Taula de continguts
890 les relacions: Abadia de Sant Pere de Moissac, Abadia de Senhanca, Abrera, Acs, Agde, Agen, Agenès, Agulha d'Ais, Aigüesmortes, Ais de Provença, Al Tall, Alaug, Alèst, Albi (Llenguadoc), Albigès, Albufera, Alem Surre-Garcia, Alemany, Alfabet llatí, Alfabet occità, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons Jordà, Alfons Ròcaferrier, Alier, Aligot, Alinhan del Vent, Aliscamps, Allioli, Alphonse Daudet, Alps, Alps de l'Alta Provença, Alps Marítims, Alt Loira, Alta Garona, Alta Viena, Altiplà de Sornià, Alts Alps, Alvèrnia, Ambrun, Amor cortès, Anaram Au Patac, Anchoiada, Andreu Febrer i Callís, Anglet, Angoumois, Angulema, Anha, Anhan, Aniana, ... Ampliar l'índex (840 més) »
Abadia de Sant Pere de Moissac
L'abadia de Sant Pere de Moissac (en occità: Abadiá de Sant Pèire de Moissac, en francès: Abbaye de Saint-Pierre de Moissac) és un conjunt arquitectònic religiós occità on hi destaquen les seves extraordinàries escultures romàniques.
Veure Occità і Abadia de Sant Pere de Moissac
Abadia de Senhanca
Labadia de Senhanca (nom occità; Sénanque en francès) és un edifici religiós cistercenc prop de la localitat de Gòrda al departament de la Valclusa, a la Provença, Occitània (estat francès).
Veure Occità і Abadia de Senhanca
Abrera
Abrera és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí.
Veure Occità і Abrera
Acs
Acs (en occità, en francès Ax-les-Thermes) és un municipi occità del Departament de l'Arieja, a Occitània,.
Veure Occità і Acs
Agde
Agde (en occità, en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Veure Occità і Agde
Agen
Agen (pronunciat en occità; en francès) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Agen
Agenès
LAgenès (en occità Agenés, en francès Agenais) és una comarca de Guiena a Occitània, que té per capçalera la ciutat d'Agen.
Veure Occità і Agenès
Agulha d'Ais
Agulha (en occità Agulha; en francès Éguilles) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Agulha d'Ais
Aigüesmortes
Aigüesmortes (en occità: Aigasmòrtas, en francès: Aigues-Mortes) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Aigüesmortes
Ais de Provença
Ais de Provença (en occità; Aix-en-Provence, oficialment i en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Occità і Ais de Provença
Al Tall
Al Tall va ser un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat el 1975, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular.
Veure Occità і Al Tall
Alaug
Alaug (nom occità) (en francès Allauch) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Alaug
Alèst
Alès (en occità Alèst, i en francès Alès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Alèst
Albi (Llenguadoc)
Albi (en occità Albi, en francès Albi) és una ciutat del departament del Tarn, a la regió de Migdia-Pirineus.
Veure Occità і Albi (Llenguadoc)
Albigès
L'Albigès (en occità Albigés, en francès Albigeois) és una comarca històrica d'Occitània (i de França), a l'entorn de la ciutat d'Albi.
Veure Occità і Albigès
Albufera
L'Albufera de València Una albufera és un llac o estany litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra, normalment de dunes, però que està en comunicació amb la mar per un o més graus, una mena de.
Veure Occità і Albufera
Alem Surre-Garcia
Alem Surre-García (1944) és un escriptor en occità amb arrels occitanes i gallegues.
Veure Occità і Alem Surre-Garcia
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Occità і Alemany
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Veure Occità і Alfabet llatí
Alfabet occità
L'alfabet occità és una varietat de l'alfabet llatí.
Veure Occità і Alfabet occità
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Occità і Alfons el Benigne
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure Occità і Alfons el Cast
Alfons Jordà
Alfons Jordà (en occità: Anfós Jordan; 1103-1148) va ser comte de Roergue, després de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.
Veure Occità і Alfons Jordà
Alfons Ròcaferrier
Alfons Ròcaferrier (Montpeller, 1844-1907) fou un escriptor occità.
Veure Occità і Alfons Ròcaferrier
Alier
Alier (en Allier, en Alèir, en arpità: Aliér) és un departament francès adscrit a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Occità і Alier
Aligot
L'aligot (en occità, «aligòt») és una especialitat gastronòmica occitana originària del massís d'Aubrac i estesa per les regions d'Alvèrnia i Llemosí.
Veure Occità і Aligot
Alinhan del Vent
Alinhan del Vent (en occità, i oficialment en francès Alignan-du-Vent) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Alinhan del Vent
Aliscamps
Els Aliscamps (en occità lis Aliscamp, en francès les Alyscamps) és una necròpolis pagana i cristiana de la ciutat d'Arle.
Veure Occità і Aliscamps
Allioli
Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.
Veure Occità і Allioli
Alphonse Daudet
Molí d'Alfons Daudet a prop de Fontvieille Alphonse Daudet (en occità: Anfós Daudet; Nimes, 13 de maig de 1840 - París, 16 de desembre de 1897) fou un escriptor occità en llengua francesa.
Veure Occità і Alphonse Daudet
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Occità і Alps
Alps de l'Alta Provença
Els Alps de l'Alta Provença (04) (en francès, Alpes-de-Haute-Provence; i en occità, Aups d'Auta Provença) són un departament francès situat a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Occità і Alps de l'Alta Provença
Alps Marítims
Els Alps Marítims (06) (en francès Alpes-Maritimes i en occità Aups Maritims) és un departament francès situat a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Occità і Alps Marítims
Alt Loira
L'Alt Loira (43) (en francès Haute-Loire i en occità Naut Léger o Naut Leir i menys localment lAut Léger, lAut Leir) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Occità і Alt Loira
Alta Garona
L'Alta Garona (31) (en occità Nauta Garona i en francès Haute-Garonne) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Veure Occità і Alta Garona
Alta Viena
LAlta Viena (87) (en francès Haute-Vienne i en occità Nauta Vinhana) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.
Veure Occità і Alta Viena
Altiplà de Sornià
Arboçols, un de dos municipis del Conflent situat a l'Altiplà i que en marquen el límit meridional L'Altiplà de Sornià és una zona geogràfica situada entre les comarques del Conflent i la Fenolleda, a la Catalunya Nord.
Veure Occità і Altiplà de Sornià
Alts Alps
Els Alts Alps (05) (francès Hautes-Alpes, occità Auts Aups) és un departament francès situat a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Occità і Alts Alps
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Veure Occità і Alvèrnia
Ambrun
Ambrun (nom occità, en francès Embrun) és un municipi francès, situat al departament d'Alts Alps i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava, a Occitània.
Veure Occità і Ambrun
Amor cortès
''God Speed!'', d'Edmund Blair Leighton (1900). Visió tardana victoriana d'una dama que concedeix el seu favor a un cavaller moments abans d'una batalla. L'amor cortès, també conegut com a fin' amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca.
Veure Occità і Amor cortès
Anaram Au Patac
Anaram Au Patac (AAP) fou una organització juvenil marxista i independentista occitana.
Veure Occità і Anaram Au Patac
Anchoiada
Ingredients per l'anchoiada Lanchoiada (en occità) és una mena de salsa o pasta d'anxoves aixafades.
Veure Occità і Anchoiada
Andreu Febrer i Callís
Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.
Veure Occità і Andreu Febrer i Callís
Anglet
Anglet (en francès i occità; sent també la forma oficial o Angelu en basc) és un municipi francès del territori històric de Lapurdi, País Basc, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Anglet
Angoumois
L'Angoumois o Angolemès (en francès Angoumois, en peitaví-saintongès Engoumaes, en occità Engolmés) és una regió històrica del centre-oest de França que correspon bàsicament amb l'actual departament de Charanta i amb les antigues entitats polítiques del comtat d'Angulema i del ducat d'Angulema.
Veure Occità і Angoumois
Angulema
Angulema o Angolema (en francès i oficialment, Angoulême; en saintongès, Engoulaeme; en occità, Engoleime) és una ciutat de França al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània, travessada pel riu Charente.
Veure Occità і Angulema
Anha
Anha (nom occità, en francès Aigne) és un municipi occità del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, en el departament de l'Erau.
Veure Occità і Anha
Anhan
Anhan (en occità Anhan, en francès i oficialment Aignan) és un municipi francès de Gascunya, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Anhan
Aniana
Aniana (nom occità; en occità també Anhana; en francès Aniane) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Aniana
Ansinyà
Ansinyà o Ancinyà (l'endònim occità és Ansinhan i el topònim oficial en francès és Ansignan) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і Ansinyà
Antíbol
Antíbol (nom català i occità; en francès Antibes) és un municipi sota l'estat francès, situat al departament dels Alps Marítims, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Antíbol
Antic règim a França
En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.
Veure Occità і Antic règim a França
Antinhac
Antinhac (topònim occità, el nom oficial francès és Antignac) és un municipi occità de Gascunya, situat al departament administratiu de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Antinhac
Antoine Bourdelle
Émile Antoine Bordelles, més conegut com a Antoine Bourdelle (Montauban, 30 d'octubre del 1861 - Le Vésinet-Yvelines, 1 d'octubre del 1929), va ser un escultor francès, un dels més destacats de la Belle Époque i al mateix temps antecedent de l'escultura monumental del.
Veure Occità і Antoine Bourdelle
Antonin Perbòsc
Antonin Perbòsc (La Barta, Baix Carcí, Llenguadoc 1861 - Montalban 1944) ha estat un gramàtic i escriptor occità.
Veure Occità і Antonin Perbòsc
Antunhac
Antunhac (nom occità; el nom oficial francès és Antugnac) és una vila del departament de l'Aude, al districte de Limós i al cantó de Coisan, amb prop de 300 habitants, situada a 265 metres d'altura sobre el nivell del mar, a la vall del rierol Croux.
Veure Occità і Antunhac
Apertium
Apertium és un sistema de traducció automàtica de codi obert.
Veure Occità і Apertium
Aplec del Puig
Des dels anys seixanta, el darrer diumenge d'octubre, l'Aplec del Puig reuneix els nacionalistes valencians d'arreu per celebrar una jornada festiva en un dels llocs amb més simbolisme i història del País Valencià, el municipi del Puig, a l'Horta Nord.
Veure Occità і Aplec del Puig
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Veure Occità і Aquisgrà
Arabisme
Un arabisme és un estrangerisme derivat de l'àrab i incorporat a una altra llengua.
Veure Occità і Arabisme
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Veure Occità і Aragonès
Aranès
L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.
Veure Occità і Aranès
Arboçols
Arboçols (en francès Arboussols) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Veure Occità і Arboçols
Arcas
Arcas (nom occità; el nom oficial francès és Arques) és una vila del departament de l'Aude (França), al districte de Limós, dins el cantó de Coisan, amb més de dos-cents habitants, situat en uns turons a les portes de les Corberes, a uns 350 metres d'alçada.
Veure Occità і Arcas
Ardecha
L'Ardecha o Ardeixa (07) (en francès Ardèche i en occità Ardecha) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia - Roine-Alps i que correspon majoritàriament a la regió occitana del Vivarès.
Veure Occità і Ardecha
Argelièrs (Erau)
Argelièrs (en francès Argelliers) és un municipi occità del Llenguadoc, a l'estat francès, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Argelièrs (Erau)
Arieja
LArieja (en occità Arièja i en francès Ariège) és un departament francès (09) situat a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Arieja
Armanac Provençau
L'Armanac Provençau (norma clàssica de l'occità; també escrit Armana Prouvençau en grafia mistralenca original), ço és l'"Almanac Provençal", era una revista publicada en occità des del 1855, òrgan oficial del Felibritge, i de la qual foren redactors Teodòr Aubanèu i Josèp Romanilha.
Veure Occità і Armanac Provençau
Arnaut Daniel
cançoner K Arnaut Daniel fou un trobador occità del, nascut a Rabairac, Dordonya.
Veure Occità і Arnaut Daniel
Arpitània
Arpitània (en arpità Arpitania, Arpetania) és el territori de la llengua francoprovençal o llengua arpitana.
Veure Occità і Arpitània
Arsèni Vermenosa
Arsèni Vermenosa (en francès Arsène Vermenouze) (Eitrac, Alvèrnia, 1850-1910) fou un poeta occità, animador del felibritge alvernès.
Veure Occità і Arsèni Vermenosa
Article definit
L'article definit o article determinat és una categoria gramatical, mot o afix, que té com a funció determinar un nom comú especificant que l'entitat referida pel nom està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.
Veure Occità і Article definit
Article salat
Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.
Veure Occità і Article salat
Aspàreg de la Barca
Aspàreg de la Barca (Montpeller, ~1170 - Tarragona, 1233) fou un destacat religiós occità, prebost de Sant Esteve de Tolosa, bisbe de Comenge, bisbe de Pamplona i arquebisbe de Tarragona.
Veure Occità і Aspàreg de la Barca
Atlas Lingüístic de Catalunya
LAtlas Lingüístic de Catalunya (ALC) és el primer atles lingüístic de la llengua catalana i també el primer elaborat a la península Ibèrica, preparat i realitzat per Antoni Griera i Gaja i començat a publicar en 1923.
Veure Occità і Atlas Lingüístic de Catalunya
Au Buçon
Le Buçon (nom occità, antigament Aubuçon) (en francès Aubusson) és un municipi francès, situat al departament de la Cruesa i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Au Buçon
Aubanha
Aubanha (nom occità) (en francès Aubagne) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Aubanha
Augièr Galhard
Augier Galhard (Rabastens, Llenguadoc, 1530 - Bearn, 1592) fou un escriptor occità.
Veure Occità і Augièr Galhard
August Fourès
August Forès, en occità August Forès i en francès Auguste Fourés, (Castellnou d'Arri, Aude, Llenguadoc 1848 - 1891) fou un poeta, periodista i escriptor en occità i en francès.
Veure Occità і August Fourès
Auguste Comte
Isidore Marie Auguste François Xavier Comte (Montpeller, 19 de gener de 1798 - París, 5 de setembre de 1857) fou un filòsof occità, considerat el fundador del positivisme i un dels iniciadors de la sociologia.
Veure Occità і Auguste Comte
Auloron e Senta Maria
Auloron e Senta Maria (Auloron o Auloron e Senta Maria en occità, Oloron-Sainte-Marie en francès) és una ciutat capital de la comarca de l'Alt Bearn i dins del departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Auloron e Senta Maria
Aup d'Uès
L'Aup d'Uès (en occità: Aup d'Uès o Aup d'Ueis; en francès: Alpe d'Huez) és un prat alpí dels Alps, a la comuna d'Uès al département d'Isèra.
Veure Occità і Aup d'Uès
Aurenja
Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi occità, situat al departament francès de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Occità і Aurenja
Auriòu
Auriòu (nom occità) (en francès Auriol) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Auriòu
Aush
Aush (en occità Aush, en francès Auch) és un municipi francès de Gascunya, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Aush
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Veure Occità і Ausiàs March
Aussau-Irati
L'Aussau-Irati és un formatge de pasta premsada no cuita del País Basc i del Bearn, al departament dels Pirineus Atlàntics.
Veure Occità і Aussau-Irati
Autariba (Alta Garona)
Autariba (en francès i oficial Auterive, en occità Autariba) és un municipi occità del Llenguadoc, del departament de l'Alta Garona, a la regió Occitània.
Veure Occità і Autariba (Alta Garona)
Avairon
L'Avairon (en occità i en català; en francès, Aveyron) és un departament francès (12) situat a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Avairon
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Veure Occità і Avinyó (Valclusa)
Ñ
La lletra Ñ és la quinzena de l'alfabet castellà.
Veure Occità і Ñ
Òlt
Òlt (46) (en francès Lot i en occità Òlt, i també Òut) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Veure Occità і Òlt
Òlt (riu)
L'Òlt (en occità Òlt i en francès Lot) és un riu del Massís Central.
Veure Occità і Òlt (riu)
Òlt i Garona
Òlt i Garona (47) (en francès Lot-et-Garonne i en occità Òlt e Garona, i també Òut e Garona) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.
Veure Occità і Òlt i Garona
Òpol i Perellós
Òpol i Perellós (oficialment en francès, Opoul-Périllos) és una comuna de 1.042 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord, formada el 1972 per agregació de les antigues comunes independents dÒpol (estàndard) i de Perellós (estàndard).
Veure Occità і Òpol i Perellós
Ç
La ç, anomenada ce trencada, és la lletra ce de l'alfabet català, procedent del llatí, modificada per un signe diacrític (el trenc).
Veure Occità і Ç
Étienne de La Boétie
Étienne de La Boétie, en occità Esteve de La Boetiá, (Sarlat e la Canedat (Perigord), 1 de novembre de 1530 - Germinhan (Bordeus), 18 d'agost de 1563) va ser un escriptor, filòsof i polític francès del Renaixement.
Veure Occità і Étienne de La Boétie
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Veure Occità і Àrab
Bagacum Nerviorum
Bagacum fou una ciutat del poble belga dels nervis, segurament la seva principal ciutat.
Veure Occità і Bagacum Nerviorum
Baiona
Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.
Veure Occità і Baiona
Balmar
Balmar és un comú occità del Llenguadoc, que administrativament forma part del departament de l'Alta Garona a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Balmar
Banhèras de Luishon
Banhèras de Luishon o Lushon (nom occità) (en francès: Bagnères-de-Luchon, Luchon) és un municipi occità del Luixonès, a la Gascunya, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Banhèras de Luishon
Banhòus (Gard)
Banhòus de Céser (nom occità) (en francès Bagnols-sur-Cèze) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Banhòus (Gard)
Barbasan
Barbasan (en occità Barbasan) és un municipi occità de Comenge, a Gascunya, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Barbasan
Basílica de Sant Serni de Tolosa
La basílica de Sant Serni (en occità, Sant Sarnin; en francès, Saint-Sernin) és un dels edificis emblemàtics de Tolosa i és l'església romànica més gran d'Occitània i la segona (després de l'antiga de Cluny) de tot l'Estat francès.
Veure Occità і Basílica de Sant Serni de Tolosa
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Occità і Basc
Basièja
Basièja (francès Baziège) és un municipi occità del Lauraguès, al Llenguadoc, en el departament de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Basièja
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Veure Occità і Batalla de Muret
Batxillerat
El batxillerat és l'etapa del sistema educatiu d'Espanya que s'inicia en acabar l'educació secundària (ESO).
Veure Occità і Batxillerat
Baus
Els Baus (en occità provençal Lei Bauç de Provença, ço és "els Balços"; en francès Les Baux-de-Provence) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Baus
Bauxita
Placa commemorativa a la bauxita a Baus (Provença) La bauxita o baucita (atès l'origen del nom, el topònim Lei Bauç en occità, Les Baux en francès) és una mena d'alumini, provinent de la lixiviació de roques volcàniques.
Veure Occità і Bauxita
Bèrra (Boques del Roine)
Bèrra o Bèrra de l'Estanh (nom occità) (en francès Berre-l'Étang) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Bèrra (Boques del Roine)
Bèusoleu
Bèusoleu (nom occità) (en francès Beausoleil) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Bèusoleu
Bòrmas
Bòrma dei Mimòsas (nom occità, en francès Bormes-les-Mimosas) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Bòrmas
Bearn
Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.
Veure Occità і Bearn
Beatriu de Dia
BnF ms. 854 fol. 141; cançoner I Beatriu de Dia, coneguda com a comtessa de Dia (finals del - mitjans del) fou una trobairitz occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, però de la seva vida se'n sap molt poc, ja que són diversos els personatges històrics documentats que podrien correspondre a aquesta trobairitz.
Veure Occità і Beatriu de Dia
Bedarius
Bedarius (en francès Bédarieux) és un poble occità del Llenguadoc situat a la part septentrional del departament de l'Erau a la regió Occitània.
Veure Occità і Bedarius
Belestar
Belestar (Belestar en occità, Bélesta en francès) és un municipi del País de Foix (entre les regions occitanes del Llenguadoc i la Gascunya).
Veure Occità і Belestar
Bellcaire (Gard)
Bellcaire (en occità Bèucaire, en francès Beaucaire) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Bellcaire (Gard)
Bellestar (Fenolleda)
Bellestar, dit tradicionalment Bellestar de la Frontera (l'endònim occità és Belhestar; el topònim oficial en francès, Bélesta) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і Bellestar (Fenolleda)
Benagas
Benagues, en occità Benagas, és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Benagas
Berenguer d'Anoia
Pàgina del ''Mirall de Trobar'' Berenguer d'Anoia (Inca, cap a 1300) va ser un preceptista i trobador del del qual es tenen molt poques dades biogràfiques.
Veure Occità і Berenguer d'Anoia
Berenguer Gairan
Berenguer Gairan (Montpeller, segle XIII - ?, ?) va ser un marí occità al servei de Jaume I d'Aragó durant la Croada contra Al-Mayûrqa.
Veure Occità і Berenguer Gairan
Berenguer III de Guillem
Berenguer III de Guillem (Berenguer de Guilhem en occità) (1240 - ?), senyor de Clarmont d'Alvèrnia-Lodeva fou un militar occità al servei del rei de França.
Veure Occità і Berenguer III de Guillem
Bernadeta Sobirós
Bernadeta Soubirous, en occità Bernadeta Sobirós, (Lorda, 7 de gener de 1844 – Nevers, 16 d'abril de 1879) era una pastora gascona, que va manifestar que havia tingut una sèrie d'aparicions marianes el 1858.
Veure Occità і Bernadeta Sobirós
Bernat de Ventadorn
Bernat de Ventadorn (occ. Bernart de Ventadorn) (vers 1130-1145 - vers 1190-1200), fou un trobador occità, potser el més conegut.
Veure Occità і Bernat de Ventadorn
Bernat Lesfargues
Bernat Lesfargues o Bernard Lesfargues (Brageirac, Dordonya, 27 de juliol de 1924 - 23 de febrer de 2018) fou un escriptor i traductor occità.
Veure Occità і Bernat Lesfargues
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Veure Occità і Besiers
Betacisme
Expansió del betacisme a CastellóEl betacisme és un fenomen fonètic que consistix a pronunciar la consonant v (el fonema fricatiu labiodental sonor) com a b (el fonema oclusiu bilabial sonor), cosa que provoca la pèrdua de l'oposició fonemàtica entre les dues consonants.
Veure Occità і Betacisme
Betren
Betren és una entitat de població del municipi de Vielha e Mijaran, al terçó de Castièro de la comarca de la Vall d'Aran, que forma una entitat municipal descentralitzada.
Veure Occità і Betren
Biarritz
Biàrritz (en basc Biarritz o Miarritze, en occità Biàrritz i en francès i oficialment Biarritz) és un municipi situat al territori històric de Lapurdi al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Biarritz
Biòt
Biòt (nom occità) (en francès Biot) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Biòt
Bigorra
Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió històrica d'Occitània situada entre el Bearn i el Comenge, a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Bigorra
Bisbat de Besiers
Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.
Veure Occità і Bisbat de Besiers
Bisbat de Lavaur
El Bisbat de Lavaur (francès: Diocèse de Lavaur, occità: Diocèsi de La Vaur, llatí: Dioecesis Vaurensis) fou una jurisdicció eclesiàstica França, sorgida el 1317 per decisió del Papa Joan XXII.
Veure Occità і Bisbat de Lavaur
Bisbat de Lectoure
L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure Occità і Bisbat de Lectoure
Boc de Gardana
Boc Bèl Èr (nom occità) (en francès Bouc-Bel-Air) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Boc de Gardana
Bonifaci I de Montferrat
Bonifaci I de Montferrat (en italià: Bonifacio del Monferrato; en grec: Βονιφάτιος Μομφερρατικός, Vonifàtios Momferratikós), també conegut com a Bonifaci I de Tessalònica o Bonifaci I d'Aleramici, 1150 - 4 de setembre, 1207) fou marquès de Montferrat i rei de Tessalònica.
Veure Occità і Bonifaci I de Montferrat
Boques del Roine
Les Boques del Roine (13) (en occità Bocas de Ròse; en francès Bouches-du-Rhône) és un departament francès situat a la regió de Provença-Alps-Costa Blava, i que deu el seu nom al riu Roine.
Veure Occità і Boques del Roine
Borbonès
El Borbonès (en francès Bourbonnais, en occità Borbonés/Barbonés) és una antiga província del regne de França; correspon a l'actual departament de l'Alier i a una part del departament del Cher, repartit en parts gairebé iguals entre Occitània i els països d'oil.
Veure Occità і Borbonès
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Veure Occità і Bordeus
Bouclier de Brennus
El bouclier de Brennus (escut de Brennus en català) és el trofeu que es dona a l'equip guanyador del Campionat de França de rugbi.
Veure Occità і Bouclier de Brennus
Brageirac
Mapa de Bergerac entre 1762 i 1766 per Pezet et Dalier. Estàtua de Cyrano de Bergerac Brageirac o millor Brajairac (nom occità, en francès Bergerac) és un municipi situat al departament de la Dordonya, a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Brageirac
Briançon
Briançon (nom occità i francès) és una ciutat francesa situada al departament dels Alts Alps i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Occità і Briançon
Brigitte Schlieben-Lange
Brigitte Schlieben-Lange (Söttham, Baviera, 25 de setembre de 1943 - Frankfurt, 14 de setembre de 2000) fou una filòloga alemanya, filla de Annemarie Lange-Seidl, una de les iniciadores de la semiòtica, i neta de l'escriptor alemany Florian Seidl.
Veure Occità і Brigitte Schlieben-Lange
Brinhòla
Brinhòla (nom occità, en francès Brignoles) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Brinhòla
Briude
Briude (en occità Briude, en francès Brioude) és un municipi francès del departament de l'Alt Loira, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Occità і Briude
Bugarag
Bugarag (nom occità; el nom oficial francès és Bugarach) és una vila del Llenguadoc.
Veure Occità і Bugarag
Bullabessa
La bullabessa (en occità bolhabaissa i en francès bouillabaisse) és una mena de suquet de peix típic de la Provença.
Veure Occità і Bullabessa
Cabriés
Cabriés (nom occità; en francès Cabriès) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Cabriés
Camarga
La Camarga (en occità provençal: Camarga segons la norma clàssica o Camargo segons la norma mistralenca, en francès: Camargue) és un espai terrestre de 145.300 ha al sud de França, situat geogràficament entre els dos braços principals del delta del Roine i del mar Mediterrani.
Veure Occità і Camarga
Camí de Sant Jaume
Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.
Veure Occità і Camí de Sant Jaume
Campossí
Campossí, o Camporsí (l'endònim occità és Camporsin i el topònim oficial en francès, Campoussy), és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і Campossí
Camps (Aude)
Camps d'Aglin, o simplement Camps (forma occitana; el nom oficial francès és Camps-sur-l'Agly), és una vila del departament francès de l'Aude, al districte de Limós, cantó de Coisan, prop del puig de Bugarag (1.231 m) a l'oest i de les gorges de Galamús a l'est, amb 65 habitants (anomenats campsirols) i a 550 metres sobre el nivell del mar.
Veure Occità і Camps (Aude)
Canal del Migdia
El canal del Migdia (en occità Canal de las Doas Mars o menys correctament Canal del Miègjorn; en francès canal du Midi) és un canal navegable francès que uneix el riu Garona amb el mar Mediterrani.
Veure Occità і Canal del Migdia
Cançó de gesta
Cançó de Rotllà'' Les cançons de gesta són epopeies medievals europees en llengua romànica, redactades en vers i transmeses originalment per joglars que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, que fan èmfasi en els combats entre cristians i sarraïns.
Veure Occità і Cançó de gesta
Cançó de la Croada
La Cançó de la Croada (en occità medieval Canso de la Crosada) és un poema manuscrit de 9.582 versos alexandrins escrit en occità entre 1212 i 1218.
Veure Occità і Cançó de la Croada
Cançó de Rotllan
La Cançó de Rotllan o Rotllà (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany.
Veure Occità і Cançó de Rotllan
Cançoneret de Ripoll
El Cançoneret de Ripoll (en llatí: Carmina Riuipullensa), és un breu cançoner en català i occità datat a mitjans del, en tot cas després del 1346, quan Pere III el Cerimoniós organitzà una trobada poètica, la qual és esmentada en el mateix cançoner.
Veure Occità і Cançoneret de Ripoll
Canes
Canes (en occità Canas i antigament Cànoas; en francès Cannes) és un municipi francès situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Canes
Canha de Mar
Canha de Mar o Canha (nom occità) (en francés Cagnes-sur-Mer) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Canha de Mar
Cantó de l'Avellanet
El Cantó de l'Avellanet (Canton de l'Avelhanet en occità, Canton de Lavelanet en francès) és un cantó del departament francès de l'Arieja, a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Cantó de l'Avellanet
Cantó de Miranda
Miranda (en occità) (en francès Mirande) és un cantó del departament francès del Gers amb les següents comunes.
Veure Occità і Cantó de Miranda
Cantó de Montanhac
El cantó de Montanhac a l'Erau El cantó de Montanhac El Cantó de Montanhac (en occità: Canton de Montanhac i en francès: Canton de Montagnac) és un cantó francès del departament de l'Erau, a la regió del Llenguadoc-Rosselló.
Veure Occità і Cantó de Montanhac
Cantó de Narbona-Oest
El cantó al departament de l'Aude El Cantó de Narbona-Oest és un cantó francès del departament de l'Aude, a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Cantó de Narbona-Oest
Cantó de Sant Pau de Fenollet
El cantó de Sant Pau de Fenollet (Sant Paul de Fenolhet en occità) és una divisió administrativa francesa, situat a Occitània, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і Cantó de Sant Pau de Fenollet
Cantiga de amor
Cantiga de amor és un tipus de composició literària de l'edat mitjana, pròpia de la poesia galaicoportuguesa medieval.
Veure Occità і Cantiga de amor
Caors
Caors (en occità Caors; en francès: Cahors) és un municipi d'Occitània, situat al departament francès de l'Òlt, al Carcí a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Caors
Capcinès
El capcinès és un dels subdialectes més peculiars del català septentrional, parlat al Capcir.
Veure Occità і Capcinès
Capcir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.
Veure Occità і Capcir
Caramany
Caramany (l'endònim occità és Caramanh) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus orientals.
Veure Occità і Caramany
Carladès
El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.
Veure Occità і Carladès
Carles Camprós
Carles Camprós, en francès Charles Camproux (Marsella, barri de la Bèla de Mai, 30 de juny de 1908- 3 d'abril de 1994) ha estat un important poeta, erudit i teòric polític occità.
Veure Occità і Carles Camprós
Carlet
Carlet és una ciutat i municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.
Veure Occità і Carlet
Carme (nom)
Carme o Maria del Carme és un nom de persona derivat d'una de les diverses advocacions de la Mare de Déu.Originalment, els prenoms derivats d'advocacions marianes completaven el nom de Maria (Maria de) fins que han pres significat per si mateixos, i, lògicament, són femenins.
Veure Occità і Carme (nom)
Carnós de Provença
Carnós de Provença (nom occità; en francès Carnoux-en-Provence) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Carnós de Provença
Carròç
Carròs (nom occità) (en francès Carros) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Carròç
Carri lo Roet
Carri lo Roet (nom occità; en francès Carry-le-Rouet) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Carri lo Roet
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
Antics membres del Consell d'Europa Distribució aproximada de les llengües parlades actualment a Europa. La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un tractat europeu (STCE núm. 148) adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa.
Veure Occità і Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
Cassanyes
Cassanyes, dit tradicionalment Cassanyes de la Frontera (l'endònim occità és Cassanhas i el topònim oficial en francès, Cassagnes) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і Cassanyes
Cassís (Boques del Roine)
Cassís (Cassit? en occità; en francès Cassis) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Cassís (Boques del Roine)
Cassolet
El cassolet (de l'occità i en francès, adaptat en cassoulet) o cassolet de mongetes (adaptació en català)La cuina del país dels càtars, pàg.
Veure Occità і Cassolet
Castèunòu dau Martegue
Castèunòu dau Martegue (nom occità; en francès Châteauneuf-les-Martigues) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Castèunòu dau Martegue
Castelana
Castelana (nom occità) (en francès Castellane) és un municipi francès situat al departament dels Alps de l'Alta Provença, dins la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Occità і Castelana
Castell de Puillorenç
El Castell de Puillorenç o de Puigllorenç (en occità Castèl de Puèg-Lhaurenç o Castèl de Puèglaurenç) és un castell d'Occitània, al departament de l'Aude (França), al cim del Mont Ardu a 697 m., del qual se'n poden veure encara unes restes bastant ben conservades.
Veure Occità і Castell de Puillorenç
Castell de Querbús
El castell de Querbús (Castèl de Querbús en occità; Quéribus en francès) és un castell càtar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maurí, al departament de l'Aude.
Veure Occità і Castell de Querbús
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Occità і Castellà
Castellnou d'Arri
Castellnou d'Arri (en occità Castèlnòu d'Arri i localment Castèlnau d'Arri, en francès i oficialment Castelnaudary) és un municipi del departament de l'Aude a la regió francesa d'Occitània.
Veure Occità і Castellnou d'Arri
Castres (Tarn)
Castres, nom oficial en francès, o Castras - en occità - és un municipi francès, al departament del Tarn (regió d'Occitània).
Veure Occità і Castres (Tarn)
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Occità і Català
Català a la Regió de Múrcia
El català va ser la llengua d'ús majoritari a gran part de la regió de Múrcia durant la baixa edat mitjana (concretament, del al), sobretot entre els repobladors cristians, procedents dels territoris de la Corona d'Aragó.
Veure Occità і Català a la Regió de Múrcia
Català salat
El parlar salat o català central salat és un dialecte del català tradicionalment parlat a la franja costanera que va de la Tordera fins al Ter i també a Cadaqués, però avui reduït a aquesta darrera vila i amb trets de substrat o residuals a la resta del territori, i que té com a característica central l'ús de l'article salat.
Veure Occità і Català salat
Català septentrional
El català septentrional (sovint anomenat rossellonès) és un dialecte constitutiu del català enquadrat dins del bloc oriental de la llengua i parlat en la Catalunya Nord.
Veure Occità і Català septentrional
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Occità і Catalunya
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Veure Occità і Catalunya del Nord
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Veure Occità і Catarisme
Caterina Segurana
Caterina Segurana (en occità Catarina Segurana) fou una heroïna popular de Niça, que tingué un paper important en el setge de la vila de Niça, aliada de Savoia, per part dels turcs aliats del rei Francesc I de França l'estiu de 1543.
Veure Occità і Caterina Segurana
Caudiers de Fenollet
Caudiers de Fenollet (l'endònim occità és Caudièrs de Fenolhet i el topònim oficial en francès, Caudiès-de-Fenouillèdes) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і Caudiers de Fenollet
Causses
Els Causses (nom occità adoptat també en francès) són altiplans calcaris que s'estenen al sud del Massís Central, del Llemosí a les Cevenes seguint un eix d'est a oest.
Veure Occità і Causses
Cavalaira
Cavalaira de Mar (nom occità) (en francès Cavalaire-sur-Mer) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Cavalaira
Cavalhon
Cavalhon (nom occità) (en francès Cavaillon) és un municipi francès, situat al departament de Valclusa i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Cavalhon
César Vidal Manzanares
César Vidal Manzanares (Madrid, 1958) és un historiador, escriptor i periodista espanyol autor de nombroses obres de divulgació històrica i de novel·les de literatura infantil i juvenil.
Veure Occità і César Vidal Manzanares
Còntes
Còntes (nom occità) (en francès Contes) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Còntes
Còrdas (Tarn)
Còrdas d'Albigés (nom occità; en francés Cordes o Cordes-sur-Ciel des del 1993) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Còrdas (Tarn)
Còsta Blava
La Còsta Blava (nom occità; en francès Côte Bleue) és una petita part del litoral mediterrani de França, a l'oest de la Provença, entre Marsella i la mar de Bèrra.
Veure Occità і Còsta Blava
Centernac
Centernac amb ortografia tradicional Sant Arnac (en occità Centernac o Çantarnac i en francès Saint-Arnac), és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і Centernac
Cercle d'Agermanament Occitano-Català
Pujada al Port de Salau Pèire Vilar El Cercle d'Agermanament Occitano-Català (Cercle d'Afrairament Occitanocatalan en occità) o CAOC és una associació que vol fomentar les relacions entre les cultures occitana i catalana.
Veure Occità і Cercle d'Agermanament Occitano-Català
Ch
El dígraf ch és un grafema de l'alfabet llatí emprat en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma.
Veure Occità і Ch
Chalossa
La Chalossa —tot i que hauríem de dir-ne Shalossa— (en occità Shalòssa) és una comarca occitana, a la Gascunya, a l'est de Dacs i a l'oest de Tursan.
Veure Occità і Chalossa
Charanta
La Charanta (forma occitana) o Xaranta, en francès Charente i en poiteví-saintongès Chérente, és un riu de la conca d'Aquitània.
Veure Occità і Charanta
Charente
La Charente (16) (en francès), la Charanta (en occità) o la Xaranta (en català antic) és un departament francès a la regió Nova Aquitània.
Veure Occità і Charente
Charles Maurras
Charles Maurras (Lo Martegue, Provença, 20 d'abril de 1868 - Tours, 16 de novembre de 1952) fou un escriptor i polític ultradretà i antisemita francès.
Veure Occità і Charles Maurras
Chaumont (Torí)
Chaumont (en occità, Chaumont; en piemontès, Cimon, en italià, Chiomonte) és un municipi italià, situat a la ciutat metropolitana de Torí, a la regió del Piemont.
Veure Occità і Chaumont (Torí)
Cim (cartografia)
La Muntanya Damavand a l'hivern (Iran). En cartografia, el cim, cimal o capcer és la part més alta d'un turó o muntanya.
Veure Occità і Cim (cartografia)
Circ de Gavarnia
Circ de Gavarnia El circ de Gavarnia (en occità: circ de Gavarnia, en francès: cirque de Gavarnie) forma part del massís de mont Perdut, que va ser declarat el 1997 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Veure Occità і Circ de Gavarnia
Clarmont d'Alvèrnia
Clarmont d'Alvèrnia (en occità, Clarmont e Montferrand; en francès, Clermont-Ferrand) és una ciutat de França, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Domat.
Veure Occità і Clarmont d'Alvèrnia
Clarmont d'Erau
Clarmont d'Erau (nom occità, en francès Clermont-l'Hérault) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Clarmont d'Erau
Claudi Martí-Salazar
Claudi Martí (Carcassona, 6 de març de 1940) és un mestre, cantautor i escriptor llenguadocià: la seua obra tracta temes com la història d'Occitània i la defensa de l'occità, els interessos dels agricultors i la lloança de la vida en el camp.
Veure Occità і Claudi Martí-Salazar
Claudi Peiròt
Claudi Peiròt (Milhau, Avairon 1709 - 1795) fou un poeta occità de Llenguadoc.
Veure Occità і Claudi Peiròt
Club dels Jacobins
El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.
Veure Occità і Club dels Jacobins
Coca (pastís)
reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona.
Veure Occità і Coca (pastís)
Cogolin
Cogolin (nom occità i francès) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Cogolin
Colonia Valdense
Colonia Valdense és un poble de l'Uruguai, ubicat al departament de Colonia.
Veure Occità і Colonia Valdense
Comparació entre el català i l'occità
Diferències entre el català i l'occità són les diferències més significatives entre dues llengües romàniques veïnes, el català i l'occità.
Veure Occità і Comparació entre el català i l'occità
Comtat d'Alvèrnia
El comtat d'Alvèrnia (en occità Comtat d'Auvèrnhe, en francès comté d'Auvergne) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a França, centrada a Clarmont d'Alvèrnia (Clarmont-Ferrand), a la regió anomenada Alvèrnia (en francès Auvergne), regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751).
Veure Occità і Comtat d'Alvèrnia
Comtat de Bigorra
El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.
Veure Occità і Comtat de Bigorra
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Veure Occità і Comtat de Gavaldà
Comtat de Niça
El comtat de Niça, que també s'anomena el País Niçard (en occità: Comtat de Niça, País Niçard; en francès: Comté de Nice, Pays Niçois; en italià: Contea di Nizza, Paese Nizzardo), és una regió històrica d'Occitània, a l'est, a l'entorn de la ciutat de Niça i que s'expandeix entre el mar Mediterrani (costa d'Atzur), el riu Var i la cresta de l'extrem sud dels Alps.
Veure Occità і Comtat de Niça
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Veure Occità і Comtat de Rasès
Comtat de Trípoli
El Comtat de Trípoli fou un dels estats croats creat durant la Primera Croada.
Veure Occità і Comtat de Trípoli
Comtat Venaissí
El Comtat Venaissí (en occità: lo Comtat Venaicin o la Comtat i antigament lo/la Comtat de Venissa) és una regió històrica d'Occitània, entre el Roine, Mont Ventoux i Durença, comprenent les villes de Cavalhon, Carpentràs i Vaison, bé que la ciutat principal és Avinyó.
Veure Occità і Comtat Venaissí
Comunitat Autònoma del País Basc
Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Occità і Comunitat Autònoma del País Basc
Condomès
El Condomès - Condomés; Ténarèze o Condomois - és una comarca occitana, a Gascunya, que té per capçalera la ciutat de Condom.
Veure Occità і Condomès
Congost (hidrografia)
El congost de Mont-rebei seguint el camí de la banda catalana Un congost és una clotada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes, o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua.
Veure Occità і Congost (hidrografia)
Conilhac de Rasés
Conilhac de la Montanha (en occità; en francès Conilhac-de-la-Montagne) és una vil·la de la regió d'Occitània, departament de l'Aude, districte de Limós, cantó de Coisan, amb uns 50 habitants i situat a 445 metres d'altura.
Veure Occità і Conilhac de Rasés
Conrad Llança
Conrad Llança (italià: Corrado Lancia) Corral de Llança, Conrad Llança o Coral de Llança (? - Cap d'Orlando, Sicília 1299) fou un militar sicilià a les ordres de Pere el Gran.
Veure Occità і Conrad Llança
Consell de la Llengua Occitana
El Consell de la Llengua Occitana o en occità Conselh de la Lenga Occitana o CLO (en occità provençal i niçard Conseu de la Lenga Occitana) és l'organisme de codificació de l'occità, fundat el 1996.
Veure Occità і Consell de la Llengua Occitana
Consell Regional d'Aquitània
El Consell regional d'Aquitània (Conselh regionau d'Aquitània en occità, Conseil régional d'Aquitaine en francès, Akitaniako Eskualde Kontseilua en basc) era l'assemblea elegida que dirigia la regió francesa d'Aquitània.
Veure Occità і Consell Regional d'Aquitània
Consistori de Tolosa
El Consistori de Tolosa, també conegut com a Consistori del Gai Saber, fou una acadèmia poètica fundada l'any 1323 a Tolosa amb l'objectiu de reviure i perpetuar l'escola lírica del trobadors.
Veure Occità і Consistori de Tolosa
Copa Santa
Copa Santa és el nom amb què és coneguda a Occitània la copa d'argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l'acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d'Isabel II (amistat occitanocatalana).
Veure Occità і Copa Santa
Corberes
Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.
Veure Occità і Corberes
Corresa
La Corresa (19) (en francès Corrèze i en occità Corresa) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.
Veure Occità і Corresa
Coserans
El Coserans (Coserans en occità i Couserans en francès) és un territori situat a la part occidental del departament de l'Arieja, veí pel nord de la Vall d'Aran i del Pallars Sobirà, corresponent a la conca del riu Salat.
Veure Occità і Coserans
Costa Blava
Mapa de la Costa Blava La Costa Blava o millor Costa d'Atzur (en occità Còsta d'Azur, en francès Côte d'Azur, literalment 'Costa d'Atzur') és la part oriental del litoral mediterrani de la Provença entre Cassís i Menton, dins de França, que inclou la costa del País Niçard i també el Principat de Mònaco.
Veure Occità і Costa Blava
Coves de Lascaux
Les coves de Lascaux (en occità: Las Caus) contenen un dels conjunts més importants de pintures rupestres del paleolític superior pel nombre i la qualitat estètica de les seves obres.
Veure Occità і Coves de Lascaux
Cròs Manhon
Museu de l'Home de París Cròs Manhon (francès: Cro-Magnon) és un refugi rocallós de Las Eisiás de Taiac (Salardès, Guiena), al departament de la Dordonya, descobert l'any 1868, en el qual hom trobà les restes de cinc esquelets d'una ètnia humana de l'època aurinyaciana, coneguda com a home de Cromanyó.
Veure Occità і Cròs Manhon
Creixent
El Creixent (Creissent en alvernès i llemosí, en gascó Creishent) és una zona en el centre de França, en forma de lluna creixent, on es parlen varietats de llemosí i d'alvernès que tenen trets de transició vers el francès.
Veure Occità і Creixent
Creu de Tolosa
Creu de Tolosa La Creu de Tolosa (o creu dels comtes de Tolosa i també creu occitana, creu de Forcauquier; en occità crotz de Tolosa, crotz occitana, crotz de Forcauquier) és avui el símbol identitari dels occitans i d'Occitània.
Veure Occità і Creu de Tolosa
Creu hugonot
Creu hugonot La creu hugonot o hugonota és una joia protestant del sud de França, imitant més o menys la creu de l'orde de l'Esperit Sant.
Veure Occità і Creu hugonot
Cronologia del catarisme
Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.
Veure Occità і Cronologia del catarisme
Cruesa
Cruesa (23) (en occità: Cruesa o Crosa; en francès: Creuse) és un departament francès situat a la regió de Nova Aquitània.
Veure Occità і Cruesa
Cuer
Cuers (nom occità i francès) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Cuer
Cuguron
Cuguron (en occità Cuguron) és un municipi occità, de Comenge, a Gascunya, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Cuguron
Dígraf
Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.
Veure Occità і Dígraf
Dònevila
Dònevila (francès Donneville) és un municipi occità, del Lauraguès en el Llenguadoc, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Dònevila
Delfinat
El Delfinat (en francès: Dauphiné, en occità: Daufinat/Dalfinat, en arpità: Dôfenât o Darfenât) és una regió geogràfica del sud-est de França i fou un estat feudal i una província del regne de França.
Veure Occità і Delfinat
Demografia de Catalunya
La població de Catalunya hauria superat els 8 milions d'habitants segons les estimacions a 1 de novembre de 2023, que l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) va publicar el 3 de novembre.
Veure Occità і Demografia de Catalunya
Dialecte consecutiu
Un dialecte consecutiu és una varietat territorial d'un idioma procedent del seu trasplantament des de l'àrea d'un dialecte constitutiu, és a dir, que la seva àrea és una zona d'expansió d'un domini lingüístic.
Veure Occità і Dialecte consecutiu
Dialecte constitutiu
Un dialecte constitutiu d'una llengua és el que apareix com a resultat de l'evolució in situ d'un altre idioma, o sigui que és un dels dialectes parlats on s'originà un idioma.
Veure Occità і Dialecte constitutiu
Dialectes del català
L'any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.
Veure Occità і Dialectes del català
Dialectologia
La dialectologia és un camp de la lingüística que té com a objectiu estudiar les variacions de la llengua, fonamentades sobretot en la localització geogràfica (i que sovint no pren en compte les variacions degudes a factors socials (que formen allò que s'anomena un sociolecte o generacionals cronolectes), o a les variacions en el temps, que s'estudien en lingüística històrica) i els trets que s'hi associen.
Veure Occità і Dialectologia
Diasistema
En lingüística, diasistema és un conjunt més o menys complex de diverses parles.
Veure Occità і Diasistema
Diccionari
miniatura Un diccionari és una obra de consulta sobre paraules (més precisament, sobre unitats lèxiques) amb informació lingüística diversa sobre aquesta paraula: la definició, l'ortografia, la pronunciació, l'etimologia, el registre d'ús (col·loquial, formal...), la categoria gramatical, sinònims, antònims, exemples d'ús, derivació, il·lustracions, equivalents en altres llengües, etc.
Veure Occità і Diccionari
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, també conegut com el DECat Consultat el 19 de novembre del 2013.
Veure Occità і Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
Diccionari General Occitan Cantalausa
El Diccionari General Occitan Cantalausa és un diccionari en occità, obra de Loís Combas, fou publicat el 2002 per Edicions Cultura d'Òc.
Veure Occità і Diccionari General Occitan Cantalausa
Dinha
Dinha (nom occità, oficialment en francès Digne-les-Bains) és un municipi francès situat al departament dels Alps de l'Alta Provença, dins la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Occità і Dinha
Districte de Besiers
Els 3 districtes de l'Erau El Districte de Besiers (en occità: Arrondiment de Besièrs i en francès: Arrondissement de Béziers) es troba a l'oest del departament francès de l'Erau, a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Districte de Besiers
Districte de Narbona
Els 3 districtes de l'Aude El districte de Narbona és una sotsdivisió administrativa (anomenada arrondissement o sotsprefectura) del departament de l'Aude, a la regió d'Occitània (França), amb 122.000 habitants i 82 municipis.
Veure Occità і Districte de Narbona
Domini lingüístic
El domini lingüístic és el territori on es parla un idioma.
Veure Occità і Domini lingüístic
Dordonya
La Dordonya (24) (en francès: Dordogne; i en occità: Dordonha) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.
Veure Occità і Dordonya
Dordonya (riu)
La Dordonya (Dordogne en francès; Dordonha en occità) és un riu d'Occitània al sud-oest de França.
Veure Occità і Dordonya (riu)
Draguinhan
Draguinhan (nom occità) (en francès Draguignan) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Draguinhan
Droma
La Droma (Droma en occità, Drôme en francès) és un departament occità de França, situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Occità і Droma
Drulha (Arieja)
Drulha (occità Dreuille) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Drulha (Arieja)
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Occità і Edat mitjana de Catalunya
Edicte de Villers-Cotterêts
Edicte de Villers-Cotterêts L'Ordonança (o, impròpiament, l'edicte) de Villers-Cotterêts fou edicte dictat a aquesta vila vora Soissons, a l'actualment departament d'Aisne (Picardia), el 15 d'agost del 1539 pel rei Francesc I de França i en el qual, per tal d'evitar males interpretacions, es prohibia l'ús en els escrits judicials i a l'administració de qualsevol llengua que no fos el vulgare françois.
Veure Occità і Edicte de Villers-Cotterêts
Eissilhas
Eissilhas (Eissilhas en occità, Exilles en italià, Isìles en piemontès) és un municipi de llengua occitana, a Itàlia, a la ciutat metropolitana de Torí, al Piemont.
Veure Occità і Eissilhas
El Petit Príncep
El Petit Príncep (en francès Le Petit Prince) és l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry.
Veure Occità і El Petit Príncep
El Viver (Fenolleda)
El Viver (l'endònim occità és Lo Vivièr i el topònim oficial en francès, Le Vivier) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і El Viver (Fenolleda)
Embèrt
Embèrt (en occità Embèrt, en francès Ambert) és una ciutat d'Alvèrnia-Roine-Alps, al nord d'Occitània.
Veure Occità і Embèrt
Encaussa (Alta Garona)
En Causse (occità Encausse-les-Thermes) és un municipi francès, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Encaussa (Alta Garona)
Enclavament lingüístic
Un enclavament lingüístic o illa lingüística és un territori petit on, de manera aïllada, es parla una llengua diferent de la que l'envolta.
Veure Occità і Enclavament lingüístic
Ensalada
L'ensalada és una composició musical polifònica, d'estil madrigalesc formada d'elements heterogenis.
Veure Occità і Ensalada
Erau
L'Erau (34) (en occità: Erau o Eraur i en francès: Hérault) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Veure Occità і Erau
Escòs
Escòs (en francès i oficialment Escos, en basc Ezkoze) és un comú al Bearn, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de Nova Aquitània.
Veure Occità і Escòs
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Occità і Espanya
Espanyols
Els espanyols són els ciutadans d'Espanya, ja sigui perquè hi han nascut o perquè tenen la nacionalitat espanyola.
Veure Occità і Espanyols
Espardenya
upright.
Veure Occità і Espardenya
Esperasan
Esperasan (nom en occità, oficialment en francès Espéraza) és una vila de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude, dins el districte de Limós i el cantó de Quilhan, amb 2.168 habitants i a menys de 300 metres sobre el nivell del mar.
Veure Occità і Esperasan
Estables (Losera)
Estables (en occità Estaples) és un municipi francès, situat al departament del Losera i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Estables (Losera)
Estanh
Estanh (Estanh en occità, Estaing en Francès) és un municipi del departament francès de l'Avairon, a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Estanh
Estany de Salses
Lestany de Salses, també anomenat estany de Leucata (en occità estanh de Leucata, en francès étang de Salses o étang de Leucate) és un estany d'aigua dolça i salada, el més septentrional dels Països Catalans, amb la part nord que banya terres occitanes.
Veure Occità і Estany de Salses
Etna
LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.
Veure Occità і Etna
Eudòxia Comnena
Eudòxia Comnena (en grec: Ευδοκία Κομνηνή, Evdokia Komniní) (1150/1152-1203), noble romana d'Orient.
Veure Occità і Eudòxia Comnena
Eurocom
Eurocom (European Comprehension) és un projecte per a la intercomprensió entre els idiomes d'Europa.
Veure Occità і Eurocom
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Occità і Europa
Euroregió Pirineus Mediterrània
Mapa de l'Euroregió L'Euroregió Pirineus Mediterrània, nascuda el 29 d'octubre de 2004, és un projecte de cooperació política entre Catalunya, les Illes Balears, l'Aragó, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus.
Veure Occità і Euroregió Pirineus Mediterrània
Eusa
Eusa (nom occità) (en francès Eauze) és una ciutat del departament francès del Gers, capital del cantó d'Eusa, amb gairebé 4.000 habitants i a 164 metres sobre el nivell del mar.
Veure Occità і Eusa
Fabulous Trobadors
Fabulous Trobadors és un grup de música de Tolosa, fundat el 1987, que ha desenvolupat un estil particular basat en el folklore occità i els ritmes del nord-est del Brasil.
Veure Occità і Fabulous Trobadors
Fèlix Castanh
Fèlix Castanh (La Bastida de Murat, Òlt, Migdia-Pirineus, 1920 - 22 de gener de 2001), ha estat un escriptor en llengua occitana.
Veure Occità і Fèlix Castanh
Fòs
Fòs o Fòs de Mar (nom occità; en francès Fos-sur-Mer) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Fòs
Felibritge
El Felibritge (en occità: lo Felibritge segons la norma clàssica o lou Felibrige segons la norma mistralenca) és un moviment cultural dedicat a la llengua i la cultura occitanes, amb algunes connexions als Països Catalans.
Veure Occità і Felibritge
Felip Gardy
Felip Gardy (en francès conegut com a Philippe Gardy, Chalon-sur-Saône, Borgonya 1948) és un poeta i occitanista francès, nascut en una família on es parlava occità i català.
Veure Occità і Felip Gardy
Felluns
Dolmen de DePeyralade Felluns (l'endònim occità és Felhuns o Felhunhs i oficialment, en francès, Felluns) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і Felluns
Fenolhet
Topònim occità derivat de fenolh, 'fonoll'.
Veure Occità і Fenolhet
Fenolleda
Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.
Veure Occità і Fenolleda
Fenollet
Fenollet (l'endònim occità és Fenolhet i el topònim oficial en francès, Fenouillet) és un municipi occità de la comarca de la Fenolleda (Fenolheda).
Veure Occità і Fenollet
Ferabràs
Representació de Ferabràs a una edició de finals del segle XV Ferabràs (forma occitana; en francès és Fierabras) és una novel·la occitana de temàtica èpica carolíngia, escrita entre 1230 i 1240 i que consta d'uns 5.000 versos.
Veure Occità і Ferabràs
Fernán Coronas
Fernán Coronas (* Cadavéu, 7 d'agost de 1884 - † Ḷḷuarca, 28 de gener de 1939) és el pseudònim amb el qual es coneix al religiós i poeta asturià Galo Antonio Fernández.
Veure Occità і Fernán Coronas
Flamenca
Flamenca o Roman de Flamenca és una novel·la anònima occitana, atribuïda sovint a Arnaud de Carcassés, escrita entre 1240 i 1270 a la Roergue.
Veure Occità і Flamenca
Flauta
La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.
Veure Occità і Flauta
Fluris
Fleury, en occità Perinhan o Fluris, és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Fluris
Foie gras
Paté de foie gras. El foie gras (en occità llenguadocià fetge gras, en occità gascó hitge gras i en francès, foie gras) és una especialitat culinària molt apreciada en la gastronomia occitana feta amb el fetge hipertrofiat d'una oca o d'un ànec que ha estat sobrealimentat.
Veure Occità і Foie gras
Foix (Occitània)
Foix (en occità Fois, en francès Foix) és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l'Arieja i de l'antic País de Foix.
Veure Occità і Foix (Occitània)
Folco de Baroncelli-Javon
Folco de Baroncelli-Javon (Ais de Provença 1869 - Avinyó 1943) fou un aristòcrata i escriptor occità.
Veure Occità і Folco de Baroncelli-Javon
Fonologia de l'occità
La fonologia de l'occità és similar a la del català fent que es puga parlar d'un grup lingüístic occitanocatalà.
Veure Occità і Fonologia de l'occità
Font de Valclusa
El riu Sorgue més enllà de la font La font de Valclusa (en occità Vauclusa, la fònt de Vauclusa, en francès Fontaine de Vaucluse), situada prop d'Avinyó, al peu d'un penya-segat abrupte de 230 m, amb 630 milions de metres cúbics anuals és el broll d'aigua més gran de França i el cinquè de tot el món.
Veure Occità і Font de Valclusa
Forton
Forton (en francès Fourtou) és una vila de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude, districte de Limós, cantó de Coisan.
Veure Occità і Forton
Fos
* Física: un material que ha passat per un procés de Fusió (canvi d'estat).
Veure Occità і Fos
Fossa (Fenolleda)
Fossa (l'endònim occità és Fòssa i el topònim oficial en francès, Fosse) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і Fossa (Fenolleda)
Fraisse de Cabardés
Fraisse Cabardés (nom occità, en francès Fraisse-Cabardès) és un municipi de França de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude.
Veure Occità і Fraisse de Cabardés
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Veure Occità і França Occidental
François Bayrou
François Bayrou (en occità, Francés Vairon) (Bordèras, 25 de maig de 1951) és un polític francès de Bearn, actual president del Moviment Demòcrata.
Veure Occità і François Bayrou
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Occità і Francès
Francés Rainoard
Francés Rainoard o François Just Marie Raynouard (Brinhòla, Var, Provença-Alps-Costa Blava, 18 de setembre del 1761- Passy-lès-Paris, 27 d'octubre del 1836) fou un filòleg, historiador i dramaturg francès d'origen occità.
Veure Occità і Francés Rainoard
Francesc
Francesc és un nom propi masculí d'origen italià.
Veure Occità і Francesc
Francesc Xavier Lamuela García
Francesc Xavier Lamuela Garcia (Barcelona, 1950) és un lingüista català.
Veure Occità і Francesc Xavier Lamuela García
Francesos
Els francesos (en francès, les Français) són els ciutadans de França, que prenen el seu nom dels francs (que vol dir "lliures"), una tribu germànica que envaí la Gàl·lia cap a la fi de l'Imperi Romà.
Veure Occità і Francesos
Francoprovençal
Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.
Veure Occità і Francoprovençal
Frederic Amouretti
Fréderic Amouretti (Toló 1863- Marsella 1903) fou un intel·lectual regionalista occità.
Veure Occità і Frederic Amouretti
Frederic Mistral
Frederic Mistral (Malhana, Provença, 8 de setembre del 1830 — 25 de març del 1914) fou un dels escriptors occitans més importants per a la renaixença de la llengua occitana al.
Veure Occità і Frederic Mistral
Frejús
Frejús (nom occità, en francès Fréjus) és una ciutat del sud-est de Provença.
Veure Occità і Frejús
Friedrich Christian Diez
Friedrich Christian Diez (Gießen, a Hesse-Darmstadt, 1794 - Bonn, 29 de maig de 1876) va ser un filòleg alemany.
Veure Occità і Friedrich Christian Diez
Frontonh
Fronton (en occità Frontonh) és un municipi del departament francès de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Frontonh
Fruit
Raïm, fruit de la vinya. En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures.
Veure Occità і Fruit
Fuvèu
Fuvèu (nom occità; en francès Fuveau) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Fuvèu
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Veure Occità і Gallec
Ganhac de Garona
Ganhac de Garona (occità Gagnac-sur-Garonne) és un municipi francès, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Ganhac de Garona
Gap
Gap (nom occità i francès) és un municipi francès, situat al departament d'Alts Alps i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Gap
Garait
Garait (nom occità; en francès Guéret) és un municipi francès, situat al departament de la Cruesa i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Garait
Gard
El Gard (30) (en francès i occità Gard) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Veure Occità і Gard
Gardarem la Tèrra
Gardarem la Tèrra és un moviment polític occità nascut arran de l'embranzida altermundista que es va produir a l'estat francès.
Veure Occità і Gardarem la Tèrra
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Veure Occità і Garona
Gastó III de Foix
Segell de Gastó III de Foix Gastó III de Foix i X de Bearn, conegut pel sobrenom de Gastó Febus, Gaston Fèbus en occità (1331 - Ortés, França, 1391), fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1343-1391).
Veure Occità і Gastó III de Foix
Gaston Doumergue
Gaston Doumergue (Aigasvivas (Gard), Provença 1 d'agost de 1863 - 18 de juny de 1937) fou un polític francès, que fou President de la República francesa del 1924 al 1931.
Veure Occità і Gaston Doumergue
Gastronomia d'Occitània
La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.
Veure Occità і Gastronomia d'Occitània
Gàrgola
Gàrgola (del ''Dictionnaire raisonné de l'architecture française'', 1854-1868) Gàrgola de la catedral de Barcelona Gàrgola moderna, catedral de Chichester, que mostra un rec. Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller o occità gorgolh/gargolh/borbolh o gargolha, gargalh - baix llatí gargaillusTresòr dau Felibritge, Frederic Mistral-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí: gurgŭlio raig o broll d'aigua, d'una font, etc., o gargărīzo i grec: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte) o carassa és una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades.
Veure Occità і Gàrgola
Gèmas
Gèmas (en occità modern Gèmas; en occità antic Gèmenas; en francès Gémenos) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Gèmas
Genocidi cultural
Manifestació a Carcassona el 2005 per la presència de l'occità a l'educació, a contracorrent del genocidi cultural perpetrat per l'Estat francès.El genocidi cultural és un tipus de genocidi que consistix en l'eliminació, substitució o inutilització de la cultura d'un grup humà sense necessitat d'eliminar físicament a les persones que practiquen eixa cultura.
Veure Occità і Genocidi cultural
Genocidi lingüístic
El genocidi lingüístic és la mort intencionada d'una llengua.
Veure Occità і Genocidi lingüístic
Georges Pompidou
Georges Pompidou -en occità Jòrdi Pompidor- (Montboudif, Cantal, 1911 – París, 1974) fou un polític francès que fou President de la República francesa del 1969 al 1974.
Veure Occità і Georges Pompidou
Gerhard Rohlfs
Gerhard Rohlfs (Berlín, 14 de juliol de 1892 - Tübingen, 12 de setembre de 1986) va ser un dels lingüistes i dialectòlegs més importants de la filologia romànica de la primera meitat del.
Veure Occità і Gerhard Rohlfs
Gers
Gers (en occità Gers o Gèrç i en francès Gers) és un departament de la regió Occitània a França, que té per capital Aush.
Veure Occità і Gers
Gilabert de Pròixida i de Centelles
Gilabert de Pròixida —Próixita o Pròixita— i de Centelles (València, ? – Gènova, 1405) fou un poeta valencià.
Veure Occità і Gilabert de Pròixida i de Centelles
Ginestars
Ginestars (en occità Ginestars, en francès Ginestas) és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Ginestars
Ginhac (Boques del Roine)
Ginhac de la Nerta (nom occità; en francès Gignac-la-Nerthe) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Ginhac (Boques del Roine)
Gironda
La Gironda (33) (Gironda en occità, Gironde en francès) és un departament situat al sud-oest de França, a la regió de Nova Aquitània.
Veure Occità і Gironda
Glaudi Brueis
Glaudi Brueis fou un escriptor en occità, nascut a Ais de Provença el 1570.
Veure Occità і Glaudi Brueis
Golf de Biscaia
El golf de Biscaia (en castellà: Golfo de Vizcaya, en basc: Bizkaiko golkoa, en francès: golfe de Gascogne, en gallec: O golfo de Biscaia, en occità: golf de Gasconha, en bretó: Pleg-mor Gwaskogn) és un ampli golf de l'oceà Atlàntic Nord localitzat a la part occidental d'Europa.
Veure Occità і Golf de Biscaia
Golf del Lleó
El golf del Lleó (en occità golf del/dau Leon) és una petita part de la mar Mediterrània que se situa vora el litoral sorrenc empordanès, rossellonès, llenguadocià i provençal, des dels Pirineus (al cap de Creus) fins a Toló, segons la majoria de la cartografia consultable.
Veure Occità і Golf del Lleó
Google News
Google News és un agregador i cercador de notícies automatitzat que rastreja de forma constant la informació dels principals mitjans de comunicació en línia.
Veure Occità і Google News
Gos de muntanya dels Pirineus
El gos de muntanya dels Pirineus, també conegut per Muntanya dels Pirineus i Gran Pirineu (en occità: paton), és una raça de gos grossa i majestuosa, emprada tradicionalment per a la protecció del bestiar (gos pastor de guarda, gos ramader o ca de bestiar) a les pastures del Pirineu (especialment ovelles), i com a gos guardià.
Veure Occità і Gos de muntanya dels Pirineus
Gramatica occitana segon los parlars lengadocians
La Gramatica occitana segon los parlars lengadocians és una obra substancial i cabdal per a l'elaboració de la norma escrita de l'occità modern; la qual és majoritària hui mateix (se'n diu norma alibertina o clàssica).
Veure Occità і Gramatica occitana segon los parlars lengadocians
Gramaticalització
La gramaticalització és un procés que pot experimentar un mot consistent a adquirir un rol gramatical (nexe, auxiliar de perífrasis verbals, etc.). Sovint comporta una dessemantització, és a dir, perdre tot o part del seu significat bàsic.
Veure Occità і Gramaticalització
Groc
El groc és el color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm.
Veure Occità і Groc
Guerau III de Cabrera
Guerau III de Cabrera (? - ~1180), va ser un noble i trobador del, vescomte d'Àger, vescomte de Girona i vescomte de Cabrera (v 1145-v 1180).
Veure Occità і Guerau III de Cabrera
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Occità і Guerra dels Cent Anys
Guiena
La Guiena (en, en) és una regió occitana que comprèn els territoris de la vall de la Garona, i que limita al nord amb el Llemosí, al sud amb la Gascunya i al sud-est amb el Llenguadoc.
Veure Occità і Guiena
Guilhem de Tudela
Guilhem de Tudela fou un trobador navarrès en occità del.
Veure Occità і Guilhem de Tudela
Guillem de Cabestany
Guillem de Cabestany s'allunya cavalcant en aquesta miniatura d'un cançoner; BnF ms. 854 fol. 105v Guillem de Cabestany (ca. 1162 – ca. 1212) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador català especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real, en la qual la seva dama fou Saurimonda de Navata.
Veure Occità і Guillem de Cabestany
Guillem de Torroella
Guillem de Torroella (també escrit Torroelha) fou un poeta mallorquí (d'ascendència empordanesa), que va viure durant el (es pensa que nasqué cap al 1348).
Veure Occità і Guillem de Torroella
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Veure Occità і Guillem IX d'Aquitània
Henri Grégoire
Henri Grégoire (4 de desembre de 1750 - 20 de maig de 1831), conegut també com a Abat Gregori (en francès, Abbé Grégoire), fou un capellà francès, esdevingut bisbe constitucional de Blois durant la Revolució Francesa de la qual fou un dels dirigents.
Veure Occità і Henri Grégoire
Història d'Occitània
Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.
Veure Occità і Història d'Occitània
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Veure Occità і Història de la llengua catalana
Història dels Països Baixos
Màscara d'un guerrer romà, descoberta prop de Leiden (1); escut d'armes de la casa dels Borgonya (2); escut d'armes de la casa hispànica en territori Habsburg (3); l'influent teòleg d'Utrecht Adriaan Florenszoon Boeyens (1459–1523), conseller de Carles V i després papa de Roma (4); portada de la primera Bíblia traduïda al neerlandès (5); ''La noia de la perla'', quadre de Vermeer (6); fotografia de les destrosses resultants de la invasió nazi (7) La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès.
Veure Occità і Història dels Països Baixos
Home de Cromanyó
Els homes de Cromanyó o homes moderns més antics d'Europa foren les primeres poblacions europees dHomo sapiens que van desenvolupar-se des d'aproximadament fa uns 50.000 anys i que podrien descendir d'individus migrats des de l'Àfrica fa uns 100.000 anys.
Veure Occità і Home de Cromanyó
Homiliari
Un homiliari és un llibre litúrgic on es recollien diverses homilies, que eren predicades durant la missa.
Veure Occità і Homiliari
Homosexualitat
figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.
Veure Occità і Homosexualitat
Huguet de Mataplana
Huguet de Mataplana (1174?-1213), marquès de Mataplana, fou un noble català i trobador, nebot de Ponç de Mataplana, a qui Guillem de Berguedà atacà en diversos sirventesos.
Veure Occità і Huguet de Mataplana
Igualada
Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.
Veure Occità і Igualada
Immersió lingüística
La immersió lingüística és l'exposició intensiva a una segona llengua, vivint en una comunitat que la parli de forma habitual, per tal d'aprendre-la més ràpidament i assolir així el bilingüisme dels aprenents.
Veure Occità і Immersió lingüística
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure Occità і Imperi Carolingi
Iodització
La iodització, o ieisme històric, és un tret històricament propi del bloc oriental de dialectes del català que consisteix en l'articulació com a (i consonàntica) de l'evolució dels grups llatins C'L, G'L, LE, LI (amb i consonàntica), un grup que mai no apareix a principi de paraula.
Veure Occità і Iodització
Isaac Despuech Sage
Portada del llibre de Despuech Sage, 1636 Isaac Despuech Sage (Montpeller, 1584-1642) fou un escriptor en occità.
Veure Occità і Isaac Despuech Sage
Isard pirinenc
Isard (conegut com a sarrio a l'Aragó). Jacetània. Pirineu d'Osca Lisard (Rupicapra pyrenaica) (en aragonés: sarrio, chizardo, ixarzo o ixarso, en asturià: robecu, robezu, en castellà: rebeco, en èuscar: Pirinioetako sarrio, en occità aranès i occità general: isard, sarri, craba per la femella, en francès: chamois des Pyrénées, isard, i en italià: camoscio, camoscio pirenaico o camoscio dei Pirenei), de vegades anomenat isard pirinenc per distingir-lo de l'isard alpí (R. rupicapra), és un bòvid freqüent als Pirineus.
Veure Occità і Isard pirinenc
Isèra
L'Isère o la Isèra (38) (Isère en francès, Isera en francoprovençal i Isèra en occità) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Occità і Isèra
Ismael Girard
Ismael Girard (Gensac, Gironda, Aquitània 1898 - Tolosa 1976) fou un escriptor i metge occità.
Veure Occità і Ismael Girard
ISO 639-1
ISO 639-1 és la primera part de l'estàndard tècnic ISO 639.
Veure Occità і ISO 639-1
Issoudun
Issoudun (Essaudun en occità) és una comuna francesa del departament de l'Indre, de la regió de Centre-Vall del Loira.
Veure Occità і Issoudun
Istòria d'Adrian
Istòria d'Adrian (francès Histoire d'Adrien) és un film de Jean-Pierre Denis projectat per primer cop al Festival Internacional de Cinema de Canes de 1980.
Veure Occità і Istòria d'Adrian
Istre
Istre (nom occità) (en francès Istres) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Istre
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Occità і Italià
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Occità і Itàlia
Ives Roqueta
Ives Roqueta (Seta, 29 de febrer de 1936 - Lo Pont de Camarés, 4 de gener de 2015) fou un escriptor occità en llengua occitana.
Veure Occità і Ives Roqueta
Jacme Taupiac
Jacme Taupiac (Gimat, Bèumont de Lomanha, Tolosa de Llenguadoc, 12 de febrer de 1939) és un lingüista i escriptor occità.
Veure Occità і Jacme Taupiac
Jasmin
Jasmin o Jansemin és el nom amb què fou conegut Jacme Boèr (Agen, Guiena, 6 de març de 1798- 4 d'octubre de 1864), poeta occità del.
Veure Occità і Jasmin
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Occità і Jaume el Conqueridor
Jean Jaurès
Jean Jaurès -en occità, Joan Jaurés- (Castras, Llenguadoc, 3 de setembre del 1859 - París, 31 de juliol del 1914) fou un dirigent i polític francès socialista.
Veure Occità і Jean Jaurès
Jean Moulin
Jean Moulin (Besiers, 20 de juny de 1899 - Metz, 8 de juliol de 1943) va ser un heroi que ha esdevingut després un símbol de la resistència francesa.
Veure Occità і Jean Moulin
Jean-François Coche
Jean-François Coche (París, 1946) és un llibreter i difusor a França de la llengua i la cultura catalana i occitana.
Veure Occità і Jean-François Coche
Jean-Henri Fabre
Jean-Henri Fabre Jean-Henri Fabre (Sant Leons, Occitània, 21 de desembre de 1823 - Serinhan dau Comtat, Provença, 11 d'octubre de 1915) fou un entomòleg francès d'origen occità.
Veure Occità і Jean-Henri Fabre
Jean-Joseph Saroïhandy
Jean-Joseph Saroïhandy (Saint-Maurice-sur-Moselle, 13 de setembre de 1867 - Courbevoie, 24 de juny de 1932) fou un lingüista romanista francès d'origen basc, especialitzat en les llengües dels Pirineus (català, occità -sobretot gascó-, aragonès i euskara).
Veure Occità і Jean-Joseph Saroïhandy
Jean-Pierre Rousselot
Jean(-Pierre) Rousselot (Saint-Claud, Charente, 14 d'octubre de 1846 - París, 16 de desembre de 1924) fou un foneticista i eclesiàstic francès.
Veure Occità і Jean-Pierre Rousselot
Joan Amade
Joan Amade (Ceret, el Vallespir 30 d'agost del 1878 - Ceret, 3 de març del 1949) fou un erudit, poeta i narrador nord-català, de mare catalana i de pare occità.
Veure Occità і Joan Amade
Joan Antoni Verdièr
Joan Antòni Verdièr (Bordeus 1779 - 1820) fou un poeta popular occità, més conegut com a Mèste Verdièr.
Veure Occità і Joan Antoni Verdièr
Joan Baptista Fabre
Joan Baptista Fabre (Someire, Provença 1727 - Cèlanòva (Montpelhièr), Llenguadoc 1783) fou un eclesiàstic i escriptor occità, alhora que un humanista culte.
Veure Occità і Joan Baptista Fabre
Joan Bodon
Joan Bodon (Crespinh, Avairon, 11 de desembre de 1920 - Arbatache, Algèria, 24 de febrer de 1975) fou un escriptor occità.
Veure Occità і Joan Bodon
Joan Carles-Brun
Joan Carles-Brun (Montpeller, 1870 - París, 1946) fou un escriptor i polític occità.
Veure Occità і Joan Carles-Brun
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Veure Occità і Joan Coromines i Vigneaux
Jordi
Jordi és un nom propi masculí, força estès entre els catalanoparlants, i en general, a la majoria de països tradicionalment de religió cristiana (en la forma pròpia de cada idioma).
Veure Occità і Jordi
Josèp Condò Sambeat
casa de la vila de Viella Josèp Condò Sambeat (Montcorbau, Vall d'Aran, 1867- Bossòst, 1919) fou un sacerdot, poeta i estudiós occità que escrigué gran part de les seves obres en occità aranès i, en menor mesura, en català.
Veure Occità і Josèp Condò Sambeat
Josèp Romanilha
Josèp Romanilha (Sant Romieg de Provença, 8 d'agost de 1818 - Avinyó, Provença, 24 de maig de 1891) fou un escriptor occità.
Veure Occità і Josèp Romanilha
Josep (nom)
Josep és un nom propi masculí d'origen hebreu: יוֹסֵף Yosef (amb vocalització en hebreu tiberià i arameu); actualment en hebreu és freqüent el diminutiu Yosi.
Veure Occità і Josep (nom)
Judeoprovençal
El judeoprovençal, també conegut com a shoadit (fr. antic: chouadit) o hebraico-comtadí, és una varietat d'occità actualment extinta.
Veure Occità і Judeoprovençal
Juli Cubainas
Juli Cubainas (L'Albenca, Òlt, Migdia-Pirineus 1894 – Concòts, Òlt 1975) fou un escriptor i religiós occità.
Veure Occità і Juli Cubainas
Juraments d'Estrasburg
Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.
Veure Occità і Juraments d'Estrasburg
Juranson
Juranson (en occità Juranson, en francès Jurançon) és una comuna occitana del departament francès dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Juranson
Kaj Tiel Plu
Kaj Tiel Plu (1986-) és un grup de músics especialitzat a versionar música popular catalana, occitana, sefardí i d'altres orígens i divulgar-la fora dels Països Catalans traduïda a la llengua auxiliar internacional esperanto.
Veure Occità і Kaj Tiel Plu
L'Agulhon
L'Agulhon (L'Agulhon en occità, pronunciat més o manco com a L'Agullú; i L'Aiguillon en francès) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і L'Agulhon
L'Argentièira
L'Argentièira (en occità L'Argentièira, en francès i oficial Largentière) és un municipi francès, situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Occità і L'Argentièira
L'Avelhanet (Arieja)
L'Avelhanet (Lavelanet en francès) és una població occitana situada al País d'Olmes (departament de l'Arieja, regió d'Occitània).
Veure Occità і L'Avelhanet (Arieja)
L'Esparra (Gironda)
L'Esparra de Medoc o L'Esparra (nom occità) (en francès Lesparre-Médoc o Lesparre) és un municipi francès, situat a Gascunya, en la península del Medoc, al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і L'Esparra (Gironda)
L'estaca
L'estaca és una cançó composta pel cantautor català Lluís Llach el 1968.
Veure Occità і L'estaca
L'Illa de Veniça
L'Illa de Sòrga o L'Illa de Venissa (noms en occità) (en francès oficial L'Isle-sur-la-Sorgue i en francès usual L'Isle-sur-Sorgue) és un municipi francès, situat al departament de la Valclusa i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і L'Illa de Veniça
La Bastida de Besplàs
La Bastida de Besplàs (occità La Bastide-de-Besplas) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і La Bastida de Besplàs
La Calandreta
La Calandreta és el nom que reben les escoles associatives (la primera es va crear a Pau, Bearn el 1979) dedicades a recuperar la llengua occitana.
Veure Occità і La Calandreta
La Ciutat (Boques del Roine)
La Ciutat (nom occità, en francès La Ciotat) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і La Ciutat (Boques del Roine)
La Clapa
La Clapa (nom occità; la forma oficial francesa és La Clape) és un massís que dona nom a una comarca natural de la regió històrica del Narbonès, al departament de l'Aude, a l'actual regió d'Occitània (França).
Veure Occità і La Clapa
La Cobertoirada
La Cobertoirada (La Cobertoirada en occità, La Couvertoirade en francès) és un municipi del departament francès de l'Avairon, a la regió d'Occitània.
Veure Occità і La Cobertoirada
La Crau
La Crau d'Ieras (nom occità) (en francès La Crau) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і La Crau
La Farleta
La Farleta (nom occità, antigament La Ferleda) (en francès La Farlède) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і La Farleta
La Gàrdia
La Gàrdia (Guardia Piemontese en italià) és un municipi d'Itàlia, a la província de Cosenza i a la regió de Calàbria.
Veure Occità і La Gàrdia
La Goleta
La Goleta La Goleta és una ciutat de Tunísia, a la governació de Tunis, situada uns 7 km a l'est de Tunis, a la costa, però a l'altre costat del llac de Tunis.
Veure Occità і La Goleta
La Grassa
La Grassa (en occità original: la Grassa; en francès: Lagrasse) és un municipi francès al districte de Carcassona del departament de l'Aude, dins la regió administrativa d'Occitània.
Veure Occità і La Grassa
La Lònda
La Lònda dei Mauras (nom occità) (en francès La Londe-les-Maures) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і La Lònda
La Novella
La Novella (La Novèla en occità i Port-la-Nouvelle en francès) és una població francesa de 5.000 habitants, a 45 quilòmetres al nord de Perpinyà, i a 238 de Barcelona.
Veure Occità і La Novella
La plaça del Diamant
La plaça del Diamant és una novel·la psicològica de l'escriptora Mercè Rodoreda.
Veure Occità і La plaça del Diamant
La Sanha
La Sanha (de Mar) (nom occità) (en francès La Seyne-sur-Mer) és un municipi francès, en l'aglomeració de Toló, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і La Sanha
La Setmana
La Setmana és un setmanari d'informació general redactat íntegrament en occità (grafia clàssica) de dotze pàgines creat el 1995 per Dàvid Grosclaude.
Veure Occità і La Setmana
La Talvera
La Talvera La Talvera a Castelnau d'Ari La Talvera és una associació musical occitana nascuda el 1979 a Còrdas d'Albigés amb l'objectiu d'ajudar a pagar les recerques etnomusicòlogiques de persones que miraven de salvar i revaloritzar la música tradicional occitana.
Veure Occità і La Talvera
La Tèsta
La Tèsta de Buc (nom occità: o) (en francès La Teste-de-Buch) és un comú francès al departament de la Gironda (regió de Nova Aquitània).
Veure Occità і La Tèsta
La Ternitat
La Trinitat, nom occità, antigament La Trinitat Victor, en francès La Trinité, és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і La Ternitat
La Tor de França
La Tor de França (històricament Triniac o la Torre de Triniac o encara la Tor de FenolledèsJean Sagnes (dir.), Le pays catalan, t. 2, Pau, Société nouvelle d'éditions régionales, 1985 o la Torre de Fenolledès) http://www.academia.edu/3253259/La_compra_del_Vizcondado_de_Rueda_en_1393._En_colaboraci%C3%B3n_con_Germ%C3%A1n_Navarro_y_Alejandro_Sola (en occità Triniac o la Tor de França; en francès i oficialment Latour-de-France, en francès informal Triniach), és un poble i municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і La Tor de França
La Valeta
La Valeta (nom occità) (en francès La Valette-du-Var) és un municipi francès, en l'aglomeració de Toló, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і La Valeta
La Vaur
La Vaur (en occità La Vaur; en francès Lavaur) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і La Vaur
Lapurdi
Lapurdi (Lapurdi en euskera, Labourd en francès, i Labord en occità gascó) és un dels set territoris del País Basc.
Veure Occità і Lapurdi
Laruntz
Laruntz o Laruns (nom occità; en francès Laruns) és una comuna bearnesa de la vall d'Aussau.
Veure Occità і Laruntz
Las Bòrdas d'Arisa
Las Bòrdas d'Arisa (occità Les Bordes-sur-Arize) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Las Bòrdas d'Arisa
Las Combarèlas
Las combarèlas (nom occità) o Les Combarelles (nom oficial francès) són unes coves amb pintures i gravats del paleolític superior situades al municipi Las Eisiás de Taiac (Eyzies-de-Tayac) al Perigord dins la Dordonya.
Veure Occità і Las Combarèlas
Las Tors
Las Tors (en occità Las tors, en francès Lastours) és un municipi del departament de l'Aude a la regió francesa d'Occitània.
Veure Occità і Las Tors
Latas
Latas (en occità: Latas, en francès Lattes) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Latas
Lauraguès
El Lauraguès (en occità Lauragués; en francès Lauragais o Lauraguais) és un parçan occità de l'oest del Llenguadoc, majoritàriament dins dels departaments d'Aude i Alta Garona, i amb alguns sectors menys extensos en els d'Arieja i Tarn.
Veure Occità і Lauraguès
Léon de Berluc-Perussis
Léon de Berluc-Perussis (Ate, 1835 - Ais de Provença, 1902), fou un advocat, intel·lectual, periodista i poeta occità dit lou felibre De Berlu.
Veure Occità і Léon de Berluc-Perussis
Lòrgas
Lòrgas (nom occità) (en francès Lorgues) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Lòrgas
Ledinhan
Ledinhan (occità) o Lédignan (oficialment i en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Ledinhan
Lei Penas
Lei Penas de Mirabèu (nom occità; en francès Les Pennes-Mirabeau) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Lei Penas
Lengon
Lengon (nom occità) (en francès Langon) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Lengon
Lerins
Mapa del 1727 de les Illes de Lerins Les Illes de Lerins (en occità Illas de Lerins, en francès îles de Lérins) estan situades a uns 700 m de la costa de Canes.
Veure Occità і Lerins
Lesinhan de las Corbièras
Lesinhan de las Corbièras (nom occità) (en francès Lézignan-Corbières) és un municipi francès al Llenguadoc de 8.266 habitants (1999), situat a 33 quilòmetres a l'est de Carcassona i a 20 quilòmetres a l'oest de Narbona.
Veure Occità і Lesinhan de las Corbièras
Leucata
Leucata (en occità Leucata, o, en francès Leucate) o antigament "Lleucata o Llocata" és un municipi occità de la comarca de Fitor que limita al sud amb Salses, Sant Hipòlit de la Salanca, Sant Llorenç de la Salanca i el Barcarès, amb els quals comparteix l'estany de Salses.
Veure Occità і Leucata
Leys d'Amors
L'obra dita Leys d'Amors és alhora una gramàtica occitana, probablement la més antiga de totes les llengües romàniques, i un tractat de poesia.
Veure Occità і Leys d'Amors
Liborna
Liborna (nom occità) (en francès Libourne) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Liborna
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Veure Occità і Ligúria
Limós
Limós (pronunciat en occità; el nom oficial francès és Limoux) és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Limós
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Veure Occità і Lingüística
Lingua franca
La lingua franca o sabir ('saber') fou un pidgin usat com a llengua vehicular per mariners i mercaders europeus, turcs i àrabs als ports del Mediterrani des del segle XI fins a mitjan segle XIX.
Veure Occità і Lingua franca
Liorna
Liorna (en italià Livorno, en lígur i occità: Ligorna, en llatí: Labro) és una ciutat de la província de Liorna, a l'oest de la Toscana situada a la riba del mar Tirrè, on constitueix un dels ports (és un port lliure) més importants de tot Itàlia.
Veure Occità і Liorna
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Veure Occità і Literatura catalana
Literatura francesa
La literatura francòfona inclou totes les obres escrites en francès, sigui al país que sigui i al segle que sigui.
Veure Occità і Literatura francesa
Literatura gallega
Literatura gallega és la literatura feta en gallec a Galícia o a l'antic Regne de Galícia.
Veure Occità і Literatura gallega
Literatura medieval
El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.
Veure Occità і Literatura medieval
Literatura occitana
Els primers texts de la literatura occitana aparegueren al: una Passió i Vida de sent Léger a Clarmont d'Alvèrnia; lEvangèli de sent Joan a Llemotges; els Boecis i el Cicle de Roland, del qual no hi ha constància escrita.
Veure Occità і Literatura occitana
Literatura sarda
Literatura sarda és la literatura feta en sard, la llengua romànica pròpia de l'illa de Sardenya, o bé en altres llengües per part d'escriptors sards.
Veure Occità і Literatura sarda
Llamprees
La llamprea com a motiu heràldic, escut de Nakkila, Finlàndia. Els petromizòntids (Petromyzontidae), coneguts popularment com a llamprees o llampreses, són una família de peixos molt primitius que pertanyen a la superclasse dels àgnats, és a dir, sense mandíbules i a la classe dels Cephalaspidomorphi.
Veure Occità і Llamprees
Llapis
Un llapis amb la goma d'esborrar a l'extrem Un llapis (plural, llapis) o més rarament un llàpit és un estri d'escriptura i dibuix, que es guia amb una mà i marca un suport.
Veure Occità і Llapis
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Veure Occità і Llatí vulgar
Llei Deixonne
La llei Deixonne fou la primera llei francesa que va autoritzar l'ensenyament de les llengües regionals de França.
Veure Occità і Llei Deixonne
Llemosí (antiga regió administrativa francesa)
El Llemosí (en occità Lemosin i en francès Limousin) fou una de les 26 regions de França, que només coincideix parcialment amb la regió històrica del Llemosí.
Veure Occità і Llemosí (antiga regió administrativa francesa)
Llemotges
Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.
Veure Occità і Llemotges
Llengües d'Espanya
345x345pxL'Estat Espanyol és un estat europeu amb una gran diversitat lingüística.
Veure Occità і Llengües d'Espanya
Llengües d'Itàlia
grec '''(GC)''' Les llengües d'Itàlia són els idiomes que es parlen a Itàlia i que a banda de l'italià són o han estat les llengües maternes de certs estrats socials.
Veure Occità і Llengües d'Itàlia
Llengües d'oïl
Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.
Veure Occità і Llengües d'oïl
Llengües de la Unió Europea
Els ciutadans de la Unió Europea tenen una gran diversitat de llengües.
Veure Occità і Llengües de la Unió Europea
Llengües gal·loromàniques
Les llengües gal·loromàniques són un grup de llengües romàniques (descendents del llatí vulgar) que es localitzen a l'antiga Gàl·lia.
Veure Occità і Llengües gal·loromàniques
Llengües iberoromàniques
Les llengües iberoromàniques són un subgrup de llengües romàniques que possiblement formen un subgrup filogenètic dins de la família romanç.
Veure Occità і Llengües iberoromàniques
Llengües italooccidentals
Les llengües italooccidentals conformen el subgrup més gran de les llengües romàniques.
Veure Occità і Llengües italooccidentals
Llengües itàliques
Les llengües itàliques són un grup centum del grup del nord-oest de les llengües indoeuropees.
Veure Occità і Llengües itàliques
Llengües judeoromàniques
Les llengües judeoromàniques són les llengües derivades de les llengües romàniques, parlades per diverses comunitats jueves, que les van alterar fins al punt d'obtenir el reconeixement de llengües pròpies, les quals van passar a formar part del nombrós grup de les llengües jueves.
Veure Occità і Llengües judeoromàniques
Llengües occitanoromàniques
La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer.
Veure Occità і Llengües occitanoromàniques
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Occità і Llengües romàniques
Llengües Vives
Llengües Vives va ser una publicació que informava sobre l'actualitat lingüística del sud-oest europeu.
Veure Occità і Llengües Vives
Llengua de signes catalana
La llengua de signes catalana, llengua de signes de Catalunya o LSC és una llengua de signes utilitzada per més de 25.000 persones a Catalunya de les quals 12.000 són persones sordes.
Veure Occità і Llengua de signes catalana
Llengua llemosina
«Llemosí» va ser un terme que es va utilitzar a partir del per a designar la llengua catalana, inspirant-se en el seu parentiu amb l'occità i referint-s'hi a través del nom d'un dels dialectes occitans, el de la regió nord-occitana de Llemotges.
Veure Occità і Llengua llemosina
Llengua minoritzada
prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya Llengua minoritzada és un terme creat per la sociolingüística, aplicable a tot codi lingüístic que no gaudeix d'un ple reconeixement legal i/o ús social, ni és d'obligat coneixement en el seu territori històric, per raó de la imposició d'una llengua originàriament exògena.
Veure Occità і Llengua minoritzada
Llengua morta
elamita, que actualment són llengües mortes Una llengua morta és una llengua extingida que no es parla en cap comunitat en concret i no és la llengua materna de cap individu, sinó que roman només com a testimoni del passat o en documents escrits.
Veure Occità і Llengua morta
Llengua pròpia
Andorra Llengua pròpia és un terme jurídic que al·ludeix, en diferents Estatuts d'autonomia de comunitats autònomes d'Espanya, a llengües que han estat declarades oficials d'aquesta comunitat autònoma juntament amb el castellà, d'acord amb el que estableix l'article tercer de la Constitució espanyola.
Veure Occità і Llengua pròpia
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Veure Occità і Llenguadoc
Llenguadoc-Rosselló
El Llenguadoc-Rosselló (Lengadòc-Rosselhon en occità, Languedoc-Roussillon en francès) fou una regió administrativa al sud de França, integrada actualment a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Llenguadoc-Rosselló
Llibre Jutge
El Llibre dels jutges, Llibre jutge o Llibre dels judicis és la versió catalana del Liber Iudiciorum o Codi de Recesvint, de la qual es coneixen dos fragments: un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat (1220-1230) i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell (1060-1080).
Veure Occità і Llibre Jutge
Llibre Vermell de Montserrat
Una pàgina del '''Llibre Vermell de Montserrat''' El Llibre Vermell de Montserrat (1399) és un còdex de grans proporcions (423 x 310 mm), escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, notacions musicals, adornat amb elegants miniatures, en el qual es troba la primera notació coreogràfica, que era encara molt rudimentària, de què hom té notícia al món.
Veure Occità і Llibre Vermell de Montserrat
Llista de codis SIL
Els codis SIL són combinacions de tres lletres que permeten identificar les llengües actuals que existeixen arreu del món.
Veure Occità і Llista de codis SIL
Llista de formatges d'Occitània
Un mapa d'Occitània Rocafort Els formatges d'Occitània (en occità, formatge, hormatge, fromatge o forma) sobten pel seu gran nombre i varietat.
Veure Occità і Llista de formatges d'Occitània
Llista de llengües del món
La llista de llengües del món es basa en el codi ISO 639-3.
Veure Occità і Llista de llengües del món
Llista de municipis dels Alts Alps
Municipis dels Alts Alps Llista dels 177 municipis del departament francès dels Alts Alps (05).
Veure Occità і Llista de municipis dels Alts Alps
Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa
En aquesta llista, s'hi inclouen persones relacionades amb la Revolució Francesa tant si van simpatitzar-hi com si hi van estar en contra.
Veure Occità і Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa
Llista de trobadors
La llista de trobadors i trobadores (trobairitz) és classificada segons el lloc de procedència i comprèn aquells poetes i compositors medievals que van escriure poesia lírica i poemes en occità.
Veure Occità і Llista de trobadors
Llista dels municipis dels Alps de l'Alta Provença
Llista dels 198 municipis del departament francès dels Alps de l'Alta Provença (04).
Veure Occità і Llista dels municipis dels Alps de l'Alta Provença
Llombard
El llombard (en llombard lombard, pronunciat lumˈbaːɾt o lomˈbaɾt) és una llengua romànica parlada principalment al nord d'Itàlia, concretament a la major part de la Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos cantons suïssos.
Veure Occità і Llombard
Lluís Fullana i Mira
Lluís Fullana i Mira, conegut popularment com el pare Fullana, (Benimarfull, Comtat, 1871 - Madrid, 1948) fou un gramàtic, erudit i religiós valencià.
Veure Occità і Lluís Fullana i Mira
Lo Baucet (Var)
Lo Baucet (nom occità, ço és "el Petit Balç") (en francès Le Beausset) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Lo Baucet (Var)
Lo Blanc (Indre)
Lo Blanc (nom occità; Le Blanc en francès) és una comuna francesa, situada al departament de l'Indre i a la regió de Centre-Vall del Loira.
Veure Occità і Lo Blanc (Indre)
Lo Bocau
Bocau (nom occità) (en basc Bokale, en francès Boucau) és un municipi d'Occitània, a la regió històrica de Gascunya i a la província antiga de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).
Veure Occità і Lo Bocau
Lo Canet
Lo Canet (nom occità) (en francès Le Cannet) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Lo Canet
Lo Grau dau Rèi
Lo Grau dau Rei (occità estàndard: Lo Grau dau Rei; occità popular: Lo Grau dau Rèi; francès oficial: Le Grau-du-Roi) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Lo Grau dau Rèi
Lo Lavandor
Lo Lavandor (nom occità, en francès Le Lavandou) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Lo Lavandor
Lo Leberaubre
Lo Leberaubre és una revista occitana en versió llemosina consagrada a la poesia animista i pagana, als contes moderns i a les novel·les fantàstiques.
Veure Occità і Lo Leberaubre
Lo Luc
Lo Luc (nom occità) (en francès Le Luc) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Lo Luc
Lo Martegue
Lo Martegue (nom occità, en francès Martigues i antigament Les Martigues) és una ciutat de Provença, Occitània, al departament de les Boques del Roine, França, coneguda sota el nom de «Venècia provençal».
Veure Occità і Lo Martegue
Lo Mueg
Lo Muei (nom occità) (en francès Le Muy) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Lo Mueg
Lo Pòrt de Boc
Lo Pòrt de Boc (nom occità; en francès Port-de-Bouc) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Lo Pòrt de Boc
Lo Plan de Cucas
Lo Plan de Cucas (nom occità; en francès Plan-de-Cuques) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Lo Plan de Cucas
Lo Pradet
Lo Pradet (nom occità) (en francès Le Pradet) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Lo Pradet
Lo Puèi de Velai
Lo Puèi de Velai (en francès i oficialment Le Puy-en-Velay), és una ciutat de França, capital del departament de l'Alt Loira, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Occità і Lo Puèi de Velai
Lo Puget de Frejús
Lo Puget d'Argenç (nom occità, ço és "el Petit Puig") (en francès Puget-sur-Argens) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Lo Puget de Frejús
Lo Rosièr
Lo Rosièr (nom occità, en francès Le Rozier) és un poble situat a la confluència del riu Tarn i el seu afluent la Jonta, al peu dels espadats dels Causses (altiplans calcaris) de Sauvatèrra, Negre i Mejan, dins de les gorges del Tarn i a l'inici de les de la Jonta.
Veure Occità і Lo Rosièr
Lo Vilar de Lans
Lo Vilar de Lans (en occità Lo Vilar de Lans, en francès Villard-de-Lans) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Occità і Lo Vilar de Lans
Loís Alibèrt
Loís Alibèrt (Bram, Lauraguès, 12 d'octubre de 1884 - Montpeller, 16 d'abril de 1959) fou un lingüista i gramàtic occità.
Veure Occità і Loís Alibèrt
Loís Combas
Loís Combas (Bedarius, 30 de maig de 1925 - Cenhac, Llenguadoc, 22 de setembre de 2006) més conegut com a Joan de Cantalausa, nom amb el qual signava les seves obres, fou un sacerdot catòlic, professor, escriptor, lingüista i gran defensor de la llengua i cultura occitanes.
Veure Occità і Loís Combas
Loïs Romieu
Loïs Romieu (Nimes, 1829 - 1894) fou un escriptor occità.
Veure Occità і Loïs Romieu
Lodeva
Lodeva (Lodeva en occità; Lodève en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc situada al nord del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània, a l'estat francès.
Veure Occità і Lodeva
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Veure Occità і Loira
Loira (departament)
El Loira (Loire en francès, Lêre en francoprovençal i Léger o Leir en occità) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Occità і Loira (departament)
Lorda
Lorda, o Lurda (en occità Lorda, en francès Lourdes), és una ciutat de la Gascunya situada a les planures de la Bigorra a una altitud de 400 metres.
Veure Occità і Lorda
Los Arcs
Leis Arcs (nom occità) (en francès: Les Arcs, Les Arcs-sur-Argens) són un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Los Arcs
Los Banhs de Rènnas
Los Banhs de Rènnas (nom occità; en occità més local: Les Banhs de Rènnas; en francès: Rennes-les-Bains) és una vila de la regió d'Occitània, departament de l'Aude, districte de Limós, cantó de Coisan, situada a 312 metres d'altura sobre el nivell del mar, que té prop de 200 habitants i està creuada pel riu Sals.
Veure Occità і Los Banhs de Rènnas
Losera
El Losera (48) (en francès Lozère i en occità Losera) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Veure Occità і Losera
Lou Tresor dóu Felibrige
Lou Tresor dóu Felibrige (en grafia mistralenca occitana; Lo Tresaur dau Felibritge en grafia clàssica occitana), abreviat sovint TDF, és un diccionari de la llengua occitana, obra de Frederic Mistral, escrit entre els anys 1878 i 1886.
Veure Occità і Lou Tresor dóu Felibrige
Luc d'Aude
Luc d'Aude o Luc és una vila a la regió d'Occitània i al departament de l'Aude, districte (o arrondissement) de Limós, i cantó de Coisan, a la vora del riu Aude.
Veure Occità і Luc d'Aude
Lunèl
Lunèl (en francès: Lunel) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Lunèl
Maçat
Massat (en francès) o Maçat (en occità, amb c etimològica) és un municipi francès, situat al Departament de l'Arieja a la regió Occitània.
Veure Occità і Maçat
Malhana
Malhana (nom occità; el nom oficial francès és Maillane) és una vila de la Provença.
Veure Occità і Malhana
Manòsca
Manòsca (nom occità, antigament Manoasca; en francès Manosque) és un municipi francès, situat al departament dels Alps de l'Alta Provença i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Manòsca
Manifestació per l'occità
La Manifestació per l'occità anomenada Anem! Per la lenga occitana, òc! és una manifestació organitzada pel col·lectiu Manifestar per l'occitan.
Veure Occità і Manifestació per l'occità
Manuel Milà i Fontanals
''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.
Veure Occità і Manuel Milà i Fontanals
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Occità і Mar Mediterrània
Marca llemosina
Un dels primers escuts de la Marca és el de la casa dels Lusignan. La Marca llemosina (en occità: la Marcha, en francès la Marche) és un territori històric d'Occitània, al nord, en una zona de llengua occitana que és veïna de la zona de llengua d'oïl.
Veure Occità і Marca llemosina
Marcela Delpastre
Marcela Delpastre (Germont, comuna de Chambaret, Corresa, 1925-1998) és una escriptora en occità del Llemosí.
Veure Occità і Marcela Delpastre
Maria
Maria és un nom de dona de tradició cristiana provinent de l'hebreu Míriam.
Veure Occità і Maria
Maria Barbal i Farré
Maria Barbal i Farré (Tremp, 17 de setembre de 1949) és una destacada escriptora en llengua catalana amb èxit internacional.
Veure Occità і Maria Barbal i Farré
Maria Roanet
Maria Roanet (Besiers, 1936) és una cantant i escriptora occitana.
Veure Occità і Maria Roanet
Marilís Orionaa
Marilís Orionaa (Valançun, 1959) és el nom artístic de la cantant i cantautora occitana Dominique Anne-Marie Narioo (Domenja Anna-Maria Nariòu en occità).
Veure Occità і Marilís Orionaa
Marina Llansana i Rosich
és una filòloga, periodista i política catalana d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
Veure Occità і Marina Llansana i Rosich
Marinhana
Marinhana (nom occità) (en francès Marignane) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Marinhana
Marmanda
Marmanda (nom occità) (en francès Marmande) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Marmanda
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Occità і Marsella
Martí de Riquer i Morera
Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català.
Veure Occità і Martí de Riquer i Morera
Masamet
Masamet (en occità; en francès Mazamet) és una població francesa situada al Departament del Tarn a la regió Occitània.
Veure Occità і Masamet
Mascota
El pingüí Tux, la mascota de Linux Una mascota és un ésser (sovint un animal) o una cosa que serveix com a símbol o per a portar sort a un grup de persones, una institució, una empresa o un esdeveniment important.
Veure Occità і Mascota
Massís Septentrional
França, en una imatge de radar de la NASA. El '''Massís Septentrional''' hi destaca com una àmplia massa rogenca a la part centremeridional. A la frontera sud-oriental amb Itàlia hi ha els Alps i al sud, als confins amb la península Ibèrica, hi ha els Pirineus.
Veure Occità і Massís Septentrional
Massilia Sound System
Massilia Sound System és un grup de reggae aparegut a Marsella en els anys 1980 que ha sabut desenvolupar una versió «provençal» del reggae / rub-a-dub jamaicà a través de lletres cantades en occità i en francès, i un so característic, amb una base de caixes de ritmes i de samples trets de la tradició local o dels seus col·legues.
Veure Occità і Massilia Sound System
Mauguòu
Mauguòu (pronunciat en occità), antigament Melgor/Melgur/Malgur, després Melguel o Melguer (en francès Mauguio, ant. Melgue(i)l) és una localitat situada a la costa mediterrània del sud d'Occitània, al departament de l'Erau, al Llenguadoc, vorejant l'Estanh de l'Òrt (mal traduït en francès com a Etang de l'Or).
Veure Occità і Mauguòu
Maurí
Maurí (en francès i oficialment Maury, en occità és Maurin) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і Maurí
Mauresca Fracàs Dub
Mauresca Fracàs Dub és un grup de música reggae-ragga occità, creat el 1998.
Veure Occità і Mauresca Fracàs Dub
Mauriac (Cantal)
Mauriac (en occità Mauriac, en alvernès Mouriat) és un municipi francès i subprefectura, situat al departament de Cantal i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Occità і Mauriac (Cantal)
Max Roqueta
Max Roqueta (Argelièrs, Llenguadoc, 8 de desembre de 1908 - Montpeller, 22 de juny de 2005) fou un dels escriptors i poeta occitans més famosos del.
Veure Occità і Max Roqueta
Max Wheeler
Max Woodfield Wheeler (15 d'octubre de 1946, Pinner, Middlesex) és un dels lingüistes i estudiosos britànics més experts en llengua catalana.
Veure Occità і Max Wheeler
Mètrica (poesia)
La mètrica, en poesia, és la disciplina que s'ocupa de l'estructura rítmica dels versos i de la seva tècnica de Composició literària.
Veure Occità і Mètrica (poesia)
Mònaco
El Principat de Mònaco és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).
Veure Occità і Mònaco
Melgorès
Melgorès El melgorès o malguiurès/malguirès (en occità: melgoirés) era una moneda de billó encunyada a l'inici pels comtes de Mauguiò i després pels senyors de Montpeller, amb la participació del bisbe i dels cònsols de la ciutat.
Veure Occità і Melgorès
Menèrba (Erau)
Menerba (Menèrba en occità, Minerve en francès) és un municipi occità del Llenguadoc del departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Veure Occità і Menèrba (Erau)
Mende
Mende (nom occità i francès) és una ciutat del departament francès del Losera i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Mende
Menerbès
El Menerbès (en occità Menerbés, en francès Minervois) és una regió històrica i comarca natural dins l'actual regió del Llenguadoc-Rosselló (França), als departaments de l'Aude i l'Erau, formada pels antics territoris del vescomtat de Menerba.
Veure Occità і Menerbès
Menton
Menton (pronunciat en occità i localment; en francès) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Menton
Mercè
Basílica de la Mercè a Barcelona Mercè o Mercé és un nom que prové de l'arrel llatina merx, que significa recompensa.
Veure Occità і Mercè
Merens (Arieja)
Merens o Merenç (en francès i oficialment Mérens-les-Vals, en occità Merens) és un municipi francès de la regió d'Occitània, al departament de l'Arieja.
Veure Occità і Merens (Arieja)
Mesa (Erau)
Mesa (nom occità, en francès Mèze) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Mesa (Erau)
Metàtesi (lingüística)
Una metàtesi (del grec μετάθεσις, transliterat estrictament com metàthesis, "transposició") és un fenomen fonètic que consisteix en un canvi d'ordre de dos o més sons en l'interior d'una paraula.
Veure Occità і Metàtesi (lingüística)
Micheu Chapduelh
Micheu Chapduelh (Agonac, Dordonya, 1947) és un escriptor i cantant occità.
Veure Occità і Micheu Chapduelh
Migdia-Pirineus
Migdia-Pirineus (en occità Miègjorn-Pirenèus, en francès Midi-Pyrénées) fou una regió administrativa de la República Francesa amb capital a Tolosa, una de les set en què és dividida Occitània.
Veure Occità і Migdia-Pirineus
Millars (Rosselló)
Sardanes a la fira de '''Millars''' Millars (en francès Millas) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 4.077 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Veure Occità і Millars (Rosselló)
Miquèu Camelat
Miquèu Camelat (Arrens, Alts Pirineus, 26 de gener de 1871 - Tarba, Alts Pirineus, 1962) fou un escriptor occità, en la varietat gascona.
Veure Occità і Miquèu Camelat
Miquèu Grosclaude
Miquèu Grosclaude (Nancy, 8 de juliol de 1926 - Pau, Bearn, 21 de maig de 2002) va ser professor de filosofia i, sobretot, lingüista occità dedicat a l'estudi i divulgació de la llengua occitana de la Gascunya.
Veure Occità і Miquèu Grosclaude
Mireia
malhanesa on Frederic Mistral compongué ''Mirèio''. Fotografia de 1914 Mireia (Mirèio en grafia mistralenca occitana, Mirèlha en grafia clàssica occitana) és una obra en llengua occitana –i la més prestigiosa de totes les que va concebre– de l'escriptor provençal Frederic Mistral.
Veure Occità і Mireia
Moans e Sartòu
Moans e Sartòu o Moans e Sartol (nom occità) (en francès Mouans-Sartoux) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Moans e Sartòu
Mogins
Mogins (nom occità) (en francès Mougins) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Mogins
Molins (Arieja)
Molins (en occità, en francès Moulis) és un municipi francès, situat a la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.
Veure Occità і Molins (Arieja)
Monegasc
El monegasc és el dialecte lígur que es parla al Principat de Mònaco.
Veure Occità і Monegasc
Monenh
Monenh (Monenh en occità; Monein en francès) és una comuna del Bearn situada al departament dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Monenh
Monestir de Sant Benet de Bages
Sant Benet de Bages és una obra del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Occità і Monestir de Sant Benet de Bages
Mont Faron
El mont Faron (endotopònim: Mont Faron en occità) és un cim calcari que culmina a 584 metres i domina la ciutat de Toló, al departament francès del Var.
Veure Occità і Mont Faron
Mont Losera
El mont Losera (nom occità; en francès Mont Lozère) és un massís granític de les Cevenas, al Massís Central francès, que culmina al pic de Finiels, de 1.699 metres d'altitud.
Veure Occità і Mont Losera
Montalban
Montalban (en occità: Montalban; en francès: Montauban) és un municipi d'Occitània (Estat francès), capital del departament de Tarn i Garona, a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Montalban
Montalbà del Castell
Montalbà, dit tradicionalment Montalbà de la Frontera (en francès oficialment Montalba-le-Château, en occità Montalban) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і Montalbà del Castell
Montblanc (Erau)
Montblanc (en occità Montblanc) és un poble occità del Llenguadoc del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Montblanc (Erau)
Montbrun del Boscatge
Montbrun del Boscatge (occità Montbrun-Bocage) és un municipi francès del department de l'Alta Garona, a la regió Occitània.
Veure Occità і Montbrun del Boscatge
Montelaimar
Montelaimar (nom occità) o Lo Montelaimar (en francès i oficialment Montélimar) és una ciutat de França situat al departament de la Droma i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, a la vora del Roine.
Veure Occità і Montelaimar
Montmaur (Aude)
Montmaur (en occità Montmaur) és un municipi del departament de l'Aude a la regió francesa d'Occitània.
Veure Occità і Montmaur (Aude)
Montoliu (Arieja)
Montoliu (en occità, Montoliu; en francès, Montoulieu) és un municipi francès del departament de l'Arieja i la regió d'Occitània.
Veure Occità і Montoliu (Arieja)
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Veure Occità і Montpeller
Montpellerenc (subdialecte)
El montpellerenc (montpelhierenc en occità) és el parlar occità de la vila de Montpeller (Montpelhièr en occità) i dels seus voltants, és a dir si fa no fa la part oriental del departament d'Erau (Hérault en francés), fins a Seta.
Veure Occità і Montpellerenc (subdialecte)
Montsegur
Montsegur (Montsegur en occità; Montségur en francès) és un poble situat al País d'Olmes, departament de l'Arieja, regió d'Occitània, França, i centre administratiu de la comuna que duu el seu nom.
Veure Occità і Montsegur
Morencs
Morencs (en francès Mourenx) és un municipi francès del departament dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Morencs
Moussu T e lei Jovents
Moussu T e lei Jovents és un grup de música basat a Marsella, La Ciotat i Recife al Brasil.
Veure Occità і Moussu T e lei Jovents
Mugerre
Mugerre (en francès i oficialment Mouguerre, en occità Mogerra) és un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).
Veure Occità і Mugerre
Muntanya Negra
Situació de la Muntanya Negra dins del Massís Central Límits geogràfics (en vermell) i geològics (en magenta) de la Muntanya Negra La Muntanya Negra. La Muntanya Negra (Montanha Negra en occità, Montagne Noire en francès), és un massís muntanyós situat a l'extremitat sud-oest del Massís Central, a estat francès, i representa la línia divisòria dels departament del Tarn, l'Erau i el de l'Aude.
Veure Occità і Muntanya Negra
Murcià
El murcià (en castellà: murciano) és una variant meridional del castellà peninsular que es parla principalment a la Regió de Múrcia, a les comarques adjacents valencianes del Baix Segura i l'Alt Vinalopó i al corredor d'Almansa (a la província d'Albacete, Castella-La Manxa).
Veure Occità і Murcià
Muret
Muret (Murèth en occità i antigament Murell) és un municipi a l'estat francès, situat al departament de l'Alta Garona, a Occitània, a uns 20 quilòmetres al sud de Tolosa.
Veure Occità і Muret
N
La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.
Veure Occità і N
Nadau
Nadau és un grup de música que canta en occità.
Veure Occità і Nadau
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Veure Occità і Narbona
Narbonès
El Narbonès (en occità Narbonés, en francès Narbonnais) és una regió històrica de l'actual Llenguadoc-Rosselló, a França, formada pels territoris de l'antic vescomtat de Narbona.
Veure Occità і Narbonès
Neteja ètnica
La neteja ètnica és un tipus de biopolítica, i duta a l'extrem es converteix en genocidi.
Veure Occità і Neteja ètnica
Niça
Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.
Veure Occità і Niça
Nimes
Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Nimes
Niom
Niom (nom occità) (en francès Nyons) és un municipi d'Occitània (i de França), pertanyent a la regió tradicional del Delfinat, a la comarca de les Baronies Delfineses, al departament de la Droma i a la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Occità і Niom
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Veure Occità і Noruega
Nostradamus
Michel de Nostredame, conegut habitualment com a Nostradamus (Sant Romieg de Provença, 14 de desembre de 1503 – Selon de Provença, 2 de juliol de 1566), nom llatinitzat del nom original occità Miquèl de Nòstra Dama, https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0046420.xmlLa llatinització correcta de "Nòstra Dama" o "Nostredame" seria Domina nostra o Nostra domina.
Veure Occità і Nostradamus
Numeració romana
La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.
Veure Occità і Numeració romana
Occitanisme
Grafit a Tolosa de Llenguadoc. L'occitanisme, en sentit ample, és el conjunt de tots els moviments que fan la promoció de la llengua occitana i que defensen els interessos d'Occitània, de la seva població i de la seva cultura.
Veure Occità і Occitanisme
Occitans
Els occitans (los occitans en occità; les Occitans en francès) són un poble europeu que té l'origen al nord-oest del Mediterrani i resideix en la seua majoria al sud de França, i en menor grau a territoris fronterers amb aquest país, una zona anomenada col·lectivament Occitània.
Veure Occità і Occitans
Occità alvernès
L'alvernès (cultisme) (de cops auvernès) o alvernyès (en occità: auvernhat) és el dialecte occità parlat dins la major part de l'Alvèrnia (llevat vers Orlhac), dins la major part de Velai (llevat vers Sinjau) i dins la meitat sud de Borbonès, tot el departament de Puèg de Doma i una part del Cantal, de l'Alt Léger, d'Alièr i de Cruesa.
Veure Occità і Occità alvernès
Occità bearnès
El bearnès o bearnés és el nom que se li dona a l'occità parlat al Bearn.
Veure Occità і Occità bearnès
Occità gascó
El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.
Veure Occità і Occità gascó
Occità llemosí
El llemosí (en occità: lemosin) és un dialecte nord-occità que surt dels límits actuals de la regió Llemosí dins la meitat nord del departament de Dordonya (24) i la meitat est de la Charanta llemosina (16) a l'est d'Angulema.
Veure Occità і Occità llemosí
Occità llenguadocià
El llenguadocià (lengadocian, en occità) és el dialecte occità parlat al Llenguadoc.
Veure Occità і Occità llenguadocià
Occità niçard
L'occità niçard o niçard (en occità: niçard) és un subdialecte provençal que pertany a la llengua occitana, parlat al comtat de Niça i a Mònaco.
Veure Occità і Occità niçard
Occità provençal
El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a la Provença i a alguns territoris veïns.
Veure Occità і Occità provençal
Occità vivaroalpí
El vivaroalpí (en occità vivaroalpenc, vivaroaupenc) és un dialecte de l'occità.
Veure Occità і Occità vivaroalpí
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Veure Occità і Occitània
Oficina de Relacions Meridionals
L'Oficina de Relacions Meridionals (ORM), fou una entitat creada a Barcelona l'any 1928 per a les relacions entre Catalunya i Occitània.
Veure Occità і Oficina de Relacions Meridionals
Oliolas
Oliulas (nom occità) (en francès Ollioules) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Oliolas
Orde de la Cartoixa
Lorde de la Cartoixa és un orde monàstic fundat el 1084 per Bru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenats cartoixans, posposen al seu nom les sigles O. C. o O. Cart.
Veure Occità і Orde de la Cartoixa
Ossaranh e Arribarèita
Ossaranh e Arribarèita (en francès i oficialment Osserain-Rivareyte, en basc Ozaraine-Erribareita) és un municipi de parla occitana, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).
Veure Occità і Ossaranh e Arribarèita
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Veure Occità і País Basc
País de Coisan
La vila de Coisan amb el castell al fons El País de Coisan (forma occitana; en francès, Pays de Couiza) és una contrada de França a la regió d'Occitània i al departament de l'Aude, dins la comarca del Rasès, i és també un cantó del mateix departament, dins del districte (o arrondissement) de Limós.
Veure Occità і País de Coisan
País de Foix
castell de Foix El País de Foix (en occità País de Fois, en francès Pays de Foix) és una petita regió històrica d'Occitània, amb capital a Foix.
Veure Occità і País de Foix
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Occità і Països Catalans
Padània
Padània és el nom que van donar els nacionalistes de la Lliga Nord al territori del Nord d'Itàlia que projectaven independitzar.
Veure Occità і Padània
Palíndrom
Imatge d'un conegut '''palíndrom''' llatí, el primer que es coneix, el Quadrat Sator, trobat a una paret d'Herculà Un palíndrom (del grec palin dromos, que torna enrere, que va i ve) és una paraula, frase o grup de paraules les lletres de les quals es repeteixen en el mateix ordre quan són llegides en la direcció inversa.
Veure Occità і Palíndrom
Paratge
Paratge (mot occità) és un concepte bàsic de la civilització occitana de l'edat mitjana que significava igualtat entre els sexes i entre les classes socials.
Veure Occità і Paratge
Parc natural regional de l'Alt Llenguadoc
Mufló a l'Espinosa El Parc natural regional de l'Alt Llenguadoc (Pargue natural regional del Naut Lengadòc en occità, Parc naturel régional du Haut-Languedoc en francès) és un espai natural protegit situat a l'extrem sud del Massís Central, dins del Llenguadoc.
Veure Occità і Parc natural regional de l'Alt Llenguadoc
Paret seca
La paret seca o pedra seca, i també pedra en sec, és una tècnica de construcció tradicional i popular que es fa a partir de pedres encaixades sense l'ús de cap tipus d'argamassa per unir-les, només sorra seca per acabar d'omplir els buits que hi puguin quedar.
Veure Occità і Paret seca
Parisis
Els parisis (llatí: Parisii) foren una tribu de gals esmentada per Juli Cèsar i Claudi Ptolemeu.
Veure Occità і Parisis
Parlar de transició
Un parlar de transició és un dialecte parlat entre dues zones amb altres dialectes de la mateixa llengua i que es caracteritza pel fet que s'hi troben trets dels dialectes veïns, les isoglosses dels quals s'encavalquen en els mapes formant un feix.
Veure Occità і Parlar de transició
Partit de la Nacion Occitana
El Partit de la Nacion Occitana (fins al 2004: Partit Nacionalista Occitan) (PNO) és un partit polític occità, fundat a Niça el 1959 per Francès Fontan (1929-1979), inspirat pel FLN algerià.
Veure Occità і Partit de la Nacion Occitana
Partit Occità
El Partit Occità o Partit Occitan en occità (POC) és un partit polític occità defensor d'una Occitània autònoma dins una França i una Europa solidàries amb els pobles minoritaris.
Veure Occità і Partit Occità
Pastis de treflas
El pastís de patata occità (en occità, pastis de treflas o pastis de pompiras; i en francès, pâté de pommes de terre o gateau de pommes de terre) és un plat tradicional d'Occitània, especialitat del Llemosí i del seu veí el Borbonès.
Veure Occità і Pastis de treflas
Pastorel·la
Pastorel·la, imatge del segle XV La pastorel·la (occ. pastorela) és un gènere trobadoresc.
Veure Occità і Pastorel·la
Paté
Assortiment de patés El paté és una preparació cuita a partir de diferents productes d'origen carni que solem menjar acompanyat de pa, en el qual es pot untar o posar un tros a sobre, sense aixafar-lo ni estendre'l.
Veure Occità і Paté
Patric
Patric és un cantautor occità originari de Montpeller.
Veure Occità і Patric
Patric Sauzet
Patric Sauzet (en francès Patrick Sauzet, nascut el 30 de gener del 1953) és un dels lingüistes occitans contemporanis més importants.
Veure Occità і Patric Sauzet
Patuès
El patuès o patués (del francès patois) és un terme que tot i no tenir una definició formal en el camp de la lingüística encara s'utilitza en algunes llengües per a descriure una llengua o un dialecte que no té una literatura gaire desenvolupada i que, sense ser argot, es parla sobretot a l'àmbit familiar o entre amics, çò és una llengua subordinada.
Veure Occità і Patuès
Patuet
El patuet era la varietat del català parlada a Algèria durant l'administració colonial francesa.
Veure Occità і Patuet
Pau (Occitània)
Pau (pronunciat en occità, en francès) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Pau (Occitània)
Pau Arena
Pau August Arena (en francès: Paul Arène; Sisteron, Provença, 26 de juny de 1843 - Antíbol, Provença, 17 de desembre de 1896) fou un escriptor occità en llengua francesa, bé que de temàtica occitana, raó per la qual se'l considera representant del regionalisme occità en francès, com Daudet.
Veure Occità і Pau Arena
Pau Froment
Pau Froment (Floreçàs, Òlt 1875 – Roches-de-Condrieu, Isère, 1898) fou un poeta occità de la regió del Carcí.
Veure Occità і Pau Froment
Pàmies
Pàmies (en occità Pàmias; la forma oficial francesa és Pamiers) és un municipi sota l'estat francès, situat al departament de l'Arieja, a Occitània; és cap d'una sotsprefectura, i és travessat pel riu Arieja.
Veure Occità і Pàmies
Pèir de Garròs
Pèir de Garròs (Leitora, Gascunya, 1528-1581) fou un escriptor en llengua occitana (dialecte gascó).
Veure Occità і Pèir de Garròs
Pèire Bèc
fou un poeta i lingüista occità.
Veure Occità і Pèire Bèc
Pèire Devoluy
Pèire Devoluy (Chastilhon, Droma, 1862 - Niça, 1932) és el nom amb el qual és conegut l'escriptor occità Pau Gros-Long.
Veure Occità і Pèire Devoluy
Pèire Godolin
Pèire Godolin de Marc Arcy - Museu dels Agustins de Tolosa Pèire Godolin (pronunciat i sovint escrit antigament Goudouli o Goudelin) (Tolosa de Llenguadoc 1580 - Tolosa, 10 de setembre de 1649) fou un poeta occità del Llenguadoc.
Veure Occità і Pèire Godolin
Pèire Lagarda
Pèire Lagarda és un escriptor occità.
Veure Occità і Pèire Lagarda
Pèire Rosset
Pèire Rosset (Sarlat-la-Canéda, Dordonya 1625 - 1684) fou un escriptor barroc occità.
Veure Occità і Pèire Rosset
Peçac de Bordèu
Peçac (nom occità) (en francès Pessac) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Peçac de Bordèu
Peitoví-saintongès
El Saintongès amb la ''Petite-Gavacherie'' El peitoví-saintongès o peitaví-saintongès, anomenat també el parlanjhe (poetevin-séntunjhaes o parlanjhe en peitoví-santongès; poitevin-saintongeais en francès) és una llengua romànica de la família de les llengües d'oïl però marcada per orígens occitans, parlada al nord de la regió de Nova Aquitània, la Vendée, el Pays de Retz i al sud de Maine-et-Loire (regió del País del Loira).
Veure Occità і Peitoví-saintongès
Pepita Caubet Delseny
Pepita Caubet Delseny (Vielha, 3 d'agost de 1930 – Vielha, 16 de setembre de 2007) va ser una escriptora i poetessa en llengua occitana.
Veure Occità і Pepita Caubet Delseny
Pere (nom)
Pere és un nom propi masculí d'origen llatí.
Veure Occità і Pere (nom)
Pere de Castellnou
Pere de Castellnou —en occità Pèire de Castèlnòu— (? - prop de Sant Geli, Llenguadoc, 15 de gener de 1208) és venerat com a beat a l'Església catòlica.
Veure Occità і Pere de Castellnou
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Veure Occità і Pere el Catòlic
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Occità і Pere el Gran
Perelha (Arieja)
Perella (Perelha en occità, Péreille en francès) és una comuna occitana situada al departament francès de l'Arieja, a la redió d'Occitània.
Veure Occità і Perelha (Arieja)
Perigús
Perigús (en occità Peireguers o Periguers '; en francès Périgueux) és una comuna francesa, situada al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània, i capital històrica de la regió del Perigord.
Veure Occità і Perigús
Perigord
El Perigord (en occità Peiregòrd o Perigòrd; en francès Périgord) és una comarca del nord-est d'Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Xaranta, de la qual és continuació.
Veure Occità і Perigord
Pertús
Pertús (en occità Pertús, en francès Pertuis) és un municipi francès, situat al departament de Valclusa i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Pertús
Pesillà de Conflent
Pesillà de Conflent, antigament Pesillanell (l'endònim occità és Pesilhan de Conflent i el topònim oficial en francès, Pézilla-de-Conflent), és una comuna de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і Pesillà de Conflent
Pesto
El pesto és una salsa típica de la Ligúria que s'utilitza per acompanyar principalment plats de pasta.
Veure Occità і Pesto
Petanca
Boles de petanca La petanca és un esport disputat entre dos jugadors o dos equips que consisteix a llançar unes boles per a situar-les el més a prop possible del bolig.
Veure Occità і Petanca
Pey
Pey és un cognom d'origen gascó (dialecte pertanyent a occità dit també provençal).
Veure Occità і Pey
Pic de la Maladeta
El Pic de la Maladeta és una muntanya de 3.308 metres, amb una prominència de 117 m, a la part central del massís de la Maladeta.
Veure Occità і Pic de la Maladeta
Pica d'Estats
La Pica d'Estats o Pui de Sotllo (en occità: Pica d'Estats, en francès: Pique d'Estats) és una muntanya de 3.143 metres, situada entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament francès d'Arieja, i que és el cim més alt de Catalunya.
Veure Occità і Pica d'Estats
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Veure Occità і Piemont
Piemontès
El piemontès o piemontés (piemontèis) és una llengua neollatina parlada al nord d'Itàlia, a la regió del Piemont (províncies de Torí, Cuneo, Alessandria, Asti, Vercelli i Biella), on també, a més de l'italià, es parla occità vivaroalpí, francoprovençal i alamànic (walser).
Veure Occità і Piemontès
Pinascha
Pinascha (en occità; en italià i piemontès: Pinasca) és un municipi italià, situat a la ciutat metropolitana de Torí, a la regió del Piemont.
Veure Occità і Pinascha
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Occità і Pirineus
Pirineus Atlàntics
Els Pirineus Atlàntics (64) (Pyrénées-Atlantiques en francès, Pirinèus-Atlantics en gascó, Pirinio Atlantiarrak en basc) són el departament francès, situat al sud-oest de França a la regió Nova Aquitània.
Veure Occità і Pirineus Atlàntics
Pissaladiera
La pissaladiera (segons l'estandard provençal, pissaladina en occità estàndard, pissaladière en francès, piscialandrea en lígur) és una mena de coca o pizza típica de la zona entre Marsella i Niça, el Var i de la Província d'Imperia, dins la regió italiana de Ligúria.
Veure Occità і Pissaladiera
Planeses
Planeses (en occità Planesas i en francès oficialment Planèzes) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і Planeses
Plural
El plural és un nombre gramatical que designa diversos individus (de quantitat indeterminada).
Veure Occità і Plural
Poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans.
Veure Occità і Poesia trobadoresca
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Veure Occità і Poitiers
Poitou (província)
XVIII i les comunes i regions contemporànies El Poitou (en francès, pronunciat; en català, tradicionalment Piteu, Peitau o Peitou; en peitoví Poetou; en occità Peitau) fou una província històrica del Regne de França la capital de la qual era Peiteu.
Veure Occità і Poitou (província)
Poitou-Charentes
El Poitou-Charentes, antigament o tradicionalment en català, Peitau i Xarantes (Poitou-Charentes en francès, Peitau Charantas en occità) fou una regió de França, situada al Oest del país.
Veure Occità і Poitou-Charentes
Ponç de la Guàrdia
Ponç de la Guàrdia (1154?-1188?) fou un cavaller del llinatge de Saguàrdia, senyors d'un castell prop de Ripoll.
Veure Occità і Ponç de la Guàrdia
Portè
Portè, antigament Portesa (en francès, Porté-Puymorens), és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Veure Occità і Portè
Portèth d'Aspèth
Portèth d'Aspèth (francès Portet-d'Aspet) és una comuna comengesa situada al departament de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània (França).
Veure Occità і Portèth d'Aspèth
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Veure Occità і Portuguès
Prats de Sornià
Prats de Sornià (l'endònim occità és Prats de Sornhan i el topònim oficial en francès, Prats-de-Sournia) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і Prats de Sornià
Predomini lingüístic
El predomini lingüístic d'un municipi, comarca, regió o país és l'idioma històric dels seus habitants.
Veure Occità і Predomini lingüístic
Privàs
Privàs (en occità: Privàs, en francès: Privas) és un municipi francès, situat al departament de l'Ardecha (del que és la capital) i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Occità і Privàs
Pronúncia de l'occità
Per a conèixer la llista de les lletres de l'occità, vegeu: alfabet occità. ---- La pronunciació de l'occità, en norma clàssica occitana, es fa segons regles de lectura constants i regulars, amb ben poques excepcions.
Veure Occità і Pronúncia de l'occità
Província de Cuneo
La província de Cuneo (piemontès Provincia ëd Coni, occità Província de Coni) forma part de la regió italiana del Piemont.
Veure Occità і Província de Cuneo
Província de Lleida
La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.
Veure Occità і Província de Lleida
Província de Torí
La província de Torí (en piemontès Provincia ëd Turin, en arpità Province de Turin, en occità Província de Turin) és una antiga província de la regió del Piemont dins Itàlia reemplaçada en 2015 per la Ciutat metropolitana de Torí.
Veure Occità і Província de Torí
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Occità і Provença
Provença-Alps-Costa Blava
Provença-Alps-Costa Blava (en occità Provença-Aups-Còsta d'Azur; en francès Provence-Alpes-Côte d'Azur) és una regió de França situada al sud-est del país, a la costa mediterrània.
Veure Occità і Provença-Alps-Costa Blava
Prunyanes
Prunyanes (l'endònim occità és Prunhanas i el topònim oficial en francès, Prugnanes) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і Prunyanes
Puillorenç
El castell de Puigllorenç Puillorenç o Puigllorenç (en occità Puèglaurenç, Puèg Laurenç o Puèg-Laurenç pronunciat localment), en francès Puilaurens) és un petit poble situat al departament de l'Aude (França), a la carretera D22 i als peus del castell de Puillorenç situat a la cimera del Mont Ardu.
Veure Occità і Puillorenç
Punt volat
El punt volat (·) o punt alçat s'utilitza com a signe diacrític en català, entremig de dues eles, quan aquestes estan geminades (l·l).
Veure Occità і Punt volat
Quilhan
Quilhan (en occità, Quillan en francès) és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Quilhan
Rabairac
Rabairac (en occità Rabairac, en francès Ribérac) és un municipi francès, situada al departament de la Dordonya i la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Rabairac
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Veure Occità і Ramon Llull
Ramonvila e Sent Anhan
Ramonvila e Sent Anha (francès i oficial Ramonville-Saint-Agne, occità Ramonvila e Sent Anha) és un municipi francès del departament de l'Alta Garona a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Ramonvila e Sent Anhan
Rasós de trobar
Les Rasós de trobar és un tractat de gramàtica escrit pel trobador català Ramon Vidal de Besalú (–).
Veure Occità і Rasós de trobar
Rasigueres
Rasigueres (en occità Rasiguèras i en francès Rasiguères) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і Rasigueres
Ratatolha
La ratatolha (nom occità, ratatouille en francès) és una especialitat de la cuina occitana originària de la ciutat de Niça i en general de la regió de la Provença.
Veure Occità і Ratatolha
Ràdio 4
Ràdio 4 és una emissora de ràdio que emet en català a Catalunya i que pertany al grup d'emissores de Radio Nacional de España.
Veure Occità і Ràdio 4
Ràdio Occitània
Ràdio Occitània és una ràdio local associativa, inaugurada el 1981 a Tolosa, que té com a objectiu la promoció de la llengua i la cultura occitanes.
Veure Occità і Ràdio Occitània
Ràdio País
Ràdio País és una emissora de ràdio independent que emet des de Puei de Lescar en occità i francès.
Veure Occità і Ràdio País
Rènnas
Rènnas o Rènnas del Castèl/del Castèlh (forma local) (nom occità; el nom oficial francès és Rennes-le-Château) és una vila de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude, al districte (o arrondissement) de Limós, dins el cantó de Coisan, amb 111 habitants.
Veure Occità і Rènnas
Ròcabruna (Alps Marítims)
Ròcabruna Caup Martin (nom occità) (en francès Roquebrune-Cap-Martin) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Ròcabruna (Alps Marítims)
Ròcabruna (Var)
Ròcabruna d'Argenç (nom occità) (en francès Roquebrune-sur-Argens) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Ròcabruna (Var)
Ròcafixada
Ròcafixada (en occità Roquefixade) és un municipi de la regió d'Occitània, al departament de l'Arieja.
Veure Occità і Ròcafixada
Ròcamador
Ròcamador (nom occità; el nom oficial francès és Rocamadour) és un municipi de França, situat al departament de l'Òlt i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Ròcamador
Ròia
La Ròia (en occità Ròia, nom femení; en francès la Roya; en italià il Roia) és un riu en els límits entre França (on neix) i Itàlia (per on corre la darrera part del seu curs), que desaigua prop de Ventimiglia.
Veure Occità і Ròia
Rebollet
Rebollet (l'endònim occità és Rebolhet i el topònim oficial en francès, Rabouillet) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і Rebollet
Regió d'Armanyac
LArmanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) és una regió històrica dins de Gascunya, situada a la conca d'Aquitània, i que forma actualment, en bona part, el departament francès del Gers.
Veure Occità і Regió d'Armanyac
Regió del Carcí
La regió del Carcí (en occità Carcin, en francès Quercy) és una regió històrica d'Occitània que avui forma el departament de l'Òlt, situada geogràficament al marge oriental del Massís Central.
Veure Occità і Regió del Carcí
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Occità і Regne de Navarra
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Veure Occità і Regne Franc
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Veure Occità і Renaixença
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Veure Occità і Renat I
Renat Nelli
Renat Nelli o René Nelli (Carcassona, 20 de febrer de 1906 – 11 de març de 1982) fou un poeta, filòsof, historiador i escriptor occità, que es feu famós per la seva contribució als estudis de la cultura occitana i particularment del catarisme.
Veure Occità і Renat Nelli
Reserva africana de Sijan
La reserva africana de Sijan és un parc temàtic situat a la vora de la vila de Sijan i a 15 km de Narbona, a Occitània al sud de França, on en situació de semillibertat, viuen més de tres mil animals, majoritàriament d'origen africà.
Veure Occità і Reserva africana de Sijan
Revue des patois gallo-romans
La Revue des patois gallo-romans fou una revista francesa de dialectologia que es publicà entre 1887 i 1893.
Veure Occità і Revue des patois gallo-romans
Riam
Riam (en occità: Riam i antigament Riòm; en francès: Riom) és una ciutat d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Occità і Riam
Ricard Cor de Lleó
Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.
Veure Occità і Ricard Cor de Lleó
Riu Aude
L'Aude (en occità i francès, i en català amb variacions de pronúncia o d'ortografia, per exemple, Auda) és un riu del Llenguadoc que desemboca al mar Mediterrani, al Grau de Vendres.
Veure Occità і Riu Aude
Riu Gers
El riu Gers (també en occità i en francès Gers) és un riu de Gascunya que té uns 178 km de recorregut.
Veure Occità і Riu Gers
Riu Isèra
L'Isèra (Isèra en occità, Isera en arpità, Isère en francès) és un riu de 286 km de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps a l'est de França.
Veure Occità і Riu Isèra
Riurau
Procés de treball en l'elaboració de la pansa, amb el riurau al fons. Museu Valencià d'Etnologia. Riurau a la població de Gata de Gorgos Interior del riurau de Jesús Pobre El riurau és una construcció característica de l'arquitectura rural de diverses comarques del País Valencià, sobretot a la Marina Alta, que té la funció de proporcionar aixopluc als canyissos amb pansa mentre plou o fa humitat.
Veure Occità і Riurau
Robèrt Lafont
Robèrt Lafont (Nimes, 16 de març de 1923 - Florència, 24 de juny de 2009) fou un lingüista, historiador, poeta, novel·lista, dramaturg i activista cultural i polític occità.
Veure Occità і Robèrt Lafont
Rocafera
Rocafera (Ròcafèra en occità, Roquefère en francès) és una comuna occitana, situada al departament francès de l'Aude, regió d'Occitània.
Veure Occità і Rocafera
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Veure Occità і Roine
Roine-Alps
El Roine-Alps (Rhône-Alpes en francès; Rôno-Arpes en francoprovençal; Ròse-Aups / Ròse-Alps en occità) és una antiga regió de la França europea.
Veure Occità і Roine-Alps
Romània
Romània és el nom que s'utilitzà per designar el conjunt de països on es parlava (i actualment encara es parla) en llengua romànica o neollatina, és a dir, les llengües que derivaren del llatí.
Veure Occità і Romània
Rosina de Pèira
Rosina de Pèira (Havars, 3 de març de 1933 - 16 de juny de 2019) va ser una cantant de cançons tradicionals en occità.
Veure Occità і Rosina de Pèira
Rotland Pecot
Rotland Pecot (Castèurainard, Provença, 1949 - 28 de novembre de 2023) era un poeta i cantautor occità, establert de jove a Montpeller, que el 1965 publicà els seus primers poemes en grafia mistralenca a l'Armana Provençau, però el 1972 formaria el grup literari Quatre Verdats amb Joan Larzac, Claudi Alranc, Joan Maria Petit i Jòrdi Blanc.
Veure Occità і Rotland Pecot
Rotllà
Rotllà, Rotlà (o Rotllan i Rotlan) és un personatge protagonista de diverses llegendes europees, les quals sembla que es van originar a partir d'un personatge real, un cavaller franc que va viure al, contemporani de Carlemany i prefecte de la marca de Bretanya.
Veure Occità і Rotllà
Rumans
Rumans d'Isèra (nom occità) (en occità antic: Romans; en francès: Romans-sur-Isère) és un municipi occità (i francès), situat al departament de la Droma i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, enfront del riu Isèra i de la ciutat del Borg dau Peatge.
Veure Occità і Rumans
Sabonèras
Sabonèras (occità Sabonnères)és un municipi del departament francès de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Sabonèras
Sabres
Sabres (en francès Sabres) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Sabres
Saint-Étienne
Saint-Étienne (Sant-Etiève o Sant-Tiève en francoprovençal o arpità; Sant Estève en occità) és una comuna francesa, capital del departament del Loira a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Occità і Saint-Étienne
Saissac (Aude)
Saissac (en occità Saissac) és un municipi de França de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude.
Veure Occità і Saissac (Aude)
Salias (Alta Garona)
Salies-du-Salat (occità Saliás deth Salat) és un municipi del departament francès de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Salias (Alta Garona)
Salvador (nom)
Salvador és un nom propi masculí habitual a tot el domini lingüístic del català.
Veure Occità і Salvador (nom)
Sanch Amanç
Sanch Amàs (nom occità; en francès Saint-Chamas) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Sanch Amanç
Sant Amador
Saint-Amadou, en occità Sant Amador, és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Sant Amador
Sant Ceri de Mar
Sant Ceri de Mar (nom occità) (en francès Saint-Cyr-sur-Mer) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Sant Ceri de Mar
Sant Flor
Sant Flor (nom occità) (en francès Saint-Flour) és un municipi francès, situat al departament de Cantal i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Occità і Sant Flor
Sant Gèli (municipi del Gard)
Sant Geli (en occità, i Saint Gilles o Saint-Gilles-du-Gard en francès) és un municipi francès al departament del Gard (regió d'Occitània).
Veure Occità і Sant Gèli (municipi del Gard)
Sant Joan de Peu de Port
Sant Joan de Peu de Port (en basc Donibane Garazi; en occità Sent Joan Pè de Port; en francès i oficialment Saint-Jean-Pied-de-Port), és la capital de la Baixa Navarra, un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Sant Joan de Peu de Port
Sant Joan del Falgar
Saint-Jean-du-Falga (en occità Sent Joan del Falgar) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Sant Joan del Falgar
Sant Laurenç de Var
Sant Laurenç de Var (nom occità) (en francès Saint-Laurent-du-Var) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Sant Laurenç de Var
Sant Maissimin
Sant Maissemin de la Santa Bauma (nom occità, en francès Saint-Maximin-la-Sainte-Baume) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Sant Maissimin
Sant Mandrier
Sant Mandrier de Mar (nom occità) (en francès Saint-Mandrier-sur-Mer) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Sant Mandrier
Sant Martí de Fenollet
Sant Martí de Fenollet (l'endònim occità és Sant Martin de Fenolhet, i també Sant Martin d'Endalens; oficialment en francès, Saint-Martin-de-Fenouillet) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals, i constitueix l'extrem nord de la comarca natural de l'Altiplà de Sornià.
Veure Occità і Sant Martí de Fenollet
Sant Mitre
Sant Mitre dei Barris (nom occità; en francès, i oficialment, Saint-Mitre-les-Remparts) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Sant Mitre
Sant Pau de Fenollet
Sant Pau de Fenollet (l'endònim occità és Sant Pau de Fenolhet i el topònim oficial en francès, Saint-Paul-de-Fenouillet) és una vila i municipi occità de la comarca de la Fenolleda (Fenolhedés).
Veure Occità і Sant Pau de Fenollet
Sant Rafèu
Sant Rafèu (nom occità) (en francès Saint-Raphaël) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Sant Rafèu
Sant Sixt dels Valdeses
Sant Sixt dels Valdeses (en italià San Sisto dei Valdesi) és el nom d'una vila calabresa en què l'occità és parlat per una part important de la població (aproximadament el 48%).
Veure Occità і Sant Sixt dels Valdeses
Sant Tropetz
Sant Tropetz (en la norma clàssica de l'occità; grafiat erròniament Sant Tropés Sant Tropet, i Sant Troupez en norma mistralenca, en francès Saint-Tropez) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Sant Tropetz
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Veure Occità і Sant Vicent Ferrer
Santa Enimia
Santa Enimia (Santa Enimia en occità, Sainte-Enimie en francès) és un municipi del cantó de Santa Enimia, del departament francès del Losera a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Santa Enimia
Sard
El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.
Veure Occità і Sard
Sarlat e la Canedat
Sarlat e la Canedat o simplement Sarlat (nom occità) (en francès Sarlat-la-Canéda) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Sarlat e la Canedat
Savardun
Saverdun (en occità Savardun) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Savardun
Sèrras (Aude)
Sèrras (nom occità, i en francès Serres) és una vila de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude, districte de Limós, cantó de Coisan, de menys de 60 habitants i a uns 270 metres d'altitud.
Veure Occità і Sèrras (Aude)
Secessionisme lingüístic
El secessionisme lingüístic és una actitud que vol separar una varietat lingüística de la llengua a la qual pertany normalment, per tal de fer considerar aquesta varietat com una llengua distinta.
Veure Occità і Secessionisme lingüístic
Section Paloise
Section paloise el 1938. La Section paloise (Seccion palenca, en occità) és un club omnisports de la localitat bearnesa de Pau.
Veure Occità і Section Paloise
Segle
Un segle és un període de cent anys.
Veure Occità і Segle
Segre (diari)
Segre és un diari publicat a Lleida pel Grup Segre i amb difusió diària a Ponent, l'Alt Pirineu i Aran i la Franja de Ponent.
Veure Occità і Segre (diari)
Sent Africa
Sant Africa (o també Sent Africa en occità, Saint-Affrique en francès i oficialment) és un municipi del departament francès de l'Avairon, a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Sent Africa
Sent Ambruèis
Saint-Ambroix (en occità Sant Ambruèis) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Sent Ambruèis
Sent Andrèu (Alta Garona)
Sent Andrèu (occità Saint-André) és un municipi del departament francès de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Sent Andrèu (Alta Garona)
Sent Cosme (Avairon)
Sant Cosme (Sant Cosme en occità, Saint-Côme-d'Olt en francès) és un municipi del departament francès de l'Avairon, a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Sent Cosme (Avairon)
Sent Cristau (Alta Garona)
Sent Cristau (també en occità) (en francès: Saint-Christaud) és un municipi francès del department de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Sent Cristau (Alta Garona)
Sent Felitz de Riutòrt
Sent Felitz de Riutòrt (en occità Saint-Félix-de-Rieutord) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Sent Felitz de Riutòrt
Sent Gironç
Sent Gironç o Sent Guironç (en occità; en francès i nom oficial, Saint-Girons) és un municipi del departament de l'Arieja, a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Sent Gironç
Sent Líser
Sent Líser (en occità Sent Líser, en francès Saint-Lizier) és un municipi francès, situat al Departament de l'Arieja a la regió Occitània, a la riba del riu Salat.
Veure Occità і Sent Líser
Sent Liònç
Sant Leons ('en francès i oficial Saint-Leons, en occità Sant Liònç) és un municipi de França dins la regió administrativa d'Occitània al departament de l'Avairon i larrondissement de Millau i el cantó de Vézins-de-Lévézou.
Veure Occità і Sent Liònç
Sent Martòri
Saint-Martory (en occità Sent Martòri) és un municipi del departament francès de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Sent Martòri
Senta Aulària (Avairon)
Senta Aulària (Senta Aulària en occità, Sainte-Eulalie-d'Olt en francès) és un municipi del departament francès de l'Avairon, a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Senta Aulària (Avairon)
Senta Crotz (Arieja)
Senta Crotz de Volvèstre (nom occità; en francès, Sainte-Croix-Volvestre) és un municipi francès, situat a la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.
Veure Occità і Senta Crotz (Arieja)
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Veure Occità і Septimània
Serinhan (Erau)
Serinhan (en francès: Sérignan) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Serinhan (Erau)
Sestrieras
Sestrieras (en italià, Sestriere en occità, Sestrieras o la Sestriera; en piemontès, ël Sestrier) és un municipi italià, situat a la ciutat metropolitana de Torí, a la regió del Piemont.
Veure Occità і Sestrieras
Seteme
Seteme o Seteme dei Valons (nom occità) (en francès Septèmes-les-Vallons) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Seteme
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Occità і Sicília
Signe diacrític
Un signe diacrític, diacrític, o signe d'accentuació, és un signe que s'afegeix a una lletra per a alterar la pronunciació d'una paraula, o per a distingir-la entre paraules similars.
Veure Occità і Signe diacrític
Sisteron
Sisteron (nom occità i francès) és un municipi francès, situat al departament dels Alps de l'Alta Provença i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Sisteron
Soca de Niça
Una soca de Niça La soca (segons l'occità de Niça) o socca és una especialitat culinària de Niça i la seua rodalia.
Veure Occità і Soca de Niça
Societat de Lingüística Aragonesa
La Societat de Lingüística Aragonesa o SLA (en aragonès: Sociedat de Lingüistica Aragonesa) és una associació que es dedica a la promoció de la llengua aragonesa i la ribagorçana a través de la investigació científica en lingüística.
Veure Occità і Societat de Lingüística Aragonesa
Sociolingüística
La sociolingüística és la disciplina que analitza la relació entre la societat i el llenguatge; tant en la manera com una comunitat adquireix i utilitza la llengua com en els trets culturals, socials, ideològics i econòmics que es poden deduir del discurs.
Veure Occità і Sociolingüística
Soire
Soire (nom occità, pronúncia general:, pronúncia alvernesa: o localment; en occità arcaic: Issoire, Ussoire; en francès Issoire) és una ciutat d'Alvèrnia-Roine-Alps, en França.
Veure Occità і Soire
Soliers Pònt
Soliers Pònt (nom occità; en francès Solliès-Pont) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Soliers Pònt
Sordello
cançoner K Sordello, també conegut en occità com a Sordèl, (c. 1180, Goito, província de Màntua- c. 1268) va ser un trobador llombard del que escrigué poesia en occità.
Veure Occità і Sordello
Stade Toulousain
L'Estadi Tolosenc (en francès: Stade Toulousain, en occità: Estadi Tolosenc), més conegut com el Tolosa, és un club multiesportiu occità amb seu a Tolosa de Llenguadoc del qual la secció principal és la de rugbi a 15 que participa en el Campionat de França de rugbi a 15.
Veure Occità і Stade Toulousain
Suletí
El suletí (en basc Zuberera) és un dialecte basc particular que es parla a Zuberoa (la província històrica basca més petita, situada al nord-est d'Euskal Herria).
Veure Occità і Suletí
Talabard
Talabard d'escalada. És format per tres anelles lligades entre elles: una per a la cintura i una altra per a cada cuixa. El talabard és un cinturó dut per a penjar-hi l'espasa o el sabre, sigui directament o mitjançant beina, i com a opció alternativa al baldric, que es porta a l'espatlla i que era un ornament privatiu de la noblesa.
Veure Occità і Talabard
Tarascó
Tarascó (en occità Tarascon; en francès Tarascon) és un municipi francès, al departament de Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Tarascó
Tarerac
Tarerac (en francès i antigament escrit Tarerach) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Veure Occità і Tarerac
Tarn
Tarn (81) (en francès i occità Tarn) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Veure Occità і Tarn
Tarn i Garona
Tarn i Garona (82) (en francès Tarn-et-Garonne i en occità Tarn e Garona o Tarn e Garòna) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Veure Occità і Tarn i Garona
Taronja (color)
El color taronja o carabassa té una longitud d'ona d'entre 620 i 585 nm; es troba entre el roig i el groc en l'espectre de llum visible.
Veure Occità і Taronja (color)
Tòni de l'Ostal
Tòni de l'Ostal és un cantant en occità.
Veure Occità і Tòni de l'Ostal
Teodòr Aubanèu
Teodòr Aubanèu (Avinyó, Provença, 26 de març de 1829 - 1886) fou un poeta occità.
Veure Occità і Teodòr Aubanèu
Tièrn
Tièrn (en occità Tièrn, en francès Thiers) és una ciutat d'Alvèrnia-Roine-Alps, al nord d'Occitània.
Veure Occità і Tièrn
Tió de Nadal
El tió de Nadal (també dit simplement tió, tronc(a) de Nadal, soca o xoca) és un dels elements de la mitologia catalana i aragonesa i una tradició molt arrelada a Catalunya, Aragó (on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal/Navidat), Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal), Andorra i oblidada a Mallorca (coneguda com a Nadaler).
Veure Occità і Tió de Nadal
Tiela
La tiela (en occità, tièla o tièla a la setòria) és una especialitat culinària de Seta.
Veure Occità і Tiela
Toló
Toló (en occità Tolon, en francès Toulon) és una ciutat de la Provença.
Veure Occità і Toló
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Veure Occità і Tolosa de Llenguadoc
Tornon
Tornon (en occità Tornon, en francès Tournon-sur-Rhône) és un municipi francès, situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Occità і Tornon
Torredembarra
Torredembarra, anomenada normalment la Torre pels seus habitants és una vila i municipi costaner de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès.
Veure Occità і Torredembarra
Traducció automàtica
La traducció automàtica (TA) és la traducció d'un text informatitzat (o text en suport informàtic) en la llengua de partida o llengua origen a la llengua d'arribada o llengua meta mitjançant un sistema informàtic compost d'un ordinador i d'un Programa d'ordinador especialitzat.
Veure Occità і Traducció automàtica
Tretz
Tretz (nom occità; en francès Trets) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Tretz
Trevillac
Trevillac (en occità és Trevilhac i el topònim oficial en francès, Trévillach) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і Trevillac
Trillà
Trillà (l'endònim occità és Trilhan i el topònim oficial en francès, Trilla) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і Trillà
Trobador
Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.
Veure Occità і Trobador
Trobadores
Trobadora Comtessa de Dia Castelloza Les trobadores o trobairitz van ser les creadores de l'anomenada cultura de l'amor cortès que va néixer a l'Occitània (territori situat al sud de França entre el riu Loira, els Pirineus, l'Atlàntic i la Mediterrània) als segles XII-XIII, estenent-se pel nord d'Itàlia i Catalunya.
Veure Occità і Trobadores
Truita de patates
La truita de patates (dita de creïlles o pataques al País Valencià) o paret a la Catalunya del Nord i quan és ben grossa, muralla, coneguda a Castella i alguns llocs d'Espanya com a tortilla española (en català, literalment, truita espanyola) és un plat popular, d'origen molt humil, d'àmplia distribució arreu de la península Ibèrica, illes Balears, Occitània i, en versions que afegeixen altres hortalisses, a Catalunya, Itàlia (frittata) i altres països de la Mediterrània.
Veure Occità і Truita de patates
Tula (Llemosí)
Tula (en francès: Tulle, en occità: Tula) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Tula (Llemosí)
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Veure Occità і Txec
Uniformisme lingüístic a França
«Parleu en francès, no us embruteu», inscripció en una escola nord-catalana, a Aiguatèbia i Talau. L'uniformisme lingüístic a França es refereix al fet que, tot i estar formada per territoris amb identitats culturals i lingüístiques diferents, a França només es reconeix com a llengua oficial el francès.
Veure Occità і Uniformisme lingüístic a França
Valàuria (Alps Marítims)
Valàuria (nom occità, pronunciat) (en francès Vallauris) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Valàuria (Alps Marítims)
Valclusa
Valclusa (Vauclusa en occità, Vaucluse en francès) és un departament situat a la regió francesa de Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Occità і Valclusa
Valença
Valença (pronunciat Valinça) (en occità Valença, en francès Valence) és una ciutat francesa, capital del departament de la Droma, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Occità і Valença
Vall d'Aosta
En blau, a l'esquerra del mapa, la vall d'Aosta. Amb un cercle, la plana padana La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.
Veure Occità і Vall d'Aosta
Valls de la Fenolleda
Les Valls de la Fenolleda, o senzillament les Valls, és una de les tres subcomarques de la Fenolleda.
Veure Occità і Valls de la Fenolleda
Valls Occitanes
alt.
Veure Occità і Valls Occitanes
Var (departament)
Var (83) (en francès i occità: Var) és un departament francès situat a la Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Occità і Var (departament)
Vasadès
El Vasadès (en occità Vasadés, en francès Bazadais) és una comarca d'Occitània, situada al departament francès de la Gironda, a la regió de Gascunya.
Veure Occità і Vasadès
Vasats (Gironda)
Vasats (nom occità) (en francès Bazas) és un municipi francès, en la comarca del Vasadès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Vasats (Gironda)
Vaubona
Vaubona (nom occità) (en francès Valbonne) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Vaubona
Vauriàs
Vauriàs (nom occità) (en francès Valréas) és un municipi francès, situat al departament de la Valclusa i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Vauriàs
Víctor Gelu
Víctor Gelu (Marsella, 1806 - Ròcavaira, Provença 1885) fou un escriptor en occità.
Veure Occità і Víctor Gelu
Vedelha
Vedelha (occità Vedelha) és un municipi francès, situat a la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.
Veure Occità і Vedelha
Velai
Velai (en occità Velai, en francès Velay) és un territori històric d'Occitània, que actualment forma el departament d'Alt Loira.
Veure Occità і Velai
Velaurs
Velaurs (nom occità; en francès Velaux) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Velaurs
Vença
Vença (nom occità, en francès Vence) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Vença
Ventor
El Ventor (occità: Ventor sense article definit; francès: mont Ventoux) és una muntanya de 1912 m d'altitud de la Provença, situada a uns 20 quilòmetres al nord-est de Carpentràs.
Veure Occità і Ventor
Vergonha
genocidis lingüístics. La vergonha, 'vergonya' en occità (IPA), i de vegades lo vergonhament en el sentit d'avergonyiment, però també d'humiliació, és com els occitans anomenen les pràctiques —i per extensió els efectes— que sobre els nens i la resta de ciutadans no francòfons de França, tingueren diverses polítiques governamentals respecte del que hom va anomenar patuès, en al·lusió despectiva general a les llengües no oficials de l'Estat.
Veure Occità і Vergonha
Vergonya
La vergonya o empegueïment és un sentiment o torbament de l'ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda o per timidesa, inseguretat, por del ridícul, també pot aparèixer quan es transgredeixen les normes socials o familiars.
Veure Occità і Vergonya
Vers
El vers és una unitat poètica, de vegades sotmesa a mesura.
Veure Occità і Vers
Vescomtat del Buçon
El vescomtat del Buçon (en occità vescomtat dau/del Buçon, en francès vicomté d'Aubusson) fou una jurisdicció feudal d'Occitània i teòricament formava part del regne de França.
Veure Occità і Vescomtat del Buçon
Vic de Fesensac
Vic de Fesensac (en occità, Vic de Fesensac; en francès, Vic-Fezensac) és una comuna francesa en el Cantó honònim del departament del Gers de la regió d'Occitània.
Veure Occità і Vic de Fesensac
Vidauban
Vidauban (nom occità i francès) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Vidauban
Vides de sants rosselloneses
Les Vides de sants rosselloneses és un text en català del.
Veure Occità і Vides de sants rosselloneses
Viella
Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.
Veure Occità і Viella
Viena (departament)
Viena (86) (en francès Vienne i en occità Vinhana) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.
Veure Occità і Viena (departament)
Vilafranca de Lauragués
Vilafranca de Lauragués (en occità; en francès Villefranche-de-Lauragais) és un municipi francès situat al departament de l'Alta Garona, a la regió Occitània.
Veure Occità і Vilafranca de Lauragués
Vilafranca de Mar
Vilafranca de Mar (nom occità) (en francès Villefranche-sur-Mer) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Vilafranca de Mar
Vilanava dels Canònges
Vilanava de Menerbés (nom occità; la forma oficial francesa és Villeneuve-Minervois) és una vila del Menerbès, a la regió d'Occitània, al departament de l'Aude, dins el districte de Narbona i el cantó de Peiriac de Menerbés.
Veure Occità і Vilanava dels Canònges
Vilanòva d'Òlmes
Vilanòva d'Òlmes (Villeneuve-d'Olmes en francès; Vilanòva d'Òlmes en occità) és un municipi francès del departament de l'Arieja i la regió d'Occitània.
Veure Occità і Vilanòva d'Òlmes
Vilanòva de Mar
Vilanòva Lobet (nom occità) (en francès Villeneuve-Loubet) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Vilanòva de Mar
Vilanòva del Pariatge
Villeneuve-du-Paréage, en occità Vilanòva del Pariatge,, és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Vilanòva del Pariatge
Vilanuèva d'Agen
Vilanuèva d'Agen (en occità Vilanuèva d'Òlt, en francès, Villeneuve-sur-Lot) és un municipi francès al departament d'Òlt i Garona (regió de la Nova Aquitània), i irrigat pel riu Òlt.
Veure Occità і Vilanuèva d'Agen
Vingrau
Vingrau és un poble, cap del municipi del mateix nom, de 634 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló situada en el límit entre la Catalunya del Nord, a la qual pertany, i el Llenguadoc.
Veure Occità і Vingrau
Vinyamala
El pic de Vinyamala (Vinhamala en occità, Comachibosa en aragonès o Vignemale en francès) és una muntanya de 3.298 m d'altitud, amb una prominència de 1.029 m, situat al massís homònim, als Pirineus, entre la província d'Osca (Aragó) i el departament dels Alts Pirineus (França).
Veure Occità і Vinyamala
Virà (Fenolleda)
Virà (l'endònim occità és Viran i el topònim oficial en francès, Vira) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Occità і Virà (Fenolleda)
Vitròla (Boques del Roine)
Vitròla (nom occità) (en francès Vitrolles) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Occità і Vitròla (Boques del Roine)
Vivarès
Zona lingüística del baix vivarès El Vivarès (en occità Vivarés, en francès Vivarais) era, abans del 1789, una comarca que formava part de la regió històrica del Llenguadoc.
Veure Occità і Vivarès
Vocal tancada anterior arrodonida
La vocal tancada anterior arrodonida es representa amb el símbol en l'AFI.
Veure Occità і Vocal tancada anterior arrodonida
Walther von Wartburg
Walther von Wartburg (-Boos) (Riedholz (cantó de Solothurn a Suïssa), 18 de maig de 1888 - 15 d'agost de 1971 a Basilea) va ser un filòleg suís, originari de la Suïssa alemànica, de gran vàlua per a la romanística.
Veure Occità і Walther von Wartburg
Westhoek
belga del Westhoek Frontera lingüística entre França i Bèlgica Westhoek (neerlandès per Cantonada occidental) és el nom de la zona de parla neerlandesa de França, situada al departament del Nord i a la regió Alts de França.
Veure Occità і Westhoek
William Agel de Mello
William Agel de Mello (Catalão, Estat de Goiás, 1937) és un diplomàtic, advocat i traductor brasiler.
Veure Occità і William Agel de Mello
Xanguet
El xanguet o cabeçuda (Aphia minuta) és un peix teleosti de la família Gobiidae.
Veure Occità і Xanguet
Xavièr Navarròt
Xavièr Navarròt (Auloron Santa Maria, Pirineus Atlàntics, 24 de febrer de 1792 - 23 de desembre de 1862) fou un poeta bearnès en occità.
Veure Occità і Xavièr Navarròt
Xoca (joc)
La xoca era un joc medieval que al nord de França s'anomenava la soule i a Tolosa de Llenguadoc, i en occità, era el joc de chocas.
Veure Occità і Xoca (joc)
16 de desembre
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Occità і 16 de desembre
16 de juny
El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Occità і 16 de juny
17 de març
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Occità і 17 de març
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Occità і 1933
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Veure Occità і 1954
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Veure Occità і 1993
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Occità і 2005
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Occità і 27 de febrer
3 de març
El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.
Veure Occità і 3 de març
9 de març
El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Occità і 9 de març
També conegut com Llengua d'oc, Llengua occitana, Occitan, Òc.
, Ansinyà, Antíbol, Antic règim a França, Antinhac, Antoine Bourdelle, Antonin Perbòsc, Antunhac, Apertium, Aplec del Puig, Aquisgrà, Arabisme, Aragonès, Aranès, Arboçols, Arcas, Ardecha, Argelièrs (Erau), Arieja, Armanac Provençau, Arnaut Daniel, Arpitània, Arsèni Vermenosa, Article definit, Article salat, Aspàreg de la Barca, Atlas Lingüístic de Catalunya, Au Buçon, Aubanha, Augièr Galhard, August Fourès, Auguste Comte, Auloron e Senta Maria, Aup d'Uès, Aurenja, Auriòu, Aush, Ausiàs March, Aussau-Irati, Autariba (Alta Garona), Avairon, Avinyó (Valclusa), Ñ, Òlt, Òlt (riu), Òlt i Garona, Òpol i Perellós, Ç, Étienne de La Boétie, Àrab, Bagacum Nerviorum, Baiona, Balmar, Banhèras de Luishon, Banhòus (Gard), Barbasan, Basílica de Sant Serni de Tolosa, Basc, Basièja, Batalla de Muret, Batxillerat, Baus, Bauxita, Bèrra (Boques del Roine), Bèusoleu, Bòrmas, Bearn, Beatriu de Dia, Bedarius, Belestar, Bellcaire (Gard), Bellestar (Fenolleda), Benagas, Berenguer d'Anoia, Berenguer Gairan, Berenguer III de Guillem, Bernadeta Sobirós, Bernat de Ventadorn, Bernat Lesfargues, Besiers, Betacisme, Betren, Biarritz, Biòt, Bigorra, Bisbat de Besiers, Bisbat de Lavaur, Bisbat de Lectoure, Boc de Gardana, Bonifaci I de Montferrat, Boques del Roine, Borbonès, Bordeus, Bouclier de Brennus, Brageirac, Briançon, Brigitte Schlieben-Lange, Brinhòla, Briude, Bugarag, Bullabessa, Cabriés, Camarga, Camí de Sant Jaume, Campossí, Camps (Aude), Canal del Migdia, Cançó de gesta, Cançó de la Croada, Cançó de Rotllan, Cançoneret de Ripoll, Canes, Canha de Mar, Cantó de l'Avellanet, Cantó de Miranda, Cantó de Montanhac, Cantó de Narbona-Oest, Cantó de Sant Pau de Fenollet, Cantiga de amor, Caors, Capcinès, Capcir, Caramany, Carladès, Carles Camprós, Carlet, Carme (nom), Carnós de Provença, Carròç, Carri lo Roet, Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Cassanyes, Cassís (Boques del Roine), Cassolet, Castèunòu dau Martegue, Castelana, Castell de Puillorenç, Castell de Querbús, Castellà, Castellnou d'Arri, Castres (Tarn), Català, Català a la Regió de Múrcia, Català salat, Català septentrional, Catalunya, Catalunya del Nord, Catarisme, Caterina Segurana, Caudiers de Fenollet, Causses, Cavalaira, Cavalhon, César Vidal Manzanares, Còntes, Còrdas (Tarn), Còsta Blava, Centernac, Cercle d'Agermanament Occitano-Català, Ch, Chalossa, Charanta, Charente, Charles Maurras, Chaumont (Torí), Cim (cartografia), Circ de Gavarnia, Clarmont d'Alvèrnia, Clarmont d'Erau, Claudi Martí-Salazar, Claudi Peiròt, Club dels Jacobins, Coca (pastís), Cogolin, Colonia Valdense, Comparació entre el català i l'occità, Comtat d'Alvèrnia, Comtat de Bigorra, Comtat de Gavaldà, Comtat de Niça, Comtat de Rasès, Comtat de Trípoli, Comtat Venaissí, Comunitat Autònoma del País Basc, Condomès, Congost (hidrografia), Conilhac de Rasés, Conrad Llança, Consell de la Llengua Occitana, Consell Regional d'Aquitània, Consistori de Tolosa, Copa Santa, Corberes, Corresa, Coserans, Costa Blava, Coves de Lascaux, Cròs Manhon, Creixent, Creu de Tolosa, Creu hugonot, Cronologia del catarisme, Cruesa, Cuer, Cuguron, Dígraf, Dònevila, Delfinat, Demografia de Catalunya, Dialecte consecutiu, Dialecte constitutiu, Dialectes del català, Dialectologia, Diasistema, Diccionari, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Diccionari General Occitan Cantalausa, Dinha, Districte de Besiers, Districte de Narbona, Domini lingüístic, Dordonya, Dordonya (riu), Draguinhan, Droma, Drulha (Arieja), Edat mitjana de Catalunya, Edicte de Villers-Cotterêts, Eissilhas, El Petit Príncep, El Viver (Fenolleda), Embèrt, Encaussa (Alta Garona), Enclavament lingüístic, Ensalada, Erau, Escòs, Espanya, Espanyols, Espardenya, Esperasan, Estables (Losera), Estanh, Estany de Salses, Etna, Eudòxia Comnena, Eurocom, Europa, Euroregió Pirineus Mediterrània, Eusa, Fabulous Trobadors, Fèlix Castanh, Fòs, Felibritge, Felip Gardy, Felluns, Fenolhet, Fenolleda, Fenollet, Ferabràs, Fernán Coronas, Flamenca, Flauta, Fluris, Foie gras, Foix (Occitània), Folco de Baroncelli-Javon, Fonologia de l'occità, Font de Valclusa, Forton, Fos, Fossa (Fenolleda), Fraisse de Cabardés, França Occidental, François Bayrou, Francès, Francés Rainoard, Francesc, Francesc Xavier Lamuela García, Francesos, Francoprovençal, Frederic Amouretti, Frederic Mistral, Frejús, Friedrich Christian Diez, Frontonh, Fruit, Fuvèu, Gallec, Ganhac de Garona, Gap, Garait, Gard, Gardarem la Tèrra, Garona, Gastó III de Foix, Gaston Doumergue, Gastronomia d'Occitània, Gàrgola, Gèmas, Genocidi cultural, Genocidi lingüístic, Georges Pompidou, Gerhard Rohlfs, Gers, Gilabert de Pròixida i de Centelles, Ginestars, Ginhac (Boques del Roine), Gironda, Glaudi Brueis, Golf de Biscaia, Golf del Lleó, Google News, Gos de muntanya dels Pirineus, Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, Gramaticalització, Groc, Guerau III de Cabrera, Guerra dels Cent Anys, Guiena, Guilhem de Tudela, Guillem de Cabestany, Guillem de Torroella, Guillem IX d'Aquitània, Henri Grégoire, Història d'Occitània, Història de la llengua catalana, Història dels Països Baixos, Home de Cromanyó, Homiliari, Homosexualitat, Huguet de Mataplana, Igualada, Immersió lingüística, Imperi Carolingi, Iodització, Isaac Despuech Sage, Isard pirinenc, Isèra, Ismael Girard, ISO 639-1, Issoudun, Istòria d'Adrian, Istre, Italià, Itàlia, Ives Roqueta, Jacme Taupiac, Jasmin, Jaume el Conqueridor, Jean Jaurès, Jean Moulin, Jean-François Coche, Jean-Henri Fabre, Jean-Joseph Saroïhandy, Jean-Pierre Rousselot, Joan Amade, Joan Antoni Verdièr, Joan Baptista Fabre, Joan Bodon, Joan Carles-Brun, Joan Coromines i Vigneaux, Jordi, Josèp Condò Sambeat, Josèp Romanilha, Josep (nom), Judeoprovençal, Juli Cubainas, Juraments d'Estrasburg, Juranson, Kaj Tiel Plu, L'Agulhon, L'Argentièira, L'Avelhanet (Arieja), L'Esparra (Gironda), L'estaca, L'Illa de Veniça, La Bastida de Besplàs, La Calandreta, La Ciutat (Boques del Roine), La Clapa, La Cobertoirada, La Crau, La Farleta, La Gàrdia, La Goleta, La Grassa, La Lònda, La Novella, La plaça del Diamant, La Sanha, La Setmana, La Talvera, La Tèsta, La Ternitat, La Tor de França, La Valeta, La Vaur, Lapurdi, Laruntz, Las Bòrdas d'Arisa, Las Combarèlas, Las Tors, Latas, Lauraguès, Léon de Berluc-Perussis, Lòrgas, Ledinhan, Lei Penas, Lengon, Lerins, Lesinhan de las Corbièras, Leucata, Leys d'Amors, Liborna, Ligúria, Limós, Lingüística, Lingua franca, Liorna, Literatura catalana, Literatura francesa, Literatura gallega, Literatura medieval, Literatura occitana, Literatura sarda, Llamprees, Llapis, Llatí vulgar, Llei Deixonne, Llemosí (antiga regió administrativa francesa), Llemotges, Llengües d'Espanya, Llengües d'Itàlia, Llengües d'oïl, Llengües de la Unió Europea, Llengües gal·loromàniques, Llengües iberoromàniques, Llengües italooccidentals, Llengües itàliques, Llengües judeoromàniques, Llengües occitanoromàniques, Llengües romàniques, Llengües Vives, Llengua de signes catalana, Llengua llemosina, Llengua minoritzada, Llengua morta, Llengua pròpia, Llenguadoc, Llenguadoc-Rosselló, Llibre Jutge, Llibre Vermell de Montserrat, Llista de codis SIL, Llista de formatges d'Occitània, Llista de llengües del món, Llista de municipis dels Alts Alps, Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa, Llista de trobadors, Llista dels municipis dels Alps de l'Alta Provença, Llombard, Lluís Fullana i Mira, Lo Baucet (Var), Lo Blanc (Indre), Lo Bocau, Lo Canet, Lo Grau dau Rèi, Lo Lavandor, Lo Leberaubre, Lo Luc, Lo Martegue, Lo Mueg, Lo Pòrt de Boc, Lo Plan de Cucas, Lo Pradet, Lo Puèi de Velai, Lo Puget de Frejús, Lo Rosièr, Lo Vilar de Lans, Loís Alibèrt, Loís Combas, Loïs Romieu, Lodeva, Loira, Loira (departament), Lorda, Los Arcs, Los Banhs de Rènnas, Losera, Lou Tresor dóu Felibrige, Luc d'Aude, Lunèl, Maçat, Malhana, Manòsca, Manifestació per l'occità, Manuel Milà i Fontanals, Mar Mediterrània, Marca llemosina, Marcela Delpastre, Maria, Maria Barbal i Farré, Maria Roanet, Marilís Orionaa, Marina Llansana i Rosich, Marinhana, Marmanda, Marsella, Martí de Riquer i Morera, Masamet, Mascota, Massís Septentrional, Massilia Sound System, Mauguòu, Maurí, Mauresca Fracàs Dub, Mauriac (Cantal), Max Roqueta, Max Wheeler, Mètrica (poesia), Mònaco, Melgorès, Menèrba (Erau), Mende, Menerbès, Menton, Mercè, Merens (Arieja), Mesa (Erau), Metàtesi (lingüística), Micheu Chapduelh, Migdia-Pirineus, Millars (Rosselló), Miquèu Camelat, Miquèu Grosclaude, Mireia, Moans e Sartòu, Mogins, Molins (Arieja), Monegasc, Monenh, Monestir de Sant Benet de Bages, Mont Faron, Mont Losera, Montalban, Montalbà del Castell, Montblanc (Erau), Montbrun del Boscatge, Montelaimar, Montmaur (Aude), Montoliu (Arieja), Montpeller, Montpellerenc (subdialecte), Montsegur, Morencs, Moussu T e lei Jovents, Mugerre, Muntanya Negra, Murcià, Muret, N, Nadau, Narbona, Narbonès, Neteja ètnica, Niça, Nimes, Niom, Noruega, Nostradamus, Numeració romana, Occitanisme, Occitans, Occità alvernès, Occità bearnès, Occità gascó, Occità llemosí, Occità llenguadocià, Occità niçard, Occità provençal, Occità vivaroalpí, Occitània, Oficina de Relacions Meridionals, Oliolas, Orde de la Cartoixa, Ossaranh e Arribarèita, País Basc, País de Coisan, País de Foix, Països Catalans, Padània, Palíndrom, Paratge, Parc natural regional de l'Alt Llenguadoc, Paret seca, Parisis, Parlar de transició, Partit de la Nacion Occitana, Partit Occità, Pastis de treflas, Pastorel·la, Paté, Patric, Patric Sauzet, Patuès, Patuet, Pau (Occitània), Pau Arena, Pau Froment, Pàmies, Pèir de Garròs, Pèire Bèc, Pèire Devoluy, Pèire Godolin, Pèire Lagarda, Pèire Rosset, Peçac de Bordèu, Peitoví-saintongès, Pepita Caubet Delseny, Pere (nom), Pere de Castellnou, Pere el Catòlic, Pere el Gran, Perelha (Arieja), Perigús, Perigord, Pertús, Pesillà de Conflent, Pesto, Petanca, Pey, Pic de la Maladeta, Pica d'Estats, Piemont, Piemontès, Pinascha, Pirineus, Pirineus Atlàntics, Pissaladiera, Planeses, Plural, Poesia trobadoresca, Poitiers, Poitou (província), Poitou-Charentes, Ponç de la Guàrdia, Portè, Portèth d'Aspèth, Portuguès, Prats de Sornià, Predomini lingüístic, Privàs, Pronúncia de l'occità, Província de Cuneo, Província de Lleida, Província de Torí, Provença, Provença-Alps-Costa Blava, Prunyanes, Puillorenç, Punt volat, Quilhan, Rabairac, Ramon Llull, Ramonvila e Sent Anhan, Rasós de trobar, Rasigueres, Ratatolha, Ràdio 4, Ràdio Occitània, Ràdio País, Rènnas, Ròcabruna (Alps Marítims), Ròcabruna (Var), Ròcafixada, Ròcamador, Ròia, Rebollet, Regió d'Armanyac, Regió del Carcí, Regne de Navarra, Regne Franc, Renaixença, Renat I, Renat Nelli, Reserva africana de Sijan, Revue des patois gallo-romans, Riam, Ricard Cor de Lleó, Riu Aude, Riu Gers, Riu Isèra, Riurau, Robèrt Lafont, Rocafera, Roine, Roine-Alps, Romània, Rosina de Pèira, Rotland Pecot, Rotllà, Rumans, Sabonèras, Sabres, Saint-Étienne, Saissac (Aude), Salias (Alta Garona), Salvador (nom), Sanch Amanç, Sant Amador, Sant Ceri de Mar, Sant Flor, Sant Gèli (municipi del Gard), Sant Joan de Peu de Port, Sant Joan del Falgar, Sant Laurenç de Var, Sant Maissimin, Sant Mandrier, Sant Martí de Fenollet, Sant Mitre, Sant Pau de Fenollet, Sant Rafèu, Sant Sixt dels Valdeses, Sant Tropetz, Sant Vicent Ferrer, Santa Enimia, Sard, Sarlat e la Canedat, Savardun, Sèrras (Aude), Secessionisme lingüístic, Section Paloise, Segle, Segre (diari), Sent Africa, Sent Ambruèis, Sent Andrèu (Alta Garona), Sent Cosme (Avairon), Sent Cristau (Alta Garona), Sent Felitz de Riutòrt, Sent Gironç, Sent Líser, Sent Liònç, Sent Martòri, Senta Aulària (Avairon), Senta Crotz (Arieja), Septimània, Serinhan (Erau), Sestrieras, Seteme, Sicília, Signe diacrític, Sisteron, Soca de Niça, Societat de Lingüística Aragonesa, Sociolingüística, Soire, Soliers Pònt, Sordello, Stade Toulousain, Suletí, Talabard, Tarascó, Tarerac, Tarn, Tarn i Garona, Taronja (color), Tòni de l'Ostal, Teodòr Aubanèu, Tièrn, Tió de Nadal, Tiela, Toló, Tolosa de Llenguadoc, Tornon, Torredembarra, Traducció automàtica, Tretz, Trevillac, Trillà, Trobador, Trobadores, Truita de patates, Tula (Llemosí), Txec, Uniformisme lingüístic a França, Valàuria (Alps Marítims), Valclusa, Valença, Vall d'Aosta, Valls de la Fenolleda, Valls Occitanes, Var (departament), Vasadès, Vasats (Gironda), Vaubona, Vauriàs, Víctor Gelu, Vedelha, Velai, Velaurs, Vença, Ventor, Vergonha, Vergonya, Vers, Vescomtat del Buçon, Vic de Fesensac, Vidauban, Vides de sants rosselloneses, Viella, Viena (departament), Vilafranca de Lauragués, Vilafranca de Mar, Vilanava dels Canònges, Vilanòva d'Òlmes, Vilanòva de Mar, Vilanòva del Pariatge, Vilanuèva d'Agen, Vingrau, Vinyamala, Virà (Fenolleda), Vitròla (Boques del Roine), Vivarès, Vocal tancada anterior arrodonida, Walther von Wartburg, Westhoek, William Agel de Mello, Xanguet, Xavièr Navarròt, Xoca (joc), 16 de desembre, 16 de juny, 17 de març, 1933, 1954, 1993, 2005, 27 de febrer, 3 de març, 9 de març.