Taula de continguts
97 les relacions: A (desambiguació), Àstat, Àtom, Bari (element), Berkeli, Bohri, Brom, Cadmi, Californi, Ceri, Copernici, Criptó, Crom, Darmstadti, Defecte màssic, Desintegració α, Desintegració β, Disprosi, Dubni, Einsteini, Element transurànic, Energia de lligadura, Energia nuclear, Enginyeria nuclear, Erbi, Estabilitat del nucli atòmic, Estany (element), Estructura hiperfina, Evolució estel·lar, Fermi (element), Fissió espontània, Fissió nuclear, Fotoevaporació, Gadolini, Germani, Germà (compost), Germà (grup), Hassi, Indi (element), Isòbar, Isòmer nuclear, Isòton, Isòtop, Isòtops de l'indi, Isòtops de l'oxigen, Isòtops del carboni, Isòtops del silici, Isòtops del vanadi, Iterbi, Itri, ... Ampliar l'índex (47 més) »
A (desambiguació)
* Bioquímica.
Veure Nombre màssic і A (desambiguació)
Àstat
L'àstat és l'element químic de símbol At i nombre atòmic 85.
Veure Nombre màssic і Àstat
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Veure Nombre màssic і Àtom
Bari (element)
El bari és l'element químic de símbol Ba i nombre atòmic 56.
Veure Nombre màssic і Bari (element)
Berkeli
El berkeli és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és el Bk i el seu nombre atòmic és 97.
Veure Nombre màssic і Berkeli
Bohri
El bohri és un element químic sintètic el símbol del qual és Bh i el seu nombre atòmic és 107.
Veure Nombre màssic і Bohri
Brom
El brom és l'element químic de símbol Br i nombre atòmic 35.
Veure Nombre màssic і Brom
Cadmi
El cadmi és l'element químic de símbol Cd i nombre atòmic 48.
Veure Nombre màssic і Cadmi
Californi
El californi és l'element químic de símbol Cf i nombre atòmic 98.
Veure Nombre màssic і Californi
Ceri
El ceri, de símbol Ce i nombre atòmic 58, és un dels 14 elements químics que segueixen el lantani en la taula periòdica, denominats per això lantanoides.
Veure Nombre màssic і Ceri
Copernici
El copernici és un element químic sintètic el símbol del qual és Cn i el seu nombre atòmic 112.
Veure Nombre màssic і Copernici
Criptó
El criptó és l'element químic de símbol Kr i nombre atòmic 36.
Veure Nombre màssic і Criptó
Crom
El crom és un element químic de nombre atòmic 24 que es troba en el grup 6 de la taula periòdica dels elements.
Veure Nombre màssic і Crom
Darmstadti
El darmstadti és un element químic sintètic el símbol del qual és Ds i el seu nombre atòmic és 110.
Veure Nombre màssic і Darmstadti
Defecte màssic
Nucli l'heli ^4 _2He format per 2 protons i 2 neutrons. El defecte màssic és la diferència entre la suma de les masses en repòs dels nucleons lliures i la massa en repòs d'un nucli atòmic constituït per aquests nucleons.
Veure Nombre màssic і Defecte màssic
Desintegració α
Partícula alfa La desintegració α és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula α i es transforma en un nucli de quatre unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.
Veure Nombre màssic і Desintegració α
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Veure Nombre màssic і Desintegració β
Disprosi
El disprosi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Dy i el seu nombre atòmic és 66.
Veure Nombre màssic і Disprosi
Dubni
El dubni és l'element químic de símbol Db i nombre atòmic 105.
Veure Nombre màssic і Dubni
Einsteini
L'einsteini és l'element químic de símbol Es i nombre atòmic 99.
Veure Nombre màssic і Einsteini
Element transurànic
Els elements transurànics (del llatí "més enllà de l'urani") són els elements químics de nombre atòmic superior a 92.
Veure Nombre màssic і Element transurànic
Energia de lligadura
Fissió d'un nucli atòmic segons el model de la gota líquida. L'energia de lligadura és la quantitat d’energia necessària per separar una partícula d’un sistema de partícules o per dispersar totes les partícules del sistema.
Veure Nombre màssic і Energia de lligadura
Energia nuclear
Lenergia nuclear és l'energia que sorgeix de partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.
