Taula de continguts
20 les relacions: Àtom, Àtom de Rydberg, Àtom hidrogenoide, Capa d'electrons, Configuració electrònica, Elements del període 1, Estats de Rydberg, H-alfa, Línia Lyman-alpha, Nombre quàntic, Nombre quàntic azimutal, Nombre quàntic d'espín, Nombre quàntic magnètic, Orbital atòmic, Període de la taula periòdica, Principi d'exclusió de Pauli, Radi covalent, Radiació de frenada, Sèries de Balmer, Teoria atòmica.
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Veure Nombre quàntic principal і Àtom
Àtom de Rydberg
'''Figura 1:''' Nivells d'energia en el liti atòmic mostrant les sèries de Rydberg en els 3 valors més baixos del moment angular en el moment angular orbital. Un àtom de Rydberg és un àtom excitat amb un o més electrons que tenen un nombre quàntic principal molt alt.
Veure Nombre quàntic principal і Àtom de Rydberg
Àtom hidrogenoide
Àtom d'hidrogen. Un àtom hidrogenoide és un àtom que, com en el cas del d'hidrogen, només té un únic electró orbitant el seu nucli, i per tant es pot interpretar d'una manera similar.
Veure Nombre quàntic principal і Àtom hidrogenoide
Capa d'electrons
La taula periòdica amb les capes d'electrons. Una capa d'electrons és cadascun dels nivells d'energia en què es distribueixen els electrons d'un àtom.
Veure Nombre quàntic principal і Capa d'electrons
Configuració electrònica
440x440px La configuració electrònica és la distribució dels electrons en els orbitals atòmics al voltant del nucli atòmic d'un àtom o en els orbitals moleculars d'una molècula.
Veure Nombre quàntic principal і Configuració electrònica
Elements del període 1
Un element del període 1 és un dels elements químics de la primera filera (o període) de la taula periòdica d'elements químics.
Veure Nombre quàntic principal і Elements del període 1
Estats de Rydberg
Estats de Rydberg. Distribució de probabilitat d'un àtom de Rydberg en l'estat d'hidrogen dels 35 s. Els estats de Rydberg d'un àtom o molècula són estats excitats electrònicament amb energies que segueixen la fórmula de Rydberg mentre convergeixen en un estat iònic amb una energia d'ionització.
Veure Nombre quàntic principal і Estats de Rydberg
H-alfa
sèrie de Balmer. Per a l'hidrogen (Z.
Veure Nombre quàntic principal і H-alfa
Línia Lyman-alpha
En espectroscòpia, la Línia Lyman-alpha, típicament escrita com a Ly-α, és una línia espectral de l'àtom d'hidrogen (o, més generalment, de qualsevol àtom amb un sol electró) que forma part de la sèrie de Lyman.
Veure Nombre quàntic principal і Línia Lyman-alpha
Nombre quàntic
Els nombres quàntics s'utilitzen per a definir l'estat quàntic de les partícules subatòmiques i sistemes quàntics.
Veure Nombre quàntic principal і Nombre quàntic
Nombre quàntic azimutal
orbitals atòmics per un àtom d'hidrogen. El nombre quàntic principal (''n'') es pot veure a l'esquerra de cada fila i el nombre quàntic azimutal (''ℓ'') es denota per amb una lletra que es pot veure a dalt de cada columna.
Veure Nombre quàntic principal і Nombre quàntic azimutal
Nombre quàntic d'espín
En física atòmica, el nombre quàntic d'espín (amb símbol) és el nombre quàntic que descriu el moment angular intrínsec (o moment angular d'espín o espín) d'una partícula donada.
Veure Nombre quàntic principal і Nombre quàntic d'espín
Nombre quàntic magnètic
El nombre quàntic magnètic (símbol ml), és un dels quatre nombres quàntics necessaris per a descriure l'estat de cada electró d'un àtom.
Veure Nombre quàntic principal і Nombre quàntic magnètic
Orbital atòmic
Representació dels orbitals 1''s,'' 2''s'' i 3''s'' en funció del radi en una dimensió (a baix) i en dues dimensions (a dalt). Un orbital atòmic és cadascuna de les funcions d'ona, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.
Veure Nombre quàntic principal і Orbital atòmic
Període de la taula periòdica
A la taula periòdica dels elements cada filera és un període. N'hi ha set. En la taula periòdica dels elements, un període és una filera de la taula.
Veure Nombre quàntic principal і Període de la taula periòdica
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Veure Nombre quàntic principal і Principi d'exclusió de Pauli
Radi covalent
Definició gràfica de longitud d'enllaç ''d'', radi covalent ''rcov'' i radi de van der Waals ''rvdW''. El radi covalent d'un element químic és la meitat de la distància entre els nuclis dels dos àtoms d'una molècula homonuclear enllaçats per enllaç covalent simple.
Veure Nombre quàntic principal і Radi covalent
Radiació de frenada
Radiació de frenada produïda per un electró d'alta energia desviat en el camp elèctric d'un nucli atòmic emet un fotó de raigs X. La radiació de frenada o bremsstrahlung (de l'alemany bremsen «frenar» i Strahlung «radiació») és la radiació electromagnètica d'espectre continu produïda per la desacceleració d'una partícula carregada, sovint un electró, quan interacciona amb un nucli atòmic, amb una altra partícula o amb un camp electromagnètic.
Veure Nombre quàntic principal і Radiació de frenada
Sèries de Balmer
ultraviolades, ja que tenen una longitud d'ona inferior a 400nm. En física atòmica les sèries de Balmer o línies de Balmer és la designació d'un conjunt de sis sèries anomenades de manera diferent que descriuen les emissions de línies espectrals de l'àtom d'hidrogen.
Veure Nombre quàntic principal і Sèries de Balmer
Teoria atòmica
La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.