Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Occità

Índex Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Taula de continguts

  1. 890 les relacions: Abadia de Sant Pere de Moissac, Abadia de Senhanca, Abrera, Acs, Agde, Agen, Agenès, Agulha d'Ais, Aigüesmortes, Ais de Provença, Al Tall, Alaug, Alèst, Albi (Llenguadoc), Albigès, Albufera, Alem Surre-Garcia, Alemany, Alfabet llatí, Alfabet occità, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons Jordà, Alfons Ròcaferrier, Alier, Aligot, Alinhan del Vent, Aliscamps, Allioli, Alphonse Daudet, Alps, Alps de l'Alta Provença, Alps Marítims, Alt Loira, Alta Garona, Alta Viena, Altiplà de Sornià, Alts Alps, Alvèrnia, Ambrun, Amor cortès, Anaram Au Patac, Anchoiada, Andreu Febrer i Callís, Anglet, Angoumois, Angulema, Anha, Anhan, Aniana, ... Ampliar l'índex (840 més) »

Abadia de Sant Pere de Moissac

L'abadia de Sant Pere de Moissac (en occità: Abadiá de Sant Pèire de Moissac, en francès: Abbaye de Saint-Pierre de Moissac) és un conjunt arquitectònic religiós occità on hi destaquen les seves extraordinàries escultures romàniques.

Veure Occità і Abadia de Sant Pere de Moissac

Abadia de Senhanca

Labadia de Senhanca (nom occità; Sénanque en francès) és un edifici religiós cistercenc prop de la localitat de Gòrda al departament de la Valclusa, a la Provença, Occitània (estat francès).

Veure Occità і Abadia de Senhanca

Abrera

Abrera és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí.

Veure Occità і Abrera

Acs

Acs (en occità, en francès Ax-les-Thermes) és un municipi occità del Departament de l'Arieja, a Occitània,.

Veure Occità і Acs

Agde

Agde (en occità, en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Veure Occità і Agde

Agen

Agen (pronunciat en occità; en francès) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Agen

Agenès

LAgenès (en occità Agenés, en francès Agenais) és una comarca de Guiena a Occitània, que té per capçalera la ciutat d'Agen.

Veure Occità і Agenès

Agulha d'Ais

Agulha (en occità Agulha; en francès Éguilles) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Agulha d'Ais

Aigüesmortes

Aigüesmortes (en occità: Aigasmòrtas, en francès: Aigues-Mortes) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Aigüesmortes

Ais de Provença

Ais de Provença (en occità; Aix-en-Provence, oficialment i en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Veure Occità і Ais de Provença

Al Tall

Al Tall va ser un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat el 1975, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular.

Veure Occità і Al Tall

Alaug

Alaug (nom occità) (en francès Allauch) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Alaug

Alèst

Alès (en occità Alèst, i en francès Alès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Alèst

Albi (Llenguadoc)

Albi (en occità Albi, en francès Albi) és una ciutat del departament del Tarn, a la regió de Migdia-Pirineus.

Veure Occità і Albi (Llenguadoc)

Albigès

L'Albigès (en occità Albigés, en francès Albigeois) és una comarca històrica d'Occitània (i de França), a l'entorn de la ciutat d'Albi.

Veure Occità і Albigès

Albufera

L'Albufera de València Una albufera és un llac o estany litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra, normalment de dunes, però que està en comunicació amb la mar per un o més graus, una mena de.

Veure Occità і Albufera

Alem Surre-Garcia

Alem Surre-García (1944) és un escriptor en occità amb arrels occitanes i gallegues.

Veure Occità і Alem Surre-Garcia

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Veure Occità і Alemany

Alfabet llatí

Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Veure Occità і Alfabet llatí

Alfabet occità

L'alfabet occità és una varietat de l'alfabet llatí.

Veure Occità і Alfabet occità

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Veure Occità і Alfons el Benigne

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.

Veure Occità і Alfons el Cast

Alfons Jordà

Alfons Jordà (en occità: Anfós Jordan; 1103-1148) va ser comte de Roergue, després de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.

Veure Occità і Alfons Jordà

Alfons Ròcaferrier

Alfons Ròcaferrier (Montpeller, 1844-1907) fou un escriptor occità.

Veure Occità і Alfons Ròcaferrier

Alier

Alier (en Allier, en Alèir, en arpità: Aliér) és un departament francès adscrit a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Veure Occità і Alier

Aligot

L'aligot (en occità, «aligòt») és una especialitat gastronòmica occitana originària del massís d'Aubrac i estesa per les regions d'Alvèrnia i Llemosí.

Veure Occità і Aligot

Alinhan del Vent

Alinhan del Vent (en occità, i oficialment en francès Alignan-du-Vent) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Alinhan del Vent

Aliscamps

Els Aliscamps (en occità lis Aliscamp, en francès les Alyscamps) és una necròpolis pagana i cristiana de la ciutat d'Arle.

Veure Occità і Aliscamps

Allioli

Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.

Veure Occità і Allioli

Alphonse Daudet

Molí d'Alfons Daudet a prop de Fontvieille Alphonse Daudet (en occità: Anfós Daudet; Nimes, 13 de maig de 1840 - París, 16 de desembre de 1897) fou un escriptor occità en llengua francesa.

Veure Occità і Alphonse Daudet

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Veure Occità і Alps

Alps de l'Alta Provença

Els Alps de l'Alta Provença (04) (en francès, Alpes-de-Haute-Provence; i en occità, Aups d'Auta Provença) són un departament francès situat a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Veure Occità і Alps de l'Alta Provença

Alps Marítims

Els Alps Marítims (06) (en francès Alpes-Maritimes i en occità Aups Maritims) és un departament francès situat a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Veure Occità і Alps Marítims

Alt Loira

L'Alt Loira (43) (en francès Haute-Loire i en occità Naut Léger o Naut Leir i menys localment lAut Léger, lAut Leir) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Veure Occità і Alt Loira

Alta Garona

L'Alta Garona (31) (en occità Nauta Garona i en francès Haute-Garonne) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Veure Occità і Alta Garona

Alta Viena

LAlta Viena (87) (en francès Haute-Vienne i en occità Nauta Vinhana) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.

Veure Occità і Alta Viena

Altiplà de Sornià

Arboçols, un de dos municipis del Conflent situat a l'Altiplà i que en marquen el límit meridional L'Altiplà de Sornià és una zona geogràfica situada entre les comarques del Conflent i la Fenolleda, a la Catalunya Nord.

Veure Occità і Altiplà de Sornià

Alts Alps

Els Alts Alps (05) (francès Hautes-Alpes, occità Auts Aups) és un departament francès situat a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Veure Occità і Alts Alps

Alvèrnia

Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.

Veure Occità і Alvèrnia

Ambrun

Ambrun (nom occità, en francès Embrun) és un municipi francès, situat al departament d'Alts Alps i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava, a Occitània.

Veure Occità і Ambrun

Amor cortès

''God Speed!'', d'Edmund Blair Leighton (1900). Visió tardana victoriana d'una dama que concedeix el seu favor a un cavaller moments abans d'una batalla. L'amor cortès, també conegut com a fin' amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca.

Veure Occità і Amor cortès

Anaram Au Patac

Anaram Au Patac (AAP) fou una organització juvenil marxista i independentista occitana.

Veure Occità і Anaram Au Patac

Anchoiada

Ingredients per l'anchoiada Lanchoiada (en occità) és una mena de salsa o pasta d'anxoves aixafades.

Veure Occità і Anchoiada

Andreu Febrer i Callís

Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.

Veure Occità і Andreu Febrer i Callís

Anglet

Anglet (en francès i occità; sent també la forma oficial o Angelu en basc) és un municipi francès del territori històric de Lapurdi, País Basc, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Anglet

Angoumois

L'Angoumois o Angolemès (en francès Angoumois, en peitaví-saintongès Engoumaes, en occità Engolmés) és una regió històrica del centre-oest de França que correspon bàsicament amb l'actual departament de Charanta i amb les antigues entitats polítiques del comtat d'Angulema i del ducat d'Angulema.

Veure Occità і Angoumois

Angulema

Angulema o Angolema (en francès i oficialment, Angoulême; en saintongès, Engoulaeme; en occità, Engoleime) és una ciutat de França al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània, travessada pel riu Charente.

Veure Occità і Angulema

Anha

Anha (nom occità, en francès Aigne) és un municipi occità del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, en el departament de l'Erau.

Veure Occità і Anha

Anhan

Anhan (en occità Anhan, en francès i oficialment Aignan) és un municipi francès de Gascunya, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Anhan

Aniana

Aniana (nom occità; en occità també Anhana; en francès Aniane) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Aniana

Ansinyà

Ansinyà o Ancinyà (l'endònim occità és Ansinhan i el topònim oficial en francès és Ansignan) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і Ansinyà

Antíbol

Antíbol (nom català i occità; en francès Antibes) és un municipi sota l'estat francès, situat al departament dels Alps Marítims, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Antíbol

Antic règim a França

En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.

Veure Occità і Antic règim a França

Antinhac

Antinhac (topònim occità, el nom oficial francès és Antignac) és un municipi occità de Gascunya, situat al departament administratiu de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Antinhac

Antoine Bourdelle

Émile Antoine Bordelles, més conegut com a Antoine Bourdelle (Montauban, 30 d'octubre del 1861 - Le Vésinet-Yvelines, 1 d'octubre del 1929), va ser un escultor francès, un dels més destacats de la Belle Époque i al mateix temps antecedent de l'escultura monumental del.

Veure Occità і Antoine Bourdelle

Antonin Perbòsc

Antonin Perbòsc (La Barta, Baix Carcí, Llenguadoc 1861 - Montalban 1944) ha estat un gramàtic i escriptor occità.

Veure Occità і Antonin Perbòsc

Antunhac

Antunhac (nom occità; el nom oficial francès és Antugnac) és una vila del departament de l'Aude, al districte de Limós i al cantó de Coisan, amb prop de 300 habitants, situada a 265 metres d'altura sobre el nivell del mar, a la vall del rierol Croux.

Veure Occità і Antunhac

Apertium

Apertium és un sistema de traducció automàtica de codi obert.

Veure Occità і Apertium

Aplec del Puig

Des dels anys seixanta, el darrer diumenge d'octubre, l'Aplec del Puig reuneix els nacionalistes valencians d'arreu per celebrar una jornada festiva en un dels llocs amb més simbolisme i història del País Valencià, el municipi del Puig, a l'Horta Nord.

Veure Occità і Aplec del Puig

Aquisgrà

miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.

Veure Occità і Aquisgrà

Arabisme

Un arabisme és un estrangerisme derivat de l'àrab i incorporat a una altra llengua.

Veure Occità і Arabisme

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Veure Occità і Aragonès

Aranès

L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.

Veure Occità і Aranès

Arboçols

Arboçols (en francès Arboussols) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Veure Occità і Arboçols

Arcas

Arcas (nom occità; el nom oficial francès és Arques) és una vila del departament de l'Aude (França), al districte de Limós, dins el cantó de Coisan, amb més de dos-cents habitants, situat en uns turons a les portes de les Corberes, a uns 350 metres d'alçada.

Veure Occità і Arcas

Ardecha

L'Ardecha o Ardeixa (07) (en francès Ardèche i en occità Ardecha) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia - Roine-Alps i que correspon majoritàriament a la regió occitana del Vivarès.

Veure Occità і Ardecha

Argelièrs (Erau)

Argelièrs (en francès Argelliers) és un municipi occità del Llenguadoc, a l'estat francès, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Argelièrs (Erau)

Arieja

LArieja (en occità Arièja i en francès Ariège) és un departament francès (09) situat a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Arieja

Armanac Provençau

L'Armanac Provençau (norma clàssica de l'occità; també escrit Armana Prouvençau en grafia mistralenca original), ço és l'"Almanac Provençal", era una revista publicada en occità des del 1855, òrgan oficial del Felibritge, i de la qual foren redactors Teodòr Aubanèu i Josèp Romanilha.

Veure Occità і Armanac Provençau

Arnaut Daniel

cançoner K Arnaut Daniel fou un trobador occità del, nascut a Rabairac, Dordonya.

Veure Occità і Arnaut Daniel

Arpitània

Arpitània (en arpità Arpitania, Arpetania) és el territori de la llengua francoprovençal o llengua arpitana.

Veure Occità і Arpitània

Arsèni Vermenosa

Arsèni Vermenosa (en francès Arsène Vermenouze) (Eitrac, Alvèrnia, 1850-1910) fou un poeta occità, animador del felibritge alvernès.

Veure Occità і Arsèni Vermenosa

Article definit

L'article definit o article determinat és una categoria gramatical, mot o afix, que té com a funció determinar un nom comú especificant que l'entitat referida pel nom està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.

Veure Occità і Article definit

Article salat

Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.

Veure Occità і Article salat

Aspàreg de la Barca

Aspàreg de la Barca (Montpeller, ~1170 - Tarragona, 1233) fou un destacat religiós occità, prebost de Sant Esteve de Tolosa, bisbe de Comenge, bisbe de Pamplona i arquebisbe de Tarragona.

Veure Occità і Aspàreg de la Barca

Atlas Lingüístic de Catalunya

LAtlas Lingüístic de Catalunya (ALC) és el primer atles lingüístic de la llengua catalana i també el primer elaborat a la península Ibèrica, preparat i realitzat per Antoni Griera i Gaja i començat a publicar en 1923.

Veure Occità і Atlas Lingüístic de Catalunya

Au Buçon

Le Buçon (nom occità, antigament Aubuçon) (en francès Aubusson) és un municipi francès, situat al departament de la Cruesa i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Au Buçon

Aubanha

Aubanha (nom occità) (en francès Aubagne) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Aubanha

Augièr Galhard

Augier Galhard (Rabastens, Llenguadoc, 1530 - Bearn, 1592) fou un escriptor occità.

Veure Occità і Augièr Galhard

August Fourès

August Forès, en occità August Forès i en francès Auguste Fourés, (Castellnou d'Arri, Aude, Llenguadoc 1848 - 1891) fou un poeta, periodista i escriptor en occità i en francès.

Veure Occità і August Fourès

Auguste Comte

Isidore Marie Auguste François Xavier Comte (Montpeller, 19 de gener de 1798 - París, 5 de setembre de 1857) fou un filòsof occità, considerat el fundador del positivisme i un dels iniciadors de la sociologia.

Veure Occità і Auguste Comte

Auloron e Senta Maria

Auloron e Senta Maria (Auloron o Auloron e Senta Maria en occità, Oloron-Sainte-Marie en francès) és una ciutat capital de la comarca de l'Alt Bearn i dins del departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Auloron e Senta Maria

Aup d'Uès

L'Aup d'Uès (en occità: Aup d'Uès o Aup d'Ueis; en francès: Alpe d'Huez) és un prat alpí dels Alps, a la comuna d'Uès al département d'Isèra.

Veure Occità і Aup d'Uès

Aurenja

Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi occità, situat al departament francès de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Veure Occità і Aurenja

Auriòu

Auriòu (nom occità) (en francès Auriol) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Auriòu

Aush

Aush (en occità Aush, en francès Auch) és un municipi francès de Gascunya, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Aush

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Veure Occità і Ausiàs March

Aussau-Irati

L'Aussau-Irati és un formatge de pasta premsada no cuita del País Basc i del Bearn, al departament dels Pirineus Atlàntics.

Veure Occità і Aussau-Irati

Autariba (Alta Garona)

Autariba (en francès i oficial Auterive, en occità Autariba) és un municipi occità del Llenguadoc, del departament de l'Alta Garona, a la regió Occitània.

Veure Occità і Autariba (Alta Garona)

Avairon

L'Avairon (en occità i en català; en francès, Aveyron) és un departament francès (12) situat a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Avairon

Avinyó (Valclusa)

Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.

Veure Occità і Avinyó (Valclusa)

Ñ

La lletra Ñ és la quinzena de l'alfabet castellà.

Veure Occità і Ñ

Òlt

Òlt (46) (en francès Lot i en occità Òlt, i també Òut) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Veure Occità і Òlt

Òlt (riu)

L'Òlt (en occità Òlt i en francès Lot) és un riu del Massís Central.

Veure Occità і Òlt (riu)

Òlt i Garona

Òlt i Garona (47) (en francès Lot-et-Garonne i en occità Òlt e Garona, i també Òut e Garona) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.

Veure Occità і Òlt i Garona

Òpol i Perellós

Òpol i Perellós (oficialment en francès, Opoul-Périllos) és una comuna de 1.042 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord, formada el 1972 per agregació de les antigues comunes independents dÒpol (estàndard) i de Perellós (estàndard).

Veure Occità і Òpol i Perellós

Ç

La ç, anomenada ce trencada, és la lletra ce de l'alfabet català, procedent del llatí, modificada per un signe diacrític (el trenc).

Veure Occità і Ç

Étienne de La Boétie

Étienne de La Boétie, en occità Esteve de La Boetiá, (Sarlat e la Canedat (Perigord), 1 de novembre de 1530 - Germinhan (Bordeus), 18 d'agost de 1563) va ser un escriptor, filòsof i polític francès del Renaixement.

Veure Occità і Étienne de La Boétie

Àrab

Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.

Veure Occità і Àrab

Bagacum Nerviorum

Bagacum fou una ciutat del poble belga dels nervis, segurament la seva principal ciutat.

Veure Occità і Bagacum Nerviorum

Baiona

Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.

Veure Occità і Baiona

Balmar

Balmar és un comú occità del Llenguadoc, que administrativament forma part del departament de l'Alta Garona a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Balmar

Banhèras de Luishon

Banhèras de Luishon o Lushon (nom occità) (en francès: Bagnères-de-Luchon, Luchon) és un municipi occità del Luixonès, a la Gascunya, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Banhèras de Luishon

Banhòus (Gard)

Banhòus de Céser (nom occità) (en francès Bagnols-sur-Cèze) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Banhòus (Gard)

Barbasan

Barbasan (en occità Barbasan) és un municipi occità de Comenge, a Gascunya, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Barbasan

Basílica de Sant Serni de Tolosa

La basílica de Sant Serni (en occità, Sant Sarnin; en francès, Saint-Sernin) és un dels edificis emblemàtics de Tolosa i és l'església romànica més gran d'Occitània i la segona (després de l'antiga de Cluny) de tot l'Estat francès.

Veure Occità і Basílica de Sant Serni de Tolosa

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Veure Occità і Basc

Basièja

Basièja (francès Baziège) és un municipi occità del Lauraguès, al Llenguadoc, en el departament de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Basièja

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.

Veure Occità і Batalla de Muret

Batxillerat

El batxillerat és l'etapa del sistema educatiu d'Espanya que s'inicia en acabar l'educació secundària (ESO).

Veure Occità і Batxillerat

Baus

Els Baus (en occità provençal Lei Bauç de Provença, ço és "els Balços"; en francès Les Baux-de-Provence) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Baus

Bauxita

Placa commemorativa a la bauxita a Baus (Provença) La bauxita o baucita (atès l'origen del nom, el topònim Lei Bauç en occità, Les Baux en francès) és una mena d'alumini, provinent de la lixiviació de roques volcàniques.

Veure Occità і Bauxita

Bèrra (Boques del Roine)

Bèrra o Bèrra de l'Estanh (nom occità) (en francès Berre-l'Étang) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Bèrra (Boques del Roine)

Bèusoleu

Bèusoleu (nom occità) (en francès Beausoleil) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Bèusoleu

Bòrmas

Bòrma dei Mimòsas (nom occità, en francès Bormes-les-Mimosas) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Bòrmas

Bearn

Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.

Veure Occità і Bearn

Beatriu de Dia

BnF ms. 854 fol. 141; cançoner I Beatriu de Dia, coneguda com a comtessa de Dia (finals del - mitjans del) fou una trobairitz occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, però de la seva vida se'n sap molt poc, ja que són diversos els personatges històrics documentats que podrien correspondre a aquesta trobairitz.

Veure Occità і Beatriu de Dia

Bedarius

Bedarius (en francès Bédarieux) és un poble occità del Llenguadoc situat a la part septentrional del departament de l'Erau a la regió Occitània.

Veure Occità і Bedarius

Belestar

Belestar (Belestar en occità, Bélesta en francès) és un municipi del País de Foix (entre les regions occitanes del Llenguadoc i la Gascunya).

Veure Occità і Belestar

Bellcaire (Gard)

Bellcaire (en occità Bèucaire, en francès Beaucaire) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Bellcaire (Gard)

Bellestar (Fenolleda)

Bellestar, dit tradicionalment Bellestar de la Frontera (l'endònim occità és Belhestar; el topònim oficial en francès, Bélesta) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і Bellestar (Fenolleda)

Benagas

Benagues, en occità Benagas, és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Benagas

Berenguer d'Anoia

Pàgina del ''Mirall de Trobar'' Berenguer d'Anoia (Inca, cap a 1300) va ser un preceptista i trobador del del qual es tenen molt poques dades biogràfiques.

Veure Occità і Berenguer d'Anoia

Berenguer Gairan

Berenguer Gairan (Montpeller, segle XIII - ?, ?) va ser un marí occità al servei de Jaume I d'Aragó durant la Croada contra Al-Mayûrqa.

Veure Occità і Berenguer Gairan

Berenguer III de Guillem

Berenguer III de Guillem (Berenguer de Guilhem en occità) (1240 - ?), senyor de Clarmont d'Alvèrnia-Lodeva fou un militar occità al servei del rei de França.

Veure Occità і Berenguer III de Guillem

Bernadeta Sobirós

Bernadeta Soubirous, en occità Bernadeta Sobirós, (Lorda, 7 de gener de 1844 – Nevers, 16 d'abril de 1879) era una pastora gascona, que va manifestar que havia tingut una sèrie d'aparicions marianes el 1858.

Veure Occità і Bernadeta Sobirós

Bernat de Ventadorn

Bernat de Ventadorn (occ. Bernart de Ventadorn) (vers 1130-1145 - vers 1190-1200), fou un trobador occità, potser el més conegut.

Veure Occità і Bernat de Ventadorn

Bernat Lesfargues

Bernat Lesfargues o Bernard Lesfargues (Brageirac, Dordonya, 27 de juliol de 1924 - 23 de febrer de 2018) fou un escriptor i traductor occità.

Veure Occità і Bernat Lesfargues

Besiers

Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Veure Occità і Besiers

Betacisme

Expansió del betacisme a CastellóEl betacisme és un fenomen fonètic que consistix a pronunciar la consonant v (el fonema fricatiu labiodental sonor) com a b (el fonema oclusiu bilabial sonor), cosa que provoca la pèrdua de l'oposició fonemàtica entre les dues consonants.

Veure Occità і Betacisme

Betren

Betren és una entitat de població del municipi de Vielha e Mijaran, al terçó de Castièro de la comarca de la Vall d'Aran, que forma una entitat municipal descentralitzada.

