Taula de continguts
187 les relacions: Accident geogràfic, Al-Farghaní, Albedo de Bond, Alquímia, Anàleg a la Terra, Angelo Secchi, Angle de posició, Apogeu, Asteroide de tipus C, Astrofotografia, Astrogeologia, Astrologia, Astromòbil, Astromòbil lunar, Astronomia, Astronomia infraroja, Averrois, Òrbita terrestre, Blàzar, Calendari tibetà, Carcinos, Caroline Herschel, Carta celeste, Catàleg astronòmic, Catàleg Messier, Cúmul obert, Cel nocturn, Centelleig, Cercle màxim, Ciència espacial, Cinquè planeta (hipotètic), Cinturó d'asteroides, Circular de la UAI, Cometa, Commentariolus, Comparador de parpelleig, Configuració coorbital, Constel·lació de l'Hidra Femella, Contaminació interplanetària, Convencions sobre nomenclatura astronòmica, Coordenades astronòmiques, Corba de llum, Cos (desambiguació), Cos menor del sistema solar, Cos progenitor, Cosmogonia, Cronologia de l'astronomia del sistema solar, Dècada del 1880, Designació provisional, Despina (satèl·lit), ... Ampliar l'índex (137 més) »
Accident geogràfic
"Cono de Arita". Salar de Arizaro. Salta (Argentina) "Cordillera Huayhuash". Andes. (Perú) Delta del riu Nil, península de Sinaí i mar Roja. (Egipte). Fotografia aèria "Atol das Rocas" Rio Grande do Norte (Brasil) La Terra. Fotografia Apolo 17 Accident geogràfic (Accident n.
Veure Objecte astronòmic і Accident geogràfic
Al-Farghaní
Abul-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Kathir al-Farghaní (Fergana, Sogdiana, actual Uzbekistan, 805 - 880), conegut com a al-Farghaní i de manera llatinitzada com a Alfraganus o Alfergani, va ser un dels astrònoms perses més cèlebres del.
Veure Objecte astronòmic і Al-Farghaní
Albedo de Bond
L'albedo de Bond és la fracció d'energia de la radiació electromagnètica incident total en un cos astronòmic que és retrodifosa cap a l'espai.
Veure Objecte astronòmic і Albedo de Bond
Alquímia
Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.
Veure Objecte astronòmic і Alquímia
Anàleg a la Terra
IST (Índex de Similitud amb la Terra). Un anàleg a la Terra, també definit com a Terra bessona, exoterra, segona Terra, Terra alienígena, Terra 2 o planeta tipus-Terra, és un món o planeta amb condicions similars a les terrestres.
Veure Objecte astronòmic і Anàleg a la Terra
Angelo Secchi
, va ser un jesuïta, astrònom italià, reconegut tant pels seus descobriments sobre la dinàmica de la cromosfera solar, com pels seus treballs pioners en espectrometria estel·lar, a partir dels quals va establir una classificació coneguda com a Classes de Secchi, base de les diferents classificacions estel·lars que es van desenvolupar posteriorment.
Veure Objecte astronòmic і Angelo Secchi
Angle de posició
miniatura L'angle de posició (abreviat AP) és mesura astrofísica lligada a l'observació de les estrelles binàries òptiques; es defineix com la distància angular (en graus) de l'estrella secundària de la primària, respecte al pol nord celeste, assumint com a direcció positiva la de l'est.
Veure Objecte astronòmic і Angle de posició
Apogeu
Esquema de l'òrbita d'un cos al voltant de la Terra, on s'observa l'apogeu i el perigeu. L'apogeu és el punt de l'òrbita el·líptica d'un objecte (natural o artificial) al voltant de la Terra, en què aquest es troba a la màxima distància d'aquesta.
Veure Objecte astronòmic і Apogeu
Asteroide de tipus C
miniatura Els asteroides de tipus C són asteroides amb un alt contingut en carboni.
Veure Objecte astronòmic і Asteroide de tipus C
Astrofotografia
La Lluna. Fotografia realitzada a 1/250 de sg, f/11, i a una distància focal de 800 mm. L'astrofotografia, o astrofoto, és un tipus especialitzat de fotografia que consisteix en la captació d'imatges dels cossos celestes, de vegades amb unes tècniques i un material específic.
Veure Objecte astronòmic і Astrofotografia
Astrogeologia
Harrison H Schmitt recollint mostres lunars durant la missió Apollo 17 a principis de desembre de 1972 Lastrogeologia, també anomenada geologia planetària o exogeologia, és una disciplina de les ciències planetàries que tracta de la geologia dels cossos celestials, com ara els planetes i les seves llunes, asteroides, cometes i meteorits.
Veure Objecte astronòmic і Astrogeologia
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Veure Objecte astronòmic і Astrologia
Astromòbil
Tres models d'astromòbils per a Mart: ''Mars Exploration Rover'' (esquerra), ''Sojourner'' (centre) i ''Mars Science Laboratory'' (dreta). Un astromòbil (rover, en anglès) és un vehicle d'exploració espacial dissenyat per moure's a través de la superfície d'un planeta o d'un altre cos celeste.
Veure Objecte astronòmic і Astromòbil
Astromòbil lunar
Llocs d'aterratge de missions rover i de recollida de mostres. Vermell: Velles zones muntanyenques lunars. Blau: zones muntanyenques joves. Groc: mar lunar (alta concentració de titani). Cian: mar lunar (baixa concentració de titani) Un astromòbil lunar o rover lunar és un vehicle d'exploració espacial (rover) dissenyat per moure's a través de la superfície de la Lluna.
Veure Objecte astronòmic і Astromòbil lunar
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Objecte astronòmic і Astronomia
Astronomia infraroja
Hubble. L'astronomia infraroja és la branca de l'astronomia i l'astrofísica que estudia els objectes astronòmics visibles en radiació infraroja (IR).
Veure Objecte astronòmic і Astronomia infraroja
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Veure Objecte astronòmic і Averrois
Òrbita terrestre
Diferents òrbites terrestres Una òrbita terrestre és una òrbita situada al voltant de la Terra.
Veure Objecte astronòmic і Òrbita terrestre
Blàzar
jet amb la Terra és zero, el quàsar o nucli galàctic actiu és denominat ''blàzar '' Un blàzar és una font d'energia molt compacta i altament variable, associada a un forat negre situat al centre d'una galàxia.
