nou!!: Onomàstica і Euskaltzaindia · Veure més »

Eutidem

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Eutidem · Veure més »

Fabergé

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Fabergé · Veure més »

Fares

* Geografia.

Nou!!: Onomàstica і Fares · Veure més »

Fímbria

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Fímbria · Veure més »

Festos (desambiguació)

Festos (Phaestus) o Fest té aquests significats.

Nou!!: Onomàstica і Festos (desambiguació) · Veure més »

Fidenes (desambiguació)

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Fidenes (desambiguació) · Veure més »

Fitònim

Bufassa, cardalloba, cardiga, cardigàs, cardot gros, carnera borda i pet d'ase són, entre d'altres, els diversos fitònims en català per denominar l'espècie ''Onopordum acanthium L.'' Un fitònim és el nom d'una planta.

Nou!!: Onomàstica і Fitònim · Veure més »

Flamma

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Flamma · Veure més »

Fran Ramovš

Fran Ramovš (Ljubljana, 14 de setembre de 1890 – 16 de setembre de 1952), pseudònim de Julij Dub, va ser un lingüista eslovè que va estudiar els dialectes i l'onomàstica de la llengua eslovena.

Nou!!: Onomàstica і Fran Ramovš · Veure més »

Francesc Marsà Gómez

Francesc Marsà Gómez (Portbou, Província de Girona, 1924 – Barcelona, 1998) fou un filòleg llicenciat en filosofia i lletres (Secció de filologia romànica) a la Universitat de Barcelona (1949) i doctor en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid (1957) amb la tesi La villa en la toponimia catalana.

Nou!!: Onomàstica і Francesc Marsà Gómez · Veure més »

Francesca da Rimini (desambiguació)

* Onomàstica: Francesca da Rimini, figura històrica que ha donat nom a diverses obres.

Nou!!: Onomàstica і Francesca da Rimini (desambiguació) · Veure més »

Galba (desambiguació)

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Galba (desambiguació) · Veure més »

Gener

Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.

Nou!!: Onomàstica і Gener · Veure més »

George Bush

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і George Bush · Veure més »

Germà (desambiguació)

* Germà, parentiu, vegeu germà.

Nou!!: Onomàstica і Germà (desambiguació) · Veure més »

Gersenda de Tolosa

Gersenda (o Garsenda) de Tolosa (898-911), probablement filla d'Eudes de Tolosa, l'any 898 es casà amb Guifré II Borrell de Barcelona, del qual no tingué descendència masculina o els fills van morir de manera prematura, motiu pel qual els comtats, en morir Guifré II, van passar a Sunyer I. Varen tenir una filla, Riquilda de Narbona, casada amb Odó I el vescomte de Narbona el 933.

Nou!!: Onomàstica і Gersenda de Tolosa · Veure més »

Gesellschaft für deutsche Sprache

Logo La Gesellschaft für deutsche Sprache (Societat per la Llengua alemanya), o GfdS, amb la seva seu en Wiesbaden és la principal societat lingüística patrocinada pel govern Alemanya.

Nou!!: Onomàstica і Gesellschaft für deutsche Sprache · Veure més »

Glaucó

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Glaucó · Veure més »

Heli (desambiguació)

* Heli, gas Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Heli (desambiguació) · Veure més »

Hipseu

* Mitologia.

Nou!!: Onomàstica і Hipseu · Veure més »

Hircà

Gentilici.

Nou!!: Onomàstica і Hircà · Veure més »

Història del ferrocarril a Espanya

La història del ferrocarril a Espanya comença al amb la construcció de les primeres línies ferroviàries i s'estén fins a l'actualitat, i aquest sistema de transport s'ha convertit en un dels elements més importants de la societat i l'economia espanyoles.

Nou!!: Onomàstica і Història del ferrocarril a Espanya · Veure més »

Horcajo

* Geografia.