Veure Nombre màssic і Energia nuclear
Enginyeria nuclear
L'enginyeria nuclear és l'aplicació pràctica del nucli atòmic tractat pels principis de la tecnologia, química, física nuclear, etc.
Veure Nombre màssic і Enginyeria nuclear
Erbi
L'erbi és un element químic el símbol del qual és Er i el seu nombre atòmic és 68.
Veure Nombre màssic і Erbi
Estabilitat del nucli atòmic
L'estabilitat d'un nucli atòmic és la tendència que aquest té a romandre sencer, sense "trencar-se", és a dir, la tendència que l'energia d'enllaç dels nucleons (neutrons i protons) que formen el nucli atòmic sigui prou estable perquè no produeixi la separació d'aquests (fissió nuclear).
Veure Nombre màssic і Estabilitat del nucli atòmic
Estany (element)
L'estany és l'element químic de símbol Sn i nombre atòmic 50.
Veure Nombre màssic і Estany (element)
Estructura hiperfina
espins en el mateix sentit presenten un estat d'alta energia. Si l'electró canvia l'espín de sentit l'estat és de mínima energia. La diferència d'energies es perd en forma d'un fotó de radiació que, pel cas de l'hidrogen, correspon a una longitud d'ona de 21,106 cm.
Veure Nombre màssic і Estructura hiperfina
Evolució estel·lar
En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.
Veure Nombre màssic і Evolució estel·lar
Fermi (element)
El fermi és l'element químic de la taula periòdica de nombre atòmic 100 que pertany a la sèrie dels actinoides, i de símbol, Fm.
Veure Nombre màssic і Fermi (element)
Fissió espontània
La fissió espontània (FE, o SF, de l'anglès spontaneous fission) és una forma de desintegració radioactiva característica d'isòtops pesats.
Veure Nombre màssic і Fissió espontània
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Veure Nombre màssic і Fissió nuclear
Fotoevaporació
Osiris. La fotoevaporació es refereix al procés pel qual s'arrenquen els àtoms o les molècules de gas d'un disc protoplanetari d'un estel, o de l'atmosfera d'un planeta, pels fotons d'alta energia i per la resta de radiació electromagnètica emesa per un estel.
Veure Nombre màssic і Fotoevaporació
Gadolini
El gadolini és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Gd i el seu nombre atòmic és 64.
Veure Nombre màssic і Gadolini
Germani
El germani és l'element químic de símbol Ge i nombre atòmic 32.
Veure Nombre màssic і Germani
Germà (compost)
El germà, o tetrahidrur de germani, és un compost químic molecular constituït per àtoms de germani i d'hidrogen, és un hidrur de fórmula GeH4.
Veure Nombre màssic і Germà (compost)
Germà (grup)
Un germà és un hidrur de germani, un compost químic constituït per molècules que contenen àtoms de germani Ge i d'hidrogen H. Presenten una fórmula general Ge_H_ amb n.
Veure Nombre màssic і Germà (grup)
Hassi
L'hassi és un element químic sintètic el símbol del qual és Hs i el seu nombre atòmic és 108.
Veure Nombre màssic і Hassi
Indi (element)
L'indi és un element químic de nombre atòmic 49, situat en el grup 13 de la taula periòdica dels elements i en el 5è període.
Veure Nombre màssic і Indi (element)
Isòbar
Un núclid isòbar és un núclid que té igual nombre màssic A respecte a un altre amb el qual es compara, tot i que no necessàriament igual nombre atòmic Z. Altrament dit, dos isòbars són dos núclids amb igual nombre de nucleons, és a dir als quals la suma de protons i neutrons dona el mateix nombre.
Veure Nombre màssic і Isòbar
Isòmer nuclear
Un isòmer nuclear és un núclid que té el mateix nombre màssic i nombre atòmic que un altre però amb un estat d'energia diferent.
Veure Nombre màssic і Isòmer nuclear
Isòton
En química, els isòtons són núclids que tenen el mateix nombre de neutrons però difereixen en el nombre atòmic (nombre de protons) i, per tant, diferent nombre màssic.
Veure Nombre màssic і Isòton
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Veure Nombre màssic і Isòtop
Isòtops de l'indi
Els isòtops de l'indi són els núclids o àtoms que tenen el mateix nombre atòmic que l'element químic indi, és a dir, que tenen 49 protons, encara que tinguin un nombre diferent de neutrons i, per tant, diferent nombre màssic.
