Accés més ràpid que el navegador!
233 les relacions: Agnarr Geirröðsson, Alfabet rúnic, Ali, Anglosaxons, Anton Van Rooy, Arbre, Arquebisbat de Luxemburg, Arquetip (psicologia analítica), Arquitectura longobarda, Asgard, Ask i Embla, August von Galen, Aun, Ásbyrgi, Òrcades prehistòriques, Óðr, Ælfwald d'Ànglia de l'Est, Ælla, Æsir, Ætt, Àguila de sang, Bandua, Batalla de Berlín, Baugi, Bàlder, Bòltorn, Bergelmir, Bestla, Bestla (satèl·lit), Billingr, Blót, Borr, Bragi, Brunilda, Cacera infernal, Carl Reichenbach, Cavalcada de les valquíries, Cavall alat, Cavall blanc (mitologia), Cavall de Dalarna, Cavall islandès, Cavalls en la mitologia nòrdica, Cercle del Liceu, Corb, Creu, Cristianisme germànic, Cursa de cavalls, Dagr, Das Rheingold, David Lane, ..., Déu de la guerra, Déu de la mort, Dia de la setmana, Die Walküre, Dimecres, Eadbald de Kent, Edu Marín i Garcia, Eikþyrnir, Einherjar, Einherjer, El hòbbit, El Penjat, Ergi, Erilaz, Erling Skjalgsson, Escwine d'Essex, Esport eqüestre, Estendard del corb, Eyvindr skáldaspillir, Fafnir, Fólkvangr, Fenrir, Frederiksberg, Freia, Freyr, Frigg, Fulla (deessa), Götterdämmerung, Gefjon, Genealogiae regum Anglorum, Genialitat, Gerðr, Geri i Freki, Germànics, Ginnungagap, Gnom, God of War (videojoc de 2018), Gram (mitologia), Gran Teatre del Liceu, Grímnismál, Guerra dels Æsir–Vanir, Gullinbursti, Gungnir, Gylfaginning, Gylfi, Happy Science, Hár (cràter), Hárbarðsljóð, Hávamál, Håkon Sigurdsson, Hödr, Hús-brenna, Hœnir, Heimdal, Heiti, Helgakviða Hundingsbana II, Helheim, Hengist i Horsa, Hermóðr, Història de Suècia, Hlín, Hludana, Hold Nickar, Hugin i Munin, Hyrrokkin, Iclingues, Influència de la cultura nòrdica, Irlandesos, Irminsul, J. R. R. Tolkien, Jón Ögmundarson, Jörð, Jötun, Jomsvikings, Kenning, King Arthur (Purcell), Kvasir, L'anell dels Nibelungs, La reina de les neus, Llança, Llança porquera, Llenguatge de les aus, Llista de cràters de Cal·listo, Llista de divinitats associades a la resurrecció, Llista de leitmotivs de L'anell del Nibelung, Llista de personatges, objectes i llocs de la mitologia germànica, Llista dels déus germànics, Lofn, Lokasenna, Loki, Loki, el detectiu misteriós, Lords of Chaos (llibre), Máni, Mímir, Mímisbrunnr, Móði i Magni, Meili, Mercuri (mitologia), Mercuri (planeta), Metamorfosi (mitologia), Metapedia, Mitjó de Nadal, Mitologia anglosaxona, Mitologia nòrdica, Mjölnir, Mont Odin, Mort (mitologia), Nòrdics, Nótt, Negre, Niflheim, Noruega, Nuberu, Ocells, Odense, Odenwald, Odin, Odin (Marvel Comics), Odinisme, Olaf Guthfrithsson, Operació Wotan, Origo gentis Langobardorum, Pedra de la bruixa serp, Pedres d'Ardre, Pedres de Stora Hammars, Penda, Poesia nòrdica antiga, Ragnarök, Ragnarok (sèrie de TV), Regne d'Essex, Regne de Lindsey, Rens del Pare Noel, Richard Mayr, Rindr, Roques de Stenness, Rudolf von Milde, Runes armanen, Saturn (mitologia), Sága i Sökkvabekkr, Sól, Siegfried (Wagner), Skadi, Skald, Skinfaxi i Hrímfaxi, Sleipnir, Societat Vril, Soldats d'Odin, Suècia, Suttungr, Svartálfar, Týr, Teisme, Temple d'Upsala, Thomas Carlyle, Thor, Thor Heyerdahl, Trifuncionalitat, Ukko, Utgard, Vafþrúðnir, Vafþrúðnismál, Valhalla, Vali, Valknut, Valquíria, Vanadi, Vé (déu), Vídar, Völundr, Völuspá, Veðrfölnir, Viking: Battle for Asgard, Vikings, Vili, Vili i Vé, Wehha, Winifred Wagner, Wotanisme, Wuffingas, Yggdrasil, Ymir, Ynglingasaga, Zeus. Ampliar l'índex (183 més) »
Agnarr Geirröðsson
Agnarr Geirröðsson és el fill del rei Geirröd —en nòrdic antic Geirröðr— la mitologia nòrdica.
Nou!!: Odin (déu) і Agnarr Geirröðsson · Veure més »
Alfabet rúnic
Pedra amb inscripcions rúniques a Uppsala, Suècia Un alfabet rúnic es compon d'un conjunt de signes anomenats runes.
Nou!!: Odin (déu) і Alfabet rúnic · Veure més »
Ali
* Mitologia.
Nou!!: Odin (déu) і Ali · Veure més »
Anglosaxons
Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.
Nou!!: Odin (déu) і Anglosaxons · Veure més »
Anton Van Rooy
Anton van Rooy (Rotterdam, Holanda, 1 de gener de 1870 - Múnic, Alemanya, 28 de novembre de 1932) fou un baix-baríton alemany.
Nou!!: Odin (déu) і Anton Van Rooy · Veure més »
Arbre
data.
Nou!!: Odin (déu) і Arbre · Veure més »
Arquebisbat de Luxemburg
El complex de l'abadia de Sants Maurici i Maur de Clervaux, edificada entre el 1909 i el 1910. La tomba de sant Villibrord, conservada a l'interior de l'església de l'abadia d'Echternach. Larquebisbat de Luxemburg (francès: Archidiocèse de Luxemburg, alemany: Erzdiözese Luxemburg; flamenc: Erzdiözees Lëtzebuerg; llatí: Archidioecesis Luxemburgensis) és una seu de l'Església Catòlica a Luxemburg, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Odin (déu) і Arquebisbat de Luxemburg · Veure més »
Arquetip (psicologia analítica)
''Èdip i l'esfinx'', de Gustave Moreau (1864) El psiquiatre, psicòleg i assagista suís Carl Gustav Jung entenia els arquetips com patrons i imatges arcaiques universals derivats de l'inconscient col·lectiu i són la contrapart psíquica de l'instint.
Nou!!: Odin (déu) і Arquetip (psicologia analítica) · Veure més »
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.
Nou!!: Odin (déu) і Arquitectura longobarda · Veure més »
Asgard
En la mitologia germànica, l'Asgard (en nòrdic antic Ásgarðr o Ásgárðr) és el món on viuen els déus de la nissaga dels Aesir, a diferència del Midgard, el món dels humans, i el Jotunheim, el món dels gegants.
Nou!!: Odin (déu) і Asgard · Veure més »
Ask i Embla
En la mitologia escandinava, Ask i Embla (en nòrdic antic: Askr ok Embla) són els primers humans, creats pels déus, que van engendrar la resta.
Nou!!: Odin (déu) і Ask i Embla · Veure més »
August von Galen
El beat Clemens August Graf von Galen (16 de març de 1878 - 22 de març de 1946) va ser un comte alemany, bisbe de Münster i cardenal de l'Església catòlica romana.
Nou!!: Odin (déu) і August von Galen · Veure més »
Aun
Aun o Auchum és una figura de la mitologia germànica.
Nou!!: Odin (déu) і Aun · Veure més »
Ásbyrgi
Vista des de la part superior del canyó Ásbyrgi Llac ''Botnstjörn'' El canyó Ásbyrgi es troba al nord d'Islàndia, a unes dues hores amb cotxe a l'est d'Akureyri.
Nou!!: Odin (déu) і Ásbyrgi · Veure més »
Òrcades prehistòriques
alt.
Nou!!: Odin (déu) і Òrcades prehistòriques · Veure més »
Óðr
Óðr deixant Freyja encaminant-se cap a un duel, artista desconegut. Óðr o Od és el marit de Freyja en la mitologia nòrdica.
Nou!!: Odin (déu) і Óðr · Veure més »
Ælfwald d'Ànglia de l'Est
Ælfwald —en anglès antic, («governant Elf»)— va regnar a l'Ànglia de l'Est del 713 al 749, un regne anglosaxó que inclou els actuals comtats anglesos de Norfolk i Suffolk.
Nou!!: Odin (déu) і Ælfwald d'Ànglia de l'Est · Veure més »
Ælla
Ælla (també escrit Ella o Ille) va ser el primer rei conegut de Deira.
Nou!!: Odin (déu) і Ælla · Veure més »
Æsir
Els ǽsir són la nissaga de déus del panteó nòrdic més importants.
Nou!!: Odin (déu) і Æsir · Veure més »
Ætt
L'ætt del nòrdic antic ætt - era un clan familiar escandinau basat en descendents en comú o en l'acceptació formal dins el grup en un þing.
Nou!!: Odin (déu) і Ætt · Veure més »
Àguila de sang
Detall de la pedra Stora Hammars I, amb un home postrat sobre el ventre i un altre utilitzant la seva arma a la seva esquena, un Valknut, i dues àguiles, una de les quals és sostinguda per un home a la dreta Làguila de sang és una forma ritualitzada de pena de mort, esmentada en la poesia escàldica tardana, que refereix a les execucions del rei Ælla de Northúmbria i de Halfdan Cames-Llargues.
Nou!!: Odin (déu) і Àguila de sang · Veure més »
Bandua
Bandua era un dels principals déus dels galaics i lusitans, considerat déu de la guerra i vinculat a la tradició cèltica de l'Europa Central.
Nou!!: Odin (déu) і Bandua · Veure més »
Batalla de Berlín
La batalla de Berlín va ser una de les batalles finals de la Segona Guerra Mundial a Europa.
Nou!!: Odin (déu) і Batalla de Berlín · Veure més »
Baugi
XVIII. En la mitologia nòrdica Baugi era un jötun, germà de Suttungr, que havia amagat l'hidromel de la poesia després d'obtenir-lo de Fjalar i Galar, qui havien mort el pare de Suttungr, Gilling.
Nou!!: Odin (déu) і Baugi · Veure més »
Bàlder
Höðr a disparar a '''Balder''' Balder, Baldur o Baldr, segons la llengua, és un personatge de la mitologia escandinava, segon fill d'Odin, el primer que tingué amb la seva esposa Frigg.
Nou!!: Odin (déu) і Bàlder · Veure més »
Bòltorn
En la mitologia escandinava, Bòltorn era un dels gegants descendents d'Ymir, així com pare de Bestla, i, per tant, avi matern d'Odín, de Vili i de Ve.
Nou!!: Odin (déu) і Bòltorn · Veure més »
Bergelmir
En la mitologia escandinava, Bergelmir fou l'únic gegant de gel que junt amb la seva dona va sobreviure al riu de sang d'Ymir quan aquest fou assassinat per Odin, Vili i Ve, fugint en un bot fet amb la concavitat d'un arbre.
Nou!!: Odin (déu) і Bergelmir · Veure més »
Bestla
En la mitologia escandinava, Bestla és la filla de l'ètun Bòltorn (norrè occidental antic: Bǫlþorn), un dels ètuns descendents de l'Ýmir, la criatura hermafrodita que sorgí del Ginnungagap i es va alimentar amb la llet que rajava del braguer de la vaca Auðumla.
Nou!!: Odin (déu) і Bestla · Veure més »
Bestla (satèl·lit)
Bestla, també conegut com a Saturn XXXIX (designació provisional S/2004 S 18), és un satèl·lit irregular retrògrad de Saturn.
Nou!!: Odin (déu) і Bestla (satèl·lit) · Veure més »
Billingr
La filla de Billingr observa Odín que es troba amb la gossa lligada al llit (1895), per Lorenz Frølich. En la mitologia nòrdica Billingr és el pare d'una jove desitjada per Odin.
Nou!!: Odin (déu) і Billingr · Veure més »
Blót
El ''dísablót'', per August Malmström. El blót és el sacrifici que es fa als déus i als elfs en el paganisme nòrdic.
Nou!!: Odin (déu) і Blót · Veure més »
Borr
A la mitologia nòrdica, Borr, Burr, Bor o Bur (que en noruec antic significaria "fill" o "el nascut") fou el fill del déu Buri.,The Konungsbók or Codex Regius MS of the Völuspá reads Búrr; the Hauksbók MS reads Borr.
Nou!!: Odin (déu) і Borr · Veure més »
Bragi
XIX de Nils Blommér Bragi és una deïtat del panteó nòrdic, fill d'Odin i la gegant Gunlod (o d'Odín i Frigg segons altres versions).
Nou!!: Odin (déu) і Bragi · Veure més »
Brunilda
''Brünhild beobachtet Gunther'', acuarela de Johann Heinrich Füssli, 1807 Brunilda (Brunhild, Brünnhilde, Brynhild, Brynhilde, Sigrdrífa) és una skjaldmö i una valquíria a la mitologia germànica, on apareix com a personatge a la Völsunga saga, en alguna Edda poètica i breument a lEdda de Snorri, totes del.
Nou!!: Odin (déu) і Brunilda · Veure més »
Cacera infernal
La Cacera infernal: ''Asgårdsreien'' (1872) de Peter Nicolai Arbo. La Cacera infernal o Cacera salvatge és un mite europeu que implica un grup sobrenatural de caçadors en una persecució salvatge.
Nou!!: Odin (déu) і Cacera infernal · Veure més »
Carl Reichenbach
El baró Carl Ludwig von Reichenbach (Stuttgart, 12 de febrer de 1788 - Leipzig, 19 de gener de 1869), va ser un químic, geòleg, metalurgista, naturalista, industrial, filòsof i botànic alemany.
Nou!!: Odin (déu) і Carl Reichenbach · Veure més »
Cavalcada de les valquíries
Pintura d'Arthur Rackham il·lustrant la Cavalcada de les Valquíries. La cavalcada de les valquíries (en alemany Walkürenritt) és el terme popular per designar el començament de l'acte III de l'òpera Die Walküre, composta per Richard Wagner.
Nou!!: Odin (déu) і Cavalcada de les valquíries · Veure més »
Cavall alat
Cavalls alats de Tarquínia, art etrusc, exposats al Museu Nacional de Tarquínia Un cavall alat és un cavall amb un parell d'ales, generalment amb plomes i inspirat en els ocells.
Nou!!: Odin (déu) і Cavall alat · Veure més »
Cavall blanc (mitologia)
De 3,000 anys d'antiguitat, el Cavall blanc d'Uffington com una figura de turó a Anglaterra. Els cavalls blancs tenen una importància especial en les mitologies de cultures de tot el món.
Nou!!: Odin (déu) і Cavall blanc (mitologia) · Veure més »
Cavall de Dalarna
província de Dalarna a Suècia El Cavall de Dalarna (en suec: Dalahäst) és una estatueta de fusta tradicional d'un cavall procedent de la província sueca de Dalarna.
Nou!!: Odin (déu) і Cavall de Dalarna · Veure més »
Cavall islandès
Cavall islandès desplaçant-se al tölt. El cavall islandès és una raça de cavalls creada i mantinguda a l'illa d'Islàndia.
Nou!!: Odin (déu) і Cavall islandès · Veure més »
Cavalls en la mitologia nòrdica
Odin sobre Sleipnir Els cavalls en la mitologia nòrdica són l'animal més important, tant en les eddas i les sagues com en les representacions i els cultes.
Nou!!: Odin (déu) і Cavalls en la mitologia nòrdica · Veure més »
Cercle del Liceu
El Cercle del Liceu és un club privat, d'estil anglès, fundat l'any 1847, que comparteix edifici amb el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Nou!!: Odin (déu) і Cercle del Liceu · Veure més »
Corb
El corb comú (Corvus corax) és l'ocell més gros dels còrvidsSAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984.
Nou!!: Odin (déu) і Corb · Veure més »
Creu
Creu llatina o cristiana Creu grega La creu és una figura geomètrica que consisteix en dues línies que es creuen en angle recte, de manera que divideixen quatre quadrants.
Nou!!: Odin (déu) і Creu · Veure més »
Cristianisme germànic
segle IX(Stuttgart Psalter, fol. 23, il·lustració del Salm 91:13) Els pobles germànics van ser cristianitzats durant el transcurs de l'Antiguitat tardana i l'alta edat mitjana.
Nou!!: Odin (déu) і Cristianisme germànic · Veure més »
Cursa de cavalls
Pintura a la cova de Doushe a Lorstan, Iran 8000 aC representant un cavall i el seu genet Les curses de cavalls són un esport eqüestre de competició, que normalment inclou dos o més cavalls muntats per jockeys,o de vegades conduïts sense genets, a una distància determinada.
Nou!!: Odin (déu) і Cursa de cavalls · Veure més »
Dagr
Dagr (significa "dia" en nòrdic antic; en les llengües escandinaves modernes: Dag, en islandès actual: Dagur) és el déu personificat del dia a la mitologia nòrdica.
Nou!!: Odin (déu) і Dagr · Veure més »
Das Rheingold
Das Rheingold (en alemany, en català: L'or del Rin) és la primera de les quatre òperes que componen Der Ring des Nibelungen (L'anell del nibelung) de Richard Wagner.
Nou!!: Odin (déu) і Das Rheingold · Veure més »
David Lane
David Eden Lane (nascut el 2 de novembre de 1938 a Woden (Iowa) i mort el 28 de maig del 2007 a Terre Haute (Indiana) va ser un líder supremacista blanc i escriptor nord-americà. Va ser un dels membres fundadors del grup conegut com The Order (L'Ordre) i va morir d'un atac d'epilèpsia mentre complia una condemna de 190 anys en una presó federal a Terre Haute, Indiana.
Nou!!: Odin (déu) і David Lane · Veure més »
Déu de la guerra
Una estàtua de Neith, la deessa de la guerra de l'antic Egipte. A la corona porta la cobra de Wadjet. El déu (o deessa) de la guerra és el nom genèric de la divinitat que regeix la guerra, la violència o l'oposició entre contraris.
Nou!!: Odin (déu) і Déu de la guerra · Veure més »
Déu de la mort
El déu (o deessa) de la mort és una divinitat que personifica la mort a diverses cultures.
Nou!!: Odin (déu) і Déu de la mort · Veure més »
Dia de la setmana
Un dia de la setmana és un dels set dies que integren la setmana.
