Accés més ràpid que el navegador!
58 les relacions: Abu Said Bahadur Khan, Al-Muzaffar ben Mansur, Alafrank, Alfabet mongol, Ali Padshah, Aliança francomongola, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Alishah Tadj al-Din, Amir Coban, Amir Sharaf al-Din Muẓaffar, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, Awnik, Čäpär, Baixkíria, Banu Muhanna, Bogeria i deposició de Miran Xah, Dinastia jalayírida, Dinastia Kart, Dinastia kinkhwàrida, Duwa, Esen Buka I, Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din, Gilan, Història del Caucas, Il-kanat, Jahan Timur, Kanat de Txagatai, Kandahar, Karaunes, Khan Zade, Kutlugh Khwaja, Kutlugh Shah Noyan, Kutlughkhànida, Lahidjan, Mahmud Ghazan, Malik Fakhr al-Din, Maragha, Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad, Miran Xah, Mubariz al-Din Muhàmmad, Muhàmmad Khan, Musa Khan, Paixà Musa Beg, Província del Kurdistan (Iran), Qazvín, Raixid-ad-Din, Sali Sarai, Setge d'Arwad, Sulduz, Sultaniyya, ..., Tabriz, Taj, Timurtaix Coban, Txapar Khan, Uzbeg Khan, Xah Rukh (timúrida), Xaraf al-Din Mahmud Xah, Yasaur. Ampliar l'índex (8 més) »
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Nou!!: Oljeitu і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »
Al-Muzaffar ben Mansur
Sharaf al-Din Al-Muzaffar ben Mansur (+1314), fou el primer membre destacat de la dinastia muzaffàrida i qui li va donar el nom.
Nou!!: Oljeitu і Al-Muzaffar ben Mansur · Veure més »
Alafrank
Alafrank (Ala Fireng) fou el fill gran de l'Il-kan Gaykhatu (1291-1295).
Nou!!: Oljeitu і Alafrank · Veure més »
Alfabet mongol
L'alfabet mongol o escriptura mongol tradicional o clàssica (en escriptura mongol:, Mongγol bičig; en alfabet ciríl·lic mongol: Mongol bichig), també conegut com a Hudum Mongol bichig, va ser el primer sistema d'escriptura creat específicament per a la llengua mongol, i fou el més usat fins a la introducció del ciríl·lic el 1946.
Nou!!: Oljeitu і Alfabet mongol · Veure més »
Ali Padshah
Ali Padshah (+ 24 de juliol de 1336) fou un amir mongol, cap dels oirats, governador del Diyarbakir i promotor del kan Musa Khan.
Nou!!: Oljeitu і Ali Padshah · Veure més »
Aliança francomongola
Carta enviada per l'il-kan mongol Öljaitü al rei Felip IV de França el 1305 per proposar-li una col·laboració militar Els croats francs i l'Imperi Mongol feren diversos intents de teixir una aliança francomongola contra el seu enemic comú, els califats islàmics, durant el.
Nou!!: Oljeitu і Aliança francomongola · Veure més »
Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.
Nou!!: Oljeitu і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »
Alishah Tadj al-Din
Alishah Tadj al-Din fou visir dels kans Il-kan Oldjeitu (1304-1316) i Abu Said Bahadur Khan (1317-1335).
Nou!!: Oljeitu і Alishah Tadj al-Din · Veure més »
Amir Coban
Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan).
Nou!!: Oljeitu і Amir Coban · Veure més »
Amir Sharaf al-Din Muẓaffar
Amir Sharaf al-Din Muẓaffar fou un personatge de la família notable dels muzaffàrides, net de l'ancestre de la família Ghiyat al-Din Haji.
Nou!!: Oljeitu і Amir Sharaf al-Din Muẓaffar · Veure més »
An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun
Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).
Nou!!: Oljeitu і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun · Veure més »
Awnik
Awnik, coneguda a Turquia com Avnik Kalesi, és una antiga fortalesa o castell al cim d'una muntanya propera a la vila de Güzelhisar, a la província d'Erzurum a Turquia.
Nou!!: Oljeitu і Awnik · Veure més »
Čäpär
Čäpär (o Čapar) fou un kan mongol, fill gran de Kaydu Khan (Qaydu Khan) i besnet del gran kan Ogodei.