Veure Occità і Betren

Biarritz

Biàrritz (en basc Biarritz o Miarritze, en occità Biàrritz i en francès i oficialment Biarritz) és un municipi situat al territori històric de Lapurdi al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Biarritz

Biòt

Biòt (nom occità) (en francès Biot) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Biòt

Bigorra

Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió històrica d'Occitània situada entre el Bearn i el Comenge, a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Bigorra

Bisbat de Besiers

Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.

Veure Occità і Bisbat de Besiers

Bisbat de Lavaur

El Bisbat de Lavaur (francès: Diocèse de Lavaur, occità: Diocèsi de La Vaur, llatí: Dioecesis Vaurensis) fou una jurisdicció eclesiàstica França, sorgida el 1317 per decisió del Papa Joan XXII.

Veure Occità і Bisbat de Lavaur

Bisbat de Lectoure

L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Veure Occità і Bisbat de Lectoure

Boc de Gardana

Boc Bèl Èr (nom occità) (en francès Bouc-Bel-Air) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Boc de Gardana

Bonifaci I de Montferrat

Bonifaci I de Montferrat (en italià: Bonifacio del Monferrato; en grec: Βονιφάτιος Μομφερρατικός, Vonifàtios Momferratikós), també conegut com a Bonifaci I de Tessalònica o Bonifaci I d'Aleramici, 1150 - 4 de setembre, 1207) fou marquès de Montferrat i rei de Tessalònica.

Veure Occità і Bonifaci I de Montferrat

Boques del Roine

Les Boques del Roine (13) (en occità Bocas de Ròse; en francès Bouches-du-Rhône) és un departament francès situat a la regió de Provença-Alps-Costa Blava, i que deu el seu nom al riu Roine.

Veure Occità і Boques del Roine

Borbonès

El Borbonès (en francès Bourbonnais, en occità Borbonés/Barbonés) és una antiga província del regne de França; correspon a l'actual departament de l'Alier i a una part del departament del Cher, repartit en parts gairebé iguals entre Occitània i els països d'oil.

Veure Occità і Borbonès

Bordeus

Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.

Veure Occità і Bordeus

Bouclier de Brennus

El bouclier de Brennus (escut de Brennus en català) és el trofeu que es dona a l'equip guanyador del Campionat de França de rugbi.

Veure Occità і Bouclier de Brennus

Brageirac

Mapa de Bergerac entre 1762 i 1766 per Pezet et Dalier. Estàtua de Cyrano de Bergerac Brageirac o millor Brajairac (nom occità, en francès Bergerac) és un municipi situat al departament de la Dordonya, a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Brageirac

Briançon

Briançon (nom occità i francès) és una ciutat francesa situada al departament dels Alts Alps i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Veure Occità і Briançon

Brigitte Schlieben-Lange

Brigitte Schlieben-Lange (Söttham, Baviera, 25 de setembre de 1943 - Frankfurt, 14 de setembre de 2000) fou una filòloga alemanya, filla de Annemarie Lange-Seidl, una de les iniciadores de la semiòtica, i neta de l'escriptor alemany Florian Seidl.

Veure Occità і Brigitte Schlieben-Lange

Brinhòla

Brinhòla (nom occità, en francès Brignoles) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Brinhòla

Briude

Briude (en occità Briude, en francès Brioude) és un municipi francès del departament de l'Alt Loira, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Veure Occità і Briude

Bugarag

Bugarag (nom occità; el nom oficial francès és Bugarach) és una vila del Llenguadoc.

Veure Occità і Bugarag

Bullabessa

La bullabessa (en occità bolhabaissa i en francès bouillabaisse) és una mena de suquet de peix típic de la Provença.

Veure Occità і Bullabessa

Cabriés

Cabriés (nom occità; en francès Cabriès) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Cabriés

Camarga

La Camarga (en occità provençal: Camarga segons la norma clàssica o Camargo segons la norma mistralenca, en francès: Camargue) és un espai terrestre de 145.300 ha al sud de França, situat geogràficament entre els dos braços principals del delta del Roine i del mar Mediterrani.

Veure Occità і Camarga

Camí de Sant Jaume

Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.

Veure Occità і Camí de Sant Jaume

Campossí

Campossí, o Camporsí (l'endònim occità és Camporsin i el topònim oficial en francès, Campoussy), és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і Campossí

Camps (Aude)

Camps d'Aglin, o simplement Camps (forma occitana; el nom oficial francès és Camps-sur-l'Agly), és una vila del departament francès de l'Aude, al districte de Limós, cantó de Coisan, prop del puig de Bugarag (1.231 m) a l'oest i de les gorges de Galamús a l'est, amb 65 habitants (anomenats campsirols) i a 550 metres sobre el nivell del mar.

Veure Occità і Camps (Aude)

Canal del Migdia

El canal del Migdia (en occità Canal de las Doas Mars o menys correctament Canal del Miègjorn; en francès canal du Midi) és un canal navegable francès que uneix el riu Garona amb el mar Mediterrani.

Veure Occità і Canal del Migdia

Cançó de gesta

Cançó de Rotllà'' Les cançons de gesta són epopeies medievals europees en llengua romànica, redactades en vers i transmeses originalment per joglars que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, que fan èmfasi en els combats entre cristians i sarraïns.

Veure Occità і Cançó de gesta

Cançó de la Croada

La Cançó de la Croada (en occità medieval Canso de la Crosada) és un poema manuscrit de 9.582 versos alexandrins escrit en occità entre 1212 i 1218.

Veure Occità і Cançó de la Croada

Cançó de Rotllan

La Cançó de Rotllan o Rotllà (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany.

Veure Occità і Cançó de Rotllan

Cançoneret de Ripoll

El Cançoneret de Ripoll (en llatí: Carmina Riuipullensa), és un breu cançoner en català i occità datat a mitjans del, en tot cas després del 1346, quan Pere III el Cerimoniós organitzà una trobada poètica, la qual és esmentada en el mateix cançoner.

Veure Occità і Cançoneret de Ripoll

Canes

Canes (en occità Canas i antigament Cànoas; en francès Cannes) és un municipi francès situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Canes

Canha de Mar

Canha de Mar o Canha (nom occità) (en francés Cagnes-sur-Mer) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Canha de Mar

Cantó de l'Avellanet

El Cantó de l'Avellanet (Canton de l'Avelhanet en occità, Canton de Lavelanet en francès) és un cantó del departament francès de l'Arieja, a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Cantó de l'Avellanet

Cantó de Miranda

Miranda (en occità) (en francès Mirande) és un cantó del departament francès del Gers amb les següents comunes.

Veure Occità і Cantó de Miranda

Cantó de Montanhac

El cantó de Montanhac a l'Erau El cantó de Montanhac El Cantó de Montanhac (en occità: Canton de Montanhac i en francès: Canton de Montagnac) és un cantó francès del departament de l'Erau, a la regió del Llenguadoc-Rosselló.

Veure Occità і Cantó de Montanhac

Cantó de Narbona-Oest

El cantó al departament de l'Aude El Cantó de Narbona-Oest és un cantó francès del departament de l'Aude, a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Cantó de Narbona-Oest

Cantó de Sant Pau de Fenollet

El cantó de Sant Pau de Fenollet (Sant Paul de Fenolhet en occità) és una divisió administrativa francesa, situat a Occitània, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і Cantó de Sant Pau de Fenollet

Cantiga de amor

Cantiga de amor és un tipus de composició literària de l'edat mitjana, pròpia de la poesia galaicoportuguesa medieval.

Veure Occità і Cantiga de amor

Caors

Caors (en occità Caors; en francès: Cahors) és un municipi d'Occitània, situat al departament francès de l'Òlt, al Carcí a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Caors

Capcinès

El capcinès és un dels subdialectes més peculiars del català septentrional, parlat al Capcir.

Veure Occità і Capcinès

Capcir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.

Veure Occità і Capcir

Caramany

Caramany (l'endònim occità és Caramanh) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus orientals.

Veure Occità і Caramany

Carladès

El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.

Veure Occità і Carladès

Carles Camprós

Carles Camprós, en francès Charles Camproux (Marsella, barri de la Bèla de Mai, 30 de juny de 1908- 3 d'abril de 1994) ha estat un important poeta, erudit i teòric polític occità.

Veure Occità і Carles Camprós

Carlet

Carlet és una ciutat i municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.

Veure Occità і Carlet

Carme (nom)

Carme o Maria del Carme és un nom de persona derivat d'una de les diverses advocacions de la Mare de Déu.Originalment, els prenoms derivats d'advocacions marianes completaven el nom de Maria (Maria de) fins que han pres significat per si mateixos, i, lògicament, són femenins.

Veure Occità і Carme (nom)

Carnós de Provença

Carnós de Provença (nom occità; en francès Carnoux-en-Provence) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Carnós de Provença

Carròç

Carròs (nom occità) (en francès Carros) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Carròç

Carri lo Roet

Carri lo Roet (nom occità; en francès Carry-le-Rouet) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Carri lo Roet

Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

Antics membres del Consell d'Europa Distribució aproximada de les llengües parlades actualment a Europa. La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un tractat europeu (STCE núm. 148) adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa.

Veure Occità і Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

Cassanyes

Cassanyes, dit tradicionalment Cassanyes de la Frontera (l'endònim occità és Cassanhas i el topònim oficial en francès, Cassagnes) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і Cassanyes

Cassís (Boques del Roine)

Cassís (Cassit? en occità; en francès Cassis) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Cassís (Boques del Roine)

Cassolet

El cassolet (de l'occità i en francès, adaptat en cassoulet) o cassolet de mongetes (adaptació en català)La cuina del país dels càtars, pàg.

Veure Occità і Cassolet

Castèunòu dau Martegue

Castèunòu dau Martegue (nom occità; en francès Châteauneuf-les-Martigues) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Castèunòu dau Martegue

Castelana

Castelana (nom occità) (en francès Castellane) és un municipi francès situat al departament dels Alps de l'Alta Provença, dins la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Veure Occità і Castelana

Castell de Puillorenç

El Castell de Puillorenç o de Puigllorenç (en occità Castèl de Puèg-Lhaurenç o Castèl de Puèglaurenç) és un castell d'Occitània, al departament de l'Aude (França), al cim del Mont Ardu a 697 m., del qual se'n poden veure encara unes restes bastant ben conservades.

Veure Occità і Castell de Puillorenç

Castell de Querbús

El castell de Querbús (Castèl de Querbús en occità; Quéribus en francès) és un castell càtar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maurí, al departament de l'Aude.

Veure Occità і Castell de Querbús

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure Occità і Castellà

Castellnou d'Arri

Castellnou d'Arri (en occità Castèlnòu d'Arri i localment Castèlnau d'Arri, en francès i oficialment Castelnaudary) és un municipi del departament de l'Aude a la regió francesa d'Occitània.

Veure Occità і Castellnou d'Arri

Castres (Tarn)

Castres, nom oficial en francès, o Castras - en occità - és un municipi francès, al departament del Tarn (regió d'Occitània).

Veure Occità і Castres (Tarn)

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Occità і Català

Català a la Regió de Múrcia

El català va ser la llengua d'ús majoritari a gran part de la regió de Múrcia durant la baixa edat mitjana (concretament, del al), sobretot entre els repobladors cristians, procedents dels territoris de la Corona d'Aragó.

Veure Occità і Català a la Regió de Múrcia

Català salat

El parlar salat o català central salat és un dialecte del català tradicionalment parlat a la franja costanera que va de la Tordera fins al Ter i també a Cadaqués, però avui reduït a aquesta darrera vila i amb trets de substrat o residuals a la resta del territori, i que té com a característica central l'ús de l'article salat.

Veure Occità і Català salat

Català septentrional

El català septentrional (sovint anomenat rossellonès) és un dialecte constitutiu del català enquadrat dins del bloc oriental de la llengua i parlat en la Catalunya Nord.

Veure Occità і Català septentrional

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Occità і Catalunya

Catalunya del Nord

Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Veure Occità і Catalunya del Nord

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Veure Occità і Catarisme

Caterina Segurana

Caterina Segurana (en occità Catarina Segurana) fou una heroïna popular de Niça, que tingué un paper important en el setge de la vila de Niça, aliada de Savoia, per part dels turcs aliats del rei Francesc I de França l'estiu de 1543.

Veure Occità і Caterina Segurana

Caudiers de Fenollet

Caudiers de Fenollet (l'endònim occità és Caudièrs de Fenolhet i el topònim oficial en francès, Caudiès-de-Fenouillèdes) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і Caudiers de Fenollet

Causses

Els Causses (nom occità adoptat també en francès) són altiplans calcaris que s'estenen al sud del Massís Central, del Llemosí a les Cevenes seguint un eix d'est a oest.

Veure Occità і Causses

Cavalaira

Cavalaira de Mar (nom occità) (en francès Cavalaire-sur-Mer) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Cavalaira

Cavalhon

Cavalhon (nom occità) (en francès Cavaillon) és un municipi francès, situat al departament de Valclusa i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Cavalhon

César Vidal Manzanares

César Vidal Manzanares (Madrid, 1958) és un historiador, escriptor i periodista espanyol autor de nombroses obres de divulgació històrica i de novel·les de literatura infantil i juvenil.

Veure Occità і César Vidal Manzanares

Còntes

Còntes (nom occità) (en francès Contes) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Còntes

Còrdas (Tarn)

Còrdas d'Albigés (nom occità; en francés Cordes o Cordes-sur-Ciel des del 1993) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Còrdas (Tarn)

Còsta Blava

La Còsta Blava (nom occità; en francès Côte Bleue) és una petita part del litoral mediterrani de França, a l'oest de la Provença, entre Marsella i la mar de Bèrra.

Veure Occità і Còsta Blava

Centernac

Centernac amb ortografia tradicional Sant Arnac (en occità Centernac o Çantarnac i en francès Saint-Arnac), és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і Centernac

Cercle d'Agermanament Occitano-Català

Pujada al Port de Salau Pèire Vilar El Cercle d'Agermanament Occitano-Català (Cercle d'Afrairament Occitanocatalan en occità) o CAOC és una associació que vol fomentar les relacions entre les cultures occitana i catalana.

Veure Occità і Cercle d'Agermanament Occitano-Català

Ch

El dígraf ch és un grafema de l'alfabet llatí emprat en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma.

Veure Occità і Ch

Chalossa

La Chalossa —tot i que hauríem de dir-ne Shalossa— (en occità Shalòssa) és una comarca occitana, a la Gascunya, a l'est de Dacs i a l'oest de Tursan.

Veure Occità і Chalossa

Charanta

La Charanta (forma occitana) o Xaranta, en francès Charente i en poiteví-saintongès Chérente, és un riu de la conca d'Aquitània.

Veure Occità і Charanta

Charente

La Charente (16) (en francès), la Charanta (en occità) o la Xaranta (en català antic) és un departament francès a la regió Nova Aquitània.

Veure Occità і Charente

Charles Maurras

Charles Maurras (Lo Martegue, Provença, 20 d'abril de 1868 - Tours, 16 de novembre de 1952) fou un escriptor i polític ultradretà i antisemita francès.

Veure Occità і Charles Maurras

Chaumont (Torí)

Chaumont (en occità, Chaumont; en piemontès, Cimon, en italià, Chiomonte) és un municipi italià, situat a la ciutat metropolitana de Torí, a la regió del Piemont.

Veure Occità і Chaumont (Torí)

Cim (cartografia)

La Muntanya Damavand a l'hivern (Iran). En cartografia, el cim, cimal o capcer és la part més alta d'un turó o muntanya.

Veure Occità і Cim (cartografia)

Circ de Gavarnia

Circ de Gavarnia El circ de Gavarnia (en occità: circ de Gavarnia, en francès: cirque de Gavarnie) forma part del massís de mont Perdut, que va ser declarat el 1997 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Veure Occità і Circ de Gavarnia

Clarmont d'Alvèrnia

Clarmont d'Alvèrnia (en occità, Clarmont e Montferrand; en francès, Clermont-Ferrand) és una ciutat de França, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Domat.

Veure Occità і Clarmont d'Alvèrnia

Clarmont d'Erau

Clarmont d'Erau (nom occità, en francès Clermont-l'Hérault) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Clarmont d'Erau

Claudi Martí-Salazar

Claudi Martí (Carcassona, 6 de març de 1940) és un mestre, cantautor i escriptor llenguadocià: la seua obra tracta temes com la història d'Occitània i la defensa de l'occità, els interessos dels agricultors i la lloança de la vida en el camp.

Veure Occità і Claudi Martí-Salazar

Claudi Peiròt

Claudi Peiròt (Milhau, Avairon 1709 - 1795) fou un poeta occità de Llenguadoc.

Veure Occità і Claudi Peiròt

Club dels Jacobins

El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.

Veure Occità і Club dels Jacobins

Coca (pastís)

reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona.

Veure Occità і Coca (pastís)

Cogolin

Cogolin (nom occità i francès) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Cogolin

Colonia Valdense

Colonia Valdense és un poble de l'Uruguai, ubicat al departament de Colonia.

Veure Occità і Colonia Valdense

Comparació entre el català i l'occità

Diferències entre el català i l'occità són les diferències més significatives entre dues llengües romàniques veïnes, el català i l'occità.

Veure Occità і Comparació entre el català i l'occità

Comtat d'Alvèrnia

El comtat d'Alvèrnia (en occità Comtat d'Auvèrnhe, en francès comté d'Auvergne) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a França, centrada a Clarmont d'Alvèrnia (Clarmont-Ferrand), a la regió anomenada Alvèrnia (en francès Auvergne), regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751).

Veure Occità і Comtat d'Alvèrnia

Comtat de Bigorra

El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.

Veure Occità і Comtat de Bigorra

Comtat de Gavaldà

''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).

Veure Occità і Comtat de Gavaldà

Comtat de Niça

El comtat de Niça, que també s'anomena el País Niçard (en occità: Comtat de Niça, País Niçard; en francès: Comté de Nice, Pays Niçois; en italià: Contea di Nizza, Paese Nizzardo), és una regió històrica d'Occitània, a l'est, a l'entorn de la ciutat de Niça i que s'expandeix entre el mar Mediterrani (costa d'Atzur), el riu Var i la cresta de l'extrem sud dels Alps.

Veure Occità і Comtat de Niça

Comtat de Rasès

El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.

Veure Occità і Comtat de Rasès

Comtat de Trípoli

El Comtat de Trípoli fou un dels estats croats creat durant la Primera Croada.

Veure Occità і Comtat de Trípoli

Comtat Venaissí

El Comtat Venaissí (en occità: lo Comtat Venaicin o la Comtat i antigament lo/la Comtat de Venissa) és una regió històrica d'Occitània, entre el Roine, Mont Ventoux i Durença, comprenent les villes de Cavalhon, Carpentràs i Vaison, bé que la ciutat principal és Avinyó.

Veure Occità і Comtat Venaissí

Comunitat Autònoma del País Basc

Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Occità і Comunitat Autònoma del País Basc

Condomès

El Condomès - Condomés; Ténarèze o Condomois - és una comarca occitana, a Gascunya, que té per capçalera la ciutat de Condom.

Veure Occità і Condomès

Congost (hidrografia)

El congost de Mont-rebei seguint el camí de la banda catalana Un congost és una clotada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes, o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua.

Veure Occità і Congost (hidrografia)

Conilhac de Rasés

Conilhac de la Montanha (en occità; en francès Conilhac-de-la-Montagne) és una vil·la de la regió d'Occitània, departament de l'Aude, districte de Limós, cantó de Coisan, amb uns 50 habitants i situat a 445 metres d'altura.

Veure Occità і Conilhac de Rasés

Conrad Llança

Conrad Llança (italià: Corrado Lancia) Corral de Llança, Conrad Llança o Coral de Llança (? - Cap d'Orlando, Sicília 1299) fou un militar sicilià a les ordres de Pere el Gran.

Veure Occità і Conrad Llança

Consell de la Llengua Occitana

El Consell de la Llengua Occitana o en occità Conselh de la Lenga Occitana o CLO (en occità provençal i niçard Conseu de la Lenga Occitana) és l'organisme de codificació de l'occità, fundat el 1996.

Veure Occità і Consell de la Llengua Occitana

Consell Regional d'Aquitània

El Consell regional d'Aquitània (Conselh regionau d'Aquitània en occità, Conseil régional d'Aquitaine en francès, Akitaniako Eskualde Kontseilua en basc) era l'assemblea elegida que dirigia la regió francesa d'Aquitània.

Veure Occità і Consell Regional d'Aquitània

Consistori de Tolosa

El Consistori de Tolosa, també conegut com a Consistori del Gai Saber, fou una acadèmia poètica fundada l'any 1323 a Tolosa amb l'objectiu de reviure i perpetuar l'escola lírica del trobadors.

Veure Occità і Consistori de Tolosa

Copa Santa

Copa Santa és el nom amb què és coneguda a Occitània la copa d'argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l'acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d'Isabel II (amistat occitanocatalana).

Veure Occità і Copa Santa

Corberes

Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.

Veure Occità і Corberes

Corresa

La Corresa (19) (en francès Corrèze i en occità Corresa) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.

Veure Occità і Corresa

Coserans

El Coserans (Coserans en occità i Couserans en francès) és un territori situat a la part occidental del departament de l'Arieja, veí pel nord de la Vall d'Aran i del Pallars Sobirà, corresponent a la conca del riu Salat.

Veure Occità і Coserans

Costa Blava

Mapa de la Costa Blava La Costa Blava o millor Costa d'Atzur (en occità Còsta d'Azur, en francès Côte d'Azur, literalment 'Costa d'Atzur') és la part oriental del litoral mediterrani de la Provença entre Cassís i Menton, dins de França, que inclou la costa del País Niçard i també el Principat de Mònaco.

Veure Occità і Costa Blava

Coves de Lascaux

Les coves de Lascaux (en occità: Las Caus) contenen un dels conjunts més importants de pintures rupestres del paleolític superior pel nombre i la qualitat estètica de les seves obres.

Veure Occità і Coves de Lascaux

Cròs Manhon

Museu de l'Home de París Cròs Manhon (francès: Cro-Magnon) és un refugi rocallós de Las Eisiás de Taiac (Salardès, Guiena), al departament de la Dordonya, descobert l'any 1868, en el qual hom trobà les restes de cinc esquelets d'una ètnia humana de l'època aurinyaciana, coneguda com a home de Cromanyó.

Veure Occità і Cròs Manhon

Creixent

El Creixent (Creissent en alvernès i llemosí, en gascó Creishent) és una zona en el centre de França, en forma de lluna creixent, on es parlen varietats de llemosí i d'alvernès que tenen trets de transició vers el francès.

Veure Occità і Creixent

Creu de Tolosa

Creu de Tolosa La Creu de Tolosa (o creu dels comtes de Tolosa i també creu occitana, creu de Forcauquier; en occità crotz de Tolosa, crotz occitana, crotz de Forcauquier) és avui el símbol identitari dels occitans i d'Occitània.

