Taula de continguts
234 les relacions: Adhèrbal, Adhèrbal de Numídia, Aeci, Afrodísion, Agustí d'Hipona, Algèria, Altuburos, Amarant d'Alexandria, Ambaixada romana (Numídia, 210 aC), Anarquia militar, Anàbasi d'Alexandre el Gran, Anna Perenna, Antiguitat clàssica, Apià, Arnobi el Vell, Arquebisbat de Cartago, Arzew, Aspar (númida), Atles (mitologia), Aulus Postumi Albí (propretor), Auza, Àfrica, Àfrica (província romana), Batalla d'Adis, Batalla d'Útica, Batalla d'Útica (49 aC), Batalla d'Helike, Batalla d'Ilipa, Batalla de Cannes, Batalla de Cirta, Batalla de Geronium, Batalla de les grans planes, Batalla de Tapsos, Batalla de Tricamarum, Batalla de Zama, Batalla del Bagrades (49 aC), Batalla del Roine, Batalla del Ticino, Bíties, Bisbat de Suava, Bizacena, Boccus I, Boccus II, Bogud II, Bomilcar el númida, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Capel·lià, Cartago, Cartago (municipi), Cartal (polític), ... Ampliar l'índex (184 més) »
Adhèrbal
* Adhèrbal, nom corrent cartaginès, dedicat al deu Baal.
Veure Numídia і Adhèrbal
Adhèrbal de Numídia
Adhèrbal va ser rei de Numídia de l'any 118 aC fins al 112 aC.
Veure Numídia і Adhèrbal de Numídia
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Numídia і Aeci
Afrodísion
Afrodísion (Ἀφροδίσιον, 'temple d'Afrodita', 'Afrodísion') és el nom que reberen diversos indrets a l'antiguitat, relacionats amb algun temple dedicat a la deessa Afrodita.
Veure Numídia і Afrodísion
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Veure Numídia і Agustí d'Hipona
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Numídia і Algèria
Altuburos
Altuburos o Altiburos (en púnic 𐤏𐤋𐤕𐤁𐤓𐤔, ʿltbrš) és un jaciment arqueològic de Tunísia, a tocar de la vila de Medeine d'uns 1000 habitants, a l'altiplà de Sra Ouartane, a la governació del Kef, delegació de Dahmani, que correspon a una antiga ciutat romana que estava situada a la frontera amb Numídia, a la confluència entre el riu Oum-el-Abid i el Medeine al llogaret de Fej El Tamar.
Veure Numídia і Altuburos
Amarant d'Alexandria
Amarant o Amarantos d'Alexandria (en grec) va ser un escriptor grec nascut a Alexandria.
Veure Numídia і Amarant d'Alexandria
Ambaixada romana (Numídia, 210 aC)
El Llegat romà va enviar una ambaixada romana a Numídia el 210 aC.
Veure Numídia і Ambaixada romana (Numídia, 210 aC)
Anarquia militar
L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'Imperi Romà entre el 235 i el 270, en la qual regnaren una multitud d'emperadors sense poder.
Veure Numídia і Anarquia militar
Anàbasi d'Alexandre el Gran
LAnàbasi d'Alexandre el Gran o Les campanyes d'Alexandre és una obra de l'autor Flavi Arrià, datada del, que explica les conquestes militars d'Alexandre el Gran, i n'és la font més important que es conserva.
Veure Numídia і Anàbasi d'Alexandre el Gran
Anna Perenna
Pintura titulada ''Suïcidi de Dido'', obra de Guercino, 1625 (galeria Spada, Roma). La figura de l'esquerra ha estat identificada amb Anna Perenna Anna Perenna va ser una deïtat romana que presidia el cicle anual.
Veure Numídia і Anna Perenna
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Veure Numídia і Antiguitat clàssica
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Veure Numídia і Apià
Arnobi el Vell
Arnobi el Vell (segles III-IV) va ser un mestre de retòrica a Sicca Veneria (Àfrica) i un somni el va animar a abraçar el cristianisme del que fins llavors era un declarat opositor.
Veure Numídia і Arnobi el Vell
Arquebisbat de Cartago
Restes de la basílica ''Majorum'' (també anomenada ''de Meildfa'') a Cartago, on hi ha una inscripció dedicada a les santes Perpètua i Felicitat. navate, la més gran de Cartago, ornada de més de 100 columnes. Larquebisbat de Cartago (llatí: Archidioecesis Carthaginensis) és una seu de l'Església Catòlica a Tunísia, antigament seu residencial, però avui seu titular.
Veure Numídia і Arquebisbat de Cartago
Arzew
Arzew o Arzaw és un municipi d'Algèria, a la costa, a uns 35 km d'Orà, a la plana anomenada Sirat.
Veure Numídia і Arzew
Aspar (númida)
Aspar va ser un militar númida al que el rei Jugurta va enviar al regne de Boccus I a Mauretània, per conèixer els propòsits d'aquest rei i veure si estava d'acord amb Sul·la, però no va aconseguir saber què pensava Boccus.
Veure Numídia і Aspar (númida)
Atles (mitologia)
Segons la mitologia grega, Atles, Atlas o Atlant (Ἄτλας) va ser un tità que, per tant, pertany a la generació anterior a la dels Olímpics.
Veure Numídia і Atles (mitologia)
Aulus Postumi Albí (propretor)
Aulus Postumi Albí va ser un magistrat romà, fill d'Espuri Postumi Albí Magne i germà d'Espuri Postumi Albí.
Veure Numídia і Aulus Postumi Albí (propretor)
Auza
Auza o Auzia (o Auzea) també anomenada segons les inscripcions Colonia Auziensis, va ser una important ciutat de Mauretània i després de la Mauritània Cesariense situada a la via entre Cesarea i Sitifis i al peu del Djebel Deira (muntanya de Garaphi) prop del naixement de l'Adus.
Veure Numídia і Auza
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Numídia і Àfrica
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Numídia і Àfrica (província romana)
Batalla d'Adis
La batalla d'Adis es va lliurar l'any 255 aC entre Cartago i l'exèrcit romà liderat per Marc Atili Règul.
Veure Numídia і Batalla d'Adis
Batalla d'Útica
La batalla d'Útica es lliurà l'any 203 aC, enfrontant els exèrcits de la República Romana i l'Imperi Cartaginès durant la segona guerra Púnica.
Veure Numídia і Batalla d'Útica
Batalla d'Útica (49 aC)
La Batalla d'Útica fou un enfrontament de la Segona guerra civil romana, entre els bàndols dels Populares, liderats per Juli Cèsar, i la facció conservadora del Senat romà coneguda com a Optimats i liderada per Gneu Pompeu Magne.
Veure Numídia і Batalla d'Útica (49 aC)
Batalla d'Helike
La batalla d'Helike o batalla d'Ilici fou una de les batalles de la Conquesta cartaginesa d'Ibèria.
Veure Numídia і Batalla d'Helike
Batalla d'Ilipa
La batalla d'Ilipa (actual Alcalá del Río, Sevilla) va tenir lloc a la primavera de l'any 206 aC, enfrontant els exèrcits cartaginesos contra les legions romanes.
Veure Numídia і Batalla d'Ilipa
Batalla de Cannes
La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.
Veure Numídia і Batalla de Cannes
Batalla de Cirta
La batalla de Cirta va ser un enfrontament que va succeir durant la Segona Guerra Púnica entre les forces de la República Romana, sota el comandament de Publi Corneli Escipió, i l'aliat de Cartago, Sifax.
Veure Numídia і Batalla de Cirta
Batalla de Geronium
La batalla de Geronium (o de Gerunium) (217 aC) va ser un conflicte militar que va tenir lloc durant la Segona Guerra Púnica entre Cartago i la República Romana.
Veure Numídia і Batalla de Geronium
Batalla de les grans planes
La batalla de les grans planes va enfrontar a Publi Corneli Escipió Africà Major i un combinat cartaginès i númida, durant la Segona Guerra Púnica entre la República Romana i Cartago.
Veure Numídia і Batalla de les grans planes
Batalla de Tapsos
La Batalla de Tapsos va tenir lloc el 6 d'abril de l'any 46 aC a la rodalia de Tapsos, (modern Ras Dimasse, Tunísia).
Veure Numídia і Batalla de Tapsos
Batalla de Tricamarum
La Batalla de Tricamarum va tenir lloc el 15 de desembre del 533, enfrontant les forces dels Vàndals, amb el seu rei Gelimer i el seu germà Tzazó al capdavant, i les tropes de l'Imperi Romà d'Orient, liderades pel general romà d'Orient Belisari.
Veure Numídia і Batalla de Tricamarum
Batalla de Zama
La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.
Veure Numídia і Batalla de Zama
Batalla del Bagrades (49 aC)
La Batalla del Bagrades fou un enfrontament de la Segona guerra civil romana, entre els bàndols dels Populares, liderats per Juli Cèsar, i la facció conservadora del Senat romà coneguda com a Optimats i liderada per Gneu Pompeu Magne.
Veure Numídia і Batalla del Bagrades (49 aC)
Batalla del Roine
La batalla del Roine va ser un enfrontament que va tenir lloc la tardor de l'any 218 aC, durant la segona guerra Púnica, entre l'exèrcit d'Hanníbal Barca que avançava cap a Roma i la tribu gal·la dels volques, que defensaven la ribera est del riu Roine.
Veure Numídia і Batalla del Roine
Batalla del Ticino
La Batalla del Ticino va tenir lloc l'any 218 aC entre l'exèrcit cartaginès, dirigit per Anníbal Barca, i l'exèrcit de romà, encapçalat per Publi Corneli Escipió, durant la Segona guerra púnica.
Veure Numídia і Batalla del Ticino
Bíties
Bíties (Bithyas) fou un militar númida que dirigia un considerable cos de cavalleria númida al servei del rei Masinissa I i sota ordres directes de Gulussa, fill del rei.
Veure Numídia і Bíties
Bisbat de Suava
El Bisbat de Suava (en llatí: Dioecesis Suavensis) és una seu suprimida i seu titular de l'Església Catòlica.
Veure Numídia і Bisbat de Suava
Bizacena
Bizacena (o) va ser un districte de la província romana d'Àfrica al sud de la Zeugitània o Zeugitana que en un principi formava part del territori de Cartago i després va ser la part sud de la província romana d'Àfrica fins que es va convertir en una província separada, la Província Byzacena, governada per un cònsol, amb capital a Hadrumetum.
Veure Numídia і Bizacena
Boccus I
Boccus I fou rei de Mauritània (111 aC-80 aC).
Veure Numídia і Boccus I
Boccus II
Boccus II (Bocchus) fou rei de Mauritània vers 80 aC - 30 aC.
Veure Numídia і Boccus II
Bogud II
Bogud II fou rei de Mauritània, successor del seu pare Bogud I a la part occidental.
Veure Numídia і Bogud II
Bomilcar el númida
Bomilcar fou un númida, home de confiança del rei Jugurta, que el va utilitzar com a cap dels serveis secrets.
Veure Numídia і Bomilcar el númida
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Numídia і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Capel·lià
Capel·lià (en llatí Capellianus) va ser un magistrat romà del.
Veure Numídia і Capel·lià
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Numídia і Cartago
Cartago (municipi)
Els ports púnics de Cartago Cartago és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, situada uns 10 km al nord-est de Tunis.
Veure Numídia і Cartago (municipi)
Cartal (polític)
Cartal (en llatí Carthalo, en grec antic Καρθάλων) va ser un polític cartaginès, cap del partit popular de Cartago uns anys després de la Segona Guerra Púnica.
Veure Numídia і Cartal (polític)
Cartenna
Cartenna fou una ciutat de la costa de Numídia que després va quedar dins la província de Mauritània Cesariense sota el govern d'Octavi August.
Veure Numídia і Cartenna
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Veure Numídia і Cató el Censor
Cavalleria númida
Dibuix d'un genet númida En la batalla de Cannas, la cavalleria númida va derrotar a la cavalleria romana, permeten als cartaginesos (blau) envoltar l'exèrcit romà (vermell) La cavalleria númida era un tipus de cavalleria lleugera fustigadora desenvolupada pels númides, van ser utilitzats per Aníbal durant la segona guerra púnica.
Veure Numídia і Cavalleria númida
Cebrià de Cartago
Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.
Veure Numídia і Cebrià de Cartago
Cecilià (bisbe)
Cecilià va ser un diaca de l'església de Cartago elegit bisbe l'any 311 després de la mort del primat d'Àfrica, Mensuri (Mensurius).
Veure Numídia і Cecilià (bisbe)
Celi Aurelià
Celi Aurelià (Cælius Aurelianus) va ser un metge romà d'època incerta: hi ha autors que el situen al i altres, com que no és mencionat per Galè, el fan nascut al.
Veure Numídia і Celi Aurelià
Chaouis
Els chaouis o shawies són una ètnia amaziga que viu a les regions d'Aurès, Nememcha i Belezma situades al voltant de les muntanyes d'Aurès.
Veure Numídia і Chaouis
Cirene i Creta
Província de Cirene i Creta (o Creta i Cirene) Cirene i Creta (Cyrene et Creta) van ser una província romana constituïda amb els territoris de l'illa de Creta i de la Cirenaica, que va existir almenys per dos segles, d'August a Sèptim Sever.
Veure Numídia і Cirene i Creta
Cirta
Cirta va ser una ciutat de la costa de Numídia.
Veure Numídia і Cirta
Cleòpatra Selene
Cleòpatra Selene, també anomenada Cleòpatra VIII, va ser una princesa ptolemaica, filla de Marc Antoni i de Cleòpatra VII.
Veure Numídia і Cleòpatra Selene
Conquesta cartaginesa d'Hispània
El Mediterrani occidental el 218 aC, mostrant l'àmbit territorial controlat per Cartago. Les línies mostren les fronteres actuals. Amb el nom de conquesta cartaginesa d'Hispània es coneix un període de la història, entre el 237 aC i el 206 aC, en el qual la península Ibèrica va anar quedant de mica en mica sota el domini de Cartago.
Veure Numídia і Conquesta cartaginesa d'Hispània
Conquesta romana d'Hispània
La conquesta romana d'Hispània es va iniciar el 218 aC.
Veure Numídia і Conquesta romana d'Hispània
Constantina (Algèria)
Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.
Veure Numídia і Constantina (Algèria)
Cornelius Sim
Cornelius Sim DD (16 de setembre de 1951 - 29 de maig de 2021) va ser un prelat de l'Església Catòlica que va servir com a vicari apostòlic de Brunei des de 2004 fins a la seva mort.
Veure Numídia і Cornelius Sim
Cursor (esclau)
Cursor (plural llatí Cursores) era un esclau que tenia el deure de córrer davant del carruatge dels seus amos per marcar i obrir camí.
Veure Numídia і Cursor (esclau)
Desultor
Desultor és una paraula llatina que significa 'aquell que salta', 'saltador' i s'aplicava a l'antiga Roma a un genet que muntava diversos cavalls o carros saltant d'un a l'altre.
Veure Numídia і Desultor
Diòcesi de Thagora
La diòcesi de Thagora (en llatí: Dioecesis Thagorensis) és una seu suprimida i seu titular de l'Església Catòlica.
Veure Numídia і Diòcesi de Thagora
Doctor de l'Església
En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.
Veure Numídia і Doctor de l'Església
Donat (bisbe)
Donat (Donatus) fou bisbe de Casae Nigrae (Numídia), membre de la secta dels donatistes, que van derivar el seu nom d'aquest bisbe i d'un altre Donat, conegut per Donat II el Gran, que va ser bisbe de Cartago, successor de Majorí.
Veure Numídia і Donat (bisbe)
Donatisme
El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.
Veure Numídia і Donatisme
Dougga
Dougga o, segons l'antic nom llatí, Thugga és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Béja, delegació de Teboursouk.
Veure Numídia і Dougga
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Numídia і Edat antiga
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Numídia і Edat mitjana als Països Catalans
El Djem
El Djem o El Jem és una ciutat de Tunísia a la governació de Mahdia, amb una població al voltant dels 20.000 habitants (18.302, el 2004).
Veure Numídia і El Djem
El Magrib entre els romans i els musulmans
El Magrib fou conquerit pels vàndals el 429.
Veure Numídia і El Magrib entre els romans i els musulmans
Elefant de guerra
XIII. Els elefants de guerra foren elefants utilitzats al llarg de la història militar de l'edat antiga.
Veure Numídia і Elefant de guerra
Elles
Elles o Elless és un jaciment arqueològic de Tunísia situat al sud d'Es Sers, a uns 18 km d'aquesta ciutat, a la vora de la petita vila d'Elles, a la governació del Kef.
Veure Numídia і Elles
Estatori
Estatori (en llatí Statorius) era un centurió de l'exèrcit romà que va servir sota Publi Corneli Escipió i Gneu Corneli Escipió a Hispània l'any 213 aC.
Veure Numídia і Estatori
Eufòrbia
Inflorescència de la lleteresa d'aiguamoll (''Euphorbia palustris'') Tija de lleteresa vessant "llet" Eufòrbia (Euphorbia) és un gènere de plantes angiospermes de la família de les euforbiàcies de distribució cosmopolita.
Veure Numídia і Eufòrbia
Euforbe
Euforbe (en llatí Euphorbus, en grec antic) va ser un metge grec, que cap a finals del era el metge personal de Juba II rei de Numídia (31 aC a 25) i rei de Mauritània (25 aC a 23).
Veure Numídia і Euforbe
Euforbiàcies
Les euforbiàcies (Euphorbiaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les malpighials dins del clade de les ròsides.
Veure Numídia і Euforbiàcies
Exarcat d'Àfrica
Augment del territori de l'Imperi Romà d'Orient entre l'ascens al poder de Justinià I (en vermell, any 527) i la seva mort (en taronja, any 565). Belisari contribuí enormement a l'expansió de l'imperi L'Exarcat d'Àfrica o de Cartago va ser una divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Numídia і Exarcat d'Àfrica
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Veure Numídia і Exèrcit romà
Faust de Mileve
Faust de Mileve fou un bisbe maniqueu del.
Veure Numídia і Faust de Mileve
Filens
Arc dels Filens Filens (Philaeni) fou el nom familiar de dos germans ciutadans de Cartago, dels quals s'explica la següent història: Va esclatar una disputa fronterera entre Cirene i Cartago que va acabar amb la guerra que va durar uns anys amb èxits i fracassos per les dues parts.
Veure Numídia і Filens
Flavi Teodosi el Vell
Flavi Teodosi el Vell va ser un general molt capaç de l'Imperi Romà d'Occident a les ordres de Valentinià I. D'ell va sorgir una línia d'emperadors romans, i va ser el pare de Teodosi el Gran.
Veure Numídia і Flavi Teodosi el Vell
Foner balear
Els foners balears formaren un cos d'exèrcit de l'edat antiga integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes, sobretot durant el període posttalaiòtic o talaiòtic final. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, de la fi del i aC, així com a la II Guerra Púnica.
Veure Numídia і Foner balear
Fortuna Redux
Fortuna Redux (en català 'la Fortuna que fa tornar') era un dels atributs de la deessa Fortuna que protegia el retorn d'un viatge perillós.
Veure Numídia і Fortuna Redux
Gafsa
Zona cèntrica de Gafsa Gafsa (pronunciat localment Gafsa; o) és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb més de 100.000 habitants.
Veure Numídia і Gafsa
Gai Fufici Fangó
Gai Fufici Fangó (en llatí Caius Fuficius Fango o Phango) era un soldat ras probablement d'origen africà al qual Juli Cèsar va fer senador.
Veure Numídia і Gai Fufici Fangó
Gai Leli
Gai Leli (en llatí Caius Lelius o Gaius Lelius) va ser un magistrat romà, general i estadista.
Veure Numídia і Gai Leli
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Veure Numídia і Gai Mari
Gai Mari el Jove
Gai Mari el Jove (Gaius Marius) (109 aC-82 aC) va ser un general romà, fill adoptiu del famós Gai Mari.
Veure Numídia і Gai Mari el Jove
Gai Sal·lusti Crisp
Gai Sal·lusti Crisp (en llatí: Gaius Sallustius Crispus) (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) va ser un historiador romà que va escriure les obres conegudes per Historiae, de les quals només s'ha conservat algun fragment, la Coniuratio Catilinae, la seva primera obra, escrita després de la mort de Juli Cèsar (cap al 42 aC), i el Bellum Iugurthinum, escrita en època del Segon Triumvirat (cap al 40 aC).
Veure Numídia і Gai Sal·lusti Crisp
Gaya (desambiguació)
* Gaya, confederació tribal de Corea.
Veure Numídia і Gaya (desambiguació)
Gayya
Gayya (també anomenat Gala, Gaya o Gaïa) va ser rei dels massils de la Numídia occidental i pare del rei Masinissa I.
Veure Numídia і Gayya
Gens Popíl·lia
La gens Popíl·lia (gens Popillia) era una gens romana d'origen plebeu.
Veure Numídia і Gens Popíl·lia
Germà (cosí de Justinià)
Germà (en llatí Germanus) va ser un patrici romà d'Orient, cosí de l'emperador Justinià I. Després de l'accessió de Justinià al tron l'any 527, encara jove, va ser nomenat comandant de les tropes gregues a Tràcia i quasi va aniquilar els antes, un poble eslau que havia envaït aquesta província.
Veure Numídia і Germà (cosí de Justinià)
Getúlia
Getúlia (de vegades escrit) era el país dels gètuls.
Veure Numídia і Getúlia
Gneu Domici Ahenobarb (mort 81 aC)
Gneu Domici Ahenobarb (en llatí Lucius Domitius Cn. F. Cn. F. Ahenobarbus) va ser un magistrat romà.
Veure Numídia і Gneu Domici Ahenobarb (mort 81 aC)
Gneu Hosidi Geta
Gneu Hosidi Geta (en llatí Cnaeus Hosidius Geta) va ser un magistrat romà del.
Veure Numídia і Gneu Hosidi Geta
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Numídia і Gneu Pompeu Magne
Guerra de Numància
La Guerra de Numància es va iniciar el 143 aC com una revolta dels celtibers de Numantia i fou la tercera i darrera de les campanyes que va enfrontar la República de Roma i les forces celtiberes de la Hispània Citerior.
Veure Numídia і Guerra de Numància
Guerra lusitana
La guerra lusitana fou el conflicte entre els pobles lusitans a la península Ibèrica i els conqueridors romans.
Veure Numídia і Guerra lusitana
Guerra Vandàlica
La Guerra Vandàlica fou un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Numídia і Guerra Vandàlica
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Veure Numídia і Guerres Púniques
Gulussa
Gulussa o Gulusa (Γολόσσης o 2) va ser un príncep númida, el fill segon de Masinissa I i germà de Micipsa i Manastabal.
Veure Numídia і Gulussa
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Veure Numídia і Hamílcar Barca
Hanníbal (segle II aC)
Hanníbal anomenat Ψάρ, l'estornell, va ser un dirigent polític cartaginès que pertanyia al partit favorable al rei Masinissa I de Numídia en els conflictes interns que va patir Cartago després del final de la Segona Guerra Púnica.
Veure Numídia і Hanníbal (segle II aC)
Hannó (210 aC)
Hannó fou un general enviat per Cartago a Sicília per fer la guerra el 211 aC.
Veure Numídia і Hannó (210 aC)
Hannó el Gran
Hannó el Gran (Μέγας) segons diu Appià, anomenat així pel que sembla pels seus èxits a Àfrica.
Veure Numídia і Hannó el Gran
Hannó el Vell
Hannó probablement fill d'Anníbal, fou un general cartaginès enviat a Sicília amb una força important en iniciar-se la Primera Guerra Púnica.
Veure Numídia і Hannó el Vell
Hiarbes
Hiarbes o Hiarbas, i també Iarbas (en llatí Hiarbas, en grec antic Ἱάρβας) va ser rei de Numídia potser de l'any 84 aC al 82 aC.
Veure Numídia і Hiarbes
Hiempsal I
Hiempsal I (segon Plutarc; Ἱάμψαμος, segons Diodor de Sicília; Ἱεμψάλας, segons Appià, el nom podria ser una variant de Hicemsbal) fou fill de Micipsa rei de Numídia i net de Masinissa I.
Veure Numídia і Hiempsal I
Hiempsal II
Hièmpsal II (segon Plutarc; 2, segons Diodor de Sicília; 2, segons Appià; Hĭempsal, -ălis) va ser rei de Numídia des de potser l'any 88 aC fins al 84 aC i del 82 aC o 81 aC al 60 aC.
Veure Numídia і Hiempsal II
Hipona
Hipona (Hippo Regius) va ser una antiga ciutat de Numídia a la riba del riu Ubus (grec Ubos), on actualment hi ha Annaba, a Algèria.
Veure Numídia і Hipona
Història d'Algèria
Algèria el 1519, quan Espanya controlava alguns enclavaments de la seva costa La història d'Algèria es desenvolupa a la fèrtil plana costanera del nord d'Àfrica, que és de vegades anomenada Magrib.
Veure Numídia і Història d'Algèria
Història de l'Imperi Romà
l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.
Veure Numídia і Història de l'Imperi Romà
Història de Líbia
Libis antics representats pels egipcis Líbia és el nom que van donar els africans a la fins llavors coneguda i, de manera molt particular, a la costa africana del Mediterrani.
Veure Numídia і Història de Líbia
Història de les Illes Balears
Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Numídia і Història de les Illes Balears
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Veure Numídia і Història de Mallorca
Història de Tunísia
Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.
Veure Numídia і Història de Tunísia
Il sogno di Scipione
Il sogno di Scipione, K. 126, és una òpera en un acte composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret italià de Pietro Metastasio.
Veure Numídia і Il sogno di Scipione
Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient
Belisari El període de les Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient s'inicia el 534, amb la conquesta romana d'Orient d'aquesta part del Regne Vàndal, i finalitza en una data incerta situada entre principis del i principis del.
Veure Numídia і Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Veure Numídia і Imperi Cartaginès
Juba I
Juba I va ser rei de Numídia.
Veure Numídia і Juba I
Jugurta
Jugurta o Yugarthn (Ἰουγούρθας o 2) va ser rei de Numídia de l'any 118 aC al 106 aC.
Veure Numídia і Jugurta
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Numídia і Justinià I
La guerra de Jugurta
La guerra de Jugurta (en llatí: Bellum Iugurthinum) és la segona monografia escrita per l'historiador i polític romà Gai Sal·lusti Crisp, en la qual va descriure la guerra de la Roma republicana contra Jugurta, rei de Numídia, que es desenvolupà entre 111-105 aC.
Veure Numídia і La guerra de Jugurta
Lambaesis
Lambaesis o Lambaesa (i) va ser una de les principals ciutats de Numídia, al peu de les muntanyes de l'Aures (Mont Auraisus), que pertanyia als massilis (massylii).
Veure Numídia і Lambaesis
Lares
Lares (Λάριβος) va ser una ciutat de Numídia que a la guerra de Jugurta la va utilitzar Gai Mari com un lloc de magatzem d'equips militars, segons diu Sal·lusti.
Veure Numídia і Lares
Legió III Augusta
La legió III Augusta va ser una legió romana creada per August l'any 43 aC.
Veure Numídia і Legió III Augusta
Licini Damasip (senador)
Licini Damasip (en llatí Licinius Damasippus) va ser un senador romà del partit de Pompeu.
Veure Numídia і Licini Damasip (senador)
Limites romani
Limites Romani o Limes és el nom aplicat a una zona de fortificacions frontereres romanes que protegien el seu imperi.
Veure Numídia і Limites romani
Literatura fenício-púnica
Viatge d'Hannó el Navegant; la traducció del seu periple és un dels pocs relats fenicis que s'han conservat La literatura feniciopúnica és aquella escrita en llengua fenícia, la llengua de les antigues civilitzacions de Fenícia i Cartago.
Veure Numídia і Literatura fenício-púnica
Llista de bisbes de Cartago
Els bisbes de Cartago, amb seu a Cartago a la província romana d'Àfrica, apareixen vers el i a partir del van tenir la consideració no oficial de primats d'Àfrica (és a dir de les províncies romanes de l'Àfrica Proconsular, Bizacena, Numídia, Tripolitana i les Mauritànies) i se'ls anomena sovint com patriarques.
Veure Numídia і Llista de bisbes de Cartago
Llista de personatges històrics d'òpera
A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Numídia і Llista de personatges històrics d'òpera
Llista de províncies romanes
Aquest article inclou la llista de divisions de l'administració provincial romana al llarg de diferents períodes històrics.
Veure Numídia і Llista de províncies romanes
Loxodonta africana pharaoensis
Lelefant cartaginès (Loxodonta africana pharaoensis), també anomenat elefant nord-africà, elefant del bosc nord-africà o elefant de l'Atles és una possible subespècie de l'elefant africà (Loxodonta africana), que va existir al nord d'Àfrica fins a la seva extinció en temps dels antics romans.
Veure Numídia і Loxodonta africana pharaoensis
Luci Cassi Longí (cònsol 107 aC)
Luci Cassi Longí (Lucius Cassius Q. F. Q. N. Longinus) va ser un magistrat romà.
Veure Numídia і Luci Cassi Longí (cònsol 107 aC)
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Veure Numídia і Luci Corneli Sul·la
Luci Genuci (ambaixador)
Luci Genuci (en Lucius Genucius) va ser un ambaixador romà.
Veure Numídia і Luci Genuci (ambaixador)
Madaure
Madaure o Ad Medera (Ἀμμαίδαρα) fou una ciutat de Numídia entre Lares i Theveste, que era part del regne de Sifax, però fou annexionada per Masinissa I al final de la Segona Guerra Púnica i més tard fou colònia militar romana.
Veure Numídia і Madaure
Magó (escriptor)
Magó va ser un escriptor sobre temes agrícoles cartaginès, en idioma púnic el qual és un registre sobre els coneixements agrícoles de Cartago.
Veure Numídia і Magó (escriptor)
Manli Mancí
Manli Mancí o Manili Mancí (en llatí Manlius o Manilius Mancinus) va ser un polític i militar romà dels segles II i I aC.
Veure Numídia і Manli Mancí
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Veure Numídia і Marc Antoni
Marc Claudi Marcel (cònsol 166 aC)
Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) era fill del cònsol romà de l'any 196 aC Marc Claudi Marcel IV.
Veure Numídia і Marc Claudi Marcel (cònsol 166 aC)
Marc Corneli Frontó
Marc Corneli Frontó (Marcus Cornelius Fronto), conegut com «l'Orador» pels escriptors dels segles III i IV, va ser un destacat orador romà del, que va ser considerat pels seus contemporanis el més important després de Ciceró.
Veure Numídia і Marc Corneli Frontó
Marc Livi Drus
Marc Livi Drus (en llatí Marcus Livius M.F.C.N. Drusus), fill de ''Marcus Livius C.F.M. Aemiliani Drusus'', va ser un magistrat romà del.
Veure Numídia і Marc Livi Drus
Marc Petrei
Marc Petrei (en llatí Marcus Petreius) va ser un militar romà del.
Veure Numídia і Marc Petrei
Marc Porci Cató Licinià el Jove
Marc Porci Cató Licinià el jove (en llatí Marcus Porcius Cato Licinianus) va ser un magistrat romà.
Veure Numídia і Marc Porci Cató Licinià el Jove
Massates
Massates (en llatí Massathes) va ser un cap númida, aliat dels cartaginesos, als quals va ajudar en els moments finals de l'atac romà contra Cartago, entre els anys203 aC i 202 aC.
Veure Numídia і Massates
Massesils
Els massesils (Massaesyli) van ser una tribu de númides (d'arrel amaziga) al nord d'Àfrica, a la regió de Numídia.
Veure Numídia і Massesils
Massils
Numídia al voltant del 220 aC Els massils (Massyli, també anomenats mesulis) eren una tribu númida, la més important de les tribus occidentals del país dels númides, que ocupava l'oest de la moderna Algèria i les muntanyes de la Cabília.
Veure Numídia і Massils
Massinissa II de Numídia
Massinissa II fou un rei de Numídia.
Veure Numídia і Massinissa II de Numídia
Maures
Mapa del nord d'Àfrica amb la Mauretània a l'esquerra Els maures (del llatí Mauri, i d'aquest terme deriva moros) és el terme amb què els romans designaren als pobles amazics de la Mauretània.
Veure Numídia і Maures
Mauretània
Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.
Veure Numídia і Mauretània
Mauritània Cesariense
La Mauritània Cesariense (Mauritania Caesariensis) va ser una província romana, que ocupava el que ara és l'actual Algèria occidental i central, fins al riu Ampsaga.
Veure Numídia і Mauritània Cesariense
Maximí el Traci
Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.
Veure Numídia і Maximí el Traci
Maximilià de Tebessa
Maximilià de Tebessa és un màrtir i sant cristià nascut l'any 274.
Veure Numídia і Maximilià de Tebessa
Meden
Meden (grec antic: Μηδέν, Medèn) fou una ciutat de Numídia situada a la comarca de les muntanyes Papua.
Veure Numídia і Meden
Medyuna
Medyuna (Madyuna o Midyuna) és una tribu amaziga del gran grup dels Butr, dins la família Fatin.
Veure Numídia і Medyuna
Memmia
Lex Memmia va ser una llei romana proposada l'any 110 aC per Gai Memmi, tribú de la plebs, quan eren cònsols Publi Corneli Escipió Nasica i Luci Calpurni Pisó.
Veure Numídia і Memmia
Mezetul
Mezetul (en llatí Mezetulus) va ser un cap númida, que després de la mort d'Ozalces, rei dels massils l'any 210 aC, es va revoltar contra Capusa, el fill gran d'aquell rei que havia pujat al tron, i el va derrotar en una gran batalla on Capusa va morir, l'any 207 aC.
Veure Numídia і Mezetul
Milevum
Milevum (o; o, segons Claudi Ptolemeu) va ser una colònia romana (Mileu colonia, en diu la Taula de Peutinger) a Numídia que lItinerari d'Antoní situa a unes 25.000 passes (uns 40 km) de Cirta.
Veure Numídia і Milevum
Mitraisme
''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment.
Veure Numídia і Mitraisme
Musulamis
Les províncies de Mauretània i Numídia, amb els territoris meridionals dels musulamis i gètuls. Els musulamis (Musulamii) foren un poble de llengua amaziga que vivia al sud de Theveste i del massís muntanyenc de l'Aurès, a la futura província romana de Numídia, l'actual Algèria nord-oriental.
Veure Numídia і Musulamis
Naraggera
Naraggera era una ciutat de Numídia en la qual Publi Corneli Escipió va establir el seu campament i on es va entrevistar amb Anníbal abans de la gran batalla de Zama del 19 d'octubre de l'any 202 aC.
Veure Numídia і Naraggera
Númides
Mapa de Numidia cap al 220 a. C., que mostra els regnes de Sifax i Gaia (pare de Masinissa). Els númides eren unes tribus seminòmades amazigues que vivien a Numídia, a Algèria a l'est de Constantina i a part de Tunísia i Marroc.
Veure Numídia і Númides
Noni Marcel
Noni Marcel (Nonius Marcellus) va ser un lexicògraf i gramàtic del llatí que va viure a Àfrica al.
Veure Numídia і Noni Marcel
Numidia
* Numídia, regió del nord d'Àfrica al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província d'Àfrica.
Veure Numídia і Numidia
Optat
Optat o Optat Milevità (Mila, - ?, abans de 397) fou bisbe de Milevum, a Numídia.
Veure Numídia і Optat
Paleosard
El paleosard, també conegut com a protosard o com a nuràgic, és una llengua extinta (o potser llengües) parlada a Sardenya (i possiblement a Còrsega) durant l'edat del bronze, que ha deixat traces tant en la toponímia de l'illa com en el sard modern.
Veure Numídia і Paleosard
Pappua
Les muntanyes Pappua, o Pappua Mons foren una muntanya de difícil accés a Numídia on van arribar els romans d'Orient dirigits per Belisari la primavera del 534 en persecució del rei vàndal Gelimer que s'hi havia refugiat.
Veure Numídia і Pappua
Període cartaginès al País Valencià
El període cartaginès al País Valencià descriu els fets que es van produir en el País Valencià durant l'ocupació cartaginesa.
Veure Numídia і Període cartaginès al País Valencià
Persecució de Dioclecià
''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes.
Veure Numídia і Persecució de Dioclecià
Persona monònima
Plató, filòsof grec Una persona monònima és una persona coneguda i designada amb un sol nom, o monònim.
Veure Numídia і Persona monònima
Pla hipodàmic
Plànol amb traçat ortogonal del centre de la ciutat de Le Havre, reconstruït després de la Segona Guerra Mundial Plànol amb traçat ortogonal de la ciutat de Windermere, Florida. Un pla, traçat o planejament hipodàmic, també denominat 'pla ortogonal', 'equirrectangular', 'en quadrícula' o 'en escac', és el pla urbanístic que organitza el disseny dels carrers en angle recte, creant illes de cases rectangulars.
Veure Numídia і Pla hipodàmic
Possidi
Possidi (en llatí Possidius) fou un deixeble d'Agustí d'Hipona amb el que va viure en termes d'intimitat durant quaranta anys.
Veure Numídia і Possidi
Prefectura del pretori d'Àfrica
La prefectura del pretori d'Àfrica fou una important divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient, creada després de la reconquesta de l'Àfrica del Nord per l'emperador Justinià I entre el 533 i el 536.
Veure Numídia і Prefectura del pretori d'Àfrica
Presó Mamertina
Dibuix esquemàtic del '''Tullianum''', dit també '''Mamertinum'''. La part inferior era per als condemnats a mort. La presó Mamertina o Tullianum era una presó de l'antiga Roma, actualment situada sota l'església de sant Josep dels Fusters (en italià: San Giuseppe dei Falegnami), al districte del Campitelli i a prop del Fòrum Romà.
Veure Numídia і Presó Mamertina
Ptolemeu de Mauritània
Ptolemeu de Mauritània fou rei de Mauritània des de l'any 20 al 40.
Veure Numídia і Ptolemeu de Mauritània
Publi Corneli Ceteg (proscrit per Sul·la)
Publi Corneli Ceteg (Publius Cornelius Cethegus) va ser un polític romà.
Veure Numídia і Publi Corneli Ceteg (proscrit per Sul·la)
Publi Eli Petus (cònsol 201 aC)
Publi Eli Petus (en Publius Aelius Q. f. Paetus) va ser un magistrat romà.
Veure Numídia і Publi Eli Petus (cònsol 201 aC)
Publi Siti
Publi Siti (Publius Sittius o Sitius) va ser un aventurer i mercenari romà.
Veure Numídia і Publi Siti
Publi Tul·li Albinovà
Publi Tuli Albinovà (en llatí Publius Tullius Albinovanus) va ser un polític romà del partit de Gai Mari, durant la primera guerra civil.
Veure Numídia і Publi Tul·li Albinovà
Quinquegentians
Els Quinquegentians o Quinquegentanei o Quinquiegentiani (Nacions Quinquegentians: Aureli Víctor 39,22; Quinquegentiani, Eutropi, Breviarium ab urbe condita, 9,22) eren una població amaziga del nord d'Àfrica (una federació, ens sembla entendre pel nom, quinque-gent, és a dir, "cinc tribus") que es van revoltar contra l'Imperi Romà a l'època de Dioclecià.
Veure Numídia і Quinquegentians
Quint Cassi Longí (tribú 49 aC)
Quint Cassi Longí (Quintus Cassius Longinus) era parent de Gai Cassi Longí, l'assassí de Juli Cèsar.
Veure Numídia і Quint Cassi Longí (tribú 49 aC)
Quint Cecili Metel Numídic
Quint Cecili Metel Numídic (en Quintus Caecilius L. F. Q. N. Metellus Numidicus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Cecili Metel Calb.
Veure Numídia і Quint Cecili Metel Numídic
Quint Cecili Metel Pius
Moneda amb l'efígie de '''Quint Cecili Metel Pius''' (amb la inscripció "QMCP"). Quint Cecili Metel Pius (en llatí Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus Pius) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Numídic (Quintus Caecilius L.
Veure Numídia і Quint Cecili Metel Pius
Quint Cecili Metel Pius Escipió
Quint Cecili Metel Pius Escipió (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Metellus Pius Scipio) va ser un magistrat romà i comandant militar de la República Romana.
Veure Numídia і Quint Cecili Metel Pius Escipió
Quint Cornifici el Jove
Quint Cornifici el jove (en Quintus Cornificius) va ser un cavaller i magistrat romà.
Veure Numídia і Quint Cornifici el Jove
Quint Lol·li Urbic
Quint Lol·li Urbic va ser un militar i polític romà del, governador de Britània entre el 138 i el 144.
Veure Numídia і Quint Lol·li Urbic
Regió de Líbia
L'antiga regió de Líbia (en llatí Libia, en grec Λιβύη), era el nom que s'aplicava pels primers geògrafs a la zona del nord d'Àfrica situada entre Egipte i Etiòpia d'un costat i l'Atlàntic de l'altra.
Veure Numídia і Regió de Líbia
Regne de Numídia
La província de Numídia en l'Imperi Romà El Regne de Numídia va ser un estat independent i després client de Roma, que estava situat a la regió coneguda per Numídia (part de la moderna Algèria i part de Tunísia), sorgit per la unió del Regne de Numídia Oriental i el Regne de Numídia Occidental.
Veure Numídia і Regne de Numídia
Regne de Numídia Occidental
El Regne de Numídia Occidental va ser un regne de la regió coneguda per Numídia, sorgit per la unió de les tribus del territori sota el cap d'una d'elles, els massesils (massaesyli) probablement cap a la meitat del després de la Primera Guerra Púnica.
Veure Numídia і Regne de Numídia Occidental
Regne de Numídia Oriental
El Regne de Numídia Oriental va ser una divisió de la regió coneguda per Numídia, sorgit per la unió de les tribus del territori sota el cap d'una d'elles probablement cap a la meitat del, després de la Primera Guerra Púnica.
Veure Numídia і Regne de Numídia Oriental
Regne Vàndal
El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.
Veure Numídia і Regne Vàndal
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Numídia і República Romana
Segona batalla d'Herdonea
La segona batalla d'Herdonea tingué lloc el 210 aC durant la Segona Guerra Púnica entre Cartago i la República Romana.
Veure Numídia і Segona batalla d'Herdonea
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Veure Numídia і Segona Guerra Civil romana
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Numídia і Segona Guerra Púnica
Setge de Cirta
El Setge de Cirta fou un conflicte entre el Regne de Numídia Occidental i el Regne de Numídia Oriental.
Veure Numídia і Setge de Cirta
Setge de Thala
La Batalla de Thala va ser part de la Guerra de Jugurta de 111-104 aC entre Roma i Jugurta de Numídia, un regne a la costa nord d'Àfrica pròxima a l'actual Algèria.
Veure Numídia і Setge de Thala
Sever de Mileum
Sever de Mileum fou bisbe de Mileum a Numídia, amic i admirador de Sant Agustí.
Veure Numídia і Sever de Mileum
Sicca Veneria
Sicca Veneria (o) va ser una ciutat de Numídia a la riba del Bagradas en el camí entre Cartago i Hippo Regius, fins a Musti i Cirta, segons diu lItinerari d'Antoní, construïda al cim d'un turó, segons explica Plini el Vell, que l'anomena «colònia romana».
Veure Numídia і Sicca Veneria
Siga
Siga és el nom d'una ciutat antiga, capital numídia del rei Sifax, les ruïnes de la qual estan situades al llogaret anomenat Takembrit, al marge esquerre i a poca distància de la desembocadura del riu Tafna, ajuntament d'Oulhaça El Gheraba, a la província d'Aïn Témouchent a Algèria.
Veure Numídia і Siga
Sitifis
Sitifis o Sitifi va ser una ciutat de l'interior de la Mauritània Cesariense, en una plana propera a la frontera amb Numídia, a la via entre Cartago i Cirta, segons diu lItinerari d'Antoní.
Veure Numídia і Sitifis
Sophonisba (Trissino)
Sophonisba és una tragèdia (de 2.093 versos), escrita en italià per Gian Giorgio Trissino entre 1514 i 1515 i publicada el 1524.
Veure Numídia і Sophonisba (Trissino)
Sophonisbe (Corneille)
Sophonisbe és una tragèdia en cinc actes i en vers, escrita per Pierre Corneille, l'any 1663.
Veure Numídia і Sophonisbe (Corneille)
Sophonisbe (Voltaire)
Sophonisbe és una tragèdia en cinc actes i en vers, escrita per François Marie Arouet, dit Voltaire, l'any 1774.
Veure Numídia і Sophonisbe (Voltaire)
Tagaste
Tagaste o Tagastense Oppidum, segons Plini el Vell, va ser una ciutat de Numídia (avui ruïnes de Tajilt a la wilaya de Suk Ahras, Algèria) a la riba d'un riu avui anomenat Oued Hamise, segons lItinerari d'Antoní.
Veure Numídia і Tagaste
Tívoli
Tivoli, antiga Tibur, és una ciutat del Laci, a Itàlia, que pertany a l'àrea administrativa anomenada ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 80.000 habitants.
Veure Numídia і Tívoli
Tebessa
Tébessa, Tbessa o Tibissa és una ciutat algeriana, capital de la província o wilaya homònima, a 16 km en línia recta de la frontera d'Algèria amb Tunísia, a les muntanyes de Tébessa, a l'est de l'Aurès, a la regió amaziga chaoui.
Veure Numídia і Tebessa
Tenes
* Tenes o Cartenna, ciutat de la costa de Numídia.
Veure Numídia і Tenes
Tercera Guerra Púnica
La Tercera Guerra Púnica (Tertium Bellum Punicum) va ser la darrera de les guerres entre Cartago i la República Romana.
Veure Numídia і Tercera Guerra Púnica
Teti Julià
Teti Julià (també Titi Julià o Terci Julià, llatí Tetius, Titius o Tertius Julianus) va ser un militar romà, germà de C. Teti Africà, va ser un dels generals més competents de Domicià, cònsol sufecte l'any 83.
Veure Numídia і Teti Julià
Tibilis
Tibilis (també escrit Thibilis) era una ciutat de l'època romana i bizantina en l'antiga Numídia, hui al nord-est d'Algèria.
Veure Numídia і Tibilis
Tincomarus
Tincomarus fou el rei de la tribu belga dels atrebats, que va viure en la zona centre-sud de Britània poc abans de la Conquesta romana de Britània.
Veure Numídia і Tincomarus
Tit Turpili Silà
Tit Turpili Silà (en llatí Titus Turpilius Silanus) va ser un militar romà.
Veure Numídia і Tit Turpili Silà
Toduces
Els toduces, duces o toducons (Toducae, Ducae o Toducones; Τοδούκαι, Δούκαι o Τοδούκωνες) foren un poble númida de la província romana de la Mauritània Cesariense el qual habitava a la riba esquerra del riu Ampsaga.
Veure Numídia і Toduces
Trasamund
Trasamund (ca. 450-6 de maig 523) va ser rei dels vàndals de 496 a 523, va ser el quart governant del regne vàndal i, després que el seu avi Genseric, el que va regnar més temps entre els reis d'aquest regne.
Veure Numídia і Trasamund
Tropes auxiliars romanes
Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.
Veure Numídia і Tropes auxiliars romanes
Tzazó
Tzazó o Zanó (en llatí Tzatzo, Tzatzon o Zanon) (circa 475 - 15 de desembre de 533) fill de Gelaris, net de Genzó i besnet de Genseric, era un noble vàndal germà del rei Gelimer (530 - 534), l'últim governant del regne dels Vàndals al nord d'Àfrica.
Veure Numídia і Tzazó
Vitruvi
Marc Vitruvi Pol·lió (en llatí, Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer i tractadista del segle I aC.
Veure Numídia і Vitruvi
Wadi al-Kebir
El Wadi al-Kebir, o Wadi Roumel, és un riu del nord d'Àfrica, anomenat Ampsaga en temps de l'Imperi Romà, quan a la seva part inferior, feia de frontera entre Mauritània i Numídia.
Veure Numídia і Wadi al-Kebir
Zama Regia
Zama ('Zama la major') va ser una ciutat de Numídia situada a cinc dies de viatge al sud-oest de Cartago, segons Polibi i Titus Livi.
Veure Numídia і Zama Regia
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Veure Numídia і Zenetes
Zeugitana
La Zeugitana (en llatí Zeugitana Regio) va ser la part nord de la província romana d'Àfrica.
Veure Numídia і Zeugitana
Zufons
Els zufons (Zuphones) foren una tribu numídica veïna de Cartago.
Veure Numídia і Zufons
129
El 129 (CXXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Numídia і 129
148 aC
República Romana.
Veure Numídia і 148 aC
204 aC
El 204 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Numídia і 204 aC
430
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Numídia і 430
També conegut com Númida.
, Cartenna, Cató el Censor, Cavalleria númida, Cebrià de Cartago, Cecilià (bisbe), Celi Aurelià, Chaouis, Cirene i Creta, Cirta, Cleòpatra Selene, Conquesta cartaginesa d'Hispània, Conquesta romana d'Hispània, Constantina (Algèria), Cornelius Sim, Cursor (esclau), Desultor, Diòcesi de Thagora, Doctor de l'Església, Donat (bisbe), Donatisme, Dougga, Edat antiga, Edat mitjana als Països Catalans, El Djem, El Magrib entre els romans i els musulmans, Elefant de guerra, Elles, Estatori, Eufòrbia, Euforbe, Euforbiàcies, Exarcat d'Àfrica, Exèrcit romà, Faust de Mileve, Filens, Flavi Teodosi el Vell, Foner balear, Fortuna Redux, Gafsa, Gai Fufici Fangó, Gai Leli, Gai Mari, Gai Mari el Jove, Gai Sal·lusti Crisp, Gaya (desambiguació), Gayya, Gens Popíl·lia, Germà (cosí de Justinià), Getúlia, Gneu Domici Ahenobarb (mort 81 aC), Gneu Hosidi Geta, Gneu Pompeu Magne, Guerra de Numància, Guerra lusitana, Guerra Vandàlica, Guerres Púniques, Gulussa, Hamílcar Barca, Hanníbal (segle II aC), Hannó (210 aC), Hannó el Gran, Hannó el Vell, Hiarbes, Hiempsal I, Hiempsal II, Hipona, Història d'Algèria, Història de l'Imperi Romà, Història de Líbia, Història de les Illes Balears, Història de Mallorca, Història de Tunísia, Il sogno di Scipione, Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient, Imperi Cartaginès, Juba I, Jugurta, Justinià I, La guerra de Jugurta, Lambaesis, Lares, Legió III Augusta, Licini Damasip (senador), Limites romani, Literatura fenício-púnica, Llista de bisbes de Cartago, Llista de personatges històrics d'òpera, Llista de províncies romanes, Loxodonta africana pharaoensis, Luci Cassi Longí (cònsol 107 aC), Luci Corneli Sul·la, Luci Genuci (ambaixador), Madaure, Magó (escriptor), Manli Mancí, Marc Antoni, Marc Claudi Marcel (cònsol 166 aC), Marc Corneli Frontó, Marc Livi Drus, Marc Petrei, Marc Porci Cató Licinià el Jove, Massates, Massesils, Massils, Massinissa II de Numídia, Maures, Mauretània, Mauritània Cesariense, Maximí el Traci, Maximilià de Tebessa, Meden, Medyuna, Memmia, Mezetul, Milevum, Mitraisme, Musulamis, Naraggera, Númides, Noni Marcel, Numidia, Optat, Paleosard, Pappua, Període cartaginès al País Valencià, Persecució de Dioclecià, Persona monònima, Pla hipodàmic, Possidi, Prefectura del pretori d'Àfrica, Presó Mamertina, Ptolemeu de Mauritània, Publi Corneli Ceteg (proscrit per Sul·la), Publi Eli Petus (cònsol 201 aC), Publi Siti, Publi Tul·li Albinovà, Quinquegentians, Quint Cassi Longí (tribú 49 aC), Quint Cecili Metel Numídic, Quint Cecili Metel Pius, Quint Cecili Metel Pius Escipió, Quint Cornifici el Jove, Quint Lol·li Urbic, Regió de Líbia, Regne de Numídia, Regne de Numídia Occidental, Regne de Numídia Oriental, Regne Vàndal, República Romana, Segona batalla d'Herdonea, Segona Guerra Civil romana, Segona Guerra Púnica, Setge de Cirta, Setge de Thala, Sever de Mileum, Sicca Veneria, Siga, Sitifis, Sophonisba (Trissino), Sophonisbe (Corneille), Sophonisbe (Voltaire), Tagaste, Tívoli, Tebessa, Tenes, Tercera Guerra Púnica, Teti Julià, Tibilis, Tincomarus, Tit Turpili Silà, Toduces, Trasamund, Tropes auxiliars romanes, Tzazó, Vitruvi, Wadi al-Kebir, Zama Regia, Zenetes, Zeugitana, Zufons, 129, 148 aC, 204 aC, 430.