Veure Nombre màssic і Isòtops de l'indi
Isòtops de l'oxigen
18O a la d'he Hi ha tres isòtops d'oxigen estables que fan que l'oxigen (O) tingui una massa atòmica de 15.9994(3) u. A més l'oxigen presenta 14 isòtops inestables.
Veure Nombre màssic і Isòtops de l'oxigen
Isòtops del carboni
Els isòtops del carboni són els núclids o àtoms que tenen el mateix nombre atòmic que l'element químic carboni, és a dir, que tenen sis protons, tot i tenir entre ells un nombre diferent de neutrons i, per tant, diferent nombre màssic.
Veure Nombre màssic і Isòtops del carboni
Isòtops del silici
El silici (Si) té nombrosos isòtops coneguts, amb nombres màssics variant de 22 fins a 44.
Veure Nombre màssic і Isòtops del silici
Isòtops del vanadi
El vanadi (V) natural presenta un isòtop estable el 51V i un de radioactiu el 50V amb un període de semidesintegració de 1.5×1017 anys.
Veure Nombre màssic і Isòtops del vanadi
Iterbi
L'iterbi és un element químic de la taula periòdica que té el símbol Yb i nombre atòmic 70.
Veure Nombre màssic і Iterbi
Itri
L'itri és l'element químic de símbol Y i nombre atòmic 39.
Veure Nombre màssic і Itri
Lawrenci
El lawrenci és un element sintètic de la taula periòdica que pertany a la sèrie dels actinoides, el símbol del qual és el Lr i el seu nombre atòmic és 103.
Veure Nombre màssic і Lawrenci
Livermori
El livermori és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és Lv i el seu nombre atòmic és 116.
Veure Nombre màssic і Livermori
María Teresa Salazar Bermúdez
María Teresa Salazar Bermúdez (Villanueva del Ariscal, Sevilla, 1909, Madrid, 27 de novembre de 1982), fou una química espanyola que treballà en la determinació de masses atòmiques amb Enric Moles.
Veure Nombre màssic і María Teresa Salazar Bermúdez
Massa atòmica
Desviació de dos isòtops de masses atòmiques diferents en un camp magnètic d'un espectròmetre de masses. Model atòmic de Rutherford La massa atòmica, simbolitzada ma, és la massa d'un àtom en el seu estat fonamental expressada habitualment, però no necessàriament, en unitats de massa atòmica.
Veure Nombre màssic і Massa atòmica
Meitneri
El meitneri és un element químic sintètic el símbol del qual és Mt i el seu nombre atòmic és 109.
Veure Nombre màssic і Meitneri
Mendelevi
El mendelevi és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és Md (anteriorment Mv) i el seu nombre atòmic és 101.
Veure Nombre màssic і Mendelevi
Mercuri (element)
El mercuri és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80.
Veure Nombre màssic і Mercuri (element)
Metall alcalí
Els metalls alcalins són aquests sis elements químics: liti (Li), sodi (Na), potassi (K), rubidi (Rb), cesi (Cs) i franci (Fr).
Veure Nombre màssic і Metall alcalí
Moscovi
El moscovi és el nom de l'element sintètic de la taula periòdica el símbol temporal del qual és Mc i el seu nombre atòmic és 115.
Veure Nombre màssic і Moscovi
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Veure Nombre màssic і Nana blanca
Núclid
Núclid de liti 7 (Z.
Veure Nombre màssic і Núclid
Neptuni
El neptuni és l'element químic de símbol Np i nombre atòmic 93.
Veure Nombre màssic і Neptuni
Nobeli
El nobeli és l'element químic sintètic de símbol No i nombre atòmic 102.
Veure Nombre màssic і Nobeli
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Veure Nombre màssic і Nombre atòmic
Nombre neutrònic
Isòtops del carboni, nitrogen i l'oxigen ordenats segons el nombre neutrònic N.
Veure Nombre màssic і Nombre neutrònic
Nucleó
Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.
Veure Nombre màssic і Nucleó
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Nombre màssic і Nucli atòmic
Osmi
Losmi és un element químic de nombre atòmic 76, que es troba en el grup 8 de la taula periòdica dels elements i en el 7è període.
Veure Nombre màssic і Osmi
Pal·ladi (element)
El pal·ladi és l'element químic de símbol Pd i nombre atòmic 46.
