Taula de continguts
315 les relacions: Aage Niels Bohr, Accelerador de partícules, Activitat d'una substància radioactiva, Albert Einstein, ALICE, Amenaça per a la salut dels raigs còsmics, Anharmònic, Antigravetat, Antonius van den Broek, Apantallament elèctric, Aproximació de Born-Oppenheimer, Article Alpher–Bethe–Gamow, Article B2FH, ATLAS, Àtom, Àtom exòtic, Àtom hidrogenoide, Àtom mesònic, Àtom neutre energètic, Barió, Bariogènesi, Becquerel (unitat), Ben Roy Mottelson, Beril·li, Berkeli, Beta, Big Bang, Bomba atòmica, Bosó de gauge, Bosons W i Z, Brom, Bruno Pontecorvo, Cal·listo (satèl·lit), Canalització (física), Capa d'electrons, Captura electrònica, Captura neutrònica, Captura radiant, Carboni, Carboni 13, Carboni 14, Càrrega de color, Càrrega elèctrica elemental, Central nuclear, Chien-Shiung Wu, Cinquena força, Combinació lineal d'orbitals atòmics, Compost de gas noble, Configuració electrònica, Constant de desintegració, ... Ampliar l'índex (265 més) »
Aage Niels Bohr
Aage Niels Bohr (Copenhaguen, 1922 - Copenhaguen, 2009) fou un físic danès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1975 pels seus estudis sobre els nucleons.
Veure Nucli atòmic і Aage Niels Bohr
Accelerador de partícules
Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.
Veure Nucli atòmic і Accelerador de partícules
Activitat d'una substància radioactiva
L'activitat d'una mostra de substància radioactiva és el nombre de desintegracions nuclears que es produeixen al llarg del temps.
Veure Nucli atòmic і Activitat d'una substància radioactiva
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Nucli atòmic і Albert Einstein
ALICE
El Gran Experiment al Col·lisionador d'Ions (ALICE, A Large Ion Collider Experiment) és un dels 7 experiments de detecció de l'LHC al laboratori internacional del CERN a Ginebra.
Veure Nucli atòmic і ALICE
Amenaça per a la salut dels raigs còsmics
L'amenaça per a la salut dels raigs còsmics és el perill que representen els raigs còsmics galàctics i les partícules energètiques solars als astronautes en missions interplanetàries.
Veure Nucli atòmic і Amenaça per a la salut dels raigs còsmics
Anharmònic
En física, l'anharmonicitat és la desviació d'un sistema respecte a un oscil·lador harmònic.
Veure Nucli atòmic і Anharmònic
Antigravetat
Representació artística d'un vehicle antigravetat fictici L'antigravetat és una força teòrica o hipotètica predita per les lleis de la física d'altes energies que consisteix en la repulsió de tots els cossos a causa d'una força que és igual en magnitud a la gravetat, però en comptes de ser atractiva, és repulsiva.
Veure Nucli atòmic і Antigravetat
Antonius van den Broek
Antonius Johannes van den Broek (4 de maig de 1870, Zoetermeer, Holanda Meridional - 25 d'octubre de 1926, Bilthoven, Utrech) fou un advocat neerlandès i físic aficionat que destacà per ser el primer en preveure l'existència del nombre atòmic, que era el nombre de càrregues positives al nucli atòmic, i indicar que l'ordenació dels elements químics a la taula periòdica s'havia de fer sobre la base d'aquest valor i no a la massa atòmica.
Veure Nucli atòmic і Antonius van den Broek
Apantallament elèctric
llei de Coulomb. En física, l'apantallament del camp elèctric és l'amortiment dels camps elèctrics causat per la presència de portadors de càrrega mòbils.
Veure Nucli atòmic і Apantallament elèctric
Aproximació de Born-Oppenheimer
L'aproximació de Born-Oppenheimer és una de les aproximacions fonamentals de la mecànica quàntica que té per objectiu resoldre l'equació de Schrödinger per a molècules.
Veure Nucli atòmic і Aproximació de Born-Oppenheimer
Article Alpher–Bethe–Gamow
En cosmologia física, l’article Alpher–Bethe–Gamow, també anomenat article αβγ, va ser escrit per Ralph Alpher, en aquell moment estudiant de doctorat en física, i el seu tutor, George Gamow.
Veure Nucli atòmic і Article Alpher–Bethe–Gamow
Article B2FH
L'article B²FH s'anomena així per les inicials dels seus autors: Margaret Burbidge, Geoffrey Burbidge, William A. Fowler, i Fred Hoyle, l'article científic és una fita en l'origen dels elements químics, es va publicar en Reviews of Modern Physics el 1957.
Veure Nucli atòmic і Article B2FH
ATLAS
L'experiment A large Toroidal LHC ApparatuS (ATLAS, «Gran Aparell Toroidal de l'LHC») és un dels dos grans detectors de partícules amb objectius generals en operació a l'accelerador de partícules LHC del laboratori internacional del CERN a Ginebra.
Veure Nucli atòmic і ATLAS
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Veure Nucli atòmic і Àtom
Àtom exòtic
Un àtom exòtic és un àtom normal, en el qual s'ha substituït una o més partícules per partícules de la mateixa càrrega.
Veure Nucli atòmic і Àtom exòtic
Àtom hidrogenoide
Àtom d'hidrogen. Un àtom hidrogenoide és un àtom que, com en el cas del d'hidrogen, només té un únic electró orbitant el seu nucli, i per tant es pot interpretar d'una manera similar.
Veure Nucli atòmic і Àtom hidrogenoide
Àtom mesònic
Un àtom mesònic és aquell en el que el nucli atòmic roman inalterat, mentre un o més dels electrons de la seva capa externa són substituïts per un mesó (que no és un leptó, com els electrons o els muons).
Veure Nucli atòmic і Àtom mesònic
Àtom neutre energètic
Les dades del ISEE 1 van validar el concepte dels mapes magnetosfèrics d'ENA en 1982 Les imatgeria per àtom neutre energètic (de l'anglès Energetic neutral atom o ENA), sovint descrit com "veure amb àtoms", és una tecnologia utilitzada per crear imatges globals de fenòmens gairebé invisibles en magnetosferes de planetes i a través de l'heliosfera, fins i tot fins al seu límit exterior.
Veure Nucli atòmic і Àtom neutre energètic
Barió
Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.
Veure Nucli atòmic і Barió
Bariogènesi
En cosmologia, la bariogènesi és un terme genèric utilitzat per a referir-se als hipotètics processos físics que podrien haver produït una asimetria entre barions i anti-barions durant els primers instants de la creació de l'univers, resultant en quantitats elevades de matèria ordinària residual en l'Univers avui dia.
Veure Nucli atòmic і Bariogènesi
Becquerel (unitat)
El becquerel, de símbol Bq, és la unitat de mesura de l'activitat radioactiva A del sistema internacional d'unitats.
Veure Nucli atòmic і Becquerel (unitat)
Ben Roy Mottelson
fou un físic danès, d'origen nord-americà, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1975.
Veure Nucli atòmic і Ben Roy Mottelson
Beril·li
El beril·li és l'element químic de símbol Be i nombre atòmic 4.
Veure Nucli atòmic і Beril·li
Berkeli
El berkeli és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és el Bk i el seu nombre atòmic és 97.
Veure Nucli atòmic і Berkeli
Beta
La beta és la segona lletra de l'alfabet grec.
Veure Nucli atòmic і Beta
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Veure Nucli atòmic і Big Bang
Bomba atòmica
bomba atòmica d'Hiroshima (Japó), a 18 quilòmetres de l'hipocentre de l'explosió, llançada el (6 d'agost de 1945). A les 8.15 del matí. Una bomba atòmica o bomba nuclear és un dispositiu que obté una gran quantitat d'energia explosiva per mitjà de reaccions nuclears.
Veure Nucli atòmic і Bomba atòmica
Bosó de gauge
En física de partícules, un bosó de gauge o bosó intermediari és una partícula (de fet, un bosó) que actua com a portadora d'una interacció fonamental de la natura.
Veure Nucli atòmic і Bosó de gauge
Bosons W i Z
En física, els bosons W i Z són partícules elementals que produeixen la interacció de la força nuclear feble.
Veure Nucli atòmic і Bosons W i Z
Brom
El brom és l'element químic de símbol Br i nombre atòmic 35.
Veure Nucli atòmic і Brom
Bruno Pontecorvo
va ser un físic nuclear italià i soviètic, un dels primers assistents d'Enrico Fermi i autor de nombrosos estudis de física d'altes energies, especialment sobre neutrins.
Veure Nucli atòmic і Bruno Pontecorvo
Cal·listo (satèl·lit)
Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.
Veure Nucli atòmic і Cal·listo (satèl·lit)
Canalització (física)
En la física de la matèria condensada, la canalització (o canalització) és el procés que limita el camí d'una partícula carregada en un sòlid cristal·lí.
Veure Nucli atòmic і Canalització (física)
Capa d'electrons
La taula periòdica amb les capes d'electrons. Una capa d'electrons és cadascun dels nivells d'energia en què es distribueixen els electrons d'un àtom.
Veure Nucli atòmic і Capa d'electrons
Captura electrònica
La captura electrònica (símbol ε) és un tipus de radioactivitat beta que es dona en elements químics inestables per tenir massa protons en el nucli atòmic quan aquest no té energia suficient per a emetre un positró (emissió de positrons).
Veure Nucli atòmic і Captura electrònica
Captura neutrònica
La captura neutrònica o captura tèrmica és un tipus de reacció nuclear en la qual un neutró lliure topa amb un nucli atòmic sense produir fissió, de manera que es combinen per formar un nucli més pesant.
Veure Nucli atòmic і Captura neutrònica
Captura radiant
Una captura radioactiva o captura radiant és una reacció nuclear en la qual el neutró és absorbit pel nucli atòmic amb el qual col·lideix.
Veure Nucli atòmic і Captura radiant
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Nucli atòmic і Carboni
Carboni 13
El carboni 13 (13C o C-13) és un isòtop estable natural del carboni i un dels isòtops ambientals, car forma part en una proporció de l'1,1% de tot el carboni natural de la Terra.
Veure Nucli atòmic і Carboni 13
Carboni 14
El carboni 14 (símbol ¹⁴C), també dit radiocarboni, és un isòtop radioactiu del carboni, amb un nucli format per 6 protons i 8 neutrons.
Veure Nucli atòmic і Carboni 14
Càrrega de color
nucleid estan units per la força nuclear forta, que és un intercanvi continu de gluons entre els quarks. Cada intercanvi produeix un canvi de color (de càrrega, d'estat) als quarks que hi participen. El color o càrrega de color és, amb el sabor, un dels dos graus de llibertat que defineixen l'estat d'un quark.
Veure Nucli atòmic і Càrrega de color
Càrrega elèctrica elemental
La càrrega elèctrica elemental o quantum elemental d'electricitat és una constant física usada com a unitat natural i equivalent al mòdul de la càrrega elèctrica d'un electró.
Veure Nucli atòmic і Càrrega elèctrica elemental
Central nuclear
Central nuclear a Rio de Janeiro. Una central nuclear és una instal·lació dissenyada per a produir energia elèctrica a partir de l'energia calorífica que proporciona un reactor nuclear, on es produeixen reaccions en cadena de fissió nuclear controlada d'urani natural o bé enriquit amb una proporció de l'isòtop urani 235 més alta que la natural.
Veure Nucli atòmic і Central nuclear
Chien-Shiung Wu
Chien-Shiung Wu (Liu Ho, Xangai, Xina, 31 de maig de 1912-Nova York, Estats Units d'Amèrica, 16 de febrer de 1997) fou una física nord-americana d'origen xinès, que va fer contribucions significatives en l'àmbit de la física nuclear.
Veure Nucli atòmic і Chien-Shiung Wu
Cinquena força
La cinquena força, afegida a les ja quatre forces fonamentals s'ha postulat ocasionalment i es creu que actua més o menys amb la mateixa intensitat que la gravetat (és a dir, és molt més feble que l'electromagnetisme o la força nuclear forta) i té un rang d'una mica menys d'un mil·límetre fins a distàncies còsmiques.
Veure Nucli atòmic і Cinquena força
Combinació lineal d'orbitals atòmics
simetria C2v. Una combinació lineal d'orbitals atòmics o LCAO és una superposició quàntica d'orbitals atòmics i una tècnica per calcular orbitals moleculars en química quàntica.
Veure Nucli atòmic і Combinació lineal d'orbitals atòmics
Compost de gas noble
Els compostos de gas noble són compostos químics que inclouen un element del grup de la taula periòdica, els gasos nobles.
Veure Nucli atòmic і Compost de gas noble
Configuració electrònica
440x440px La configuració electrònica és la distribució dels electrons en els orbitals atòmics al voltant del nucli atòmic d'un àtom o en els orbitals moleculars d'una molècula.
Veure Nucli atòmic і Configuració electrònica
Constant de desintegració
Representació del nombre de nuclis que queden sense desintegrar en funció del temps per a tres radioisòtops amb constants de desintegració petita, mitjana i gran. La constant de desintegració, o constant radioactiva, \lambda és el coeficient de proporcionalitat que relaciona el nombre de nuclis atòmics que es desintegren per unitat de temps (activitat radioactiva) amb el nombre de nuclis atòmics presents en aquell instant.
Veure Nucli atòmic і Constant de desintegració
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Veure Nucli atòmic і Constant de Planck
Constant de Rydberg
Les línies visibles de l'espectre d'emissió de l'hidrogen o sèrie de Balmer. H-alfa és la línia vermella de la dreta. La constant de Rydberg (símbol R∞) és una constant fonamental de la física que permet obtenir el nombre d'ona de cadascuna de les línies de l'espectre atòmic format per sèries similars a les de l'hidrogen.
Veure Nucli atòmic і Constant de Rydberg
Corrent elèctric
El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.
Veure Nucli atòmic і Corrent elèctric
Cronologia de la física de partícules
És convenient establir una cronologia dels descobriments en física de partícules tant experimentals com teòrics, car sovint els primers sorgeixen a conseqüència de prediccions fetes pels segons.
Veure Nucli atòmic і Cronologia de la física de partícules
Cronologia del Big Bang
Aquesta cronologia del Big Bang descriu els esdeveniments d'acord amb la teoria científica àmpliament acceptada del Big Bang, utilitzant el paràmetre del temps cosmològic com les coordenades comòbils.
Veure Nucli atòmic і Cronologia del Big Bang
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Nucli atòmic і Densitat
Densitat nuclear
La densitat nuclear és la densitat d'un nucli atòmic i té un valor mig aproximat de 2.3×1017 kg/m3 (en unitats SI) o de 0.16 fm−3 (en unitats més apropiades en física de partícules), és a dir en mitjana els nuclis atòmics tenen 0.16 partícules (nucleons) per cada 1 femtòmetre cúbic de volum.
Veure Nucli atòmic і Densitat nuclear
Desintegració α
Partícula alfa La desintegració α és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula α i es transforma en un nucli de quatre unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.
Veure Nucli atòmic і Desintegració α
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Veure Nucli atòmic і Desintegració β
Deuteri
Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.
Veure Nucli atòmic і Deuteri
Dihidrogen
El dihidrogen és una molècula diatòmica composta per dos àtoms d'hidrogen; a temperatura ambient és un gas inflamable, incolor i inodor.
Veure Nucli atòmic і Dihidrogen
Dipol elèctric
En física, un dipol (del grec antic, δίς (dis), «dues vegades»; πόλος (polos), «eix») és un fenomen electromagnètic que es produeix de dues maneres.
Veure Nucli atòmic і Dipol elèctric
Dipol magnètic
Les línies del camp magnètic terrestre surten del pol nord magnètic cap al pol sud. En mecànica clàssica, un dipol magnètic -anàleg en molts aspectes al dipol elèctric - és una aproximació que es fa al camp generat per un circuit quan la distància al circuit és molt més gran que les dimensions del mateix circuit.
Veure Nucli atòmic і Dipol magnètic
Dmitri Ivanenko
Dmitri Dmitrievich Ivanenko (Дмитро́ Дми́трович Іване́нко, Дми́трий Дми́триевич Иване́нко) (29 juliol 1904, Poltava, Imperi Rus, actualment Ucraïna – 30 desembre 1994, Moscou (Federació Russa), fou un físic teòric soviètic conegut per haver identificat el neutró com una partícula del nucli atòmic, haver proposat el primer model de capes del nucli atòmic, la interacció per intercanvi de partícules massives i haver predit la radiació sincrotró.
Veure Nucli atòmic і Dmitri Ivanenko
Dualitat ona-partícula
En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.
Veure Nucli atòmic і Dualitat ona-partícula
Edward Mills Purcell
Edward Mills Purcell (Taylorville, Illinois, EUA, 1912 - Cambridge, Massachusetts, 1997) fou un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1952.
Veure Nucli atòmic і Edward Mills Purcell
Efecte Mössbauer
Rudolf Ludwig Mössbauer L'efecte Mössbauer és un fenomen d'emissió i absorció ressonant de raigs γ per nuclis atòmics, descobert el 1958 pel físic alemany Rudolf Mössbauer (1929-2011), que li valgué el Premi Nobel de Física del 1961.
Veure Nucli atòmic і Efecte Mössbauer
Efecte Primakoff
diagrama que representa l'efecte Primakoff. Lefecte Primakoff (deu el seu nom a Henry Primakoff) és la producció resonant de mesons pseudoescalars neutres per fotons altament energètics interactuant amb un nucli atòmic.
Veure Nucli atòmic і Efecte Primakoff
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Nucli atòmic і Electró
Electró de valència
Quatre enllaços covalents. El carboni té 4 electrons de valència. Els electrons de valència o la capa de valència, són els electrons que es troben en l'últim nivell d'energia de l'àtom que són els de més externs i de gran energia, i que participen en la formació d'enllaços químics.
Veure Nucli atòmic і Electró de valència
Electricitat
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.
Veure Nucli atòmic і Electricitat
Electricitat estàtica
Efecte de l'electricitat estàtica sobre els cabells, un exemple de càrrega per contacte. El terme electricitat estàtica es refereix a l'acumulació d'un excés de càrrega elèctrica a una zona amb poca conductivitat elèctrica, un aïllant, de manera que l'acumulació de càrrega persisteix.
Veure Nucli atòmic і Electricitat estàtica
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Veure Nucli atòmic і Electromagnetisme
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Veure Nucli atòmic і Element químic
Element transurànic
Els elements transurànics (del llatí "més enllà de l'urani") són els elements químics de nombre atòmic superior a 92.
Veure Nucli atòmic і Element transurànic
Elements del període 1
Un element del període 1 és un dels elements químics de la primera filera (o període) de la taula periòdica d'elements químics.
Veure Nucli atòmic і Elements del període 1
Emissió de protons
Desintegració d'un nucli ric en protons. L'emissió de protons (també coneguda com a radioactivitat de protons) és un tipus de desintegració radioactiva en la qual un protó és ejectat d'un nucli atòmic.
Veure Nucli atòmic і Emissió de protons
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Nucli atòmic і Energia
Energia d'ionització
Ionització d'un àtom d'hidrogen a conseqüència del xoc amb un altre. L'energia d'ionització, simbolitzada E1, és la mínima energia necessària per a extreure un electró d'un àtom neutre o molècula en el seu estat fonamental.
Veure Nucli atòmic і Energia d'ionització
Energia de lligadura
Fissió d'un nucli atòmic segons el model de la gota líquida. L'energia de lligadura és la quantitat d’energia necessària per separar una partícula d’un sistema de partícules o per dispersar totes les partícules del sistema.
Veure Nucli atòmic і Energia de lligadura
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Veure Nucli atòmic і Energia del punt zero
Energia interna
En termodinàmica, l'energia interna és l'energia total que conté un sistema termodinàmic, se simbolitza per U. És l'energia necessària per crear el sistema, però exclou l'energia per desplaçar l'entorn del sistema, qualsevol energia associada amb el moviment o qualsevol energia relacionada amb camps de força externs.
Veure Nucli atòmic і Energia interna
Energia mecànica
L'energia mecànica d'un cos és la suma de les seves energies, cinètica i potencial.
Veure Nucli atòmic і Energia mecànica
Energia no renovable
Venda de productes del petroli Succió de petroli a una bossa sota terra. La quantitat de petroli d'aquesta bossa anirà disminuint fins que, en uns anys, es buidi. Lenergia no renovable o energia exhaurible és aquella energia que prové d'una font que es pot esgotar, atès que es troba a la naturalesa en una quantitat limitada.
Veure Nucli atòmic і Energia no renovable
Energia nuclear
Lenergia nuclear és l'energia que sorgeix de partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.
Veure Nucli atòmic і Energia nuclear
Energia reticular
Representació de la formació d'un cristall de clorur de sodi, NaCl, a partir dels anions clorur, Cl- (en verd) i dels cations sodi, Na+ (en lila), segons l'equació química: Na_(g)^+ + Cl_(g)^- \xrightarrowU_r NaCl_(s) Lenergia reticular, o energia de xarxa, Ur, és l'energia alliberada en formar-se un mol d'un compost iònic sòlid a partir dels seus ions en estat gasós i a distància infinita.
Veure Nucli atòmic і Energia reticular
Enginyeria nuclear
L'enginyeria nuclear és l'aplicació pràctica del nucli atòmic tractat pels principis de la tecnologia, química, física nuclear, etc.
Veure Nucli atòmic і Enginyeria nuclear
Enllaç C-I
Els compostos d'organoiode (o compostos orgànics de l'iode) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i iode (I) (enllaç C-I).
Veure Nucli atòmic і Enllaç C-I
Enllaç covalent
Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.
Veure Nucli atòmic і Enllaç covalent
Enllaç pi
Orbitals moleculars i atòmics mostrant un enllaç pi a la part de sota i dreta de la imatge. L'enllaç pi o π és un enllaç covalent amb dos lòbuls, on dos dels lòbuls d'un orbital atòmic implicat, se superposa amb dos lòbuls de l'altre orbital atòmic implicat.
Veure Nucli atòmic і Enllaç pi
Equació de Born-Mayer
Representació de l'energia potencial de l'enllaç iònic del clorur de sodi. En blau el terme d'atracció electroestàtica, en vermell el terme de repulsió electrònica de l'equació de Born-Landé, en morat el de l'equació de Born-Mayer, en groc l'energia potencial resultant de l'equació de Born-Landé i en verd la de Born-Mayer, amb el mínim corresponent a l'energia reticular per a la distància d'enllaç ''r0'' L'equació de Born–Mayer és una equació que permet calcular de forma teòrica l'energia reticular, Ur, d'un cristall iònic.
Veure Nucli atòmic і Equació de Born-Mayer
Equivalència entre massa i energia
L'equació E.
Veure Nucli atòmic і Equivalència entre massa i energia
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Veure Nucli atòmic і Ernest Rutherford
Ernest Walton
fou un físic i professor universitari irlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1951.
Veure Nucli atòmic і Ernest Walton
Escala subatòmica
L'escala subatòmica és l'espectre de mides que ocupen els objectes més petits que un àtom.
Veure Nucli atòmic і Escala subatòmica
Escalar
Matemàticament, un escalar és un nombre real, complex o racional.
Veure Nucli atòmic і Escalar
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Veure Nucli atòmic і Espai exterior
Espectroscòpia de raigs X per dispersió d'energia
gallaret on s'hi pot veure la seva composició elemental. En l'eix X es mostra l'energia dels raigs X emesos i en l'eix Y la intensitat relativa. Lespectroscòpia de raigs X per dispersió d'energia (EDS, EDX o EDXS, de l'anglès Energy-dispersive X-ray spectroscopy), és una tècnica analítica d'espectroscòpia utilitzada per a l'anàlisi elemental o caracterització química d’una mostra.
Veure Nucli atòmic і Espectroscòpia de raigs X per dispersió d'energia
Espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear
Un instrument de 900MHz NMR a Birmingham LEspectroscòpia de ressonància magnètica nuclear, o Espectroscòpia RMN, en anglès: Nuclear magnetic resonance spectroscopy, o de forma més comuna NMR spectroscopy, és una tècnica de recerca científica que explota les propietats magnètiques de certs nuclis atòmics.
Veure Nucli atòmic і Espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear
Estabilitat del nucli atòmic
L'estabilitat d'un nucli atòmic és la tendència que aquest té a romandre sencer, sense "trencar-se", és a dir, la tendència que l'energia d'enllaç dels nucleons (neutrons i protons) que formen el nucli atòmic sigui prou estable perquè no produeixi la separació d'aquests (fissió nuclear).
Veure Nucli atòmic і Estabilitat del nucli atòmic
Estat doblet
En mecànica quàntica, un doblet és un estat quàntic d'un sistema d'espín 1/2, de manera que té dos valors permesos del component d'espín, −1/2 i +1/2.
Veure Nucli atòmic і Estat doblet
Estat excitat
L'excitació és una elevació en el nivell d'energia d'un sistema físic, per sobre d'un estat d'energia de referència arbitrari, anomenat estat fonamental.
Veure Nucli atòmic і Estat excitat
Estranyeta
Les estranyetes (en anglès strangelets) són hipotètiques partícules subatòmiques compostes de petites acumulacions de quarks s. Una descripció equivalent és que una estranyeta és un petit fragment de matèria estranya, prou petit per ser considerat una partícula.
Veure Nucli atòmic і Estranyeta
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Veure Nucli atòmic і Estrella de neutrons
Estructura cristal·lina
Representació de l'estructura cristal·lina de l'esfalerita ZnS. En groc els anions sulfur S^2- i en gris els cations zinc(+2) Zn^2+. L'estructura cristal·lina és la distribució espacial ordenada dels àtoms o molècules que formen un cristall.
Veure Nucli atòmic і Estructura cristal·lina
Estructura estel·lar
Corona # Taca solar # Granulació fotosfèrica # Protuberància solar Els models actuals sobre l'estructura estel·lar tracten de descriure amb cert detall l'estructura interna d'una estrella utilitzant la lluminositat i el color, d'aquesta manera aquests models permeten predir amb certa exactitud l'evolució futura de l'astre.
Veure Nucli atòmic і Estructura estel·lar
Estructura hiperfina
espins en el mateix sentit presenten un estat d'alta energia. Si l'electró canvia l'espín de sentit l'estat és de mínima energia. La diferència d'energies es perd en forma d'un fotó de radiació que, pel cas de l'hidrogen, correspon a una longitud d'ona de 21,106 cm.
Veure Nucli atòmic і Estructura hiperfina
Ettore Majorana
Ettore Majorana (Catània, 5 d'agost de 1906 - mort probablement el 27 de març de 1938) va ser un físic italià que treballà en les masses dels neutrins.
Veure Nucli atòmic і Ettore Majorana
Eugene Paul Wigner
fou un físic i matemàtic estatunidenc, d'origen hongarès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963 pels seus estudis sobre el nucli atòmic i les partícules elementals.
Veure Nucli atòmic і Eugene Paul Wigner
Experiment de Franck-Hertz
Lexperiment de Franck-Hertz és una experiència duta a terme el 1914 pels físics alemanys James Franck (1882-1964) i Gustav Ludwig Hertz (1887-1975) que provà l'existència de nivells d’energia discrets als àtoms així com havia previst el físic danès Niels Bohr (1985-1962) en el seu model atòmic de 1913, això és la seva quantització, i la possibilitat d’excitar-los per mètodes no òptics.
Veure Nucli atòmic і Experiment de Franck-Hertz
Experiment de Rutherford
Joseph J. Thomson les partícules α travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire. L'equip d'Ernest Rutherford comprovà que algunes es desviaven molt, i d'altres fins i tot rebotaven L'experiment de Rutherford, anomenat també experiment de Geiger-Marsden o experiment de la làmina d'or, és el nom que reben un conjunt d'experiments realitzats pel físic alemany Hans Geiger (1882–1945) i el britànic Ernest Marsden (1889–1970), sota la direcció del britànic Ernest Rutherford (1871–1937), en els Laboratoris de Física de la Universitat de Manchester, Regne Unit, entre 1908 i 1913.
Veure Nucli atòmic і Experiment de Rutherford
Experiment de Stern-Gerlach
A mecànica quàntica, l' experiment de Stern–Gerlach, que rep el nom dels seus creadors Otto Stern i Walther Gerlach, és un cèlebre experiment (dut a terme el 1922) que deflectava partícules en caps magnètics inhomogenis, emprat sovint per il·lustrar els principis bàsics de la mecànica quàntica.
Veure Nucli atòmic і Experiment de Stern-Gerlach
Factor g
El factor g (també anomenat valor g o moment magnètic adimensional) és una quantitat adimensional que caracteritza el moment magnètic i la fracció giromagnètica d'una partícula o un nucli atòmic.
Veure Nucli atòmic і Factor g
Física atòmica
Símbol d'àtom. La física atòmica és una branca de la física que estudia els electrons de l'embolcall electrònic d'un àtom i els fenòmens que hi estan associats (els seus estats energètics i les seves interaccions amb altres partícules i amb camps elèctrics i magnètics).
Veure Nucli atòmic і Física atòmica
Física nuclear
Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.
Veure Nucli atòmic і Física nuclear
Fórmula de Rydberg
La fórmula de Rydberg com apareixia en un escrit de novembre de 1888 La fórmula Rydberg és usada en la física atòmica per descriure les longituds d'ones de les línies espectrals de molts elements químics.
Veure Nucli atòmic і Fórmula de Rydberg
Fórmula de Weizsäcker
En física nuclear, la fórmula de Weizsäcker, també coneguda com a fórmula semiempírica de la massa (SEMF, en anglès), és una fórmula que s'usa per a aproximar la massa i altres propietats d'un nucli atòmic.
Veure Nucli atòmic і Fórmula de Weizsäcker
Fermió
Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.
Veure Nucli atòmic і Fermió
Fissió espontània
La fissió espontània (FE, o SF, de l'anglès spontaneous fission) és una forma de desintegració radioactiva característica d'isòtops pesats.
Veure Nucli atòmic і Fissió espontània
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Veure Nucli atòmic і Fissió nuclear
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Veure Nucli atòmic і Força electromagnètica
Força intermolecular
Interaccions dipol-dipol entre dues molècules Les forces intermoleculars són interaccions d'atracció electroestàtica que es produeixen entre molècules.
Veure Nucli atòmic і Força intermolecular
Força nuclear
La força nuclear és aquella exercida entre nucleons.
Veure Nucli atòmic і Força nuclear
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Veure Nucli atòmic і Força nuclear feble
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Veure Nucli atòmic і Força nuclear forta
Formació d'estructures
La formació d'estructures es refereix a un problema fonamental en cosmologia física.
Veure Nucli atòmic і Formació d'estructures
Fracció de desintegració
En física de partícules i en física nuclear, la fracció de desintegració (o ràtio de desintegració) d'una partícula (o d'un nucli) és la fracció de partícules (o de nuclis) que es desintegren en un mode de decaïment individual donat respecte del nombre total de partícules que decauen.
Veure Nucli atòmic і Fracció de desintegració
Fracció giromagnètica
En física, la fracció giromagnètica (també coneguda com a fracció magnetogírica en altres disciplines) d'una partícula o sistema és la fracció del seu moment dipolar magnètic respecte al seu moment angular, i normalment es descriu amb el símbol γ.
Veure Nucli atòmic і Fracció giromagnètica
Frédéric Joliot-Curie
Jean Frédéric Joliot-Curie (París, 1900 - íd. 1958) fou un físic, químic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1935.
Veure Nucli atòmic і Frédéric Joliot-Curie
Funció d'ona
Funció d'ona per a una partícula bidimensional tancada en una caixa; les línies de nivell sobre el pla inferior estan relacionades amb la probabilitat de presència. En mecànica quàntica, una funció d'ona \psi(x,y,z,t) és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules i, per tant, conté tota la informació que sigui mesurable de les partícules.
Veure Nucli atòmic і Funció d'ona
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Veure Nucli atòmic і Fusió nuclear
Gas de Fermi
espin dels fermions. Un gas de Fermi ideal és un estat de la matèria que és un conjunt de molts fermions que no interaccionen.
Veure Nucli atòmic і Gas de Fermi
Gas noble
Els gasos nobles són un grup d'elements químics que tenen propietats similars.
Veure Nucli atòmic і Gas noble
Generació (física de partícules)
A la física de partícules, una generació és una divisió de les partícules elementals.
Veure Nucli atòmic і Generació (física de partícules)
George Gamow
George Gamow (4 de març de 1904 - Boulder, Colorado (EUA) 19 d'agost de 1968) nascut Heòrhi Antònovytx Hàmov (Гео́ргій Анто́нович Га́мов) o Gueorgui Antónovitx Gàmov (Гео́ргий Анто́нович Га́мов), va ser un físic i cosmòleg estatunidenc d'origen ucraïnès.
Veure Nucli atòmic і George Gamow
Gertrude Scharff Goldhaber
Gertrude Scharff Goldhaber (Mannheim, 14 de juliol de 1911 - Patchogue, Nova York, 2 de febrer de 1998)Bond and Henley 1999, p. 3Saxon 1998 fou una física nuclear estatunidenca d'origen jueu alemany.
Veure Nucli atòmic і Gertrude Scharff Goldhaber
Glenn Theodore Seaborg
Glenn Theodore Seaborg (Ishperming, Michigan, 1912 - Lafayette, Califòrnia, 1999) fou un físic, químic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1951.
Veure Nucli atòmic і Glenn Theodore Seaborg
Gran Col·lisionador d'Hadrons
Dins del túnel del GCH al CERN El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) (en anglès: Large Hadron Collider, LHC) és un accelerador de partícules de tipus col·lisionador, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'hadrons (protons i nuclis pesants de plom).
Veure Nucli atòmic і Gran Col·lisionador d'Hadrons
Gravití
En teories de supergravetat, que combinen la relativitat general amb la supersimetria, el gravití (G͂) és el fermió company supersimètric del bosó de gauge mediador de la força de gravetat (el gravitó).
Veure Nucli atòmic і Gravití
Grup 3 de la taula periòdica
Un element del grup 3 és un element situat dins de la taula periòdica en el grup 3, que comprèn els elements següents.
Veure Nucli atòmic і Grup 3 de la taula periòdica
Grup unitari especial
En matemàtiques, el grup unitari especial (o grup especial unitari) de grau n, denominat SU(n), és el grup de matrius unitàries n x n i amb determinant igual a 1, amb nombres complexos als elements del cos C i amb l'operació de grup donada per la multiplicació de matrius.
Veure Nucli atòmic і Grup unitari especial
Guerra nuclear
Tità II, en servei amb les Forces Aèries dels Estats Units entre 1962 i 1986. La guerra nuclear és un tipus de guerra que es duu a terme mitjançant l'ús d'armes nuclears, una classe d'arma de destrucció massiva.
Veure Nucli atòmic і Guerra nuclear
Hadró
En física de partícules, un hadró (del grec, hadrós, 'dens') és una partícula composta formada de quarks units per la força nuclear forta.
Veure Nucli atòmic і Hadró
Hans Bethe
va ser un físic teòric alemany-americà que va fer importants contribucions a la física nuclear, l'astrofísica, l'electrodinàmica quàntica i la física de l'estat sòlid, i que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1967 pel seu treball sobre la teoria de la nucleosíntesi estel·lar.
Veure Nucli atòmic і Hans Bethe
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Nucli atòmic і Heli
Heli 4
L'àtom d'heli. A la imatge es mostren el nucli atòmic (en rosa) i la distribució del núvol d'electrons (en negre). El nucli (a dalt a la dreta) de l'heli 4 és, en realitat, esfèricament simètric i s'assembla molt al núvol d'electrons, encara que quan es tracta de nuclis més complicats això no sempre es compleix.
Veure Nucli atòmic і Heli 4
Henry Primakoff
Henry Primakoff (12 de febrer de 1914, Odessa, Imperi Rus; † 25 de juliol de 1983, Filadèlfia, Estats Units) fou un físic teòric famós per la seva descoberta de l'efecte Primakoff.
Veure Nucli atòmic і Henry Primakoff
Hideki Yukawa
Hideki Yukawa (湯川 秀樹, Yukawa Hideki) (Tòquio, Japó 1907 - Kyoto, 1981) fou un físic japonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1949 per formular la hipòtesi dels mesons, basada en treballs teòrics sobre forces nuclears.
Veure Nucli atòmic і Hideki Yukawa
Hidró
En química, hidró és el nom general per la forma catiònica de l'hidrogen atòmic, representat amb el símbol.
Veure Nucli atòmic і Hidró
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Nucli atòmic і Hidrogen
Hipòtesi de Prout
William Prout (1785-1850), retrat de Henry Wyndham Phillips. Fusió nuclear a l'interior de les estrelles. Nucleosíntesi de 4He a partir de protons, ¹H. La hipòtesi de Prout diu que les masses atòmiques dels elements químics són múltiples sencers de la massa atòmica de l'hidrogen.
Veure Nucli atòmic і Hipòtesi de Prout
Hipòtesi de simulació
La hipòtesi de simulació proposa que tota l'existència és una realitat simulada, com ara una simulació per ordinador.
Veure Nucli atòmic і Hipòtesi de simulació
Història de la mecànica quàntica
llum quàntica de Albert Einstein a 1905 i el descobriment en 1907 del nucli atòmic positiu fet per Ernest Rutherford. La història de la mecànica quàntica entrellaçada amb la història de la química quàntica comença essencialment amb el descobriment dels raigs catòdics realitzat per Michael Faraday el 1838, la introducció del terme cos negre per Gustav Kirchhoff l'hivern de 1859-1860, el suggeriment fet per Ludwig Boltzmann el 1877 sobre la discretització dels estats d'energia d'un sistema físic, i la hipòtesi quàntica de Max Planck el 1900, que deia que qualsevol sistema de radiació d'energia atòmica podia teòricament ser dividit en un nombre d'elements d'energia discrets E\,, de forma que cadascun d'aquests elements d'energia fos proporcional a la freqüència \nu\,, amb les que cadascun d'ells podia irradiar energia de manera individual, resumit en la fórmula: E.
Veure Nucli atòmic і Història de la mecànica quàntica
Història de la taula periòdica
400x400px La taula periòdica és una ordenació dels elements químics per ordre creixent de nombre atòmic i de manera que queden agrupats els que tenen propietats semblants en les columnes.
Veure Nucli atòmic і Història de la taula periòdica
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Veure Nucli atòmic і Ió (àtom)
Illa d'estabilitat
language.
Veure Nucli atòmic і Illa d'estabilitat
Imatge per ressonància magnètica
La Imatge per Ressonància Magnètica (IRM), és principalment una tècnica d'imatge mèdica comunament utilitzada en radiologia per a visualitzar l'estructura interna i el funcionament del cos.
Veure Nucli atòmic і Imatge per ressonància magnètica
Interacció electrofeble
La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.
Veure Nucli atòmic і Interacció electrofeble
Interacció espín-òrbita
Estructura fina i hiperfina en hidrogen (no a escala). En física quàntica, la interacció espín-òrbita (també anomenada efecte espín-òrbita o acoblament espín-òrbita) és una interacció relativista del espín d'una partícula amb el seu moviment dins d'un potencial.
Veure Nucli atòmic і Interacció espín-òrbita
Introducció a la relativitat general
Cassini en enviar senyals a la Terra i en descriure la trajectòria predita La relativitat general (RG) és una teoria de la gravitació que desenvolupà Albert Einstein entre 1907 i 1915.
Veure Nucli atòmic і Introducció a la relativitat general
Ionització
Ionització provocada pel xoc de dos àtoms d'hidrogen. Un d'ells perd l'electró: H + H -> H + p^+ + e^- La ionització és el fenomen per mitjà del qual un àtom o una molècula elèctricament neutres es converteixen en un ió.
Veure Nucli atòmic і Ionització
Ionització de l'aigua
La ionització de l'aigua és una reacció d'ionització en aigua pura o una solució aquosa, en la qual una molècula d'aigua, H₂O, perd el nucli d'un dels seus àtoms d'hidrogen per esdevenir un ió hidròxid, OH–.
Veure Nucli atòmic і Ionització de l'aigua
Ionització per efecte túnel
Potencial combinat d'un àtom i un camp làser uniforme. A distàncies r, el potencial del làser es pot descuidar, mentre que a distàncies amb r > r_0, el potencial de Coulomb és insignificant en comparació amb el potencial del camp làser. L'electró emergeix de sota la barrera a r.
Veure Nucli atòmic і Ionització per efecte túnel
Irène Joliot-Curie
Irène Joliot-Curie (París, França, 12 de setembre de 1897 - 17 de març de 1956) fou una física i química francesa guardonada amb el Premi Nobel de Química l'any 1935.
Veure Nucli atòmic і Irène Joliot-Curie
Isòmer nuclear
Un isòmer nuclear és un núclid que té el mateix nombre màssic i nombre atòmic que un altre però amb un estat d'energia diferent.
Veure Nucli atòmic і Isòmer nuclear
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Veure Nucli atòmic і Isòtop
Isòtops de l'hidrogen
El Proti, és l'isòtop de l'hidrogen més comú, té un protó i un electró. És l'únic isòtop que no té neutrons. L'hidrogen (H) (massa atòmica estàndard: 1.00794(7) u) té tres isòtops naturals, que s'escriuen ¹H, ²H, i 3H.
Veure Nucli atòmic і Isòtops de l'hidrogen
Isòtops del tecneci
El tecneci és un dels dos elements, dins dels 82 primers, que no té isòtops estables (de fet, és element amb el nombre atòmic més baix que és exclusivament radioactiu), l'altre element és el prometi.
Veure Nucli atòmic і Isòtops del tecneci
Isidor Isaac Rabi
Isidor Isaac Rabi (Rymanów, Polònia 29 de juliol de 1898 - Nova York, EUA, 11 de gener de 1988) fou un físic i professor universitari nord-americà d'origen austríac que fou guardonat l'any 1944 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Nucli atòmic і Isidor Isaac Rabi
James Chadwick
Sir James Chadwick CH (Manchester, Anglaterra 1891 - Cambridge 1974) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física de l'any 1935 pel descobriment del neutró.
Veure Nucli atòmic і James Chadwick
James Rainwater
Leo James Rainwater (Council, Idaho, 1917 - id., 1986) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1975.
Veure Nucli atòmic і James Rainwater
Jerome Karle
Jerome Karle (Nova York, EUA 1918 - 6 de juny de 2013) fou un químic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1985.
Veure Nucli atòmic і Jerome Karle
Johannes Hans Jensen
Johannes Hans Daniel Jensen (Hamburg, Alemanya, 1907 - Heidelberg, 1973) fou un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963.
Veure Nucli atòmic і Johannes Hans Jensen
John Douglas Cockcroft
''Sir'' John Douglas Cockcroft OM KCB CBE FRS (Todmorden, West Yorkshire, 1897 - Cambridge, 1967) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1951.
Veure Nucli atòmic і John Douglas Cockcroft
John Robert Schrieffer
va ser un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1972 pels seus estudis sobre superconductivitat.
Veure Nucli atòmic і John Robert Schrieffer
Joseph John Thomson
Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906.
Veure Nucli atòmic і Joseph John Thomson
Katharine Way
Katharine "Kay" Way (Sewickley, 20 de febrer de 1902 – Chapel Hill), 9 de desembre de 1995) fou una física americana coneguda per la seva feina en el Nuclear Data Project.
Veure Nucli atòmic і Katharine Way
Laboratori Subterrani de Canfranc
El Laboratori Subterrani de Canfranc (Laboratorio Subterráneo de Canfranc, LSC) és un laboratori soterrat creat el 2006 concebut per a dur a terme experiments de física de partícules i astrofísica.
Veure Nucli atòmic і Laboratori Subterrani de Canfranc
Lantanoide
Mostres dels lantanoides, excepte del prometi que és radioactiuSituació dels lantanoides dins la taula periòdica Un lantanoide, o lantànid, és cadascun dels 15 elements químics molt semblants del període 6è de la taula periòdica, els nombres atòmics dels quals van del 57 al 71 (La, Ce, Pr, Nd, Pm, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb i Lu).
Veure Nucli atòmic і Lantanoide
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Veure Nucli atòmic і Línia espectral
Leon Cooper
Leon N Cooper (Nova York, EUA 1930) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1972.
Veure Nucli atòmic і Leon Cooper
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter.
Veure Nucli atòmic і Leptó
Liti
El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.
Veure Nucli atòmic і Liti
Llista d'especialitats 22 de la Nomenclatura de la UNESCO
Llista d'especialitats del camp 22 (Física) de la Nomenclatura de la UNESCO.
Veure Nucli atòmic і Llista d'especialitats 22 de la Nomenclatura de la UNESCO
Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física
El Premi Nobel de Física va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel. El Premi Nobel de Física (en suec: Nobelpriset i fysik) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la física».
Veure Nucli atòmic і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física
Llista de partícules
La llista següent mostra els diferents tipus de partícules conegudes o hipotètiques.
Veure Nucli atòmic і Llista de partícules
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Nucli atòmic і Llum
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Veure Nucli atòmic і Longitud
Longitud d'enllaç
Definició gràfica de longitud d'enllaç ''d'', radi covalent ''rcov'' i radi de van der Waals ''rvdW''. La longitud d'enllaç o distància d'enllaç és la longitud mitjana entre els nuclis de dos àtoms units mitjançant un enllaç covalent en una molècula.
Veure Nucli atòmic і Longitud d'enllaç
LP 768-500
LP 768-500 és la designació d'una estrella descoberta per Wilhelm J. Luyten en la seva recerca d'estrelles d'alt moviment, pròpia de les dècades de 1950 i 1960.
Veure Nucli atòmic і LP 768-500
Magnetisme
Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).
Veure Nucli atòmic і Magnetisme
María Teresa Salazar Bermúdez
María Teresa Salazar Bermúdez (Villanueva del Ariscal, Sevilla, 1909, Madrid, 27 de novembre de 1982), fou una química espanyola que treballà en la determinació de masses atòmiques amb Enric Moles.
Veure Nucli atòmic і María Teresa Salazar Bermúdez
Marcos Moshinsky
Marcos Moshinsky Borodiansky (Kíev, 1921 - Ciutat de Mèxic, 2009) fou un destacat físic mexicà d'origen soviètic, les investigacions del qual en el camp de la física de les partícules elementals el van fer guanyador del Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica el 1988.
Veure Nucli atòmic і Marcos Moshinsky
Maria Göppert-Mayer
Maria Göppert-Mayer (Katowice, 28 juny de 1906 – San Diego, 20 de febrer de 1972), també Maria Goeppert-Mayer, fou una física nord-americana, d'origen alemany, guardonada amb el Premi Nobel de Física l'any 1963.
Veure Nucli atòmic і Maria Göppert-Mayer
Masatoshi Koshiba
fou un físic i professor universitari japonès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2002.
Veure Nucli atòmic і Masatoshi Koshiba
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Nucli atòmic і Massa
Massa atòmica
Desviació de dos isòtops de masses atòmiques diferents en un camp magnètic d'un espectròmetre de masses. Model atòmic de Rutherford La massa atòmica, simbolitzada ma, és la massa d'un àtom en el seu estat fonamental expressada habitualment, però no necessàriament, en unitats de massa atòmica.
Veure Nucli atòmic і Massa atòmica
Matèria QCD
alt.
Veure Nucli atòmic і Matèria QCD
Mercuri (element)
El mercuri és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80.
Veure Nucli atòmic і Mercuri (element)
Mesó
Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar mitjançant la força nuclear forta.
Veure Nucli atòmic і Mesó
Metall
pàgines.
Veure Nucli atòmic і Metall
Metall de transició
Els metalls de transició, o elements de transició principals, són aquells elements químics que, sia en l'estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb la capa d parcialment ocupada.
Veure Nucli atòmic і Metall de transició
Model atòmic de Bohr
Model atòmic de Bohr El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913.
Veure Nucli atòmic і Model atòmic de Bohr
Model atòmic de Rutherford
A sobre, el model atòmic de Thomson i, a sota, el de Rutherford El 1911 Ernest Rutherford va publicar un model atòmic, ja que l'evidència demostrava que el model atòmic de Thomson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu famós experiment.
Veure Nucli atòmic і Model atòmic de Rutherford
Model atòmic de Schrödinger
Densitat de probabilitat d'ubicació d'un electró per als primers nivells d'energia El model atòmic de Schrödinger és el model atòmic ideat per Erwin Schrödinger el 1926.
Veure Nucli atòmic і Model atòmic de Schrödinger
Model atòmic de Sommerfeld
El model atòmic de Sommerfeld és un model atòmic ideat pel físic alemany Arnold Sommerfeld (1868-1951).
Veure Nucli atòmic і Model atòmic de Sommerfeld
Model atòmic de Thomson
Model atòmic de Thomson El model atòmic de Thomson és un model d'àtom que proposà el físic anglès Joseph J. Thomson el 1904 per descriure l'estructura dels àtoms arrel del seu descobriment de l'electró.
Veure Nucli atòmic і Model atòmic de Thomson
Model de barres i boles
Un model de barres i boles de la molècula prolina fet de plàstic Un model de barres i boles (en anglès:ball-and-stick model) en química és un model molecular d'una substància química el qual mostra tant la posició en tres dimensions dels àtoms com els enllaços químics entre ells.
Veure Nucli atòmic і Model de barres i boles
Model de rebliment d'espai
12. Les esferes blanques representen els àtoms d'hidrogen, els quals envolten un anell d'àtoms de carboni (en gris). Un model de rebliment d'espai (en anglès: space-filling model, també conegut com a calotte model) en química, és un tipus de model molecular en tres dimensions on els àtoms es representen per esferes els radis dels quals són proporcionals als radis atòmics i les distàncies entre centres són proporcionals a les distàncies entre els nuclis atòmics, tot a la mateixa escala.
Veure Nucli atòmic і Model de rebliment d'espai
Model solar estàndard
El model solar estàndard (MSS) és actualment el model més acceptat per a la descripció física del Sol.
Veure Nucli atòmic і Model solar estàndard
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Nucli atòmic і Molècula
Molècula mesònica
Una molècula mesònica és un conjunt de més d'un mesó, units per la força nuclear forta.
Veure Nucli atòmic і Molècula mesònica
Moment magnètic
En física, el moment magnètic o moment dipolar magnètic és una mesura de la força d'una font magnètica.
Veure Nucli atòmic і Moment magnètic
Moment magnètic del nucleó
Els moments magnètics del nucleó són els moments dipolars magnètics intrínsecs del protó i el neutró, símbols μp i μn.
Veure Nucli atòmic і Moment magnètic del nucleó
Moment magnètic nuclear
Moment magnètic μM d'un corrent elèctric I al voltant d'un element superficial d'àrea dS en absència de camp magnètic extern i deriva del moment magnètic sota l'acció d'un camp magnètic extern. El moment magnètic nuclear és el moment magnètic d'un nucli atòmic i sorgeix del gir dels protons i neutrons.
Veure Nucli atòmic і Moment magnètic nuclear
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Veure Nucli atòmic і Monopol magnètic
Moviment de Fermi
El moviment de Fermi és el moviment quàntic dels nucleons (protons i neutrons) a l'interior d'un nucli atòmic.
Veure Nucli atòmic і Moviment de Fermi
Muó
El muó, símbol μ–, és una partícula de càrrega elèctrica –1 i massa de 105,66 MeV/c².
Veure Nucli atòmic і Muó
Murray Gell-Mann
Murray Gell-Mann a la Universitat Harvard va ser un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1969.
Veure Nucli atòmic і Murray Gell-Mann
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Veure Nucli atòmic і Nana blanca
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Veure Nucli atòmic і Natura
Núclid
Núclid de liti 7 (Z.
Veure Nucli atòmic і Núclid
Núclid màgic
Gràfic de la taula d'isòtops Un núclid màgic és un núclid amb un nombre de nucleons anomenat "màgic" perquè fa que el núclid sigui excepcionalment estable, molt més del que es podria esperar.
Veure Nucli atòmic і Núclid màgic
Núvol d'electrons
Una representació d'un àtom d'heli. La foscor del núvol d'electrons correspon a la línia de visió integral respecte de la funció de probabilitat de l'òrbita de l'electró 1s. El nucli està ampliat, no està a escala, i mostra els protons i neutrons en rosa, de color morat.
Veure Nucli atòmic і Núvol d'electrons
Núvol electrònic
Un núvol electrònic o nigul electrònic (en anglès: electron cloud) és el conjunt d'electrons que, en un tub electrònic, ocupen una zona de l'espai interelectròdic al voltant del càtode incandescent i provoquen, així, l'aparició d'una càrrega espacial.
Veure Nucli atòmic і Núvol electrònic
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Veure Nucli atòmic і Neutró
Neutró lent
refrigerant (un fluid que pot ser aigua, per exemple) entra per sota, s'escalfa amb l'energia de les fissions i surt per sobre emportant-se la calor. Un neutró lent, neutró reatardat, neutró diferit o neutró tèrmic és un neutró lliure desaccelerat, que té doncs menys velocitat i per tant menys energia cinètica que la que solen tenir a la natura els neutrons lliures.
Veure Nucli atòmic і Neutró lent
Neutroni
El neutroni (de vegades escurçat a neutri, també conegut com a neutrit) és una substància hipotètica composta exclusivament de neutrons.
Veure Nucli atòmic і Neutroni
Nikolai Semiónov
Nikolai Nikolàievitx Semiónov, Никола́й Никола́евич Семёнов, (Saràtov, Rússia 1896 - Moscou, URSS 1986) fou un físic, químic i professor universitari soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1956.
Veure Nucli atòmic і Nikolai Semiónov
Nois de la via Panisperna
Els nois de la Via Panisperna (Italià: I ragazzi di Via Panisperna) fou un grup de joves científics liderats per Enrico Fermi.
Veure Nucli atòmic і Nois de la via Panisperna
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Veure Nucli atòmic і Nombre atòmic
Nombre màssic
El nombre màssic o nombre de massa representa el nombre de nucleons d'un nucli atòmic, és a dir la suma dels protons i dels neutrons presents en el nucli d'un àtom.
Veure Nucli atòmic і Nombre màssic
Nombre quàntic
Els nombres quàntics s'utilitzen per a definir l'estat quàntic de les partícules subatòmiques i sistemes quàntics.
Veure Nucli atòmic і Nombre quàntic
Nucleó
Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.
Veure Nucli atòmic і Nucleó
Nucleosíntesi
La nucleosíntesi és el procés de creació de nous nuclis atòmics a partir dels nucleons preexistents (neutrons i protons) per generar tota la resta d'elements de la taula periòdica.
Veure Nucli atòmic і Nucleosíntesi
Nucli
* Nucli (matemàtiques) d'un homomorfisme.
Veure Nucli atòmic і Nucli
Orbital atòmic
Representació dels orbitals 1''s,'' 2''s'' i 3''s'' en funció del radi en una dimensió (a baix) i en dues dimensions (a dalt). Un orbital atòmic és cadascuna de les funcions d'ona, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.
Veure Nucli atòmic і Orbital atòmic
Orbital d'antienllaç
Orbital d'antienllaç d'Hidrogen En el context de la teoria d'orbitals moleculars, un orbital d'antienllaç és aquell orbital molecular caracteritzat perquè hi ha una densitat electrònica petita entre els nuclis atòmics, existint un o més nodes perpendiculars a l'eix internuclear.
Veure Nucli atòmic і Orbital d'antienllaç
Orbital de tipus Slater
Els orbitals de tipus Slater (en anglès Slater-type orbitals, STO) són funcions emprades com a orbitals atòmics en el mètode d'orbitals moleculars com a combinació lineal d'orbitals atòmics.
Veure Nucli atòmic і Orbital de tipus Slater
Oxigen-16
L'oxigen-16 (¹⁶O) és un isòtop estable d'oxigen, que té 8 neutrons i 8 protons en el seu nucli.
Veure Nucli atòmic і Oxigen-16
Parell solitari
En química, un parell solitari es refereix a un parell d'electrons de valència que no es comparteixen amb un altre àtom en un enllaç covalent i de vegades s'anomena parell no compartit o parell no enllaçant.
Veure Nucli atòmic і Parell solitari
Partícula composta
En física, una partícula composta és un compost (de dues o més partícules o cossos), que es comporta con un sol objecte.
Veure Nucli atòmic і Partícula composta
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Veure Nucli atòmic і Partícula α
Partícula massiva d'interacció feble
En astrofísica les, WIMP o Weakly Interacting Massive Particles (partícules massives d'interacció dèbil) serien unes partícules teòriques que interaccionarien molt dèbilment amb la matèria ordinària (nucleons, electrons) i que formarien part de l'anomenada matèria fosca.
Veure Nucli atòmic і Partícula massiva d'interacció feble
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Veure Nucli atòmic і Partícula subatòmica
Partícula X17
La partícula X17 és una hipotètica partícula subatòmica proposada per Attila Krasznahorkay i els seus col·legues per explicar certs resultats de mesura anòmals.
Veure Nucli atòmic і Partícula X17
Paul Christian Lauterbur
Paul Christian Lauterbur (Sidney, Ohio 1929 - Urbana, Illinois 2007) fou un químic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2003.
Veure Nucli atòmic і Paul Christian Lauterbur
Pentaquark
doi.
Veure Nucli atòmic і Pentaquark
Període de la taula periòdica
A la taula periòdica dels elements cada filera és un període. N'hi ha set. En la taula periòdica dels elements, un període és una filera de la taula.
Veure Nucli atòmic і Període de la taula periòdica
Període de semidesintegració
Isòtops, representats pel seu nombre de neutrons N enfront del seu nombre de protons Z. El períodes de semidesintegració es representen amb escala de colors. El període de semidesintegració, període radioactiu o semivida, t_o T_, d'un radionúclid és el temps que transcorre fins que la meitat dels nuclis d'una mostra pura d'una espècie de radionúclid determinada decaigui (es transformi) en un altre nucli diferent a causa de la seva inestabilitat nuclear.
Veure Nucli atòmic і Període de semidesintegració
Pioni
El Pioni és un àtom exòtic compost per un mesó π+ i un π−.
Veure Nucli atòmic і Pioni
Plasma de quarks i gluons
El plasma de quarks-gluons (Quark-Gluon Plasma, QGP, en anglès) és una fase predita per la teoria de la interacció forta, la cromodinàmica quàntica (QCD), quan la temperatura i/o la densitat d'un sistema d'hadrons són molt altes.
Veure Nucli atòmic і Plasma de quarks i gluons
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Veure Nucli atòmic і Positró
Potencial de Woods–Saxon
50.
Veure Nucli atòmic і Potencial de Woods–Saxon
Praseodimi
El praseodimi és un element químic el símbol del qual és Pr i que té un nombre atòmic de 59.
Veure Nucli atòmic і Praseodimi
Precessió de Larmor
Il·lustració de la precessió dels espins nuclears per un camp magnètic extern En física, la precessió de Larmor (en referència a Joseph Larmor) és la precessió dels moments magnètics d'electrons, nuclis atòmics, i àtoms al voltant d'un camp magnètic extern.
Veure Nucli atòmic і Precessió de Larmor
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Veure Nucli atòmic і Principi d'exclusió de Pauli
Problema dels dos cossos
Dos cossos orbitant al voltant del seu centre de masses en òrbites el·líptiques. Caront. En mecànica clàssica, el problema dels dos cossos té per objectiu determinar el moviment de dues partícules puntuals que només interactuen entre si.
Veure Nucli atòmic і Problema dels dos cossos
Problema dels neutrins solars
El problema dels neutrins solars va ser una gran discrepància entre les mesures dels nombres de neutrins que arriben a la Terra i els models teòrics de l'interior del Sol, durant des de mitjans de la dècada dels seixanta fins aproximadament el 2002.
Veure Nucli atòmic і Problema dels neutrins solars
Procés triple-alfa
Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.
Veure Nucli atòmic і Procés triple-alfa
Projecte soviètic de la bomba atòmica
El projecte soviètic per desenvolupar una bomba atòmica (en rus Создание советской атомной бомбы) va ser un programa clandestí de recerca i desenvolupament que començà durant i després de la Segona Guerra Mundial, de resultes del descobriment soviètic del projecte nuclear estatunidenc.
Veure Nucli atòmic і Projecte soviètic de la bomba atòmica
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Nucli atòmic і Protó
Proti
El proti, o ¹H, és un àtom de l'element hidrogen.
Veure Nucli atòmic і Proti
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Veure Nucli atòmic і Quark
Quark b
El quark b, també anomenat quark fons o quark bellesa (del seu nom anglès bottom o beauty), és un quark de la tercera generació amb una càrrega elèctrica elemental de –⅓e, essent e la càrrega elemental 1,602 × 10–19 C. Malgrat que la cromodinàmica quàntica descriu tots els quarks de manera similar, el quark b té una massa força gran, al voltant de 4,18 GeV/c², una mica més de quatre vegades la massa d'un protó (0,938 GeV/c²).
Veure Nucli atòmic і Quark b
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Nucli atòmic і Química
Química física
La química física o la fisicoquímica és una branca de la química que estudia els conceptes de la química des d'un punt de vista físic.
Veure Nucli atòmic і Química física
Química nuclear
reprocessament el 95% del combustible gastat podria ser reciclat per ser retornat pel seu ús en una central nuclear (4). La química nuclear és la part de la química que estudia les propietats i aplicacions dels nuclis atòmics mitjançant mètodes químics.
Veure Nucli atòmic і Química nuclear
Radi atòmic
El radi atòmic de l'hidrogen és la meitat de la distància entre els nuclis de dos àtoms d'hidrogen adjacents. El radi atòmic és la meitat de la distància entre els nuclis dels àtoms veïns idèntics en la forma sòlida d'un element.
Veure Nucli atòmic і Radi atòmic
Radi covalent
Definició gràfica de longitud d'enllaç ''d'', radi covalent ''rcov'' i radi de van der Waals ''rvdW''. El radi covalent d'un element químic és la meitat de la distància entre els nuclis dels dos àtoms d'una molècula homonuclear enllaçats per enllaç covalent simple.
Veure Nucli atòmic і Radi covalent
Radi de Bohr
Al model de Bohr de l'estructura de l'àtom, exposada per Niels Bohr el 1913, els electrons orbiten al voltant del nucli atòmic.
Veure Nucli atòmic і Radi de Bohr
Radiació de frenada
Radiació de frenada produïda per un electró d'alta energia desviat en el camp elèctric d'un nucli atòmic emet un fotó de raigs X. La radiació de frenada o bremsstrahlung (de l'alemany bremsen «frenar» i Strahlung «radiació») és la radiació electromagnètica d'espectre continu produïda per la desacceleració d'una partícula carregada, sovint un electró, quan interacciona amb un nucli atòmic, amb una altra partícula o amb un camp electromagnètic.
Veure Nucli atòmic і Radiació de frenada
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Veure Nucli atòmic і Radiació gamma
Radiació ionitzant
Senyal de perill per radiació. Una radiació ionitzant és aquella radiació que té prou energia per provocar l'excitació i la ionització dels àtoms de la matèria al seu pas.
Veure Nucli atòmic і Radiació ionitzant
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Nucli atòmic і Radiació X
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Nucli atòmic і Radioactivitat
Radiofreqüència
Antenes per a transmissió de la radio i televisió a República Txeca. S'anomena radiofreqüència o ones de ràdio (RF) la part de l'espectre electromagnètic en què les ones electromagnètiques es poden generar mitjançant un corrent altern aplicat a una antena i tradicionalment s'han utilitzat per a la comunicació.
Veure Nucli atòmic і Radiofreqüència
Radioisòtop
Un radioisòtop (radionúclid, núclid radioactiu, isòtop radioactiu o isòtop inestable) és un àtom que té un excés d'energia nuclear, cosa que el fa inestable.
Veure Nucli atòmic і Radioisòtop
Radioluminescència
fòsfor. El vial "font lluminosa de triti gasós" que es mostra aquí és nou. La radioluminescència és el fenomen pel que es produeix llum en un material mitjançant el bombardeig amb radiació ionitzant, com per exemple partícules beta.
Veure Nucli atòmic і Radioluminescència
Radionúclid cosmogènic
Els núclids cosmogènics (o isòtops cosmogènics) són isòtops rars creats quan raigs còsmics d'alta energia interaccionen amb els nuclis atòmics d'un àtom causant l'espalació de rajos còsmics (en anglès: cosmic ray spallation).
Veure Nucli atòmic і Radionúclid cosmogènic
Radioquímica
Marie Skłodowska-Curie (7 novembre 1867 – 4 juliol 1934) La radioquímica és una part de la química nuclear que té per objectiu general l'estudi de les propietats químiques dels materials radioactius i, en particular, la producció de radionúclids i els seus composts mitjançant el processament de materials irradiats o materials radioactius naturals, l'aplicació de tècniques químiques pels estudis del nucli atòmic, i l'aplicació de la radioactivitat a la investigació química, bioquímica i biomèdica.
Veure Nucli atòmic і Radioquímica
Raigs còsmics
Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.
Veure Nucli atòmic і Raigs còsmics
Raymond Davis Jr.
Raymond Davis Jr. (Washington DC, EUA, 1914 - Brookhaven, EUA, 2006) fou un químic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2002.
Veure Nucli atòmic і Raymond Davis Jr.
Reacció nuclear
Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dona dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.
Veure Nucli atòmic і Reacció nuclear
Reactor nuclear
Central nuclear de Leibstadt (Suïssa). El reactor es troba dins un mur de contenció semiesfèric. Reactor Maria, a Polònia. Un reactor nuclear és una màquina que forma el nucli de producció energètica d'una central nuclear i que té la funció de produir energia calorífica, a base d'alliberar-la del nucli d'àtoms d'urani en ser trencats, i en ser bombardejats amb neutrons.
Veure Nucli atòmic і Reactor nuclear
Reactor nuclear de fusió
toroide Un reactor de fusió nuclear és un reactor nuclear que obté energia nuclear a partir de reaccions nuclears de fusió.
Veure Nucli atòmic і Reactor nuclear de fusió
Reactor tèrmic
Part superior d'un reactor tèrmic de tipus Magnox, s'observen els forats per on s'introdueixen les barres de combustible Un reactor tèrmic és un reactor nuclear de fissió al qual la fissió en cadena dels nuclis d'àtoms per a extreure calor es fa amb neutrons prèviament moderats, és a dir, són els reactors de les centrals nuclears que fan servir moderador de neutrons per a alentir-los i aconseguir així que n'hi hagi més que trenquin els àtoms.
Veure Nucli atòmic і Reactor tèrmic
Recombinació
* Cosmologia: La recombinació és una era de l'Univers que correspon al pas d'un medi totalment ionitzat, a un medi constituït fonamentalment per àtoms neutres.
Veure Nucli atòmic і Recombinació
Ressonància magnètica nuclear
Un espectròmetre de ressonància magnètica nuclear La ressonància magnètica nuclear (RMN, o en anglès NMR, de nuclear magnetic resonance) és un fenomen físic descrit originalment el 1946 per Felix Bloch i Edward Mills Purcell, que van guanyar el Premi Nobel de Física per aquest descobriment el 1952.
Veure Nucli atòmic і Ressonància magnètica nuclear
Ressonància magnètica nuclear de protons
estructura que es mostra a la part superior esquerra. La ressonància magnètica nuclear de protons (RMN de protons, RMN d'hidrogen-1 o RMN 1H) és l'aplicació de la ressonància magnètica nuclear en espectroscòpia de RMN respecte als nuclis d'hidrogen-1 dins de les molècules d'una substància, per tal de determinar l'estructura de les molècules.
Veure Nucli atòmic і Ressonància magnètica nuclear de protons
Richard Robert Ernst
va ser un químic i professor universitari suís guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1991.
Veure Nucli atòmic і Richard Robert Ernst
Robert Vivian Pound
Robert Vivian Pound (16 maig 1919, Ridgeway, Ontàrio, Canadà - 12 abril 2010, Belmont, Massachusetts, EUA) fou un destacat físic estatunidenc, nascut canadenc, conegut per haver participat en el descobriment de la ressonància magnètica nuclear i, juntament amb Glen Anderson Rebka, realitzar l'experiment de Pound-Rebka que comprovà la predicció de la teoria de la relativitat general del desplaçament cap al roig de la llum quan surt d'un camp gravitatori.
Veure Nucli atòmic і Robert Vivian Pound
Simulació molecular
Simulació molecular o modelat molecular és un terme complex que fa referència a una sèrie de mètodes teòrics i tècniques computacionals per a modelar o mimetitzar el comportament de les molècules.
Veure Nucli atòmic і Simulació molecular
Solenoide compacte per a muons
El solenoide compacte per a muons (CMS, Compact Muon Solenoid) és un dels dos grans detectors de partícules amb objectius generals instal·lats al Gran Col·lisionador d'Hadrons, accelerador de partícules del CERN.
Veure Nucli atòmic і Solenoide compacte per a muons
Taula periòdica estesa
La taula periòdica estesa és una taula periòdica que té elements químics més enllà del 7è període, elements hipotètics amb un nombre atòmic superior a 118 (corresponent a l'oganessó) classificats segons les seves configuracions electròniques calculades.
Veure Nucli atòmic і Taula periòdica estesa
Tecnologia nuclear
Un detector de fum residencial és l'objecte més familiar de la tecnologia nuclear per a la majoria de les persones. La tecnologia nuclear és la tecnologia que està relacionada amb les reaccions de nuclis atòmics.
Veure Nucli atòmic і Tecnologia nuclear
Teleportació
La teleportació o el teletransport és el trasllat de matèria d'un punt a un altre sense travessar l'espai físic entre ells.
Veure Nucli atòmic і Teleportació
Teoria atòmica
La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.
Veure Nucli atòmic і Teoria atòmica
Teoria científica obsoleta
L'obsoleta teoria geocèntrica de l'univers en posava la Terra al centre. Una teoria científica obsoleta és una teoria científica que va ser alguna vegada comunament acceptada però que —per la raó que sigui— ja no és considerada la descripció més completa de la realitat per la ciència establerta, o bé una teoria verificable que s'ha comprovat falsa.
Veure Nucli atòmic і Teoria científica obsoleta
Teoria d'enllaç de valència
Formació d'un enllaç simple Cl-Cl mitjançant la compartició de dos electrons aportats un per cada àtom de clor, segons Lewis La teoria d'enllaç de valència (TEV) és una de les dues teories bàsiques, juntament amb la teoria dels orbitals moleculars (TOM) que empren la mecànica quàntica per descriure l'enllaç covalent.
Veure Nucli atòmic і Teoria d'enllaç de valència
Teoria de cordes bosònica
La teoria de cordes bosònica és la versió original de la teoria de cordes, desenvolupada a finals de la dècada del 1960 i que porta el nom de Satyendra Nath Bose.
Veure Nucli atòmic і Teoria de cordes bosònica
Teoria de la dispersió
A dalt: la part real d'una ona plana que viatja cap amunt. A baix: la part real d'un camp després d'inserir en el camí de l'ona un petit disc transparent amb índex de refracció més alt que l'índex del mitjà que li envolta. Aquest objecte dispersa part del camp de l'ona, encara que en qualsevol punt individual, la freqüència i la longitud d'ona es mantenen intactes.
Veure Nucli atòmic і Teoria de la dispersió
Teoria dels orbitals moleculars
Enllaç sigma d'orbitals atòmics. Exemple de la teoria dels orbitals moleculars en una molècula d'hidrogen. En química, la teoria dels orbitals moleculars (TOM), és un mètode per a determinar l'estructura molecular en la qual els electrons no estan assignats a enllaços individuals entre àtoms, sinó que prenen un moviment que està sota la influència dels nuclis de tota la molècula.
Veure Nucli atòmic і Teoria dels orbitals moleculars
Teoria líquida de Fermi
La teoria líquida de Fermi (també coneguda com a teoria Fermi-líquid de Landau) és un model teòric de fermions interactius que descriu l'estat normal de la majoria dels metalls a temperatures prou baixes.
Veure Nucli atòmic і Teoria líquida de Fermi
Transformació de la matèria
La transformació de la matèria és el pas d'aquesta matèria d'una forma a una altra.
Veure Nucli atòmic і Transformació de la matèria
Transició isomèrica
La transició isomèrica és un procés de desintegració radioactiva que succeeix en un àtom que el seu nucli es troba en un estat excitat (vegeu: isòmer nuclear).
Veure Nucli atòmic і Transició isomèrica
Transmutació nuclear
La transmutació nuclear és la conversió d'un element químic o d'un isòtop en un altre.
Veure Nucli atòmic і Transmutació nuclear
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Veure Nucli atòmic і Ultraviolat
Unbienni
L'unbienni o eka-berkeli és el nom temporal d'un element químic desconegut de la taula periòdica que té el símbol Ube i nombre atòmic Z.
Veure Nucli atòmic і Unbienni
Unbiocti
L'unbiocti o eka-curi és el nom temporal d'un element químic desconegut de la taula periòdica que té el símbol Ubo i nombre atòmic Z.
Veure Nucli atòmic і Unbiocti
Unbitri
L'Unbitri o Unbitrium és el nom temporal d'un element químic hipotètic de la taula periòdica que té el símbol temporal Ubt i el nombre atòmic 123.
Veure Nucli atòmic і Unbitri
Unitat de massa atòmica
La unitat de massa atòmica (u) és una unitat de massa no inclosa en el Sistema Internacional d'Unitats (SI) igual a la dotzena part de la massa d'un àtom de carboni 12 en el seu estat fonamental.
Veure Nucli atòmic і Unitat de massa atòmica
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Veure Nucli atòmic і Urani
Viatge en el temps
Les dimensions espacials i temporals d'un esdeveniment, des del punt de vista de la llum El viatge en el temps és un concepte de moviment cap endavant o cap enrere d'un punt a l'altre en el temps, de la mateixa manera com es fa en l'espai.
Veure Nucli atòmic і Viatge en el temps
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Veure Nucli atòmic і Zero
També conegut com Anomaló, Nucli de l'atom, Nuclis atòmics, Superdeformació.
, Constant de Planck, Constant de Rydberg, Corrent elèctric, Cronologia de la física de partícules, Cronologia del Big Bang, Densitat, Densitat nuclear, Desintegració α, Desintegració β, Deuteri, Dihidrogen, Dipol elèctric, Dipol magnètic, Dmitri Ivanenko, Dualitat ona-partícula, Edward Mills Purcell, Efecte Mössbauer, Efecte Primakoff, Electró, Electró de valència, Electricitat, Electricitat estàtica, Electromagnetisme, Element químic, Element transurànic, Elements del període 1, Emissió de protons, Energia, Energia d'ionització, Energia de lligadura, Energia del punt zero, Energia interna, Energia mecànica, Energia no renovable, Energia nuclear, Energia reticular, Enginyeria nuclear, Enllaç C-I, Enllaç covalent, Enllaç pi, Equació de Born-Mayer, Equivalència entre massa i energia, Ernest Rutherford, Ernest Walton, Escala subatòmica, Escalar, Espai exterior, Espectroscòpia de raigs X per dispersió d'energia, Espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear, Estabilitat del nucli atòmic, Estat doblet, Estat excitat, Estranyeta, Estrella de neutrons, Estructura cristal·lina, Estructura estel·lar, Estructura hiperfina, Ettore Majorana, Eugene Paul Wigner, Experiment de Franck-Hertz, Experiment de Rutherford, Experiment de Stern-Gerlach, Factor g, Física atòmica, Física nuclear, Fórmula de Rydberg, Fórmula de Weizsäcker, Fermió, Fissió espontània, Fissió nuclear, Força electromagnètica, Força intermolecular, Força nuclear, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Formació d'estructures, Fracció de desintegració, Fracció giromagnètica, Frédéric Joliot-Curie, Funció d'ona, Fusió nuclear, Gas de Fermi, Gas noble, Generació (física de partícules), George Gamow, Gertrude Scharff Goldhaber, Glenn Theodore Seaborg, Gran Col·lisionador d'Hadrons, Gravití, Grup 3 de la taula periòdica, Grup unitari especial, Guerra nuclear, Hadró, Hans Bethe, Heli, Heli 4, Henry Primakoff, Hideki Yukawa, Hidró, Hidrogen, Hipòtesi de Prout, Hipòtesi de simulació, Història de la mecànica quàntica, Història de la taula periòdica, Ió (àtom), Illa d'estabilitat, Imatge per ressonància magnètica, Interacció electrofeble, Interacció espín-òrbita, Introducció a la relativitat general, Ionització, Ionització de l'aigua, Ionització per efecte túnel, Irène Joliot-Curie, Isòmer nuclear, Isòtop, Isòtops de l'hidrogen, Isòtops del tecneci, Isidor Isaac Rabi, James Chadwick, James Rainwater, Jerome Karle, Johannes Hans Jensen, John Douglas Cockcroft, John Robert Schrieffer, Joseph John Thomson, Katharine Way, Laboratori Subterrani de Canfranc, Lantanoide, Línia espectral, Leon Cooper, Leptó, Liti, Llista d'especialitats 22 de la Nomenclatura de la UNESCO, Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física, Llista de partícules, Llum, Longitud, Longitud d'enllaç, LP 768-500, Magnetisme, María Teresa Salazar Bermúdez, Marcos Moshinsky, Maria Göppert-Mayer, Masatoshi Koshiba, Massa, Massa atòmica, Matèria QCD, Mercuri (element), Mesó, Metall, Metall de transició, Model atòmic de Bohr, Model atòmic de Rutherford, Model atòmic de Schrödinger, Model atòmic de Sommerfeld, Model atòmic de Thomson, Model de barres i boles, Model de rebliment d'espai, Model solar estàndard, Molècula, Molècula mesònica, Moment magnètic, Moment magnètic del nucleó, Moment magnètic nuclear, Monopol magnètic, Moviment de Fermi, Muó, Murray Gell-Mann, Nana blanca, Natura, Núclid, Núclid màgic, Núvol d'electrons, Núvol electrònic, Neutró, Neutró lent, Neutroni, Nikolai Semiónov, Nois de la via Panisperna, Nombre atòmic, Nombre màssic, Nombre quàntic, Nucleó, Nucleosíntesi, Nucli, Orbital atòmic, Orbital d'antienllaç, Orbital de tipus Slater, Oxigen-16, Parell solitari, Partícula composta, Partícula α, Partícula massiva d'interacció feble, Partícula subatòmica, Partícula X17, Paul Christian Lauterbur, Pentaquark, Període de la taula periòdica, Període de semidesintegració, Pioni, Plasma de quarks i gluons, Positró, Potencial de Woods–Saxon, Praseodimi, Precessió de Larmor, Principi d'exclusió de Pauli, Problema dels dos cossos, Problema dels neutrins solars, Procés triple-alfa, Projecte soviètic de la bomba atòmica, Protó, Proti, Quark, Quark b, Química, Química física, Química nuclear, Radi atòmic, Radi covalent, Radi de Bohr, Radiació de frenada, Radiació gamma, Radiació ionitzant, Radiació X, Radioactivitat, Radiofreqüència, Radioisòtop, Radioluminescència, Radionúclid cosmogènic, Radioquímica, Raigs còsmics, Raymond Davis Jr., Reacció nuclear, Reactor nuclear, Reactor nuclear de fusió, Reactor tèrmic, Recombinació, Ressonància magnètica nuclear, Ressonància magnètica nuclear de protons, Richard Robert Ernst, Robert Vivian Pound, Simulació molecular, Solenoide compacte per a muons, Taula periòdica estesa, Tecnologia nuclear, Teleportació, Teoria atòmica, Teoria científica obsoleta, Teoria d'enllaç de valència, Teoria de cordes bosònica, Teoria de la dispersió, Teoria dels orbitals moleculars, Teoria líquida de Fermi, Transformació de la matèria, Transició isomèrica, Transmutació nuclear, Ultraviolat, Unbienni, Unbiocti, Unbitri, Unitat de massa atòmica, Urani, Viatge en el temps, Zero.