Nou!!: Onomàstica і Horcajo · Veure més »

Ibn Ammar

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Ibn Ammar · Veure més »

Ibn Habid

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Ibn Habid · Veure més »

Inal

onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Inal · Veure més »

Ingenu (desambiguació)

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Ingenu (desambiguació) · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Onomàstica і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Iotape (desambiguació)

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Iotape (desambiguació) · Veure més »

Irmina d'Oeren

Irmina d'Oeren (?- morta entre 704 i 710), fou la cofundadora, junt amb Sant Willibrord i la benefactora de l'abadia d'Echternach el 697.

Nou!!: Onomàstica і Irmina d'Oeren · Veure més »

Ismail

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Ismail · Veure més »

Ister

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Ister · Veure més »

Javier Giralt Latorre

Javier Giralt Latorre, (Barcelona, 1967) és un filòleg i professor titular de Filologia catalana del Departament de Lingüística i Literatura Hispàniques de la Universitat de Saragossa, on es va llicenciar i doctorar en Filosofia i Lletres (1997).

Nou!!: Onomàstica і Javier Giralt Latorre · Veure més »

Júnia

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Júnia · Veure més »

Jean-Paul Escudero

Jean-Paul Escudero (París, 1957) és un lingüista nord-català, especialista en la llengua i la música gitana.

Nou!!: Onomàstica і Jean-Paul Escudero · Veure més »

Jesús Portavella i Isidoro

Jesús Portavella i Isidoro (?, 1932 - Barcelona, 14 de maig de 2023) va ser un escriptor i arquitecte català, especialista en onomàstica i heràldica.

Nou!!: Onomàstica і Jesús Portavella i Isidoro · Veure més »

Joan Peytaví i Deixona

Joan Peytaví i Deixona (Perpinyà, 1 d'abril del 1968) és un historiador, catedràtic, professor, investigador i divulgador català.

Nou!!: Onomàstica і Joan Peytaví i Deixona · Veure més »

Johannes Hubschmid

No confondre amb el seu pare Johann Ulrich Hubschmid (o Hubschmied), que també publicà estudis de toponímia preromànica Johannes Hubschmid (Küsnacht, Zuric, 14 d'agost de 1916 - Heidelberg, gener de 1995) va ser un romanista suís.

Nou!!: Onomàstica і Johannes Hubschmid · Veure més »

José Leite de Vasconcelos

José Leite de Vasconcelos Cardoso Pereira de Melo (Ucanha, 7 de juliol de 1858 — Lisboa, 17 de maig de 1941) va ser un lingüista, filòleg i etnògraf portuguès.

Nou!!: Onomàstica і José Leite de Vasconcelos · Veure més »

Josep Giner i Marco

també conegut com a Guillem Renat i Ferrís (cognoms dels seus avis), va ser un dels primers filòlegs rellevants del País Valencià.

Nou!!: Onomàstica і Josep Giner i Marco · Veure més »

Josep Maria Albaigès i Olivart

Josep Maria Albaigés i Olivart (Juneda, Les Garrigues, 8 d'octubre de 1940 - Barcelona, 18 de març de 2014) fou enginyer de camins i llicenciat en ciències econòmiques, professor i divulgador català.

Nou!!: Onomàstica і Josep Maria Albaigès i Olivart · Veure més »

Josep Maria Soler

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Josep Maria Soler · Veure més »

Josep Martines Peres

Josep Martines Peres (Benimantell, la Marina Baixa, febrer del 1963) és un filòleg valencià, acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, membre numerari 263 de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i president de la Comissió de Lexicografia del IEC.

Nou!!: Onomàstica і Josep Martines Peres · Veure més »

Josep Moran i Ocerinjauregui

Josep Moran i Ocerinjauregui (Barcelona-Les Corts, 22 de desembre de 1944) és un lingüista català.

Nou!!: Onomàstica і Josep Moran i Ocerinjauregui · Veure més »

Juanola

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Juanola · Veure més »

Juncà

* Onomàstica: cognom català.

Nou!!: Onomàstica і Juncà · Veure més »

Kasim

Nom de diversos prínceps otomans.

