Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Nàdir-Xah Afxar

Índex Nàdir-Xah Afxar

fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

259 les relacions: Abbas III, Abd al-Karim Kashmirí ben Aklibat Mahmud ben Bulaki ben Muhammad Rida, Abd al-Razzak Beg, Abdalita, Abdullah Paixà Köprülüzade, Abiward, Abraham d'Erevan, Abu l-Faiz Muhàmmad Khan, Abu l-Fath Khan Bakhtyari, Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani, Abu l-Khayr Khan, Abu l-Muhammad Khan, Adel Xa Afxar, Afxar, Agència de Mohmand, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Ahmad Paixà, Ahmet III, Al-Batina, Al-Bu Said, Al-Manama, Alam Khan, Alí Mardan Khan Xamlu, Ali Mardan Khan, Alim Khan, Allahyar Khan Abdali, Andkhuy, Ardabil, Ardalan, Asaf Jah I, Azad Khan Afgan, Şamaxı, Azerbaidjan, Àhmad Xah Durrani, Àixraf Khan, Bahrain persa, Bakú, Balkh, Balutxistan (regió), Bam, Bamian, Bampur, Bandar Abbas, Banu Lam, Bàssora, Behxahr, Bengal Subah, Buixehr, Bukharà, Burhan al-Mulk, ..., Bust (Sistan), Castell de Bash Tapia, Daguestan, Daudpota, Delhi, Delta de l'Indus, Deradjat, Derbent, Dinastia afxàrida, Dinastia jànida, Dinastia safàvida, Districte d'Ambala, Districte d'Hisar, Districte de Bannu, Districte de Chagai, Districte de Dera Ghazi Khan, Districte de Gujrat, Districte de Karnal, Districte de Loralai, Districte de Muzaffargarh, Districte de Peshawar, Districte de Pishin, Districte de Quetta, Districte de Quetta-Pishin, Districte de Saharanpur, Districte de Sialkot, Djalili, Emirat d'Herat, Emirat de Bukharà, Ertuk Inak, Eyalat de Bagdad, Eyalat de Mossul, Farah, Fat·h-Alí Khan, Federació d'Akhty, Federació d'Andalal, Fort de Bala Hisar, Fort Vermell, Gakhars, Gandava, Gazni, Ghilzai, Girishk, Golf Pèrsic, Gran Khorasan, Guerra russo-persa (1804-1813), Guerra russo-turca (1735-1739), Guerra turco-persa (1730-1736), Gujrat, Gur-e Amir, Hajji Muhammad Ali Khan, Hasanjalàlides, Hekimoğlu Ali Paixà, Història d'Artsakh, Història d'Isfahan, Història de l'Afganistan, Història de l'Azerbaidjan, Història de l'Àsia Central, Història de l'Uzbekistan, Història de les guerres russo-turques, Història de Rússia, Història de Xiraz, Història del Daguestan, Història del Pakistan, Història del Panjab, Història del Rajasthan, Història del Sind, Història del Tadjikistan, Història dels kurds, Iarubita, Ichhawar, Ilbars Khan III, Iltazar Khan, Imperi Durrani, Imperi Safàvida, Irakli II, Isfahan, Ismaïlisme, Jagadhri, Jar-Balakan, Jardí d'Eram, Kabul, Kachhi, Kalat (ciutat), Kalhora, Kanat de Bakú, Kanat de Bukharà, Kanat de Derbent, Kanat de Gandja, Kanat de Gilan, Kanat de Karabagh, Kanat de Kazi Kumukh, Kanat de Khalkhal, Kanat de Khivà, Kanat de Khoy, Kanat de Maku, Kanat de Maragha, Kanat de Mekhtuli, Kanat de Quba, Kanat de Sarab, Kanat de Tabriz, Kanat de Xaki, Kanat de Xirvan, Kanat de Zanjan, Kandahar, Kara Gözlüler, Karbala, Karim Khan Zand, Karnal, Kars, Kaytaks, Kermanxah, Kharan, Khor Fakkan, Khorramxahr, Khoy, Khulm, Khuzestan, Khyber Pakhtunkhwa, Kilat-i Nadiri, Kirkuk, Kirman, Kizilbaix, Kuhistan, Kunjpura, Kutxan, Lahidjan, Lahore, Laristan, Llista de dinasties de l'Afganistan, Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera, Llista de sobirans de l'Afganistan, Ludhiana, Mahmut I, Mangit, Maragha, Mashad, Mazandaran, Melikats del Karabagh, Mirza Muhammad Mahdi Khan Astarabadi, Monestir de Martqopi, Muhammad Hasan Khan, Muhammad Rahim Bahadur Khan I, Muhammad Said Khan, Muhàmmad Murad Beg, Muhàmmad Rahim, Muhàmmad Xah de Delhi, Muixaixa, Nakhtxivan, Naxçıvan, Nihawand, Nurali Khan, Oudh, Paixtus, Palau de Topkapı, Pas de Khyber, Pèrsia, Peshawar, Presidència de Bombai, Principat de Makran, Principat de Swat, Província de Fars, Província de Lorestan, Províncies del Nord-oest, Qajar (tribu), Qasimi, Qazvín, Qeshm, Qom, Quetta, Ras al-Khaimah, Regió del Karabakh, Rohilkhand, Rudbar (ciutat de Gilan), Sanandaj, Sar-e Pol, Segle XVIII, Selim II Giray, Seyyit Hasan Paixà, Shaki (Azerbaidjan), Shekhupura (ciutat), Shikarpur (Pakistan), Suhar, Sulaimaniya, Sulayman II de Pèrsia, Sultan Husayn II, Sultanat d'Arash, Sultanat de Salyan, Tabarsaran, Tabriz, Takhir Khan (Khivà), Türkmenabat, Teheran, Teimuraz II, Tekari Raj, Thatta, Tirah, Tiryaki Hacı Mehmed Paixà, Topal Osman Paixà, Tractat de Sant Petersburg (1723), Tron del Paó, Urmia, Xadegan (Khuzestan), Xamkhalat dels Kazi Kumuk, Xibarghan, Xiraz, Xirvan, Yazd, Zands. Ampliar l'índex (209 més) »

Abbas III

Abbas III (1732 - 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1732 - 1736).

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Abbas III · Veure més »

Abd al-Karim Kashmirí ben Aklibat Mahmud ben Bulaki ben Muhammad Rida

Abd al-Karim Kashmirí ben Aklibat Mahmud ben Bulaki ben Muhammad Rida (mort 1784) fou un historiador hindo-persa.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Abd al-Karim Kashmirí ben Aklibat Mahmud ben Bulaki ben Muhammad Rida · Veure més »

Abd al-Razzak Beg

Abd-al-Razzak Beg ibn Najaf Kuli Khan Dunbuli (1762/1763 - 1827/1828) fou un literat, poeta i historiador persa del període qajar, de la regió de Khoy i Salmas.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Abd al-Razzak Beg · Veure més »

Abdalita

Els abdalites foren una tribu afganesa modernament coneguts com a durrani.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Abdalita · Veure més »

Abdullah Paixà Köprülüzade

Abd Allah Paşa Köprülüzade (mort el 18 o 19 de juny de 1735) fou un militar i home d'estat otomà fill del gran visir Köprülü Fazıl Mustafa Paşa.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Abdullah Paixà Köprülüzade · Veure més »

Abiward

Abiward és una ciutat de Turkmenistan, part d'un oasi amb Nasa, Baward i altres llocs.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Abiward · Veure més »