Veure Objecte astronòmic і Blàzar
Calendari tibetà
Portada d'un calendari tibetà de Lhasa per a l'any del porc d'aigua el 1923/24. Inici del 3r mes lunar del calendari tibetà de Lhasa per a l'any del porc d'aigua el 1923/24. El Calendari tibetà (Tibetà: ལོ་ཐོ, Wylie: lo-tho), or Calendari tibetà lunar, es un calendari lunisolar, que és correspon a l'any Tibetà, que esta format per 12 o 13 mesos lunars, cadascun dels quals comença i acaba en una lluna nova.
Veure Objecte astronòmic і Calendari tibetà
Carcinos
Carcinos (Καρκίνος, habitualment denominat pel seu nom en llatí, Càncer, o, simplement com el Cranc) és un cranc gegant de la mitologia grega que habitava a la llacuna de Lerna.
Veure Objecte astronòmic і Carcinos
Caroline Herschel
fou una astrònoma d'origen alemany nacionalitzada al Regne Unit, germana del també astrònom William Herschel, que al llarg dels seus quasi 98 anys de vida va descobrir nombrosos cometes, entre altres astres.
Veure Objecte astronòmic і Caroline Herschel
Carta celeste
Un mapa celestial del segle XVII, pel cartògraf holandès Frederik de Wit Una carta estel·lar, atles estel·lar o mapa d'estels és un plànol del cel nocturn.
Veure Objecte astronòmic і Carta celeste
Catàleg astronòmic
Un catàleg astronòmic és una llista o tabulació d'objectes astronòmics, normalment agrupats per alguna característica comuna, com ara la morfologia, l'origen, el tipus, el mètode de detecció, el descobriment, etc.
Veure Objecte astronòmic і Catàleg astronòmic
Catàleg Messier
Charles Messier El Catàleg Messier és una llista de 110 objectes astronòmics realitzada per l'astrònom francès Charles Messier i publicada el 1774 sota el títol Catàleg de nebuloses i cúmuls d'estrelles, que es troben entre les estrelles fixes sobre l'horitzó de París (en francès, Catalogue des Nébuleuses & des amas d'Étoiles, que l'on découvre parmi les Étoiles fixes sur l'horizon de Paris).
Veure Objecte astronòmic і Catàleg Messier
Cúmul obert
M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estels jóvens i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estels que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.
Veure Objecte astronòmic і Cúmul obert
Cel nocturn
La Lluna és el cos celeste més vist al ''' cel nocturn '''. El cel nocturn és l'aparença del cel durant la nit.
Veure Objecte astronòmic і Cel nocturn
Centelleig
sembla moure's 7,5 minuts d'arc d'esquerra a dreta. El centelleig, (en anglès, twinkling), és un terme genèric per a les variacions en la brillantor aparent, el color o la posició d'un objecte lluminós llunyà vist a través d'un medi.
Veure Objecte astronòmic і Centelleig
Cercle màxim
Un cercle màxim divideix l'esfera en dos hemisferis iguals. El cercle màxim, denominat també cercle major o gran cercle, és el cercle resultant d'una secció realitzada a una esfera mitjançant un pla que passi pel seu centre i la divideixi en dos hemisferis idèntics, la secció circular obtinguda té el mateix diàmetre que l'esfera.
Veure Objecte astronòmic і Cercle màxim
Ciència espacial
Una observació guiada per làser de la galàxia de la Via Làctia a l'Observatori del Paranal a Xile el 2010. El terme ciència espacial pot significar.
Veure Objecte astronòmic і Ciència espacial
Cinquè planeta (hipotètic)
En la història de l'astronomia, un grapat de cossos del sistema solar han estat considerats com el cinquè planeta del Sol.
Veure Objecte astronòmic і Cinquè planeta (hipotètic)
Cinturó d'asteroides
Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Veure Objecte astronòmic і Cinturó d'asteroides
Circular de la UAI
Les Circulars de la Unió Astronòmica Internacional (en anglès, International Astronomical Union Circulars, IAUCs) són avisos que donen informació sobre fenòmens astronòmics.
Veure Objecte astronòmic і Circular de la UAI
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Veure Objecte astronòmic і Cometa
Commentariolus
Commentariolus (en llatí, ‘petits comentaris') és un esbós de quaranta pàgines escrit per Nicolau Copèrnic d'una versió anterior del seu revolucionari model heliocèntric de l'univers.
Veure Objecte astronòmic і Commentariolus
Comparador de parpelleig
Plutó. El microscopi de parpelleig o estereocomparador és un instrument utilitzat en l'àmbit de l'astronomia per mesurar moviments o variacions de brillantor en objectes celestes.
Veure Objecte astronòmic і Comparador de parpelleig
Configuració coorbital
En l'astronomia, una configuració coorbital és una configuració de dos o més objectes astronòmics (com asteroides, llunes, o planetes) orbitant a aquest, o molt similar, la distància de la seva primària, és a dir, que estan en un 1:1 de la ressonància mitjana de moviment (o 1: -1 si orbita en direccions oposades) Hi ha diverses classes d'objectes coorbitals, que depenen del seu punt de libració.
Veure Objecte astronòmic і Configuració coorbital
Constel·lació de l'Hidra Femella
L'Hidra Femella (Hydra) és la més vasta i la més llarga de les 88 constel·lacions modernes, estenent-se sobre més de 1.300 graus quadrats i més 100 graus de llargada.
Veure Objecte astronòmic і Constel·lació de l'Hidra Femella
Contaminació interplanetària
La contaminació interplanetària és la possible forma de contaminació biològica d'un cos planetari per una sonda o nau espacial, ja sigui de manera intencionada o no.
Veure Objecte astronòmic і Contaminació interplanetària
Convencions sobre nomenclatura astronòmica
En l'Antiguitat només el Sol, la Lluna, alguns estels i els planetes més visibles van rebre nom.
Veure Objecte astronòmic і Convencions sobre nomenclatura astronòmica
Coordenades astronòmiques
En astrometria, les coordenades astronòmiques o coordenades celestes són qualsevol sistema de coordenades utilitzat per a determinar la posició d'un astre sobre l'esfera celeste.
Veure Objecte astronòmic і Coordenades astronòmiques
Corba de llum
Corba de llum de l'asteoride 201 Penelope basada en imatges preses el 6 d'octubre de 2006 al Observatori Universitari Mount John. Mostra una mica més d'una rotació que dura 3,7474 hores. En astronomia, una corba de llum és una gràfica de la intensitat de llum d'un objecte celeste o regió, en funció del temps.
Veure Objecte astronòmic і Corba de llum
Cos (desambiguació)
* Cos (anatomia), agregat de totes les parts materials que componen un organisme viu.