Nou!!: Onomàstica і Kasim · Veure més »

Khalil

Geografia.

Nou!!: Onomàstica і Khalil · Veure més »

Lagos (desambiguació)

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Lagos (desambiguació) · Veure més »

Leucs

Els leucs (llatí Leuci) foren un poble gal entre els mediomàtrics al nord i els lingons al sud.

Nou!!: Onomàstica і Leucs · Veure més »

Liburni

El liburni era la llengua parlada pels antics pobladors de Libúrnia a l'època clàssica.

Nou!!: Onomàstica і Liburni · Veure més »

Lici

El lici és (𐊗𐊕𐊐𐊎𐊆𐊍𐊆 Trm̃mili) una llengua morta, parlada pels habitants de Lícia, a Anatòlia, durant l'edat del ferro.

Nou!!: Onomàstica і Lici · Veure més »

Lingüística general

La lingüística general és la part de la lingüística que se centra en l'estudi dels conceptes generals d'aquesta ciència de manera genèrica, sense basar-los a cap llengua en concret (mirant tendències a diversos idiomes), o analitzant el que es denomina universal lingüístic, present a totes les llengües.

Nou!!: Onomàstica і Lingüística general · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Onomàstica і Literatura catalana · Veure més »

Llengües hispanocèltiques

Les llengües hispanocèltiques són el conjunt de varietats dialectals de filiació cèltica que es parlaven a la Península Ibèrica abans de l'arribada dels romans (el 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica).

Nou!!: Onomàstica і Llengües hispanocèltiques · Veure més »

Llengües preromanes

Llengües preromanes de la península Ibèrica Les llengües preromanes són aquelles que es parlaven en un determinat territori abans de l'arribada dels romans.

Nou!!: Onomàstica і Llengües preromanes · Veure més »

Llengua amorrita

Cronologia de les llengües semítiques La llengua amorrita és una llengua semítica parlada pel poble amorrita que vivia a l'alta i baixa Mesopotàmia (equivalent de la Síria actual) entre finals del 3r mil·lenni aC fins i principis del 2n mil·lenni aC.

Nou!!: Onomàstica і Llengua amorrita · Veure més »

Llengua sícula

La llengua sicula és una llengua indoeuropea extinta, escassament documentada.

Nou!!: Onomàstica і Llengua sícula · Veure més »

Llibre del Repartiment d'Oriola

El Llibre dels Repartiments dels terres entre vehins de la molt Noble i Leal i Insigne Ciutat d'Oriola és l'únic testimoniatge dels repartiments de terres d'Oriola i de la comarca valenciana del Baix Segura duts a terme després de la conquesta en l'any 1243.

Nou!!: Onomàstica і Llibre del Repartiment d'Oriola · Veure més »

Llista d'especialitats 55 de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista d'especialitats del camp 55 (Història) de la Nomenclatura de la UNESCO.

Nou!!: Onomàstica і Llista d'especialitats 55 de la Nomenclatura de la UNESCO · Veure més »

Llista de misses de Haydn

La llista de les misses escrites pel compositor del Classicisme Franz Joseph Haydn es numeren seguint l'ordre cronològic de composició que apareix al New Grove.

Nou!!: Onomàstica і Llista de misses de Haydn · Veure més »

Luci Asini Gal

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Luci Asini Gal · Veure més »

Manassès

* Religió.

Nou!!: Onomàstica і Manassès · Veure més »

Manuel Sanchis i Guarner

Màquina d'escriure, ulleres i ploma estilogràfica de Sanchis Guarner. El llibre és el mecanoscrit original del seu llibre ''La ciutat de València. Síntesi d'història i geografia urbana'' Sanchis Guarner (a la dreta) en la presentació del llibre ''Poemes Home-Terra'' d'en Josep Lozano i Lerma, a Alginet (6 de juny de 1971) fou un filòleg, historiador i escriptor valencià en llengua catalana.

Nou!!: Onomàstica і Manuel Sanchis i Guarner · Veure més »

Marí

* Mariner.