Abraham d'Erevan

Abraham d'Erevan fou un historiador armeni del temps de Nadir Shah que va viure al en dates exactes desconegudes.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Abraham d'Erevan · Veure més »

Abu l-Faiz Muhàmmad Khan

Sàyyid Abu l-Faiz Muhàmmad Khan fou kan de Bukharà.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Abu l-Faiz Muhàmmad Khan · Veure més »

Abu l-Fath Khan Bakhtyari

Abu l- Fath Khan Bakhtyari fou un cap d'una de les faccions dels Bakhtyari (fracció haft lang) i cap tribal del grup.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Abu l-Fath Khan Bakhtyari · Veure més »

Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani

Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani fou visir de Kermanxah i historiador de la Pèrsia post afshàrida.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani · Veure més »

Abu l-Khayr Khan

Abu l-Khayr Khan fou kan de l'Horda Petita Kazakh i per un temps generalíssim de les tres hordes dels kazakhs.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Abu l-Khayr Khan · Veure més »

Abu l-Muhammad Khan

Abu l-Muhammad Khan fou kan de Khivà, fill d'Ilbars Khan III.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Abu l-Muhammad Khan · Veure més »

Adel Xa Afxar

Adil-Xah Afxar (mort 1749) fou el títol reial dAli Quli-Khan (1747-1748), nebot i successor de Nàdir-Xah.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Adel Xa Afxar · Veure més »

Afxar

Afxar (o Awshar) (en turc Afşar) són una tribu turquesa dels oghuz (ghuzz), que van emigrar des de la Transoxiana junt a les altres tribus de l'Àsia Central cap a Pèrsia al.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Afxar · Veure més »

Agència de Mohmand

L'agència de Mohmand (Paixtu: مومند) és una divisió administrativa idèntica a un districte, a les Àrees Tribals d'Administració Federal al nord de l'agència del Khyber.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Agència de Mohmand · Veure més »

Agha Muhàmmad Khan Qajar

Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Agha Muhàmmad Khan Qajar · Veure més »

Ahmad Paixà

Ahmad Paixà (mort el 1747) fou governador otomà de Bagdad.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Ahmad Paixà · Veure més »

Ahmet III

Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Ahmet III · Veure més »

Al-Batina

Al-Batina o al-Batinah (‘la Interior’) és una regió (míntaqa) d'Oman entre el golf d'Oman i la serralada del Hàjar, situada entre el cap de Khatmat Milaha i la vila d'Hayl Al Umayr (al sud-est de Sib i a l'oest de Mascat).

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Al-Batina · Veure més »

Al-Bu Said

Al Bu-Saïd o Al Saïd és la dinastia governant del sultanat d'Oman i de l'antic sultanat de Zanzíbar.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Al-Bu Said · Veure més »

Al-Manama

Bahrain WTC a la dreta. Al-Manama, també coneguda simplement com a Manama, és la capital de Bahrain i de la governació homònima.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Al-Manama · Veure més »

Alam Khan

Mir Alam Khan Arab-i Khuzayma fou amir i virrei (equivalent a primer ministre) de Khurasan sota els Afshàrides (1748-1754).

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Alam Khan · Veure més »

Alí Mardan Khan Xamlu

Alí Mardan Khan Xamlu fou un polític persa del.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Alí Mardan Khan Xamlu · Veure més »

Ali Mardan Khan

Ali Mardan Khan (+ 1753) fou cap dels bakhtiyaris de Pèrsia.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Ali Mardan Khan · Veure més »

Alim Khan

Alim Khan fou kan de Kokand, fill i successor de Narbuta Khan el 1799.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Alim Khan · Veure més »

Allahyar Khan Abdali

Allahyar Khan Abdali fou kan de la tribu afganesa dels Abdali (més tard Durrani) escollit el 1725/1726.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Allahyar Khan Abdali · Veure més »

Andkhuy

Andkhuy (o Andkhoi o Andkhoy) és una ciutat de l'Afganistan, capital del districte d'Andkhoy a la part nord de la província de Faryab i amb frontera (oest i nord) amb Turkmenistan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Andkhuy · Veure més »

Ardabil

Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Ardabil · Veure més »

Ardalan

Estat dels ardalan Estats kurds al voltant de 1835 Ardalan o Erdelan fou un territori kurd que va existir entre 1169 i 1867 al nord-oest de Pèrsia.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Ardalan · Veure més »

Asaf Jah I

Asaf Jah I Yamin us-Sultanat Rukn us-Sultanat Jumlat ul-Mulk Madar al-Maham Nizam ual-Mulk Nizam al-Daula Khan-i-Dauran, Nawab Mir Ghazi al-Din Khan Bahadur Fath Jang (Agra 20 d'agost de 1671 - Burhanpur 1 de juny de 1748) fou sipahsalar i nawab subadar del Dècan i des de 1724 nizam d'Hyderabad.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Asaf Jah I · Veure més »

Azad Khan Afgan

fou governant de part de Pèrsia en lluita amb altres generals i pretedents al tron, a la mort de Nadir Shah (1747).

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Azad Khan Afgan · Veure més »

Şamaxı

Şamaxı Şamaxı (nom oficial en àzeri tot i que apareix escrit també com Schemacha, Shamakhy, Shammakhi o Shammakha i Shemakha), és una ciutat de l'Azerbaidjan capital del raion o districte de Şamaxı.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Şamaxı · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Azerbaidjan · Veure més »

Àhmad Xah Durrani

Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Àhmad Xah Durrani · Veure més »

Àixraf Khan

Aixraf Khan Ghilzay fou sobirà de l'Afganistan i Pèrsia del 1725 al 1729.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Àixraf Khan · Veure més »

Bahrain persa

Bahrain persa fou una dependència de Pèrsia, inicialment de l'Imperi Safàvida i després dels seus successors, formada per les illes de Bahrain arrabassades al rei d'Ormuz dependent dels portuguesos, el 1602.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Bahrain persa · Veure més »

Bakú

Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Bakú · Veure més »

Balkh

Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Balkh · Veure més »

Balutxistan (regió)

Balutxistan és una regió històrica del sud d'Àsia, dividida entre el Pakistan, l'Iran i l'Afganistan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Balutxistan (regió) · Veure més »

Bam

Bam és una ciutat de l'Iran a la província de Kerman, centre del comtat de Bam al sud-oest del gran de desert de Dasht-i Lut, a 193 km de Kirman, a uns 1.100 metres sobre el nivell de la mar.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Bam · Veure més »

Bamian

Bamian o Bamiyan (Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Bamian · Veure més »

Bampur

Bampur és una ciutat de l'Iran, cap d'un districte que amb finalitat administrativa fou integrat a Iranshahr (antiga Fahradj) a 23 km a l'est.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Bampur · Veure més »

Bandar Abbas

Bandar Abbas o Bandar-e ‘Abbās (persa: بندر عباس; conegut pels europeus com Gombroon deformat a Gamrun pels holandesos) és un port de l'Iran, capital de la província d'Hormozgan a la costa del golf Pèrsic, prop de l'estret d'Ormuz.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Bandar Abbas · Veure més »

Banu Lam

Els Banu Lam són una tribu àrab, abans poderosa, que viu entre el Pusht-i Kuh, a la frontera iraniana, i el Tigris; el seu límit oriental segueix el curs del riu Karkha cap al sud des de Pa-yi Pul fins a la zona al nord d'Hawiza on el riu es perd a les maresmes; el límit occidental és el Tigris entre Shaykh Sad i Amara.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Banu Lam · Veure més »

Bàssora

Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Bàssora · Veure més »

Behxahr

Behxahr (en persa, بهشهر, també Behshar, antigament Àixraf o Àixraf ol Belād) és una ciutat de l'Iran, de la província de Mazanderan, a 8 km de la costa de la mar Càspia i propera a la capital provincial Sari (56 km).