Veure Occità і Creu de Tolosa

Creu hugonot

Creu hugonot La creu hugonot o hugonota és una joia protestant del sud de França, imitant més o menys la creu de l'orde de l'Esperit Sant.

Veure Occità і Creu hugonot

Cronologia del catarisme

Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.

Veure Occità і Cronologia del catarisme

Cruesa

Cruesa (23) (en occità: Cruesa o Crosa; en francès: Creuse) és un departament francès situat a la regió de Nova Aquitània.

Veure Occità і Cruesa

Cuer

Cuers (nom occità i francès) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Cuer

Cuguron

Cuguron (en occità Cuguron) és un municipi occità, de Comenge, a Gascunya, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Cuguron

Dígraf

Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.

Veure Occità і Dígraf

Dònevila

Dònevila (francès Donneville) és un municipi occità, del Lauraguès en el Llenguadoc, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Dònevila

Delfinat

El Delfinat (en francès: Dauphiné, en occità: Daufinat/Dalfinat, en arpità: Dôfenât o Darfenât) és una regió geogràfica del sud-est de França i fou un estat feudal i una província del regne de França.

Veure Occità і Delfinat

Demografia de Catalunya

La població de Catalunya hauria superat els 8 milions d'habitants segons les estimacions a 1 de novembre de 2023, que l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) va publicar el 3 de novembre.

Veure Occità і Demografia de Catalunya

Dialecte consecutiu

Un dialecte consecutiu és una varietat territorial d'un idioma procedent del seu trasplantament des de l'àrea d'un dialecte constitutiu, és a dir, que la seva àrea és una zona d'expansió d'un domini lingüístic.

Veure Occità і Dialecte consecutiu

Dialecte constitutiu

Un dialecte constitutiu d'una llengua és el que apareix com a resultat de l'evolució in situ d'un altre idioma, o sigui que és un dels dialectes parlats on s'originà un idioma.

Veure Occità і Dialecte constitutiu

Dialectes del català

L'any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.

Veure Occità і Dialectes del català

Dialectologia

La dialectologia és un camp de la lingüística que té com a objectiu estudiar les variacions de la llengua, fonamentades sobretot en la localització geogràfica (i que sovint no pren en compte les variacions degudes a factors socials (que formen allò que s'anomena un sociolecte o generacionals cronolectes), o a les variacions en el temps, que s'estudien en lingüística històrica) i els trets que s'hi associen.

Veure Occità і Dialectologia

Diasistema

En lingüística, diasistema és un conjunt més o menys complex de diverses parles.

Veure Occità і Diasistema

Diccionari

miniatura Un diccionari és una obra de consulta sobre paraules (més precisament, sobre unitats lèxiques) amb informació lingüística diversa sobre aquesta paraula: la definició, l'ortografia, la pronunciació, l'etimologia, el registre d'ús (col·loquial, formal...), la categoria gramatical, sinònims, antònims, exemples d'ús, derivació, il·lustracions, equivalents en altres llengües, etc.

Veure Occità і Diccionari

Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana

El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, també conegut com el DECat Consultat el 19 de novembre del 2013.

Veure Occità і Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana

Diccionari General Occitan Cantalausa

El Diccionari General Occitan Cantalausa és un diccionari en occità, obra de Loís Combas, fou publicat el 2002 per Edicions Cultura d'Òc.

Veure Occità і Diccionari General Occitan Cantalausa

Dinha

Dinha (nom occità, oficialment en francès Digne-les-Bains) és un municipi francès situat al departament dels Alps de l'Alta Provença, dins la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Veure Occità і Dinha

Districte de Besiers

Els 3 districtes de l'Erau El Districte de Besiers (en occità: Arrondiment de Besièrs i en francès: Arrondissement de Béziers) es troba a l'oest del departament francès de l'Erau, a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Districte de Besiers

Districte de Narbona

Els 3 districtes de l'Aude El districte de Narbona és una sotsdivisió administrativa (anomenada arrondissement o sotsprefectura) del departament de l'Aude, a la regió d'Occitània (França), amb 122.000 habitants i 82 municipis.

Veure Occità і Districte de Narbona

Domini lingüístic

El domini lingüístic és el territori on es parla un idioma.

Veure Occità і Domini lingüístic

Dordonya

La Dordonya (24) (en francès: Dordogne; i en occità: Dordonha) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.

Veure Occità і Dordonya

Dordonya (riu)

La Dordonya (Dordogne en francès; Dordonha en occità) és un riu d'Occitània al sud-oest de França.

Veure Occità і Dordonya (riu)

Draguinhan

Draguinhan (nom occità) (en francès Draguignan) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Draguinhan

Droma

La Droma (Droma en occità, Drôme en francès) és un departament occità de França, situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Veure Occità і Droma

Drulha (Arieja)

Drulha (occità Dreuille) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Drulha (Arieja)

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Veure Occità і Edat mitjana de Catalunya

Edicte de Villers-Cotterêts

Edicte de Villers-Cotterêts L'Ordonança (o, impròpiament, l'edicte) de Villers-Cotterêts fou edicte dictat a aquesta vila vora Soissons, a l'actualment departament d'Aisne (Picardia), el 15 d'agost del 1539 pel rei Francesc I de França i en el qual, per tal d'evitar males interpretacions, es prohibia l'ús en els escrits judicials i a l'administració de qualsevol llengua que no fos el vulgare françois.

Veure Occità і Edicte de Villers-Cotterêts

Eissilhas

Eissilhas (Eissilhas en occità, Exilles en italià, Isìles en piemontès) és un municipi de llengua occitana, a Itàlia, a la ciutat metropolitana de Torí, al Piemont.

Veure Occità і Eissilhas

El Petit Príncep

El Petit Príncep (en francès Le Petit Prince) és l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry.

Veure Occità і El Petit Príncep

El Viver (Fenolleda)

El Viver (l'endònim occità és Lo Vivièr i el topònim oficial en francès, Le Vivier) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і El Viver (Fenolleda)

Embèrt

Embèrt (en occità Embèrt, en francès Ambert) és una ciutat d'Alvèrnia-Roine-Alps, al nord d'Occitània.

Veure Occità і Embèrt

Encaussa (Alta Garona)

En Causse (occità Encausse-les-Thermes) és un municipi francès, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Encaussa (Alta Garona)

Enclavament lingüístic

Un enclavament lingüístic o illa lingüística és un territori petit on, de manera aïllada, es parla una llengua diferent de la que l'envolta.

Veure Occità і Enclavament lingüístic

Ensalada

L'ensalada és una composició musical polifònica, d'estil madrigalesc formada d'elements heterogenis.

Veure Occità і Ensalada

Erau

L'Erau (34) (en occità: Erau o Eraur i en francès: Hérault) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Veure Occità і Erau

Escòs

Escòs (en francès i oficialment Escos, en basc Ezkoze) és un comú al Bearn, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de Nova Aquitània.

Veure Occità і Escòs

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Occità і Espanya

Espanyols

Els espanyols són els ciutadans d'Espanya, ja sigui perquè hi han nascut o perquè tenen la nacionalitat espanyola.

Veure Occità і Espanyols

Espardenya

upright.

Veure Occità і Espardenya

Esperasan

Esperasan (nom en occità, oficialment en francès Espéraza) és una vila de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude, dins el districte de Limós i el cantó de Quilhan, amb 2.168 habitants i a menys de 300 metres sobre el nivell del mar.

Veure Occità і Esperasan

Estables (Losera)

Estables (en occità Estaples) és un municipi francès, situat al departament del Losera i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Estables (Losera)

Estanh

Estanh (Estanh en occità, Estaing en Francès) és un municipi del departament francès de l'Avairon, a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Estanh

Estany de Salses

Lestany de Salses, també anomenat estany de Leucata (en occità estanh de Leucata, en francès étang de Salses o étang de Leucate) és un estany d'aigua dolça i salada, el més septentrional dels Països Catalans, amb la part nord que banya terres occitanes.

Veure Occità і Estany de Salses

Etna

LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.

Veure Occità і Etna

Eudòxia Comnena

Eudòxia Comnena (en grec: Ευδοκία Κομνηνή, Evdokia Komniní) (1150/1152-1203), noble romana d'Orient.

Veure Occità і Eudòxia Comnena

Eurocom

Eurocom (European Comprehension) és un projecte per a la intercomprensió entre els idiomes d'Europa.

Veure Occità і Eurocom

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Occità і Europa

Euroregió Pirineus Mediterrània

Mapa de l'Euroregió L'Euroregió Pirineus Mediterrània, nascuda el 29 d'octubre de 2004, és un projecte de cooperació política entre Catalunya, les Illes Balears, l'Aragó, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus.

Veure Occità і Euroregió Pirineus Mediterrània

Eusa

Eusa (nom occità) (en francès Eauze) és una ciutat del departament francès del Gers, capital del cantó d'Eusa, amb gairebé 4.000 habitants i a 164 metres sobre el nivell del mar.

Veure Occità і Eusa

Fabulous Trobadors

Fabulous Trobadors és un grup de música de Tolosa, fundat el 1987, que ha desenvolupat un estil particular basat en el folklore occità i els ritmes del nord-est del Brasil.

Veure Occità і Fabulous Trobadors

Fèlix Castanh

Fèlix Castanh (La Bastida de Murat, Òlt, Migdia-Pirineus, 1920 - 22 de gener de 2001), ha estat un escriptor en llengua occitana.

Veure Occità і Fèlix Castanh

Fòs

Fòs o Fòs de Mar (nom occità; en francès Fos-sur-Mer) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Fòs

Felibritge

El Felibritge (en occità: lo Felibritge segons la norma clàssica o lou Felibrige segons la norma mistralenca) és un moviment cultural dedicat a la llengua i la cultura occitanes, amb algunes connexions als Països Catalans.

Veure Occità і Felibritge

Felip Gardy

Felip Gardy (en francès conegut com a Philippe Gardy, Chalon-sur-Saône, Borgonya 1948) és un poeta i occitanista francès, nascut en una família on es parlava occità i català.

Veure Occità і Felip Gardy

Felluns

Dolmen de DePeyralade Felluns (l'endònim occità és Felhuns o Felhunhs i oficialment, en francès, Felluns) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і Felluns

Fenolhet

Topònim occità derivat de fenolh, 'fonoll'.

Veure Occità і Fenolhet

Fenolleda

Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.

Veure Occità і Fenolleda

Fenollet

Fenollet (l'endònim occità és Fenolhet i el topònim oficial en francès, Fenouillet) és un municipi occità de la comarca de la Fenolleda (Fenolheda).

Veure Occità і Fenollet

Ferabràs

Representació de Ferabràs a una edició de finals del segle XV Ferabràs (forma occitana; en francès és Fierabras) és una novel·la occitana de temàtica èpica carolíngia, escrita entre 1230 i 1240 i que consta d'uns 5.000 versos.

Veure Occità і Ferabràs

Fernán Coronas

Fernán Coronas (* Cadavéu, 7 d'agost de 1884 - † Ḷḷuarca, 28 de gener de 1939) és el pseudònim amb el qual es coneix al religiós i poeta asturià Galo Antonio Fernández.

Veure Occità і Fernán Coronas

Flamenca

Flamenca o Roman de Flamenca és una novel·la anònima occitana, atribuïda sovint a Arnaud de Carcassés, escrita entre 1240 i 1270 a la Roergue.

Veure Occità і Flamenca

Flauta

La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.

Veure Occità і Flauta

Fluris

Fleury, en occità Perinhan o Fluris, és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Fluris

Foie gras

Paté de foie gras. El foie gras (en occità llenguadocià fetge gras, en occità gascó hitge gras i en francès, foie gras) és una especialitat culinària molt apreciada en la gastronomia occitana feta amb el fetge hipertrofiat d'una oca o d'un ànec que ha estat sobrealimentat.

Veure Occità і Foie gras

Foix (Occitània)

Foix (en occità Fois, en francès Foix) és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l'Arieja i de l'antic País de Foix.

Veure Occità і Foix (Occitània)

Folco de Baroncelli-Javon

Folco de Baroncelli-Javon (Ais de Provença 1869 - Avinyó 1943) fou un aristòcrata i escriptor occità.

Veure Occità і Folco de Baroncelli-Javon

Fonologia de l'occità

La fonologia de l'occità és similar a la del català fent que es puga parlar d'un grup lingüístic occitanocatalà.

Veure Occità і Fonologia de l'occità

Font de Valclusa

El riu Sorgue més enllà de la font La font de Valclusa (en occità Vauclusa, la fònt de Vauclusa, en francès Fontaine de Vaucluse), situada prop d'Avinyó, al peu d'un penya-segat abrupte de 230 m, amb 630 milions de metres cúbics anuals és el broll d'aigua més gran de França i el cinquè de tot el món.

Veure Occità і Font de Valclusa

Forton

Forton (en francès Fourtou) és una vila de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude, districte de Limós, cantó de Coisan.

Veure Occità і Forton

Fos

* Física: un material que ha passat per un procés de Fusió (canvi d'estat).

Veure Occità і Fos

Fossa (Fenolleda)

Fossa (l'endònim occità és Fòssa i el topònim oficial en francès, Fosse) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і Fossa (Fenolleda)

Fraisse de Cabardés

Fraisse Cabardés (nom occità, en francès Fraisse-Cabardès) és un municipi de França de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude.

Veure Occità і Fraisse de Cabardés

França Occidental

França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.

Veure Occità і França Occidental

François Bayrou

François Bayrou (en occità, Francés Vairon) (Bordèras, 25 de maig de 1951) és un polític francès de Bearn, actual president del Moviment Demòcrata.

Veure Occità і François Bayrou

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).

Veure Occità і Francès

Francés Rainoard

Francés Rainoard o François Just Marie Raynouard (Brinhòla, Var, Provença-Alps-Costa Blava, 18 de setembre del 1761- Passy-lès-Paris, 27 d'octubre del 1836) fou un filòleg, historiador i dramaturg francès d'origen occità.

Veure Occità і Francés Rainoard

Francesc

Francesc és un nom propi masculí d'origen italià.

Veure Occità і Francesc

Francesc Xavier Lamuela García

Francesc Xavier Lamuela Garcia (Barcelona, 1950) és un lingüista català.

Veure Occità і Francesc Xavier Lamuela García

Francesos

Els francesos (en francès, les Français) són els ciutadans de França, que prenen el seu nom dels francs (que vol dir "lliures"), una tribu germànica que envaí la Gàl·lia cap a la fi de l'Imperi Romà.

Veure Occità і Francesos

Francoprovençal

Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.

Veure Occità і Francoprovençal

Frederic Amouretti

Fréderic Amouretti (Toló 1863- Marsella 1903) fou un intel·lectual regionalista occità.

Veure Occità і Frederic Amouretti

Frederic Mistral

Frederic Mistral (Malhana, Provença, 8 de setembre del 1830 — 25 de març del 1914) fou un dels escriptors occitans més importants per a la renaixença de la llengua occitana al.

Veure Occità і Frederic Mistral

Frejús

Frejús (nom occità, en francès Fréjus) és una ciutat del sud-est de Provença.

Veure Occità і Frejús

Friedrich Christian Diez

Friedrich Christian Diez (Gießen, a Hesse-Darmstadt, 1794 - Bonn, 29 de maig de 1876) va ser un filòleg alemany.

Veure Occità і Friedrich Christian Diez

Frontonh

Fronton (en occità Frontonh) és un municipi del departament francès de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Frontonh

Fruit

Raïm, fruit de la vinya. En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures.

Veure Occità і Fruit

Fuvèu

Fuvèu (nom occità; en francès Fuveau) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Fuvèu

Gallec

El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.

Veure Occità і Gallec

Ganhac de Garona

Ganhac de Garona (occità Gagnac-sur-Garonne) és un municipi francès, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Ganhac de Garona

Gap

Gap (nom occità i francès) és un municipi francès, situat al departament d'Alts Alps i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Gap

Garait

Garait (nom occità; en francès Guéret) és un municipi francès, situat al departament de la Cruesa i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Garait

Gard

El Gard (30) (en francès i occità Gard) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Veure Occità і Gard

Gardarem la Tèrra

Gardarem la Tèrra és un moviment polític occità nascut arran de l'embranzida altermundista que es va produir a l'estat francès.

Veure Occità і Gardarem la Tèrra

Garona

La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.

Veure Occità і Garona

Gastó III de Foix

Segell de Gastó III de Foix Gastó III de Foix i X de Bearn, conegut pel sobrenom de Gastó Febus, Gaston Fèbus en occità (1331 - Ortés, França, 1391), fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1343-1391).

Veure Occità і Gastó III de Foix

Gaston Doumergue

Gaston Doumergue (Aigasvivas (Gard), Provença 1 d'agost de 1863 - 18 de juny de 1937) fou un polític francès, que fou President de la República francesa del 1924 al 1931.

Veure Occità і Gaston Doumergue

Gastronomia d'Occitània

La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.

Veure Occità і Gastronomia d'Occitània

Gàrgola

Gàrgola (del ''Dictionnaire raisonné de l'architecture française'', 1854-1868) Gàrgola de la catedral de Barcelona Gàrgola moderna, catedral de Chichester, que mostra un rec. Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller o occità gorgolh/gargolh/borbolh o gargolha, gargalh - baix llatí gargaillusTresòr dau Felibritge, Frederic Mistral-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí: gurgŭlio raig o broll d'aigua, d'una font, etc., o gargărīzo i grec: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte) o carassa és una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades.

Veure Occità і Gàrgola

Gèmas

Gèmas (en occità modern Gèmas; en occità antic Gèmenas; en francès Gémenos) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Gèmas

Genocidi cultural

Manifestació a Carcassona el 2005 per la presència de l'occità a l'educació, a contracorrent del genocidi cultural perpetrat per l'Estat francès.El genocidi cultural és un tipus de genocidi que consistix en l'eliminació, substitució o inutilització de la cultura d'un grup humà sense necessitat d'eliminar físicament a les persones que practiquen eixa cultura.

Veure Occità і Genocidi cultural

Genocidi lingüístic

El genocidi lingüístic és la mort intencionada d'una llengua.

Veure Occità і Genocidi lingüístic

Georges Pompidou

Georges Pompidou -en occità Jòrdi Pompidor- (Montboudif, Cantal, 1911 – París, 1974) fou un polític francès que fou President de la República francesa del 1969 al 1974.

Veure Occità і Georges Pompidou

Gerhard Rohlfs

Gerhard Rohlfs (Berlín, 14 de juliol de 1892 - Tübingen, 12 de setembre de 1986) va ser un dels lingüistes i dialectòlegs més importants de la filologia romànica de la primera meitat del.

Veure Occità і Gerhard Rohlfs

Gers

Gers (en occità Gers o Gèrç i en francès Gers) és un departament de la regió Occitània a França, que té per capital Aush.

Veure Occità і Gers

Gilabert de Pròixida i de Centelles

Gilabert de Pròixida —Próixita o Pròixita— i de Centelles (València, ? – Gènova, 1405) fou un poeta valencià.

Veure Occità і Gilabert de Pròixida i de Centelles

Ginestars

Ginestars (en occità Ginestars, en francès Ginestas) és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Ginestars

Ginhac (Boques del Roine)

Ginhac de la Nerta (nom occità; en francès Gignac-la-Nerthe) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Ginhac (Boques del Roine)

Gironda

La Gironda (33) (Gironda en occità, Gironde en francès) és un departament situat al sud-oest de França, a la regió de Nova Aquitània.

Veure Occità і Gironda

Glaudi Brueis

Glaudi Brueis fou un escriptor en occità, nascut a Ais de Provença el 1570.

Veure Occità і Glaudi Brueis

Golf de Biscaia

El golf de Biscaia (en castellà: Golfo de Vizcaya, en basc: Bizkaiko golkoa, en francès: golfe de Gascogne, en gallec: O golfo de Biscaia, en occità: golf de Gasconha, en bretó: Pleg-mor Gwaskogn) és un ampli golf de l'oceà Atlàntic Nord localitzat a la part occidental d'Europa.

Veure Occità і Golf de Biscaia

Golf del Lleó

El golf del Lleó (en occità golf del/dau Leon) és una petita part de la mar Mediterrània que se situa vora el litoral sorrenc empordanès, rossellonès, llenguadocià i provençal, des dels Pirineus (al cap de Creus) fins a Toló, segons la majoria de la cartografia consultable.

Veure Occità і Golf del Lleó

Google News

Google News és un agregador i cercador de notícies automatitzat que rastreja de forma constant la informació dels principals mitjans de comunicació en línia.

Veure Occità і Google News

Gos de muntanya dels Pirineus

El gos de muntanya dels Pirineus, també conegut per Muntanya dels Pirineus i Gran Pirineu (en occità: paton), és una raça de gos grossa i majestuosa, emprada tradicionalment per a la protecció del bestiar (gos pastor de guarda, gos ramader o ca de bestiar) a les pastures del Pirineu (especialment ovelles), i com a gos guardià.

Veure Occità і Gos de muntanya dels Pirineus

Gramatica occitana segon los parlars lengadocians

La Gramatica occitana segon los parlars lengadocians és una obra substancial i cabdal per a l'elaboració de la norma escrita de l'occità modern; la qual és majoritària hui mateix (se'n diu norma alibertina o clàssica).

Veure Occità і Gramatica occitana segon los parlars lengadocians

Gramaticalització

La gramaticalització és un procés que pot experimentar un mot consistent a adquirir un rol gramatical (nexe, auxiliar de perífrasis verbals, etc.). Sovint comporta una dessemantització, és a dir, perdre tot o part del seu significat bàsic.

Veure Occità і Gramaticalització

Groc

El groc és el color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm.

Veure Occità і Groc

Guerau III de Cabrera

Guerau III de Cabrera (? - ~1180), va ser un noble i trobador del, vescomte d'Àger, vescomte de Girona i vescomte de Cabrera (v 1145-v 1180).

Veure Occità і Guerau III de Cabrera

Guerra dels Cent Anys

La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.

Veure Occità і Guerra dels Cent Anys

Guiena

La Guiena (en, en) és una regió occitana que comprèn els territoris de la vall de la Garona, i que limita al nord amb el Llemosí, al sud amb la Gascunya i al sud-est amb el Llenguadoc.

Veure Occità і Guiena

Guilhem de Tudela

Guilhem de Tudela fou un trobador navarrès en occità del.

Veure Occità і Guilhem de Tudela

Guillem de Cabestany

Guillem de Cabestany s'allunya cavalcant en aquesta miniatura d'un cançoner; BnF ms. 854 fol. 105v Guillem de Cabestany (ca. 1162 – ca. 1212) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador català especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real, en la qual la seva dama fou Saurimonda de Navata.

Veure Occità і Guillem de Cabestany

Guillem de Torroella

Guillem de Torroella (també escrit Torroelha) fou un poeta mallorquí (d'ascendència empordanesa), que va viure durant el (es pensa que nasqué cap al 1348).