Veure Nombre màssic і Pal·ladi (element)
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Veure Nombre màssic і Partícula α
Pic de Gamow
Corba de Gamow representada juntament amb els dos factors que la formen. La major part de les reaccions nuclears es donen a la regió de màxima eficiència (15-30 keV), però, l'energia típica estel·lar és de 1keV. S'anomena pic de Gamow (Gamow peak en anglès) al punt òptim d'energia en el qual es donen la majoria de les reaccions nuclears a una estrella.
Veure Nombre màssic і Pic de Gamow
Plutoni
El plutoni és l'element químic de símbol Pu i nombre atòmic 94.
Veure Nombre màssic і Plutoni
Plutoni 240
El plutoni 240 (240Pu o Pu-240) és un isòtop del plutoni que es forma quan el plutoni 239 captura un neutró.
Veure Nombre màssic і Plutoni 240
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Veure Nombre màssic і Positró
Potencial de Woods–Saxon
50.
Veure Nombre màssic і Potencial de Woods–Saxon
Praseodimi
El praseodimi és un element químic el símbol del qual és Pr i que té un nombre atòmic de 59.
Veure Nombre màssic і Praseodimi
Prometi
El prometi és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Pm i el seu nombre atòmic és 61, i pertany al grup dels lantanoides.
Veure Nombre màssic і Prometi
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Nombre màssic і Protó
Protoactini
El protoactini és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Pa i el seu nombre atòmic és 91.
Veure Nombre màssic і Protoactini
Radó
El radó és l'element químic de símbol Rn i nombre atòmic 86.
Veure Nombre màssic і Radó
Radioisòtop
Un radioisòtop (radionúclid, núclid radioactiu, isòtop radioactiu o isòtop inestable) és un àtom que té un excés d'energia nuclear, cosa que el fa inestable.
Veure Nombre màssic і Radioisòtop
Reacció nuclear
Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dona dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.
Veure Nombre màssic і Reacció nuclear
Regles de Cahn-Ingold-Prelog
Posició dels composts Les regles de Cahn-Ingold-Prelog, sistema CIP o convencions CIP són un conjunt de normes utilitzades en química orgànica per anomenar els estereoisòmers d'una molècula.
Veure Nombre màssic і Regles de Cahn-Ingold-Prelog
Reni
El reni és un element químic amb el símbol Re i el nombre atòmic 75.
Veure Nombre màssic і Reni
Rodi
El rodi és un element químic de nombre atòmic 45 situat en el grup 9 de la taula periòdica dels elements.
Veure Nombre màssic і Rodi
Roentgeni
El roentgeni és l'element químic sintètic de símbol Rg i nombre atòmic 111.
Veure Nombre màssic і Roentgeni
Ruteni
El ruteni és un element químic de nombre atòmic 44 que pertany al grup 8 de la taula periòdica dels elements.
Veure Nombre màssic і Ruteni
Samari
El samari és un element químic el símbol del qual és Sm i el seu nombre atòmic és 62.
Veure Nombre màssic і Samari
Seaborgi
El seaborgi és un element químic sintètic el símbol del qual és Sg i el seu nombre atòmic és 106.
Veure Nombre màssic і Seaborgi
Seleni
El seleni és l'element químic de símbol Se i nombre atòmic 34.
Veure Nombre màssic і Seleni
Sodi
El sodi és l'element químic de símbol Na i nombre atòmic 11.
Veure Nombre màssic і Sodi
Tal·li
El tal·li és l'element químic de símbol Tl i nombre atòmic 81.
Veure Nombre màssic і Tal·li
Tàntal
El tàntal és l'element químic de símbol Ta i nombre atòmic 73.
Veure Nombre màssic і Tàntal
Tecneci
El tecneci (del grec, tekhnetos, 'artificial') és un element químic de nombre atòmic 43 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements.
Veure Nombre màssic і Tecneci
Tori
El tori és l'element químic de símbol Th i nombre atòmic 90.
Veure Nombre màssic і Tori
Tuli
El tuli és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Tm i el seu nombre atòmic és 69.
Veure Nombre màssic і Tuli
Tungstè
El tungstè o wolframi és un element químic amb el símbol químic W i el nombre atòmic 74.
Veure Nombre màssic і Tungstè
També conegut com Nombre de massa.