Nou!!: Onomàstica і Marí · Veure més »

Mare de Déu del Carme

Mare de Déu del Carme, a Beniaján La Mare de Déu del Carme és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu.

Nou!!: Onomàstica і Mare de Déu del Carme · Veure més »

Mare de Déu del Pilar

La Mare de Déu del Pilar és una Mare de Déu catòlica, patrona de la Hispanitat, venerada a la Basílica del Pilar de Saragossa, a la qual dona nom.

Nou!!: Onomàstica і Mare de Déu del Pilar · Veure més »

Margalef (desambiguació)

* Geografia.

Nou!!: Onomàstica і Margalef (desambiguació) · Veure més »

Maria Carme Riu de Martín

Maria Carme Riu de Martin (Barcelona 1958) és historiadora de l'art de la ceràmica catalana medieval.

Nou!!: Onomàstica і Maria Carme Riu de Martín · Veure més »

Maribel Guardiola Savall

Maria Isabel Guardiola Savall (Bolulla, la Marina Baixa, 1973) és una filòloga valenciana, professora a la Universitat d'Alacant.

Nou!!: Onomàstica і Maribel Guardiola Savall · Veure més »

Marie-Thérèse Morlet

Marie-Thérèse Morlet (Guise, Aisne, 18 de novembre de 1913 - 9 de juliol de 2005) va ser una filòloga investigadora francesa especialista en onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Marie-Thérèse Morlet · Veure més »

Meritaton Taixerit

Meritaton Taixerit (s. XIV aC) va ser una princesa egípcia de la XVIII dinastia.

Nou!!: Onomàstica і Meritaton Taixerit · Veure més »

Michel Christol

Michel Christol (25 d'octubre de 1942, Castèlnòu de Guers, França) és un historiador francès especialista en l'Antiguitat Romana i particularment en epigrafia.

Nou!!: Onomàstica і Michel Christol · Veure més »

Mició

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Mició · Veure més »

Mitologia gal·lesa

VI'') La mitologia gal·lesa es compon tant de les tradicions populars desenvolupades a Gal·les com de les tradicions desenvolupades pels celtes britons en altres llocs abans del final del primer mil·lenni.

Nou!!: Onomàstica і Mitologia gal·lesa · Veure més »

Mitologia irlandesa

La mitologia irlandesa és el recull de mites sobre déus i herois d'Irlanda que van sorgir en l'antiguitat i van perviure fins a l'edat mitjana, en què van ser cristianitzats i assimilats o van ser considerats simples llegendes.

Nou!!: Onomàstica і Mitologia irlandesa · Veure més »

Miyamoto

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Miyamoto · Veure més »

Moló

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Moló · Veure més »

Nadal (desambiguació)

* Calendari: El mes de desembre (a l'Alguer).

Nou!!: Onomàstica і Nadal (desambiguació) · Veure més »

Nadia

Geografia.

Nou!!: Onomàstica і Nadia · Veure més »

Nahum (nom)

Nahum, també escrit con Nahúm, Nahun i Naüm (pronunciat en català /Naúm/) és un nom propi masculí català d’origen bíblic.

Nou!!: Onomàstica і Nahum (nom) · Veure més »

Níger (desambiguació)

* Antroponímia.

Nou!!: Onomàstica і Níger (desambiguació) · Veure més »

Neó (desambiguació)

Química.

Nou!!: Onomàstica і Neó (desambiguació) · Veure més »

Nom

El nom és la designació o denominació verbal (les denominacions no verbals les estudien la iconologia i la iconografia) que se li dona a una persona, animal, objecte, o concepte tangible o intangible, concret o abstracte, per distingir-lo d'altres.

Nou!!: Onomàstica і Nom · Veure més »

Nom de casa

Els noms de casa, també anomenats sobrenoms, són renoms que funcionen com una espècie de cognom no oficial, determinat per la pertinença a una determinada família ("Bargalló", "Crac", "Cerdanyès", etc.). De fet, els cognoms es van originar com a noms de casa que més endavant van oficialitzar-se, és a dir, que els actuals cognoms antigament van ser noms de casa.