Veure Occità і Guillem de Torroella

Guillem IX d'Aquitània

Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.

Veure Occità і Guillem IX d'Aquitània

Henri Grégoire

Henri Grégoire (4 de desembre de 1750 - 20 de maig de 1831), conegut també com a Abat Gregori (en francès, Abbé Grégoire), fou un capellà francès, esdevingut bisbe constitucional de Blois durant la Revolució Francesa de la qual fou un dels dirigents.

Veure Occità і Henri Grégoire

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Veure Occità і Història d'Occitània

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Veure Occità і Història de la llengua catalana

Història dels Països Baixos

Màscara d'un guerrer romà, descoberta prop de Leiden (1); escut d'armes de la casa dels Borgonya (2); escut d'armes de la casa hispànica en territori Habsburg (3); l'influent teòleg d'Utrecht Adriaan Florenszoon Boeyens (1459–1523), conseller de Carles V i després papa de Roma (4); portada de la primera Bíblia traduïda al neerlandès (5); ''La noia de la perla'', quadre de Vermeer (6); fotografia de les destrosses resultants de la invasió nazi (7) La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès.

Veure Occità і Història dels Països Baixos

Home de Cromanyó

Els homes de Cromanyó o homes moderns més antics d'Europa foren les primeres poblacions europees dHomo sapiens que van desenvolupar-se des d'aproximadament fa uns 50.000 anys i que podrien descendir d'individus migrats des de l'Àfrica fa uns 100.000 anys.

Veure Occità і Home de Cromanyó

Homiliari

Un homiliari és un llibre litúrgic on es recollien diverses homilies, que eren predicades durant la missa.

Veure Occità і Homiliari

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Veure Occità і Homosexualitat

Huguet de Mataplana

Huguet de Mataplana (1174?-1213), marquès de Mataplana, fou un noble català i trobador, nebot de Ponç de Mataplana, a qui Guillem de Berguedà atacà en diversos sirventesos.

Veure Occità і Huguet de Mataplana

Igualada

Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.

Veure Occità і Igualada

Immersió lingüística

La immersió lingüística és l'exposició intensiva a una segona llengua, vivint en una comunitat que la parli de forma habitual, per tal d'aprendre-la més ràpidament i assolir així el bilingüisme dels aprenents.

Veure Occità і Immersió lingüística

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Veure Occità і Imperi Carolingi

Iodització

La iodització, o ieisme històric, és un tret històricament propi del bloc oriental de dialectes del català que consisteix en l'articulació com a (i consonàntica) de l'evolució dels grups llatins C'L, G'L, LE, LI (amb i consonàntica), un grup que mai no apareix a principi de paraula.

Veure Occità і Iodització

Isaac Despuech Sage

Portada del llibre de Despuech Sage, 1636 Isaac Despuech Sage (Montpeller, 1584-1642) fou un escriptor en occità.

Veure Occità і Isaac Despuech Sage

Isard pirinenc

Isard (conegut com a sarrio a l'Aragó). Jacetània. Pirineu d'Osca Lisard (Rupicapra pyrenaica) (en aragonés: sarrio, chizardo, ixarzo o ixarso, en asturià: robecu, robezu, en castellà: rebeco, en èuscar: Pirinioetako sarrio, en occità aranès i occità general: isard, sarri, craba per la femella, en francès: chamois des Pyrénées, isard, i en italià: camoscio, camoscio pirenaico o camoscio dei Pirenei), de vegades anomenat isard pirinenc per distingir-lo de l'isard alpí (R. rupicapra), és un bòvid freqüent als Pirineus.

Veure Occità і Isard pirinenc

Isèra

L'Isère o la Isèra (38) (Isère en francès, Isera en francoprovençal i Isèra en occità) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Veure Occità і Isèra

Ismael Girard

Ismael Girard (Gensac, Gironda, Aquitània 1898 - Tolosa 1976) fou un escriptor i metge occità.

Veure Occità і Ismael Girard

ISO 639-1

ISO 639-1 és la primera part de l'estàndard tècnic ISO 639.

Veure Occità і ISO 639-1

Issoudun

Issoudun (Essaudun en occità) és una comuna francesa del departament de l'Indre, de la regió de Centre-Vall del Loira.

Veure Occità і Issoudun

Istòria d'Adrian

Istòria d'Adrian (francès Histoire d'Adrien) és un film de Jean-Pierre Denis projectat per primer cop al Festival Internacional de Cinema de Canes de 1980.

Veure Occità і Istòria d'Adrian

Istre

Istre (nom occità) (en francès Istres) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Istre

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Veure Occità і Italià

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Occità і Itàlia

Ives Roqueta

Ives Roqueta (Seta, 29 de febrer de 1936 - Lo Pont de Camarés, 4 de gener de 2015) fou un escriptor occità en llengua occitana.

Veure Occità і Ives Roqueta

Jacme Taupiac

Jacme Taupiac (Gimat, Bèumont de Lomanha, Tolosa de Llenguadoc, 12 de febrer de 1939) és un lingüista i escriptor occità.

Veure Occità і Jacme Taupiac

Jasmin

Jasmin o Jansemin és el nom amb què fou conegut Jacme Boèr (Agen, Guiena, 6 de març de 1798- 4 d'octubre de 1864), poeta occità del.

Veure Occità і Jasmin

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Veure Occità і Jaume el Conqueridor

Jean Jaurès

Jean Jaurès -en occità, Joan Jaurés- (Castras, Llenguadoc, 3 de setembre del 1859 - París, 31 de juliol del 1914) fou un dirigent i polític francès socialista.

Veure Occità і Jean Jaurès

Jean Moulin

Jean Moulin (Besiers, 20 de juny de 1899 - Metz, 8 de juliol de 1943) va ser un heroi que ha esdevingut després un símbol de la resistència francesa.

Veure Occità і Jean Moulin

Jean-François Coche

Jean-François Coche (París, 1946) és un llibreter i difusor a França de la llengua i la cultura catalana i occitana.

Veure Occità і Jean-François Coche

Jean-Henri Fabre

Jean-Henri Fabre Jean-Henri Fabre (Sant Leons, Occitània, 21 de desembre de 1823 - Serinhan dau Comtat, Provença, 11 d'octubre de 1915) fou un entomòleg francès d'origen occità.

Veure Occità і Jean-Henri Fabre

Jean-Joseph Saroïhandy

Jean-Joseph Saroïhandy (Saint-Maurice-sur-Moselle, 13 de setembre de 1867 - Courbevoie, 24 de juny de 1932) fou un lingüista romanista francès d'origen basc, especialitzat en les llengües dels Pirineus (català, occità -sobretot gascó-, aragonès i euskara).

Veure Occità і Jean-Joseph Saroïhandy

Jean-Pierre Rousselot

Jean(-Pierre) Rousselot (Saint-Claud, Charente, 14 d'octubre de 1846 - París, 16 de desembre de 1924) fou un foneticista i eclesiàstic francès.

Veure Occità і Jean-Pierre Rousselot

Joan Amade

Joan Amade (Ceret, el Vallespir 30 d'agost del 1878 - Ceret, 3 de març del 1949) fou un erudit, poeta i narrador nord-català, de mare catalana i de pare occità.

Veure Occità і Joan Amade

Joan Antoni Verdièr

Joan Antòni Verdièr (Bordeus 1779 - 1820) fou un poeta popular occità, més conegut com a Mèste Verdièr.

Veure Occità і Joan Antoni Verdièr

Joan Baptista Fabre

Joan Baptista Fabre (Someire, Provença 1727 - Cèlanòva (Montpelhièr), Llenguadoc 1783) fou un eclesiàstic i escriptor occità, alhora que un humanista culte.

Veure Occità і Joan Baptista Fabre

Joan Bodon

Joan Bodon (Crespinh, Avairon, 11 de desembre de 1920 - Arbatache, Algèria, 24 de febrer de 1975) fou un escriptor occità.

Veure Occità і Joan Bodon

Joan Carles-Brun

Joan Carles-Brun (Montpeller, 1870 - París, 1946) fou un escriptor i polític occità.

Veure Occità і Joan Carles-Brun

Joan Coromines i Vigneaux

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.

Veure Occità і Joan Coromines i Vigneaux

Jordi

Jordi és un nom propi masculí, força estès entre els catalanoparlants, i en general, a la majoria de països tradicionalment de religió cristiana (en la forma pròpia de cada idioma).

Veure Occità і Jordi

Josèp Condò Sambeat

casa de la vila de Viella Josèp Condò Sambeat (Montcorbau, Vall d'Aran, 1867- Bossòst, 1919) fou un sacerdot, poeta i estudiós occità que escrigué gran part de les seves obres en occità aranès i, en menor mesura, en català.

Veure Occità і Josèp Condò Sambeat

Josèp Romanilha

Josèp Romanilha (Sant Romieg de Provença, 8 d'agost de 1818 - Avinyó, Provença, 24 de maig de 1891) fou un escriptor occità.

Veure Occità і Josèp Romanilha

Josep (nom)

Josep és un nom propi masculí d'origen hebreu: יוֹסֵף Yosef (amb vocalització en hebreu tiberià i arameu); actualment en hebreu és freqüent el diminutiu Yosi.

Veure Occità і Josep (nom)

Judeoprovençal

El judeoprovençal, també conegut com a shoadit (fr. antic: chouadit) o hebraico-comtadí, és una varietat d'occità actualment extinta.

Veure Occità і Judeoprovençal

Juli Cubainas

Juli Cubainas (L'Albenca, Òlt, Migdia-Pirineus 1894 – Concòts, Òlt 1975) fou un escriptor i religiós occità.

Veure Occità і Juli Cubainas

Juraments d'Estrasburg

Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.

Veure Occità і Juraments d'Estrasburg

Juranson

Juranson (en occità Juranson, en francès Jurançon) és una comuna occitana del departament francès dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Juranson

Kaj Tiel Plu

Kaj Tiel Plu (1986-) és un grup de músics especialitzat a versionar música popular catalana, occitana, sefardí i d'altres orígens i divulgar-la fora dels Països Catalans traduïda a la llengua auxiliar internacional esperanto.

Veure Occità і Kaj Tiel Plu

L'Agulhon

L'Agulhon (L'Agulhon en occità, pronunciat més o manco com a L'Agullú; i L'Aiguillon en francès) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і L'Agulhon

L'Argentièira

L'Argentièira (en occità L'Argentièira, en francès i oficial Largentière) és un municipi francès, situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Veure Occità і L'Argentièira

L'Avelhanet (Arieja)

L'Avelhanet (Lavelanet en francès) és una població occitana situada al País d'Olmes (departament de l'Arieja, regió d'Occitània).

Veure Occità і L'Avelhanet (Arieja)

L'Esparra (Gironda)

L'Esparra de Medoc o L'Esparra (nom occità) (en francès Lesparre-Médoc o Lesparre) és un municipi francès, situat a Gascunya, en la península del Medoc, al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і L'Esparra (Gironda)

L'estaca

L'estaca és una cançó composta pel cantautor català Lluís Llach el 1968.

Veure Occità і L'estaca

L'Illa de Veniça

L'Illa de Sòrga o L'Illa de Venissa (noms en occità) (en francès oficial L'Isle-sur-la-Sorgue i en francès usual L'Isle-sur-Sorgue) és un municipi francès, situat al departament de la Valclusa i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і L'Illa de Veniça

La Bastida de Besplàs

La Bastida de Besplàs (occità La Bastide-de-Besplas) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і La Bastida de Besplàs

La Calandreta

La Calandreta és el nom que reben les escoles associatives (la primera es va crear a Pau, Bearn el 1979) dedicades a recuperar la llengua occitana.

Veure Occità і La Calandreta

La Ciutat (Boques del Roine)

La Ciutat (nom occità, en francès La Ciotat) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і La Ciutat (Boques del Roine)

La Clapa

La Clapa (nom occità; la forma oficial francesa és La Clape) és un massís que dona nom a una comarca natural de la regió històrica del Narbonès, al departament de l'Aude, a l'actual regió d'Occitània (França).

Veure Occità і La Clapa

La Cobertoirada

La Cobertoirada (La Cobertoirada en occità, La Couvertoirade en francès) és un municipi del departament francès de l'Avairon, a la regió d'Occitània.

Veure Occità і La Cobertoirada

La Crau

La Crau d'Ieras (nom occità) (en francès La Crau) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і La Crau

La Farleta

La Farleta (nom occità, antigament La Ferleda) (en francès La Farlède) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і La Farleta

La Gàrdia

La Gàrdia (Guardia Piemontese en italià) és un municipi d'Itàlia, a la província de Cosenza i a la regió de Calàbria.

Veure Occità і La Gàrdia

La Goleta

La Goleta La Goleta és una ciutat de Tunísia, a la governació de Tunis, situada uns 7 km a l'est de Tunis, a la costa, però a l'altre costat del llac de Tunis.

Veure Occità і La Goleta

La Grassa

La Grassa (en occità original: la Grassa; en francès: Lagrasse) és un municipi francès al districte de Carcassona del departament de l'Aude, dins la regió administrativa d'Occitània.

Veure Occità і La Grassa

La Lònda

La Lònda dei Mauras (nom occità) (en francès La Londe-les-Maures) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і La Lònda

La Novella

La Novella (La Novèla en occità i Port-la-Nouvelle en francès) és una població francesa de 5.000 habitants, a 45 quilòmetres al nord de Perpinyà, i a 238 de Barcelona.

Veure Occità і La Novella

La plaça del Diamant

La plaça del Diamant és una novel·la psicològica de l'escriptora Mercè Rodoreda.

Veure Occità і La plaça del Diamant

La Sanha

La Sanha (de Mar) (nom occità) (en francès La Seyne-sur-Mer) és un municipi francès, en l'aglomeració de Toló, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і La Sanha

La Setmana

La Setmana és un setmanari d'informació general redactat íntegrament en occità (grafia clàssica) de dotze pàgines creat el 1995 per Dàvid Grosclaude.

Veure Occità і La Setmana

La Talvera

La Talvera La Talvera a Castelnau d'Ari La Talvera és una associació musical occitana nascuda el 1979 a Còrdas d'Albigés amb l'objectiu d'ajudar a pagar les recerques etnomusicòlogiques de persones que miraven de salvar i revaloritzar la música tradicional occitana.

Veure Occità і La Talvera

La Tèsta

La Tèsta de Buc (nom occità: o) (en francès La Teste-de-Buch) és un comú francès al departament de la Gironda (regió de Nova Aquitània).

Veure Occità і La Tèsta

La Ternitat

La Trinitat, nom occità, antigament La Trinitat Victor, en francès La Trinité, és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і La Ternitat

La Tor de França

La Tor de França (històricament Triniac o la Torre de Triniac o encara la Tor de FenolledèsJean Sagnes (dir.), Le pays catalan, t. 2, Pau, Société nouvelle d'éditions régionales, 1985 o la Torre de Fenolledès) http://www.academia.edu/3253259/La_compra_del_Vizcondado_de_Rueda_en_1393._En_colaboraci%C3%B3n_con_Germ%C3%A1n_Navarro_y_Alejandro_Sola (en occità Triniac o la Tor de França; en francès i oficialment Latour-de-France, en francès informal Triniach), és un poble i municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і La Tor de França

La Valeta

La Valeta (nom occità) (en francès La Valette-du-Var) és un municipi francès, en l'aglomeració de Toló, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і La Valeta

La Vaur

La Vaur (en occità La Vaur; en francès Lavaur) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і La Vaur

Lapurdi

Lapurdi (Lapurdi en euskera, Labourd en francès, i Labord en occità gascó) és un dels set territoris del País Basc.

Veure Occità і Lapurdi

Laruntz

Laruntz o Laruns (nom occità; en francès Laruns) és una comuna bearnesa de la vall d'Aussau.

Veure Occità і Laruntz

Las Bòrdas d'Arisa

Las Bòrdas d'Arisa (occità Les Bordes-sur-Arize) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Las Bòrdas d'Arisa

Las Combarèlas

Las combarèlas (nom occità) o Les Combarelles (nom oficial francès) són unes coves amb pintures i gravats del paleolític superior situades al municipi Las Eisiás de Taiac (Eyzies-de-Tayac) al Perigord dins la Dordonya.

Veure Occità і Las Combarèlas

Las Tors

Las Tors (en occità Las tors, en francès Lastours) és un municipi del departament de l'Aude a la regió francesa d'Occitània.

Veure Occità і Las Tors

Latas

Latas (en occità: Latas, en francès Lattes) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Latas

Lauraguès

El Lauraguès (en occità Lauragués; en francès Lauragais o Lauraguais) és un parçan occità de l'oest del Llenguadoc, majoritàriament dins dels departaments d'Aude i Alta Garona, i amb alguns sectors menys extensos en els d'Arieja i Tarn.

Veure Occità і Lauraguès

Léon de Berluc-Perussis

Léon de Berluc-Perussis (Ate, 1835 - Ais de Provença, 1902), fou un advocat, intel·lectual, periodista i poeta occità dit lou felibre De Berlu.

Veure Occità і Léon de Berluc-Perussis

Lòrgas

Lòrgas (nom occità) (en francès Lorgues) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Lòrgas

Ledinhan

Ledinhan (occità) o Lédignan (oficialment i en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Ledinhan

Lei Penas

Lei Penas de Mirabèu (nom occità; en francès Les Pennes-Mirabeau) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Lei Penas

Lengon

Lengon (nom occità) (en francès Langon) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Lengon

Lerins

Mapa del 1727 de les Illes de Lerins Les Illes de Lerins (en occità Illas de Lerins, en francès îles de Lérins) estan situades a uns 700 m de la costa de Canes.

Veure Occità і Lerins

Lesinhan de las Corbièras

Lesinhan de las Corbièras (nom occità) (en francès Lézignan-Corbières) és un municipi francès al Llenguadoc de 8.266 habitants (1999), situat a 33 quilòmetres a l'est de Carcassona i a 20 quilòmetres a l'oest de Narbona.

Veure Occità і Lesinhan de las Corbièras

Leucata

Leucata (en occità Leucata, o, en francès Leucate) o antigament "Lleucata o Llocata" és un municipi occità de la comarca de Fitor que limita al sud amb Salses, Sant Hipòlit de la Salanca, Sant Llorenç de la Salanca i el Barcarès, amb els quals comparteix l'estany de Salses.

Veure Occità і Leucata

Leys d'Amors

L'obra dita Leys d'Amors és alhora una gramàtica occitana, probablement la més antiga de totes les llengües romàniques, i un tractat de poesia.

Veure Occità і Leys d'Amors

Liborna

Liborna (nom occità) (en francès Libourne) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Liborna

Ligúria

Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.

Veure Occità і Ligúria

Limós

Limós (pronunciat en occità; el nom oficial francès és Limoux) és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Limós

Lingüística

La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.

Veure Occità і Lingüística

Lingua franca

La lingua franca o sabir ('saber') fou un pidgin usat com a llengua vehicular per mariners i mercaders europeus, turcs i àrabs als ports del Mediterrani des del segle XI fins a mitjan segle XIX.

Veure Occità і Lingua franca

Liorna

Liorna (en italià Livorno, en lígur i occità: Ligorna, en llatí: Labro) és una ciutat de la província de Liorna, a l'oest de la Toscana situada a la riba del mar Tirrè, on constitueix un dels ports (és un port lliure) més importants de tot Itàlia.

Veure Occità і Liorna

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Veure Occità і Literatura catalana

Literatura francesa

La literatura francòfona inclou totes les obres escrites en francès, sigui al país que sigui i al segle que sigui.

Veure Occità і Literatura francesa

Literatura gallega

Literatura gallega és la literatura feta en gallec a Galícia o a l'antic Regne de Galícia.

Veure Occità і Literatura gallega

Literatura medieval

El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.

Veure Occità і Literatura medieval

Literatura occitana

Els primers texts de la literatura occitana aparegueren al: una Passió i Vida de sent Léger a Clarmont d'Alvèrnia; lEvangèli de sent Joan a Llemotges; els Boecis i el Cicle de Roland, del qual no hi ha constància escrita.

Veure Occità і Literatura occitana

Literatura sarda

Literatura sarda és la literatura feta en sard, la llengua romànica pròpia de l'illa de Sardenya, o bé en altres llengües per part d'escriptors sards.

Veure Occità і Literatura sarda

Llamprees

La llamprea com a motiu heràldic, escut de Nakkila, Finlàndia. Els petromizòntids (Petromyzontidae), coneguts popularment com a llamprees o llampreses, són una família de peixos molt primitius que pertanyen a la superclasse dels àgnats, és a dir, sense mandíbules i a la classe dels Cephalaspidomorphi.

Veure Occità і Llamprees

Llapis

Un llapis amb la goma d'esborrar a l'extrem Un llapis (plural, llapis) o més rarament un llàpit és un estri d'escriptura i dibuix, que es guia amb una mà i marca un suport.

Veure Occità і Llapis

Llatí vulgar

El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.

Veure Occità і Llatí vulgar

Llei Deixonne

La llei Deixonne fou la primera llei francesa que va autoritzar l'ensenyament de les llengües regionals de França.

Veure Occità і Llei Deixonne

Llemosí (antiga regió administrativa francesa)

El Llemosí (en occità Lemosin i en francès Limousin) fou una de les 26 regions de França, que només coincideix parcialment amb la regió històrica del Llemosí.

Veure Occità і Llemosí (antiga regió administrativa francesa)

Llemotges

Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.

Veure Occità і Llemotges

Llengües d'Espanya

345x345pxL'Estat Espanyol és un estat europeu amb una gran diversitat lingüística.

Veure Occità і Llengües d'Espanya

Llengües d'Itàlia

grec '''(GC)''' Les llengües d'Itàlia són els idiomes que es parlen a Itàlia i que a banda de l'italià són o han estat les llengües maternes de certs estrats socials.

Veure Occità і Llengües d'Itàlia

Llengües d'oïl

Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.

Veure Occità і Llengües d'oïl

Llengües de la Unió Europea

Els ciutadans de la Unió Europea tenen una gran diversitat de llengües.

Veure Occità і Llengües de la Unió Europea

Llengües gal·loromàniques

Les llengües gal·loromàniques són un grup de llengües romàniques (descendents del llatí vulgar) que es localitzen a l'antiga Gàl·lia.

Veure Occità і Llengües gal·loromàniques

Llengües iberoromàniques

Les llengües iberoromàniques són un subgrup de llengües romàniques que possiblement formen un subgrup filogenètic dins de la família romanç.

Veure Occità і Llengües iberoromàniques

Llengües italooccidentals

Les llengües italooccidentals conformen el subgrup més gran de les llengües romàniques.

Veure Occità і Llengües italooccidentals

Llengües itàliques

Les llengües itàliques són un grup centum del grup del nord-oest de les llengües indoeuropees.