Nou!!: Oljeitu і Čäpär · Veure més »
Baixkíria
Situació de la República de Baixkortostan Baixkortostan, oficialment la República de Baixkortostan, també coneguda com a Baixkíria, és una república de Rússia situada entre el Volga i els Urals a l'Europa de l'Est.
Nou!!: Oljeitu і Baixkíria · Veure més »
Banu Muhanna
Els banu muhanna són una tribu àrab, branca dels rabia i branca dels tayyi.
Nou!!: Oljeitu і Banu Muhanna · Veure més »
Bogeria i deposició de Miran Xah
La bogeria i deposició de Miran Xah van ser esdeveniments relacionats amb la vida i la carrera política de l'historiador, escriptor i polític croat Miran Xah.
Nou!!: Oljeitu і Bogeria i deposició de Miran Xah · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Oljeitu і Dinastia jalayírida · Veure més »
Dinastia Kart
La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.
Nou!!: Oljeitu і Dinastia Kart · Veure més »
Dinastia kinkhwàrida
La dinastia kinkhwàrida fou una dinastia que va governar el Tabaristan (Mazanderan) als segles i. Era una branca col·lateral dels bawàndides.
Nou!!: Oljeitu і Dinastia kinkhwàrida · Veure més »
Duwa
Duwa, Tuwa, Du'a o Doa Ledjan (mort el 1307) fou kan de Txagatai (1282 –1307).
Nou!!: Oljeitu і Duwa · Veure més »
Esen Buka I
Esen Buka I (o Esen Buka I) fou kan del Kanat de Txagatai (1310 – 1318).
Nou!!: Oljeitu і Esen Buka I · Veure més »
Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din
Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din Fadhl Allah (+ 1336) fou un ministre i polític del il-kanat mongol de Pèrsia, fill del historiador i polític Rashid-al-Din al-Hamadani, un jueu convertit al islam.
Nou!!: Oljeitu і Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din · Veure més »
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Nou!!: Oljeitu і Gilan · Veure més »
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Nou!!: Oljeitu і Història del Caucas · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Oljeitu і Il-kanat · Veure més »
Jahan Timur
Izz al-Din Jahan Timur (segle XIV) fou un kan il-kànida de 1339 a 1340 sota control del jalayírida Hasan Buzurg.
Nou!!: Oljeitu і Jahan Timur · Veure més »
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Nou!!: Oljeitu і Kanat de Txagatai · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Oljeitu і Kandahar · Veure més »
Karaunes
Karaunes o Qaraunes (negres o barrejats) a vegades també anomenats Neguderis o Nikudaris (que realment formen un grup similar però separat) foren un grup mongol que es va establir a l'Afganistan i est de Pèrsia.
Nou!!: Oljeitu і Karaunes · Veure més »
Khan Zade
Khan Zade (Sevin Beg Khanzada) (+1411), fou princesa de la dinastia Sufi, filla de Husayn Sufi, casada successivament amb dos fills de Tamerlà.
Nou!!: Oljeitu і Khan Zade · Veure més »
Kutlugh Khwaja
Kutlugh Khwaja o Qutlugh Khwaja (+ 1313/1314) fou un príncep mongol txagataïda, fill de Duwa (kan de Txagatai), que fou cap dels karaunes.
Nou!!: Oljeitu і Kutlugh Khwaja · Veure més »
Kutlugh Shah Noyan
Kutlugh Shah Noyan (? - 1307) fou un emir mongol al servei dels il-kànides de Pèrsia, membre de la tribu Mangit i descendent d'un general de Genguis Khan de nom Jedei Noyan.
Nou!!: Oljeitu і Kutlugh Shah Noyan · Veure més »
Kutlughkhànida
La dinastia Kutlughkhànida (dels kutlughkhànides) de vegades també kutlúghida (dels kutúghlides) fou una nissaga de Kirman que va governar la província entre 1222 i 1318.
Nou!!: Oljeitu і Kutlughkhànida · Veure més »
Lahidjan
Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.
Nou!!: Oljeitu і Lahidjan · Veure més »
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Nou!!: Oljeitu і Mahmud Ghazan · Veure més »
Malik Fakhr al-Din
Malik Fakhr al-Din fou malik de la dinastia Kart d'Herat.
Nou!!: Oljeitu і Malik Fakhr al-Din · Veure més »
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Nou!!: Oljeitu і Maragha · Veure més »
Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad
Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad (mort vers 1318) fou màlik mihrabànida de Sistan de 1261 a la seva mort.
Nou!!: Oljeitu і Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad · Veure més »
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Nou!!: Oljeitu і Miran Xah · Veure més »
Mubariz al-Din Muhàmmad
Mubariz al-Din Muhammad (mort a inicis del 1364) fou emir muzaffàrida a Pèrsia, que va governar del 1314 al 1358.
Nou!!: Oljeitu і Mubariz al-Din Muhàmmad · Veure més »
Muhàmmad Khan
Muhammad Khan (mort el 16 de juliol de 1338) fou un kan il-kànida proclamat pel jalayírida Hasan Buzurg.
Nou!!: Oljeitu і Muhàmmad Khan · Veure més »
Musa Khan
Musa Khan (mort el 18 de juliol de 1337) fou un kan de Pèrsia, de la dinastia il-kànida tot i no ser pròpiament un il-kànida.
Nou!!: Oljeitu і Musa Khan · Veure més »
Paixà Musa Beg
Paixà Musa Beg (? - Ermenek, gener de 1345) fou emir o bei de la dinastia dels karamànides.
Nou!!: Oljeitu і Paixà Musa Beg · Veure més »
Província del Kurdistan (Iran)
La província del Kurdistan (en persa: استان کردستان, Ostâne Kordestân; en kurd: پارێزگه ی کوردستان, Parêzgeha Kurdistanê) és una de les 31 províncies de l'Iran.
Nou!!: Oljeitu і Província del Kurdistan (Iran) · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Oljeitu і Qazvín · Veure més »
Raixid-ad-Din
Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1430-1434 dC. Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.
Nou!!: Oljeitu і Raixid-ad-Din · Veure més »
Sali Sarai
Sali Sarai fou una població a la vora del riu Oxus o Jihun, uns 70 km al sud-est de Termez (Tirmidh), probablement propera a la desembocadura teòrica del riu Kafirnigan (que en el que seria la seva desembocadura generalment està sec) en la frontera entre Uzbekistan i Tadjikistan.
Nou!!: Oljeitu і Sali Sarai · Veure més »
Setge d'Arwad
El setge d'Arwad del 1302–1303 fou un dels episodis finals de les croades a l'est de la Mediterrània.
Nou!!: Oljeitu і Setge d'Arwad · Veure més »
Sulduz
Sulduz (Süldüz, també Suldus, Selduz i Seldus) fou una tribu mongola establerta a Transoxiana i turquitzada.
Nou!!: Oljeitu і Sulduz · Veure més »
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Nou!!: Oljeitu і Sultaniyya · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Oljeitu і Tabriz · Veure més »
Taj
Taj, també transcrita Tadj, és la paraula àrab que designa a la corona.
Nou!!: Oljeitu і Taj · Veure més »
Timurtaix Coban
Timurtaix Coban (mort 1328; també apareix com Temürtas o Timür-Tash) fou un príncep cobànida, segon fill de l'amir Coban.
Nou!!: Oljeitu і Timurtaix Coban · Veure més »
Txapar Khan
Txapar Khan (de vegades Djeper Khan) fou un kan mongol de la branca ogodeïda, fill i successor de Kaidu Khan quan aquest va morir el 1301.
Nou!!: Oljeitu і Txapar Khan · Veure més »
Uzbeg Khan
Uzbeg Khan (Özbeg, Uzbek, Ozbeg) fou kan de l'Horda d'Or, successor de Toktu Khan.
Nou!!: Oljeitu і Uzbeg Khan · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Oljeitu і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xaraf al-Din Mahmud Xah
Xaraf al-Din Mahmud Xah fou el fundador de la dinastia coneguda com a indjúida que va regnar al Fars, Isfahan i Luristan al.
Nou!!: Oljeitu і Xaraf al-Din Mahmud Xah · Veure més »
Yasaur
Yasaur (+ 1320) fou un príncep txagataïda revoltat contra el seu kan i per un temps kan vassall dels il-kànides.
Nou!!: Oljeitu і Yasaur · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, Oldjeitu, Oldjeytu, Oljeitu Khan, Oljeytu, Öljaitü, Öljeitü.