Nou!!: Onomàstica і Nom de casa · Veure més »

Nom propi

Els noms propis són paraules que es fan servir per identificar una cosa particular: persones, animals, llocs, edificis o altres objectes.

Nou!!: Onomàstica і Nom propi · Veure més »

Nord-catalans

Els nord-catalans o catalans del nord són un grup humà originari de la Catalunya del Nord (comarques del Conflent, el Vallespir, l'Alta Cerdanya, el Capcir i el Rosselló, i l'occitana Fenolleda), a França.

Nou!!: Onomàstica і Nord-catalans · Veure més »

Numidi

El numidi o líbic era un conjunt de llengües i dialecte, parlat pels númides i libis al nord d'Àfrica a l'antiga regió de Líbia, estretament relacionada amb les llengües amazigues.

Nou!!: Onomàstica і Numidi · Veure més »

Octàvia

* Automòbils.

Nou!!: Onomàstica і Octàvia · Veure més »

Odó I de Tolosa

Odó I de Tolosa (Eudes, en la seva nominació francesa; 875? – 919) fou comte de Tolosa i Roergue (886- 919), marquès de Gòtia i comte d'Albi per dret uxori, és a dir de la seva muller (860 - 919).

Nou!!: Onomàstica і Odó I de Tolosa · Veure més »

Onomàstica de Califòrnia

Americae sive quartae orbis partis nova et exactissima descriptio, el primer mapa d'Amèrica que va utilitzar el nom de Califòrnia (1562). Califòrnia és el nom amb què la península fou batejada en 1539 durant l'expedició de Francisco de Ulloa, que apareix per primer com isola CaliforniaPolk (1991):p.130 en la traducció de Giovanni Battista Ramusio del dietari de Francisco Preciado, que va participar en l'expedició d'Ulloa, i que s'ha perdut.

Nou!!: Onomàstica і Onomàstica de Califòrnia · Veure més »

Onomàstica del Camp de Tarragona

L'onomàstica del Camp de Tarragona és la branca de la lingüística que estudia els noms propis –és a dir, els no comuns– d'aquesta zona del Principat.

Nou!!: Onomàstica і Onomàstica del Camp de Tarragona · Veure més »

Onomàsticon d'Amenemipet

LOnomàsticon d'Amenemipet, també anomenat Onomàsticon d'Amenop és un document egipci, escrit en algun moment entre finals de la dinastia XX i la dinastia XXII.

Nou!!: Onomàstica і Onomàsticon d'Amenemipet · Veure més »

Orontes (desambiguació)

* Riu Orontes, principal riu de Síria, exclòs l'Eufrates.

Nou!!: Onomàstica і Orontes (desambiguació) · Veure més »

Oswaldo Cruz

Oswaldo Gonçalves CruzLa grafia original del nom del biografiat Oswaldo Gonçalves Cruz, era fins al 2015 atualizada com a Osvaldo conforme a l'onomàstica establerta a partir del Formulário Ortográfico de 1943, per seguir les mateixes regles que els substantius comuns.

Nou!!: Onomàstica і Oswaldo Cruz · Veure més »

Ovini

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Ovini · Veure més »

Panteó de Marins Il·lustres

El Panteó de Marins Il·lustres és un edifici d'estil neoclàssic, construït en el, situat dins del recinte de la Població militar de San Carlos, a San Fernando (Cadis), i on hi descansen les restes mortals de nombrosos marins espanyols.

Nou!!: Onomàstica і Panteó de Marins Il·lustres · Veure més »

Parisis

Els parisis (llatí: Parisii) foren una tribu de gals esmentada per Juli Cèsar i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Onomàstica і Parisis · Veure més »

Patronymica Romanica

El projecte Patronymica Romanica (acrònim PatRom) té com a objectiu elaborar un diccionari representatiu de cognoms dels dominis lingüístics romànics, explicats des d'un punt de vista històric i lingüístic.