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Behxahr · Veure més »

Bengal Subah

Bengal Subah, o subah de Bengala, va ser una subdivisió de l'Imperi Mogol que actualment representa l'estat modern de Bangladesh, així com els actuals estats indis de Bengala Occidental i Orissa, entre els segles  i. L'estat va ser creat després de la dissolució del Sultanat de Bengala, quan la regió va ser absorbida per un dels imperis més grans del món.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Bengal Subah · Veure més »

Buixehr

Bushehr Buixehr Bushire Bushir, Bushihr o Bushahr (en persa:بوشهر) és una ciutat de l'Iran amb una població de 165.377 habitants (cens del 2005), a la costa sud-oest del Golf Pèrsic.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Buixehr · Veure més »

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Bukharà · Veure més »

Burhan al-Mulk

Mir Muhàmmad Amin ibn Xaykh Muhàmmad Nàssir Burhan al-Mulk al-Mussawi (Nixapur finals del segle XVII-Delhi 21 de març de 1739), fou el fundador de la dinastia de nawwab-wazirs d'Awadh a l'Índia (1724-1754).

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Burhan al-Mulk · Veure més »

Bust (Sistan)

Bust fou una ciutat de Sistan (Sidjistan) avui unes ruïnes al sud de l'Afganistan, a la vora del riu Helmand, prop de la seva confluència amb l'Arghandab.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Bust (Sistan) · Veure més »

Castell de Bash Tapia

El castell de Bash Tapia, en àrab باشطابيا, també conegut pel nom de fortalesa Bashtabiya, fortalesa Bash Tapia o fortalesa Pashtabia, fou una fortalesa militar del construïda sobre el marge dret del riu Tigris, que formava part del recinte històric de la ciutat de Mossul, a l'Iraq.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Castell de Bash Tapia · Veure més »

Daguestan

El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Daguestan · Veure més »

Daudpota

Els daudpotes o dawudpotes (singular daudpota o dawudpota) foren una branca tribal, rival de la branca dels Kalhores (singular Kalhora) en el govern del Sind.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Daudpota · Veure més »

Delhi

Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA:; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Delhi · Veure més »

Delta de l'Indus

El delta de l'Indus (en sindhi, سنڌو ٽڪور) és un delta fluvial que es forma quan el riu Indus desemboca a la mar d'Aràbia, principalment a Sindh, una província del sud de Pakistan, amb una petita porció a la regió de Kutch de la punta occidental de l'Índia.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Delta de l'Indus · Veure més »

Deradjat

Derajat és una regió del modern Pakistan situada entre el riu Indus a l'est i les muntanyes Sulayman a l'oest, amb els districtes de Dera Ismail Khan i Dera Ghazi Khan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Deradjat · Veure més »

Derbent

Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Derbent · Veure més »

Dinastia afxàrida

Mapa del territori regit per la dinastia afxàrida La dinastia afxàrida fou una dinastia de Pèrsia i l'Afganistan (1736-1796) fundada per Nàdir-Xah de la tribu turca dels afxar, branca dels qirqlu.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Dinastia afxàrida · Veure més »

Dinastia jànida

La dinastia jànida, djànida, jànides o djànides fou una nissaga que va governar el kanat de Bukharà del 1599 al 1785.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Dinastia jànida · Veure més »

Dinastia safàvida

La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Dinastia safàvida · Veure més »

Districte d'Ambala

Ambala (Umballa) és un dels 20 districtes d'Haryana, a l'Índia.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Districte d'Ambala · Veure més »

Districte d'Hisar

El districte d'Hissar o Hisar és una divisió administrativa de l'estat d'Haryana a l'Índia, a la divisió d'Hisar.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Districte d'Hisar · Veure més »

Districte de Bannu

El districte de Bannu és un dels 24 districte de la Província de la Frontera del Nord-oest.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Districte de Bannu · Veure més »

Districte de Chagai

El districte de Chagai és una divisió administrativa de la província de Balutxistan, al Pakistan, el districte més gran del país.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Districte de Chagai · Veure més »

Districte de Dera Ghazi Khan

Dera Ghazi Khan (urdú: ڈیرہ غازی خان) és un districte de la província del Panjab al Pakistan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Districte de Dera Ghazi Khan · Veure més »

Districte de Gujrat

El districte de Gujrat (.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Districte de Gujrat · Veure més »

Districte de Karnal

El districte de Karnal és una divisió administrativa de l'estat d'Haryana, Índia, amb capital a Karnal.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Districte de Karnal · Veure més »

Districte de Loralai

El districte de Loralai és una divisió administrativa de la Província pakistanesa de Balutxistan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Districte de Loralai · Veure més »

Districte de Muzaffargarh

El districte de Muzaffargarh és una divisió administrativa del Panjab (Pakistan) amb capital a Muzaffargarh.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Districte de Muzaffargarh · Veure més »

Districte de Peshawar

El districte de Peshawar (پشاور Peshaawar) és una divisió administrativa del Pakistan amb capital a Peshawar (پشاور Peshaawar) amb una superfície de 1.257 km², i una població de 2.019.118; administrativament la forma un sol tehsil (Peshawar).

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Districte de Peshawar · Veure més »

Districte de Pishin

El districte de Pishin (paixtu: پشین) és una divisió administrativa del Pakistan, a la província del Balutxistan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Districte de Pishin · Veure més »

Districte de Quetta

El districte de Quetta (paixtu کوټه) és una divisió administrativa del Pakistan al Balutxistan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Districte de Quetta · Veure més »

Districte de Quetta-Pishin

El districte de Quetta-Pishin fou una antiga divisió administrativa de l'Índia Britànica (1883-1947) i del Pakistan (1947-1975) amb una superfície de 13.279 km² i una població de 78.662 el 1891 i de 114.087 el 1901.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Districte de Quetta-Pishin · Veure més »

Districte de Saharanpur

El districte de Saharanpur (hindi: ज़िला सहारन्पूर, urdú: ضلع سهارنپور) és una divisió administrativa d'Uttar Pradesh a l'Índia, a la divisió de Saharanpur (creda el 1997 amb els districtes de Saharanpur i Muzaffanagar), amb capital a la ciutat de Saharanpur.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Districte de Saharanpur · Veure més »

Districte de Sialkot

El districte de Sialkot (urdú ضلع سیالکوٹ) és una divisió administrativa del Panjab (Pakistan) amb capital a Sialkot.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Districte de Sialkot · Veure més »

Djalili

Els Jalili o jalílides foren una família de governadors otomans de Mossul que van governar aquesta wilaya entre 1726 i 1834, amb algunes interrupcions.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Djalili · Veure més »

Emirat d'Herat

L'emirat d'Herat fou un estat controlat per afganesos i reclamat pels perses, que va existir als segles  i i fou breument domini britànic.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Emirat d'Herat · Veure més »

Emirat de Bukharà

Muhàmmad Alim Khan (1880-1944), últim emir de Bukharà. Fotografia presa per Prokudin-Gorski el 1911. LEmirat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central que va existir entre 1785 i 1920.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Emirat de Bukharà · Veure més »

Ertuk Inak

Ertuk Inak fou governant de Khiva el 1741-1743.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Ertuk Inak · Veure més »

Eyalat de Bagdad

Leyalat de Bagdad fou una entitat administrativa otomana formada després de la conquesta de la ciutat de Bagdad als safàvides el 1534.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Eyalat de Bagdad · Veure més »

Eyalat de Mossul

Leyalat de Mossul fou una entitat administrativa otomana que va existir des de 1522 fins al 1918.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Eyalat de Mossul · Veure més »

Farah

Farāh (persa فراه) és una ciutat de l'Afganistan, a l'oest del país a la vora del riu Farah i capital de la província de Farah.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Farah · Veure més »

Fat·h-Alí Khan

Fat·h-Alí Khan, fou cap del clan aixakabaix dels qajar i ancestre de la dinastia qajar.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Fat·h-Alí Khan · Veure més »

Federació d'Akhty

La Federació d'Akhty fou una confederació tribal lesguiana.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Federació d'Akhty · Veure més »

Federació d'Andalal

La federació d'Andalal era una comunitat independent del Daguestan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Federació d'Andalal · Veure més »

Fort de Bala Hisar

El fort de Bala Hisar és una fortalesa de Peshawar al Pakistan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Fort de Bala Hisar · Veure més »

Fort Vermell

El fort de Delhi, ubicat a la ciutat índia de Delhi, és conegut també com a fort Vermell o Lal Qila (en hindi) pel color de la pedra sorrenca amb què es va construir.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Fort Vermell · Veure més »

Gakhars

Els gakhars, gakkhar, ghakhar o ghakkar —گاکھر — és una ètnia del Pakistan que viu especialment al districte de Rawalpindi, al districte d'Hazara i districtes veïns.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Gakhars · Veure més »

Gandava

Gandava, antiga Kandabil, també Ganjaba, és una ciutat del Balutxistan a la regió de Kach Gandava, o Kachi (abans districte) i avui dins el districte de Kalat al Pakistan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Gandava · Veure més »

Gazni

Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Gazni · Veure més »

Ghilzai

Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Ghilzai · Veure més »

Girishk

Girishk és una vila de l'Afganistan, a la província de Helmand, a la riba dreta del riu Helmand a 125 km a l'oest de Kandahar en la carretera d'Herat.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Girishk · Veure més »

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Golf Pèrsic · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Gran Khorasan · Veure més »

Guerra russo-persa (1804-1813)

La Guerra russo-persa de 1804-1813, una de les moltes guerres entre l'Imperi persa i la Rússia Imperial, va començar, de la mateixa manera que molts altres conflictes, com una disputa territorial.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Guerra russo-persa (1804-1813) · Veure més »

Guerra russo-turca (1735-1739)

La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Guerra russo-turca (1735-1739) · Veure més »

Guerra turco-persa (1730-1736)

La guerra turco-persa de 1730-1736 (جنگ ایران و عثمانی (۱۷۳۰-۱۷۳۵), 1730-1736 Osmanlı-İran Savaşı) fou un conflicte militar l'Imperi safávida i l'Imperi Otomà entre 1730 i 1735/1736.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Guerra turco-persa (1730-1736) · Veure més »

Gujrat

Gujrat — گجرات en urdú panjabi— és una ciutat del Pakistan capital del districte de Gujrat i del tehsil de Gujrat a la província del Panjab.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Gujrat · Veure més »

Gur-e Amir

El Gur-e Amir (persa: گور امیر) és el mausoleu del conqueridor asiàtic Tamerlà (conegut com a Timur) a Samarcanda, actual Uzbekistan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Gur-e Amir · Veure més »

Hajji Muhammad Ali Khan

Haji Muhammad Ali Khan Zarnavai fou kan de Xirvan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Hajji Muhammad Ali Khan · Veure més »

Hasanjalàlides

La nissaga dels hasanjalàlides o en armeni Hasan-Jalalyan (armeni. Հասան-Ջալալյաններ) fou una dinastia armènia que va governar la regió de Khatchen (Artsakh) a partir de 1214 en endavant, en el que ara són les regions del Karabakh, Nagorno-Karabakh i una petita part de Siunia.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Hasanjalàlides · Veure més »

Hekimoğlu Ali Paixà

Hekimoğlu Ali Paşa (4 de juny de 1689-Kütahya 14 d'agost de 1758) fou gran visir otomà.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Hekimoğlu Ali Paixà · Veure més »

Història d'Artsakh

La història d'Artsakh és la història de l'actual República d'Artsakh, estat que, tot i que és de facto independent, no ha estat acollit per la comunitat internacional ni reconegut i que segons la legislació internacional forma part de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Història d'Artsakh · Veure més »

Història d'Isfahan

Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Història d'Isfahan · Veure més »

Història de l'Afganistan

talibans el 21 de març de 2001. La situació geogràfica de l'Afganistan l'ha convertit en lloc de trobada d'imperis i civilitzacions, així com en encreuament d'importants rutes comercials com la Ruta de la Seda.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Història de l'Afganistan · Veure més »

Història de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »

Història de l'Àsia Central

L''''Àsia Central''' situada com una regió del món segons tres criteris, de fosc a clar: denominació soviètica, denominació moderna habitual, UNESCO. La història de l'Àsia Central ha estat condicionada principalment pel clima i la geografia de la zona.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Història de l'Àsia Central · Veure més »

Història de l'Uzbekistan

Localització de l'Uzbekistan LUzbekistan, situat en el cor de l'Àsia Central, entre estepes, deserts i majestuoses muntanyes, en l'encreuament de grans rutes de comunicació i comerç, ha conegut importants migracions al llarg de la seva història que han modificat la seva població, seguint l'auge i el declivi d'imperis poderosos.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Història de l'Uzbekistan · Veure més »

Història de les guerres russo-turques

Les guerres russo-turques (o guerres otomano-russes) van ser una sèrie de dotze guerres lliurades entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà entre els segles  i. Va ser una de les sèries més llargues de conflictes militars de la història europea.Dowling T. C. Russia at War: From the Mongol Conquest to Afghanistan, Chechnya, and Beyond. ABC-CLIO. 2014. Excepte la Guerra de 1710–11 i la Guerra de Crimea, que sovint es tracta d’un fet independent, els conflictes van acabar desastrosament per a un Imperi Otomà en plena estagnació; al revés, van mostrar l'ascendència de Rússia com a potència europea després dels esforços de modernització de Pere el Gran a principis del. Durant aquestes guerres, l'Imperi Otomà es debilita gradualment i el seu territori es reduí gradualment a les zones costaneres de la mar Negra, en benefici de Rússia. L'esforç de la guerra i la derrota, va dur l'estat otomà a la decadència: es convertí en «el malalt d'Europa».

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Història de les guerres russo-turques · Veure més »

Història de Rússia

La història de Rússia comença amb les històries dels eslaus orientals.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Història de Rússia · Veure més »

Història de Xiraz

Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Història de Xiraz · Veure més »

Història del Daguestan

Pobles caucàsics en l'antiguitat Daguestan (Daghistan o Daghestan) vol dir 'País de les muntanyes' (dagh, turc, per 'muntanya', i istan, persa, per 'terra') i fou conegut amb aquest nom a partir del.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Història del Daguestan · Veure més »

Història del Pakistan

Un mapa on es perfilen els llocs històrics del Pakistan Es considera que els primers habitants coneguts de l'actual regió del Pakistan van ser els soanians (Homo erectus), que s'instal·laren a la vall de Soan i Riwat fa gairebé 2 milions d'anys.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Història del Pakistan · Veure més »

Història del Panjab

La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Història del Panjab · Veure més »

Història del Rajasthan

La història del Rajasthan comença amb la civilització de la vall de l'Indus que es va estendre per part de l'estat actual, i Kalibangan, al districte d'Hanumangarh, que fou un centre destacat d'aquesta cultura.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Història del Rajasthan · Veure més »

Història del Sind

El Sind és una regió històrica sotmesa a múltiples dominacions al llarg de la seva història, el territori de la qual correspon a grans trets amb la moderna província pakistanesa del Sind.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Història del Sind · Veure més »

Història del Tadjikistan

Les primeres notícies de l'actual Tadjikistan es remunten a la Dinastia samànida (AD 875–999).

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Història del Tadjikistan · Veure més »

Història dels kurds

La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Història dels kurds · Veure més »

Iarubita

Els Al Yàrub o dinastia dels iarúbides foren una nissaga que va governar Oman amb capital a Rustak, a Djabrin o a al-Hazm, entre vers el 1615/1724 i el 1748/1749.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Iarubita · Veure més »

Ichhawar

Ichhawar és una ciutat i nagar panchayat (equivalent a municipi) al districte de Sehore a l'Índia, estat de Madhya Pradesh a. Consta al cens del 2001 amb 12.688 habitants.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Ichhawar · Veure més »

Ilbars Khan III

Ilbars Khan III fou kan de Khivà vers 1732-1740.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Ilbars Khan III · Veure més »

Iltazar Khan

Iltazar Khan fou kan de Khiva el primer de la dinastia Kongrat del 1804 al 1806.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Iltazar Khan · Veure més »

Imperi Durrani

LImperi Durrani fou un imperi que s'estenia des de l'Altiplà del Tibet fins a les costes del Balutxistan i que comprenia els actuals països de l'Afganistan, el Pakistan i part de l'Iran i el Turkmenistan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Imperi Durrani · Veure més »

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Imperi Safàvida · Veure més »

Irakli II

Irakli II (Telavi, 7 d'octubre de 1721- Telavi, 12 de gener del 1798) fou rei de Kartli del 1762 al 1798 i de Kakhètia del 1744 al 1798.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Irakli II · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Isfahan · Veure més »

Ismaïlisme

Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Ismaïlisme · Veure més »

Jagadhri

Jagadhri és una ciutat i municipalitat del districte de Yamunanagar a l'estat de Haryana, Índia, avui formada per la unió de dues ciutats: Jagadhri i Yamunanagar (abans Abdullahpur) sense límits definits entre ambdues.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Jagadhri · Veure més »

Jar-Balakan

Djaro-Belokan o Jar Balakan estava situada al nord-est del modern raió de Zaqatala al nord de l'Azerbaitjan a porc distància de l'actual frontera de Geòrgia Les comunitats Jar-Balakan (Djaro-Belokan o Djaro-Balakan) (també Jar, Car, Char, Chary, rarament Chartalah fou un grup de comunitats amb autogovern al Caucas del al XIX. Van tenir connexions significatives amb el sultanat d'Elisu al sud-est.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Jar-Balakan · Veure més »

Jardí d'Eram

Porxo i columnes amb taulells policroms Estany i vegetació del jardí El Jardí d'Eram (‘Bāgh d'Eram’) és un jardí històric persa de la ciutat de Xiraz, a l'Iran.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Jardí d'Eram · Veure més »

Kabul

Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kabul · Veure més »

Kachhi

Mapa de l'agència del Balutxistan. Kachhi fou una antiga divisió administrativa del kanat de Khelat al Balutxistan formada per una plana triangular de 13.753 km² tocant al districte de la Frontera Superior del Sind al sud, limitada per les muntanyes Marri i Bugti a l'est i les serres de Kirthar i Brahui Central (del Jhalawan) a l'oest.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kachhi · Veure més »

Kalat (ciutat)

Kalat o Qalat també Kelat i Khelat (urdú: قلات) és una ciutat del Pakistan capital del districte de Kalat, província del Balutxistan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kalat (ciutat) · Veure més »

Kalhora

La dinastia Kalhora (o dels kalhores) fou una nissaga que va governar al Sind (Pakistan) del 1701 al 1783.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kalhora · Veure més »

Kanat de Bakú

Buncugh del kanat de Bakú, preservat al Museu d'Història Nacional d'Azerbaidjan El Kanat de Bakú (en, Khānāt-e Baku) fou un principat autònom musulmà sota sobirania persa, que va existir entre 1747 i 1806 al voltant de la ciutat de Bakú.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Bakú · Veure més »

Kanat de Bukharà

El Kanat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central durant els segles  i, i continuat sota emirs al i fins al 1920.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Bukharà · Veure més »

Kanat de Derbent

El Kanat de Derbent fou un kanat del Caucas que va ser establert a l'època de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Derbent · Veure més »

Kanat de Gandja

XIX, el de Ganja a la part superior, sota la línia de frontera russo-àzeri just a la dreta -est- del llac Sevan El Kanat de Gandja fou un estat musulmà principalment sota sobirania de Pèrsia que va existir al territori de l'Azerbaidjan del 1747 al 1805.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Gandja · Veure més »

Kanat de Gilan

El Kanat de Gilan fou un estat virtualment independent de Pèrsia que va existir al Gilan després del 1749 i fins al 1787.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Gilan · Veure més »

Kanat de Karabagh

El kanat de Karabagh (Azeri: Qarabağ xanlığı) fou un estat que va existir entre 1606 i 1822 a la regió del Karabakh.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Karabagh · Veure més »

Kanat de Kazi Kumukh

El kanat de Kazi Kumukh (o Gazikumukh) fou un estat lak establert en territori del modern Daguestan després de la desintegració del Xamkhalat de Kazi Kumukh el 1642.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Kazi Kumukh · Veure més »

Kanat de Khalkhal

El Kanat de Khalkhal fou un efímer estat del que va existir a l'Azerbaidjan persa,i tenia centre a Khalkhal.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Khalkhal · Veure més »

Kanat de Khivà

El Kanat de Khivà fou un estat de l'Àsia Central que existí en la regió històrica de Coràsmia de 1510 a 1920.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Khivà · Veure més »

Kanat de Khoy

El Kanat de Khoy fou un kanat iranià de la província de l'Azerbaitjan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Khoy · Veure més »

Kanat de Maku

El Kanat de Maku fou un estat que va existir al nord del modern Azerbaidjan persa del 1747 al 1923.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Maku · Veure més »

Kanat de Maragha

El Kanat de Maragha (també Maraga, Maraqa o Maragheh) fou un estat semi-independent a l'Azerbaidjan persa al, que va existir entre 1610 i 1925.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Maragha · Veure més »

Kanat de Mekhtuli

El Kanat de Mkehtuli fou un kanat del Caucas al Daguestan, a l'est del Kanat Àvar i just al sud de Xamkhalat dels Kazi Kumuk, amb capital a Jengutay (Jenguti).

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Mekhtuli · Veure més »

Kanat de Quba

El Kanat de Quba Kubba o Kuba fou un estat del Caucas, entre Bakú i Derbent.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Quba · Veure més »

Kanat de Sarab

El Kanat de Sarab amb capital a Sarab fou un kanat que va existir de 1747 a 1797.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Sarab · Veure més »

Kanat de Tabriz

El Kanat de Tabriz fou un dels kanats de l'Azerbaidjan persa que va esdevenir per gairebé cinquanta anys semi-independent del tron iranià.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Tabriz · Veure més »

Kanat de Xaki

Bandera Entrada al palau dels kans El Kanat de Xaki (en àzeri Şəki xanlığı), també esmentat com a Sheki, Shekin, Shakki i altres variacions, fou un estat generalment independent que va existir del 1743 al 1819 al territori del modern Azerbaidjan amb capital a Xaki, després Nukha.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Xaki · Veure més »

Kanat de Xirvan

El Kanat de Xirvan fou un estat a l'actual Azerbaidjan, a la regió de Xirvan, que va existir del 1748 fins al 1805.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Xirvan · Veure més »

Kanat de Zanjan

El Kanat de Zanjan fou un estat del a l'Azerbaidjan del sud (persa avui iranià) amb capital a la ciutat de Zanjan (Zandjan) Va esdevenir semi independent després de la mort de Nadir Xah el juny del 1747.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Zanjan · Veure més »

Kandahar

Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kandahar · Veure més »

Kara Gözlüler

Els Kara Gözlü foren una tribu turca de Pèrsia (modern Iran), dependent inicialment de la tribu dels shamlu en el període safàvida.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kara Gözlüler · Veure més »

Karbala

El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Karbala · Veure més »

Karim Khan Zand

Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Karim Khan Zand · Veure més »

Karnal

Karnal (hindi करनाल) és una ciutat i municipalitat de l'estat d'Haryana, capital del districte de Karnal, a 123 km al nord de Delhi i 126 al sud de Chandigarh, a la riba de l'antic llit del Jumna (a uns 12 km del riu en el curs actual).

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Karnal · Veure més »

Kars

Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kars · Veure més »

Kaytaks

Els kaytaks són un poble de Daguestan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kaytaks · Veure més »

Kermanxah

Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kermanxah · Veure més »

Kharan

Mapa de Kharan Kharan fou un estat tributari protegit del Balutxistan, nominal feudatari del kanat de Kalat i de fet independent, situació aquesta darrera que fou confirmada el 1940.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kharan · Veure més »

Khor Fakkan

Khor Fakkan és un territori depenent de l'emirat de Sharjah als Emirats Àrabs Units.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Khor Fakkan · Veure més »

Khorramxahr

Khorramxahr és un port i ciutat de la província de Khuzestan, a l'Iran, uns 10 km al nord d'Abadan, a la dreta del Xatt al-Arab (Arvand Rud, en persa), prop de la confluència amb el canal Haffar, afluent del Karun.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Khorramxahr · Veure més »

Khoy

Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Khoy · Veure més »

Khulm

Khulm és una població de l'Afganistan antigament anomenada Tashkurgan o Tash-Kurgan, a la província de Balkh, al nord del país a uns 55 km a l'est de Mazar-i Sharif.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Khulm · Veure més »

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Khuzestan · Veure més »

Khyber Pakhtunkhwa

El Khyber-Pakhtunkhwa, antigament anomenat la Província de la Frontera del Nord-oest (North-West Frontier Province, coneguda també com a NWFP, urdú śhumāl maġribī sarhadī sūbha شمال مغربی سرحدی صوبہ) és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Khyber Pakhtunkhwa · Veure més »

Kilat-i Nadiri

Kilat-i Nadiri (també Kalat-i Nadiri, anteriorment només Kalat) fou una famosa fortalesa a l'Àsia Central a uns 110 km de Mashad a la frontera entre Iran i Turkmenistan en una branca de les muntanyes Karadjdagh en una vall elevada (entre 700 i 900 metres) i trenta km de llarg; al nord i sud les muntanyes no es poden escalar i tenen una altura de 240 a 300 metres, presentant només cinc obertures, el que la convertia en una fortalesa natural fàcil de defensar a l'oest i est.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kilat-i Nadiri · Veure més »

Kirkuk

Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homònima.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kirkuk · Veure més »

Kirman

Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kirman · Veure més »

Kizilbaix

Kizilbaix (cap vermell) són diversos grups o sectes a Turquia, entre les quals la principal és la dels alevis.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kizilbaix · Veure més »

Kuhistan

Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kuhistan · Veure més »

Kunjpura

Kunjpura (niu dels herois) fou un estat tributari protegit de l'Índia al districte de Karnal al Panjab.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kunjpura · Veure més »

Kutxan

Kutxan (قوچان, també romanitzat com a Quchan, Qūchān, Quĉān, Quçan,Gochan o Küčan; nom antic Khabushan o Khudjan) és el nom d'una vila i d'un districte (comtat) iranià al nord de la província de Razavi Khorasan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kutxan · Veure més »

Lahidjan

Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Lahidjan · Veure més »

Lahore

Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Lahore · Veure més »

Laristan

Laristan és una regió històrica de l'Iran, a la província de Fars, centrada en la ciutat de Lar.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Laristan · Veure més »

Llista de dinasties de l'Afganistan

L'Afganistan va ser dominat al llarg de la història per gran nombre de dinasties, fins a l'establiment de la república el 1973, Excloses les de caràcter local o regional, les principals dinasties (o sobirans individuals) foren.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Llista de dinasties de l'Afganistan · Veure més »

Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera

A la llista de personatges històrics de l'Edat Moderna a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els 1500 a 1800 que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera · Veure més »

Llista de sobirans de l'Afganistan

La llista de sobirans de l'Afganistan no es pot iniciar abans de 1749; anteriorment el territori pertanyia a Nadir Shah de Pèrsia i més abans estava repartir entre l'Imperi Mogol a l'est, els safàvides, a l'oest amb Herat i sovint també amb Kandahar, i el kanat de Bukharà, a la part septentrional.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Llista de sobirans de l'Afganistan · Veure més »

Ludhiana

Ludhiana (panjabi ਲੁਧਿਆਣਾ hindi लुधियाना) és una ciutat i corporació municipal del Panjab (Índia), capital del tahsil i districte de Ludhiana.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Ludhiana · Veure més »

Mahmut I

Mahmut I (nom de ploma Sakbati, 2 d'agost de 1696 – 13 de desembre de 1654) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1730 fins a la seva mort.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Mahmut I · Veure més »

Mangit

La dinastia Mangit fou una nissaga que va governar el kanat de Bukharà de la meitat del a 1920/1923.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Mangit · Veure més »

Maragha

Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Maragha · Veure més »

Mashad

emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Mashad · Veure més »

Mazandaran

Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Mazandaran · Veure més »

Melikats del Karabagh

XVI Els melikats del Karabagh foren set estats, anomenats "melikats" o "malikats" (de Melik Մելիք., "príncep" de l'àrab malik, rei), a la regió del Karabakh i en part en el de la Siunia.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Melikats del Karabagh · Veure més »

Mirza Muhammad Mahdi Khan Astarabadi

Mirza Muhammad Mahdi Khan Astarabadi, conegut com a Mahdi Khan Astarabadi (?-1749/1768), fou un historiador persa del, autor de les obres anomenades “Tarikh-i Nadiri” (Djahangusha-yi Nadiri) sobre la vida de Nàdir-Xah Afxar i “Durra-yi Nadira” sobre l'il-kànida Wassaf.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Mirza Muhammad Mahdi Khan Astarabadi · Veure més »

Monestir de Martqopi

El monestir de Martqopi (en georgià: მარტყოფის ღვთაების მონასტერი) és un monestir ortodox georgià proper al poble de Martqopi, a uns 25 km a l'est de Tbilissi, a Geòrgia.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Monestir de Martqopi · Veure més »

Muhammad Hasan Khan

Muhammad Hasan Khan fou un kan dels qadjars, fill de Fath Ali Khan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Muhammad Hasan Khan · Veure més »

Muhammad Rahim Bahadur Khan I

Muhammad Rahim Bahadur Khan I fou kan de Khivà (1806 -1825).

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Muhammad Rahim Bahadur Khan I · Veure més »

Muhammad Said Khan

Muhammad Said Khan (+1788) fou un kan de Xirvan juntament amb el seu germà Aghasi Khan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Muhammad Said Khan · Veure més »

Muhàmmad Murad Beg

Muhàmmad Murad Beg fou mir del Kanat de Kunduz i sobirà de la regió de l'Oxus en una data desconeguda prop del 1812 (anterior a aquest any) i fins vers el 1841 (entre 1840 i 1842 segons les fonts).

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Muhàmmad Murad Beg · Veure més »

Muhàmmad Rahim

Muhàmmad Rahim fou atalik i kan de Bukharà.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Muhàmmad Rahim · Veure més »

Muhàmmad Xah de Delhi

Muhammad Shah Nàssir-ad-Din Muhàmmad-Xah ibn Jahan-Xah ibn Xah Alam I (7 d'agost de 1702-16 d'abril de 1747), de malnom Rawsgab Akhtar (Estrella Brillant) fou emperador mogol de Delhi.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Muhàmmad Xah de Delhi · Veure més »

Muixaixa

Muixaixa (en àrab Muxaʿxaʿ) fou una dinastia àrab xiïta del Khuzestan amb centre a la població de Hawiza o Huwayza.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Muixaixa · Veure més »

Nakhtxivan

La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Nakhtxivan · Veure més »

Naxçıvan

Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Naxçıvan · Veure més »

Nihawand

Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Nihawand · Veure més »

Nurali Khan

Nurali Khan fou kan de l'Horda Petita Kazakh.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Nurali Khan · Veure més »

Oudh

Oudh a un mapa del segle XIX. Escut d'Oudh Nawab Saadat Ali Khan II. Una Bibi a Lucknow. 1785 Oudh o Awadh fou un estat tributari protegit i després província britànica sota un comissionat (1856-1902) que des del 1877 fou el mateix que el de les Províncies del Nord-oest i finalment fusionades en l'entitat anomenada Províncies Unides d'Agra i Oudh el 1902.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Oudh · Veure més »

Paixtus

Els paixtus, coneguts històricament com a afganesos, són un grup ètnic iranià originari de l'Àsia Central i meridional.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Paixtus · Veure més »

Palau de Topkapı

El palau de Topkapı és un dels més grans palaus de la ciutat d'Istanbul a Turquia.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Palau de Topkapı · Veure més »

Pas de Khyber

El pas de Khyber o pas de Khaibar és un llarg pas sinuós de cinquanta-vuit quilòmetres entre les muntanyes de Safed Koh i Kachmund, que formen part de l'Hindu Kush.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Pas de Khyber · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Pèrsia · Veure més »

Peshawar

Peshawar (hindko پِسور; urdú: پشاور; paixtu: پښور) és una ciutat del Pakistan que al darrer cens (1998) tenia 910.807 habitants (més 68.740 de Peshawar Cantonment i 3.269 de Peshawar University) i una superfície de 86 km²; l'àrea urbana té prop d'un milió i mig d'habitants, a l'entorn d'1.400.000 habitants; la població el 1881 era de 79.982, el 1891 de 54.191 i el 1901 de 95.147 habitants (21.804 als cantonments).

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Peshawar · Veure més »

Presidència de Bombai

Mapa de la part nord (1909) La presidència de Bombai fou una entitat administrativa de l'Índia Britànica, formada pels territoris occidentals de l'Índia.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Presidència de Bombai · Veure més »

Principat de Makran

Bandera de Makran Mapa de Makran El Principat de Makran o Makkuran fou una divisió del sud-oest del kanat de Khelat al Balutxistan esdevinguda de facto principat semiautònom el 1891 i reconegut autònom el 1922, fins a la supressió de l'estat el 1955.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Principat de Makran · Veure més »

Principat de Swat

El principat de Swat fou un estat tributari protegit establert el 1849 al nord de la Província de la Frontera del Nord-oest, format per la vall del riu Swat) habitada per swatis. Fou abolit el 28 de juliol del 1969. Administrativament estava dividit en Swat Kohistan (Swat muntanyós) entre el Swat superior i Ain; i el Swat propi subdividit en Alt o Bar Swat i Baix o Kuz Swat. La seva superfície era de més de 5.000 km² però d'aquestos la vall només ocupava uns 4.000 (209 km de llarg per uns 20 d'ample mitjà).

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Principat de Swat · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Província de Fars · Veure més »

Província de Lorestan

Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Província de Lorestan · Veure més »

Províncies del Nord-oest

Províncies del Nord-oest (North- Western Provinces) fou una divisió administrativa o província de l'Índia Britànica, a la que des de 1877 va estar agregada administrativament el comissionat d'Oudh i el 1901 va agafar el nom de Províncies Unides d'Agra i Oudh.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Províncies del Nord-oest · Veure més »

Qajar (tribu)

Els qajars són una tribu turcmana de l'Iran, derivada d'un cap anomenat Qaračar, i origen d'una dinastia de Pèrsia.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Qajar (tribu) · Veure més »

Qasimi

Els Qawàssim, en singular al-Qassimí, són una tribu de la península aràbiga.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Qasimi · Veure més »

Qazvín

Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Qazvín · Veure més »

Qeshm

Mapa Castell portugués Un lloc de l'illa Qeshm (Persa: قشم- pronunciat kē´shm, arabitzat Kishm, nom àrab Jazira al-Tawila) és una illa de l'Iran a l'estret d'Hormuz, la més gran de les illes del golf Pèrsic.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Qeshm · Veure més »

Qom

Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Qom · Veure més »

Quetta

Quetta International Airport Quetta Railway Station Quetta (paixtu کوټه urdú کوئٹہ) és una ciutat-districte del Pakistan, a la Província de Balutxistan, capital de la província, del districte de Quetta, de les subdivisions de Quetta Ciutat i de Quedar Sadar, i del tahsil de Quetta.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Quetta · Veure més »

Ras al-Khaimah

Ras-al-Khaimah és un dels Emirats Àrabs Units.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Ras al-Khaimah · Veure més »

Regió del Karabakh

Karabakh o Kara Bagh, nom turc-persa que vol dir «jardí negre», és una regió del sud-oest de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Regió del Karabakh · Veure més »

Rohilkhand

Rohilkhand és una regió de l'Índia i un antic estat musulmà.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Rohilkhand · Veure més »

Rudbar (ciutat de Gilan)

Rudbar o Rudhbar a Daylam, que encara avui dia forma un comtat de la província de Gilan, regió que agafa el nom de la ciutat de Rudbar a la riba del Safid Rud en la ruta Qazvín-Rasht, al sud de Rasht.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Rudbar (ciutat de Gilan) · Veure més »

Sanandaj

Sanandaj (en persa: سنندج, en kurd: Sinne) és la capital de la província iraniana del Kurdistan iranià.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Sanandaj · Veure més »

Sar-e Pol

Sar-e Pol o Sar-i Pol o Sar-i Pul és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Sar-e Pol i del districte de Sar-e Pol.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Sar-e Pol · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Segle XVIII · Veure més »

Selim II Giray

Selim II Giray fou kan de Crimea (1743-1748).

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Selim II Giray · Veure més »

Seyyit Hasan Paixà

Seyyid Hasan Paşa (? - Diyarbekir, 1748) fou un gran visir otomà, originari de Şebinkarahisar.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Seyyit Hasan Paixà · Veure més »

Shaki (Azerbaidjan)

miniatura Escut complert (1843) Ciutat i districte de Shaki Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 km de Bakú.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Shaki (Azerbaidjan) · Veure més »

Shekhupura (ciutat)

Shekhupura o Sheikhupura o Shekhupur (urdú شيخوپورہ), antiga Kot Dayal Das (کوٹ دیال داس) o Singhpuria (سنگھپوریہ), és una ciutat industrial del Panjab capital del districte de Sheikhupura.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Shekhupura (ciutat) · Veure més »

Shikarpur (Pakistan)

Shikarpur és una ciutat i municipi del Pakistan capital del districte de Shikarpur al Sind a uns 29 km de la riba esquerra de l'Indus i 37 km al nord-oest de Sukkur.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Shikarpur (Pakistan) · Veure més »

Suhar

Suhar o Sohar és una ciutat d'Oman, la més desenvolupada del sultanat a part de la capital Mascat, de la qual es troba a uns 200 km.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Suhar · Veure més »

Sulaimaniya

Sulaimaniya Vista de Sulaimaniya Sulaimaniya és una ciutat del Kurdistan, a l'Iraq.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Sulaimaniya · Veure més »

Sulayman II de Pèrsia

Sulayman II de Pèrsia fou un príncep safàvida que va arribar al tron anys després que la dinastia havia estat enderrocada, sent proclamat als dominis de la dinastia afxàrida al Khurasan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Sulayman II de Pèrsia · Veure més »

Sultan Husayn II

Sultan Husayn II (? — 1753) fou un xa safàvida.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Sultan Husayn II · Veure més »

Sultanat d'Arash

El sultanat d'Arash fou un antic petit estat de l'Azerbaidjan que ocupava part de les modernes regions de Yevlakh i Agdash i la ciutat de Mingachevir.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Sultanat d'Arash · Veure més »

Sultanat de Salyan

El sultanat de Salyan fou un estat autònom de l'Azerbaidjan que va existir al.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Sultanat de Salyan · Veure més »

Tabarsaran

Tabarsaran fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Tabarsaran · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Tabriz · Veure més »

Takhir Khan (Khivà)

Takhir Khan fou kan de Khivà nomenat per Nadir Shah.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Takhir Khan (Khivà) · Veure més »

Türkmenabat

Türkmenabat (turkmen cirilic: Түркменабат; antiga Chardzhou, Chardjui, Charju, Chardzhev, Charjev, Chärjew o Charjew, també escrit Čardjui o Čardjuy, Čarju, nom persa چهارجوی que vol dir "Quatre Rius"; turkmen cirilic: Чәрҗев; rus: Чарджоу) és una ciutat de Turkmenistan, capital de la Província de Lebap.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Türkmenabat · Veure més »

Teheran

Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Teheran · Veure més »

Teimuraz II

Teimuraz II (Tbilissi, 1680 - Sant Petersburg, 8 de gener del 1762) fou rei de Kakhètia del 1732 al 1736 i del 1738 al 1744 i de Kartli del 1744 al 1762.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Teimuraz II · Veure més »

Tekari Raj

Tekari Raj fou un estat tributari protegit del tipus zamindari al districte de Gaya existent entre el s. XVIII i principis del XX.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Tekari Raj · Veure més »

Thatta

Thatta, Tatta o Thatto (urdú: ٹھٹہ, sindi: ٺٽو) és una ciutat històrica de 22.000 habitants al Sind (Pakistan) prop del llac Keenjhar, els monuments de la qual estan declarats Patrimoni de la Humanitat.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Thatta · Veure més »

Tirah

Tirah (paixtu: تیراہ) és una regió del Pakistan a les agències de Kurram i Khyber de les Àrees Tribals d'Administració Federal.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Tirah · Veure més »

Tiryaki Hacı Mehmed Paixà

Tiryaki Hacı Mehmed Pasha (1680-1751) fou gran visir de l'Imperi Otomà del 1746 a 1747.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Tiryaki Hacı Mehmed Paixà · Veure més »

Topal Osman Paixà

Topal Osman Paşa —de vegades transcrit Topal Othman Pasha— (1663-1733) fou un gran visir otomà del 21 de setembre de 1731 al 12 de març de 1732.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Topal Osman Paixà · Veure més »

Tractat de Sant Petersburg (1723)

El Tractat de Sant Petersburg de William Bayne Fisher, P. Avery, G. R. G. Hambly, C. Melville.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Tractat de Sant Petersburg (1723) · Veure més »

Tron del Paó

Tron del Paó (àrab Takht-i Tawus, persa Takht-e Tâvus تخت طاووس)) és el donat a diverses cadires de tron a l'orient luxosament decorades amb pedres precioses, especialment al tron de l'emperador mogol construït per Shah Jahan (1628-1657) que fou utilitzat per primer cop el març de 1635; a unes columnes hi havia uns paons que li han donat el nom, possible obra de l'artesà francès Austin de Bordeaux. El tron se'l va emportar Nadir Shah quan va saquejar Delhi el 1739 i es diu que en va trobar fins a 17 exemplars; els posteriors emperadors mongols en van fer còpies menys oneroses. Diversos trons anomenats del Paó, cap d'ells el dels mogols, es troben a l'Iran i alguns estan exposats; els més valuosos estan a les Coves de la Banca Melli amb el tresor imperial.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Tron del Paó · Veure més »

Urmia

Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Urmia · Veure més »

Xadegan (Khuzestan)

Xadegan és una antiga ciutat de la província de Khuzestan a Iran, entre Ahwaz i Abadan, a la vora del riu Dawrak (afluent del Djarrahi) i unida per un canal al Karun.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Xadegan (Khuzestan) · Veure més »

Xamkhalat dels Kazi Kumuk

El Xamkhalat dels Kazi Kumuk fou l'organització política feudal dels kumuks, els laks i els darguin.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Xamkhalat dels Kazi Kumuk · Veure més »

Xibarghan

Xibarghan (altres variacions Shaburghān, Shebirghan o Shibarghan, Sheberghān, Shaburghān i Sheberghan, persa: شبرغان; a l'autobiografia de Timur apareix com a Shemerghan, Shumerghan o Shamergan i s'esmenta la comarca com Shamerghanat) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Jowzjan, al nord del país a la riba del Sari Rud a uns 130 km a l'oest de Mazar-i Sharif.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Xibarghan · Veure més »

Xiraz

Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Xiraz · Veure més »

Xirvan

Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Xirvan · Veure més »

Yazd

Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Yazd · Veure més »

Zands

Els zands foren una tribu de l'Iran que vivia a la part oriental de les muntanyes Zagros, probablement part del grup lakk dins del poble lur, encara que també és reclamada com a parcialment kurda.

Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Zands · Veure més »

Redirigeix aquí:

Nadir Shah, Nadir Xah, Nàdir-Xah.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »