Taula de continguts
44 les relacions: Anell adèlic, Anell íntegre, Axioma d'Arquimedes, Àlgebra abstracta, Àlgebra commutativa, Conjectura de Collatz, Cos (matemàtiques), Espai mètric, Factorització dels polinomis, Fórmula de Chowla-Selberg, Funció exponencial, Funció zeta d'Igusa, Funció zeta d'Ihara, Funció zeta de Selberg, Geometria algebraica, Grup de Lie, Gustave Dumas, Heinrich-Wolfgang Leopoldt, Helmut Hasse, Integració, Integral de Volkenborn, Jacques Tits, Jean-Pierre Serre, John Tate, Karel Rychlík, Kurt Hensel, Kurt Mahler, Medalla Fields, Nombre, Nombre primer, Paritat del zero, Peter Scholze, Ralph P. Boas, Representació de grup, Sèrie de potències enteres, Teorema de multiplicació, Teorema de von Staudt-Clausen, Teoremes de Sylow, Teoria d'Iwasawa, Teoria de cossos de classes, Teoria de nombres, Valor propi, vector propi i espai propi, 0,999..., 1 + 1 + 1 + 1 + ⋯.
Anell adèlic
En matemàtiques i en teoria de nombres, l'anell adèlic és un anell topològic que conté el cos dels nombres racionals (o, més generalment, un cos de nombres algebraics).
Veure Nombre p-àdic і Anell adèlic
Anell íntegre
En àlgebra abstracta, un anell íntegre, també anomenat domini íntegre, és un anell no trivial que no té divisors de zero, és a dir, on es compleix que si un producte és zero, per força un dels seus factors ha de ser zero.
Veure Nombre p-àdic і Anell íntegre
Axioma d'Arquimedes
Il·lustració de la propietat arquimediana L'axioma d'Arquimedes va ser enunciat per Arquimedes de Siracusa en la seva obra De l'esfera i el cilindre, encara que anteriorment va ser utilitzat per Èudox de Cnidos, per la qual cosa també es coneix com a axioma d'Èudox.
Veure Nombre p-àdic і Axioma d'Arquimedes
Àlgebra abstracta
grup, un concepte fonamental en àlgebra abstracta. L'àlgebra abstracta és la branca de les matemàtiques que estudia les estructures algebraiques, com ara grups, anells, cossos, mòduls, espais vectorials i àlgebres.
Veure Nombre p-àdic і Àlgebra abstracta
Àlgebra commutativa
L'àlgebra commutativa és la branca de l'àlgebra abstracta que estudia els anells commutatius, els seus ideals, i els seus mòduls sobre aquests anells.
Veure Nombre p-àdic і Àlgebra commutativa
Conjectura de Collatz
òrbites de nombres petits sota el ''mapa de Collatz'', saltant els nombres parells. La conjectura de Collatz afirma que tots els camins eventualment porten cap a 1. La conjectura de Collatz és un dels problemes no resolts més famosos de les matemàtiques.
Veure Nombre p-àdic і Conjectura de Collatz
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Veure Nombre p-àdic і Cos (matemàtiques)
Espai mètric
En matemàtiques, un espai mètric és un conjunt X dotat d'una funció de distància (o mètrica) d entre totes les parelles d'elements de X. Un espai mètric és un cas particular d'espai topològic, i d'un espai topològic que té associada una distància es diu que és "metritzable".
Veure Nombre p-àdic і Espai mètric
Factorització dels polinomis
La factorització d'un polinomi consisteix a escriure'l com a producte de polinomis.
Veure Nombre p-àdic і Factorització dels polinomis
Fórmula de Chowla-Selberg
En matemàtiques, la fórmula Chowla-Selberg expressa períodes d'algunes corbes el·líptiques (multiplicació complexa), com l'equació y^2.
Veure Nombre p-àdic і Fórmula de Chowla-Selberg
Funció exponencial
En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.
Veure Nombre p-àdic і Funció exponencial
Funció zeta d'Igusa
En matemàtiques, una funció zeta d'Igusa és un tipus de funció generatriu, que compta el nombre de solucions d'una equació, mòdul p, p2, p3, i així successivament.
Veure Nombre p-àdic і Funció zeta d'Igusa
Funció zeta d'Ihara
En matemàtiques, la funció zeta d'Ihara és una funció zeta associada a un graf finit.
Veure Nombre p-àdic і Funció zeta d'Ihara
Funció zeta de Selberg
La funció zeta de Selberg va ser introduïda per Atle Selberg (1956).
Veure Nombre p-àdic і Funció zeta de Selberg
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Veure Nombre p-àdic і Geometria algebraica
Grup de Lie
En matemàtiques, un grup de Lie (pronunciat) és un grup que és també una varietat diferenciable, amb la propietat que les operacions de grup són diferenciables.
Veure Nombre p-àdic і Grup de Lie
Gustave Dumas
va ser un matemàtic suís.
Veure Nombre p-àdic і Gustave Dumas
Heinrich-Wolfgang Leopoldt
va ser un matemàtic alemany.
Veure Nombre p-àdic і Heinrich-Wolfgang Leopoldt
Helmut Hasse
va ser un matemàtic alemany del.
Veure Nombre p-àdic і Helmut Hasse
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Veure Nombre p-àdic і Integració
Integral de Volkenborn
En matemàtiques, en el camp de l'anàlisi ''p''-àdic, la integral de Volkenborn és un mètode d'integració de funcions ''p''-àdiques.
Veure Nombre p-àdic і Integral de Volkenborn
Jacques Tits
fou un matemàtic d'origen belga i nacionalitzat francès que treballà en teoria de grups i geometria i que introduí els edificis de Tits, l'alternativa de Tits i el grup de Tits.
Veure Nombre p-àdic і Jacques Tits
Jean-Pierre Serre
Conjectura de modularitat de Serre a Luminy, el 19 de juliol de 2007 és un dels matemàtics més importants del.
Veure Nombre p-àdic і Jean-Pierre Serre
John Tate
fou un matemàtic estatunidenc distingit per moltes contribucions fonamentals en teoria de nombres algebraics, geometria aritmètica i àrees relacionades de la geometria algebraica.
Veure Nombre p-àdic і John Tate
Karel Rychlík
va ser un matemàtic txec.
Veure Nombre p-àdic і Karel Rychlík
Kurt Hensel
va ser un matemàtic alemany, conegut per haver descrit per primera vegada els nombres ''p''-àdics.
Veure Nombre p-àdic і Kurt Hensel
Kurt Mahler
va ser un matemàtic jueu alemany establert a Austràlia.
Veure Nombre p-àdic і Kurt Mahler
Medalla Fields
La Medalla Fields, coneguda oficialment com a Medalla Internacional per Descobriments Excel·lents en Matemàtiques (anglès: International Medal for Outstanding Discoveries in Mathematics), és un premi atorgat a dos, tres o quatre matemàtics de fins a 40 anys a cada Congrés Internacional de la Unió Matemàtica Internacional (International Mathematical Union, IMU), un congrés que es duu a terme cada quatre anys.
Veure Nombre p-àdic і Medalla Fields
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Veure Nombre p-àdic і Nombre
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Veure Nombre p-àdic і Nombre primer
Paritat del zero
balança conté zero objectes, repartits en dos grups iguals El nombre zero (0) és parell.
Veure Nombre p-àdic і Paritat del zero
Peter Scholze
és un matemàtic alemany conegut pels seus treballs en geometria algebraica.
Veure Nombre p-àdic і Peter Scholze
Ralph P. Boas
va ser un matemàtic estatunidenc.
Veure Nombre p-àdic і Ralph P. Boas
Representació de grup
simetries d'un polígon regular, consistents en reflexions i rotacions, transformen el polígon. En el camp matemàtic de la teoria de representacions, les representacions de grups descriuen grups abstractes en termes de transformacions lineals d'espais vectorials; en particular, es poden utilitzar per representar els elements del grup com a matrius, de tal manera que l'operació del grup es pot representar mitjançant la multiplicació de matrius.
Veure Nombre p-àdic і Representació de grup
Sèrie de potències enteres
En matemàtiques i particularment en anàlisi matemàtica, una sèrie de potències enteres anomenada també sèrie de potències o sèrie entera és una sèrie matemàtica de funcions de la forma On els coeficients an formen una successió real o complexa.
Veure Nombre p-àdic і Sèrie de potències enteres
Teorema de multiplicació
En matemàtiques, el teorema de multiplicació és un cert tipus d'identitat que és sotmesa per moltes funcions especials relacionades amb la funció gamma.
Veure Nombre p-àdic і Teorema de multiplicació
Teorema de von Staudt-Clausen
En teoria de nombres, el Teorema de von Staudt-Clausen (o Teorema de Staudt-Clausen) diu que: on B_ és un nombre de Bernoulli, A_n és un nombre enter i els p_k són els nombres primers que satisfan (p_k-1)|2n, és a dir que (p_k-1) és divisor de 2n.
Veure Nombre p-àdic і Teorema de von Staudt-Clausen
Teoremes de Sylow
Els teoremes de Sylow en matemàtiques, en concret en el camp de la teoria de grups finits, són un conjunt de teoremes que proporcionen informació sobre el nombre de subgrups d'un ordre fixat que conté un cert grup finit.
Veure Nombre p-àdic і Teoremes de Sylow
Teoria d'Iwasawa
En teoria de nombres, la teoria d'Iwasawa és una teoria de mòduls de Galois dels grups de classes d'ideals, iniciada els anys 50 per Kenkichi Iwasawa, com a part de la teoria de cossos ciclotòmics.
Veure Nombre p-àdic і Teoria d'Iwasawa
Teoria de cossos de classes
En matemàtiques, la teoria de cossos de classes és una branca essencial de la teoria de nombres algebraics que té per objecte la classificació de les extensions abelianes, o ja sigui, les galoisianae i grups de Galois commutatius, d'un cos donat.
Veure Nombre p-àdic і Teoria de cossos de classes
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Veure Nombre p-àdic і Teoria de nombres
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció.
Veure Nombre p-àdic і Valor propi, vector propi i espai propi
0,999...
En matemàtiques, el nombre 0,999… amb el 9 com un nombre decimal periòdic,També es pot escriure amb un circumflex 0,\widehat, amb una barra 0,\bar, amb un punt 0,\dot, o entre parèntesis 0,(9)\,\! denota el nombre natural '''u'''.
Veure Nombre p-àdic і 0,999...
1 + 1 + 1 + 1 + ⋯
alt.
Veure Nombre p-àdic і 1 + 1 + 1 + 1 + ⋯
També conegut com Enter p-àdic, Enters p-àdics, Nombres p-àdics, Ordre p-àdic, P-àdic, P-àdics.