Nou!!: Onomàstica і Patronymica Romanica · Veure més »

Patxi Salaberri Zaratiegi

Patxi Salaberri Zaratiegi (Uxue, 24 d'abril de 1959) és un lingüista, filòleg, escriptor i acadèmic navarrès.

Nou!!: Onomàstica і Patxi Salaberri Zaratiegi · Veure més »

Pàmfil (desambiguació)

* Nàutica:Pàmfil, vaixell de rems.

Nou!!: Onomàstica і Pàmfil (desambiguació) · Veure més »

Pet

* Fisiologia: Pet (flatulència), gas expulsat per l'anus fent soroll (si no sona és una llufa).

Nou!!: Onomàstica і Pet · Veure més »

Pigat

* Onomàstica: malnom.

Nou!!: Onomàstica і Pigat · Veure més »

Pobles de la mar

Els pobles de la mar són un conjunt de pobles que emprengueren un moviment migratori entre mitjans del i principis del.

Nou!!: Onomàstica і Pobles de la mar · Veure més »

Polo (desambiguació)

* Automobilisme: Volkswagen Polo és un model de cotxe de la marca Volkswagen.

Nou!!: Onomàstica і Polo (desambiguació) · Veure més »

Prenom

El prenom és la designació científica del nom de fonts, també anomenat nom de pila, nom de baptisme o nom de bateig, perquè és el que els cristians imposen en el baptisme.

Nou!!: Onomàstica і Prenom · Veure més »

Quint Cecili Metel Crètic

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Quint Cecili Metel Crètic · Veure més »

Quint Cecili Metel Nepot

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Quint Cecili Metel Nepot · Veure més »

Quint Labiè

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Quint Labiè · Veure més »

Quint Marci Filip

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Quint Marci Filip · Veure més »

Quint Marci Rex

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Quint Marci Rex · Veure més »

Ramon Amigó Anglès

Ramon Amigó Anglès (Reus, Baix Camp, 16 de gener de 1925 - Reus, 16 de setembre de 2011) fou un escriptor, professor de català i onomatòleg.

Nou!!: Onomàstica і Ramon Amigó Anglès · Veure més »

Re

* Química: Re és el símbol de l'element químic reni.

Nou!!: Onomàstica і Re · Veure més »

Rei Artús

El Rei Artús o Artur fou un líder brità dels segles i, el qual, segons les històries i romanços medievals, encapçalà la defensa de Bretanya (entenent per aquesta denominació tant la continental com la insular) davant dels VI.

Nou!!: Onomàstica і Rei Artús · Veure més »

Renada Laura Portet

Renada Laura Calmon-Ouillet, coneguda pel nom de ploma Renada-Laura Portet, (Sant Pau de Fenollet, Occitània, 28 d'agost de 1927 – Elna, 5 de setembre de 2021) va ser una escriptora nord-catalana d'origen occità i una de les veus literàries més importants de Catalunya del Nord.

Nou!!: Onomàstica і Renada Laura Portet · Veure més »

Riwallon de Bretanya

Riwallon de Bretanya (segle IX), escrit també Rivalon o Rivallon, fou un príncep bretó fill del rei Salomó I de Bretanya i de la seva esposa Wembrit.

Nou!!: Onomàstica і Riwallon de Bretanya · Veure més »

Rudalt de Vannes

Rudalt de Vannes (segle X), fill d'Alan I de Bretanya, rei de Bretanya, comte de Vannes i de Nantes, va ser comte de Vannes vers 907- 913.

Nou!!: Onomàstica і Rudalt de Vannes · Veure més »

Sabadell

Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.

Nou!!: Onomàstica і Sabadell · Veure més »

Sacerdot (desambiguació)

Religió.

Nou!!: Onomàstica і Sacerdot (desambiguació) · Veure més »

Salvador (nom)

Salvador és un nom propi masculí habitual a tot el domini lingüístic del català.

Nou!!: Onomàstica і Salvador (nom) · Veure més »

Sòfocles (desambiguació)

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Sòfocles (desambiguació) · Veure més »

Schwarzburg (desambiguació)

* Geografia.

Nou!!: Onomàstica і Schwarzburg (desambiguació) · Veure més »

Segon (desambiguació)

* Segon, unitat de temps.

Nou!!: Onomàstica і Segon (desambiguació) · Veure més »

Semasiologia

La semasiologia (del grec σημασία semasia, “significat”, σημαίνω semaino “indicar, significar”) és una disciplina de la lingüística que s'ocupa de la qüestió “què vol dir el mot X?”.

Nou!!: Onomàstica і Semasiologia · Veure més »

Shen Di

Shen Di (xinès simplificat: 申迪) (Dalian 1994 -) és una guionista i directora de cinema xinesa.

Nou!!: Onomàstica і Shen Di · Veure més »

Societat d'Onomàstica

La Societat d'Onomàstica és una entitat amb personalitat jurídica pròpia que fou fundada el 1980 pel doctor Enric Moreu-Rey i diversos estudiosos i professors universitaris, principalment de la zona del Camp de Tarragona.

Nou!!: Onomàstica і Societat d'Onomàstica · Veure més »

Túbul

* Túbul proximal, que neix de la càpsula de Bowman i va fins a la Nansa de Henle.

Nou!!: Onomàstica і Túbul · Veure més »

Teatro San Carlo

El Real Teatro di San Carlo (en napolità: Rial Triato 'e San Carlo), més conegut com el Teatro San Carlo, és el teatre d'òpera de Nàpols, un dels més antics en funcionament ininterromput des de la seva fundació.

Nou!!: Onomàstica і Teatro San Carlo · Veure més »

Teònim

Un teònim (del grec θεος (theos, déu) i ὄνομα (onòma, nom), és el nom propi d'una deïtat. L'estudi dels teònims és una rama de l'onomàstica. El nom d'un déu d'una societat pot ser útil per a entendre l'origen del seu llenguatge segons el punt de vista d'una deïtat particular. Els teònims han estat útils per entendre les connexions de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Onomàstica і Teònim · Veure més »

Therme

Geografia.

Nou!!: Onomàstica і Therme · Veure més »

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Nou!!: Onomàstica і Toponímia · Veure més »

Torelli (desambiguació)

* Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Torelli (desambiguació) · Veure més »

Urani (desambiguació)

* Urani, element químic Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Urani (desambiguació) · Veure més »

Vancouver (desambiguació)

Geografia.

Nou!!: Onomàstica і Vancouver (desambiguació) · Veure més »

Volteig humà de campanes de Castellfabib

Vista de l'església de Castellfabib amb el seu campanar. El volteig humà de campanes és una tradició festiva i religiosa que té lloc en el campanar de l'Església Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels de la vila valenciana de Castielfabib.

Nou!!: Onomàstica і Volteig humà de campanes de Castellfabib · Veure més »

Xenó (desambiguació)

* Xenó, element químic Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Xenó (desambiguació) · Veure més »

Xesús Ferro Ruibal

és un teòleg, llatinista i escriptor gallec.

Nou!!: Onomàstica і Xesús Ferro Ruibal · Veure més »

Zòpir

Onomàstica.

Nou!!: Onomàstica і Zòpir · Veure més »

Zoonímia

La zoonímia és la part de l'onomàstica que estudia els noms propis d'animals, com podrien ser el del goril·la Floquet de Neu, el de l'ovella Dolly o el de la gossa Laika.