Veure Objecte astronòmic і Cos (desambiguació)
Cos menor del sistema solar
Ceres i la Lluna. Ceres és el planeta nan més petit, i Vesta el ''cos menor'' més gran (exceptuant els objectes transneptunians) Un cos menor del sistema solar (CMSS o de l'anglès SSSB, small Solar System body) és, segons la resolució de la UAI (Unió Astronòmica Internacional) del 22 d'agost de 2006, un cos celeste que orbita a l'entorn del Sol i que no és planeta, ni planeta nan, ni satèl·lit: Recreació artística del naixement del sistema solar (NASA) Per tant, segons la definició de la UAI, són cossos menors del sistema solar, independentment de la seva òrbita i composició.
Veure Objecte astronòmic і Cos menor del sistema solar
Cos progenitor
El terme cos progenitor s'utilitza en meteorítica per definir un cos celeste què ha originat un meteorit o pluja de meteors.
Veure Objecte astronòmic і Cos progenitor
Cosmogonia
La cosmogonia és una teoria o doctrina que estudia l'origen i l'estructura de l'Univers des d'un punt de vista més aviat filosòfic o mitològic, contràriament a la cosmologia, que ho fa des d'un punt de vista més científic.
Veure Objecte astronòmic і Cosmogonia
Cronologia de l'astronomia del sistema solar
Aquest article és una cronologia de l'astronomia del sistema solar.
Veure Objecte astronòmic і Cronologia de l'astronomia del sistema solar
Dècada del 1880
Formalment, la dècada del 1880 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1880 fins al 31 de desembre de 1889.
Veure Objecte astronòmic і Dècada del 1880
Designació provisional
En astronomia, una designació provisional és una convenció sobre nomenclatura astronòmica utilitzada per als objectes astronòmics recentment descoberts.
Veure Objecte astronòmic і Designació provisional
Despina (satèl·lit)
Despina és un satèl·lit de Neptú, també anomenat Neptú V, és una monòtona lluna gelada entre moltes altres.
Veure Objecte astronòmic і Despina (satèl·lit)
Dia de la setmana
Un dia de la setmana és un dels set dies que integren la setmana.
Veure Objecte astronòmic і Dia de la setmana
Dia sinòdic
Un dia sinòdic (o període de rotació sinòdic o dia solar) és el període d'un objecte astronòmic per girar una vegada en relació a l'estel el qual està orbitant, i és la base del temps solar.
Veure Objecte astronòmic і Dia sinòdic
Distància angular
En matemàtiques (en particular en geometria i trigonometria) i en totes les ciències naturals (incloent l'astronomia, geofísica, etc.), la distància angular, separació angular o distància aparent entre dos objectes puntuals, observada des d'un punt diferent de qualsevol dels dos, és l'angle entre les dues direccions amb origen a l'observador i que apunten als dos objectes.
Veure Objecte astronòmic і Distància angular
Distància lunar
Càlcul de l'hora en Greenwich al mar pel mètode de les distàncies lunars. La distància lunar és l'angle entre la Lluna i l'altre cos celeste emprat. Les altures dels dos astres es fan servir per corregir la distància i obtenir l'hora. Dins l'entorn de la navegació astronòmica, la distància lunar a un astre determinat és l'angle (en graus) entre la Lluna i aquest cos celeste.
Veure Objecte astronòmic і Distància lunar
Distància mínima d'intersecció orbital
ua, està classificat com un objecte potencialment perillós La distància mínima d'intersecció orbital (en anglès, MOID, Minimum orbit intersection distance) és, en astronomia, una mesura del risc de col·lisió entre els objectes astronòmics.
Veure Objecte astronòmic і Distància mínima d'intersecció orbital
Dones i matemàtiques
Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.
Veure Objecte astronòmic і Dones i matemàtiques
Efemèride
En astronomia i navegació celeste, una efemèride (pl. efemèrides; from llatí efemèride 'Diari', i grec ἐφημερίς) és un llibre amb taules que ofereix la trajectòria dels objectes astronòmics naturals així com dels satèl·lits artificials al cel, és a dir, la posició (i possiblement la velocitat) al llarg del temps.
Veure Objecte astronòmic і Efemèride
Ejecció
Faial, Açores. Les ejeccions, tefres o piroclasts (del grec πυρóκλαστος format de pyro — foc i klastos — fragment) són els fragments de roca sòlida expulsats a l'aire durant l'erupció d'un volcà.
Veure Objecte astronòmic і Ejecció
Elements orbitals
Elements orbitals. Els elements orbitals o elements d'un òrbita són un conjunt de paràmetres que permeten definir de manera unívoca les característiques de l'òrbita d'un astre, la seva disposició a l'espai i la posició de l'astre sobre l'òrbita.
Veure Objecte astronòmic і Elements orbitals
Enginyeria aeronàutica
L'enginyeria aeronàutica és la branca de l'enginyeria que tracta del projecte, la construcció i el funcionament d'aeronaus, dels aeroports i dels dispositius i les instal·lacions auxiliars.
Veure Objecte astronòmic і Enginyeria aeronàutica
Equador celeste
L'equador celeste, està inclinat ~23,5° respecte al pla de l'eclíptica. L'equador celeste és el cercle màxim de l'esfera celeste situat en el mateix pla de l'equador de la Terra.
Veure Objecte astronòmic і Equador celeste
Equant
Elements bàsics del sistema planetari de Claudi Ptolemeu. El planeta es mou sobre l'epicicle (línia de punts petita), que al seu torn es mou sobre el deferent (línia de punts gran). El centre del deferent és X, però el moviment angular de l'epicicle és uniforme només respecte al punt · que és l''''equant'''.L'equant és un punt geomètric important dins el model planetari de Claudi Ptolemeu.
Veure Objecte astronòmic і Equant
Eratostenià
L'Eratostenià és un període de l'escala geològica lunar que comprèn el temps entre fa 3.200 i 1.100 milions d'anys.
Veure Objecte astronòmic і Eratostenià
Esfera d'influència (astrodinàmica)
Una esfera d'influència (en anglès: sphere of influence, abreujat SOI) en astrodinàmica i astronomia és la regió de forma esferoide oblat al voltant d'un objecte astronòmic on la influència gravitacional primària en un objecte orbital és aquell cos.
Veure Objecte astronòmic і Esfera d'influència (astrodinàmica)
Esfera de Hill
Gràfic del potencial efectiu d'un sistema de dos cossos degut a la gravetat i la inèrcia en un punt de temps. Les esferes de Hill són les regions circulars que envolten les masses grans. En astronomia, l'esfera de Hill d'un cos celeste és la regió d'influència gravitatòria que exerceix un cos sobre els cossos menys massius que orbiten al seu voltant.
Veure Objecte astronòmic і Esfera de Hill
Esferoide oblat
Un esferiode oblat es pot formar per la rotació d'una el·lipse sobre el seu eix menor. En geometria, un esferoide oblat és un el·lipsoide rotacionalment simètric que té l'eix polar més curt que el diàmetre del cercle equatorial que biseca el pla.
Veure Objecte astronòmic і Esferoide oblat
Esferoide prolat
Un esferoide prolat Un esferoide prolat és un esferoide en el que el diàmetre polar és més llarg que el diàmetre de l'equador.
Veure Objecte astronòmic і Esferoide prolat
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Veure Objecte astronòmic і Espai exterior
Espècie introduïda
El paó de nit xinés, espècie introduïda a Europa occidental Els geranis, espècie introduïda molt comuna a Europa En biogeografia, una espècie introduïda, espècie forana, espècie al·lòctona o espècie exòtica és una espècie d'organismes no nadiua del lloc o zona determinat en què es troba.
Veure Objecte astronòmic і Espècie introduïda
Estel de bosons
Un estel de bosons o estrella de bosons és un objecte astronòmic hipotètic que estaria format per les partícules anomenades bosons (els estels convencionals estan formats per fermions).
Veure Objecte astronòmic і Estel de bosons
Estrella compacta
En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.
Veure Objecte astronòmic і Estrella compacta
Exploració de Júpiter
Júpiter L'exploració de Júpiter es va iniciar el 1973 amb una primera missió espacial que va ser succeïda per unes altres vuit, que incloïen no només el planeta sinó també els seus satèl·lits.
Veure Objecte astronòmic і Exploració de Júpiter
Extinció (astronomia)
En astronomia, lextinció designa el fenomen responsable de l'absorció i de la dispersió de la radiació electromagnètica emesa pels objectes astronòmics a causa de la matèria (gas i pols) situada entre l'objecte emissor i l'observador.
Veure Objecte astronòmic і Extinció (astronomia)
Família de col·lisió
Haumea i els seus satèl·lits formen part d'una família de col·lisió. En astronomia, una família de col·lisió és un grup d'objectes astronòmics que es pensa que tenen un origen comú fruit d'una col·lisió.
Veure Objecte astronòmic і Família de col·lisió
Física aristotèlica
El filòsof Aristòtil, representat en una pintura de Rembrandt. Anomenem física aristotèlica a les moltes teories sobre la naturalesa de la física que va desenvolupar el filòsof grec Aristòtil (384 aC – 322 aC).
Veure Objecte astronòmic і Física aristotèlica
Figura de la Terra
Un esferoide oblat L'expressió figura o forma de la Terra té diversos significats en la geodèsia segons la manera com es fa servir i la precisió amb la qual s'ha de definir la mida i forma de la Terra.
Veure Objecte astronòmic і Figura de la Terra
Flamarada de raigs gamma suaus
ly de diàmetre en llum infraroja, tal com el veu el Telescopi Espacial Spitzer. El magnetar en si no és visible a aquesta longitud d'ona, però s'ha vist a la llum de raigs X en forma de SGR. Una flamarada de raigs gamma suau (en anglès soft gamma repeater o SGR) és un objecte astronòmic que emet grans ràfegues de raigs gamma i X a intervals irregulars.
Veure Objecte astronòmic і Flamarada de raigs gamma suaus
Fotografía nocturna
msnm. L'estació de Sutton, Londres mentre un taxi passa. skyline'' de Singapur a la nit. Fotografia aèria del comtat de Los Angeles de nit. La fotografia nocturna consisteix en la captura de fotos ben entrada la nit a espais oberts.
Veure Objecte astronòmic і Fotografía nocturna
Fotografia científica
Fotografia de la impressió de la sabata d'un sospitós La fotografia científica o fotografia aplicada és aquella que s'utilitza en el camp de la ciència, la indústria i l'educació com a mitjà de registre i difusió de la realitat, i és considerada un element de treball per a comunicar i un mitjà de gran utilitat en la investigació.
Veure Objecte astronòmic і Fotografia científica
Fotometria CCD
Un xip CCD La fotometria CCD és un mecanisme de variants que utilitza la fotometria per a determinar la magnitud dels diferents objectes astronòmics (estrelles, planetes, galàxies…).
Veure Objecte astronòmic і Fotometria CCD
Fusor (astronomia)
Un fusor és un terme proposat per Gibor Basri, professor Universitat de Califòrnia, Berkeley, per ajudar a aclarir la nomenclatura dels cossos celestes.
Veure Objecte astronòmic і Fusor (astronomia)
Gegant groga
Les gegants grogues són estrelles massives de les classes espectrals F i G i antigues estrelles de la seqüència principal.
Veure Objecte astronòmic і Gegant groga
Geologia de la Lluna
El coneixement de la geologia lunar va augmentar significativament a partir de la dècada del 1960, amb les missions tripulades i automatitzades.
Veure Objecte astronòmic і Geologia de la Lluna
Gravetat superficial
La gravetat superficial, g, d'un objecte astronòmic és l'acceleració gravitatòria que s'experimenta a la seva superfície.
Veure Objecte astronòmic і Gravetat superficial
Grup mòbil Beta Pictoris
El grup mòbil Beta Pictoris és un grup jove d'estrelles mòbils situat relativament a prop de la Terra.
Veure Objecte astronòmic і Grup mòbil Beta Pictoris
Guèiser
381x381px Un guèiser és un sortidor natural d'aigua calenta i vapor que surt de terra.
Veure Objecte astronòmic і Guèiser
Harmonia de les esferes
Gravat italià del 1495 amb Apol·lo, les Muses, les esferes planetàries i elements musicals. L'harmonia de les esferes o musica universalis és una antiga teoria d'origen pitagòric basada en la idea que l'univers està governat segons proporcions numèriques harmonioses i que el moviment dels cossos celestes es regeix segons proporcions musicals; les distàncies entre planetes correspondrien, segons aquesta teoria, als intervals musicals.
Veure Objecte astronòmic і Harmonia de les esferes
Hipòtesi de la dinamo
La hipòtesi de la dinamo busca explicar el mecanisme pel qual un cos celeste, com ara la Terra, genera un camp magnètic al seu voltant.
Veure Objecte astronòmic і Hipòtesi de la dinamo
Hipervelocitat
Impacte hiperveloç La hipervelocitat és velocitat molt alta, aproximadament més de 3.000 m/s (11.000 km/h o Mach 8,8).
Veure Objecte astronòmic і Hipervelocitat
Impacte astronòmic
Recreació artística d'un impacte astronòmic. La col·lisió entre la Terra i un asteroide de pocs quilòmetres de diàmetre podria alliberar tanta energia com milions d'armes nuclears, una rere l'altra Un impacte astronòmic és la col·lisió d'un gran meteorit, asteroide, cometa, o d'un altre objecte celeste amb la Terra o amb un altre planeta.
Veure Objecte astronòmic і Impacte astronòmic
Inclinació
En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.
Veure Objecte astronòmic і Inclinació
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Veure Objecte astronòmic і Infraroig
International Ultraviolet Explorer
El International Ultraviolet Explorer (IUE) va ser un satèl·lit observatori astronòmic principal dissenyat per detectar l'espectre ultraviolat.
Veure Objecte astronòmic і International Ultraviolet Explorer
J002E3
Simulació per ordinador del moviment de J002E3, alternant entre sis òrbites terrestres i una òrbita heliocèntrica (cal fer clic a la imatge per veure'n l'animació). Etapa S-IVB de l'Apollo 17. La utilitzada per l'Apollo 12 és idèntica.
Veure Objecte astronòmic і J002E3
Johann Daniel Titius
Johann Daniel Titius (Konitz, Regne de Prússia, 2 de gener de 1729 - Wittenberg, 11 de desembre de 1796) va ser un astrònom alemany i professor a la ciutat de Wittenberg.
Veure Objecte astronòmic і Johann Daniel Titius
Josep Micó
Josep Micó (Vic) fou astrònom cosí de Francesc Micó.
Veure Objecte astronòmic і Josep Micó
Libració
La fase i la libració de la Lluna al 2013 en intervals d'una hora, amb música, títols i gràfics suplementaris fases, i la variació de la mida visual causada per la distància variable des de la Terra Mesura teòrica de la superfície lunar visible (línia verda), a causa de la libració, en projecció de Winkel-Tripel En astronomia, la libració (del llatí librare, 'equilibrar', 'balancejar') és una lenta oscil·lació, real o aparent, d'un satèl·lit, vista des del cos celeste al qual orbita.
Veure Objecte astronòmic і Libració
Llista d'acrònims astronòmics
Aquesta és una recopilació de les sigles d'ús comú en l'astronomia.
Veure Objecte astronòmic і Llista d'acrònims astronòmics
Lluentor superficial
La lluentor o brillantor superficial és un concepte utilitzat en astronomia per descriure la lluentor aparent d'objectes astronòmics extensos, com galàxies o nebuloses.
Veure Objecte astronòmic і Lluentor superficial
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Objecte astronòmic і Lluna
Lost in Space (sèrie de televisió de 2018)
Lost in Space (Perduts en l'espai) és una sèrie original de Netflix estatunidenca de ciència-ficció basada en un reboot de la sèrie de 1965 amb el mateix nom (al seu torn, un reboot de la novel·la de 1812 "The Swiss Family Robinson").
Veure Objecte astronòmic і Lost in Space (sèrie de televisió de 2018)
LRL
* Lleó Roig Luxemburguès, organització de resistència durant la Segona Guerra Mundial de Luxemburg.
Veure Objecte astronòmic і LRL
Lunokhod 1
Lunokhod 1 (Луноход, caminador lunar en rus; Аппарат 8ЕЛ № 203, vehicle 8ЕЛ№203) va ser el primer de dos astromòbils lunars no tripulats que va aterrar a la Lluna per la Unió Soviètica com a part del seu programa Lunokhod.
Veure Objecte astronòmic і Lunokhod 1
Magnitud bolomètrica
En astronomia, la magnitud bolomètrica designa la magnitud d'un objecte celeste tenint en compte la totalitat de l'espectre electromagnètic, del domini ràdio als raigs gamma.
Veure Objecte astronòmic і Magnitud bolomètrica
Maniobra orbital
En el vol espacial, una maniobra orbital és l'ús de sistemes de propulsió per canviar l'òrbita d'una nau espacial.
Veure Objecte astronòmic і Maniobra orbital
Marea terrestre
La marea terrestre (també coneguda com a marea terrestre sòlida, marea de l'escorça, marea del cos) és el desplaçament de la superfície terrestre sòlida causat per la gravetat de la Lluna i el Sol.
Veure Objecte astronòmic і Marea terrestre
Mauna Kea
El Mauna Kea (/ˌmɔːnə ˈkeɪ.ə/ o /ˌmaʊnə ˈkeɪ.ə/) és un volcà inactiu de l'illa de Hawaii.
Veure Objecte astronòmic і Mauna Kea
Mòdul de descens
Viking Orbiter'' alliberant el mòdul de descens (protegit per un escut tèrmic). El mòdul de descens o mòdul d'aterratge (lander en anglès) designa en l'àmbit d'astronàutica un artefacte espacial embarcat en un vehicle espacial destinat a posar-se sobre la superfície d'un astre (o satèl·lit).
Veure Objecte astronòmic і Mòdul de descens
Mecànica celeste
La mecànica celeste és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que té per objecte l'estudi dels moviments dels astres en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes.
Veure Objecte astronòmic і Mecànica celeste
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Veure Objecte astronòmic і Mecànica clàssica
Meteorit
meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.
Veure Objecte astronòmic і Meteorit
Microquàsar
ESA/NASA) Els microquàsars són objectes astronòmics que es consideren rèpliques a petita escala dels quàsars.
Veure Objecte astronòmic і Microquàsar
Missió de retorn de mostres
La "Roca Gènesi" va ser recollida de la missió lunar Apollo 15 Una missió de retorn o recull de mostres és un programa de nau espacial amb l'objectiu de tornar mostres tangibles d'una ubicació extraterrestre cap a la Terra per a l'anàlisi.
Veure Objecte astronòmic і Missió de retorn de mostres
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.
Veure Objecte astronòmic і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
NameExoWorlds
UAI NameExoWorlds (també conegut com a IAU NameExoWorlds) és el nom de diversos projectes gestionats per la Unió Astronòmica Internacional (UAI) per fomentar la presentació de noms per a objectes astronòmics, que posteriorment serien considerats per a l'adopció oficial de l'organització.
Veure Objecte astronòmic і NameExoWorlds
Navegació
Taula de geografia, hidrografia i navegació, de la Cyclopaedia de 1728. Model de GPS de butxaca. La navegació és l'art i la ciència de conduir una embarcació o vehicle d'un lloc a un altre, eficientment i amb responsabilitat.
Veure Objecte astronòmic і Navegació
Nebulosa del Cranc
La nebulosa del Cranc (coneguda igualment com a M1, NGC 1952, Taurus A i Taurus X-1) és un romanent de supernova de tipus nebulosa de vent de púlsar.
Veure Objecte astronòmic і Nebulosa del Cranc
Nebulosa protoplanetària
Cygnus Una nebulosa protoplanetària és un objecte astronòmic corresponent a l'episodi de curta durada en ràpida evolució estel·lar d'una estrella entre els darrers estadis de la frase de la branca asimptòtica de les gegants la fase de nebulosa planetària posterior.
Veure Objecte astronòmic і Nebulosa protoplanetària
Negre
El negre és un color pur que indica labsència de color o de llum.
Veure Objecte astronòmic і Negre
Neith (satèl·lit)
Neith és el nom donat a un objecte celeste observat per primera vegada per Giovanni Cassini el 1672, i que durant uns anys es va creure que era un satèl·lit natural de Venus.
Veure Objecte astronòmic і Neith (satèl·lit)
New General Catalogue
El New General Catalogue (en català, «Nou catàleg general»), també conegut amb les sigles NGC, és com es coneix el New General Catalogue of Nebulae and Clusters of Stars (o «Nou catàleg general de nebuloses i cúmuls d'estrelles»), i és el catàleg d'objectes astronòmics del cel profund més conegut dins l'astronomia amateur.
Veure Objecte astronòmic і New General Catalogue
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Veure Objecte astronòmic і Nicolau Copèrnic
Nomenclatura estel·lar
La nomenclatura estel·lar és competència de la Unió Astronòmica Internacional (UAI), l'autoritat internacional reconeguda per assignar noms a les estrelles i altres objectes astronòmics.
Veure Objecte astronòmic і Nomenclatura estel·lar
Nou Catàleg General Revisat
El Nou Catàleg General Revisat (en anglès Revised New General Catalogue o RNGC), és una revisió del Nou Catàleg General feta per J. L. I. Dreyer. Algunes de les mesures de lluentor de Dreyer, o les descripcions dels objectes astronòmics no eren precises, heus aquí el motiu d'aquest nou treball.
Veure Objecte astronòmic і Nou Catàleg General Revisat
Objecte (desambiguació)
* Objecte, ens limitat amb una funció precisa i que pot definir-se mitjançant les relacions externes amb el seu medi.
Veure Objecte astronòmic і Objecte (desambiguació)
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Veure Objecte astronòmic і Objecte astronòmic
Objecte astronòmic hipotètic
Concepció artística de la terra i la seva segona Lluna hipotètica. 31 Crateris, un possible eclipsi binari pres erròniament com una lluna de Mercuri. Concepció artística d'una planeta de carboni Concepció artística de HD 209458 b, un hipotètic Planeta Chthonià.
Veure Objecte astronòmic і Objecte astronòmic hipotètic
Objecte de l'espai profund
Verge) Un objecte de l'espai profund (o del cel profund) és qualsevol objecte astronòmic situat a grans distàncies com galàxies, cúmuls estel·lars o nebuloses.
Veure Objecte astronòmic і Objecte de l'espai profund
Objecte de massa planetària
Esquema comparatiu del Sol, una nana vermella i alguns cossos de massa planetària Un objecte de massa planetària o planemo (acrònim de l'anglès planetary-mass object) és un objecte celeste amb una massa que se situa dins la definició de planeta, és a dir, prou massiu com per adquirir equilibri hidroestàtic (tenir forma arrodonida per la seva pròpia gravetat), però no prou massiu com per a produir la fusió del nucli com a les estrelles.
Veure Objecte astronòmic і Objecte de massa planetària
OCK
* Organització Catalana de Karate, agrupació històrica de karate de Barcelona integrada posteriorment a la Federació Catalana de Karate.
Veure Objecte astronòmic і OCK
Ofiüc (astrologia)
Sagitari. Ofüc càrrega la serp, que comprèn la constel·lació de Serpens; composta per ''Serpens cauda'' ('cua de la serp'), el cap a la dreta, i ''Serpens caput'' ('cap de la serp'), la cua a l'esquerra.
Veure Objecte astronòmic і Ofiüc (astrologia)
Ones radiofòniques
transmissor ràdio (no mostrat). La tensió carrega els dos costats de l'antena alternadamente de manera positiva (''+'') i negativa (−). Les línies de camp elèctric (''línies negres'') surten de l'antena i viatgen a la velocitat de la llum; aquestes són les ones de ràdio.
Veure Objecte astronòmic і Ones radiofòniques
Origen de la vida
L'origen de la vida en biologia és la forma i època en què s'originà la vida.
Veure Objecte astronòmic і Origen de la vida
Ortus helíac
L'ortus helíac d'un estel (o altres cossos celestes com una lluna, un planeta o una constel·lació) és la seva primera aparició en l'horitzó est després del seu període d'invisibilitat –aproximadament de sis mesos–.
Veure Objecte astronòmic і Ortus helíac
Palomar Observatory Sky Survey
La National Geographic Society – Palomar Observatory Sky Survey (NGS-POSS) va ser un important sondeig astronòmic, que va portar gairebé 2.000 plaques fotogràfiques del cel nocturn.
Veure Objecte astronòmic і Palomar Observatory Sky Survey
Parc Natural Pedra do Segredo
El Parc Natural Municipal Pedra do Segredo (en portuguès: Parque Natural Municipal Pedra do Segredo) es troba a la localitat de Caçapava do Sul (Rio Grande do Sul, Brasil).
Veure Objecte astronòmic і Parc Natural Pedra do Segredo
Patera
En astrogeologia, patera (plural paterae, abr. PE) és una paraula llatina que significa «pàtera» (un plat ample, baix i de poca profunditat utilitzat en l'antiga Roma) que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un cràter irregular, o un cràter complex amb vores inclinades sobre un cos celeste.
Veure Objecte astronòmic і Patera
Pila de runes
En astronomia, una pila de runes (aglomerat d’enderrocs o aglomerat de rebles) és un cos celeste que no és ben bé un monòlit, ans que consisteix en nombrosos trossos de roca que s'han unit sota la influència de la gravetat.
Veure Objecte astronòmic і Pila de runes
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Objecte astronòmic і Planeta
Planeta nan
Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.
Veure Objecte astronòmic і Planeta nan
Planetes en l'astrologia
El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.
Veure Objecte astronòmic і Planetes en l'astrologia
PMO
* Progrés Municipal d'Osona, candidatura municipal històrica de diverses localitats d'Osona.
Veure Objecte astronòmic і PMO
Pols còsmica
Partícula de pols còsmica Núvol interestel·lar NGC 604. La pols còsmica és un tipus de pols composta per partícules en l'espai on hi ha algunes molècules de 0,1 fins a 100 micres de grandària.
Veure Objecte astronòmic і Pols còsmica
Posició aparent
La posició aparent d'un objecte astronòmic és la seva posició en l'espai des del punt de visió de l'observador.
Veure Objecte astronòmic і Posició aparent
PPN
* Partit Popular de Navarra, partit polític de Navarra, delegació del Partit Popular (Espanya).
Veure Objecte astronòmic і PPN
Precessió nodal
La precessió nodal és la precessió del pla orbital d'un satèl·lit artificial al voltant de l'eix de rotació d'un cos astronòmic com la Terra.
Veure Objecte astronòmic і Precessió nodal
Primera llum
consulta.
Veure Objecte astronòmic і Primera llum
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Veure Objecte astronòmic і Principi d'exclusió de Pauli
Problema dels n cossos
En mecànica clàssica i astrodinàmica, el problema dels n cossos té per objectiu l'obtenció dels moviments individuals d'un grup d'objectes astronòmics que interactuen entre si gravitacionalment.
Veure Objecte astronòmic і Problema dels n cossos
Programa Surveyor
Fotografia de la nau Surveyor 3 descansant sobre la superfície de la Lluna, presa pels astronautes de l'Apollo 12 (descripcions afegides). No es mostren els retrocoets principals i la unitat de radar, que van ser expulsades abans d'aterrar. (NASA) El programa Surveyor de la NASA és un programa d'exploració de la Lluna per mitjà de màquines automàtiques que van tenir un paper important en la preparació de les missions del programa Apollo.
Veure Objecte astronòmic і Programa Surveyor
Punter làser
Punters làser. Un punter làser és una eina utilitzada pels professors per assenyalar objectes en un tauler o pantalla.
Veure Objecte astronòmic і Punter làser
Quàsar
Representació artística del quàsar GB1508 Un quàsar és un objecte estel·lar de gran intensitat lluminosa que es troba al centre d'algunes galàxies amb nuclis actius que és alimentat per una espiral gasosa d'una gran velocitat en un forat negre molt extens.
Veure Objecte astronòmic і Quàsar
Radi de Júpiter
El radi de Júpiter o radi jovià (RJ o RJup) és la distància igual al radi del planeta Júpiter. Té un valor de 71.492 km (44.423 mi), o 11,2 radis terrestres (R⊕) és igual a 0.08921 RJ). El radi de Júpiter és una unitat de longitud utilitzada en astronomia per descriure els radis dels gegants gasosos i alguns planetes extrasolars.
Veure Objecte astronòmic і Radi de Júpiter
Raig verd
Un raig verd a Califòrnia Evolució detallada d'un raig verd Raig verd o llampada verda és un fenomen òptic atmosfèric que es pot observar poc després de la posta de sol o poc abans de la sortida, en el qual es pot veure un punt verd, normalment durant un o dos segons, sobre la posició del sol.
Veure Objecte astronòmic і Raig verd
Ràtio impuls-pes
El ràtio impuls-pes (on "pes" es refereix al pes a la superfície de la Terra) és un paràmetre adimensional característic dels motors de coet, els motors de reacció i els vehicles propulsats per aquest tipus de motors (generalment vehicles espacials i avions de reacció).
Veure Objecte astronòmic і Ràtio impuls-pes
Redefinició de «planeta» de 2006
L'esborrany de proposta de la UAI hagués afegit immediatament 3 planetes, mostrats aquí en comparació amb la Terra. D'esquerra a dreta, Eris, Caront, Ceres i la Terra. El 2006, la Unió Astronòmica Internacional va proposar que el terme «planeta» es redefineix per aclarir l'estatus planetari de Plutó i incloure en el grup de planetes del sistema solar altres objectes a part dels nou tradicionals.
Veure Objecte astronòmic і Redefinició de «planeta» de 2006
Refracció atmosfèrica
limbe inferior del Sol ('''*''') toca l'horitzó del mar realment ja no hi és. El que estem veient és la seva imatge refractada a '''S'''', i l'estrella ja està completament sota el nostre horitzó, a '''S.''' La refracció atmosfèrica és la desviació de la llum o una altra ona electromagnètica d'una línia recta a mesura que travessa l' atmosfera a causa de la variació en la densitat de l'aire en funció de l' alçada.
Veure Objecte astronòmic і Refracció atmosfèrica
Resum d'astronomia
Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic. Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia: Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).
Veure Objecte astronòmic і Resum d'astronomia
Rupes
En astrogeologia, rupes (plural rupēs, abr. RU) és una paraula llatina que significa «cingle» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per designar cingles relativament rectilinis o regulars a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.
Veure Objecte astronòmic і Rupes
S2 (estrella)
S2 (també anomenada S0-2) és el nom d'un estel a la constel·lació del Sagitari.
Veure Objecte astronòmic і S2 (estrella)
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Veure Objecte astronòmic і Satèl·lit natural
Scopulus
En astrogeologia, scopulus (plural scopuli, abr. SC) és una paraula llatina que significa «escull» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar una característica superficial similar als penya-segats o als cingles lobulats o irregulars a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.
Veure Objecte astronòmic і Scopulus
Set cels
Paradís En la cosmologia religiosa o mitològica, els set cels es refereixen a set nivells o divisions dels cels.
Veure Objecte astronòmic і Set cels
Sextant (instrument de mesura)
Sextant Cassens&Platz (RFA). El sextant és un instrument de mesura que permet mesurar angles entre dos objectes tals com dos punts d'una costa o un astre -tradicionalment el Sol- i l'horitzó.
Veure Objecte astronòmic і Sextant (instrument de mesura)
Sistema de coordenades
Sistema 3D de coordenades. En geometria, un sistema de coordenades és un sistema que utilitza un o més números o coordenades, per determinar de forma única la posició d'un punt o d'un altre element geomètric.
Veure Objecte astronòmic і Sistema de coordenades
Sistema de coordenades planetàries
Un sistema de coordenades planetàries és una generalització del sistema de coordenades geogràfiques i el sistema de coordenades geocèntric per a planetes diferents de la Terra.
Veure Objecte astronòmic і Sistema de coordenades planetàries
Sistema de referència
Eixos de coordenades emprats habitualment en matemàtiques En cinemàtica, un sistema de referència és un conjunt de magnituds per poder mesurar la posició d'un objecte en el temps i en l'espai.
Veure Objecte astronòmic і Sistema de referència
Sizígia (astronomia)
consulta.
Veure Objecte astronòmic і Sizígia (astronomia)
Soroll gaussià
El soroll gaussià és aquell soroll que té una funció de densitat de probabilitat igual a la de la distribució normal, que també es coneix com a distribució gaussiana.
Veure Objecte astronòmic і Soroll gaussià
Sulcus (exogeologia)
En astrogeologia, sulcus (plural sulci, abr. SU) és una paraula llatina que significa «solc» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per designar crestes o solcs a la superfície dels planetes o altres cossos celestes que recorden, per la seva forma, als plecs de la Terra.
Veure Objecte astronòmic і Sulcus (exogeologia)
Superfície equipotencial
Superfícies equipotencials d'un dipol elèctric: les línies de la figura representen la intersecció de les superfícies equipotencials amb el pla de simetria paral·lel al moment dipolar. Una superfície equipotencial és el lloc geomètric dels punts d'un camp escalar en els quals el "potencial de camp" o valor numèric de la funció que representa el camp és constant.
Veure Objecte astronòmic і Superfície equipotencial
Superfície planetària
superfície de la Lluna, que consta de regolit lunar (fotografiat per Neil Armstrong, el juliol de 1969). Imatge a mida completa)'' Una superfície planetària és on el material sòlid (o líquid) de l'escorça exterior de certs tipus d'objectes astronòmics entra en contacte amb l'atmosfera o l'espai exterior.
Veure Objecte astronòmic і Superfície planetària
Surveyor 1
Surveyor 1 va ser el primer mòdul de descens suau lunar del programa Surveyor de la National Aeronautics and Space Administration (NASA, Estats Units).
Veure Objecte astronòmic і Surveyor 1
Te lapa
Te lapa és un terme polinèsic per a un fenomen de llum inexplicable i no provat científicament a sota o a la superfície de l'oceà.
Veure Objecte astronòmic і Te lapa
Tecnologia de la dinastia Song
Resclosa d'un canal a França; es considera que aquest tipus d'estructures es van inventar a la Xina durant la dinastia Song. La dinastia Song (960—1279 dC) va aportar significatius avenços tecnològics molts dels quals van ser fruit del treball de funcionaris estatals talentosos, reclutats pel govern a través dels anomenats exàmens imperials.
Veure Objecte astronòmic і Tecnologia de la dinastia Song
Teisme
En la filosofia i la religió el teisme (del grec theos, "déu") és el pensament, doctrina o creença en l'existència d'un déu o déus.
Veure Objecte astronòmic і Teisme
Telescopi d'infraroig
Wyoming Infrared Observatory SOFIA és un telescopi d'infraroig en una aeronau, permetent observacions a alta altitud Un telescopi d'infraroig és un telescopi que utilitza la llum d'infraroig per detectar cossos celestes.
Veure Objecte astronòmic і Telescopi d'infraroig
Teorema de Noether
El teorema de Noether, o el primer teorema de Noether,Això de vegades es coneix com el primer teorema de Noether.
Veure Objecte astronòmic і Teorema de Noether
Tholus
Mart. S'hi poden observar els grans volcans Olympus Mons (1), Ascraeus Mons (3), Pavonis Mons (4) i Arsia Mons (5), el Valles Marineris (6), i el Tharsis Tholus (2) En astrogeologia, tholus (plural tholi; abr. TH) és una paraula llatina que significa «cúpula» o «volta» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar turons o petits relleus en forma de dom, possiblement d'origen volcànic, presents a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.
Veure Objecte astronòmic і Tholus
Tità (satèl·lit)
Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.
Veure Objecte astronòmic і Tità (satèl·lit)
Topografia
Mapa topogràfic de Mauna Kea, Hawaii La topografia (del grec, "lloc", i γράφω graphō, "escriure") és un camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides.
Veure Objecte astronòmic і Topografia
Tractat de la Lluna
L'Acord de Governs de les Activitats dels Estats a la Lluna i Altres Cossos Celestes, també conegut com el Tractat de la Lluna o Acord de la Lluna, és un tractat internacional que proveeix jurisdicció de tots els cossos celestes (incloent les seves òrbites) a la comunitat internacional.
Veure Objecte astronòmic і Tractat de la Lluna
Unda
En astrogeologia, unda (plural undae, abr. UN) és una paraula llatina que significa «ona» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un camp de dunes, o més generalment formacions o estructures ondulatòries a la superfície d'un cos planetari.
Veure Objecte astronòmic і Unda
Univers observable
Representació artística de l'univers observable en escala logarítmica, amb el Sistema Solar al centre fins al plasma invisible del Big Bang a la vora, passant pel cinturó de Kuiper, Alfa Centauri, les galàxies properes i la radiació de fons de microones Lunivers observable està format per les galàxies i altra matèria que, en principi, es poden observar en el temps present des de la Terra perquè la llum (i altres senyals) provinents d'aquests objectes han tingut temps d'arribar a la Terra des del començament de l'expansió de l'univers.
Veure Objecte astronòmic і Univers observable
Vòrtex polar
corrents en jet polar i subtropical Un vòrtex circumpolar, o simplement vòrtex polar, és una gran regió d'aire fred i rotatiu que envolta les dues regions polars de la Terra.
Veure Objecte astronòmic і Vòrtex polar
Vulcanoide
Impressió artística d'un asteroide vulcanoide Un asteroide vulcanoide, o simplement un vulcanoide, és un hipotètic asteroide que ocuparia la zona dinàmicament estable que es troba entre 0,08 i 0,21 unitats astronòmiques (entre 12 i 31 milions de quilòmetres) del Sol, dins l'òrbita de Mercuri.
Veure Objecte astronòmic і Vulcanoide
(95962) Copito
(95962) Copito és un asteroide descobert el 19 de novembre de 2003 per l'astrònom Josep Manteca a l'Observatori de Begues.
Veure Objecte astronòmic і (95962) Copito
També conegut com Cos astronòmic, Cos celeste, Cos planetari, Cosos celestes, Cossos celestes, Cossos celestials, Grandària dels cossos celestes, Objecte celeste, Objectes astronòmics.