Veure Occità і Llengües itàliques

Llengües judeoromàniques

Les llengües judeoromàniques són les llengües derivades de les llengües romàniques, parlades per diverses comunitats jueves, que les van alterar fins al punt d'obtenir el reconeixement de llengües pròpies, les quals van passar a formar part del nombrós grup de les llengües jueves.

Veure Occità і Llengües judeoromàniques

Llengües occitanoromàniques

La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer.

Veure Occità і Llengües occitanoromàniques

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Veure Occità і Llengües romàniques

Llengües Vives

Llengües Vives va ser una publicació que informava sobre l'actualitat lingüística del sud-oest europeu.

Veure Occità і Llengües Vives

Llengua de signes catalana

La llengua de signes catalana, llengua de signes de Catalunya o LSC és una llengua de signes utilitzada per més de 25.000 persones a Catalunya de les quals 12.000 són persones sordes.

Veure Occità і Llengua de signes catalana

Llengua llemosina

«Llemosí» va ser un terme que es va utilitzar a partir del per a designar la llengua catalana, inspirant-se en el seu parentiu amb l'occità i referint-s'hi a través del nom d'un dels dialectes occitans, el de la regió nord-occitana de Llemotges.

Veure Occità і Llengua llemosina

Llengua minoritzada

prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya Llengua minoritzada és un terme creat per la sociolingüística, aplicable a tot codi lingüístic que no gaudeix d'un ple reconeixement legal i/o ús social, ni és d'obligat coneixement en el seu territori històric, per raó de la imposició d'una llengua originàriament exògena.

Veure Occità і Llengua minoritzada

Llengua morta

elamita, que actualment són llengües mortes Una llengua morta és una llengua extingida que no es parla en cap comunitat en concret i no és la llengua materna de cap individu, sinó que roman només com a testimoni del passat o en documents escrits.

Veure Occità і Llengua morta

Llengua pròpia

Andorra Llengua pròpia és un terme jurídic que al·ludeix, en diferents Estatuts d'autonomia de comunitats autònomes d'Espanya, a llengües que han estat declarades oficials d'aquesta comunitat autònoma juntament amb el castellà, d'acord amb el que estableix l'article tercer de la Constitució espanyola.

Veure Occità і Llengua pròpia

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Veure Occità і Llenguadoc

Llenguadoc-Rosselló

El Llenguadoc-Rosselló (Lengadòc-Rosselhon en occità, Languedoc-Roussillon en francès) fou una regió administrativa al sud de França, integrada actualment a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Llenguadoc-Rosselló

Llibre Jutge

El Llibre dels jutges, Llibre jutge o Llibre dels judicis és la versió catalana del Liber Iudiciorum o Codi de Recesvint, de la qual es coneixen dos fragments: un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat (1220-1230) i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell (1060-1080).

Veure Occità і Llibre Jutge

Llibre Vermell de Montserrat

Una pàgina del '''Llibre Vermell de Montserrat''' El Llibre Vermell de Montserrat (1399) és un còdex de grans proporcions (423 x 310 mm), escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, notacions musicals, adornat amb elegants miniatures, en el qual es troba la primera notació coreogràfica, que era encara molt rudimentària, de què hom té notícia al món.

Veure Occità і Llibre Vermell de Montserrat

Llista de codis SIL

Els codis SIL són combinacions de tres lletres que permeten identificar les llengües actuals que existeixen arreu del món.

Veure Occità і Llista de codis SIL

Llista de formatges d'Occitània

Un mapa d'Occitània Rocafort Els formatges d'Occitània (en occità, formatge, hormatge, fromatge o forma) sobten pel seu gran nombre i varietat.

Veure Occità і Llista de formatges d'Occitània

Llista de llengües del món

La llista de llengües del món es basa en el codi ISO 639-3.

Veure Occità і Llista de llengües del món

Llista de municipis dels Alts Alps

Municipis dels Alts Alps Llista dels 177 municipis del departament francès dels Alts Alps (05).

Veure Occità і Llista de municipis dels Alts Alps

Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa

En aquesta llista, s'hi inclouen persones relacionades amb la Revolució Francesa tant si van simpatitzar-hi com si hi van estar en contra.

Veure Occità і Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa

Llista de trobadors

La llista de trobadors i trobadores (trobairitz) és classificada segons el lloc de procedència i comprèn aquells poetes i compositors medievals que van escriure poesia lírica i poemes en occità.

Veure Occità і Llista de trobadors

Llista dels municipis dels Alps de l'Alta Provença

Llista dels 198 municipis del departament francès dels Alps de l'Alta Provença (04).

Veure Occità і Llista dels municipis dels Alps de l'Alta Provença

Llombard

El llombard (en llombard lombard, pronunciat lumˈbaːɾt o lomˈbaɾt) és una llengua romànica parlada principalment al nord d'Itàlia, concretament a la major part de la Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos cantons suïssos.

Veure Occità і Llombard

Lluís Fullana i Mira

Lluís Fullana i Mira, conegut popularment com el pare Fullana, (Benimarfull, Comtat, 1871 - Madrid, 1948) fou un gramàtic, erudit i religiós valencià.

Veure Occità і Lluís Fullana i Mira

Lo Baucet (Var)

Lo Baucet (nom occità, ço és "el Petit Balç") (en francès Le Beausset) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Lo Baucet (Var)

Lo Blanc (Indre)

Lo Blanc (nom occità; Le Blanc en francès) és una comuna francesa, situada al departament de l'Indre i a la regió de Centre-Vall del Loira.

Veure Occità і Lo Blanc (Indre)

Lo Bocau

Bocau (nom occità) (en basc Bokale, en francès Boucau) és un municipi d'Occitània, a la regió històrica de Gascunya i a la província antiga de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).

Veure Occità і Lo Bocau

Lo Canet

Lo Canet (nom occità) (en francès Le Cannet) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Lo Canet

Lo Grau dau Rèi

Lo Grau dau Rei (occità estàndard: Lo Grau dau Rei; occità popular: Lo Grau dau Rèi; francès oficial: Le Grau-du-Roi) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Lo Grau dau Rèi

Lo Lavandor

Lo Lavandor (nom occità, en francès Le Lavandou) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Lo Lavandor

Lo Leberaubre

Lo Leberaubre és una revista occitana en versió llemosina consagrada a la poesia animista i pagana, als contes moderns i a les novel·les fantàstiques.

Veure Occità і Lo Leberaubre

Lo Luc

Lo Luc (nom occità) (en francès Le Luc) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Lo Luc

Lo Martegue

Lo Martegue (nom occità, en francès Martigues i antigament Les Martigues) és una ciutat de Provença, Occitània, al departament de les Boques del Roine, França, coneguda sota el nom de «Venècia provençal».

Veure Occità і Lo Martegue

Lo Mueg

Lo Muei (nom occità) (en francès Le Muy) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Lo Mueg

Lo Pòrt de Boc

Lo Pòrt de Boc (nom occità; en francès Port-de-Bouc) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Lo Pòrt de Boc

Lo Plan de Cucas

Lo Plan de Cucas (nom occità; en francès Plan-de-Cuques) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Lo Plan de Cucas

Lo Pradet

Lo Pradet (nom occità) (en francès Le Pradet) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Lo Pradet

Lo Puèi de Velai

Lo Puèi de Velai (en francès i oficialment Le Puy-en-Velay), és una ciutat de França, capital del departament de l'Alt Loira, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Veure Occità і Lo Puèi de Velai

Lo Puget de Frejús

Lo Puget d'Argenç (nom occità, ço és "el Petit Puig") (en francès Puget-sur-Argens) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Lo Puget de Frejús

Lo Rosièr

Lo Rosièr (nom occità, en francès Le Rozier) és un poble situat a la confluència del riu Tarn i el seu afluent la Jonta, al peu dels espadats dels Causses (altiplans calcaris) de Sauvatèrra, Negre i Mejan, dins de les gorges del Tarn i a l'inici de les de la Jonta.

Veure Occità і Lo Rosièr

Lo Vilar de Lans

Lo Vilar de Lans (en occità Lo Vilar de Lans, en francès Villard-de-Lans) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Veure Occità і Lo Vilar de Lans

Loís Alibèrt

Loís Alibèrt (Bram, Lauraguès, 12 d'octubre de 1884 - Montpeller, 16 d'abril de 1959) fou un lingüista i gramàtic occità.

Veure Occità і Loís Alibèrt

Loís Combas

Loís Combas (Bedarius, 30 de maig de 1925 - Cenhac, Llenguadoc, 22 de setembre de 2006) més conegut com a Joan de Cantalausa, nom amb el qual signava les seves obres, fou un sacerdot catòlic, professor, escriptor, lingüista i gran defensor de la llengua i cultura occitanes.

Veure Occità і Loís Combas

Loïs Romieu

Loïs Romieu (Nimes, 1829 - 1894) fou un escriptor occità.

Veure Occità і Loïs Romieu

Lodeva

Lodeva (Lodeva en occità; Lodève en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc situada al nord del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània, a l'estat francès.

Veure Occità і Lodeva

Loira

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.

Veure Occità і Loira

Loira (departament)

El Loira (Loire en francès, Lêre en francoprovençal i Léger o Leir en occità) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Veure Occità і Loira (departament)

Lorda

Lorda, o Lurda (en occità Lorda, en francès Lourdes), és una ciutat de la Gascunya situada a les planures de la Bigorra a una altitud de 400 metres.

Veure Occità і Lorda

Los Arcs

Leis Arcs (nom occità) (en francès: Les Arcs, Les Arcs-sur-Argens) són un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Los Arcs

Los Banhs de Rènnas

Los Banhs de Rènnas (nom occità; en occità més local: Les Banhs de Rènnas; en francès: Rennes-les-Bains) és una vila de la regió d'Occitània, departament de l'Aude, districte de Limós, cantó de Coisan, situada a 312 metres d'altura sobre el nivell del mar, que té prop de 200 habitants i està creuada pel riu Sals.

Veure Occità і Los Banhs de Rènnas

Losera

El Losera (48) (en francès Lozère i en occità Losera) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Veure Occità і Losera

Lou Tresor dóu Felibrige

Lou Tresor dóu Felibrige (en grafia mistralenca occitana; Lo Tresaur dau Felibritge en grafia clàssica occitana), abreviat sovint TDF, és un diccionari de la llengua occitana, obra de Frederic Mistral, escrit entre els anys 1878 i 1886.

Veure Occità і Lou Tresor dóu Felibrige

Luc d'Aude

Luc d'Aude o Luc és una vila a la regió d'Occitània i al departament de l'Aude, districte (o arrondissement) de Limós, i cantó de Coisan, a la vora del riu Aude.

Veure Occità і Luc d'Aude

Lunèl

Lunèl (en francès: Lunel) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Lunèl

Maçat

Massat (en francès) o Maçat (en occità, amb c etimològica) és un municipi francès, situat al Departament de l'Arieja a la regió Occitània.

Veure Occità і Maçat

Malhana

Malhana (nom occità; el nom oficial francès és Maillane) és una vila de la Provença.

Veure Occità і Malhana

Manòsca

Manòsca (nom occità, antigament Manoasca; en francès Manosque) és un municipi francès, situat al departament dels Alps de l'Alta Provença i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Manòsca

Manifestació per l'occità

La Manifestació per l'occità anomenada Anem! Per la lenga occitana, òc! és una manifestació organitzada pel col·lectiu Manifestar per l'occitan.

Veure Occità і Manifestació per l'occità

Manuel Milà i Fontanals

''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.

Veure Occità і Manuel Milà i Fontanals

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Occità і Mar Mediterrània

Marca llemosina

Un dels primers escuts de la Marca és el de la casa dels Lusignan. La Marca llemosina (en occità: la Marcha, en francès la Marche) és un territori històric d'Occitània, al nord, en una zona de llengua occitana que és veïna de la zona de llengua d'oïl.

Veure Occità і Marca llemosina

Marcela Delpastre

Marcela Delpastre (Germont, comuna de Chambaret, Corresa, 1925-1998) és una escriptora en occità del Llemosí.

Veure Occità і Marcela Delpastre

Maria

Maria és un nom de dona de tradició cristiana provinent de l'hebreu Míriam.

Veure Occità і Maria

Maria Barbal i Farré

Maria Barbal i Farré (Tremp, 17 de setembre de 1949) és una destacada escriptora en llengua catalana amb èxit internacional.

Veure Occità і Maria Barbal i Farré

Maria Roanet

Maria Roanet (Besiers, 1936) és una cantant i escriptora occitana.

Veure Occità і Maria Roanet

Marilís Orionaa

Marilís Orionaa (Valançun, 1959) és el nom artístic de la cantant i cantautora occitana Dominique Anne-Marie Narioo (Domenja Anna-Maria Nariòu en occità).

Veure Occità і Marilís Orionaa

Marina Llansana i Rosich

és una filòloga, periodista i política catalana d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Veure Occità і Marina Llansana i Rosich

Marinhana

Marinhana (nom occità) (en francès Marignane) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Marinhana

Marmanda

Marmanda (nom occità) (en francès Marmande) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Marmanda

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Veure Occità і Marsella

Martí de Riquer i Morera

Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català.

Veure Occità і Martí de Riquer i Morera

Masamet

Masamet (en occità; en francès Mazamet) és una població francesa situada al Departament del Tarn a la regió Occitània.

Veure Occità і Masamet

Mascota

El pingüí Tux, la mascota de Linux Una mascota és un ésser (sovint un animal) o una cosa que serveix com a símbol o per a portar sort a un grup de persones, una institució, una empresa o un esdeveniment important.

Veure Occità і Mascota

Massís Septentrional

França, en una imatge de radar de la NASA. El '''Massís Septentrional''' hi destaca com una àmplia massa rogenca a la part centremeridional. A la frontera sud-oriental amb Itàlia hi ha els Alps i al sud, als confins amb la península Ibèrica, hi ha els Pirineus.

Veure Occità і Massís Septentrional

Massilia Sound System

Massilia Sound System és un grup de reggae aparegut a Marsella en els anys 1980 que ha sabut desenvolupar una versió «provençal» del reggae / rub-a-dub jamaicà a través de lletres cantades en occità i en francès, i un so característic, amb una base de caixes de ritmes i de samples trets de la tradició local o dels seus col·legues.

Veure Occità і Massilia Sound System

Mauguòu

Mauguòu (pronunciat en occità), antigament Melgor/Melgur/Malgur, després Melguel o Melguer (en francès Mauguio, ant. Melgue(i)l) és una localitat situada a la costa mediterrània del sud d'Occitània, al departament de l'Erau, al Llenguadoc, vorejant l'Estanh de l'Òrt (mal traduït en francès com a Etang de l'Or).

Veure Occità і Mauguòu

Maurí

Maurí (en francès i oficialment Maury, en occità és Maurin) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і Maurí

Mauresca Fracàs Dub

Mauresca Fracàs Dub és un grup de música reggae-ragga occità, creat el 1998.

Veure Occità і Mauresca Fracàs Dub

Mauriac (Cantal)

Mauriac (en occità Mauriac, en alvernès Mouriat) és un municipi francès i subprefectura, situat al departament de Cantal i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Veure Occità і Mauriac (Cantal)

Max Roqueta

Max Roqueta (Argelièrs, Llenguadoc, 8 de desembre de 1908 - Montpeller, 22 de juny de 2005) fou un dels escriptors i poeta occitans més famosos del.

Veure Occità і Max Roqueta

Max Wheeler

Max Woodfield Wheeler (15 d'octubre de 1946, Pinner, Middlesex) és un dels lingüistes i estudiosos britànics més experts en llengua catalana.

Veure Occità і Max Wheeler

Mètrica (poesia)

La mètrica, en poesia, és la disciplina que s'ocupa de l'estructura rítmica dels versos i de la seva tècnica de Composició literària.

Veure Occità і Mètrica (poesia)

Mònaco

El Principat de Mònaco és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).

Veure Occità і Mònaco

Melgorès

Melgorès El melgorès o malguiurès/malguirès (en occità: melgoirés) era una moneda de billó encunyada a l'inici pels comtes de Mauguiò i després pels senyors de Montpeller, amb la participació del bisbe i dels cònsols de la ciutat.

Veure Occità і Melgorès

Menèrba (Erau)

Menerba (Menèrba en occità, Minerve en francès) és un municipi occità del Llenguadoc del departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Veure Occità і Menèrba (Erau)

Mende

Mende (nom occità i francès) és una ciutat del departament francès del Losera i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Mende

Menerbès

El Menerbès (en occità Menerbés, en francès Minervois) és una regió històrica i comarca natural dins l'actual regió del Llenguadoc-Rosselló (França), als departaments de l'Aude i l'Erau, formada pels antics territoris del vescomtat de Menerba.

Veure Occità і Menerbès

Menton

Menton (pronunciat en occità i localment; en francès) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Menton

Mercè

Basílica de la Mercè a Barcelona Mercè o Mercé és un nom que prové de l'arrel llatina merx, que significa recompensa.

Veure Occità і Mercè

Merens (Arieja)

Merens o Merenç (en francès i oficialment Mérens-les-Vals, en occità Merens) és un municipi francès de la regió d'Occitània, al departament de l'Arieja.

Veure Occità і Merens (Arieja)

Mesa (Erau)

Mesa (nom occità, en francès Mèze) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Mesa (Erau)

Metàtesi (lingüística)

Una metàtesi (del grec μετάθεσις, transliterat estrictament com metàthesis, "transposició") és un fenomen fonètic que consisteix en un canvi d'ordre de dos o més sons en l'interior d'una paraula.

Veure Occità і Metàtesi (lingüística)

Micheu Chapduelh

Micheu Chapduelh (Agonac, Dordonya, 1947) és un escriptor i cantant occità.

Veure Occità і Micheu Chapduelh

Migdia-Pirineus

Migdia-Pirineus (en occità Miègjorn-Pirenèus, en francès Midi-Pyrénées) fou una regió administrativa de la República Francesa amb capital a Tolosa, una de les set en què és dividida Occitània.

Veure Occità і Migdia-Pirineus

Millars (Rosselló)

Sardanes a la fira de '''Millars''' Millars (en francès Millas) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 4.077 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Occità і Millars (Rosselló)

Miquèu Camelat

Miquèu Camelat (Arrens, Alts Pirineus, 26 de gener de 1871 - Tarba, Alts Pirineus, 1962) fou un escriptor occità, en la varietat gascona.

Veure Occità і Miquèu Camelat

Miquèu Grosclaude

Miquèu Grosclaude (Nancy, 8 de juliol de 1926 - Pau, Bearn, 21 de maig de 2002) va ser professor de filosofia i, sobretot, lingüista occità dedicat a l'estudi i divulgació de la llengua occitana de la Gascunya.

Veure Occità і Miquèu Grosclaude

Mireia

malhanesa on Frederic Mistral compongué ''Mirèio''. Fotografia de 1914 Mireia (Mirèio en grafia mistralenca occitana, Mirèlha en grafia clàssica occitana) és una obra en llengua occitana –i la més prestigiosa de totes les que va concebre– de l'escriptor provençal Frederic Mistral.

Veure Occità і Mireia

Moans e Sartòu

Moans e Sartòu o Moans e Sartol (nom occità) (en francès Mouans-Sartoux) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Moans e Sartòu

Mogins

Mogins (nom occità) (en francès Mougins) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Mogins

Molins (Arieja)

Molins (en occità, en francès Moulis) és un municipi francès, situat a la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Veure Occità і Molins (Arieja)

Monegasc

El monegasc és el dialecte lígur que es parla al Principat de Mònaco.

Veure Occità і Monegasc

Monenh

Monenh (Monenh en occità; Monein en francès) és una comuna del Bearn situada al departament dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Monenh

Monestir de Sant Benet de Bages

Sant Benet de Bages és una obra del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure Occità і Monestir de Sant Benet de Bages

Mont Faron

El mont Faron (endotopònim: Mont Faron en occità) és un cim calcari que culmina a 584 metres i domina la ciutat de Toló, al departament francès del Var.

Veure Occità і Mont Faron

Mont Losera

El mont Losera (nom occità; en francès Mont Lozère) és un massís granític de les Cevenas, al Massís Central francès, que culmina al pic de Finiels, de 1.699 metres d'altitud.

Veure Occità і Mont Losera

Montalban

Montalban (en occità: Montalban; en francès: Montauban) és un municipi d'Occitània (Estat francès), capital del departament de Tarn i Garona, a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Montalban

Montalbà del Castell

Montalbà, dit tradicionalment Montalbà de la Frontera (en francès oficialment Montalba-le-Château, en occità Montalban) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і Montalbà del Castell

Montblanc (Erau)

Montblanc (en occità Montblanc) és un poble occità del Llenguadoc del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Montblanc (Erau)

Montbrun del Boscatge

Montbrun del Boscatge (occità Montbrun-Bocage) és un municipi francès del department de l'Alta Garona, a la regió Occitània.

Veure Occità і Montbrun del Boscatge

Montelaimar

Montelaimar (nom occità) o Lo Montelaimar (en francès i oficialment Montélimar) és una ciutat de França situat al departament de la Droma i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, a la vora del Roine.

Veure Occità і Montelaimar

Montmaur (Aude)

Montmaur (en occità Montmaur) és un municipi del departament de l'Aude a la regió francesa d'Occitània.

Veure Occità і Montmaur (Aude)

Montoliu (Arieja)

Montoliu (en occità, Montoliu; en francès, Montoulieu) és un municipi francès del departament de l'Arieja i la regió d'Occitània.

Veure Occità і Montoliu (Arieja)

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Veure Occità і Montpeller

Montpellerenc (subdialecte)

El montpellerenc (montpelhierenc en occità) és el parlar occità de la vila de Montpeller (Montpelhièr en occità) i dels seus voltants, és a dir si fa no fa la part oriental del departament d'Erau (Hérault en francés), fins a Seta.

Veure Occità і Montpellerenc (subdialecte)

Montsegur

Montsegur (Montsegur en occità; Montségur en francès) és un poble situat al País d'Olmes, departament de l'Arieja, regió d'Occitània, França, i centre administratiu de la comuna que duu el seu nom.

Veure Occità і Montsegur

Morencs

Morencs (en francès Mourenx) és un municipi francès del departament dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Morencs

Moussu T e lei Jovents

Moussu T e lei Jovents és un grup de música basat a Marsella, La Ciotat i Recife al Brasil.

Veure Occità і Moussu T e lei Jovents

Mugerre

Mugerre (en francès i oficialment Mouguerre, en occità Mogerra) és un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).

Veure Occità і Mugerre

Muntanya Negra

Situació de la Muntanya Negra dins del Massís Central Límits geogràfics (en vermell) i geològics (en magenta) de la Muntanya Negra La Muntanya Negra. La Muntanya Negra (Montanha Negra en occità, Montagne Noire en francès), és un massís muntanyós situat a l'extremitat sud-oest del Massís Central, a estat francès, i representa la línia divisòria dels departament del Tarn, l'Erau i el de l'Aude.

Veure Occità і Muntanya Negra

Murcià

El murcià (en castellà: murciano) és una variant meridional del castellà peninsular que es parla principalment a la Regió de Múrcia, a les comarques adjacents valencianes del Baix Segura i l'Alt Vinalopó i al corredor d'Almansa (a la província d'Albacete, Castella-La Manxa).

Veure Occità і Murcià

Muret

Muret (Murèth en occità i antigament Murell) és un municipi a l'estat francès, situat al departament de l'Alta Garona, a Occitània, a uns 20 quilòmetres al sud de Tolosa.

Veure Occità і Muret

N

La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.

Veure Occità і N

Nadau

Nadau és un grup de música que canta en occità.

Veure Occità і Nadau

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Veure Occità і Narbona

Narbonès

El Narbonès (en occità Narbonés, en francès Narbonnais) és una regió històrica de l'actual Llenguadoc-Rosselló, a França, formada pels territoris de l'antic vescomtat de Narbona.

Veure Occità і Narbonès

Neteja ètnica

La neteja ètnica és un tipus de biopolítica, i duta a l'extrem es converteix en genocidi.

Veure Occità і Neteja ètnica

Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.

Veure Occità і Niça

Nimes

Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Nimes

Niom

Niom (nom occità) (en francès Nyons) és un municipi d'Occitània (i de França), pertanyent a la regió tradicional del Delfinat, a la comarca de les Baronies Delfineses, al departament de la Droma i a la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Veure Occità і Niom

Noruega

Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.

Veure Occità і Noruega

Nostradamus

Michel de Nostredame, conegut habitualment com a Nostradamus (Sant Romieg de Provença, 14 de desembre de 1503 – Selon de Provença, 2 de juliol de 1566), nom llatinitzat del nom original occità Miquèl de Nòstra Dama, https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0046420.xmlLa llatinització correcta de "Nòstra Dama" o "Nostredame" seria Domina nostra o Nostra domina.

Veure Occità і Nostradamus

Numeració romana

La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.

Veure Occità і Numeració romana

Occitanisme

Grafit a Tolosa de Llenguadoc. L'occitanisme, en sentit ample, és el conjunt de tots els moviments que fan la promoció de la llengua occitana i que defensen els interessos d'Occitània, de la seva població i de la seva cultura.

Veure Occità і Occitanisme

Occitans

Els occitans (los occitans en occità; les Occitans en francès) són un poble europeu que té l'origen al nord-oest del Mediterrani i resideix en la seua majoria al sud de França, i en menor grau a territoris fronterers amb aquest país, una zona anomenada col·lectivament Occitània.

Veure Occità і Occitans

Occità alvernès

L'alvernès (cultisme) (de cops auvernès) o alvernyès (en occità: auvernhat) és el dialecte occità parlat dins la major part de l'Alvèrnia (llevat vers Orlhac), dins la major part de Velai (llevat vers Sinjau) i dins la meitat sud de Borbonès, tot el departament de Puèg de Doma i una part del Cantal, de l'Alt Léger, d'Alièr i de Cruesa.

Veure Occità і Occità alvernès

Occità bearnès

El bearnès o bearnés és el nom que se li dona a l'occità parlat al Bearn.

Veure Occità і Occità bearnès

Occità gascó

El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.

Veure Occità і Occità gascó

Occità llemosí

El llemosí (en occità: lemosin) és un dialecte nord-occità que surt dels límits actuals de la regió Llemosí dins la meitat nord del departament de Dordonya (24) i la meitat est de la Charanta llemosina (16) a l'est d'Angulema.

Veure Occità і Occità llemosí

Occità llenguadocià

El llenguadocià (lengadocian, en occità) és el dialecte occità parlat al Llenguadoc.

Veure Occità і Occità llenguadocià

Occità niçard

L'occità niçard o niçard (en occità: niçard) és un subdialecte provençal que pertany a la llengua occitana, parlat al comtat de Niça i a Mònaco.

Veure Occità і Occità niçard

Occità provençal

El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a la Provença i a alguns territoris veïns.

Veure Occità і Occità provençal

Occità vivaroalpí

El vivaroalpí (en occità vivaroalpenc, vivaroaupenc) és un dialecte de l'occità.

Veure Occità і Occità vivaroalpí

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Veure Occità і Occitània

Oficina de Relacions Meridionals

L'Oficina de Relacions Meridionals (ORM), fou una entitat creada a Barcelona l'any 1928 per a les relacions entre Catalunya i Occitània.

Veure Occità і Oficina de Relacions Meridionals

Oliolas

Oliulas (nom occità) (en francès Ollioules) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Oliolas

Orde de la Cartoixa

Lorde de la Cartoixa és un orde monàstic fundat el 1084 per Bru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenats cartoixans, posposen al seu nom les sigles O. C. o O. Cart.

Veure Occità і Orde de la Cartoixa

Ossaranh e Arribarèita

Ossaranh e Arribarèita (en francès i oficialment Osserain-Rivareyte, en basc Ozaraine-Erribareita) és un municipi de parla occitana, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).

Veure Occità і Ossaranh e Arribarèita

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Veure Occità і País Basc

País de Coisan

La vila de Coisan amb el castell al fons El País de Coisan (forma occitana; en francès, Pays de Couiza) és una contrada de França a la regió d'Occitània i al departament de l'Aude, dins la comarca del Rasès, i és també un cantó del mateix departament, dins del districte (o arrondissement) de Limós.

Veure Occità і País de Coisan

País de Foix

castell de Foix El País de Foix (en occità País de Fois, en francès Pays de Foix) és una petita regió històrica d'Occitània, amb capital a Foix.

Veure Occità і País de Foix

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Veure Occità і Països Catalans

Padània

Padània és el nom que van donar els nacionalistes de la Lliga Nord al territori del Nord d'Itàlia que projectaven independitzar.

Veure Occità і Padània

Palíndrom

Imatge d'un conegut '''palíndrom''' llatí, el primer que es coneix, el Quadrat Sator, trobat a una paret d'Herculà Un palíndrom (del grec palin dromos, que torna enrere, que va i ve) és una paraula, frase o grup de paraules les lletres de les quals es repeteixen en el mateix ordre quan són llegides en la direcció inversa.

Veure Occità і Palíndrom

Paratge

Paratge (mot occità) és un concepte bàsic de la civilització occitana de l'edat mitjana que significava igualtat entre els sexes i entre les classes socials.

Veure Occità і Paratge

Parc natural regional de l'Alt Llenguadoc

Mufló a l'Espinosa El Parc natural regional de l'Alt Llenguadoc (Pargue natural regional del Naut Lengadòc en occità, Parc naturel régional du Haut-Languedoc en francès) és un espai natural protegit situat a l'extrem sud del Massís Central, dins del Llenguadoc.

Veure Occità і Parc natural regional de l'Alt Llenguadoc

Paret seca

La paret seca o pedra seca, i també pedra en sec, és una tècnica de construcció tradicional i popular que es fa a partir de pedres encaixades sense l'ús de cap tipus d'argamassa per unir-les, només sorra seca per acabar d'omplir els buits que hi puguin quedar.

Veure Occità і Paret seca

Parisis

Els parisis (llatí: Parisii) foren una tribu de gals esmentada per Juli Cèsar i Claudi Ptolemeu.

Veure Occità і Parisis

Parlar de transició

Un parlar de transició és un dialecte parlat entre dues zones amb altres dialectes de la mateixa llengua i que es caracteritza pel fet que s'hi troben trets dels dialectes veïns, les isoglosses dels quals s'encavalquen en els mapes formant un feix.

Veure Occità і Parlar de transició

Partit de la Nacion Occitana

El Partit de la Nacion Occitana (fins al 2004: Partit Nacionalista Occitan) (PNO) és un partit polític occità, fundat a Niça el 1959 per Francès Fontan (1929-1979), inspirat pel FLN algerià.

Veure Occità і Partit de la Nacion Occitana

Partit Occità

El Partit Occità o Partit Occitan en occità (POC) és un partit polític occità defensor d'una Occitània autònoma dins una França i una Europa solidàries amb els pobles minoritaris.

Veure Occità і Partit Occità

Pastis de treflas

El pastís de patata occità (en occità, pastis de treflas o pastis de pompiras; i en francès, pâté de pommes de terre o gateau de pommes de terre) és un plat tradicional d'Occitània, especialitat del Llemosí i del seu veí el Borbonès.

Veure Occità і Pastis de treflas

Pastorel·la

Pastorel·la, imatge del segle XV La pastorel·la (occ. pastorela) és un gènere trobadoresc.

Veure Occità і Pastorel·la

Paté

Assortiment de patés El paté és una preparació cuita a partir de diferents productes d'origen carni que solem menjar acompanyat de pa, en el qual es pot untar o posar un tros a sobre, sense aixafar-lo ni estendre'l.

Veure Occità і Paté

Patric

Patric és un cantautor occità originari de Montpeller.

Veure Occità і Patric

Patric Sauzet

Patric Sauzet (en francès Patrick Sauzet, nascut el 30 de gener del 1953) és un dels lingüistes occitans contemporanis més importants.

Veure Occità і Patric Sauzet

Patuès

El patuès o patués (del francès patois) és un terme que tot i no tenir una definició formal en el camp de la lingüística encara s'utilitza en algunes llengües per a descriure una llengua o un dialecte que no té una literatura gaire desenvolupada i que, sense ser argot, es parla sobretot a l'àmbit familiar o entre amics, çò és una llengua subordinada.

Veure Occità і Patuès

Patuet

El patuet era la varietat del català parlada a Algèria durant l'administració colonial francesa.

Veure Occità і Patuet

Pau (Occitània)

Pau (pronunciat en occità, en francès) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Pau (Occitània)

Pau Arena

Pau August Arena (en francès: Paul Arène; Sisteron, Provença, 26 de juny de 1843 - Antíbol, Provença, 17 de desembre de 1896) fou un escriptor occità en llengua francesa, bé que de temàtica occitana, raó per la qual se'l considera representant del regionalisme occità en francès, com Daudet.

Veure Occità і Pau Arena

Pau Froment

Pau Froment (Floreçàs, Òlt 1875 – Roches-de-Condrieu, Isère, 1898) fou un poeta occità de la regió del Carcí.

Veure Occità і Pau Froment

Pàmies

Pàmies (en occità Pàmias; la forma oficial francesa és Pamiers) és un municipi sota l'estat francès, situat al departament de l'Arieja, a Occitània; és cap d'una sotsprefectura, i és travessat pel riu Arieja.

Veure Occità і Pàmies

Pèir de Garròs

Pèir de Garròs (Leitora, Gascunya, 1528-1581) fou un escriptor en llengua occitana (dialecte gascó).

Veure Occità і Pèir de Garròs

Pèire Bèc

fou un poeta i lingüista occità.

Veure Occità і Pèire Bèc

Pèire Devoluy

Pèire Devoluy (Chastilhon, Droma, 1862 - Niça, 1932) és el nom amb el qual és conegut l'escriptor occità Pau Gros-Long.

Veure Occità і Pèire Devoluy

Pèire Godolin

Pèire Godolin de Marc Arcy - Museu dels Agustins de Tolosa Pèire Godolin (pronunciat i sovint escrit antigament Goudouli o Goudelin) (Tolosa de Llenguadoc 1580 - Tolosa, 10 de setembre de 1649) fou un poeta occità del Llenguadoc.

Veure Occità і Pèire Godolin

Pèire Lagarda

Pèire Lagarda és un escriptor occità.

Veure Occità і Pèire Lagarda

Pèire Rosset

Pèire Rosset (Sarlat-la-Canéda, Dordonya 1625 - 1684) fou un escriptor barroc occità.

Veure Occità і Pèire Rosset

Peçac de Bordèu

Peçac (nom occità) (en francès Pessac) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Peçac de Bordèu

Peitoví-saintongès

El Saintongès amb la ''Petite-Gavacherie'' El peitoví-saintongès o peitaví-saintongès, anomenat també el parlanjhe (poetevin-séntunjhaes o parlanjhe en peitoví-santongès; poitevin-saintongeais en francès) és una llengua romànica de la família de les llengües d'oïl però marcada per orígens occitans, parlada al nord de la regió de Nova Aquitània, la Vendée, el Pays de Retz i al sud de Maine-et-Loire (regió del País del Loira).

Veure Occità і Peitoví-saintongès

Pepita Caubet Delseny

Pepita Caubet Delseny (Vielha, 3 d'agost de 1930 – Vielha, 16 de setembre de 2007) va ser una escriptora i poetessa en llengua occitana.

Veure Occità і Pepita Caubet Delseny

Pere (nom)

Pere és un nom propi masculí d'origen llatí.

Veure Occità і Pere (nom)

Pere de Castellnou

Pere de Castellnou —en occità Pèire de Castèlnòu— (? - prop de Sant Geli, Llenguadoc, 15 de gener de 1208) és venerat com a beat a l'Església catòlica.

Veure Occità і Pere de Castellnou

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Veure Occità і Pere el Catòlic

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Veure Occità і Pere el Gran

Perelha (Arieja)

Perella (Perelha en occità, Péreille en francès) és una comuna occitana situada al departament francès de l'Arieja, a la redió d'Occitània.

Veure Occità і Perelha (Arieja)

Perigús

Perigús (en occità Peireguers o Periguers '; en francès Périgueux) és una comuna francesa, situada al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània, i capital històrica de la regió del Perigord.

Veure Occità і Perigús

Perigord

El Perigord (en occità Peiregòrd o Perigòrd; en francès Périgord) és una comarca del nord-est d'Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Xaranta, de la qual és continuació.

Veure Occità і Perigord

Pertús

Pertús (en occità Pertús, en francès Pertuis) és un municipi francès, situat al departament de Valclusa i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Pertús

Pesillà de Conflent

Pesillà de Conflent, antigament Pesillanell (l'endònim occità és Pesilhan de Conflent i el topònim oficial en francès, Pézilla-de-Conflent), és una comuna de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і Pesillà de Conflent

Pesto

El pesto és una salsa típica de la Ligúria que s'utilitza per acompanyar principalment plats de pasta.

Veure Occità і Pesto

Petanca

Boles de petanca La petanca és un esport disputat entre dos jugadors o dos equips que consisteix a llançar unes boles per a situar-les el més a prop possible del bolig.

Veure Occità і Petanca

Pey

Pey és un cognom d'origen gascó (dialecte pertanyent a occità dit també provençal).

Veure Occità і Pey

Pic de la Maladeta

El Pic de la Maladeta és una muntanya de 3.308 metres, amb una prominència de 117 m, a la part central del massís de la Maladeta.

Veure Occità і Pic de la Maladeta

Pica d'Estats

La Pica d'Estats o Pui de Sotllo (en occità: Pica d'Estats, en francès: Pique d'Estats) és una muntanya de 3.143 metres, situada entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament francès d'Arieja, i que és el cim més alt de Catalunya.

Veure Occità і Pica d'Estats

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Veure Occità і Piemont

Piemontès

El piemontès o piemontés (piemontèis) és una llengua neollatina parlada al nord d'Itàlia, a la regió del Piemont (províncies de Torí, Cuneo, Alessandria, Asti, Vercelli i Biella), on també, a més de l'italià, es parla occità vivaroalpí, francoprovençal i alamànic (walser).

Veure Occità і Piemontès

Pinascha

Pinascha (en occità; en italià i piemontès: Pinasca) és un municipi italià, situat a la ciutat metropolitana de Torí, a la regió del Piemont.

Veure Occità і Pinascha

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Veure Occità і Pirineus

Pirineus Atlàntics

Els Pirineus Atlàntics (64) (Pyrénées-Atlantiques en francès, Pirinèus-Atlantics en gascó, Pirinio Atlantiarrak en basc) són el departament francès, situat al sud-oest de França a la regió Nova Aquitània.

Veure Occità і Pirineus Atlàntics

Pissaladiera

La pissaladiera (segons l'estandard provençal, pissaladina en occità estàndard, pissaladière en francès, piscialandrea en lígur) és una mena de coca o pizza típica de la zona entre Marsella i Niça, el Var i de la Província d'Imperia, dins la regió italiana de Ligúria.

Veure Occità і Pissaladiera

Planeses

Planeses (en occità Planesas i en francès oficialment Planèzes) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і Planeses

Plural

El plural és un nombre gramatical que designa diversos individus (de quantitat indeterminada).

Veure Occità і Plural

Poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans.

Veure Occità і Poesia trobadoresca

Poitiers

Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.

Veure Occità і Poitiers

Poitou (província)

XVIII i les comunes i regions contemporànies El Poitou (en francès, pronunciat; en català, tradicionalment Piteu, Peitau o Peitou; en peitoví Poetou; en occità Peitau) fou una província històrica del Regne de França la capital de la qual era Peiteu.

Veure Occità і Poitou (província)

Poitou-Charentes

El Poitou-Charentes, antigament o tradicionalment en català, Peitau i Xarantes (Poitou-Charentes en francès, Peitau Charantas en occità) fou una regió de França, situada al Oest del país.

Veure Occità і Poitou-Charentes

Ponç de la Guàrdia

Ponç de la Guàrdia (1154?-1188?) fou un cavaller del llinatge de Saguàrdia, senyors d'un castell prop de Ripoll.

Veure Occità і Ponç de la Guàrdia

Portè

Portè, antigament Portesa (en francès, Porté-Puymorens), és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Veure Occità і Portè

Portèth d'Aspèth

Portèth d'Aspèth (francès Portet-d'Aspet) és una comuna comengesa situada al departament de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània (França).

Veure Occità і Portèth d'Aspèth

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.

Veure Occità і Portuguès

Prats de Sornià

Prats de Sornià (l'endònim occità és Prats de Sornhan i el topònim oficial en francès, Prats-de-Sournia) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і Prats de Sornià

Predomini lingüístic

El predomini lingüístic d'un municipi, comarca, regió o país és l'idioma històric dels seus habitants.

Veure Occità і Predomini lingüístic

Privàs

Privàs (en occità: Privàs, en francès: Privas) és un municipi francès, situat al departament de l'Ardecha (del que és la capital) i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Veure Occità і Privàs

Pronúncia de l'occità

Per a conèixer la llista de les lletres de l'occità, vegeu: alfabet occità. ---- La pronunciació de l'occità, en norma clàssica occitana, es fa segons regles de lectura constants i regulars, amb ben poques excepcions.

Veure Occità і Pronúncia de l'occità

Província de Cuneo

La província de Cuneo (piemontès Provincia ëd Coni, occità Província de Coni) forma part de la regió italiana del Piemont.

Veure Occità і Província de Cuneo

Província de Lleida

La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.

Veure Occità і Província de Lleida

Província de Torí

La província de Torí (en piemontès Provincia ëd Turin, en arpità Province de Turin, en occità Província de Turin) és una antiga província de la regió del Piemont dins Itàlia reemplaçada en 2015 per la Ciutat metropolitana de Torí.

Veure Occità і Província de Torí

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Veure Occità і Provença

Provença-Alps-Costa Blava

Provença-Alps-Costa Blava (en occità Provença-Aups-Còsta d'Azur; en francès Provence-Alpes-Côte d'Azur) és una regió de França situada al sud-est del país, a la costa mediterrània.

Veure Occità і Provença-Alps-Costa Blava

Prunyanes

Prunyanes (l'endònim occità és Prunhanas i el topònim oficial en francès, Prugnanes) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і Prunyanes

Puillorenç

El castell de Puigllorenç Puillorenç o Puigllorenç (en occità Puèglaurenç, Puèg Laurenç o Puèg-Laurenç pronunciat localment), en francès Puilaurens) és un petit poble situat al departament de l'Aude (França), a la carretera D22 i als peus del castell de Puillorenç situat a la cimera del Mont Ardu.

Veure Occità і Puillorenç

Punt volat

El punt volat (·) o punt alçat s'utilitza com a signe diacrític en català, entremig de dues eles, quan aquestes estan geminades (l·l).

Veure Occità і Punt volat

Quilhan

Quilhan (en occità, Quillan en francès) és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Quilhan

Rabairac

Rabairac (en occità Rabairac, en francès Ribérac) és un municipi francès, situada al departament de la Dordonya i la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Rabairac

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Veure Occità і Ramon Llull

Ramonvila e Sent Anhan

Ramonvila e Sent Anha (francès i oficial Ramonville-Saint-Agne, occità Ramonvila e Sent Anha) és un municipi francès del departament de l'Alta Garona a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Ramonvila e Sent Anhan

Rasós de trobar

Les Rasós de trobar és un tractat de gramàtica escrit pel trobador català Ramon Vidal de Besalú (–).

Veure Occità і Rasós de trobar

Rasigueres

Rasigueres (en occità Rasiguèras i en francès Rasiguères) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і Rasigueres

Ratatolha

La ratatolha (nom occità, ratatouille en francès) és una especialitat de la cuina occitana originària de la ciutat de Niça i en general de la regió de la Provença.

Veure Occità і Ratatolha

Ràdio 4

Ràdio 4 és una emissora de ràdio que emet en català a Catalunya i que pertany al grup d'emissores de Radio Nacional de España.

Veure Occità і Ràdio 4

Ràdio Occitània

Ràdio Occitània és una ràdio local associativa, inaugurada el 1981 a Tolosa, que té com a objectiu la promoció de la llengua i la cultura occitanes.

Veure Occità і Ràdio Occitània

Ràdio País

Ràdio País és una emissora de ràdio independent que emet des de Puei de Lescar en occità i francès.

Veure Occità і Ràdio País

Rènnas

Rènnas o Rènnas del Castèl/del Castèlh (forma local) (nom occità; el nom oficial francès és Rennes-le-Château) és una vila de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude, al districte (o arrondissement) de Limós, dins el cantó de Coisan, amb 111 habitants.

Veure Occità і Rènnas

Ròcabruna (Alps Marítims)

Ròcabruna Caup Martin (nom occità) (en francès Roquebrune-Cap-Martin) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Ròcabruna (Alps Marítims)

Ròcabruna (Var)

Ròcabruna d'Argenç (nom occità) (en francès Roquebrune-sur-Argens) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Ròcabruna (Var)

Ròcafixada

Ròcafixada (en occità Roquefixade) és un municipi de la regió d'Occitània, al departament de l'Arieja.

Veure Occità і Ròcafixada

Ròcamador

Ròcamador (nom occità; el nom oficial francès és Rocamadour) és un municipi de França, situat al departament de l'Òlt i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Ròcamador

Ròia

La Ròia (en occità Ròia, nom femení; en francès la Roya; en italià il Roia) és un riu en els límits entre França (on neix) i Itàlia (per on corre la darrera part del seu curs), que desaigua prop de Ventimiglia.

Veure Occità і Ròia

Rebollet

Rebollet (l'endònim occità és Rebolhet i el topònim oficial en francès, Rabouillet) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і Rebollet

Regió d'Armanyac

LArmanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) és una regió històrica dins de Gascunya, situada a la conca d'Aquitània, i que forma actualment, en bona part, el departament francès del Gers.

Veure Occità і Regió d'Armanyac

Regió del Carcí

La regió del Carcí (en occità Carcin, en francès Quercy) és una regió històrica d'Occitània que avui forma el departament de l'Òlt, situada geogràficament al marge oriental del Massís Central.

Veure Occità і Regió del Carcí

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Veure Occità і Regne de Navarra

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.

Veure Occità і Regne Franc

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Veure Occità і Renaixença

Renat I

Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).

Veure Occità і Renat I

Renat Nelli

Renat Nelli o René Nelli (Carcassona, 20 de febrer de 1906 – 11 de març de 1982) fou un poeta, filòsof, historiador i escriptor occità, que es feu famós per la seva contribució als estudis de la cultura occitana i particularment del catarisme.

Veure Occità і Renat Nelli

Reserva africana de Sijan

La reserva africana de Sijan és un parc temàtic situat a la vora de la vila de Sijan i a 15 km de Narbona, a Occitània al sud de França, on en situació de semillibertat, viuen més de tres mil animals, majoritàriament d'origen africà.

Veure Occità і Reserva africana de Sijan

Revue des patois gallo-romans

La Revue des patois gallo-romans fou una revista francesa de dialectologia que es publicà entre 1887 i 1893.

Veure Occità і Revue des patois gallo-romans

Riam

Riam (en occità: Riam i antigament Riòm; en francès: Riom) és una ciutat d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Veure Occità і Riam

Ricard Cor de Lleó

Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.

Veure Occità і Ricard Cor de Lleó

Riu Aude

L'Aude (en occità i francès, i en català amb variacions de pronúncia o d'ortografia, per exemple, Auda) és un riu del Llenguadoc que desemboca al mar Mediterrani, al Grau de Vendres.

Veure Occità і Riu Aude

Riu Gers

El riu Gers (també en occità i en francès Gers) és un riu de Gascunya que té uns 178 km de recorregut.

Veure Occità і Riu Gers

Riu Isèra

L'Isèra (Isèra en occità, Isera en arpità, Isère en francès) és un riu de 286 km de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps a l'est de França.

Veure Occità і Riu Isèra

Riurau

Procés de treball en l'elaboració de la pansa, amb el riurau al fons. Museu Valencià d'Etnologia. Riurau a la població de Gata de Gorgos Interior del riurau de Jesús Pobre El riurau és una construcció característica de l'arquitectura rural de diverses comarques del País Valencià, sobretot a la Marina Alta, que té la funció de proporcionar aixopluc als canyissos amb pansa mentre plou o fa humitat.

Veure Occità і Riurau

Robèrt Lafont

Robèrt Lafont (Nimes, 16 de març de 1923 - Florència, 24 de juny de 2009) fou un lingüista, historiador, poeta, novel·lista, dramaturg i activista cultural i polític occità.

Veure Occità і Robèrt Lafont

Rocafera

Rocafera (Ròcafèra en occità, Roquefère en francès) és una comuna occitana, situada al departament francès de l'Aude, regió d'Occitània.

Veure Occità і Rocafera

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Veure Occità і Roine

Roine-Alps

El Roine-Alps (Rhône-Alpes en francès; Rôno-Arpes en francoprovençal; Ròse-Aups / Ròse-Alps en occità) és una antiga regió de la França europea.

Veure Occità і Roine-Alps

Romània

Romània és el nom que s'utilitzà per designar el conjunt de països on es parlava (i actualment encara es parla) en llengua romànica o neollatina, és a dir, les llengües que derivaren del llatí.

Veure Occità і Romània

Rosina de Pèira

Rosina de Pèira (Havars, 3 de març de 1933 - 16 de juny de 2019) va ser una cantant de cançons tradicionals en occità.

Veure Occità і Rosina de Pèira

Rotland Pecot

Rotland Pecot (Castèurainard, Provença, 1949 - 28 de novembre de 2023) era un poeta i cantautor occità, establert de jove a Montpeller, que el 1965 publicà els seus primers poemes en grafia mistralenca a l'Armana Provençau, però el 1972 formaria el grup literari Quatre Verdats amb Joan Larzac, Claudi Alranc, Joan Maria Petit i Jòrdi Blanc.

Veure Occità і Rotland Pecot

Rotllà

Rotllà, Rotlà (o Rotllan i Rotlan) és un personatge protagonista de diverses llegendes europees, les quals sembla que es van originar a partir d'un personatge real, un cavaller franc que va viure al, contemporani de Carlemany i prefecte de la marca de Bretanya.

Veure Occità і Rotllà

Rumans

Rumans d'Isèra (nom occità) (en occità antic: Romans; en francès: Romans-sur-Isère) és un municipi occità (i francès), situat al departament de la Droma i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, enfront del riu Isèra i de la ciutat del Borg dau Peatge.

Veure Occità і Rumans

Sabonèras

Sabonèras (occità Sabonnères)és un municipi del departament francès de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Sabonèras

Sabres

Sabres (en francès Sabres) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Sabres

Saint-Étienne

Saint-Étienne (Sant-Etiève o Sant-Tiève en francoprovençal o arpità; Sant Estève en occità) és una comuna francesa, capital del departament del Loira a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Veure Occità і Saint-Étienne

Saissac (Aude)

Saissac (en occità Saissac) és un municipi de França de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude.

Veure Occità і Saissac (Aude)

Salias (Alta Garona)

Salies-du-Salat (occità Saliás deth Salat) és un municipi del departament francès de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Salias (Alta Garona)

Salvador (nom)

Salvador és un nom propi masculí habitual a tot el domini lingüístic del català.

Veure Occità і Salvador (nom)

Sanch Amanç

Sanch Amàs (nom occità; en francès Saint-Chamas) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Sanch Amanç

Sant Amador

Saint-Amadou, en occità Sant Amador, és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Sant Amador

Sant Ceri de Mar

Sant Ceri de Mar (nom occità) (en francès Saint-Cyr-sur-Mer) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Sant Ceri de Mar

Sant Flor

Sant Flor (nom occità) (en francès Saint-Flour) és un municipi francès, situat al departament de Cantal i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Veure Occità і Sant Flor

Sant Gèli (municipi del Gard)

Sant Geli (en occità, i Saint Gilles o Saint-Gilles-du-Gard en francès) és un municipi francès al departament del Gard (regió d'Occitània).

Veure Occità і Sant Gèli (municipi del Gard)

Sant Joan de Peu de Port

Sant Joan de Peu de Port (en basc Donibane Garazi; en occità Sent Joan Pè de Port; en francès i oficialment Saint-Jean-Pied-de-Port), és la capital de la Baixa Navarra, un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Sant Joan de Peu de Port

Sant Joan del Falgar

Saint-Jean-du-Falga (en occità Sent Joan del Falgar) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Sant Joan del Falgar

Sant Laurenç de Var

Sant Laurenç de Var (nom occità) (en francès Saint-Laurent-du-Var) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Sant Laurenç de Var

Sant Maissimin

Sant Maissemin de la Santa Bauma (nom occità, en francès Saint-Maximin-la-Sainte-Baume) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Sant Maissimin

Sant Mandrier

Sant Mandrier de Mar (nom occità) (en francès Saint-Mandrier-sur-Mer) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Sant Mandrier

Sant Martí de Fenollet

Sant Martí de Fenollet (l'endònim occità és Sant Martin de Fenolhet, i també Sant Martin d'Endalens; oficialment en francès, Saint-Martin-de-Fenouillet) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals, i constitueix l'extrem nord de la comarca natural de l'Altiplà de Sornià.

Veure Occità і Sant Martí de Fenollet

Sant Mitre

Sant Mitre dei Barris (nom occità; en francès, i oficialment, Saint-Mitre-les-Remparts) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Sant Mitre

Sant Pau de Fenollet

Sant Pau de Fenollet (l'endònim occità és Sant Pau de Fenolhet i el topònim oficial en francès, Saint-Paul-de-Fenouillet) és una vila i municipi occità de la comarca de la Fenolleda (Fenolhedés).

Veure Occità і Sant Pau de Fenollet

Sant Rafèu

Sant Rafèu (nom occità) (en francès Saint-Raphaël) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Sant Rafèu

Sant Sixt dels Valdeses

Sant Sixt dels Valdeses (en italià San Sisto dei Valdesi) és el nom d'una vila calabresa en què l'occità és parlat per una part important de la població (aproximadament el 48%).

Veure Occità і Sant Sixt dels Valdeses

Sant Tropetz

Sant Tropetz (en la norma clàssica de l'occità; grafiat erròniament Sant Tropés Sant Tropet, i Sant Troupez en norma mistralenca, en francès Saint-Tropez) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Sant Tropetz

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Veure Occità і Sant Vicent Ferrer

Santa Enimia

Santa Enimia (Santa Enimia en occità, Sainte-Enimie en francès) és un municipi del cantó de Santa Enimia, del departament francès del Losera a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Santa Enimia

Sard

El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.

Veure Occità і Sard

Sarlat e la Canedat

Sarlat e la Canedat o simplement Sarlat (nom occità) (en francès Sarlat-la-Canéda) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Sarlat e la Canedat

Savardun

Saverdun (en occità Savardun) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Savardun

Sèrras (Aude)

Sèrras (nom occità, i en francès Serres) és una vila de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude, districte de Limós, cantó de Coisan, de menys de 60 habitants i a uns 270 metres d'altitud.

Veure Occità і Sèrras (Aude)

Secessionisme lingüístic

El secessionisme lingüístic és una actitud que vol separar una varietat lingüística de la llengua a la qual pertany normalment, per tal de fer considerar aquesta varietat com una llengua distinta.

Veure Occità і Secessionisme lingüístic

Section Paloise

Section paloise el 1938. La Section paloise (Seccion palenca, en occità) és un club omnisports de la localitat bearnesa de Pau.

Veure Occità і Section Paloise

Segle

Un segle és un període de cent anys.

Veure Occità і Segle

Segre (diari)

Segre és un diari publicat a Lleida pel Grup Segre i amb difusió diària a Ponent, l'Alt Pirineu i Aran i la Franja de Ponent.

Veure Occità і Segre (diari)

Sent Africa

Sant Africa (o també Sent Africa en occità, Saint-Affrique en francès i oficialment) és un municipi del departament francès de l'Avairon, a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Sent Africa

Sent Ambruèis

Saint-Ambroix (en occità Sant Ambruèis) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Sent Ambruèis

Sent Andrèu (Alta Garona)

Sent Andrèu (occità Saint-André) és un municipi del departament francès de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Sent Andrèu (Alta Garona)

Sent Cosme (Avairon)

Sant Cosme (Sant Cosme en occità, Saint-Côme-d'Olt en francès) és un municipi del departament francès de l'Avairon, a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Sent Cosme (Avairon)

Sent Cristau (Alta Garona)

Sent Cristau (també en occità) (en francès: Saint-Christaud) és un municipi francès del department de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Sent Cristau (Alta Garona)

Sent Felitz de Riutòrt

Sent Felitz de Riutòrt (en occità Saint-Félix-de-Rieutord) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Sent Felitz de Riutòrt

Sent Gironç

Sent Gironç o Sent Guironç (en occità; en francès i nom oficial, Saint-Girons) és un municipi del departament de l'Arieja, a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Sent Gironç

Sent Líser

Sent Líser (en occità Sent Líser, en francès Saint-Lizier) és un municipi francès, situat al Departament de l'Arieja a la regió Occitània, a la riba del riu Salat.

Veure Occità і Sent Líser

Sent Liònç

Sant Leons ('en francès i oficial Saint-Leons, en occità Sant Liònç) és un municipi de França dins la regió administrativa d'Occitània al departament de l'Avairon i larrondissement de Millau i el cantó de Vézins-de-Lévézou.

Veure Occità і Sent Liònç

Sent Martòri

Saint-Martory (en occità Sent Martòri) és un municipi del departament francès de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Sent Martòri

Senta Aulària (Avairon)

Senta Aulària (Senta Aulària en occità, Sainte-Eulalie-d'Olt en francès) és un municipi del departament francès de l'Avairon, a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Senta Aulària (Avairon)

Senta Crotz (Arieja)

Senta Crotz de Volvèstre (nom occità; en francès, Sainte-Croix-Volvestre) és un municipi francès, situat a la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Veure Occità і Senta Crotz (Arieja)

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Veure Occità і Septimània

Serinhan (Erau)

Serinhan (en francès: Sérignan) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Serinhan (Erau)

Sestrieras

Sestrieras (en italià, Sestriere en occità, Sestrieras o la Sestriera; en piemontès, ël Sestrier) és un municipi italià, situat a la ciutat metropolitana de Torí, a la regió del Piemont.

Veure Occità і Sestrieras

Seteme

Seteme o Seteme dei Valons (nom occità) (en francès Septèmes-les-Vallons) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Seteme

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Occità і Sicília

Signe diacrític

Un signe diacrític, diacrític, o signe d'accentuació, és un signe que s'afegeix a una lletra per a alterar la pronunciació d'una paraula, o per a distingir-la entre paraules similars.

Veure Occità і Signe diacrític

Sisteron

Sisteron (nom occità i francès) és un municipi francès, situat al departament dels Alps de l'Alta Provença i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Sisteron

Soca de Niça

Una soca de Niça La soca (segons l'occità de Niça) o socca és una especialitat culinària de Niça i la seua rodalia.

Veure Occità і Soca de Niça

Societat de Lingüística Aragonesa

La Societat de Lingüística Aragonesa o SLA (en aragonès: Sociedat de Lingüistica Aragonesa) és una associació que es dedica a la promoció de la llengua aragonesa i la ribagorçana a través de la investigació científica en lingüística.

Veure Occità і Societat de Lingüística Aragonesa

Sociolingüística

La sociolingüística és la disciplina que analitza la relació entre la societat i el llenguatge; tant en la manera com una comunitat adquireix i utilitza la llengua com en els trets culturals, socials, ideològics i econòmics que es poden deduir del discurs.

Veure Occità і Sociolingüística

Soire

Soire (nom occità, pronúncia general:, pronúncia alvernesa: o localment; en occità arcaic: Issoire, Ussoire; en francès Issoire) és una ciutat d'Alvèrnia-Roine-Alps, en França.

Veure Occità і Soire

Soliers Pònt

Soliers Pònt (nom occità; en francès Solliès-Pont) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Soliers Pònt

Sordello

cançoner K Sordello, també conegut en occità com a Sordèl, (c. 1180, Goito, província de Màntua- c. 1268) va ser un trobador llombard del que escrigué poesia en occità.

Veure Occità і Sordello

Stade Toulousain

L'Estadi Tolosenc (en francès: Stade Toulousain, en occità: Estadi Tolosenc), més conegut com el Tolosa, és un club multiesportiu occità amb seu a Tolosa de Llenguadoc del qual la secció principal és la de rugbi a 15 que participa en el Campionat de França de rugbi a 15.

Veure Occità і Stade Toulousain

Suletí

El suletí (en basc Zuberera) és un dialecte basc particular que es parla a Zuberoa (la província històrica basca més petita, situada al nord-est d'Euskal Herria).

Veure Occità і Suletí

Talabard

Talabard d'escalada. És format per tres anelles lligades entre elles: una per a la cintura i una altra per a cada cuixa. El talabard és un cinturó dut per a penjar-hi l'espasa o el sabre, sigui directament o mitjançant beina, i com a opció alternativa al baldric, que es porta a l'espatlla i que era un ornament privatiu de la noblesa.

Veure Occità і Talabard

Tarascó

Tarascó (en occità Tarascon; en francès Tarascon) és un municipi francès, al departament de Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Tarascó

Tarerac

Tarerac (en francès i antigament escrit Tarerach) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Veure Occità і Tarerac

Tarn

Tarn (81) (en francès i occità Tarn) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Veure Occità і Tarn

Tarn i Garona

Tarn i Garona (82) (en francès Tarn-et-Garonne i en occità Tarn e Garona o Tarn e Garòna) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Veure Occità і Tarn i Garona

Taronja (color)

El color taronja o carabassa té una longitud d'ona d'entre 620 i 585 nm; es troba entre el roig i el groc en l'espectre de llum visible.

Veure Occità і Taronja (color)

Tòni de l'Ostal

Tòni de l'Ostal és un cantant en occità.

Veure Occità і Tòni de l'Ostal

Teodòr Aubanèu

Teodòr Aubanèu (Avinyó, Provença, 26 de març de 1829 - 1886) fou un poeta occità.

Veure Occità і Teodòr Aubanèu

Tièrn

Tièrn (en occità Tièrn, en francès Thiers) és una ciutat d'Alvèrnia-Roine-Alps, al nord d'Occitània.

Veure Occità і Tièrn

Tió de Nadal

El tió de Nadal (també dit simplement tió, tronc(a) de Nadal, soca o xoca) és un dels elements de la mitologia catalana i aragonesa i una tradició molt arrelada a Catalunya, Aragó (on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal/Navidat), Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal), Andorra i oblidada a Mallorca (coneguda com a Nadaler).

Veure Occità і Tió de Nadal

Tiela

La tiela (en occità, tièla o tièla a la setòria) és una especialitat culinària de Seta.

Veure Occità і Tiela

Toló

Toló (en occità Tolon, en francès Toulon) és una ciutat de la Provença.

Veure Occità і Toló

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Veure Occità і Tolosa de Llenguadoc

Tornon

Tornon (en occità Tornon, en francès Tournon-sur-Rhône) és un municipi francès, situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Veure Occità і Tornon

Torredembarra

Torredembarra, anomenada normalment la Torre pels seus habitants és una vila i municipi costaner de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès.

Veure Occità і Torredembarra

Traducció automàtica

La traducció automàtica (TA) és la traducció d'un text informatitzat (o text en suport informàtic) en la llengua de partida o llengua origen a la llengua d'arribada o llengua meta mitjançant un sistema informàtic compost d'un ordinador i d'un Programa d'ordinador especialitzat.

Veure Occità і Traducció automàtica

Tretz

Tretz (nom occità; en francès Trets) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Tretz

Trevillac

Trevillac (en occità és Trevilhac i el topònim oficial en francès, Trévillach) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і Trevillac

Trillà

Trillà (l'endònim occità és Trilhan i el topònim oficial en francès, Trilla) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і Trillà

Trobador

Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.

Veure Occità і Trobador

Trobadores

Trobadora Comtessa de Dia Castelloza Les trobadores o trobairitz van ser les creadores de l'anomenada cultura de l'amor cortès que va néixer a l'Occitània (territori situat al sud de França entre el riu Loira, els Pirineus, l'Atlàntic i la Mediterrània) als segles XII-XIII, estenent-se pel nord d'Itàlia i Catalunya.

Veure Occità і Trobadores

Truita de patates

La truita de patates (dita de creïlles o pataques al País Valencià) o paret a la Catalunya del Nord i quan és ben grossa, muralla, coneguda a Castella i alguns llocs d'Espanya com a tortilla española (en català, literalment, truita espanyola) és un plat popular, d'origen molt humil, d'àmplia distribució arreu de la península Ibèrica, illes Balears, Occitània i, en versions que afegeixen altres hortalisses, a Catalunya, Itàlia (frittata) i altres països de la Mediterrània.

Veure Occità і Truita de patates

Tula (Llemosí)

Tula (en francès: Tulle, en occità: Tula) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Tula (Llemosí)

Txec

El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

Veure Occità і Txec

Uniformisme lingüístic a França

«Parleu en francès, no us embruteu», inscripció en una escola nord-catalana, a Aiguatèbia i Talau. L'uniformisme lingüístic a França es refereix al fet que, tot i estar formada per territoris amb identitats culturals i lingüístiques diferents, a França només es reconeix com a llengua oficial el francès.

Veure Occità і Uniformisme lingüístic a França

Valàuria (Alps Marítims)

Valàuria (nom occità, pronunciat) (en francès Vallauris) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Valàuria (Alps Marítims)

Valclusa

Valclusa (Vauclusa en occità, Vaucluse en francès) és un departament situat a la regió francesa de Provença-Alps-Costa Blava.

Veure Occità і Valclusa

Valença

Valença (pronunciat Valinça) (en occità Valença, en francès Valence) és una ciutat francesa, capital del departament de la Droma, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Veure Occità і Valença

Vall d'Aosta

En blau, a l'esquerra del mapa, la vall d'Aosta. Amb un cercle, la plana padana La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.

Veure Occità і Vall d'Aosta

Valls de la Fenolleda

Les Valls de la Fenolleda, o senzillament les Valls, és una de les tres subcomarques de la Fenolleda.

Veure Occità і Valls de la Fenolleda

Valls Occitanes

alt.

Veure Occità і Valls Occitanes

Var (departament)

Var (83) (en francès i occità: Var) és un departament francès situat a la Provença-Alps-Costa Blava.

Veure Occità і Var (departament)

Vasadès

El Vasadès (en occità Vasadés, en francès Bazadais) és una comarca d'Occitània, situada al departament francès de la Gironda, a la regió de Gascunya.

Veure Occità і Vasadès

Vasats (Gironda)

Vasats (nom occità) (en francès Bazas) és un municipi francès, en la comarca del Vasadès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Occità і Vasats (Gironda)

Vaubona

Vaubona (nom occità) (en francès Valbonne) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Vaubona

Vauriàs

Vauriàs (nom occità) (en francès Valréas) és un municipi francès, situat al departament de la Valclusa i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Vauriàs

Víctor Gelu

Víctor Gelu (Marsella, 1806 - Ròcavaira, Provença 1885) fou un escriptor en occità.

Veure Occità і Víctor Gelu

Vedelha

Vedelha (occità Vedelha) és un municipi francès, situat a la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Veure Occità і Vedelha

Velai

Velai (en occità Velai, en francès Velay) és un territori històric d'Occitània, que actualment forma el departament d'Alt Loira.

Veure Occità і Velai

Velaurs

Velaurs (nom occità; en francès Velaux) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Velaurs

Vença

Vença (nom occità, en francès Vence) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Vença

Ventor

El Ventor (occità: Ventor sense article definit; francès: mont Ventoux) és una muntanya de 1912 m d'altitud de la Provença, situada a uns 20 quilòmetres al nord-est de Carpentràs.

Veure Occità і Ventor

Vergonha

genocidis lingüístics. La vergonha, 'vergonya' en occità (IPA), i de vegades lo vergonhament en el sentit d'avergonyiment, però també d'humiliació, és com els occitans anomenen les pràctiques —i per extensió els efectes— que sobre els nens i la resta de ciutadans no francòfons de França, tingueren diverses polítiques governamentals respecte del que hom va anomenar patuès, en al·lusió despectiva general a les llengües no oficials de l'Estat.

Veure Occità і Vergonha

Vergonya

La vergonya o empegueïment és un sentiment o torbament de l'ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda o per timidesa, inseguretat, por del ridícul, també pot aparèixer quan es transgredeixen les normes socials o familiars.

Veure Occità і Vergonya

Vers

El vers és una unitat poètica, de vegades sotmesa a mesura.

Veure Occità і Vers

Vescomtat del Buçon

El vescomtat del Buçon (en occità vescomtat dau/del Buçon, en francès vicomté d'Aubusson) fou una jurisdicció feudal d'Occitània i teòricament formava part del regne de França.

Veure Occità і Vescomtat del Buçon

Vic de Fesensac

Vic de Fesensac (en occità, Vic de Fesensac; en francès, Vic-Fezensac) és una comuna francesa en el Cantó honònim del departament del Gers de la regió d'Occitània.

Veure Occità і Vic de Fesensac

Vidauban

Vidauban (nom occità i francès) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Vidauban

Vides de sants rosselloneses

Les Vides de sants rosselloneses és un text en català del.

Veure Occità і Vides de sants rosselloneses

Viella

Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.

Veure Occità і Viella

Viena (departament)

Viena (86) (en francès Vienne i en occità Vinhana) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.

Veure Occità і Viena (departament)

Vilafranca de Lauragués

Vilafranca de Lauragués (en occità; en francès Villefranche-de-Lauragais) és un municipi francès situat al departament de l'Alta Garona, a la regió Occitània.

Veure Occità і Vilafranca de Lauragués

Vilafranca de Mar

Vilafranca de Mar (nom occità) (en francès Villefranche-sur-Mer) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Vilafranca de Mar

Vilanava dels Canònges

Vilanava de Menerbés (nom occità; la forma oficial francesa és Villeneuve-Minervois) és una vila del Menerbès, a la regió d'Occitània, al departament de l'Aude, dins el districte de Narbona i el cantó de Peiriac de Menerbés.

Veure Occità і Vilanava dels Canònges

Vilanòva d'Òlmes

Vilanòva d'Òlmes (Villeneuve-d'Olmes en francès; Vilanòva d'Òlmes en occità) és un municipi francès del departament de l'Arieja i la regió d'Occitània.

Veure Occità і Vilanòva d'Òlmes

Vilanòva de Mar

Vilanòva Lobet (nom occità) (en francès Villeneuve-Loubet) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Vilanòva de Mar

Vilanòva del Pariatge

Villeneuve-du-Paréage, en occità Vilanòva del Pariatge,, és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

Veure Occità і Vilanòva del Pariatge

Vilanuèva d'Agen

Vilanuèva d'Agen (en occità Vilanuèva d'Òlt, en francès, Villeneuve-sur-Lot) és un municipi francès al departament d'Òlt i Garona (regió de la Nova Aquitània), i irrigat pel riu Òlt.

Veure Occità і Vilanuèva d'Agen

Vingrau

Vingrau és un poble, cap del municipi del mateix nom, de 634 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló situada en el límit entre la Catalunya del Nord, a la qual pertany, i el Llenguadoc.

Veure Occità і Vingrau

Vinyamala

El pic de Vinyamala (Vinhamala en occità, Comachibosa en aragonès o Vignemale en francès) és una muntanya de 3.298 m d'altitud, amb una prominència de 1.029 m, situat al massís homònim, als Pirineus, entre la província d'Osca (Aragó) i el departament dels Alts Pirineus (França).

Veure Occità і Vinyamala

Virà (Fenolleda)

Virà (l'endònim occità és Viran i el topònim oficial en francès, Vira) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Occità і Virà (Fenolleda)

Vitròla (Boques del Roine)

Vitròla (nom occità) (en francès Vitrolles) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Veure Occità і Vitròla (Boques del Roine)

Vivarès

Zona lingüística del baix vivarès El Vivarès (en occità Vivarés, en francès Vivarais) era, abans del 1789, una comarca que formava part de la regió històrica del Llenguadoc.

Veure Occità і Vivarès

Vocal tancada anterior arrodonida

La vocal tancada anterior arrodonida es representa amb el símbol en l'AFI.

Veure Occità і Vocal tancada anterior arrodonida

Walther von Wartburg

Walther von Wartburg (-Boos) (Riedholz (cantó de Solothurn a Suïssa), 18 de maig de 1888 - 15 d'agost de 1971 a Basilea) va ser un filòleg suís, originari de la Suïssa alemànica, de gran vàlua per a la romanística.

Veure Occità і Walther von Wartburg

Westhoek

belga del Westhoek Frontera lingüística entre França i Bèlgica Westhoek (neerlandès per Cantonada occidental) és el nom de la zona de parla neerlandesa de França, situada al departament del Nord i a la regió Alts de França.

Veure Occità і Westhoek

William Agel de Mello

William Agel de Mello (Catalão, Estat de Goiás, 1937) és un diplomàtic, advocat i traductor brasiler.

Veure Occità і William Agel de Mello

Xanguet

El xanguet o cabeçuda (Aphia minuta) és un peix teleosti de la família Gobiidae.

Veure Occità і Xanguet

Xavièr Navarròt

Xavièr Navarròt (Auloron Santa Maria, Pirineus Atlàntics, 24 de febrer de 1792 - 23 de desembre de 1862) fou un poeta bearnès en occità.

Veure Occità і Xavièr Navarròt

Xoca (joc)

La xoca era un joc medieval que al nord de França s'anomenava la soule i a Tolosa de Llenguadoc, i en occità, era el joc de chocas.

Veure Occità і Xoca (joc)

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Occità і 16 de desembre

16 de juny

El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Occità і 16 de juny

17 de març

El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Occità і 17 de març

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Veure Occità і 1933

1954

1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.

Veure Occità і 1954

1993

1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.

Veure Occità і 1993

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure Occità і 2005

27 de febrer

El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Occità і 27 de febrer

3 de març

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.

Veure Occità і 3 de març

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Occità і 9 de març

També conegut com Llengua d'oc, Llengua occitana, Occitan, Òc.

, Ansinyà, Antíbol, Antic règim a França, Antinhac, Antoine Bourdelle, Antonin Perbòsc, Antunhac, Apertium, Aplec del Puig, Aquisgrà, Arabisme, Aragonès, Aranès, Arboçols, Arcas, Ardecha, Argelièrs (Erau), Arieja, Armanac Provençau, Arnaut Daniel, Arpitània, Arsèni Vermenosa, Article definit, Article salat, Aspàreg de la Barca, Atlas Lingüístic de Catalunya, Au Buçon, Aubanha, Augièr Galhard, August Fourès, Auguste Comte, Auloron e Senta Maria, Aup d'Uès, Aurenja, Auriòu, Aush, Ausiàs March, Aussau-Irati, Autariba (Alta Garona), Avairon, Avinyó (Valclusa), Ñ, Òlt, Òlt (riu), Òlt i Garona, Òpol i Perellós, Ç, Étienne de La Boétie, Àrab, Bagacum Nerviorum, Baiona, Balmar, Banhèras de Luishon, Banhòus (Gard), Barbasan, Basílica de Sant Serni de Tolosa, Basc, Basièja, Batalla de Muret, Batxillerat, Baus, Bauxita, Bèrra (Boques del Roine), Bèusoleu, Bòrmas, Bearn, Beatriu de Dia, Bedarius, Belestar, Bellcaire (Gard), Bellestar (Fenolleda), Benagas, Berenguer d'Anoia, Berenguer Gairan, Berenguer III de Guillem, Bernadeta Sobirós, Bernat de Ventadorn, Bernat Lesfargues, Besiers, Betacisme, Betren, Biarritz, Biòt, Bigorra, Bisbat de Besiers, Bisbat de Lavaur, Bisbat de Lectoure, Boc de Gardana, Bonifaci I de Montferrat, Boques del Roine, Borbonès, Bordeus, Bouclier de Brennus, Brageirac, Briançon, Brigitte Schlieben-Lange, Brinhòla, Briude, Bugarag, Bullabessa, Cabriés, Camarga, Camí de Sant Jaume, Campossí, Camps (Aude), Canal del Migdia, Cançó de gesta, Cançó de la Croada, Cançó de Rotllan, Cançoneret de Ripoll, Canes, Canha de Mar, Cantó de l'Avellanet, Cantó de Miranda, Cantó de Montanhac, Cantó de Narbona-Oest, Cantó de Sant Pau de Fenollet, Cantiga de amor, Caors, Capcinès, Capcir, Caramany, Carladès, Carles Camprós, Carlet, Carme (nom), Carnós de Provença, Carròç, Carri lo Roet, Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Cassanyes, Cassís (Boques del Roine), Cassolet, Castèunòu dau Martegue, Castelana, Castell de Puillorenç, Castell de Querbús, Castellà, Castellnou d'Arri, Castres (Tarn), Català, Català a la Regió de Múrcia, Català salat, Català septentrional, Catalunya, Catalunya del Nord, Catarisme, Caterina Segurana, Caudiers de Fenollet, Causses, Cavalaira, Cavalhon, César Vidal Manzanares, Còntes, Còrdas (Tarn), Còsta Blava, Centernac, Cercle d'Agermanament Occitano-Català, Ch, Chalossa, Charanta, Charente, Charles Maurras, Chaumont (Torí), Cim (cartografia), Circ de Gavarnia, Clarmont d'Alvèrnia, Clarmont d'Erau, Claudi Martí-Salazar, Claudi Peiròt, Club dels Jacobins, Coca (pastís), Cogolin, Colonia Valdense, Comparació entre el català i l'occità, Comtat d'Alvèrnia, Comtat de Bigorra, Comtat de Gavaldà, Comtat de Niça, Comtat de Rasès, Comtat de Trípoli, Comtat Venaissí, Comunitat Autònoma del País Basc, Condomès, Congost (hidrografia), Conilhac de Rasés, Conrad Llança, Consell de la Llengua Occitana, Consell Regional d'Aquitània, Consistori de Tolosa, Copa Santa, Corberes, Corresa, Coserans, Costa Blava, Coves de Lascaux, Cròs Manhon, Creixent, Creu de Tolosa, Creu hugonot, Cronologia del catarisme, Cruesa, Cuer, Cuguron, Dígraf, Dònevila, Delfinat, Demografia de Catalunya, Dialecte consecutiu, Dialecte constitutiu, Dialectes del català, Dialectologia, Diasistema, Diccionari, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Diccionari General Occitan Cantalausa, Dinha, Districte de Besiers, Districte de Narbona, Domini lingüístic, Dordonya, Dordonya (riu), Draguinhan, Droma, Drulha (Arieja), Edat mitjana de Catalunya, Edicte de Villers-Cotterêts, Eissilhas, El Petit Príncep, El Viver (Fenolleda), Embèrt, Encaussa (Alta Garona), Enclavament lingüístic, Ensalada, Erau, Escòs, Espanya, Espanyols, Espardenya, Esperasan, Estables (Losera), Estanh, Estany de Salses, Etna, Eudòxia Comnena, Eurocom, Europa, Euroregió Pirineus Mediterrània, Eusa, Fabulous Trobadors, Fèlix Castanh, Fòs, Felibritge, Felip Gardy, Felluns, Fenolhet, Fenolleda, Fenollet, Ferabràs, Fernán Coronas, Flamenca, Flauta, Fluris, Foie gras, Foix (Occitània), Folco de Baroncelli-Javon, Fonologia de l'occità, Font de Valclusa, Forton, Fos, Fossa (Fenolleda), Fraisse de Cabardés, França Occidental, François Bayrou, Francès, Francés Rainoard, Francesc, Francesc Xavier Lamuela García, Francesos, Francoprovençal, Frederic Amouretti, Frederic Mistral, Frejús, Friedrich Christian Diez, Frontonh, Fruit, Fuvèu, Gallec, Ganhac de Garona, Gap, Garait, Gard, Gardarem la Tèrra, Garona, Gastó III de Foix, Gaston Doumergue, Gastronomia d'Occitània, Gàrgola, Gèmas, Genocidi cultural, Genocidi lingüístic, Georges Pompidou, Gerhard Rohlfs, Gers, Gilabert de Pròixida i de Centelles, Ginestars, Ginhac (Boques del Roine), Gironda, Glaudi Brueis, Golf de Biscaia, Golf del Lleó, Google News, Gos de muntanya dels Pirineus, Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, Gramaticalització, Groc, Guerau III de Cabrera, Guerra dels Cent Anys, Guiena, Guilhem de Tudela, Guillem de Cabestany, Guillem de Torroella, Guillem IX d'Aquitània, Henri Grégoire, Història d'Occitània, Història de la llengua catalana, Història dels Països Baixos, Home de Cromanyó, Homiliari, Homosexualitat, Huguet de Mataplana, Igualada, Immersió lingüística, Imperi Carolingi, Iodització, Isaac Despuech Sage, Isard pirinenc, Isèra, Ismael Girard, ISO 639-1, Issoudun, Istòria d'Adrian, Istre, Italià, Itàlia, Ives Roqueta, Jacme Taupiac, Jasmin, Jaume el Conqueridor, Jean Jaurès, Jean Moulin, Jean-François Coche, Jean-Henri Fabre, Jean-Joseph Saroïhandy, Jean-Pierre Rousselot, Joan Amade, Joan Antoni Verdièr, Joan Baptista Fabre, Joan Bodon, Joan Carles-Brun, Joan Coromines i Vigneaux, Jordi, Josèp Condò Sambeat, Josèp Romanilha, Josep (nom), Judeoprovençal, Juli Cubainas, Juraments d'Estrasburg, Juranson, Kaj Tiel Plu, L'Agulhon, L'Argentièira, L'Avelhanet (Arieja), L'Esparra (Gironda), L'estaca, L'Illa de Veniça, La Bastida de Besplàs, La Calandreta, La Ciutat (Boques del Roine), La Clapa, La Cobertoirada, La Crau, La Farleta, La Gàrdia, La Goleta, La Grassa, La Lònda, La Novella, La plaça del Diamant, La Sanha, La Setmana, La Talvera, La Tèsta, La Ternitat, La Tor de França, La Valeta, La Vaur, Lapurdi, Laruntz, Las Bòrdas d'Arisa, Las Combarèlas, Las Tors, Latas, Lauraguès, Léon de Berluc-Perussis, Lòrgas, Ledinhan, Lei Penas, Lengon, Lerins, Lesinhan de las Corbièras, Leucata, Leys d'Amors, Liborna, Ligúria, Limós, Lingüística, Lingua franca, Liorna, Literatura catalana, Literatura francesa, Literatura gallega, Literatura medieval, Literatura occitana, Literatura sarda, Llamprees, Llapis, Llatí vulgar, Llei Deixonne, Llemosí (antiga regió administrativa francesa), Llemotges, Llengües d'Espanya, Llengües d'Itàlia, Llengües d'oïl, Llengües de la Unió Europea, Llengües gal·loromàniques, Llengües iberoromàniques, Llengües italooccidentals, Llengües itàliques, Llengües judeoromàniques, Llengües occitanoromàniques, Llengües romàniques, Llengües Vives, Llengua de signes catalana, Llengua llemosina, Llengua minoritzada, Llengua morta, Llengua pròpia, Llenguadoc, Llenguadoc-Rosselló, Llibre Jutge, Llibre Vermell de Montserrat, Llista de codis SIL, Llista de formatges d'Occitània, Llista de llengües del món, Llista de municipis dels Alts Alps, Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa, Llista de trobadors, Llista dels municipis dels Alps de l'Alta Provença, Llombard, Lluís Fullana i Mira, Lo Baucet (Var), Lo Blanc (Indre), Lo Bocau, Lo Canet, Lo Grau dau Rèi, Lo Lavandor, Lo Leberaubre, Lo Luc, Lo Martegue, Lo Mueg, Lo Pòrt de Boc, Lo Plan de Cucas, Lo Pradet, Lo Puèi de Velai, Lo Puget de Frejús, Lo Rosièr, Lo Vilar de Lans, Loís Alibèrt, Loís Combas, Loïs Romieu, Lodeva, Loira, Loira (departament), Lorda, Los Arcs, Los Banhs de Rènnas, Losera, Lou Tresor dóu Felibrige, Luc d'Aude, Lunèl, Maçat, Malhana, Manòsca, Manifestació per l'occità, Manuel Milà i Fontanals, Mar Mediterrània, Marca llemosina, Marcela Delpastre, Maria, Maria Barbal i Farré, Maria Roanet, Marilís Orionaa, Marina Llansana i Rosich, Marinhana, Marmanda, Marsella, Martí de Riquer i Morera, Masamet, Mascota, Massís Septentrional, Massilia Sound System, Mauguòu, Maurí, Mauresca Fracàs Dub, Mauriac (Cantal), Max Roqueta, Max Wheeler, Mètrica (poesia), Mònaco, Melgorès, Menèrba (Erau), Mende, Menerbès, Menton, Mercè, Merens (Arieja), Mesa (Erau), Metàtesi (lingüística), Micheu Chapduelh, Migdia-Pirineus, Millars (Rosselló), Miquèu Camelat, Miquèu Grosclaude, Mireia, Moans e Sartòu, Mogins, Molins (Arieja), Monegasc, Monenh, Monestir de Sant Benet de Bages, Mont Faron, Mont Losera, Montalban, Montalbà del Castell, Montblanc (Erau), Montbrun del Boscatge, Montelaimar, Montmaur (Aude), Montoliu (Arieja), Montpeller, Montpellerenc (subdialecte), Montsegur, Morencs, Moussu T e lei Jovents, Mugerre, Muntanya Negra, Murcià, Muret, N, Nadau, Narbona, Narbonès, Neteja ètnica, Niça, Nimes, Niom, Noruega, Nostradamus, Numeració romana, Occitanisme, Occitans, Occità alvernès, Occità bearnès, Occità gascó, Occità llemosí, Occità llenguadocià, Occità niçard, Occità provençal, Occità vivaroalpí, Occitània, Oficina de Relacions Meridionals, Oliolas, Orde de la Cartoixa, Ossaranh e Arribarèita, País Basc, País de Coisan, País de Foix, Països Catalans, Padània, Palíndrom, Paratge, Parc natural regional de l'Alt Llenguadoc, Paret seca, Parisis, Parlar de transició, Partit de la Nacion Occitana, Partit Occità, Pastis de treflas, Pastorel·la, Paté, Patric, Patric Sauzet, Patuès, Patuet, Pau (Occitània), Pau Arena, Pau Froment, Pàmies, Pèir de Garròs, Pèire Bèc, Pèire Devoluy, Pèire Godolin, Pèire Lagarda, Pèire Rosset, Peçac de Bordèu, Peitoví-saintongès, Pepita Caubet Delseny, Pere (nom), Pere de Castellnou, Pere el Catòlic, Pere el Gran, Perelha (Arieja), Perigús, Perigord, Pertús, Pesillà de Conflent, Pesto, Petanca, Pey, Pic de la Maladeta, Pica d'Estats, Piemont, Piemontès, Pinascha, Pirineus, Pirineus Atlàntics, Pissaladiera, Planeses, Plural, Poesia trobadoresca, Poitiers, Poitou (província), Poitou-Charentes, Ponç de la Guàrdia, Portè, Portèth d'Aspèth, Portuguès, Prats de Sornià, Predomini lingüístic, Privàs, Pronúncia de l'occità, Província de Cuneo, Província de Lleida, Província de Torí, Provença, Provença-Alps-Costa Blava, Prunyanes, Puillorenç, Punt volat, Quilhan, Rabairac, Ramon Llull, Ramonvila e Sent Anhan, Rasós de trobar, Rasigueres, Ratatolha, Ràdio 4, Ràdio Occitània, Ràdio País, Rènnas, Ròcabruna (Alps Marítims), Ròcabruna (Var), Ròcafixada, Ròcamador, Ròia, Rebollet, Regió d'Armanyac, Regió del Carcí, Regne de Navarra, Regne Franc, Renaixença, Renat I, Renat Nelli, Reserva africana de Sijan, Revue des patois gallo-romans, Riam, Ricard Cor de Lleó, Riu Aude, Riu Gers, Riu Isèra, Riurau, Robèrt Lafont, Rocafera, Roine, Roine-Alps, Romània, Rosina de Pèira, Rotland Pecot, Rotllà, Rumans, Sabonèras, Sabres, Saint-Étienne, Saissac (Aude), Salias (Alta Garona), Salvador (nom), Sanch Amanç, Sant Amador, Sant Ceri de Mar, Sant Flor, Sant Gèli (municipi del Gard), Sant Joan de Peu de Port, Sant Joan del Falgar, Sant Laurenç de Var, Sant Maissimin, Sant Mandrier, Sant Martí de Fenollet, Sant Mitre, Sant Pau de Fenollet, Sant Rafèu, Sant Sixt dels Valdeses, Sant Tropetz, Sant Vicent Ferrer, Santa Enimia, Sard, Sarlat e la Canedat, Savardun, Sèrras (Aude), Secessionisme lingüístic, Section Paloise, Segle, Segre (diari), Sent Africa, Sent Ambruèis, Sent Andrèu (Alta Garona), Sent Cosme (Avairon), Sent Cristau (Alta Garona), Sent Felitz de Riutòrt, Sent Gironç, Sent Líser, Sent Liònç, Sent Martòri, Senta Aulària (Avairon), Senta Crotz (Arieja), Septimània, Serinhan (Erau), Sestrieras, Seteme, Sicília, Signe diacrític, Sisteron, Soca de Niça, Societat de Lingüística Aragonesa, Sociolingüística, Soire, Soliers Pònt, Sordello, Stade Toulousain, Suletí, Talabard, Tarascó, Tarerac, Tarn, Tarn i Garona, Taronja (color), Tòni de l'Ostal, Teodòr Aubanèu, Tièrn, Tió de Nadal, Tiela, Toló, Tolosa de Llenguadoc, Tornon, Torredembarra, Traducció automàtica, Tretz, Trevillac, Trillà, Trobador, Trobadores, Truita de patates, Tula (Llemosí), Txec, Uniformisme lingüístic a França, Valàuria (Alps Marítims), Valclusa, Valença, Vall d'Aosta, Valls de la Fenolleda, Valls Occitanes, Var (departament), Vasadès, Vasats (Gironda), Vaubona, Vauriàs, Víctor Gelu, Vedelha, Velai, Velaurs, Vença, Ventor, Vergonha, Vergonya, Vers, Vescomtat del Buçon, Vic de Fesensac, Vidauban, Vides de sants rosselloneses, Viella, Viena (departament), Vilafranca de Lauragués, Vilafranca de Mar, Vilanava dels Canònges, Vilanòva d'Òlmes, Vilanòva de Mar, Vilanòva del Pariatge, Vilanuèva d'Agen, Vingrau, Vinyamala, Virà (Fenolleda), Vitròla (Boques del Roine), Vivarès, Vocal tancada anterior arrodonida, Walther von Wartburg, Westhoek, William Agel de Mello, Xanguet, Xavièr Navarròt, Xoca (joc), 16 de desembre, 16 de juny, 17 de març, 1933, 1954, 1993, 2005, 27 de febrer, 3 de març, 9 de març.