Nou!!: Onomàstica і Zoonímia · Veure més »

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 1 d'abril · Veure més »

1 de febrer

El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 1 de febrer · Veure més »

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 1 de gener · Veure més »

1 de maig

El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 1 de maig · Veure més »

10 d'abril

El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 10 d'abril · Veure més »

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 11 d'abril · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 11 d'octubre · Veure més »

11 de febrer

L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 11 de febrer · Veure més »

12 de gener

El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 12 de gener · Veure més »

12 de març

El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 12 de març · Veure més »

13 d'abril

El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 13 d'abril · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 14 d'abril · Veure més »

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 14 d'octubre · Veure més »

14 de gener

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 14 de gener · Veure més »

14 de març

El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 14 de març · Veure més »

15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 15 de gener · Veure més »

15 de novembre

El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 15 de novembre · Veure més »

16 d'abril

El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 16 d'abril · Veure més »

16 d'octubre

El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 16 d'octubre · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 16 de gener · Veure més »

16 de març

El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 16 de març · Veure més »

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 17 d'abril · Veure més »

17 de març

El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 17 de març · Veure més »

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 18 d'abril · Veure més »

18 de desembre

El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 18 de desembre · Veure més »

18 de març

El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 18 de març · Veure més »

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 19 d'abril · Veure més »

19 d'octubre

El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 19 d'octubre · Veure més »

19 de desembre

El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 19 de desembre · Veure més »

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 19 de gener · Veure més »

19 de març

El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 19 de març · Veure més »

2 d'abril

El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 2 d'abril · Veure més »

2 d'octubre

El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 2 d'octubre · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 2 de desembre · Veure més »

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 2 de febrer · Veure més »

2 de gener

El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 2 de gener · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 2 de maig · Veure més »

2 de març

El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 2 de març · Veure més »

20 d'abril

El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 20 d'abril · Veure més »

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 21 de gener · Veure més »

21 de març

El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 21 de març · Veure més »

21 de setembre

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 21 de setembre · Veure més »

22 d'agost

El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 22 d'agost · Veure més »

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 22 de gener · Veure més »

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 22 de setembre · Veure més »

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 23 d'abril · Veure més »

23 de desembre

El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 23 de desembre · Veure més »

23 de gener

El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 23 de gener · Veure més »

23 de març

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 23 de març · Veure més »

24 d'abril

El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 24 d'abril · Veure més »

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 24 de gener · Veure més »

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 24 de març · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 25 d'abril · Veure més »

25 de desembre

miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 25 de desembre · Veure més »

25 de gener

El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 25 de gener · Veure més »

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 25 de març · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 26 d'abril · Veure més »

26 de març

El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 26 de març · Veure més »

26 de setembre

El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 26 de setembre · Veure més »

27 de gener

El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 27 de gener · Veure més »

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 27 de març · Veure més »

27 de setembre

El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 27 de setembre · Veure més »

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 28 d'abril · Veure més »

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 28 de gener · Veure més »

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 28 de setembre · Veure més »

29 d'octubre

El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 29 d'octubre · Veure més »

29 de febrer

El 29 de febrer és el seixantè dia dels anys de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 29 de febrer · Veure més »

29 de gener

El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 29 de gener · Veure més »

29 de març

El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 29 de març · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 3 d'abril · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 3 de maig · Veure més »

3 de novembre

El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 3 de novembre · Veure més »

30 de març

El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 30 de març · Veure més »

31 de gener

El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 31 de gener · Veure més »

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 31 de març · Veure més »

4 de febrer

El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 4 de febrer · Veure més »

4 de gener

El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 4 de gener · Veure més »

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 5 de febrer · Veure més »

5 de gener

El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 5 de gener · Veure més »

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 5 de març · Veure més »

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 6 d'abril · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 6 d'octubre · Veure més »

6 de febrer

El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 6 de febrer · Veure més »

6 de març

El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 6 de març · Veure més »

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 7 d'abril · Veure més »

7 de gener

El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 7 de gener · Veure més »

8 de gener

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 8 de gener · Veure més »

8 de març

El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 8 de març · Veure més »

8 de novembre

El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 8 de novembre · Veure més »

9 d'abril

El 9 d'abril és el noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 9 d'abril · Veure més »

9 de gener

El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Onomàstica і 9 de gener · Veure més »

9 de maig

El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 9 de maig · Veure més »

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Onomàstica і 9 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

Onomatòleg.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat