Accés més ràpid que el navegador!
248 les relacions: A113, Antiga Roma, Any zero, Arcans majors, Àbac romà, Brigades Mixtes de l'Exèrcit Popular de la República, C, Cal·listo (satèl·lit), Calendari republicà francès, Calendari romà, Can Torrent (Camallera), Canó naval Mk XXIII BL de 6 polzades, Catorze, Cúmul obert, CCX, CDX, Cent, CII, Cinc, Cinc-cents, CIX, Clavus annalis, Comerç a l'antiga Roma, Comptar amb els dits, Cronograma (inscripció), CVI, Declinació del llatí, Deu, Deu mil, Dictador romà, Dinou, Disset, Divuit, Dmitri Mendeléiev, Dos, Dotze, DSM-5, Economia de l'Imperi Romà, El Boig, Eleccions legislatives croates de 2011, Eleccions legislatives croates de 2015, Eleccions legislatives croates de 2016, Eleccions legislatives croates de 2020, Estàtua de la Llibertat, Europa (satèl·lit), Factor V, Fetge, Foli (full), Fris del Partenó, Frontera entre Alemanya i Luxemburg, ..., Georg von Peuerbach, Grup 7 de la taula periòdica, Història de l'antic Egipte, Història de les matemàtiques, I, Illuminati, Industrie und Glück, Infinit, International Aero Engines V2500, Io (satèl·lit), IPhone X, Ix, Japanese Aero Engine Corporation, Júpiter (planeta), Joan Pau II, Juan Gutiérrez de Gualda, Kaypro, Knights of Cydonia, L, L'adoració de l'Anyell Místic, Leonardo de Pisa, Lletra, Llibre de Kells, Llista de governants de Mònaco, Llista de les piràmides de Lepsius, Llista de monarques sobirans actuals, Llista de valències dels elements, Luftwaffe, LVI, M, Mac OS clàssic, Majúscula, McDonnell Douglas F-4 Phantom II, Meteorit metàl·lic, Minchiate, Nombre, Nombre 200, Nombre 210, Nombre 220, Nombre 230, Nombre 240, Nombre 250, Nombre 260, Nombre 270, Nombre 280, Nombre 290, Nombre natural, Nombre nou, Nombre set, Nombre vampir, Nomenclatura química, Nomenclatura química dels compostos inorgànics, Nou-cents, Numeració aràbiga, Numeració armènia, Numeració àtica, Numeració brahmi, Numeració de Suzhou, Numeració etrusca, Numeració grega, Numeral, Numerals en català, Onze, Ordinals de papes, reis i emperadors, Panzer VI Tiger, Papirs Chester Beatty, Peròxid, Posició (música), Premi Annie a la millor pel·lícula animada, Quadrant (geometria plana), Quaranta, Quatre, Quatre-cents, Queen II, Quinze, Regions de Xile, Rellotge astronòmic de Rostock, Robert Julius Trumpler, Romans (desambiguació), S-IC, Sargon (escacs), Satèl·lits de Júpiter, Satèl·lits de Neptú, Satèl·lits de Saturn, Satèl·lits galileans, Segle, Seixanta, Seixanta-nou, Sesterci, Set-cents, Setze, Simfonia núm. 5 (Beethoven), Simfonia núm. 8 (Sibelius), Sis, Sis-cents, Sistema d'agrupament sanguini ABO, Sistema de coordenades cartesianes, Sistema de numeració, Sistema de numeració unari, Sistema horari de 12 hores, Sistema horari italià de sis hores, Sistema Major de Mnemotècnia, Stalag, Suma de la Art d'Arismètica, Super Bowl, Supertònica, Tarot 1JJ, Tarot de Mantegna, Tarot de Marsella, Tarot Nouveau, Tarot Piemontès, Tesi doctoral, Tità (satèl·lit), Titània (satèl·lit), Torre Bellesguard, Trenta, Trenta-cinc, Trenta-dos, Trenta-nou, Trenta-quatre, Trenta-set, Trenta-sis, Trenta-tres, Trenta-u, Trenta-vuit, Tres, Tres-cents, Tretze, U (nombre), V, V (V de Vendetta), Vint, Vint-i-cinc, Vint-i-nou, Vint-i-quatre, Vint-i-set, Vint-i-sis, Vint-i-tres, Vint-i-u, Vint-i-vuit, Vuit, Vuit-cents, X (desambiguació), XXX (desambiguació), Zippo, 1213, 1752, 186, 1980, 1981, 1982, 2001, 2028, 2029, 2030, 2031, 2032, 2033, 2034, 2035, 2036, 2037, 2038, 2039, 2041, 2042, 2043, 2044, 2045, 2046, 2047, 2049, 2050, 2051, 2052, 2053, 2054, 2055, 2056, 2057, 2058, 2059, 2060, 2061, 2062, 2065, 2069, 2070, 2075, 2079, 2080, 273, 318, 4a Divisió d'Infanteria (Estats Units), 501, 820, 821, 822. Ampliar l'índex (198 més) »
A113
Valencia, Califòrnia) A113 (de vegades A-113, A1-13 o A11-3) és una broma interna i un ou de pasqua en mitjans creats per antics alumnes de l'Institut de les Arts de Califòrnia, que es refereix a l'aula utilitzada pels estudiants de disseny gràfic i animació de personatges, inclòs John Lasseter, Tim Burton i Brad Bird.
Nou!!: Numeració romana і A113 · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Numeració romana і Antiga Roma · Veure més »
Any zero
Lany zero és una convenció en la historiografia, ja que no existeix ni en el calendari gregorià ni en el julià.
Nou!!: Numeració romana і Any zero · Veure més »
Arcans majors
El Mag, representació del Tarot Piemontès (s.XIX) En les pràctiques ocultistes, els Arcans Majors són els trumfos d'una baralla de tarot.
Nou!!: Numeració romana і Arcans majors · Veure més »
Àbac romà
Una reconstrucció d'un àbac romà de mà, fet pel Museu RGZ a Mainz, 1977. L'original és de bronze i es conserva a la Biblioteca nacional de França, a París. Els Romans varen desenvolupar làbac de mà romà, una versió en base 10 portàtil, però menys potent, de l'àbac Babilònic previ.
Nou!!: Numeració romana і Àbac romà · Veure més »
Brigades Mixtes de l'Exèrcit Popular de la República
Batalló «Edgar André» descansant en la rereguarda. Aquesta és una relació de les Brigades Mixtes de l'Exèrcit Popular de la República que van participar en la Guerra civil espanyola.
Nou!!: Numeració romana і Brigades Mixtes de l'Exèrcit Popular de la República · Veure més »
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Nou!!: Numeració romana і C · Veure més »
Cal·listo (satèl·lit)
Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.
Nou!!: Numeració romana і Cal·listo (satèl·lit) · Veure més »
Calendari republicà francès
Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' El calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat el 5 d'octubre de 1793 per un decret de la Convenció Nacional i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer de l'era, dia de la proclamació de França com a república.
Nou!!: Numeració romana і Calendari republicà francès · Veure més »
Calendari romà
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.
Nou!!: Numeració romana і Calendari romà · Veure més »
Can Torrent (Camallera)
Can Torrent és una casa de Camallera, al municipi de Saus, Camallera i Llampaies (Alt Empordà), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Numeració romana і Can Torrent (Camallera) · Veure més »
Canó naval Mk XXIII BL de 6 polzades
El canó Mark XXIII de calibre 50 BL de 6 polzades ↑ Mark XXIII.