Nou!!: Odin (déu) і Dia de la setmana · Veure més »
Die Walküre
Die Walküre (en alemany, La valquíria) és la segona de les quatre òperes del cicle titulat L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner.
Nou!!: Odin (déu) і Die Walküre · Veure més »
Dimecres
Un carrer de Riudecanyes porta el nom d'aquest dia de la setmana. El dimecres és el tercer dia de la setmana.
Nou!!: Odin (déu) і Dimecres · Veure més »
Eadbald de Kent
Eadbald va ser rei de Kent entre el 616 i el 640.
Nou!!: Odin (déu) і Eadbald de Kent · Veure més »
Edu Marín i Garcia
Edu Marín i Garcia (Barcelona, 13 d'agost de 1985) és un escalador professional català.
Nou!!: Odin (déu) і Edu Marín i Garcia · Veure més »
Eikþyrnir
XVII. Eikthyrni o Eikþyrnir (en nòrdic antic "oak-thorny"Orchard (1997:36). o garric, en el sentit de qui te les banyes com el garric) és el nom d'un cérvol fabulós que viu al palau mític de Valhalla, segons explica la mitologia nórdica, i que s'alimenta dels brots verds de l'arbre còsmic del Læradr, que es pot identificar amb l'arbre mític Yggdrasil.
Nou!!: Odin (déu) і Eikþyrnir · Veure més »
Einherjar
En la mitologia norrena, els einherjar (plural de einheri; islandès modern: einherji, pl. einherjar), un mot que es podria adaptar al català com a éinheri (pl. éinheriar o éinheris), són els esperits dels guerrers que van morir durant la batalla.
Nou!!: Odin (déu) і Einherjar · Veure més »
Einherjer
Einherjer és un grup de viking metal procedent d'Haugesund, Noruega, i format el 1993.
Nou!!: Odin (déu) і Einherjer · Veure més »
El hòbbit
El hòbbit (títol original en anglès: The Hobbit, or There and Back Again, o simplement The Hobbit) és una novel·la fantàstica del filòleg i escriptor britànic J. R. R. Tolkien.
Nou!!: Odin (déu) і El hòbbit · Veure més »
El Penjat
El Penjat, dotzè arcà major del tarot (Tarot de Marsella) El Penjat (XII) és el dotzè trumfo o Arcà major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Nou!!: Odin (déu) і El Penjat · Veure més »
Ergi
En la llengua nòrdica antiga, el substantiu ergi o regi (i les seues formes adjectivals argr o ragr) signifiquen literalment 'efeminat' i s'aplicava referint-se a la inclinació pel comportament homosexual passiu; juntament amb els seus derivats ergjask ('convertir-se en efeminat'), rassragr (cul ragr); Stroðinn i sorðinn signifiquen 'sexualment utilitzat per un home' i sansorðinn 'confirmat com sexualment utilitzat per un altre home'.
Nou!!: Odin (déu) і Ergi · Veure més »
Erilaz
Una pedra rúnica moderna de Kalle Dahlberg Un erilaz, gravador de runes o mestre rúnic, és un especialista en escriptura rúnica sobre pedra.
Nou!!: Odin (déu) і Erilaz · Veure més »
Erling Skjalgsson
Erling Skjalgsson (965 - 21 de desembre de 1028) va ser un influent cabdill viking de Noruega a finals del segle X i principis del, que governava el regne de Rogaland. A Erling se li atribueix ser el més ferm defensor del sistema social noruec de l'època: va lluitar per conservar els petits regnes autònoms i el Thing, l'assemblea d'homes lliures típica dels països escandinaus, contra els reformistes del feudalisme d'Olaf II el Sant.
Nou!!: Odin (déu) і Erling Skjalgsson · Veure més »
Escwine d'Essex
Escwine (també escrit Æscwine, Erkenswine o Erchenswine) va ser, segons la llista de genealogies anglosaxones, el primer rei d'Essex.
Nou!!: Odin (déu) і Escwine d'Essex · Veure més »
Esport eqüestre
Salts d'obstacles Un esport eqüestre és aquell que es practica muntat a cavall.
Nou!!: Odin (déu) і Esport eqüestre · Veure més »
Estendard del corb
Detall del tapís de Bayeux on apareix l'estendard del corb. Lestendard del corb (en nòrdic antic, Hrafnsmerki; en anglosaxó, Hravenlandeye) va ser una bandera possiblement de naturalesa totèmica, utilitzada per diversos caps tribals vikings i d'altres monarques escandinaus entre el i el.
Nou!!: Odin (déu) і Estendard del corb · Veure més »
Eyvindr skáldaspillir
L'Eyvindr Finnsson skáldaspillir era un skald noruec del.
Nou!!: Odin (déu) і Eyvindr skáldaspillir · Veure més »
Fafnir
Sigurd matant a Fafnir. Fafnir (també Fafner, en català l'estrenyidor), és un dels personatges de la mitologia nòrdica que apareix a les Eddas, una narració en nòrdic antic de les gestes de déus i herois.
Nou!!: Odin (déu) і Fafnir · Veure més »
Fólkvangr
"Freya" (1882) de Carl Emil Doepler. A la mitologia nòrdica, Fólkvangr ("camp de l'exèrcit"Orchard (1997:45). o "camp de la host" o "camp de les gents"Lindow (2001:118)) és un prat o camp governat per la deessa Freyja, on viuen la meitat dels que moren en combat, mentre que l'altra meitat va amb el déu Odin al Valhalla.
Nou!!: Odin (déu) і Fólkvangr · Veure més »
Fenrir
Fenrir, lligat amb un nus màgic. ''Fenrir i Odin'' (1895) per Lorenz Frølich. Una il·lustració de Víðarr apunyalant Fenrir mentre mantenia les mandíbules separades (1908) per W. G. Collingwood, inspirat en la Creu de Gosforth. Týr alimentant a Fenrir, de Louis Huard (1891). En la mitologia nòrdica, el llop Fenrir ('habitant dels aiguamolls') era fill de Loki i de la geganta Angrboda i germà de la deessa Hel i de Jormungand, la serp de Midgard.
Nou!!: Odin (déu) і Fenrir · Veure més »
Frederiksberg
Frederiksberg és un municipi formalment independent, Municipi de Frederiksberg, dins la Regió de la Capital de Dinamarca, però típicament se'l considera part de Copenhaguen.
Nou!!: Odin (déu) і Frederiksberg · Veure més »
Freia
Carro de la Deessa Freia. En la mitologia nòrdica, Freia és la deessa de l'amor i la fertilitat.
Nou!!: Odin (déu) і Freia · Veure més »
Freyr
Freyr o Frey (← germànic *frau̯ʝaz "senyor", igual que l'alemany antic vrô "senyor") és el déu germànic de la fertilitat.
Nou!!: Odin (déu) і Freyr · Veure més »
Frigg
En la mitologia escandinava, Frigg és una deessa de l'amor i la fecunditat, sent la principal entre les deesses.
Nou!!: Odin (déu) і Frigg · Veure més »
Fulla (deessa)
Una descripció de Fulla agenollada al costat de la seva mestressa, Frigg, (1865) per Ludwig Pietsch. A la mitologia nòrdica, Fulla (en nòrdic antic, possiblement, "generosa"Orchard (1997:49).) o Volla (segons l'antic alt alemany) és una deessa.
Nou!!: Odin (déu) і Fulla (deessa) · Veure més »
Götterdämmerung
Götterdämmerung (en alemany, El crepuscle dels déus o El capvespre dels déus) és un drama musical en un pròleg i tres actes, la darrera de les quatre òperes que constitueixen la tetralogia Der Ring des Nibelungen ('L'anell del Nibelung'), de Richard Wagner.
Nou!!: Odin (déu) і Götterdämmerung · Veure més »
Gefjon
A la mitologia nòrdica, Gefjon o Gefjun (amb la paraula alternativa Gefion) és una deessa associada amb l'arada, l'illa de Sjælland a Dinamarca, el llegendari rei suec Gylfi, el llegendàri rei danès Skjöldr, la profecia i la virginitat.
Nou!!: Odin (déu) і Gefjon · Veure més »
Genealogiae regum Anglorum
La Genealogiae regum Anglorum o compilació ànglia és un conjunt de documents antics on surten les genealogies dels reis anglosaxons, llistes de bisbes i de papes.
Nou!!: Odin (déu) і Genealogiae regum Anglorum · Veure més »
Genialitat
data.
Nou!!: Odin (déu) і Genialitat · Veure més »
Gerðr
''Skirnir porta un missatge a Gerd'' (1908) per W. G. Collingwood En la mitologia nòrdica, Gerðr (en nòrdic antic: 'tancada'Orchard (1997:54).) és una jötun, dea, i l'esposa del déu Freyr. Gerðr apareix en l'''Edda poètica'', compilada al a partir de fonts tradicionals anteriors, lEdda prosaica i lHeimskringla, escrit al per Snorri Sturluson, i en la poesia de scaldes.
Nou!!: Odin (déu) і Gerðr · Veure més »
Geri i Freki
El déu Odin entronitzat i flanquejat pels llops Geri i Freki i els corbs Huginn i Muninn en una il·lustració de Carl Emil Doepler (1882) En la mitologia nòrdica, Geri i Freki (en nòrdic antic, ambdós significaven "el voraç" o "el cobdiciós")Simek (2007:90; 106); Lindow (2001:120; 139).
Nou!!: Odin (déu) і Geri i Freki · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Odin (déu) і Germànics · Veure més »
Ginnungagap
En la mitologia escandinava, el Ginnungagap (buidor aparent) era el gran abisme que hi havia entre el Niflheim i el Muspellheim abans de la creació.
Nou!!: Odin (déu) і Ginnungagap · Veure més »
Gnom
Gnom contemplant un tren Quadre de Carl Spitzweg, vers el 1848 Un gnom és un ésser creat per Paracels al.
Nou!!: Odin (déu) і Gnom · Veure més »
God of War (videojoc de 2018)
God of war és un videojoc de violència, aventura, acció i habilitat, desenvolupar per SCE Santa Monica Studio i oficialment publicat per Sony Interactive Entertainment, el 20 d'abril del 2018.
Nou!!: Odin (déu) і God of War (videojoc de 2018) · Veure més »
Gram (mitologia)
''L'espasa de Sigmund'' Johannes Gehrts (1889) ''Sigurd prova l'espasa Gram'' Johannes Gehrts (1901) En la mitologia escandinava, Gram (en Nòrdic antic ira) era el nom de l'espasa que Sigurd (Siegfried) va usar per matar el drac Fafner.
Nou!!: Odin (déu) і Gram (mitologia) · Veure més »
Gran Teatre del Liceu
El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Odin (déu) і Gran Teatre del Liceu · Veure més »
Grímnismál
Els Grímnismál (Les dites de Grímnir) -el mot és un neutre plural en norrè occidental antic- són un dels poemes mitològics que formen part de lEdda poètica.
Nou!!: Odin (déu) і Grímnismál · Veure més »
Guerra dels Æsir–Vanir
Odin llença la seva llança a l'host dels Vanir (1895), per Lorenz Frølich. A la mitologia nòrdica la Guerra dels Æsir-Vanir va ser una guerra que va tenir lloc entre el Aesir i els Vanir, dos grups de déus.
Nou!!: Odin (déu) і Guerra dels Æsir–Vanir · Veure més »
Gullinbursti
El Gullinbursti (en nòrdic antic pronunciat ˈɡulːenˌburste que, literalment, vol dir «crinera daurada» o bé «truja daurada») és un porc senglar en la mitologia nòrdica.
Nou!!: Odin (déu) і Gullinbursti · Veure més »
Gungnir
En la mitologia escandinava, Gungnir és la llança mágica d'Odin que era utilitzada per a decidir el vencedor del combat.
Nou!!: Odin (déu) і Gungnir · Veure més »
Gylfaginning
XVIII del ''Gylfaginning''. La visió de Gylfi (en nòrdic antic Gylfaginning) és la primera secció de lEdda prosaica.
Nou!!: Odin (déu) і Gylfaginning · Veure més »
Gylfi
Gylfi, fent-se passar per Gangleri, al Gylfaginning de Snorri Sturluson Segons Snorri Sturluson, Gylfi (sovint també anomenat Gylfe, Gylvi o Gylve) fou un antic rei de Scàndia de qui, suposadament, Odin i la seva nissaga, els Aesir, van obtenir noves terres on hi van construir l'assentament de Fornsigtuna.
Nou!!: Odin (déu) і Gylfi · Veure més »
Happy Science
Happy Science (Ciència de la felicitat) (en japonès: 幸福の科学 (Kōfuku-no-Kagaku), abans coneguda com l'Institut de Recerca de la Felicitat Humana, és un nou moviment religiós i espiritual controvertit que s'ha caracteritzat com un culte. El grup Happy Science inclou una divisió de publicacions anomenada IRH Press, escoles com Happy Science Academy i Happy Science University, un partit polític anomenat Partit de la Realització de la Felicitat (幸福実現党, Kōfuku Jitsugen-tō, abreviat com a Kōfuku (幸福)) i tres divisions d'entreteniment als mitjans de comunicació, que s'anomenen New Star Production, ARI Production i HS Picture Studio. El grup va ser fundat al Japó el 6 d'octubre de 1986 per l'antic operador de Wall Street Ryūhō Ōkawa (大川 隆法) (1956-2023) els seguidors del qual el consideren l'encarnació d'un ésser suprem de Venus.
Nou!!: Odin (déu) і Happy Science · Veure més »
Hár (cràter)
Hár, és un cràter d'impacte en un satèl·lit de Júpiter, anomenat Cal·listo, el tercer més gran del sistema solar.
Nou!!: Odin (déu) і Hár (cràter) · Veure més »
Hárbarðsljóð
Hárbarðsljóð (Les dites d'Hárbarðr) és un dels poemes de lEdda poètica trobat en els manuscrits del Codex Regius AM 748 I 4to.
Nou!!: Odin (déu) і Hárbarðsljóð · Veure més »
Hávamál
Il·lustració de W. G. Collingwood per a una edició anglesa dels '''''Hávamál''''' del 1908 Els Hávamál (Les dites d'Hávi o Discurs de l'Alt) -el mot és un neutre plural- són un dels poemes de l'''Edda en vers''.
Nou!!: Odin (déu) і Hávamál · Veure més »
Håkon Sigurdsson
Quan Haakon restava a Dinamarca, Harald Dent Blava l'obligà a acceptar el baptisme i li ordenà que portàs diversos clergues a Noruega per difondre el Cristianisme. Un cop arribats a Noruega Haakon obligà als clergues a tornar a Dinamarca nedant. Håkon II Sigurdsson Jarl (també Haakon) (en nòrdic antic Hákon Sigurðarson, en noruec Håkon Sigurdsson), a voltes anomenat "Haakon el Gran" (m. 995), fou el fill de Sigurd Håkonsson, jarl de Lade, a Trondheim i Trøndelag, Noruega.
Nou!!: Odin (déu) і Håkon Sigurdsson · Veure més »
Hödr
Loki enganya Hod perquè mati Balder En la mitologia escandinava, Hod (en nòrdic antic Hǫðr, genitiu: Haðar) era un déu ans, cec, fill d'Odin i, per tant, germanastre o potser i tot (si també era fill de la Frigg -cosa, tanmateix, que no s'especifica a les fonts medievals-), germà de Balder.
Nou!!: Odin (déu) і Hödr · Veure més »
Hús-brenna
L'infame Ingjald aplicà l'''Hús-brenna'' contra els reis rivals durant el procés d'unificació de Suècia Hús-brenna (del nòrdic antic: cremar la casa; també hús-bruni) era una manera de prendre's la justícia unilateralment amb l'incendi intencionat cap a un rival, la seua família i béns durant conflictes polítics o revenges amb l'únic objectiu d'assassinar, en l'edat mitjana escandinava.
Nou!!: Odin (déu) і Hús-brenna · Veure més »
Hœnir
XVIII En la mitologia nòrdica, Hœnir era un déu que formava part dels Aesir.
Nou!!: Odin (déu) і Hœnir · Veure més »
Heimdal
Heimdal és un districte (en noruec bokmål: bydelene) de la ciutat de Trondheim, comtat de Sør-Trøndelag, Noruega.
Nou!!: Odin (déu) і Heimdal · Veure més »
Heiti
Heiti (nòrdic antic, "nom, denominació, designació, terme") és un sinònim utilitzat a l'antiga poesia nòrdica en lloc de la paraula normal per a alguna cosa.
Nou!!: Odin (déu) і Heiti · Veure més »
Helgakviða Hundingsbana II
Helgakviða Hundingsbana II, Völsungakviða in forna o segon cant d'Helgi Hundingsbane és una poesia en nòrdic antic que es troba en lEdda poètica.
Nou!!: Odin (déu) і Helgakviða Hundingsbana II · Veure més »
Helheim
Hermóðr davant Hel (1909), per Hélène Adeline. A la mitologia nòrdica, Hel, la ubicació, comparteix nom amb Hel, una figura femenina associada amb la ubicació.
Nou!!: Odin (déu) і Helheim · Veure més »
Hengist i Horsa
Representació de Hengist en el llibre ''Heptarquia saxona'' de John Speed. Els germans Hengist (o Hengest) i Horsa (o Hors) són dos personatges històrics anglosaxons que lideraren els exèrcits dels angles, saxons, frisis i juts a conquerir els territoris de Britània en el.
Nou!!: Odin (déu) і Hengist i Horsa · Veure més »
Hermóðr
Hermóðr cavalca al Hel sobre Sleipnir. Allà es troba amb Hel i Baldr. Del manuscrit islandès del S. XVIII NKS 1867 4to. Hermóðr el Valent en (nòrdic antic "esperit de la guerra", Orchard (1997:83). en forma anglesa com Hermod) és una figura de la mitologia nòrdica, el fill del déu Odin.
Nou!!: Odin (déu) і Hermóðr · Veure més »
Història de Suècia
Suècia La moderna Suècia començà a sorgir de la Unió de Kalmar, fundada el 1397 per la unificació del país pel rei Gustau Vasa al.
Nou!!: Odin (déu) і Història de Suècia · Veure més »
Hlín
"Frigg i les seves criades" (1882) de Carl Emil Doepler. En la mitologia escandinava, Hlín (en nòrdic antic "protectora"Orchard (1997:86).), també anomenada, especialment en poesia rímur, Lín, és una deessa associada a la deessa Frigg.
Nou!!: Odin (déu) і Hlín · Veure més »
Hludana
Hludana era una antiga deessa germànica, el nom de la qual ha arribat fins a nosaltres a través de cinc inscripcions.
Nou!!: Odin (déu) і Hludana · Veure més »
Hold Nickar
Hold Nickar, encara que sigui relacionat per alguns amb Nickar (nikr o nicor, un dimoni escandinau de les aigües), sembla ser, en la veritat, una corruptela de Hjaldr Hnikar, un dels títols del déu teutònic Odin i que significa «Incitador de Batalles».
Nou!!: Odin (déu) і Hold Nickar · Veure més »
Hugin i Munin
islandès del segle XVIII Hugin i Munin, en la mitologia nòrdica són un parell de corbs associats amb el déu Odin.
Nou!!: Odin (déu) і Hugin i Munin · Veure més »
Hyrrokkin
Es creu que la figura que apareix en almenys una de les restes lítiques del ara destruït Monument Hunnestad és Hyrrokkin. Hyrrokkin per Ludwig Pietsch (1865) Hyrrokkin empenta el Hringhorni, li degut a això enfada a Thor (mostra de força). Il·lustració per Emil Doepler, ca. 1905. A la mitologia nòrdica, Hyrrokkin ("Fumada pel foc", possiblement referint-se a una aparença arrugada, apergaminada.) és una jötunn.
Nou!!: Odin (déu) і Hyrrokkin · Veure més »
Iclingues
Penic de plata amb l'efígie del rei Offa de Mèrcia, el més important de la dinastia dels Iclingues. Els Iclingues (també dits Iclings o Casal d'Icel) van ser una dinastia de reis de Mèrcia que va governar durant els segles VII i VIII.
Nou!!: Odin (déu) і Iclingues · Veure més »
Influència de la cultura nòrdica
La cultura nòrdica va ser recuperada i va començar a influir a l'Europa central des de mitjan.
Nou!!: Odin (déu) і Influència de la cultura nòrdica · Veure més »
Irlandesos
Els irlandesos (gaèlic irlandès Muintir na hÉireann o na hÉireannaigh; escocès de l'Ulster: Airish fowk) són un grup ètnic originari d'Irlanda, una illa del nord-oest d'Europa.
Nou!!: Odin (déu) і Irlandesos · Veure més »
Irminsul
Irminsul o Erminsul (saxó antic) era un objecte sagrat, semblant a un pilar o tòtem esculpit, que temia un paper important en el paganisme germànic del poble saxó.
Nou!!: Odin (déu) і Irminsul · Veure més »
J. R. R. Tolkien
John Ronald Reuel Tolkien CBE (pronúncia: /ˈtɒlkiːn/;Tolkien pronunciava el seu cognom /ˈtɒlkiːn/, com es pot comprovar en la transcripció fonètica publicada a la il·lustració de The Return of the Shadow: The History of The Lord of the Rings, Part One. Editat per Christopher Tolkien. Londres: Unwin Hyman, 25 d'agost de 1988. (The History of Middle-earth; 6). En anglès americà el cognom també es pronuncia, sovint, com /ˈtoʊlkiːn/. Aquesta pronunciació probablement va sorgir per analogia amb paraules com toll o polka, o també perquè els parlants anglesos nord-americans entenen /ɒ/ per, mentre que entenen el britànic /ɒ/ com; a més,, o l'americà es converteix en l'aproximació més propera a la pronunciació rebuda per molts parlants estat-unidencs. Wells, John. 1990. Longman pronunciation dictionary. Harlow: Longman, Bloemfontein, 3 de gener de 1892 - Bournemouth, 2 de setembre de 1973), més conegut com a J. R. R. Tolkien, va ser un escriptor, poeta, filòleg i professor universitari anglès, principalment conegut per ser l'autor de les obres d'alta fantasia El hòbbit, El Senyor dels Anells i El Silmaríl·lion.
Nou!!: Odin (déu) і J. R. R. Tolkien · Veure més »
Jón Ögmundarson
Jón Ögmundsson o Jón Ögmundarson (Islàndia, 1052 - 1121) fou el primer bisbe catòlic de Hólar, on fundà la catedral i l'escola episcopal.
Nou!!: Odin (déu) і Jón Ögmundarson · Veure més »
Jörð
miniatura A la mitologia nòrdica, Jörð (en islandès "terra", que es pronuncia i en nòrdic antic jǫrð, pronunciat, de vegades en anglès com Jord o Jorth, també anomenada Jard, com a l'Antic nòrdic de l'Est) és una jötunn, mare de Thor i la personificació de la Terra.
Nou!!: Odin (déu) і Jörð · Veure més »
Jötun
Els jötnar arroseguen Freia. Il·lustració d'Arthur Rackham. En la mitologia escandinava, els jötun són una raça mitològica de força sobrehumana que s'oposen als déus, encara que freqüentment s'uneixen en matrimoni i creen déus mestissos tant dels Aesir com del Vanir.
Nou!!: Odin (déu) і Jötun · Veure més »
Jomsvikings
Jomsvِikings lluitant a la Batalla de Hjörungavágr. Els Jomsvikings foren una companyia de mercenaris vikings que va existir entre el i el, adoradors dels déus Odin i Thor.
Nou!!: Odin (déu) і Jomsvikings · Veure més »
Kenning
Llengües germàniques amb les quals el nòrdic antic encara mantenia intel·ligibilitat Un kenning (cʰɛnːiŋk; derivat de l'antic nòrdic) és un tipus de paraula composta metafòrica o frase usada com una al·lusió a una idea més senzilla que (en el seu moment) seria reconeguda fàcilment per l'audiència.
Nou!!: Odin (déu) і Kenning · Veure més »
King Arthur (Purcell)
King Arthur, o The British Worthy (La llumenera britànica) és una semiòpera de Henry Purcell (1659–1695) basada en una obra teatral de John Dryden (1631–1700), en anglès, en cinc actes i un pròleg.
Nou!!: Odin (déu) і King Arthur (Purcell) · Veure més »
Kvasir
Bresques de mel, després de la seva mort, la sang de Kvasir es va drenar i la barrejaren amb mel, que es va convertir en el Hidromel de la poesia. A la mitologia nòrdica Kvasir va ser un ésser nascut de la saliva dels Æsir i els Vanir, dos grups de déus.
Nou!!: Odin (déu) і Kvasir · Veure més »
L'anell dels Nibelungs
L'anell del Nibelungs (originalment en alemany; Der Ring des Nibelungen) és una sèrie de quatre drames musicals èpics basats lliurement en figures i elements de la mitologia germànica, particularment de les sagues islandeses, en particular la Saga dels volsungs, i només parcialment en el Nibelungenlied (només la primera part del poema, usada en Götterdämmerung).
Nou!!: Odin (déu) і L'anell dels Nibelungs · Veure més »
La reina de les neus
La reina de les neus La reina de les neus (danès Snedronningen) és un conte de Hans Christian Andersen publicat el 1845 i que ha estat adaptat en diversos formats pel seu èxit.
Nou!!: Odin (déu) і La reina de les neus · Veure més »
Llança
Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).
Nou!!: Odin (déu) і Llança · Veure més »
Llança porquera
segle IV XIV La llança porquera o llança javalina (llancia xavarina, xalvina, xavallina o xavellina, lancia da cinghiale en italià; boar spear en anglès, llança de senglar; Saufeder en alemany) és una mena de llança inventada i amplament usada pels bàrbars germànics durant el període romà.
Nou!!: Odin (déu) і Llança porquera · Veure més »
Llenguatge de les aus
El llenguatge dels ocells, un llenguatge místic, perfecte o diví, o un llenguatge mític o màgic usat pels pardals per a comunicar amb l'iniciat, és un concepte conegut en la mitologia, la literatura medieval i l'ocultisme.
Nou!!: Odin (déu) і Llenguatge de les aus · Veure més »
Llista de cràters de Cal·listo
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Cal·listo, una de les moltes llunes de Júpiter,.
Nou!!: Odin (déu) і Llista de cràters de Cal·listo · Veure més »
Llista de divinitats associades a la resurrecció
A diferents cultures han sorgit figures divines o semidivines marcades per la resurrecció: es tracta de déus que moren i tornen a néixer o resuciten d'entr els morts.
Nou!!: Odin (déu) і Llista de divinitats associades a la resurrecció · Veure més »
Llista de leitmotivs de L'anell del Nibelung
Aquest article enumera els leitmotiv de L'anell del Nibelung de Richard Wagner.
Nou!!: Odin (déu) і Llista de leitmotivs de L'anell del Nibelung · Veure més »
Llista de personatges, objectes i llocs de la mitologia germànica
Sense descripció.
Nou!!: Odin (déu) і Llista de personatges, objectes i llocs de la mitologia germànica · Veure més »
Llista dels déus germànics
Els déus germànics estan dividits entre els llinatges dels Æsir i el dels Vanir, i de vegades alguns Jötun també en formen part, per tant, la línia divisòria entre aquests tres grups és, a vegades, poc clara.
Nou!!: Odin (déu) і Llista dels déus germànics · Veure més »
Lofn
En la mitologia escandinava, Lofn (en nòrdic antic probablement significava "pacificadora"Orchard (1997:104). o "la pacificadora, l'afable"Simek (2007:190). o "afectuosa"Byock (2005:168).) és una ásynja.
Nou!!: Odin (déu) і Lofn · Veure més »
Lokasenna
La Lokasenna és un dels poemes mitològics de l'Edda poètica.
Nou!!: Odin (déu) і Lokasenna · Veure més »
Loki
XVII. En la mitologia nòrdica, Loki és el déu del foc i de l'engany; és fill dels gegants Laufey i Farbauti, té dos germans, Helblindi i Býleistr, dels quals es coneix ben poc.
Nou!!: Odin (déu) і Loki · Veure més »
Loki, el detectiu misteriós
és una sèrie d'anime basada en el còmic manga creat per Sakura Kinoshita que consta de vint-i-sis episodis de mitja hora cadascun.
Nou!!: Odin (déu) і Loki, el detectiu misteriós · Veure més »
Lords of Chaos (llibre)
Lords of Chaos: The Bloody Rise of the Satanic Metal Underground és un llibre de Michael Moynihan i Didrik Søderlind, en el qual es relata l'escena dels inicis del black metal noruec, enfocant-se en els successos al voltant de la crema d'esglésies i els assassinats ocorreguts al país als voltants de 1993.
Nou!!: Odin (déu) і Lords of Chaos (llibre) · Veure més »
Máni
Il·lustració de Máni i Sól (1895) per Lorenz Frølich. En la mitologia nòrdica Máni ("Lluna" en nòrdic antic) era la personificació de la Lluna.
Nou!!: Odin (déu) і Máni · Veure més »
Mímir
Odin troba Mímir decapitat Mímir o Mim és un gegant mitològic escandinau.
Nou!!: Odin (déu) і Mímir · Veure més »
Mímisbrunnr
Odin beu del pou de Mímir mentre Mímir l'observa (1903), una obra de Robert Engels En la mitologia nòrdica, Mímisbrunnr (en nòrdic antic 'pou de Mímir'Simek (2007:216).) és un pou relacionat amb el déu Mímir, situat sota l'arbre del món Yggdrasil.
Nou!!: Odin (déu) і Mímisbrunnr · Veure més »
Móði i Magni
A la mitologia nòrdica Modi (anglicisme modificat "Mothi") i Magni són els fills de Thor.
Nou!!: Odin (déu) і Móði i Magni · Veure més »
Meili
A la mitologia nòrdica, Meili és un dels Aesir.
Nou!!: Odin (déu) і Meili · Veure més »
Mercuri (mitologia)
XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.
Nou!!: Odin (déu) і Mercuri (mitologia) · Veure més »
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Nou!!: Odin (déu) і Mercuri (planeta) · Veure més »
Metamorfosi (mitologia)
finlandès ''Kalevala'' de Elias Lönnrot.(''La defensa del Sampo'', Akseli Gallen-Kallela, 1896) En la mitologia i el folklore la metamorfosi és la capacitat de transformar-se físicament mitjançant una capacitat inherentment sobrehumana, la intervenció divina, la manipulació demoníaca, la bruixeria, els encanteris o haver heretat la capacitat.
Nou!!: Odin (déu) і Metamorfosi (mitologia) · Veure més »
Metapedia
Metapedia és una enciclopèdia en línia d'inspiració wiki amb continguts nacionalistes blancs, d'ultradreta, supremacistes blancs, antisemites, islamòfobs, antifeministes, homòfobs, revisionistes (incloent-hi la negació de l'Holocaust) i neonazistes.
Nou!!: Odin (déu) і Metapedia · Veure més »
Mitjó de Nadal
Un mitjó de Nadal amb els regals a dins. Un mitjó de Nadal és un mitjó buit o una bossa en forma de mitjó que es penja el dia de Sant Nicolau o la vigília de Nadal perquè Sant Nicolau (o les figures relacionades del Pare Noel) pugui omplir-lo de joguines petites, caramels, fruites, monedes o altres petits regals quan arribi.
Nou!!: Odin (déu) і Mitjó de Nadal · Veure més »
Mitologia anglosaxona
La mitologia anglosaxona és el terme que designa els mites associats amb el paganisme anglosaxó, el conjunt de creences professades pels antics pobles anglosaxons, entre el cinquè i vuitè segles de la nostra era, a l'inici de l'Anglaterra medieval, abans de la cristianització.
Nou!!: Odin (déu) і Mitologia anglosaxona · Veure més »
Mitologia nòrdica
Odin (representació de la saviesa transcendent) la creació del món, la seva destrucció i la composició del Cosmos intern i extern. Mentre té la visió sol preguntar-li a Odin (i al lector-oient) l'enigmàtica i desafiant frase: "Ja ho saps, o què?" El freixe Yggdrasil és al centre de la mitologia nòrdica, suportant entre les seves branques els nou mons dels déus i els homes. A la Völuspá la sibil·la diu: ''Sé d'un freixe que s'alça, Yggdrasil'' ''es diu, arbre alt, banyat de blanca humitat;'' ''d'ell baixa la rosada que cau a les valls,'' ''s'alça en la verda font d'Urd.'' Il·lustració de Wilhelm Wägner, 1882, per al llibre ''Nordisch-germanische Götter und Helde'' Pobles germànics i la seva expansió a l'antiguitat La mitologia nòrdica o escandinava és el terme general per als mites, la religió, les creences i les llegendes dels pobles escandinaus, incloent-hi aquells que es van assentar a Islàndia.
Nou!!: Odin (déu) і Mitologia nòrdica · Veure més »
Mjölnir
Mjölnir Thor En la mitologia nordica, Mjölnir és el martell de Thor.
Nou!!: Odin (déu) і Mjölnir · Veure més »
Mont Odin
El Mont Odin és una muntanya que es troba a la regió de Qikiqtaaluk, Nunavut, Canadà.
Nou!!: Odin (déu) і Mont Odin · Veure més »
Mort (mitologia)
suaire i agarrant una dalla, a la Catedral de Trèveris, Alemanya. ''La gran segadora'', quadre de Nikolai TÉ. Tarkhov. La mort s'ha representat com una figura antropomorfa o com un personatge fictici en moltes mitologies i cultures populars.
Nou!!: Odin (déu) і Mort (mitologia) · Veure més »
Nòrdics
normandes, algues zones estenent-se després d'aquest període (zones en groc). duc de Normandia. Estàtues d'exploradors nòrdics a L'Anse aux Meadows. Els nòrdics foren un grup ètnic germànic que parlaven diverses varietats de nòrdic antic i que habitaven a Escandinàvia durant els segles i. El nòrdic antic és una llengua pertanyent a la branca germànica del nord de les llengües indoeuropees, i és l'embrió de les llengües escandinaves modernes.
Nou!!: Odin (déu) і Nòrdics · Veure més »
Nótt
En la mitologia nòrdica, Nótt és la deessa de la nit.
Nou!!: Odin (déu) і Nótt · Veure més »
Negre
El negre és un color pur que indica labsència de color o de llum.
Nou!!: Odin (déu) і Negre · Veure més »
Niflheim
Niflheim Niflheim o niflheimr (“llar de la boira”) és un dels 9 mons de la mitologia escandinava.
Nou!!: Odin (déu) і Niflheim · Veure més »
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Nou!!: Odin (déu) і Noruega · Veure més »
Nuberu
Un nuberu és un personatge mitològic que forma part de la mitologia asturiana, però també és present a la mitologia càntabra, gallega i del nord de Castella.
Nou!!: Odin (déu) і Nuberu · Veure més »
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Nou!!: Odin (déu) і Ocells · Veure més »
Odense
Odense és una ciutat danesa de l'illa de Fiònia, és la tercera ciutat més gran de Dinamarca, després de Copenhaguen i Århus, i la capital del municipi d'Odense, que forma part de la regió de Syddanmark i de la qual també n'és la capital.
Nou!!: Odin (déu) і Odense · Veure més »
Odenwald
L'Odenwald és un massís situat als estats alemanys de Hessen, Baviera i Baden-Württemberg.
Nou!!: Odin (déu) і Odenwald · Veure més »
Odin
* Odin (déu), déu principal de la mitologia norrena i un dels principals de la mitologia germànica.
Nou!!: Odin (déu) і Odin · Veure més »
Odin (Marvel Comics)
Odin és un personatge fictici creat per Stan Lee i Jack Kirby, basat en el déu Odin de la mitologia nòrdica, publicat per Marvel Comics.
Nou!!: Odin (déu) і Odin (Marvel Comics) · Veure més »
Odinisme
Mjolnir, el martell de Thor. Lodinisme o Ásatrú és una religió dins el corrent del neopaganisme que pretén reviure la religió nòrdica.
Nou!!: Odin (déu) і Odinisme · Veure més »
Olaf Guthfrithsson
Olaf Guthfrithsson també Amlaíb mac Gofraid (mort el 941), (en nòrdic antic:; en anglès antic) va ser un cabdill nòrdic-gaèlic de la dinastia Uí Ímair, que va heretar el regne de Dublín (934 - 941) i també va voler recuperar el tron del regne viking de Jòrvik que el seu pare Gofraid ua Ímair havia perdut quan el rei anglès Etelstan, el va expulsar el 927.
Nou!!: Odin (déu) і Olaf Guthfrithsson · Veure més »
Operació Wotan
LOperació Wotan era en nom en clau per a l'operació de tancs amb la qual els alemanys volien capturar Moscou durant la Segona Guerra Mundial, i que va ser desenvolupada principalment per Hitler.
Nou!!: Odin (déu) і Operació Wotan · Veure més »
Origo gentis Langobardorum
Origo gentis Langobardorum (títol traduïble del llatí com "origen dels longobards") és un text breu del segle VII que descriu la història dels longobards des dels seus orígens llegendaris fins al segon regnat de Pertarito (o Bertarido, 672-688).
Nou!!: Odin (déu) і Origo gentis Langobardorum · Veure més »
Pedra de la bruixa serp
La Pedra de la bruixa serp (en suec:Ormhäxan), Encisadora serp (Ormtjuserskan) o Pedra de Smiss (Smisstenen) és una imatge gravada en pedra trobada a Smiss, parròquia de När, Gotland, Suècia.
Nou!!: Odin (déu) і Pedra de la bruixa serp · Veure més »
Pedres d'Ardre
Detall d'imatges de la pedra VIII d'Ardre. Les pedres d'Ardre són una col·lecció de deu esteles decorades de l'era vikinga, datades entre els segles i el.
Nou!!: Odin (déu) і Pedres d'Ardre · Veure més »
Pedres de Stora Hammars
Pedres de Stora Hammars Detall de la pedra Stora Hammars I, amb un home postrat sobre el seu ventre i un altre utilitzant la seva arma a la seva esquena, un valknut, i dues àguiles, una de les quals és sostinguda per un home a la dreta Les pedres de Stora Hammars són quatre pedres pintades de lera dels vikings, que varen ser trobades a Stora Hammars, a la parròquia de Lärbro, a Gotland, Suècia.
Nou!!: Odin (déu) і Pedres de Stora Hammars · Veure més »
Penda
Penda (mort el 15 de novembre de 655) fou rei de Mèrcia durant el segle VII.
Nou!!: Odin (déu) і Penda · Veure més »
Poesia nòrdica antiga
Una pàgina del ''Heimskringla'', un recull de poemes skàldics. La poesia nòrdica antiga comprèn una gamma de formes en vers escrites en nòrdic antic, durant el període que va del segle VIII fins al.
Nou!!: Odin (déu) і Poesia nòrdica antiga · Veure més »
Ragnarök
En la mitologia nòrdica, els Ragnaroc (el terme corresponent en norrè occidental antic ''Ragna rǫk'' és plural; en islandès modern, el mot se sol escriure aglutinat: Ragnarök) és el terme amb què es coneix la fi dels déus, i per tant, també la fi del món que coneixem.
Nou!!: Odin (déu) і Ragnarök · Veure més »
Ragnarok (sèrie de TV)
Ragnarok és una sèrie de Netflix, en noruec, que es va estrenar el 31 de gener de 2020.
Nou!!: Odin (déu) і Ragnarok (sèrie de TV) · Veure més »
Regne d'Essex
Essex fou un regne establert pels saxons orientals a l'est de l'antiga Britània durant el.
Nou!!: Odin (déu) і Regne d'Essex · Veure més »
Regne de Lindsey
El Regne de Lindsey o Linnuis (en anglès antic) fou un petit estat anglosaxó, que va quedar absorbit dins de Northúmbria al segle VII.
Nou!!: Odin (déu) і Regne de Lindsey · Veure més »
Rens del Pare Noel
Santa Claus i els seus rens Els rens del Pare Noel, són els rens que tiren del seu trineu durant la nit de Nadal, el 25 de desembre.
Nou!!: Odin (déu) і Rens del Pare Noel · Veure més »
Richard Mayr
Richard Mayr (Henndorf barri de Salzburg, Àustria, 18 de novembre, 1877 - Viena, Àustria, 1 de desembre, 1935) fou un baix-baríton austríac.
Nou!!: Odin (déu) і Richard Mayr · Veure més »
Rindr
Rindr (en nòrdic antic) o Reti (llatí) (de vegades amb l'anglicisme Rind) és un personatge femení de la mitologia nòrdica, alternativament descrit com una geganta, una dea o una princesa humana de l'est (d'algun lloc de la Rússia actual).
Nou!!: Odin (déu) і Rindr · Veure més »
Roques de Stenness
Les Roques de Stenness, o Pedres de Stenness, són un monument neolític situat a les Illes Òrcades, a Escòcia.
Nou!!: Odin (déu) і Roques de Stenness · Veure més »
Rudolf von Milde
Rudolf von Milde (Weimar, Turíngia, 29 de novembre de 1859 - Berlín, 8 de juliol de 1927) fou un baríton alemany.
Nou!!: Odin (déu) і Rudolf von Milde · Veure més »
Runes armanen
Runas Armanen col·locades en cercle. Les runes armanen o futharkh armanen són un conjunt de 18 runes ideades com a oracles el 1902 per l'ocultista i místic regeneracionista del paganisme germànic Guido von List; foren publicades juntament amb les seves teories endevinatòries a la seva obra de 1908 El secret de les runes.
Nou!!: Odin (déu) і Runes armanen · Veure més »
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Nou!!: Odin (déu) і Saturn (mitologia) · Veure més »
Sága i Sökkvabekkr
Sága i Odin conversen, (1895) per Lorenz Frølich. A la mitologia nòrdica, Sága (que possiblement vol dir "vident"Orchard (1997:136).), és una deessa associada a la ubicació Sökkvabekkr, "banc enfonsat" o "banc del tresor".
Nou!!: Odin (déu) і Sága i Sökkvabekkr · Veure més »
Sól
Dibuix de Máni i Sól (1895), per Lorenz Frølich Sól (en nòrdic antic: Sun)Orchard (1997:152).
Nou!!: Odin (déu) і Sól · Veure més »
Siegfried (Wagner)
Siegfried és la tercera de quatre òperes que formen part de la tetralogia Der Ring des Nibelungen, composta per Richard Wagner amb un llibret del mateix compositor basat en el poema èpic medieval alemany Das Nibelungenlied i en la saga islandesa Edda Major.
Nou!!: Odin (déu) і Siegfried (Wagner) · Veure més »
Skadi
Skadi caçant a les muntanyes (1901) per H. L. M. A la mitologia nòrdica, la geganta Skadi (o Skaði) era la deessa de l'hivern i caçadora amb arc.
Nou!!: Odin (déu) і Skadi · Veure més »
Skald
Olaf Haraldsson (il·lustració de Christian Krohg per a la traducció de la Heimskringla al danès per Gustav Storm. Kristiania: J.M. Stenersen & Co, 1899) El terme escalda o skáld en islàndico-noruec (Islandès modern: ) designa, a l'Edat mitjana, un tipus de poeta associat a les corts escandinaves, però no només, ja que hi ha escaldes i escaldesses (skáldkonur) que van compondre llurs poemes sense fer-ho en l'entorn d'una cort.
Nou!!: Odin (déu) і Skald · Veure més »
Skinfaxi i Hrímfaxi
''Nótt'', per Peter Nicolai Arbo ''Dagr'' (1874), per Peter Nicolai Arbo En la mitologia nòrdica, Skinfaxi i Hrímfaxi són els cavalls de Dagr ('dia') i Nótt ('nit').
Nou!!: Odin (déu) і Skinfaxi i Hrímfaxi · Veure més »
Sleipnir
En la mitologia escandinava Sleipnir és el cavall d'Odín el més fidel dels corsers i també el més ràpid, ja que té vuit potes.
Nou!!: Odin (déu) і Sleipnir · Veure més »
Societat Vril
Edició alemanya de 1922 de ''Vril, The Power of the Coming Race'' d'Edward Bulwer-Lytton. La Societat Vril (en alemany Vril-Gesellschaft) hauria estat una comunitat secreta d'ocultistes de Berlín que hauria existit durant el període prenazi.
Nou!!: Odin (déu) і Societat Vril · Veure més »
Soldats d'Odin
Els Soldats d'Odin (en anglès: Soldiers of Odin) són un grup internacional supremacista blanc, el grup va ser fundat a la ciutat de Kemi, Finlàndia, a l'octubre de 2015.
Nou!!: Odin (déu) і Soldats d'Odin · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Odin (déu) і Suècia · Veure més »
Suttungr
Suttungr i els nans A la mitologia nòrdica, Suttungr o Suttung (/ˈsʊtʊŋər/) era un Jötun, probablement fill de Surtur i germà de Gilling, tot i que en algunes versions sembla que Gilling era el seu germà.
Nou!!: Odin (déu) і Suttungr · Veure més »
Svartálfar
En la mitologia nòrdica, svartálfar (antic nòrdic per 'elfs negres', singular svartálfr) són éssers que habiten a Svartálfaheimr (nòrdic antic per 'món dels elfs negres').
Nou!!: Odin (déu) і Svartálfar · Veure més »
Týr
Imatge que representa el moment en què Týr sacrifica la seva mà. Týr és el déu dels duels i de la glòria dels herois, en la mitologia germànica i en la mitologia escandinava.
Nou!!: Odin (déu) і Týr · Veure més »
Teisme
En la filosofia i la religió el teisme (del grec theos, "déu") és el pensament, doctrina o creença en l'existència d'un déu o déus.
Nou!!: Odin (déu) і Teisme · Veure més »
Temple d'Upsala
Historia de Gentibus Septentrionalibus'' (1555) El temple d'Upsala fou un lloc religiós de Gamla Uppsala ('Antiga Upsala'), prop de la moderna Upsala, Suècia, que fou creat per venerar els déus nòrdics des de temps prehistòrics.
Nou!!: Odin (déu) і Temple d'Upsala · Veure més »
Thomas Carlyle
Thomas Carlyle (Ecclefechan, Dumfries and Galloway, 4 de desembre de 1795 - Chelsea, Londres, 5 de febrer de 1881) va ser un assagista, historiador, professor i escriptor satíric escocès, actiu durant l'època victoriana.
Nou!!: Odin (déu) і Thomas Carlyle · Veure més »
Thor
Segons la mitologia escandinava, Thor, o millor encara Tor (també conegut fora d'Escandinàvia sobretot com a Donnar) era el déu més venerat a les tribus germàniques almenys des dels primers registres escrits fins als últims bastions del paganisme germànic en l'època vikinga tardana.
Nou!!: Odin (déu) і Thor · Veure més »
Thor Heyerdahl
Thor Heyerdahl (Pronunciació en noruec: (6 d'octubre de 1914; Larvik, Noruega - 18 d'abril de 2002; Colla Micheri, Itàlia) va ser un etnògraf i aventurer (explorador) noruec; amb una bona formació en zoologia, botànica i geografia i amb un especial interès per l'antropologia. Es va fer molt famós gràcies a la seva expedició amb la Kon-Tiki, nau amb la qual va navegar 8000 km, des de l'Amèrica del Sud fins a les illes Tuamotu. L'expedició volia demostrar que els antics habitants de l'Amèrica del Sud havien navegat a través de l'oceà Pacífic, arribant a les illes de la Polinèsia i creant contactes entre aquestes dues cultures tan distants geogràficament. Aquesta expedició formava part d'un model de difusió de desenvolupament cultural. Subseqüentment Heyerdahl va fer altres viatges dissenyats per demostrar la possibilitat de contactes entre cultures antigues àmpliament separades. Va ser nomenat estudiós/acadèmic pel govern Noruec el 1984. També va estudiar les piràmides de Güímar.
Nou!!: Odin (déu) і Thor Heyerdahl · Veure més »
Trifuncionalitat
Odin, amb un sol ull, Thor el qui porta el martell i Freyr el qui porta espigues de blat. Terje Leiren ha proposat que aquest grup és una representació de la trifuncionalitat. La Trifuncionalitat és una definició de caràcter ideològic, argumentada per Georges Dumézil (antropòleg francès 1898-1986) a partir de l'estudi de les societats indoeuropees, segons la qual la cosmovisió d'aquests pobles està concebuda pel model ternari, que organitza la relació entre les diverses categories del sistema.
Nou!!: Odin (déu) і Trifuncionalitat · Veure més »
Ukko
Karelia, Finlàndia, la qual contindria les representacions barrejades d'una serp i un tro. Ukko (Uku en estonià), en la mitologia finesa, és un déu del cel, el temps, les collites i altres fenòmens naturals.
Nou!!: Odin (déu) і Ukko · Veure més »
Utgard
En la mitologia escandinava Utgard és la fortalesa que Odin, Vili i Ve van donar als gegants un cop creada Midgard.
Nou!!: Odin (déu) і Utgard · Veure més »
Vafþrúðnir
Odín i Vafþrúðnir jugant al joc de la saviesa (1895), per Lorenz Frølich. En la mitologia nòrdica Vafþrúðnir o, catalanitzat, Vaftrúdnir era un ètun savi descrit per la deessa Frigg, a la segona estrofa dels Vafþrúðnismál com el més sapientíssim de tots els ètuns.
Nou!!: Odin (déu) і Vafþrúðnir · Veure més »
Vafþrúðnismál
Els Vafþrúðnismál o, en català, les Dites d'en Vafþrúðnir o Vaftrúdnir, és el tercer poema de lEdda poètica.
Nou!!: Odin (déu) і Vafþrúðnismál · Veure més »
Valhalla
XVII, s'hi veu Heimdall vigilant la porta del Valhalla El Valhalla (Valhöll en antic nòrdic, 'Mansió dels morts') és, en la mitologia escandinava, la fortalesa on viuen els guerrers morts que serveixen a Odin després d'haver mort en la batalla, els einherjar.
Nou!!: Odin (déu) і Valhalla · Veure més »
Vali
Vali, amb un arc, viatjant a través d'un bosc Vali és un déu de la mitologia nòrdica, era fill d'Odin i la geganta Rind, i amb prou feines és esmentat abans de la lluita que va precedir el crepuscle dels déus, el Ragnarok.
Nou!!: Odin (déu) і Vali · Veure més »
Valknut
Valknut El valknut (del nòrdic antic valr, 'guerrer difunt' i knut, 'nus'), també anomenat el nus de la mort, és un símbol format per tres triangles entrellaçats que apareix en diversos objectes i gravats del paganisme nòrdic.
Nou!!: Odin (déu) і Valknut · Veure més »
Valquíria
Les valquíries, de l'antic alemany Walkyrien, són uns dels personatges femenins més importants de la mitologia escandinava.
Nou!!: Odin (déu) і Valquíria · Veure més »
Vanadi
El vanadi és l'element químic de símbol V i nombre atòmic 23.
Nou!!: Odin (déu) і Vanadi · Veure més »
Vé (déu)
En la mitologia escandinava, Vé (/ˈweː/) és un dels Æsir i germà d'Odín i de Vili, amb els quals va matar Ymir i va utilitzar-ne el cadàver per crear el món.
Nou!!: Odin (déu) і Vé (déu) · Veure més »
Vídar
En la mitologia norrena, Vídar (norrè occidental antic: Viðarr) és interpretat com el déu del silenci (la malenconia) i la quietud dels boscos pel Prof.
Nou!!: Odin (déu) і Vídar · Veure més »
Völundr
A la mitologia germànica i a la mitologia nòrdica, Wayland el ferrer, (de "batalla valenta") és un mestre ferrer llegendari.
Nou!!: Odin (déu) і Völundr · Veure més »
Völuspá
La profecia de l'endevina (islandès modern: Völuspá; norrè occidental antic: Vǫlospá) és el primer i més conegut poema de lEdda poètica.
Nou!!: Odin (déu) і Völuspá · Veure més »
Veðrfölnir
XVII d'un manuscrit islandés mostrant un falcó, Veðrfölnir, sobre una àguila a la copa de l'arbre Yggdrasil. A la mitologia nòrdica, Veðrfölnir (Nòrdic antic «tempesta pàl·lida» o «el que va ser blanquejat pel clima»), és un falcó assegut entre els ulls d'una àguila sense nom que roman a la copa de l'Arbre del Món, Yggdrasil.
Nou!!: Odin (déu) і Veðrfölnir · Veure més »
Viking: Battle for Asgard
Viking: Battle for Asgard (Viking: Batalla d'Asgard) és un videojoc d'aventura i d'acció/Hack and Slash, desenvolupat per Creative Assembly i publicat per SEGA.
Nou!!: Odin (déu) і Viking: Battle for Asgard · Veure més »
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Nou!!: Odin (déu) і Vikings · Veure més »
Vili
En la mitologia escandinava Vili és el germà d'Odin i de Ve, amb els qui va matar Ymir i va usar el cadàver per crear el món.
Nou!!: Odin (déu) і Vili · Veure més »
Vili i Vé
A la mitologia nòrdica, Vili i Vé són els germans d'Odin, fills de Bestla, filla de Bölþorn; i Borr, fill de Buri: En antic nòrdic Vili significa "voluntat".
Nou!!: Odin (déu) і Vili i Vé · Veure més »
Wehha
Wehha (també dit Wehh Wilhelming) va ser un dels caps que va liderar un grup d'emigrants angles cap a l'illa de la Gran Bretanya i probablement el creador del regne anomenat Ànglia de l'Est, fets que van passar en un període indeterminat durant el.
Nou!!: Odin (déu) і Wehha · Veure més »
Winifred Wagner
Winifred Wagner (Hastings, 23 de juny de 1897 – Überlingen, 5 de març de 1980), nascuda com a Winifred Marjorie Williams, fou la vídua de Siegfried Wagner, fill del compositor alemany Richard Wagner, i regenta del Festival de Bayreuth entre 1931 i 1944.
Nou!!: Odin (déu) і Winifred Wagner · Veure més »
Wotanisme
El wotanisme (nom derivat de Wotan, terme tradicional germànic utilitzat per al nom d'Odín) és una religió neopagana extremista que va ser fundada per David Lane sobre una base racial i ètnica, en oposició amb el mundialisme neopaganista assumit amb el pas del temps per les altres tradicions del etenisme germànic, en particular l'Odinisme i l'Ásatrú.
Nou!!: Odin (déu) і Wotanisme · Veure més »
Wuffingas
Els wuffingas, uffingas o wuffings fou la dinastia governant a Ànglia de l'Est, el regne anglosaxó que avui correspon als comtats anglesos de Norfolk i Suffolk.
Nou!!: Odin (déu) і Wuffingas · Veure més »
Yggdrasil
Imatge de l'arbre del món ''Yggdrasil'' i els seus habitants, d'un manuscrit islandès del s. XVII (Manuscrit AM 738 4to). Es troba a l'Institut Árni Magnússon d'Islàndia. En la mitologia escandinava, l'Yggdrasil és un immens freixeL'arbre Yggdrasill és descrit com a freixe per Vǫlospá, estrofes 19 i 47 i pels Grímnismál, estrofes 35 i 44.
Nou!!: Odin (déu) і Yggdrasil · Veure més »
Ymir
Els fills de Bor maten Ymir en aueesta il·lustració de Lorenz Frølich En la mitologia escandinava, Ymir era un malvat gegant nascut de quan l'escalfor de Muspell es va topar i va fondre els gels freds de Niflheim.
Nou!!: Odin (déu) і Ymir · Veure més »
Ynglingasaga
''Ynglinga saga''. Il·lustració de Gerhard Munthe La Ynglingasaga és una saga, redactada originalment en norrè occidental antic i compilada pel polític islandès, terratinent, poeta i historiador Snorri Sturluson vers el 1225.
Nou!!: Odin (déu) і Ynglingasaga · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Odin (déu) і Zeus · Veure més »
