Taula de continguts
18 les relacions: Aproximació de Born-Oppenheimer, Àtom, Energia d'ionització, Enllaç covalent, Estructura estel·lar, Experiment de Pound-Rebka, Força intermolecular, Forces de van der Waals, Heli 4, Hidrogen, Interacció dipol-dipol induït, Ionització, Joseph John Thomson, Nucli atòmic, Partícula α, Radi de Bohr, Taula periòdica, Teoria atòmica.
Aproximació de Born-Oppenheimer
L'aproximació de Born-Oppenheimer és una de les aproximacions fonamentals de la mecànica quàntica que té per objectiu resoldre l'equació de Schrödinger per a molècules.
Veure Núvol d'electrons і Aproximació de Born-Oppenheimer
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Veure Núvol d'electrons і Àtom
Energia d'ionització
Ionització d'un àtom d'hidrogen a conseqüència del xoc amb un altre. L'energia d'ionització, simbolitzada E1, és la mínima energia necessària per a extreure un electró d'un àtom neutre o molècula en el seu estat fonamental.
Veure Núvol d'electrons і Energia d'ionització
Enllaç covalent
Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.
Veure Núvol d'electrons і Enllaç covalent
Estructura estel·lar
Corona # Taca solar # Granulació fotosfèrica # Protuberància solar Els models actuals sobre l'estructura estel·lar tracten de descriure amb cert detall l'estructura interna d'una estrella utilitzant la lluminositat i el color, d'aquesta manera aquests models permeten predir amb certa exactitud l'evolució futura de l'astre.
Veure Núvol d'electrons і Estructura estel·lar
Experiment de Pound-Rebka
Desplaçament gravitacional al roig. Un fotó que surt del mig de la Terra i el Sol arribaria a la Terra més roig i al Sol més blau. L'experiment de Pound-Rebka és un experiment realitzat el 1960 pels físic estatunidenc Robert Vivian Pound (1919-2010) i el seu estudiant de doctorat el físic estatunidenc Glen Anderson Rebka, Jr.
Veure Núvol d'electrons і Experiment de Pound-Rebka
Força intermolecular
Interaccions dipol-dipol entre dues molècules Les forces intermoleculars són interaccions d'atracció electroestàtica que es produeixen entre molècules.
Veure Núvol d'electrons і Força intermolecular
Forces de van der Waals
Representació esquemàtica de la força d'atracció dipol-dipol en dues molècules de clorur d'hidrogen, HCl, (línia discontínua). Les forces de van der Waals són forces atractives o repulsives febles entre entitats moleculars, o entre grups dins d'una mateixa entitat molecular, diferents de les de formació d'enllaç químic (covalent, iònic o metàl·lic) o de les interaccions electroestàtiques entre ions o grups d'ions i molècules neutres.
Veure Núvol d'electrons і Forces de van der Waals
Heli 4
L'àtom d'heli. A la imatge es mostren el nucli atòmic (en rosa) i la distribució del núvol d'electrons (en negre). El nucli (a dalt a la dreta) de l'heli 4 és, en realitat, esfèricament simètric i s'assembla molt al núvol d'electrons, encara que quan es tracta de nuclis més complicats això no sempre es compleix.
Veure Núvol d'electrons і Heli 4
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Núvol d'electrons і Hidrogen
Interacció dipol-dipol induït
La tintura de iode és una dissolució de iode (apolar) en etanol (polar). Per augmentar la solubilitat s'addiciona també iodur de potassi que produeix una interacció ió-dipol induït La interacció dipol-dipol induït, o interacció de Debye, és un dels tres tipus de forces de van der Waals i consisteix en una atracció electroestàtica feble que es presenta entre molècules polars i apolars, o entre grups moleculars polars i apolars.
Veure Núvol d'electrons і Interacció dipol-dipol induït
Ionització
Ionització provocada pel xoc de dos àtoms d'hidrogen. Un d'ells perd l'electró: H + H -> H + p^+ + e^- La ionització és el fenomen per mitjà del qual un àtom o una molècula elèctricament neutres es converteixen en un ió.
Veure Núvol d'electrons і Ionització
Joseph John Thomson
Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906.
Veure Núvol d'electrons і Joseph John Thomson
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Núvol d'electrons і Nucli atòmic
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Veure Núvol d'electrons і Partícula α
Radi de Bohr
Al model de Bohr de l'estructura de l'àtom, exposada per Niels Bohr el 1913, els electrons orbiten al voltant del nucli atòmic.
Veure Núvol d'electrons і Radi de Bohr
Taula periòdica
upright.
Veure Núvol d'electrons і Taula periòdica
Teoria atòmica
La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.
Veure Núvol d'electrons і Teoria atòmica
També conegut com Escorça (àtom), Escorça atòmica.