Nou!!: Numeració romana і Canó naval Mk XXIII BL de 6 polzades · Veure més »
Catorze
El catorze és un nombre natural que segueix el tretze i precedeix el quinze.
Nou!!: Numeració romana і Catorze · Veure més »
Cúmul obert
M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estels jóvens i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estels que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.
Nou!!: Numeració romana і Cúmul obert · Veure més »
CCX
* Borsa del Clima de Chicago (del seu nom en anglès Chicago Climate eXchange), borsa de comerç de drets d'emissió amb seu a Chicago (Estats Units).
Nou!!: Numeració romana і CCX · Veure més »
CDX
* Consell dels Deu (del seu nom en italià Consiglio Dei X), òrgan de govern històric de la República de Venècia.
Nou!!: Numeració romana і CDX · Veure més »
Cent
El nombre 100 és el nombre natural que segueix el noranta-nou i precedeix el cent un.
Nou!!: Numeració romana і Cent · Veure més »
CII
* Compagnie Internationale pour l'Informatique, empresa d'informàtica antecessora del Groupe Bull de França.
Nou!!: Numeració romana і CII · Veure més »
Cinc
El cinc (5) és el nombre natural que segueix el quatre i precedeix el sis.
Nou!!: Numeració romana і Cinc · Veure més »
Cinc-cents
El cinc-cents (escrit 500 o D segons el sistema de numeració utilitzat) és un nombre natural múltiple de cent que segueix al nombre 499 i precedeix al nombre 501.
Nou!!: Numeració romana і Cinc-cents · Veure més »
CIX
* Compulink Information eXchange, proveïdor d'Internet del Regne Unit.
Nou!!: Numeració romana і CIX · Veure més »
Clavus annalis
Clavus annalis ('el clau de l'any') era un clau de bronze que un alt magistrat romà fixava cada any el dia 13 de setembre (idus de setembre), dies natalis del Temple de Júpiter Capitolí, a la paret del temple per a indicar l'arribada d'un nou any.
Nou!!: Numeració romana і Clavus annalis · Veure més »
Comerç a l'antiga Roma
Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.
Nou!!: Numeració romana і Comerç a l'antiga Roma · Veure més »
Comptar amb els dits
Evolució Evolució del 2 i el 3 des de l'Índia a la numeració aràbiga Comptar amb els dits és segurament la manera de comptar més antiga i és molt probable que ja fos utilitzada en la prehistòria.
Nou!!: Numeració romana і Comptar amb els dits · Veure més »
Cronograma (inscripció)
''Se'''CU'''n'''D'''a '''DI'''e '''JU'''n'''II''' '''C'''onse'''C'''ra'''VI'''t '''D'''o'''U'''tre'''L'''o'''UX'''''. Cronograma sobre l'entrada de l'Església de la Mare de Déu de l'Anunciació de Spalbeek (Bèlgica) que expressa l'any 1890. Un cronograma és una frase o inscripció en què unes lletres específiques, interpretades com a numerals, mostren una data determinada quan es reordenen o es sumen els seus valors.
Nou!!: Numeració romana і Cronograma (inscripció) · Veure més »
CVI
* Centre de Vida Independent, institució del Moviment de Vida Independent per a la integració de persones amb discapacitat.
Nou!!: Numeració romana і CVI · Veure més »
Declinació del llatí
Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.
Nou!!: Numeració romana і Declinació del llatí · Veure més »
Deu
El deu és el nombre natural que segueix el nou i precedeix l'onze.
Nou!!: Numeració romana і Deu · Veure més »
Deu mil
El deu mil és un nombre que s'escriu 10.000 en el sistema de numeració àrab i en el romà.
Nou!!: Numeració romana і Deu mil · Veure més »
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Nou!!: Numeració romana і Dictador romà · Veure més »
Dinou
El dinou, denou, dènou o dèneu, és el nombre natural que segueix el divuit i precedeix el vint.
Nou!!: Numeració romana і Dinou · Veure més »
Disset
El disset, desset o dèsset, és el nombre natural que precedeix el nombre divuit i segueix el nombre setze.
Nou!!: Numeració romana і Disset · Veure més »
Divuit
El divuit, díhuit o devuit és el nombre que segueix el disset i precedeix el dinou.
Nou!!: Numeració romana і Divuit · Veure més »
Dmitri Mendeléiev
Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.
Nou!!: Numeració romana і Dmitri Mendeléiev · Veure més »
Dos
El dos és el nombre natural que segueix l'u i precedeix el tres.
Nou!!: Numeració romana і Dos · Veure més »
Dotze
El dotze és el nombre que segueix l'onze i que precedeix el tretze.
Nou!!: Numeració romana і Dotze · Veure més »
DSM-5
La 5a edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (en anglès, Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition, DSM-5) és l'actualització de 2013 del Manual de Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM), l'eina taxonòmica i de diagnòstic publicada per l'Associació Americana de Psiquiatria (American Psychiatric Association, APA).
Nou!!: Numeració romana і DSM-5 · Veure més »
Economia de l'Imperi Romà
consulta.
Nou!!: Numeració romana і Economia de l'Imperi Romà · Veure més »
El Boig
El Boig del Tarot de Marsella El Foll, el Boig o el Bufó és una de les 78 cartes de la baralla del tarot.
Nou!!: Numeració romana і El Boig · Veure més »
Eleccions legislatives croates de 2011
Les eleccions legislatives croates de 2011 es van celebrar el 4 de desembre de 2011 per renovar els 151 diputats del Sabor, el parlament unicameral de la República de Croàcia.
Nou!!: Numeració romana і Eleccions legislatives croates de 2011 · Veure més »
Eleccions legislatives croates de 2015
Les eleccions legislatives croates de 2015 es van celebrar el 8 de novembre de 2015 per renovar els 151 diputats del Sabor, el parlament unicameral de la República de Croàcia.
Nou!!: Numeració romana і Eleccions legislatives croates de 2015 · Veure més »
Eleccions legislatives croates de 2016
Les eleccions legislatives croates de 2016 es van celebrar l'11 de setembre de 2016, després que una moció de censura fes caure el govern de Tihomir Orešković el 16 de juny, amb 125 diputats a favor de la moció.
Nou!!: Numeració romana і Eleccions legislatives croates de 2016 · Veure més »
Eleccions legislatives croates de 2020
Les eleccions legislatives croates de 2020 se celebraran el 5 de juliol de 2020 per renovar els 151 diputats del Sabor, el parlament unicameral de Croàcia.
Nou!!: Numeració romana і Eleccions legislatives croates de 2020 · Veure més »
Estàtua de la Llibertat
L'estàtua de la Llibertat o "Llibertat enllumenant el món" (en anglès: "statue of Liberty" i Liberty Enlightening the World, respectivament) és un dels monuments més famosos de Nova York, dels Estats Units i d'arreu del món.
Nou!!: Numeració romana і Estàtua de la Llibertat · Veure més »
Europa (satèl·lit)
Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.
Nou!!: Numeració romana і Europa (satèl·lit) · Veure més »
Factor V
El factor V (anomenat proaccelerina o factor làbil abans de la classificació dels factors de coagulació amb números romans) és una glicoproteïna del sistema de la coagulació sintetitzada pel fetge i els histiòcits del sistema reticuloendotelial.
Nou!!: Numeració romana і Factor V · Veure més »
Fetge
El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.
Nou!!: Numeració romana і Fetge · Veure més »
Foli (full)
Beat de Facundo, f ° 191v (foli 191, vers) El Drac dona el seu poder a la Bèstia Un foli (del llatí folium, full, folia en plural) és un full de paper o de pergamí d'un còdex, d'una llibreta o d'un llibre.
Nou!!: Numeració romana і Foli (full) · Veure més »
Fris del Partenó
El fris del Partenó és un fris de 160 m de llarg que envoltava la part superior de la cel·la del Partenó d'Atenes.
Nou!!: Numeració romana і Fris del Partenó · Veure més »
Frontera entre Alemanya i Luxemburg
La frontera entre Alemanya i Luxemburg es la frontera internacional entre Alemanya i Luxemburg, estats membres de la Unió Europea i de l'Espai Schengen.
Nou!!: Numeració romana і Frontera entre Alemanya i Luxemburg · Veure més »
Georg von Peuerbach
Georg von Peuerbach (també Purbach, Peurbach o Purbachius) (Peuerbach, Sacre Imperi Romanogermànic, 30 de maig de 1423 − Viena, 8 d'abril de 1461), va ser un astrònom, matemàtic i constructor d'instruments científics d'ètnia germànica, inventor entre ells de la vara de Jacob.
Nou!!: Numeració romana і Georg von Peuerbach · Veure més »
Grup 7 de la taula periòdica
El grup 7 de la taula periòdica el comprenen els elements següents;.
Nou!!: Numeració romana і Grup 7 de la taula periòdica · Veure més »
Història de l'antic Egipte
La història de l'antic Egipte es divideix en diverses èpoques, des del període predinàstic fins al govern del període hel·lenístic.
Nou!!: Numeració romana і Història de l'antic Egipte · Veure més »
Història de les matemàtiques
La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.
Nou!!: Numeració romana і Història de les matemàtiques · Veure més »
I
La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.
Nou!!: Numeració romana і I · Veure més »
Illuminati
La piràmide truncada amb l'ull que tot ho veu i el lema Novus Ordo Seclorum, del Gran Segell dels Estats Units, considerada com un símbol illuminati. Illuminati o il·luminats (en llatí, illuminati significa 'il·luminats') és el nom donat a diferents grups, tot i que es refereix principalment lOrde dels perfectibilistes o Il·luminats de Baviera.
Nou!!: Numeració romana і Illuminati · Veure més »
Industrie und Glück
Trumfos d'''Industrie und Glück'' Industrie und Glück (en alemany, "Indústria i Sort") és un tipus de cartes de model francès usades per a jugar al tarot.
Nou!!: Numeració romana і Industrie und Glück · Veure més »
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Nou!!: Numeració romana і Infinit · Veure més »
International Aero Engines V2500
L'International Aero Engines V2500 o IAE V2500 és un motor turboventilador d'alt índex de derivació que propulsa la família Airbus A320 (A320, A321, A319 i Airbus Corporate Jet), el McDonnell Douglas MD-90 i l'Embraer KC-390.
Nou!!: Numeració romana і International Aero Engines V2500 · Veure més »
Io (satèl·lit)
Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.
Nou!!: Numeració romana і Io (satèl·lit) · Veure més »
IPhone X
IPhone X (numeral romà "X", pronunciat "deu") és un telèfon intel·ligent dissenyat, desenvolupat i comercialitzat per l'empresa Apple Inc.
Nou!!: Numeració romana і IPhone X · Veure més »
Ix
* Cerdanya.
Nou!!: Numeració romana і Ix · Veure més »
Japanese Aero Engine Corporation
Japanese Aero Engines Corporation és un consorci de grans empreses japoneses (Kawasaki Heavy Industries, Ishikawajima-Harima Heavy Industries i Mitsubishi Heavy Industries) format el 1981.
Nou!!: Numeració romana і Japanese Aero Engine Corporation · Veure més »
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Nou!!: Numeració romana і Júpiter (planeta) · Veure més »
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Nou!!: Numeració romana і Joan Pau II · Veure més »
Juan Gutiérrez de Gualda
Juan Gutiérrez de Gualda fou un capellà i matemàtic, conegut per un petit llibre d'aritmètica que es va fer molt popular en la seva època.
Nou!!: Numeració romana і Juan Gutiérrez de Gualda · Veure més »
Kaypro
Kaypro Corporation, comunament anomenada Kaypro, va ser una empresa estatunidenca fabricant d'ordinadors personals i domèstics a la dècada del 1980.
Nou!!: Numeració romana і Kaypro · Veure més »
Knights of Cydonia
Knights of Cydonia és una cançó de la banda de rock anglesa Muse i és el tema de tancament del seu àlbum Black Holes and Revelations.
Nou!!: Numeració romana і Knights of Cydonia · Veure més »
L
La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.
Nou!!: Numeració romana і L · Veure més »
L'adoració de l'Anyell Místic
Vista del políptic tancat, amb els plafons pel darrere El retaule L'adoració de l'Anyell Místic o Retaule de Gant (neerlandès: Het Lam Gods o L'Agnus Dei) és una obra realitzada per Jan van Eyck l'any 1432.
Nou!!: Numeració romana і L'adoració de l'Anyell Místic · Veure més »
Leonardo de Pisa
Leonardo de Pisa (1175 – c. 1250), també conegut com a Leonardo Pisano, Leonardo Bonacci, Leonardo Fibonacci o, de forma més comuna, simplement Fibonacci, va ser un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana.
Nou!!: Numeració romana і Leonardo de Pisa · Veure més »
Lletra
La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.
Nou!!: Numeració romana і Lletra · Veure més »
Llibre de Kells
El Llibre de Kells (Book of Kells en anglès; Leabhar Cheanannais en irlandès), també conegut com a Gran Evangeliari de sant Columba, és un manuscrit il·lustrat amb motius ornamentals, realitzat per monjos cèltics cap a l'any 800 a Kells, un poble d'Irlanda.
Nou!!: Numeració romana і Llibre de Kells · Veure més »
Llista de governants de Mònaco
La següent és una llista cronològica dels governants de Mònaco.
Nou!!: Numeració romana і Llista de governants de Mònaco · Veure més »
Llista de les piràmides de Lepsius
La llista de piràmides de Lepsius és una llista de 67 piràmides de l'antic Egipte realitzada entre 1842 i 1843 per Karl Richard Lepsius (1810-1884), un egiptòleg i cap de lExpedició prussiana a Egipte de 1842 a 1846.
Nou!!: Numeració romana і Llista de les piràmides de Lepsius · Veure més »
Llista de monarques sobirans actuals
emperador Naruhito Abd-Al·lah II Salman Un monarca és el cap d'estat d'una monarquia, forma de govern segons la qual un estat és governat per un individu que normalment regeix de per vida o fins a l'abdicació i que típicament hereta el tron al naixement.
Nou!!: Numeració romana і Llista de monarques sobirans actuals · Veure més »
Llista de valències dels elements
A continuació hi ha una llista d'elements més comuns amb la seva valència.
Nou!!: Numeració romana і Llista de valències dels elements · Veure més »
Luftwaffe
La Luftwaffe va ser la branca de la guerra aèria de la Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Numeració romana і Luftwaffe · Veure més »
LVI
* Load value injection, atac contra microprocessadors d'Intel, evolució de Meltdown.
Nou!!: Numeració romana і LVI · Veure més »
M
La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.
Nou!!: Numeració romana і M · Veure més »
Mac OS clàssic
El Mac OS (Macintosh Operating System) és un sistema operatiu creat per Apple Computer ('ordinador poma' en anglès) per a ordinadors Apple Macintosh.
Nou!!: Numeració romana і Mac OS clàssic · Veure més »
Majúscula
La majúscula és la versió més grossa de les lletres d'un determinat alfabet.
Nou!!: Numeració romana і Majúscula · Veure més »
McDonnell Douglas F-4 Phantom II
USAF llançant 18 bombes Mk 82 en el Polígon de tir de les Bardenas. El McDonnell Douglas F-4 Phantom II és un caça bombarder supersònic biplaça produït per a les forces armades dels Estats Units per McDonnell Douglas.
Nou!!: Numeració romana і McDonnell Douglas F-4 Phantom II · Veure més »
Meteorit metàl·lic
Meteorit metàl·lic. Els meteorits metàl·lics, també coneguts com a siderits, holosiderits, meteorits fèrrics o meteorits ferrosos, són un tipus de meteorits que es caracteritzen per estar composts majoritàriament per ferro (Fe) i níquel (Ni), sobretot formant aliatges anomenats camacita i taenita.
Nou!!: Numeració romana і Meteorit metàl·lic · Veure més »
Minchiate
"La Força" (VII), de l'Antic Minchiate Etruria Les Minchiate són un joc de cartes de principi del, originari de Florència, Italia, tot i que ja no es juga.
Nou!!: Numeració romana і Minchiate · Veure més »
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Nou!!: Numeració romana і Nombre · Veure més »
Nombre 200
El nombre 200 és el nombre natural que segueix al nombre 199 i precedeix al nombre 201.
Nou!!: Numeració romana і Nombre 200 · Veure més »
Nombre 210
El nombre 210 (CCX) és el nombre natural que segueix al nombre 209 i precedeix al nombre 211.
Nou!!: Numeració romana і Nombre 210 · Veure més »
Nombre 220
El nombre 220 (CCXX) és el nombre natural que segueix al nombre 219 i precedeix al nombre 221.
Nou!!: Numeració romana і Nombre 220 · Veure més »
Nombre 230
El nombre 230 (CCXXX) és el nombre natural que segueix al nombre 229 i precedeix al nombre 231.
Nou!!: Numeració romana і Nombre 230 · Veure més »
Nombre 240
El nombre 240 (CCXL) és el nombre natural que segueix al nombre 239 i precedeix al nombre 241.
Nou!!: Numeració romana і Nombre 240 · Veure més »
Nombre 250
El nombre 250 (CCL) és el nombre natural que segueix al nombre 249 i precedeix al nombre 251.
Nou!!: Numeració romana і Nombre 250 · Veure més »
Nombre 260
El nombre 260 (CCLX) és el nombre natural que segueix al nombre 259 i precedeix al nombre 261.
Nou!!: Numeració romana і Nombre 260 · Veure més »
Nombre 270
El nombre 270 (CCLXX) és el nombre natural que segueix al nombre 269 i precedeix al nombre 271.
Nou!!: Numeració romana і Nombre 270 · Veure més »
Nombre 280
El nombre 280 (CCLXXX) és el nombre natural que segueix al nombre 279 i precedeix al nombre 281.
Nou!!: Numeració romana і Nombre 280 · Veure més »
Nombre 290
El nombre 290 (CCXC) és el nombre natural que segueix al nombre 289 i precedeix al nombre 291.
Nou!!: Numeració romana і Nombre 290 · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Numeració romana і Nombre natural · Veure més »
Nombre nou
El 9 és un nombre natural que segueix el vuit i precedeix el deu.
Nou!!: Numeració romana і Nombre nou · Veure més »
Nombre set
El set és un nombre natural que segueix el sis i precedeix el vuit.
Nou!!: Numeració romana і Nombre set · Veure més »
Nombre vampir
En matemàtiques, i concretament en teoria de nombres, un nombre vampir V és un nombre natural compost amb un nombre parell n de xifres i que es pot escriure com a producte de dos nombres naturals x i y (cadascun amb n/2 xifres, i no poden acabar tots dos amb zero) de manera que V conté totes les xifres de x i y, sigui de forma ordenada o no.
Nou!!: Numeració romana і Nombre vampir · Veure més »
Nomenclatura química
La nomenclatura química és el conjunt de normes per tal de generar els noms pels diferents compostos químics de forma sistemàtica.
Nou!!: Numeració romana і Nomenclatura química · Veure més »
Nomenclatura química dels compostos inorgànics
La nomenclatura química és la manera en que anomenem als compostos químics, en aquest cas, inorgànics.
Nou!!: Numeració romana і Nomenclatura química dels compostos inorgànics · Veure més »
Nou-cents
El nou-cents (escrit 900 o CM segons el sistema de numeració utilitzat) és un nombre natural múltiple de cent que segueix al nombre 899 i precedeix al nombre 901.
Nou!!: Numeració romana і Nou-cents · Veure més »
Numeració aràbiga
Nombres europeus i àrabs en un camí ferm a Abu Dhabi La numeració aràbiga és la representació dels nombres més utilitzada avui dia.
Nou!!: Numeració romana і Numeració aràbiga · Veure més »
Numeració armènia
El sistema de numeració armènia és un sistema de numeració històric creat utilitzant les lletres majúscules de l'alfabet armeni.
Nou!!: Numeració romana і Numeració armènia · Veure més »
Numeració àtica
La numeració àtica era utilitzada a l'antiga Grècia, possiblement d'ençà el segle VII aC.
Nou!!: Numeració romana і Numeració àtica · Veure més »
Numeració brahmi
La numeració brahmi és un sistema de numeració testificat al (una mica més tard en el cas de la majoria de les desenes).
Nou!!: Numeració romana і Numeració brahmi · Veure més »
Numeració de Suzhou
La numeració de Suzhou o numeració huāmǎ és un sistema de numeració utilitzat a la Xina abans de la introducció de la numeració aràbiga.
Nou!!: Numeració romana і Numeració de Suzhou · Veure més »
Numeració etrusca
Els numerals etruscos van ser usats pels antics etruscs.
Nou!!: Numeració romana і Numeració etrusca · Veure més »
Numeració grega
El sistema de numeració grega és un sistema de numeració que fa servir les lletres de l'alfabet grec.
Nou!!: Numeració romana і Numeració grega · Veure més »
Numeral
Un numeral és una paraula o símbol (o grup de símbols) que representa un nombre.
Nou!!: Numeració romana і Numeral · Veure més »
Numerals en català
Els nombres o numerals en català són els determinants usats per expressar quantitats conegudes, a diferència dels indefinits, que fan referència a xifres menys concretes.
Nou!!: Numeració romana і Numerals en català · Veure més »
Onze
L'onze és el nombre natural que segueix el deu i precedeix el dotze.
Nou!!: Numeració romana і Onze · Veure més »
Ordinals de papes, reis i emperadors
Els ordinals de papes, reis i emperadors són un recurs historiogràfic utilitzat per a distingir, en xifres romanes, monarques i papes del mateix nom.
Nou!!: Numeració romana і Ordinals de papes, reis i emperadors · Veure més »
Panzer VI Tiger
El Panzerkampfwagen VI Tiger I va ser un tanc pesant de la Segona Guerra Mundial, desenvolupat per l'Alemanya nazi, que entrà en servei a començaments de 1942 a l'Africa i a la Unió Soviètica, generalment en batallons independents de tancs pesats.
Nou!!: Numeració romana і Panzer VI Tiger · Veure més »
Papirs Chester Beatty
Papir 45 de la col·lecció Chester Beatty, a on hi ha parts del Evangeli segons Lluc. La Chester Beatty Papyri és una col·lecció de manuscrits de textos bíblics escrits sobre papir.
Nou!!: Numeració romana і Papirs Chester Beatty · Veure més »
Peròxid
Els peròxids són substàncies que presenten un enllaç oxigen-oxigen i que contenen l'oxigen en estat d'oxidació I. Generalment es comporten com a substàncies oxidants.
Nou!!: Numeració romana і Peròxid · Veure més »
Posició (música)
Digitació de la primera posició en les quatre cordes del violí Violinista tocant en primera posició Violoncel·lista tocant en segona posició Contrabaixista tocant amb una posició amb celleta La posició és, en un instrument de corda fregada, la localització o col·locació de la mà sobre el batedor i sobre les cordes, en relació a la celleta.
Nou!!: Numeració romana і Posició (música) · Veure més »
Premi Annie a la millor pel·lícula animada
Al 1972 l'Associació Internacional de Cinema d'Animació va començar a concedir els Premis Annie per destacar els assoliments en el camp de l'animació.
Nou!!: Numeració romana і Premi Annie a la millor pel·lícula animada · Veure més »
Quadrant (geometria plana)
Els quatre quadrants del sistema cartesià. Els eixos d'un sistema cartesià bidimensional divideixen el pla en quatre regions infinites, anomenades quadrants, cadascun delimitat per dos semieixos.
Nou!!: Numeració romana і Quadrant (geometria plana) · Veure més »
Quaranta
El quaranta és un nombre que segueix el trenta-nou i precedeix el quaranta-u. S'escriu 40 en xifres àrabs, XL en les romanes i 四十 en les xineses.
Nou!!: Numeració romana і Quaranta · Veure més »
Quatre
El quatre és el nombre natural que segueix el tres i precedeix el cinc.
Nou!!: Numeració romana і Quatre · Veure més »
Quatre-cents
Quatre-cents és un nombre natural, el quadrat de vint, que segueix al nombre 399 i precedeix al nombre 401.
Nou!!: Numeració romana і Quatre-cents · Veure més »
Queen II
Queen II és el títol del segon àlbum d'estudi del quartet anglès de música rock Queen, publicat el 8 de març de 1974.
Nou!!: Numeració romana і Queen II · Veure més »
Quinze
El quinze és un nombre natural que precedeix el setze i va després del catorze.
Nou!!: Numeració romana і Quinze · Veure més »
Regions de Xile
Les regions de Xile són la divisió administrativa de primer nivell de la República de Xile.
Nou!!: Numeració romana і Regions de Xile · Veure més »
Rellotge astronòmic de Rostock
El rellotge astronòmic de l'església de Sainte-Marie és un rellotge astronòmic construït al segle XV a Rostock, Alemanya.
Nou!!: Numeració romana і Rellotge astronòmic de Rostock · Veure més »
Robert Julius Trumpler
va ser un astrònom nord-americà d'origen suís, especialitzat en l'estudi de cúmuls estel·lars.
Nou!!: Numeració romana і Robert Julius Trumpler · Veure més »
Romans (desambiguació)
* Romans, relatius o pertanyents a la ciutat italiana de Roma.
Nou!!: Numeració romana і Romans (desambiguació) · Veure més »
S-IC
LS-IC ("essa u cé") va ser el primer tram del coet Saturn V. Va ser construït per Boeing.
Nou!!: Numeració romana і S-IC · Veure més »
Sargon (escacs)
Sargon (també SARGON) és un programa d'escacs de la parella de desenvolupadors nord-americans Dan i Kathe Spracklen de finals dels anys 70 i 80, que es considerava el referent per la seva potència i la comoditat de joc en aquell moment.
Nou!!: Numeració romana і Sargon (escacs) · Veure més »
Satèl·lits de Júpiter
Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.
Nou!!: Numeració romana і Satèl·lits de Júpiter · Veure més »
Satèl·lits de Neptú
Tritó (a sota), tres dies després del sobrevol de la ''Voyager 2'' el 1989 Es coneixen 14 satèl·lits de Neptú, que són anomenats en referència a deïtats aquàtiques menors de la mitologia grega.
Nou!!: Numeració romana і Satèl·lits de Neptú · Veure més »
Satèl·lits de Saturn
Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.
Nou!!: Numeració romana і Satèl·lits de Saturn · Veure més »
Satèl·lits galileans
Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.
Nou!!: Numeració romana і Satèl·lits galileans · Veure més »
Segle
Un segle és un període de cent anys.
Nou!!: Numeració romana і Segle · Veure més »
Seixanta
El seixanta és un nombre natural que es pot escriure LX o 60 segons si el sistema de numeració emprat són les xifres romanes o àrabs, respectivament.
Nou!!: Numeració romana і Seixanta · Veure més »
Seixanta-nou
El seixanta-nou és el nombre natural que segueix el seixanta-vuit i precedeix el setanta.
Nou!!: Numeració romana і Seixanta-nou · Veure més »
Sesterci
Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.
Nou!!: Numeració romana і Sesterci · Veure més »
Set-cents
El set-cents (escrit 700 o DCC segons el sistema de numeració utilitzat) és un nombre natural múltiple de cent que segueix al nombre 699 i precedeix al nombre 701.
Nou!!: Numeració romana і Set-cents · Veure més »
Setze
El setze és el nombre que segueix el quinze i precedeix el disset.
Nou!!: Numeració romana і Setze · Veure més »
Simfonia núm. 5 (Beethoven)
La Simfonia núm.
Nou!!: Numeració romana і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Veure més »
Simfonia núm. 8 (Sibelius)
Fotografia de Jean Sibelius de l'any 1939. Per a aquesta data és probable que hagués abandonat la composició de la seva ''Vuitena simfonia''. La Simfonia núm.
Nou!!: Numeració romana і Simfonia núm. 8 (Sibelius) · Veure més »
Sis
Sis (6) és el nombre natural que segueix el cinc i precedeix el set.
Nou!!: Numeració romana і Sis · Veure més »
Sis-cents
El sis-cents (escrit 600 o DC segons el sistema de numeració utilitzat) és un nombre natural múltiple de cent que segueix al nombre 599 i precedeix al nombre 601.
Nou!!: Numeració romana і Sis-cents · Veure més »
Sistema d'agrupament sanguini ABO
Antígens dels grups sanguinis presents en els glòbuls rojos de la sang i anticossos IgM presents en el sèrum El sistema d'agrupament sanguini ABO és el més important sistema de diferenciació de tipus de sang (o grup sanguini) en les transfusions de sang en humans.
Nou!!: Numeració romana і Sistema d'agrupament sanguini ABO · Veure més »
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell. L'equació del cercle és x^2+y^2.
Nou!!: Numeració romana і Sistema de coordenades cartesianes · Veure més »
Sistema de numeració
Un sistema de numeració és un conjunt de símbols i regles de generació que permeten construir tots els nombres vàlids en el sistema.
Nou!!: Numeració romana і Sistema de numeració · Veure més »
Sistema de numeració unari
nombre 8 en unari El sistema de numeració unari és un sistema de numeració bijectiva de base 1.
Nou!!: Numeració romana і Sistema de numeració unari · Veure més »
Sistema horari de 12 hores
Un típic rellotge analògic de 12 hores. El sistema horari de 12 hores és una convenció de mesura del temps en què les 24 hores del dia es divideixen en dos períodes ante meridiem (a. m., català: «abans del migdia») i post meridiem (p. m., català: «després del migdia»).
Nou!!: Numeració romana і Sistema horari de 12 hores · Veure més »
Sistema horari italià de sis hores
Rellotge de sis hores del Palau del Quirinal de Roma. El sistema horari de 6 hores, també conegut com a la italiana (o a la romana) és una convenció per mesurar el temps, segons la qual el dia es compta des de l'Avemaria del vespre (aproximadament una mitja hora després de l'ocàs, quan acaba el crepuscle) fins al successiu de l'endemà, i es divideix en quatre períodes de sis hores.
Nou!!: Numeració romana і Sistema horari italià de sis hores · Veure més »
Sistema Major de Mnemotècnia
El sistema major és una tècnica mnemotècnica utilitzada per a la tasca de memoritzar números.
Nou!!: Numeració romana і Sistema Major de Mnemotècnia · Veure més »
Stalag
miniatura Model d'un departament de l'Stalag Luft III Entrada de l'stalag IV B Mühlberg Carrer principal a l'stalag IV B Stalag és una paraula de l'argot nazi per a designar un camp de base d'equips de presoners de guerra.
Nou!!: Numeració romana і Stalag · Veure més »
Suma de la Art d'Arismètica
La Suma de la Art d'Arismètica és la primera obra de Francesc Santcliment.
Nou!!: Numeració romana і Suma de la Art d'Arismètica · Veure més »
Super Bowl
La Super Bowl és el nom que rep el partit de campionat (la final) de la National Football League de futbol americà.
Nou!!: Numeració romana і Super Bowl · Veure més »
Supertònica
Play. La supertònica o submediant és el segon grau d'una escala musical de set sons heptafònica, que es troba un to per sobre de la tònica.
Nou!!: Numeració romana і Supertònica · Veure més »
Tarot 1JJ
Júpiter, el cinquè trumfo El Tarot 1JJ és una baralla de 78 cartes que t'utilitzà per a jocs de tarot com el Troccas i el Troggu, així com per a la cartomància.
Nou!!: Numeració romana і Tarot 1JJ · Veure més »
Tarot de Mantegna
El Tarot de Mantegna, també conegut les Cartes Baldini, Cartes Tarocchi o bé el Tarocchi de l'estil de Mantegna, son dos conjunts diferents d'una cinquantena de cartes de mitjans del, que compten amb antigues imatges italianes gravades per dos artistes desconeguts diferents.
Nou!!: Numeració romana і Tarot de Mantegna · Veure més »
Tarot de Marsella
Cartes de 1751 El Tarot de Marsella és un dels referents en el disseny de cartes de tarot.
Nou!!: Numeració romana і Tarot de Marsella · Veure més »
Tarot Nouveau
El Tarot Nouveau, el Tarot Nouveau francès o el Tarot Bourgeois és un patró de cartes de tarot d'origen alemany que encara s'utilitza per jugar a jocs de cartes avui a l'Europa occidental i al Canadà.
Nou!!: Numeració romana і Tarot Nouveau · Veure més »
Tarot Piemontès
El Tarot Piemontès (o bé el Tarot del Piemont) és un tipus de baralla d'origen italià.
Nou!!: Numeració romana і Tarot Piemontès · Veure més »
Tesi doctoral
la Universitat de Leiden mostrada a la portada d'una tesi doctoral, Països Baixos. "Disputatio philosophica inauguralis de spatio vacuo" (Disputació filosòfica inaugural sobre l'espai buit) de Guilielmus ab Irhoven (Willem van Irhoven) sota l'autoritat del rector Johannes Jacobus Vitriarius del 7 de juliol de 1721. Una tesi doctoral és un document presentat per accedir a un títol acadèmic o qualificació professional que presenta la recerca i els resultats de l'autor.
Nou!!: Numeració romana і Tesi doctoral · Veure més »
Tità (satèl·lit)
Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.
Nou!!: Numeració romana і Tità (satèl·lit) · Veure més »
Titània (satèl·lit)
Sense descripció.
Nou!!: Numeració romana і Titània (satèl·lit) · Veure més »
Torre Bellesguard
La Casa Figueras, més coneguda com a Torre Bellesguard, va ser projectada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909, encara que diversos treballs secundaris es van prolongar fins 1916, finalitzats ja pels ajudants de Gaudí.
Nou!!: Numeració romana і Torre Bellesguard · Veure més »
Trenta
El trenta és un nombre natural que s'escriu 30 en xifres àrabs, XXX en les romanes i 三十 en les xineses.
Nou!!: Numeració romana і Trenta · Veure més »
Trenta-cinc
El trenta-cinc és un nombre imparell que s'escriu 35 en xifres àrabs, XXXV en les romanes i 三十五 en les xineses.
Nou!!: Numeració romana і Trenta-cinc · Veure més »
Trenta-dos
El trenta-dos és un nombre natural i parell que va entre el trenta-u i el trenta-tres.
Nou!!: Numeració romana і Trenta-dos · Veure més »
Trenta-nou
El trenta-nou és un nombre natural que segueix el trenta-vuit i precedeix el quaranta.
Nou!!: Numeració romana і Trenta-nou · Veure més »
Trenta-quatre
El trenta-quatre és un nombre natural que segueix el trenta-tres i precedeix el trenta-cinc.
Nou!!: Numeració romana і Trenta-quatre · Veure més »
Trenta-set
El trenta-set és un nombre natural primer que precedeix el trenta-vuit.
Nou!!: Numeració romana і Trenta-set · Veure més »
Trenta-sis
El trenta-sis és un nombre natural i parell que va entre el trenta-cinc i el trenta-set.
Nou!!: Numeració romana і Trenta-sis · Veure més »
Trenta-tres
El trenta-tres és un nombre natural imparell que segueix el trenta-dos i precedeix el trenta-quatre.
Nou!!: Numeració romana і Trenta-tres · Veure més »
Trenta-u
El trenta-u és un nombre natural que va després del trenta i abans del trenta-dos.
Nou!!: Numeració romana і Trenta-u · Veure més »
Trenta-vuit
El trenta-vuit o trenta-huit és un nombre natural que segueix el trenta-set i precedeix el trenta-nou S'escriu 38 en xifres àrabs, XXXVIII en les romanes i 三十八 en les xineses.
Nou!!: Numeració romana і Trenta-vuit · Veure més »
Tres
El tres és el nombre natural que segueix el dos i precedeix el quatre.
Nou!!: Numeració romana і Tres · Veure més »
Tres-cents
El tres-cents és un nombre natural que seguix al nombre 299 i precedeix al nombre 301.
Nou!!: Numeració romana і Tres-cents · Veure més »
Tretze
El tretze és el nombre que segueix el dotze i que precedeix el catorze.
Nou!!: Numeració romana і Tretze · Veure més »
U (nombre)
El nombre u és el nombre natural que segueix el zero i precedeix el dos.
Nou!!: Numeració romana і U (nombre) · Veure més »
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Nou!!: Numeració romana і V · Veure més »
V (V de Vendetta)
V és un personatge fictici de la sèrie de còmics V de Vendetta creada per Alan Moore i David Lloyd.
Nou!!: Numeració romana і V (V de Vendetta) · Veure més »
Vint
El vint és un nombre natural parell, segueix el dinou i va abans del vint-i-u. S'escriu 20 en xifres àrabs, XX en les romanes i 二十 en les xineses.
Nou!!: Numeració romana і Vint · Veure més »
Vint-i-cinc
El vint-i-cinc és un nombre natural que segueix el vint-i-quatre i precedeix el vint-i-sis.
Nou!!: Numeració romana і Vint-i-cinc · Veure més »
Vint-i-nou
El vint-i-nou és un nombre natural senar que segueix el vint-i-vuit i precedeix el trenta.
Nou!!: Numeració romana і Vint-i-nou · Veure més »
Vint-i-quatre
El vint-i-quatre és un nombre natural que segueix el vint-i-tres i precedeix el vint-i-cinc.
Nou!!: Numeració romana і Vint-i-quatre · Veure més »
Vint-i-set
El vint-i-set és un nombre natural senar que segueix el vint-i-sis i precedeix el vint-i-vuit.
Nou!!: Numeració romana і Vint-i-set · Veure més »
Vint-i-sis
El vint-i-sis és un nombre natural que segueix el vint-i-cinc i precedeix el vint-i-set.
Nou!!: Numeració romana і Vint-i-sis · Veure més »
Vint-i-tres
El vint-i-tres és un nombre natural que segueix el vint-i-dos i precedeix el vint-i-quatre.
Nou!!: Numeració romana і Vint-i-tres · Veure més »
Vint-i-u
El vint-i-u és un nombre natural senar que segueix el vint i precedeix el vint-i-dos.
Nou!!: Numeració romana і Vint-i-u · Veure més »
Vint-i-vuit
El vint-i-vuit o vint-i-huit és un nombre natural que segueix el vint-i-set i precedeix el vint-i-nou.
Nou!!: Numeració romana і Vint-i-vuit · Veure més »
Vuit
El vuit o huit és el nombre natural que segueix el set i que precedeix el nou.
Nou!!: Numeració romana і Vuit · Veure més »
Vuit-cents
El vuit-cents o huit-cents (escrit 800 o DCCC segons el sistema de numeració utilitzat) és un nombre natural múltiple de cent que segueix al nombre 799 i precedeix al nombre 801.
Nou!!: Numeració romana і Vuit-cents · Veure més »
X (desambiguació)
X és la 24a lletra de l'alfabet llatí.
Nou!!: Numeració romana і X (desambiguació) · Veure més »
XXX (desambiguació)
Sense descripció.
Nou!!: Numeració romana і XXX (desambiguació) · Veure més »
Zippo
Zippo és un encenedor creat per George G. Blaisdell l'any 1932, a Bradford, Pennsilvània.
Nou!!: Numeració romana і Zippo · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Numeració romana і 1213 · Veure més »
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Nou!!: Numeració romana і 1752 · Veure més »
186
L'any 186 (CLXXXVI) va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Numeració romana і 186 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Numeració romana і 1980 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Numeració romana і 1981 · Veure més »
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Nou!!: Numeració romana і 1982 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Numeració romana і 2001 · Veure més »
2028
L'any 2028 (MMXXIX) serà un any comú començat en dilluns del calendari Gregorià (Lletra Dominical G), el 2028è any de l'Era Comuna o de l'Era Cristiana, el 28è any del Mil·lenni III i del, i el novè any de la dècada del 2020.
Nou!!: Numeració romana і 2028 · Veure més »
2029
L'any 2029 (MMXXIX) serà un any comú començat en dilluns del calendari Gregorià (Lletra Dominical G), el 2029è any de l'Era Comuna o de l'Era Cristiana, el 29è any del Mil·lenni III i del, i el desè any de la dècada del 2020.
Nou!!: Numeració romana і 2029 · Veure més »
2030
L'any 2030 ('''MMXXXVII''') serà un any comú que començarà en dimarts segons el calendari gregorià, l'any 2030 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 30è any del tercer mil·lenni, el 30è any del, i el primer any de la dècada del 2030.
Nou!!: Numeració romana і 2030 · Veure més »
2031
L'any 2031 (MMXXXI) serà un any comú començat en dimecres del calendari Gregorià (Lletra Dominical E), el 2031è any de l'Era Comuna o Era Cristiana (CE), el 31è any del 3r mil·lenni i del, i el segon any de la dècada de 2030.
Nou!!: Numeració romana і 2031 · Veure més »
2032
L'any 2032 ('''MMXXXII''') serà un any de traspàs que començarà en dijous segons el calendari gregorià, l'any 2032 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 32è del tercer mil·lenni, el 32è del, i el tercer any de la dècada de 2030.
Nou!!: Numeració romana і 2032 · Veure més »
2033
L'any 2033 (MMXXXIII) serà un any comú que començat en dissabte del calendari Gregorià (Lletra dominical B), el 2033è any de l'Era Comuna (CE) o Era Cristiana, el 33è any del 3r mil·lenni i del 21è segle, i el 4t any de la dècada dels 2030.
Nou!!: Numeració romana і 2033 · Veure més »
2034
L'any 2034 ('''MMXXXIV''') serà un any comú que començarà en diumenge segons el calendari gregorià, l'any 2034 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 34è any del tercer mil·lenni, el 34è any del, i el cinquè any de la dècada dels 2030.
Nou!!: Numeració romana і 2034 · Veure més »
2035
L'any 2035 ('''MMXXXV''') serà un any comú que començarà en dilluns segons el calendari gregorià, l'any 2035 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 35è any del 3r mil·lenni, el 35è any del, i el 6è any de la dècada dels 2030.
Nou!!: Numeració romana і 2035 · Veure més »
2036
L'any 2036 (MMXXXVI) serà un any de traspàs començat en dimarts del calendari Gregorià (Lletra Dominical FE), el 2036è any de l'Era Comuna (CE) o Era Cristiana, el 36è any del 3r mil·lenni i del 21è segle, i el 7è any de la dècada de 2030.
Nou!!: Numeració romana і 2036 · Veure més »
2037
L'any 2037 ('''MMXXXVII''') serà un any comú que començarà en dijous segons el calendari gregorià, l'any 2037 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 37è any del tercer mil·lenni, el 37è any del, i el vuitè any de la dècada del 2030.
Nou!!: Numeració romana і 2037 · Veure més »
2038
L'any 2038 ('''MMXXXVII''') serà un any comú que començarà en divendres segons el calendari gregorià, l'any 2038 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 38è any del tercer mil·lenni, el 38è any del, i el novè any de la dècada del 2030.
Nou!!: Numeració romana і 2038 · Veure més »
2039
L'any 2038 ('''MMXXXVII''') serà un any comú que començarà en dissabte segons el calendari gregorià, l'any 2038 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 39è any del tercer mil·lenni, el 39è any del, i el desè any de la dècada del 2030.
Nou!!: Numeració romana і 2039 · Veure més »
2041
L'any 2041 ('''MMXLI''') serà un any comú que començarà en dimarts segons el calendari gregorià, l'any 2041 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 41è any del tercer mil·lenni, el 41è any del, i el segon any de la dècada del 2040.
Nou!!: Numeració romana і 2041 · Veure més »
2042
L'any 2042 ('''MMXLII''') serà un any comú que començarà en dimecres segons el calendari gregorià, l'any 2042 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 42è any del tercer mil·lenni, el 42è any del, i el tercer any de la dècada del 2040.
Nou!!: Numeració romana і 2042 · Veure més »
2043
L'any 2043 ('''MMXLIII''') serà un any comú que començarà en dijous segons el calendari gregorià, l'any 2043 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 43è any del tercer mil·lenni, el 43è any del, i el quart any de la dècada del 2040.
Nou!!: Numeració romana і 2043 · Veure més »
2044
L'any 2044 ('''MMXLIV''') serà un any comú que començarà en divendres segons el calendari gregorià, l'any 2044 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 44è any del tercer mil·lenni, el 44è any del, i el cinquè any de la dècada del 2040.
Nou!!: Numeració romana і 2044 · Veure més »
2045
L'any 2045 ('''MMXLV''') serà un any comú que començarà en dissabte segons el calendari gregorià, l'any 2045 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 45è any del tercer mil·lenni, el 45è any del, i el sisè any de la dècada del 2040.
Nou!!: Numeració romana і 2045 · Veure més »
2046
L'any 2046 ('''MMXLVI''') serà un any comú que començarà en dilluns segons el calendari gregorià, l'any 2046 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 46è any del tercer mil·lenni, el 46è any del, i el setè any de la dècada del 2040.
Nou!!: Numeració romana і 2046 · Veure més »
2047
L'any 2047 ('''MMXLVII''') serà un any comú que començarà en dimarts segons el calendari gregorià, l'any 2047 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 47è any del tercer mil·lenni, el 47è any del, i el vuitè any de la dècada del 2040.
Nou!!: Numeració romana і 2047 · Veure més »
2049
L'any 2049 ('''MMXLIX''') serà un any comú que començarà en divendres segons el calendari gregorià, l'any 2049 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 49è any del tercer mil·lenni, el 49è any del, i el desè any de la dècada del 2040.
Nou!!: Numeració romana і 2049 · Veure més »
2050
L'any 2050 ('''MML''') serà un any comú que començarà en dissabte segons el calendari gregorià, l'any 2050 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 50è any del tercer mil·lenni, el 50è any del, i el primer any de la dècada del 2050.
Nou!!: Numeració romana і 2050 · Veure més »
2051
L'any 2051 ('''MMLI''') serà un any comú que començarà en diumenge segons el calendari gregorià, l'any 2051 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 51è any del tercer mil·lenni, el 51è any del, i el segon any de la dècada del 2050.
Nou!!: Numeració romana і 2051 · Veure més »
2052
L'any 2052 ('''MMLII''') serà un any comú que començarà en dilluns segons el calendari gregorià, l'any 2052 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 52è any del tercer mil·lenni, el 52è any del, i el tercer any de la dècada del 2050.
Nou!!: Numeració romana і 2052 · Veure més »
2053
L'any 2053 ('''MMLIII''') serà un any comú que començarà en dimecres segons el calendari gregorià, l'any 2053 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 53è any del tercer mil·lenni, el 53è any del, i el quart any de la dècada del 2050.
Nou!!: Numeració romana і 2053 · Veure més »
2054
L'any 2054 ('''MMLIV''') serà un any comú que començarà en dijous segons el calendari gregorià, l'any 2054 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 54è any del tercer mil·lenni, el 54è any del, i el cinquè any de la dècada del 2050.
Nou!!: Numeració romana і 2054 · Veure més »
2055
L'any 2055 ('''MMLV''') serà un any comú que començarà en divendres segons el calendari gregorià, l'any 2055 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 55è any del tercer mil·lenni, el 55è any del, i el sisè any de la dècada del 2050.
Nou!!: Numeració romana і 2055 · Veure més »
2056
L'any 2056 ('''MMLVI''') serà un any comú que començarà en dissabte segons el calendari gregorià, l'any 2056 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 56è any del tercer mil·lenni, el 56è any del, i el setè any de la dècada del 2050.
Nou!!: Numeració romana і 2056 · Veure més »
2057
L'any 2057 ('''MMLII''') serà un any comú que començarà en dilluns segons el calendari gregorià, l'any 2057 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 57è any del tercer mil·lenni, el 57è any del, i el vuitè any de la dècada del 2050.
Nou!!: Numeració romana і 2057 · Veure més »
2058
L'any 2058 ('''MMLVIII''') serà un any comú que començarà en dimarts segons el calendari gregorià, l'any 2058 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 58è any del tercer mil·lenni, el 58è any del, i el novè any de la dècada del 2050.
Nou!!: Numeració romana і 2058 · Veure més »
2059
L'any 2059 ('''MMLIX''') serà un any comú que començarà en dimecres segons el calendari gregorià, l'any 2059 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 59è any del tercer mil·lenni, el 59è any del, i el desè any de la dècada del 2050.
Nou!!: Numeració romana і 2059 · Veure més »
2060
L'any 2060 ('''MMLX''') serà un any comú que començarà en dijous segons el calendari gregorià, l'any 2060 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 60è any del tercer mil·lenni, el 60è any del, i el primer any de la dècada del 2060.
Nou!!: Numeració romana і 2060 · Veure més »
2061
L'any 2061 ('''MMLXI''') serà un any comú que començarà en dissabte segons el calendari gregorià, l'any 2061 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 61è any del tercer mil·lenni, el 61è any del, i el segon any de la dècada del 2060.
Nou!!: Numeració romana і 2061 · Veure més »
2062
L'any 2062 ('''MMLXII''') serà un any comú que començarà en diumenge segons el calendari gregorià, l'any 2062 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 62è any del tercer mil·lenni, el 62è any del, i el tercer any de la dècada del 2060.
Nou!!: Numeració romana і 2062 · Veure més »
2065
L'any 2065 ('''MMLXV''') serà un any comú que començarà en dijous segons el calendari gregorià, l'any 2065 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 65è any del tercer mil·lenni, el 65è any del, i el sisè any de la dècada del 2060.
Nou!!: Numeració romana і 2065 · Veure més »
2069
L'any 2069 ('''MMLXIX''') serà un any comú que començarà en dimarts segons el calendari gregorià, l'any 2069 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 69è any del tercer mil·lenni, el 69è any del, i el desè any de la dècada del 2060.
Nou!!: Numeració romana і 2069 · Veure més »
2070
L'any 2070 ('''MMLXX''') serà un any comú que començarà en dimecres segons el calendari gregorià, l'any 2070 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 70è any del tercer mil·lenni, el 70è any del, i el primer any de la dècada del 2070.
Nou!!: Numeració romana і 2070 · Veure més »
2075
L'any 2075 ('''MMLXXV''') serà un any comú que començarà en dimarts segons el calendari gregorià, l'any 2075 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 75è any del tercer mil·lenni, el 75è any del, i el primer sisè de la dècada del 2080.
Nou!!: Numeració romana і 2075 · Veure més »
2079
L'any 2079 ('''MMLXXIX''') serà un any comú que començarà en dissabte segons el calendari gregorià, l'any 2079 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 79è any del tercer mil·lenni, el 79è any del, i el desè any de la dècada del 2080.
Nou!!: Numeració romana і 2079 · Veure més »
2080
L'any 2080 ('''MMLXXX''') serà un any comú que començarà en dilluns segons el calendari gregorià, l'any 2080 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 80è any del tercer mil·lenni, el 80è any del, i el primer any de la dècada del 2080.
Nou!!: Numeració romana і 2080 · Veure més »
273
L'any 273 (CCLXXIII en nombres romans) va ser un any comú que va començar un Dimecres del calendari julià, en vigor a aquella data.
Nou!!: Numeració romana і 273 · Veure més »
318
318 (CCCXVIII) va ser un any comú començat en dimecres del calendari julià, vigent en aquell moment.
Nou!!: Numeració romana і 318 · Veure més »
4a Divisió d'Infanteria (Estats Units)
La 4a Divisió d'Infanteria (anglès: 4th Infantry Division) és una divisió de l'Exèrcit dels Estats Units amb seu a Fort Carson, Colorado.
Nou!!: Numeració romana і 4a Divisió d'Infanteria (Estats Units) · Veure més »
501
L'any 501 (DI en numeració romana) fou un any comú iniciat en dilluns del calendari Julià.
Nou!!: Numeració romana і 501 · Veure més »
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Numeració romana і 820 · Veure més »
821
El 821 (DCCCXXI en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Numeració romana і 821 · Veure més »
822
El 822 (DCCCXXII en numeració romana) fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Numeració romana і 822 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Nombre Romà, Nombre romà, Nombres romans, Numeral romà, Numerals romans, Número romà, Números romans, Xifra romana, Xifres romanes.
